{"id":2851,"date":"2023-03-09T10:44:18","date_gmt":"2023-03-09T10:44:18","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2851"},"modified":"2023-04-30T11:23:11","modified_gmt":"2023-04-30T11:23:11","slug":"hegel-la-rao-en-la-historia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/hegel-la-rao-en-la-historia\/","title":{"rendered":"Hegel. La ra\u00f3 en la hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Hegel<\/a> [La hist\u00f2ria real com a desplegament raonable de la ra\u00f3]<\/p>\n

Segon esb\u00f3s (1830). La hist\u00f2ria filos\u00f2fica del m\u00f3n<\/p>\n

\n

A. [CONCEPTE GENERAL DE LA FILOSOFIA DE LA HISTORIA]<\/h1>\n

[LA IDEA DE LA RA\u00d3]<\/p>\n

Sobre el concepte provisional de la filosofia de la hist\u00f2ria del m\u00f3n, vull observar, primer de tot, que, com be dit, a la filosofia, d’entrada, se li fa el retret que va a la hist\u00f2ria amb pensaments. Per\u00f2 l’\u00fanic pensament que ella porta amb si mateixa \u00e9s el simple pensament de la ra\u00f3, que la ra\u00f3 domina el m\u00f3n, i que, per tant, tamb\u00e9 la hist\u00f2ria del m\u00f3n s’ha esdevingut raonablement. […]\u00a0 En la filosofia mateixa, per\u00f2, aix\u00f2 no \u00e9s cap pressuposici\u00f3; en ella es mostra, mitjan\u00e7ant el coneixement especulatiu, que la ra\u00f3 -aqu\u00ed ens podem quedar amb aquesta expressi\u00f3, sense discutir m\u00e9s de prop la refer\u00e8ncia i la relaci\u00f3 amb D\u00e9u- \u00e9s la subst\u00e0ncia, la pot\u00e8ncia infinita, la mat\u00e8ria infinita de tota vida natural i espiritual, la forma infinita, la realitzaci\u00f3 d’aquest contingut seu. \u00c9s la subst\u00e0ncia, per i en la qual tota realitat t\u00e9 el seu \u00e9sser i el seu subsistir. \u00c9s la pot\u00e8ncia infinita: la ra\u00f3 no \u00e9s tan impotent per ser nom\u00e9s l’ideal<\/strong>, nom\u00e9s el deure-ser i que es troba nom\u00e9s fora de la realitat, qui sap on, en tot cas nom\u00e9s com a quelcom particular en el cap d’alguns homes.<\/p>\n

[…]<\/p>\n

La ra\u00f3 es basa en ella mateixa i t\u00e9 en ella el seu fi; es duu ella mateixa a l’exist\u00e8ncia i es desenvolupa. El pensar ha de prendre consci\u00e8ncia d’aquest fi de la ra\u00f3.
\n[…]
\nA aquells d’entre vosaltres, senyors, que encara no coneixen la filosofia, els demanaria que entressin en aquest discurs sobre la historia del m\u00f3n amb la fe en la ra\u00f3, amb la set per con\u00e8ixer-la.<\/p>\n

[…]<\/p>\n

Per\u00f2, el contingut de la hist\u00f2ria del m\u00f3n \u00e9s raonable i ha de ser raonable; una voluntat divina regeix poderosament en el m\u00f3n, i no \u00e9s tan impotent per no determinar-ne el gran contingut<\/strong>. Con\u00e8ixer aix\u00f2 substancial ha de ser el nostre objectiu; i per con\u00e8ixer aix\u00f2 s’ha de venir amb la consci\u00e8ncia de la ra\u00f3, no ulls f\u00edsics o enteniment finit, sin\u00f3 l’ull del concepte, de la ra\u00f3, que penetra el que \u00e9s superficial i penetra la pluralitat del garbuix variat dels esdeveniments.<\/p>\n

\n

[Un quadre immens d’esdeveniments i fets. El canvi]<\/p>\n

[LES CATEGORIES DE LA CONSCI\u00c8NCIA HIST\u00d2RICA]<\/p>\n

La primera categoria resulta de la visi\u00f3 del canvi dels individus, pobles i Estats, que un moment hi s\u00f3n i atreuen els nostre inter\u00e8s i despr\u00e9s desapareixen. \u00c9s la categoria del canvi<\/strong>.<\/p>\n

