{"id":2853,"date":"2023-03-10T11:03:59","date_gmt":"2023-03-10T11:03:59","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2853"},"modified":"2025-04-10T09:11:07","modified_gmt":"2025-04-10T09:11:07","slug":"evolucio-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3 humana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estudi-de-levolucio-humana\/\">Estudi evoluci\u00f3 humana<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/#a1humans\">Els avantpassats<\/a> \u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/2-58-ma-quaternari\/\">Quaternari<\/a> \u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prehistoria-migracions\/\">Prehist\u00f2ria, migracions Homo S\u00e0piens<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3 dels llenguatges<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#austrlopitecus\">Austrolopithecus<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#homoerectus\">Homo erectus<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#homosapiens\">Homo Sapiens<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#races\">Races<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#cervellprimats\">Evoluci\u00f3 anatomia i cervell<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#conducta\">Evoluci\u00f3 conducta<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/#questionsa\">Q\u00fcestions<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"austrolopitecus\">Austrolopithecus, Homo Habilis<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hominini\">Hominini<\/a><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Pan (ximpanz\u00e9s)<\/li>\n<li>Hominina austrolopitec\n<ul>\n<li>Ardipithecus<\/li>\n<li>Austrolopithecus\n<ul>\n<li>Preanthropus<\/li>\n<li>Austrolopithecus robustus<\/li>\n<li>Austrolopitehcus garhi<\/li>\n<li><strong>Homo<\/strong> (Homo Habilis)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>El g\u00e8nere <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Australopithecus\"><i>Australopithecus<\/i><\/a> va evolucionar a l&#8217;\u00c0frica l&#8217;est fa uns 4Ma i, a excepci\u00f3 del Paranthroppus es van extingir fa uns 2Ma. Tenien un cervell un 35% d&#8217;un hum\u00e0 modern i feien de 1.2 a 1.4 m d&#8217;al\u00e7ada. <strong>Bipedalisme<\/strong> per\u00f2 no hi ha evid\u00e8ncies que fes servir eines. [Encara no pertany al g\u00e8nere Homo, \u00e9s un Hominini, com els ximpanz\u00e9s].<\/p>\n<p>L&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homo_habilis\">Homo habilis<\/a>\u00a0 (2.31 a 1.65) \u00e9s molt semblant anat\u00f2micament. Primer hom\u00ednid que fa servir <strong>eines<\/strong>.<\/p>\n<p>Jaciments: (Olduvai gorge (Tanz\u00e0nia): <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Paranthropus_boisei\">Paranthropus bosei<\/a>: similar a l\u2019austrolopitecus, 2.3 a 1Ma, Homo Habilis, amb evid\u00e8ncies d\u2019\u00fas d\u2019eines de pedra, 2.3 a 1Ma)<\/p>\n<div class=\"thumb tright\">\n<div class=\"thumbinner\">\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"thumbimage\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/ac\/Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg\/170px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg\" srcset=\"\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/ac\/Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg\/255px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg 1.5x, \/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/ac\/Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg\/340px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg 