{"id":2843,"date":"2023-02-28T10:54:11","date_gmt":"2023-02-28T10:54:11","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2843"},"modified":"2025-08-01T09:39:06","modified_gmt":"2025-08-01T09:39:06","slug":"les-societats-en-la-historia-determinisme-dialectica-atzar","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-societats-en-la-historia-determinisme-dialectica-atzar\/","title":{"rendered":"Les societats en la hist\u00f2ria, determinisme, dial\u00e8ctica, atzar"},"content":{"rendered":"
Hist\u00f2ria\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Discussi\u00f3<\/a><\/div>\n
Hi ha una direcci\u00f3? Es poden explicar els canvis? \u00c9s inevitable el patiment? Podem influir en la hist\u00f2ria?<\/div>\n
\n

La hist\u00f2ria i els canvis de les societats, \u00bftenen una direcci\u00f3?\u00bf\u00e9s una evoluci\u00f3 m\u00e9s o menys lineal, des d’un estadi m\u00e9s primitiu a una societat madura, com si al llarg de generacions es perfeccion\u00e9s l’esp\u00e8cie? \u00bf\u00e9s un seguit d’estadis que se succeeixen de manera dial\u00e8ctica , en el sentit que cada nou desenvolupament porta impl\u00edcit un moviment que l’ha de contrarestar? \u00bfes tracta de canvis imprevisibles perqu\u00e8 hi ha factors massa complexos, com la meteorologia? \u00bfEl homes, podem canviar la hist\u00f2ria? la fem, o estem limitats a patir-la?<\/p>\n

\n

Hi ha una direcci\u00f3 en la hist\u00f2ria?<\/h2>\n

Les ci\u00e8ncies humanes a inicis del s19 seguien la idea de l’evoluci\u00f3. Les societats, com les esp\u00e8cies animals, passarien per una s\u00e8rie d’estadis, des del ca\u00e7adors recol\u00b7lectors, antigues civilitzacions basades en els \u00eddols, cristianisme, Il\u00b7lustraci\u00f3 i estat modern. Al s20 Franz Boas rebutjaria aquesta\u00a0 hip\u00f2tesi. (S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes<\/a> ).<\/p>\n

Abans, el cristianisme veia la hist\u00f2ria com el desenvolupament del pla div\u00ed, dif\u00edcil de mantenir a vegades davant els desastres naturals i les guerres. Hegel fa una proposta ambiciosa per poder veure la hist\u00f2ria com la “salvaci\u00f3” de l’Esperit<\/a>, un cristianisme racionalitzat (Teresa de Jes\u00fas, “Dios escribe recto con renglones torcidos. “Que en s\u00f3n d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins! \u00bfQui ha conegut mai el pensament del Senyor? \u00bfI qui ha estat mai conseller seu? ” Romans 11:33). En en lloc d’un progr\u00e9s lineal, les societats van canviant en un proc\u00e9s dial\u00e8ctic on cada nou estat de coses du impl\u00edcit la seva ant\u00edtesi que donar\u00e0s lloc a una nova s\u00edntesi i aix\u00ed successivament. Cada naci\u00f3 o cultura t\u00e9 una caracter\u00edstica que li fa ocupar el lloc principal en un moment donat. Les civilitzacions inicials a Orient, el m\u00f3n grecorom\u00e0, el cristianisme, el germanisme. (Als 14 anys jo em deixava fascinar per la met\u00e0fora dels vectors, els fets actuals poden semblar ca\u00f2tics i molts d’ells apuntant en una direcci\u00f3 no correcta, per\u00f2 la suma de tots ells seria un vector apuntant cap amunt en la direcci\u00f3 correcta, i la hist\u00f2ria consistiria en anar fent que poc a poc, tots apuntin cap amunt i tenir una resultant m\u00e9s gran).
\nAl s14, l’historiador \u00e0rab Ibn Khaldun<\/a> ja reflexionava sobre els desastres i la fi de les civilitzacions.
\nUna versi\u00f3 m\u00e9s moderna seria la de Francis Fukuyama i The End of History and the Last Man<\/a><\/i> (1992) on afirma que les democr\u00e0cies liberals i el capitalisme de mercat lliure s\u00f3n l’estadi final a l’evoluci\u00f3 sociocultural de la humanitat.<\/div>\n
\n

Tot i les reserves de Boas, s\u00ed que es poden identificar els reptes que t\u00e9 cada societat a cada \u00e8poca (Civilitzacions<\/a>) tal com ho il\u00b7lustra perfectament el joc de Sid Meier Civilization. En l’esborrany de visi\u00f3 global<\/a> intento identificar els reptes de cada etapa.<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n