A la vista tenim un quadre immens d’esdeveniments i fets<\/strong>, de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. \u00c9s reclamat tot el que pot entrar en el sentiment de l’home i el pot interessar, tota percepci\u00f3 del b\u00e9, el bell, el gran; tota mena de fins, que reconeixem i la realitzaci\u00f3 dels quals desitgem, que es conceben i es persegueixen; que ens provoquen esperan\u00e7a i temor. En tots aquests esdeveniments i atzars hi veiem un obrar i un patir humans, en general com els nostres, i, per tant, provoquen el nostre inter\u00e8s a favor o en contra. Tan aviat ens atreu la bellesa, la llibertat, la riquesa, com ens estimula l’energia, per la qual el vici s’imposa. A vegades veiem com avan\u00e7a penosament la massa enorme d’un inter\u00e8s general per despr\u00e9s, deixada a la complexitat infinita de les petites relacions, que polvoritzar-se; com tamb\u00e9 a vegades d’un gran desplegament de forces en surt una min\u00facia, i a la inversa, del sembla insignificant en surt l’enorme; pertot hi ha el garbuix m\u00e9s variat, que ens atreu en el seu inter\u00e8s, que quan desapareix, en surt de seguida un altre al seu lloc.<\/p>\n

La cara negativa de la categoria del canvi desperta dol en nosaltres. All\u00f2 que ens pot deprimir \u00e9s que la figura m\u00e9s rica i la vida m\u00e9s bella tenen el seu oc\u00e0s, i que caminem entre les runes del m\u00e9s excel\u00b7lent. La hist\u00f2ria ens arrabassa del m\u00e9s noble, del m\u00e9s bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; \u00e9s caduc. Tot sembla que passa, i que res roman.<\/strong> Tot viatger ha sentit aquesta malenconia. Qui ha pogut estar entre les ru\u00efnes de Cartago, Palmira, Pers\u00e8polis, Roma, sense que li provoquin consideracions sobre el car\u00e0cter ef\u00edmer dels imperis i dels homes, sense que li provoquin el dol per aquella vida tan rica i potent? I no es tracta del dol que sentim a la tomba de persones estimades, per p\u00e8rdues que ens afecten personalment, sin\u00f3 del dol desinteressat per l’oc\u00e0s de vida humana cultivada i brillant.<\/p>\n

Per\u00f2 a aquesta categoria del canvi hi est\u00e0 connectat un altre aspecte, per saber que de la mort en surt nova vida<\/strong>. Aquest \u00e9s un pensament que conceberen els orientals, potser el seu pensament m\u00e9s gran i certament el suprem de la seva metaf\u00edsica.<\/p>\n