2x\" width=\"170\" height=\"267\" data-file-width=\"1132\" data-file-height=\"1777\" \/> Lucy<\/p>\n<div class=\"thumbcaption\">\n<div class=\"magnify\">\n<hr \/>\n<h2 id=\"homoerectus\">Homo erectus, H. heidelbergensis, H. Antecessor, Denisova, Neandertals<\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homo_erectus\">Erectus<\/a> (2Ma 110m)<\/li>\n<li>altres \u00e0sia: Floresiensis, Java, Pekin\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homo_antecessor\">Antecessor<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homo_heidelbergensis\">Heildelbergensis<\/a>\n<ul>\n<li>Denisova<\/li>\n<li>Neandertal<\/li>\n<li><strong>Sapiens<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>H. Erectus, a vegades conegut com H. Ergaster, es va escampar per Eur\u00e0sia des d&#8217;\u00c0frica, amb restes a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, Pekin i Java. Possiblement ja tenia domini del foc. Ca\u00e7aven grans animals com b\u00fafals i elefants. Eren robustos.<\/p>\n<p>H.Heidelbergensis [1Ma 500m] tamb\u00e9 est\u00e0 est\u00e8s per \u00c0frica i Eur\u00e0sia. Es considera l&#8217;\u00faltim ancestre com\u00fa a Neandertals i humans i hauria evolucionat a partir de H.Erectus afric\u00e0. Seria una cronoesp\u00e8cie [transici\u00f3] La seva capacitat cranial ja arribava als 1200 cc. entre 165 i 181 cm d&#8217;al\u00e7ada. Anat\u00f2micament capa\u00e7os de llenguatge.<\/p>\n<p>Fa uns 500m anys a partir de H. Heidelbergensis hauria sortit la branca dels H.Denisova i els Neandertals. I fa 300m hauria aparegut l&#8217;Homo s\u00e0piens.<br \/>\nEls <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Denisovan\">Denisova<\/a> estaven escampats per tota \u00c0sia des de Sib\u00e8ria, fins a Filipines i Austr\u00e0lia. \u00c9s possible que hi hagu\u00e9s mestissatge amb S\u00e0piens i Neandertals. Haurien sobreviscut fins fa uns 15000 anys, potser despla\u00e7ats per H.S\u00e0piens emigrats d&#8217;\u00c0frica.<br \/>\nEls<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Neanderthal\"> Neandertals<\/a> (Vall de Neander) estaven escampats per tota Eur\u00e0sia, i tenien un cos robust, extremitats m\u00e9s curtes, possiblement adaptats a climes m\u00e9s freds. Evid\u00e8ncies d&#8217;eines de pedres, foc, teixits simples, plantes medicinals i navegaci\u00f3. Es discuteix si hi havia mestissatge amb H.S\u00e0piens. Extingits fa 40m, sense ra\u00f3 clara. ( <a href=\"https:\/\/www.museusdebanyoles.cat\/arqueologic\/el-museu\/el-museu\/Peca-destacada\/ID\/1133\">Mand\u00edbula de Banyoles<\/a> ).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/evoluciohumana.png\" width=\"675\" height=\"498\" \/><\/p>\n<p>Troballes al\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/2-58-ma-quaternari\/\">Quaternari<\/a>:<\/p>\n<ul>\n<li>Gran Dolina (Espa\u00f1a):Homo antecessor, 780m eines.<\/li>\n<li>Zhoukoudian (Xina):Sinanthropus pekinensis 400m<\/li>\n<li>Forbes (Gibraltar): Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l\u2019homo s\u00e0piens fins que es van extingir.<\/li>\n<li>Flores (Indon\u00e9sia): Homo floreiensis, similar a l\u2019homo s\u00e0piens per\u00f2 de nom\u00e9s un metre d\u2019al\u00e7ada, 18m<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"homosapiens\">Homo Sapiens<\/h2>\n<p>Va coexistir un temps amb els Neandertals i Denisovans. S&#8217;ha imposat la hip\u00f2tesi &#8220;Out of Africa&#8221; segons la qual, en lloc d&#8217;evolucionar a tota Eur\u00e0sia alhora, es va originar a l&#8217;\u00c0frica. Hauria emigrat a la resta del m\u00f3n en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m.