No hi ha direcci\u00f3 i el patiment sembla inevitable<\/h2>\n<\/div>\n

La contemplaci\u00f3 del seguit de conflictes i guerres al llarg de la hist\u00f2ria \u00e9s trista i sembla que el patiment sigui inevitable. (vida i vol\u00e8ncia cases m\u00f3n<\/a> , vida i vol\u00e8ncia cases m\u00f3n<\/a> , Problemes actuals<\/a>). La feblesa de la naturalesa humana, incapa\u00e7 de compassi\u00f3 i sempre amb ambici\u00f3 de m\u00e9s seria la causa del mal<\/a>.<\/p>\n

Qui t\u00e9 el poder i privilegis el defensa amb viol\u00e8ncia, i nom\u00e9s amb viol\u00e8ncia \u00e9s derrocat. Qui el substitueix tamb\u00e9 ha de rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia, i ho fa perqu\u00e8 un cop instal\u00b7lat li agrada el poder i el privilegi, o per sobreviure ja que sempre hi haur\u00e0 una oposici\u00f3 que el voldr\u00e0 fer caure. Quan ha reformes correctes els perjudicats fan un cop d’estat, com Franco. El seguit de cops d’estat a Am\u00e8rica del sud i \u00c0frica. La segona meitat del s20 el m\u00f3n es escenari de la lluita entre USA i la URSS, amb les guerres de Corea, Vietnam, i \u00c0frica.<\/p>\n

Hi ha tamb\u00e9 antagonismes ancestrals quan hi ha pretensions oposades, els cristians primitius pretenent tenir la veritat absoluta, cristians i sarra\u00efns amb les croades, cristians contra jueus (expulsats pels Reis Cat\u00f2lics i objectificats com a culpables de tot) , Catalunya i Espanya, Irlanda, Israel i Palestina, els greuges entre occident i orient han generat el monstre de l’eslam radical. Supremacisme blanc contra negres als USA, Turquia amb els armenis i els kurds, els Balcans amb els serbis musulmans, hind\u00fas i musulmans a la \u00cdndia. I com que no es poden eliminar, com virus d’un ordinador, es perpetuaran.
\nEls excessos capitalistes generen el comunisme, que es torna un monstre. El temor al comunisme a la d\u00e8cada dels ’30 genera el feixisme. Gaireb\u00e9 sempre l’acumulaci\u00f3 de riquesa es basa en l’explotaci\u00f3. Els esclaus a l’antiguitat, el colonialisme obtenint mat\u00e8ria primera barata i mercats on vendre car, el cot\u00f3 i el sucre treballats per esclaus a Am\u00e8rica; avui Apple i Adidas fabricant a Xina i venent a sobrepreu aqu\u00ed. Les fortunes que forcen els legisladors a favor seu, la hist\u00f2ria de les tabaqueres i les petrolieres. (Balzac a Le P\u00e8re Goriot escrivia: “Le secret des grandes fortunes sans cause apparente est un crime oubli\u00e9, parce qu\u2019il a \u00e9t\u00e9 proprement fait.”).\u00a0 En les democr\u00e0cies actuals sembla funcionar un cercle vici\u00f3s: el que volem els votants sovint \u00e9s castigar un altre, moguts per l’odi natural o la desinformaci\u00f3, i els pol\u00edtics en lloc de fer el que haurien de fer, ens prometen i diuen all\u00f2 que volem sentir.\u00a0 Els brams de C’s s\u00f3n per satisfer un p\u00fablic, no per solucionar res. I el que volem sentir no funcionar\u00e0. L\u00facidament Jean-Claude Juncker va dir ‘We all know what to do, but we don’t know how to get re-elected once we have done it.’<\/p>\n

No nom\u00e9s no sembla que hi hagi direcci\u00f3, sin\u00f3 que el patiment<\/a> sembla inevitable, hi ha una mena de dial\u00e8ctica perversa. I com deia Scheler<\/a>, “Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.”<\/p>\n

\n

Si no hi ha direcci\u00f3, \u00bfEs poden explicar els canvis? Determinisme?
\n<\/strong><\/h2>\n

Despr\u00e9s de la WWII, l’Escola de Frankfurt (S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes<\/a> ) donaria per frustrat el projecte il\u00b7lustrat. La ra\u00f3 no ens ha fet progressar. Les desigualtats de la globalitzaci\u00f3, l’esgotament de recursos i canvi clim\u00e0tic provocat pel capitalisme i el terrorisme isl\u00e0mic tamb\u00e9 sembla desmentir la idea de Fukuyama que el m\u00f3n tendeix poc a poc a estats amb democr\u00e0cies liberals i lliure mercat.<\/p>\n

