{"id":2849,"date":"2023-03-09T09:21:59","date_gmt":"2023-03-09T09:21:59","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2849"},"modified":"2026-09-18T09:22:40","modified_gmt":"2026-09-18T09:22:40","slug":"la-mirada-a-la-historia-i-lefimer","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mirada-a-la-historia-i-lefimer\/","title":{"rendered":"La mirada a la hist\u00f2ria i l’ef\u00edmer"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria, Contemplaci\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

La mirada al cel<\/a> ens fa adonar de la nostra petitesa en la immensitat de l’espai. La mirada a la hist\u00f2ria de l’univers, els canvis geol\u00f2gics i l’evoluci\u00f3 biol\u00f2gica a la terra ens fa adonar de la nostra petitesa en el temps. Si ho representem en 137km<\/a>, la hist\u00f2ria de la humanitat de 10.000 anys s\u00f3n 10 cm, i la nostra vida no arriba a 1 mm.<\/p>\n

La mirada a la hist\u00f2ria ens presenta m\u00faltiples cultures que floreixen i es moren, edificis que es basteixen i acaben convertits en runa, literatura que entusiasma i despr\u00e9s s’oblida, o la pintura, com deia Dante al Purgatori<\/a>: “Oh vana gloria de l’umane posse! \/ com’poco verde in su la cima dura, \/se non e` giunta da l’etati grosse! \/ Credette Cimabue ne la pittura \/ tener lo campo, e ora ha Giotto il grido, \/ si` che la fama di colui e` scura.”<\/em><\/p>\n

Tot passa i tot desapareix. La vida \u00e9s finita i ef\u00edmera<\/a>. El sentiment que haur\u00edem volgut viure altres coses, o conservar algunes que desapareixen \u00e9s com\u00fa a totes les vides humanes. El pas del temps<\/a> \u00e9s uns dels grans temes de la poesia.
\nPodem intentar abastar tot el que est\u00e0 passant ara? Tot el que ha passat?
\nA cada moment estan passant molt\u00edssimes coses que no podem acabar de copsar. Qu\u00e8 est\u00e0 passant ara<\/a> a diferents llocs del m\u00f3n? Qu\u00e8 podem veure<\/a>? Podem imaginar que podem viatjar a qualsevol moment en\u00a0 l’espai i temps<\/a> i veure quines civilitzacions hi havia al m\u00f3n, i en aquell punt, quin paisatge.<\/p>\n

Hegel<\/a> contempla “un quadre immens d’esdeveniments i fets de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. ” I observa que “La hist\u00f2ria ens arrabassa del m\u00e9s noble, del m\u00e9s bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; \u00e9s caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia.” Ell voldr\u00e0 veure en el canvi un desplegament necessari de la ra\u00f3 per\u00f2 sense aquesta fe, la hist\u00f2ria apareix sense sentit<\/a>.<\/p>\n

Juntament amb el sentiment d’insignific\u00e0ncia, podem tenir el de formar part de tot, com un dels components d’ una ona<\/a>, o una veu d’un cor, que contribueix a l’harmonia total. Potser som insignificants i fins i tot redundants, per\u00f2 com la pluja<\/a> (idea de la Maria), o els que contribueixen a fer pinya als castells, no per aix\u00f2 deixem de tenir sentit.<\/p>\n

\n

El calendari c\u00f2smic de Carl Sagan<\/h2>\n
<\/div>\n

Els primers mesos: Un univers deshabitat<\/strong><\/p>\n

\n