<br \/>\nAl gr\u00e0fic es veuen les branques [de DNA mitocondrial] que van quedar a \u00c0frica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d&#8217;\u00c0frica Oriental, va colonitzar el m\u00f3n.<br \/>\nEl crani ha arribat als 1500 cc. Es construeixen instruments, habitatges, vestits, ornaments, etc. La ca\u00e7a est\u00e0 molt perfeccionada i la recol\u00b7lecci\u00f3 de fruits es fa selectiva, fins al punt d&#8217;anticipar una domesticaci\u00f3 [ramaderia] i agricultura rudiment\u00e0ria. Es practiquen enterraments i pintura [metaf\u00edsica]. Ha aparegut una societat humana i l&#8217;her\u00e8ncia cultural pesar\u00e0 m\u00e9s que la biol\u00f2gica. L&#8217;home entra en la hist\u00f2ria [es determinat pel passat per\u00f2 tria el futur] de la m\u00e0 de la divisi\u00f3 del treball, les t\u00e8cniques de subsist\u00e8ncia, les formes art\u00edstiques, les creences i el llenguatge.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/homosapiens.svg\" width=\"722\" height=\"632\" \/><\/p>\n<p>Alguns jaciments H. S\u00e0piens:<\/p>\n<ul>\n<li>Jebel Irhoud, Marroc, f\u00f2ssils i eines atribuides a H. S\u00e0piens. 300m.<\/li>\n<li>Blombos (Sud\u00e0frica): 75m, una barra d\u2019ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d\u2019os.<\/li>\n<li>Willandra lakes (Austr\u00e0lia): 40m indici de l\u2019arribada a Austr\u00e0lia, rituals d\u2019enterrament<\/li>\n<li>Cosquer (Fran\u00e7a): pintures rupestres, 18.5m<\/li>\n<li>Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"races\">Races<\/h2>\n<p>[C\u00f3m es van separar les races?] (Fontser\u00e8, Cavalli-Sforza)] [Mutacions gen\u00e8tiques. Gen\u00e8ticament som molt poc diferents l&#8217;aspecte extern \u00e9s molt visible i es deu a l&#8217;adaptaci\u00f3 al clima].<\/p>\n<ul>\n<li>Ra\u00e7a blanca o o cauc\u00e0sica (Europa, India, Mig Orient C\u00e0ucas). Cara blanca i rosada, ulls horitzontals, nas recte, front ample, cabell lleugerament ondat.<\/li>\n<li>Ra\u00e7a xinesa o groga (Asia). Color groc, ulls lleugerament oblics, cabell sed\u00f3s.<\/li>\n<li>Ra\u00e7a negra (Africa i Austr\u00e0lia). Pell negre, cabell rinxolat, nas aixafat, llavis grossos i ulls vius.<\/li>\n<li>Ra\u00e7a roja (Am\u00e8rica). Color coure, cabells estirats, nas gros i ample, p\u00f2muls pronunciats.<\/li>\n<li>Ra\u00e7a Malaia (Filipines).<\/li>\n<\/ul>\n<p>[CavalliSforza] Una ra\u00e7a \u00e9s un conjunt d&#8217;individus que tenen un origen om\u00fa i conserven, per tant, una certa semblan\u00e7a gen\u00e8tica, \u00e9s a dir, en el car\u00e0cters heretats per via biol\u00f2gica. Tamb\u00e9 poden haver conservat o no una certa identitat cultural. No hi ha races pures i seria perjudicial mantenir un pool gen\u00e8tic limitat. Les semblances i difer\u00e8ncies exteriors no es corresponen amb la resta de l&#8217;her\u00e8ncia i es deuen sobretot a adaptacions a la geografia.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cervellprimats\">Canvis anat\u00f2mics i evoluci\u00f3 del cervell als primats<\/h2>\n<p><strong>Bipedalisme i marxa erecta<\/strong><br \/>\nComen\u00e7a amb l&#8217;Ardipithecus. Progressivament el dit gros del peu perd la capacitat d&#8217;agafar-se a les branques. Hi ha una s\u00e8rie de canvis a l&#8217;esquelet, entre ells un estretament del canal de la pelvis que fa el naixement m\u00e9s dif\u00edcil als humans respecte dels altres primats. Deixa les mans lliures per manipular eines.