\n

B. La realitzaci\u00f3 de l’esperit en la hist\u00f2ria<\/h1>\n

L’espectacle del mal en el m\u00f3n p.140<\/p>\n

Quan considerem aquest espectacle de les passions i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva acci\u00f3 violenta, quan mirem la manca de seny, que acompanya no sols les passions, sin\u00f3 tamb\u00e9 i principalment les bones intencions, els fins just quan la hist\u00f2ria ens posa davant els ulls el mal, moral i f\u00edsic, la ru\u00efna dels imperis m\u00e9s florents que l’home ha produit, quan mirem els individus amb la compassi\u00f3 m\u00e9s pregona per la seva mis\u00e8ria sense nom, nom\u00e9s ens podem sentir enva\u00efts per la tristor a causa de la caducitat en absolut, per\u00f2, en la mesura que aquesta ruina no \u00e9s tan sols una obra de la natura, sin\u00f3 de la voluntat de l’home, un tal espectacle pot acabar duent-nos, m\u00e9s que a la tristor moral, a la rebel\u00b7li\u00f3 del bon esperit<\/strong>. \u00c9s f\u00e0cil transformar aquests esdeveniments en el quadre m\u00e9s terror\u00edfic, sense exageraci\u00f3 ret\u00f2rica, simplement amb la correcta composici\u00f3 de la desgr\u00e0cia que s’ha fet sofrir fins i tot el m\u00e9s glori\u00f3s de les configuracions de pobles i Estats com tamb\u00e9 les virtuts privades o innoc\u00e8ncia. Aleshores sentim el dolor m\u00e9s pregon i inconsolable<\/strong>, no compensable amb resultat reconciliador, i contra el qual ens volem defensar o del qual volem sortir pensant que aix\u00ed s\u00f3n les coses, un dest\u00ed, no hi ha res a fer, no hi podem canviar res. I aleshores, per tal de sortir de la tristor que ens provoca aquella reflexi\u00f3, retornem al nostre sentiment de vida, a l’actualitat dels nostres fins i interessos, que exigeixen, no un dolor pel passat, sin\u00f3 la nostra activitat; retornem fins i tot a l’egoisme, que est\u00e0 a la vorera tranquil\u00b7la, des de la qual gaudeix amb seguretat de la mirada llunyana de la confusa massa de ru\u00efnes. Per\u00f2, fins i tot quan considerem la hist\u00f2ria com un escorxador, al qual s’han dut a sacrificar la felicitat dels pobles, la saviesa dels Estats i la virtut dels individus, aixi i tot al pensament li brolla necess\u00e0riament la pregunta sobre a qui, a quin fi \u00faltim s’ha presentat aquest sacrifici monstruos\u00edssim.<\/p>\n

Religiositat simple i religiositat culta\u00a0 p.174<\/p>\n

La religiositat i l’eticitat d’una vida limitada d’un pastor, d’un camperol, en la seva interioritat concentra da i la seva limitaci\u00f3 a relacions poques i ben senzilles, t\u00e9 valor infinit, el mateix valor que la religiositat i l’eticitat d’un home cultivat i d’una exist\u00e8ncia rica en accions i d’amples relacions.<\/p>\n

La religi\u00f3 aut\u00e8ntica suposa el div\u00ed, l’esperit penetrant el real p. 193<\/p>\n

En la religi\u00f3 cristiana la idea divina s’ha revelat com la unitat de la naturalesa divina i la humana. Aquesta \u00e9s la veritable idea de la religi\u00f3. A ella pertany el culte: aquest no \u00e9s altra cosa que la consci\u00e8ncia singular que assoleix aquesta unitat d’ella amb el div\u00ed. L’enteniment dels temps recents han fet de D\u00e9u una abstracci\u00f3, un enll\u00e0 de l’autoconsci\u00e8ncia huma- na, un mur llis i ferri en el qual l’home s’esbardella el cap. Per\u00f2 la ra\u00f3 t\u00e9 unes idees totalment distintes a les abstrac cions de l’enteniment.<\/p>\n

L’objecte de la religi\u00f3 \u00e9s el ver, la unitat del subjectiu i de l’objectiu. Per\u00f2, en les religions determinades, a l’absolut se’l separa freq\u00fcentment del finit, fins i tot all\u00e0 on aquest ja s’anomena esperit; per\u00f2 aix\u00ed esperit \u00e9s nom\u00e9s pur nom buit.<\/p>\n