Si no hi ha una direcci\u00f3, podem entendre almenys qu\u00e8 passa? Podem explicar-ho? Yuval Harari es pregunta qu\u00e8 fa avui l’angl\u00e8s estigui m\u00e9s est\u00e8s que el dan\u00e8s, hi hagi 2000M de cristians i nom\u00e9s 150k de Zoroastrians. Si tornessim 10.000 anys enrere amb les mateixes condicions inicials, tornaria a passar el mateix? Segurament no. Hi ha molts camins possibles amb bifurcacions [i a vegades s\u00f3n punts inestables, on qualsevol petita fluctuaci\u00f3 pot fer anar cap un lloc o l’altre. En una vall ampla, hi ha un sol cam\u00ed. En un coll estret, en pocs metres decidim entre diverses opcions]. [ Potser \u00e9s un sistema complex, com la meteorologia]. YH diu que \u00e9s un sistema ca\u00f2tic perqu\u00e8 petites variacions enlles forces poden donar lloc a resultats molt diferents. I a m\u00e9s si aconsegu\u00edssim fer prediccions, els humans modificarien les seves accions en funci\u00f3de\u00a0 les prediccions per la qual cosa el resultat no seria l’esperat (caos de nivell 2).
\n[Malgrat aquesta afirmaci\u00f3 que la hist\u00f2ria no serveix per predir el futur, es diu sovint que “qui no coneix la hist\u00f2ria est\u00e0 condemnat a repetir-la].<\/p>\n

[Un altre aspecte m\u00e9s complex \u00e9s el paper de la causalitat humana en la hist\u00f2ria. Igual que la descripci\u00f3 d’un sistema macrosc\u00f2pic es dedueix la les propietats del conjunt de les seves part\u00edcules, la descripci\u00f3 d’una societat hauria de deduir-se del conjunt de conductes dels seus individus, cadascun mogut per les seves passions. En el model de Hobbes ( Leviathan<\/a>, 1651) <\/i>es tracta d’una interacci\u00f3 violenta fins que es modera amb el contracte social. En el model de Rousseau (Du contrat social<\/a>, 1762) hi ha una interacci\u00f3 amigables fins que la “civilitzaci\u00f3” i la propietat de les terres ens fa ambicionar m\u00e9s coses. Yuval Harari renova aquest punt de vista. En contra de la idea que l’autoritat \u00e9 sinevitable, l’antrop\u00f2leg David Graeber i l’arque\u00f2leg David Wengrow a \u201cThe Dawn of Everything: A New History of Humanity\u201d indiques evid\u00e8ncies que la soluci\u00f3 autorit\u00e0ria no era inevitable. Hi havia societats antigues igualit\u00e0ries (NewYorker<\/a> 2021).
\nAsimov a The Foundation (1951) concep la phychohistory, una ci\u00e8ncia que combinaria la hist\u00f2ria, la sociologia i la matem\u00e0tica estad\u00edstica [avui hauria dit Big Data] per fer prediccions sobre com es comportaran les societats. [ No \u00e9s casual que s’engresqu\u00e9s a escriure una cronologia del m\u00f3n. En mec\u00e0nica estad\u00edstica de gasos no necessitem saber la traject\u00f2ria de cada part\u00edcula, el que aqu\u00ed seria un individu, nom\u00e9s el promig].<\/p>\n

[Probablement, som una barreja de viol\u00e8ncia per\u00f2 tamb\u00e9 amb una -limitada- capacitat de bondat i compassi\u00f3. I la civilitzaci\u00f3, d’una banda ens aporta la moderaci\u00f3 del contracte social, l’externalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia a l’estat, per\u00f2 al mateix temps\u00a0 crea m\u00e9s necessitat de consumir, amplifica els sentiments d’odi i augmenta les desigualtats].<\/p>\n

\n

Podem influir en la hist\u00f2ria? Mems<\/h2>\n
\n

La hist\u00f2ria \u00e9s el resultat de les decisions humans, els plans dels reis i governants, les reaccions dels s\u00fabdits o ciutadans. Per\u00f2 ha fracassat el projecte il\u00b7lustrat de progressar amb la ra\u00f3, que nom\u00e9s va dur al colonialisme, amb l’explotaci\u00f3 salvatge de recursos i persones. Ha fracassat el comunisme\u00a0 de progressar amb la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3, que va dur a la pobresa i assassinat de milions. I ha fracassat les democr\u00e0cies liberals i la globalitzaci\u00f3, que ha dut a les desigualtats econ\u00f2miques, legislaci\u00f3 influ\u00efda pels lobis, i pol\u00edtics que es limiten a dir el que suggereixen les enquestes de la seva base de votants.
\nAleshores podem plantejar si realment fem la hist\u00f2ria, si \u00e9s el resultat del nostre projecte de futur o si aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una aparen\u00e7a i la hist\u00f2ria avan\u00e7a per forces cegues, resultat de les nostres limitacions, i ens limitem a patir-la.\u00a0 [Ho formulava el 2004 a prop\u00f2sit del F\u00f2rum de les cultures].<\/p>\n<\/div>\n