<\/p>\n<p><strong>Capacitat cranial<\/strong><br \/>\nEl neoc\u00f2rtex de l&#8217;home \u00e9s tres vegades m\u00e9s gran que el d&#8217;un primat que tingu\u00e9s la nostra mida.<br \/>\nAquesta evoluci\u00f3 va comen\u00e7ar al Mioc\u00e8 (-25M anys) amb el Driopitecus fins arribar a l&#8217;Austrolopitec, amb una capacitat cranial semblant a la dels simis (500cc) i 20 kg de pes. Un o dos milions d&#8217;anys m\u00e9s tard l&#8217;Homo habilis arribar\u00e0 als 700 cc. Keith (Pinillos 47) sit\u00faa la frontera per a l&#8217;hominitzaci\u00f3 al voltant dels 750cc. Despr\u00e9s els arcantropins [o paleoantropins, pitecantrop o sinantrop] (BM9100) ja a comen\u00e7aments del quaternari, iniciaran una expansi\u00f3 que duplicar\u00e0 aquesta capacitat en aprox. un mili\u00f3 d&#8217;anys quan s&#8217;arribi a l&#8217;homo sapiens. Havia costat uns 17 milions d&#8217;any separar-se una mica dels simis, del Driopitec a l&#8217;Austrolopitec. Al final la capacitat cranial s&#8217;haur\u00e0 triplicat i el nombre de neurones &#8220;extra&#8221; destinades a integraci\u00f3 i associaci\u00f3 haur\u00e0 passat de 3.5 10<sup>9<\/sup> als grans simis, fins a 8.5 10<sup>9<\/sup> a l&#8217;home (estimaci\u00f3 Rose 1973, Pinillos 47).<br \/>\n<strong>L\u00f2buls temporals i frontal<\/strong>. Hi ha una assimetria dels plans supratemporals que corresponen a llenguatge i motricitat i un augment dels l\u00f2buls frontals. L&#8217;home de Neandertal tenia una capacitat cef\u00e0lica de 1500 cc, m\u00e9s gran que la nostra de 1350-1400, per\u00f2 en canvi tenia els l\u00f2buls frontals m\u00e9s petits [Se suposa que els l\u00f2buls frontals s\u00f3n una \u00e0rea &#8220;creativa&#8221;].<br \/>\n[Aquest augment (nombre de neurones lliures i possibilitats de connexi\u00f3) permetria una consci\u00e8ncia capa\u00e7 de dir-se a si mateixa en virtut d&#8217;estructures innates de tipus ling\u00fc\u00edstic que haurien aparegut. [Especulaci\u00f3 Rose]. &#8220;La filog\u00e8nia del cervell representaria la gradual construcci\u00f3 del a priori biol\u00f2gic de les funcions ps\u00edquiques que es complementaria amb el a posteriori social del llenguatge&#8221;.]\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">Cervell trino<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Origin_of_language#The_descended_larynx\"><strong>Posici\u00f3 de la laringe m\u00e9s baixa<\/strong><\/a>, que permetria emetre els sons de les vocals. No hi ha consens sobre la seva rellev\u00e0ncia quant a l&#8217;aparici\u00f3 del llenguatge.<\/p>\n<p><strong>Polze oposable<\/strong>, que permet manipulaci\u00f3 fina.<\/p>\n<p><strong>Procreaci\u00f3 no estacional<\/strong> (la dona \u00e9s f\u00e8rtil tot l&#8217;any). Permetr\u00e0 parelles estables.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"conducta\">Evoluci\u00f3 de la conducta<\/h2>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#conducta\">Conducta animal<\/a><\/strong><br \/>\nAls animals ten\u00edem:<br \/>\ni) El proc\u00e9s lineal de naixement, creixement i mort. Les estacions. El ritme de son i vig\u00edlia.<br \/>\nii) Moviments: Aut\u00f2noms com l&#8217;orientaci\u00f3 de les fulles, les t\u00e0xies i coordinaci\u00f3 de la motricitat, els \u00f2rgans viscerals [el que en l&#8217;home ser\u00e0 el sistema nervi\u00f3s vegetatiu]. Altres s&#8217;originen per senyals exteriors (aliment, perill) m\u00e9s els interiors (gana, set, dolor, cansament) posen en marxa una resposta que pot ser instintiva (conducta heretada) o apresa (conducta adquirida).