\n

C. La marxa de la hist\u00f2ria del m\u00f3n<\/h1>\n

[EL PRINCIPI DE L’EVOLUCI\u00d3] p. 219<\/p>\n

El canvi abstracte en general, que es d\u00f3na en la hist\u00f2ria, ja fa temps que s’ha compr\u00e8s de tal manera que alhora implica un progr\u00e9s cap a millor, a m\u00e9s perfecte. Els canvis en la natura, per molt infinitament m\u00faltiples que siguin, nom\u00e9s mostren un cercle, que sempre es repeteix; en la natura no s’esdev\u00e9 res de nou sota el sol, i en aquesta mesura el joc multiforme de les seves configuracions comporta una monotonia avorrida. Solament en els canvis, que s’esdevenen sobre el s\u00f2l espiritual, sorgeix quelcom de nou. Aix\u00f2 que es manifesta en l’espiritual deixa veure en l’home una determinaci\u00f3 diferent que en les coses purament naturals. Aquestes es troben sotmeses a una sola determinaci\u00f3; presenten sempre el mateix car\u00e0cter estable, al qual retorna tot canvi i queda redu\u00eft a quelcom de subordinat. En canvi, la determinaci\u00f3 que apareix en l’home \u00e9s una efectiva capacitat per al canvi, i en concret al canvi a millor, a m\u00e9s perfecte: un impuls de la perfectibilitat.
\n[… p221] En ella no hi trobam cap principi d’exclusi\u00f3, no posa cap meta, ni cap fi \u00faltim. L’\u00fanic permanent, l’\u00fanica determinitat que la constitueix \u00e9s el canvi.<\/p>\n

En quart lloc segueix aleshores l’edat germ\u00e0nica, el m\u00f3n cristi\u00e0. Si tamb\u00e9 aqu\u00ed es pot comparar l’esperit amb l’individu, aleshores aquesta edat s’hauria d’anomenar la de la vellesa. La cosa pr\u00f2pia de la vellesa \u00e9s viure nom\u00e9s en la mem\u00f2ria, en el passat, no en el present; i en aquest sentit la comparan\u00e7a \u00e9s impossible. L’individu, d’acord amb la seva negativitat, pertany a l’element [terrenal] i desapareix. Per\u00f2 l’esperit retorna al seu concepte. En l’edat cristiana l’esperit div\u00ed ha vingut al m\u00f3n, ha pres el seu lloc en l’individu, que ara \u00e9s perfectament lliure, t\u00e9 en si llibertat substancial. Aix\u00f2 \u00e9s la reconciliaci\u00f3 de l’esperit subjectiu amb l’objectiu. L’esperit s’ha reconciliat, unit, amb el seu concepte, en el qual s’ha escindit adqui rint subjectivitat, per a la qual havia sortit de la natura. -Tot aix\u00f2 \u00e9s l’aprior\u00edstic de la hist\u00f2ria, al qual l’experi\u00e8ncia ha de correspondre.<\/p>\n

[Llegir la hist\u00f2ria amb idees pr\u00e8vies] p.242<\/p>\n

Que una particularitat determinada constitueixi de fet el principi peculiar d’un poble \u00e9s l’aspecte que s’ha de rebre emp\u00edricament i s’ha de mostrar de manera hist\u00f2rica. Fer aix\u00f2 pressuposa no sols una exercida capacitat d’abstracci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 un coneixement familiar amb les idees. Hom ha d’estar familiaritzat a priori amb el cercle en qu\u00e8 se mouen aquests principis, si volem anomenar la hist\u00f2ria d’aquesta manera; de la mateixa manera que, per citar el m\u00e9s gran bome en aquest g\u00e8nere de coneixement, Kepler va haver de con\u00e8ixer a priori les el\u00b7lipses, els cubs, els quadrats i les relacions d’aquests per poder descobrir a partir de les dades empiriques, les seves lleis immortals, que constitueixen\u00a0les\u00a0determinacions tretes d’aquest cercle de representacions. Qui ignora els coneixements de les universals determinacions elementals no pot entendre aquelles lleis, com tampoc le haguera pogut descobrir per molt que haguera contempla el cel i els moviments dels seus astres. Es d’aquesta ignor\u00e0ncia dels pensaments sobre la configuraci\u00f3 evolutiva de la llibertat que prov\u00e9 una part dels reprotxes que es fan a una consideraci\u00f3 filos\u00f2fica sobre una ci\u00e8ncia, que se sol considerar empirica, a causa de l’anomenat apriorisme les idees que la filosofia introdueix en aquella mat\u00e8ria.<\/p>\n

Els moments dels poble. p. 255<\/p>\n

Un poble no pot rec\u00f3rrer diversos graons, no pot fer \u00e8poca dues vegades en la hist\u00f2ria del m\u00f3n. […] En la hist\u00f2ria del m\u00f3n un poble nom\u00e9s pot ser el dominant una vegada, perqu\u00e8 en el proc\u00e9s de l’esperit nom\u00e9s se li pot encarregar una tasca. […] 263 Cada poble hist\u00f2ric t\u00e9 assignada la tasca d’un principi.<\/p>\n