[en contra d’aix\u00f2] YH diu que la hist\u00f2ria [la sociologia], si b\u00e9 no serveix per fer prediccions acurades del futur, s\u00ed que ens eixampla els horitzons i ens fa entendre que la nostra situaci\u00f3 actual no \u00e9s ni natural ni inevitable, que hi ha moltes possibilitats [Graeber i Wengrow]. “No podem explicar b\u00e9 els canvis que fa la hist\u00f2ria per\u00f2 s\u00ed que podem afirmar que no es fan en benefici dels humans” [YH defensa que la revoluci\u00f3 agr\u00edcola ens va esclavitzar].<\/p>\n

Igual com passa amb l’evoluci\u00f3 [Dawkins, The Selfish Gene], la hist\u00f2ria no contempla la felicitat dels organismes individuals que normalment s\u00f3n massa ignorants i febles per canviar-ne el decurs a favor seu. Cada cop m\u00e9s les cultures es veuen com uns virus mentals, els mems, que es propaguen allotjant-se en les ments de la gent. Com els virus, no tenen en compte el benestar de l’amfitri\u00f3, i a vegades el poden matar [com els antivacunes]. Una creen\u00e7a com el cel dels cristians o el parad\u00eds comunista pot fer que un hum\u00e0 hi dediqui la vida, sacrificant-se o matant per ella. Les cultures que s’imposen s\u00f3n les que excel\u00b7leixen a propagar els seus memes, sense tenir en compte els costos o beneficis pels seus hostes humans [ com l’islam ]. [I als gens i mems hi podr\u00edem afegir el comportament dels mercats, que funcionen per maximitzar beneficis a curt termini, no pas per beneficiar l’economia i els humans. Adam Smith estava equivocat en creure que la lliure compet\u00e8ncia conduiria a una millora de la productivitat. Els algoritmes cecs que estem posant en marxa per part de la AI, tampoc milloraran el nostre benestar, nom\u00e9s maximitzaran el par\u00e0metre amb que hagin estat programats]<\/p>\n

[En aquest sentit, els odis ancestrals entre societats als quals f\u00e8iem refer\u00e8ncia abans s\u00f3n com uns virus que no es poden eliminar. I no podem fer un “reset”, no hi ha antivirus]. [En la mateixa l\u00ednia, donats uns territoris amb caracter\u00edstiques semblants, qu\u00e8 fa diferent una societat? Noruega i Nig\u00e8ria s\u00f3n igualment riques en recursos minerals, la primera \u00e9s mod\u00e8lica i la segona un estat fallit on hi ha corrupci\u00f3 i bandits que segresten la gent. Pensem en els mems com el software que es carrega a una xarxa d’ordinadors. I si pogu\u00e9ssim “reiniciar” una societat, com si fos una xarxa d’ordinadors i a partir d’un USB carregar un nou programa? Podr\u00edem aconseguir fer saltar endavant una societat, fer que israelians i palestins, espanyols i catalans, convisquessin en pau. Per\u00f2 les societats no es poden reiniciar. I els que ho intenten, prohibint una llengua, modificant els llibres d’hist\u00f2ria, tenen intencions totalit\u00e0ries.]<\/p>\n

A Mind and Matter (cap.2) Schr\u00f6dinger planteja la sensaci\u00f3 que la hist\u00f2ria \u00e9s inevitable i no hi podem fer res.<\/p>\n

A The Dawn of Everything<\/a> Graeber i Wengrow posen exemples de societats no jer\u00e0rquiques i argumenten que els humans poden pensar i decidir el tipus de societat que volem.<\/p>\n

[per\u00f2 es podria dir que si les altres formes no han perdurat \u00e9s perqu\u00e8 funcionen pitjor?\u00a0 Cap revoluci\u00f3 pretenent un canvi radical ha millorat les condicions de vida, segurament perqu\u00e8 per a imposar-se necessita viol\u00e8ncia i poder i un cop alg\u00fa el t\u00e9, n’abusa inevitablement].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Discussi\u00f3 Hi ha una direcci\u00f3? Es poden explicar els canvis? \u00c9s inevitable el patiment? Podem influir en la hist\u00f2ria? La hist\u00f2ria i els canvis de les societats, \u00bftenen una direcci\u00f3?\u00bf\u00e9s una evoluci\u00f3 m\u00e9s o menys lineal, des d’un estadi m\u00e9s primitiu a una societat madura, com si al llarg de generacions es perfeccion\u00e9s … <\/p>\n

Continue reading “Les societats en la hist\u00f2ria, determinisme, dial\u00e8ctica, atzar”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[258],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2843"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2843"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2843\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2843"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2843"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2843"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2843"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2843"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}