\u00a0[Un llibre de ling\u00fc\u00edstica apuntava que tot organisme transforma l&#8217;experi\u00e8ncia en senyals. Quins s\u00f3n els senyals o model del m\u00f3n d&#8217;un animal? La conducta \u00e9s a curt termini, reconeixen objectes i se&#8217;ls pot entrenar per fer tasques complicades per\u00f2 com que no hi ha un bon sistema de guardar informaci\u00f3, el llenguatge o segon sistema de senyals, no hi ha un model del m\u00f3n com a conjunt d&#8217;objectes que obeeixen lleis causa-efecte.]<br \/>\niii) Conducta coordinada amb d&#8217;altres membres de l&#8217;esp\u00e8cie per a la reproducci\u00f3, cura de les cries, protecci\u00f3 i ca\u00e7a, lluita amb d&#8217;altres esp\u00e8cies, compet\u00e8ncia entre els membres de la mateixa esp\u00e8cie pel menjar i el sexe.<\/p>\n<p>Aix\u00ed l&#8217;organisme ocupar\u00e0 una \u00e0rea determinada que en els babuins resulta ser d&#8217;uns 6 km2 (Pinillos 50), buscar\u00e0 satisfer les necessitats metab\u00f2liques buscant refugi, aigua i aliment (estrat\u00e8gies). Els simis fan servir instruments per\u00f2 sense que aquesta activitat tinguin valor de subsist\u00e8ncia. Per satisfer aquestes necessitats no hi ha divisi\u00f3 del treball entre els membres de la comunitat ni comparteixen menjar. Hi ha un aparellament estacional totalment promiscu i sense tab\u00fa de l&#8217;incest.<br \/>\nEn termes antropol\u00f2gics dir\u00edem que hi ha una infraestructura pel que fa a la nutrici\u00f3 i reproducci\u00f3 (h\u00e0bitats, estrat\u00e8gies de ca\u00e7a o pasturatge, aparellament), una certa estructura en l&#8217;organitzaci\u00f3 del grup o ramat (l\u00edder, mascles, femelles) i una superestructura cultural nula [com que no hi ha llenguatge nom\u00e9s es pot transmetre la conducta heretada instintiva fixada gen\u00e8ticament]. [Hem passat de la sopa org\u00e0nica a un h\u00e0bitat complexe on hi ha una distribuci\u00f3 d&#8217;aliment i de perill. L&#8217;animal ha d&#8217;interioritzar una mapa i les estacions.]<\/p>\n<p><strong>Novetats en la conducta humana<br \/>\n<\/strong>L&#8217;evoluci\u00f3 biol\u00f2gica de l&#8217;organisme i l&#8217;evoluci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s permetran un canvi de conducta de manera que comen\u00e7ar\u00e0 una evoluci\u00f3 cultural o sociog\u00e8nesi (paral\u00b7lela al comen\u00e7ament i independent despr\u00e9s). La nostra cultura \u00e9s superior a la del paleol\u00edtic, per\u00f2 en canvi, les aptituds b\u00e0siques d&#8217;un nen del paleol\u00edtic no s\u00f3n inferiors a les d&#8217;un nen actual. L&#8217;home primitiu podia ser inculte, per\u00f2 no mentalment inferior.<br \/>\nEs interessant plantejar si l&#8217;ontog\u00e8nia (evoluci\u00f3 del nen) resumeix la filog\u00e8nia (evoluci\u00f3 de l&#8217;home) [Es molt suggestiu que els embrions del mam\u00edfers siguin inicialment iguals i es vagin diferenciant en successives etapes de l&#8217;embriog\u00e8nesi (P 64)]. No \u00e9s demostrable.<br \/>\nTobias (Pinillos 52) ho resumeix aix\u00ed:\u00a0Augment de mida del cervell -&gt; estructura m\u00e9s complexa -&gt; activitat nerviosa m\u00e9s complexa -&gt; conducta m\u00e9s diversa i complexa -&gt; amplificaci\u00f3 i estructuraci\u00f3 creixent de les manifestacions culturals.\u00a0I la cultura realimentar\u00e0 en sentit invers tots els nivells fins a afavorir el creixement del cervell.<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>[ Imatge del m\u00f3n(? no observables?)