 <\/p>\n

[ L’esperit enriquint-se, contenint el passat]. 259<\/p>\n

Per\u00f2 el que l’esperit \u00e9s ara, ho ha estat sempre; ara nom\u00e9s \u00e9s la consci\u00e8ncia m\u00e9s rica, el concepte de si mateix ela borat m\u00e9s pregonament. L’esperit t\u00e9 en ell encara tots\u00a0els graons del passat, i la vida de l’esperit en la hist\u00f2ria \u00e9s ser un moviment circular de diferents graons que, en part, apareixen en l’actualitat i, en part, aparegueren en configuracions passades. Encara que recorreguem el passat, per llarg que sigui, ens ocupem del present, perqu\u00e8 tenim a veure amb la idea de l’esperit i en la hist\u00f2ria del m\u00f3n tot ho considerem nom\u00e9s com a manifestacions seves. La filosofia t\u00e9 a veure amb el present, l’efectiu. Els moments que sembla que l’esperit ha deixat ja endarrere, els t\u00e9 sempre en la seva pregonesa actual. Igual que en el passat ha hagut de rec\u00f3rrer els seus moments en la hist\u00f2ria, tamb\u00e9 els ha de rec\u00f3rrer en el present, en el concepte de si.<\/p>\n

[ sembla suggerir que l’ontog\u00e8nia resumeix la filog\u00e8nia, el creixement de l’infant a home resumeix l’evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies i la hist\u00f2ria. I alhora, quan jo penso aix\u00f2, ja no s\u00f3c nom\u00e9s jo, s\u00f3c l’esperit absolut pensant-se a s\u00ed mateix]<\/p>\n

\n

Annexos<\/h1>\n

[L’esperit entrant a l’exist\u00e8ncia concreta [encarnaci\u00f3]. Geografia] p.265<\/p>\n

Des que l’esperit entra en l’exist\u00e8ncia, se sotmet al mode de la finitud i, per tant, al mode de la naturalitat en general. Les configuracions particulars es distingeixen, ja que, la forma de la naturalitat \u00e9s l’exterioritat rec\u00edproca en la qual les determinitats particulars s’exposen com a singularitats. Aquesta determinaci\u00f3 abstracta cont\u00e9 la ra\u00f3 de la necessitat que, all\u00f2 que apareix en l’esperit com a gra\u00f3 particular, actua com a figura que existeix per a si com a particular, natural i que exclou les altres. Aquesta particularitat, en la mesura que s’exposa en la natura, \u00e9s particularitat natural, \u00e9s a dir, \u00e9s com a principi natural, com a determinitat natural particular. En aix\u00f2 es basa que cada poble, que \u00e9s la representaci\u00f3 d’un grao particular de l’evoluci\u00f3 de l’esperit, sigui una naci\u00f3; el seu car\u00e0cter natural correspon a all\u00f2 que \u00e9s el principi espin- tual en la s\u00e8rie de les configuracions espirituals.<\/p>\n

Amb aquest aspecte natural entrem en la determini tat geogr\u00e0fica; ella cont\u00e9 el que pertany al gra\u00f3 de la natura. En l’exist\u00e8ncia natural hi estan continguts alhora els dos aspectes d’aquesta determinitat: per una part, la vo luntat natural del poble o la manera de ser subjectiva dels pobles; per\u00f2, per altra part, hi \u00e9s tamb\u00e9 com a natura exterior particular.<\/p>\n

Les zones c\u00e0lides i les redes no s\u00f3n, com a tals, escenari de la hist\u00f2ria del m\u00f3n. Aquests extrems s\u00f3n exclosos, des d’aquest aspecte, per l’esperit lliure. En conjunt \u00e9s la zona temperada la que ha ofert l’escenari per a l’espectacle de la hist\u00f2ria del m\u00f3n. Per\u00f2, entre les zones temperades \u00e9s la n\u00f2rdica la que \u00e9s apta per a aix\u00f2. p.268<\/p>\n