<br \/>\nAugment de la informaci\u00f3 processada, esquemes de xarxes neuronals PDP.\u00a0 Maduraci\u00f3 mem\u00f2ria sobre el m\u00f3n. L&#8217;augment de neurones i d&#8217;\u00e0rees per a la lliure associaci\u00f3 far\u00e0 que s&#8217;emmagatzemi molta informaci\u00f3 sobre l&#8217;entorn i un mateix. [El nivell subsimb\u00f2lic no \u00e9s gaire tractat pels manuals de psicologia que, com a molt, es limiten al model de capsa negra de Skinner. A partir dels 90 hi ha models de xarxes neuronals]<\/li>\n<li>\u00das d&#8217;instruments.<br \/>\nEs fan servir pedres i bastons per a la ca\u00e7a i, cosa que no aconsegueix cap primat, instruments per a instruments, com quan es fa servir una pedra per esmolar un bast\u00f3. [He d&#8217;entendre que aix\u00f2 suposa haver interioritzat un esquema causa-efecte i saber abstreure els trets comuns entre el bra\u00e7 i el bra\u00e7 allargat per un pal, pel que fa al prop\u00f2sit d&#8217;abastar un fruit separat?]. Hi ha m\u00e9s plasticitat en els processos de locomoci\u00f3 i manipulaci\u00f3.<\/li>\n<li>Segon sistema de senyals.<br \/>\nQuan hi hagi informaci\u00f3 estable sobre objectes i processos, juntament amb la possibilitat biol\u00f2gica de parlar i la necessitat social de comunicar, apareixer\u00e0 la llengua, un senyal fon\u00e8tic associat a un concepte. [PENDENT, origen del llenguatge,El proc\u00e9s concret \u00e9s dif\u00edcil d&#8217;establir. Fou objecte d&#8217;especulaci\u00f3 al Cr\u00e0til de Plat\u00f3]. El segon sistema de senyals supos\u00e0 una manera molt m\u00e9s econ\u00f2mica de guardar informaci\u00f3. Aix\u00ed es pot tenir una representaci\u00f3 d&#8217;objectes, processos i un mateix, i es pot comunicar. [ PENDENT comen\u00e7a l&#8217;her\u00e8ncia cultural i la possibilitat de d&#8217;imaginar futurs possibles]<\/li>\n<li>Societat i divisi\u00f3 del treball<br \/>\n[Recon\u00e8ixer el medi, les necessitats i els altres membres de la comunitat, poder-se comunicar] permet renunciar una mica a la compet\u00e8ncia estricta i cooperar amb una incipient divisi\u00f3 del treball. L&#8217;home preagr\u00edcola comparteix els aliments, els babuins no.<\/li>\n<li>Her\u00e8ncia cultural<br \/>\nL&#8217;exist\u00e8ncia de la societat i la comunicaci\u00f3 simb\u00f2lica fan que la conducta sigui, cada vegada m\u00e9s, adquirida culturalment, en contraposici\u00f3 amb la conducta heretada o el condicionament directe o &#8220;biol\u00f2gic&#8221;. La curiositat juntament amb la submissi\u00f3 als superiors afavoria la recepci\u00f3 de l&#8217;her\u00e8ncia cultural, bagatge pertanyent a la comunitat. Aix\u00ed es van elaborar les normes morals, els dogmes religiosos i al imatge &#8220;cient\u00edfica&#8221; del m\u00f3n. La hist\u00f2ria d&#8217;aquesta imatge del m\u00f3n, d&#8217;acord amb la teoria de la ci\u00e8ncia, \u00e9s la hist\u00f2ria de la selecci\u00f3 evolutiva de la imatge m\u00e9s apta, la m\u00e9s ben adaptada. Com que la fixaci\u00f3 gen\u00e8tica de la conducta \u00e9s molt lenta [gravaci\u00f3 dels instints] caldr\u00e0 pensar que la nostra her\u00e8ncia gen\u00e8tica pel que fa a conducta, \u00e9s essencialment la del ca\u00e7ador paleol\u00edtic, amb l&#8217;instint d&#8217;agressivitat, por i submissi\u00f3. L&#8217;evoluci\u00f3 vertiginosa dels darrers 10.000 anys ha estat fonamentalment cultural. Educaci\u00f3 nens.<\/li>\n<li>Retard de l&#8217;ontog\u00e8nia<br \/>\nLa procreaci\u00f3 no estacional que d\u00f3na parelles estables, la vida social i la necessitat que l&#8217;her\u00e8ncia cultural complementi la biol\u00f2gica, retarda l&#8217;ontog\u00e8nia. Mentre que els cadells animals es valen de seguida per si sols i aviat poden procrear, els humans tarden molt [biol\u00f2gicament fins a la pubertat, i culturalment m\u00e9s encara].<\/li>\n<li>Conducta propositiva<br \/>\nEl model del m\u00f3n i causes-efecte fa que es puguin predir els resultats d&#8217;accions a mig i llarg termini. Aix\u00ed s&#8217;abandona l&#8217;est\u00edmul-resposta autom\u00e0tic r\u00e0pid per una reposta m\u00e9s a llarg termini, on pesa m\u00e9s la configuraci\u00f3 interna [hist\u00f2rica] que les condicions ambientals actuals [I ser\u00e0 en aquesta conducta basada en la identitat m\u00e9s que no pas en els est\u00edmuls, que podrem parlar de llibertat enfront d&#8217;un determinisme &#8220;extern&#8221;.] Objectius m\u00e9s variats. l&#8217;home es podr\u00e0 adaptar a biotops diferents.<\/li>\n<li>Consci\u00e8ncia reflexa<br \/>\nLa mem\u00f2ria d&#8217;experi\u00e8ncies cada vegada m\u00e9s fina i la &#8220;mem\u00f2ria de mem\u00f2ria&#8221; fan que el subjecte es conegui a si mateix, consci\u00e8ncia reflexa [infer\u00e8ncia d&#8217;un jo subjecte i del &#8220;miro i faig&#8221;, objecte dels altres]. (Veure H1740) I que ho faci com una exist\u00e8ncia perdurable al llarg temps, \u00e9s a dir, com una identitat que es forma al llarg de la hist\u00f2ria. Augmenten les difer\u00e8ncies individuals i les aberracions de comportament.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"questions\">Q\u00fcestions<\/h2>\n<p>[PENDENT]<\/p>\n<p><strong>Humans\/animals<\/strong><br \/>\nQu\u00e8 fa l&#8217;home diferent dels animals? el llenguatge? la intel\u00b7lig\u00e8ncia? Hi ha un salt? Arist\u00f2til va distingir l&#8217;\u00e0nima vegetativa de les plantes, la sensitiva dels animals i la racional de l&#8217;home. En l&#8217;escala dels \u00e9ssers de Ram\u00f3n Llull l&#8217;home est\u00e0 situat entre els animals i els \u00e0ngels.<\/p>\n<p>Tal com assenyal\u00e0vem a les q\u00fcestions de la vida, la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/\">frontera<\/a> no \u00e9s abrupta. Els animals mostren indicis d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia i emocions i, possiblement, consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/genoma-huma\/#questions\">Genoma<\/a> en humans i animals. La vida, q\u00fcestions <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/#frontera\">Frontera animals i \u00e9ssers humans<\/a>, Emocions en animals (Afectivitat \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#questions\">q\u00fcestions<\/a> ).<\/p>\n<p><strong id=\"continuacio\">La continuaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Tenim el crani m\u00e9s arrodonit i menys allargat. la cara m\u00e9s petita i mand\u00edbula menys robusta, amb dents m\u00e9s petites perqu\u00e8 ja no hem de mastegar aliments durs. Els arcs supraorbitaris (p\u00f2muls) menys prominents. L&#8217;esquelet \u00e9s m\u00e9s lleuger, tenim ossos menys robustos i m\u00fasculs menys desenvolupats. Els humans del Paleol\u00edtic eren generalment m\u00e9s alts que els agricultors neol\u00edtics, per\u00f2 ara tornem a augmentar d&#8217;al\u00e7ada en moltes poblacions). La capacitat de digerir lactosa \u00e9s una adquisici\u00f3 relativament recent (darrers 10.000 anys).<\/p>\n<p>A S\u00e0piens (Flood, p. 55) Yuval Hahari fa notar que el ca\u00e7ador-recol\u00b7lector del paleol\u00edtic tenia un coneixement m\u00e9s profund i variat del seu entorn que no pas els seus descendents moderns. A nivell col\u00b7lectiu, avui la humanitat t\u00e9 una visi\u00f3 molt m\u00e9s ampla, per\u00f2 individualment, eren m\u00e9s h\u00e0bils i estaven m\u00e9s preparats per sobreviure. A partir de l&#8217;agricultura\u00a0 i despr\u00e9s la ind\u00fastrai, pod\u00edem refiar-nos dels altres per sobreviure &#8220;and new \u2018niches for imbeciles\u2019 were opened up.&#8221;<\/p>\n<p>Al llarg de la hist\u00f2ria cada cop fem menys for\u00e7a, primer amb l&#8217;energia de sang dels animals, i despr\u00e9s amb el vent, l&#8217;aigua, el vapor i l&#8217;electricitat. Cada cop caminem menys, primer a cavall, despr\u00e9s amb autom\u00f2bil, i ara bicicletes i patinets el\u00e8ctrics.\u00a0Ja no hem de mastegar, tenim pizzes, batuts, hamburgueses.<\/p>\n<p>Gr\u00e0cies als llibres, ja no hem de memoritzar narracions, amb les agendes incorporades als tel\u00e8fons, ja no hem de recordar els n\u00fameros dels familiars. Ja no cal saber dibuixar perqu\u00e8 podem fer una foto amb el m\u00f2bil (qualsevol idiota la pot fer, fa 100 anys un fot\u00f2graf havia de tenir coneixements). Amb les calculadores ja no cal saber aritm\u00e8tica.\u00a0 Amb l&#8217;auto-tune ja no cal afinar cantant. Amb el GPS ja no cal saber llegir el terreny i orientar-nos. Amb l&#8217;especialitzaci\u00f3, ja no ens esforcem a saber canviar una roda per exemple (truquem al RACC), ja no cuinem sin\u00f3 que encarreguem un Glovo.<\/p>\n<p>I finalment, amb la irrupci\u00f3 dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#ainopensar\">xatbots i la AI<\/a>, ja no cal pensar.<\/p>\n<p>Acabarem en una bicicleta est\u00e0tica, xuclant un batut mentre fem sudokus perqu\u00e8 ja no necessitem el cos per moure&#8217;ns ni la ment per pensar?<\/p>\n<hr \/>\n<p>WK: <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Timeline_of_human_evolution\">Timeline of Human Evolution<\/a> , <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Human_evolution\">Human evolution<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.smithsonianmag.com\/science-nature\/essential-timeline-understanding-evolution-homo-sapiens-180976807\/\">Smithsonian<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estudi evoluci\u00f3 humana\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Els avantpassats \u00a0 |\u00a0 Quaternari \u00a0 |\u00a0 \u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions Homo S\u00e0piens \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Evoluci\u00f3 dels llenguatges Austrolopithecus. Homo erectus. Homo Sapiens. Races. Evoluci\u00f3 anatomia i cervell. Evoluci\u00f3 conducta. Q\u00fcestions. Austrolopithecus, Homo Habilis Hominini Pan (ximpanz\u00e9s) Hominina austrolopitec Ardipithecus Austrolopithecus Preanthropus Austrolopithecus robustus Austrolopitehcus garhi Homo (Homo Habilis) El g\u00e8nere Australopithecus &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Evoluci\u00f3 humana&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2853"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2853"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2853\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2853"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2853"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2853"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2853"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2853"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}