{"id":2860,"date":"2023-04-04T11:07:24","date_gmt":"2023-04-04T11:07:24","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2860"},"modified":"2023-04-26T09:22:01","modified_gmt":"2023-04-26T09:22:01","slug":"i-j-k-l","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/i-j-k-l\/","title":{"rendered":"I, J, K, L"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

I<\/h1>\n

i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.<\/p>\n

iaio, iaia m i f [fam.] Avi, \u00e0via.<\/p>\n

idea f Representaci\u00f3 mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.<\/p>\n

ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecci\u00f3. Unes vacances ideals.<\/p>\n

id\u00e8ntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons id\u00e8ntics.<\/p>\n

identificaci\u00f3 f Acci\u00f3 de descobrir la identitat d’alg\u00fa. Van procedir a la tasca ingrata de la identificaci\u00f3 dels cad\u00e0vers.<\/p>\n

identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assass\u00ed. El carnet d’identitat.<\/p>\n

ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, pol\u00edtic, religi\u00f3s, etc. S\u00f3n gent d’ideologia conservadora,.<\/p>\n

idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?<\/p>\n

idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber qu\u00e8 respondre. Para ja de fer l’idiota!<\/p>\n

\u00eddol m Est\u00e0tua o similar, considerada com una divinitat.<\/p>\n

ignor\u00e0ncia f Estat de no saber, de no con\u00e8ixer. T\u00e9 una total ignor\u00e0ncia pel que fa als horaris dels trens.<\/p>\n

ignorant adj Que t\u00e9 ignor\u00e0ncia. En sap molt, de ci\u00e8ncia, per\u00f2 \u00e9s una ignorant en pol\u00edtica.<\/p>\n

ignorar v tr No saber, no con\u00e8ixer. Ignorava que no podien tenir fills.<\/p>\n

igual 1 adj Que t\u00e9 les mateixes caracter\u00edstiques, el mateix nombre, etc. (que). \u00c9s igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.<\/p>\n

igualment adv 1 Indica concessi\u00f3. No t’hi amo\u00efnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmaci\u00f3. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gr\u00e0cies; igualment.<\/p>\n

igualtat f Condici\u00f3 d’igual. \u201cLlibertat, igualtat, fraternitat.\u201d<\/p>\n

illa f 1 Porci\u00f3 de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.<\/p>\n

il.legal adj Fora de la llei. El contraban \u00e9s una activitat il.legal.<\/p>\n

il.leg\u00edtim, -a adj Que no \u00e9s leg\u00edtim. Un rei il.leg\u00edtim.<\/p>\n

il.luminaci\u00f3 f Claror amb qu\u00e8 s’il.lumina. La il.luminaci\u00f3 dels carrers per les festes de Nadal.<\/p>\n

il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava d\u00e8bilment la cantonada.<\/p>\n

il.lusi\u00f3 f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusi\u00f3 reunir tota la fam\u00edlia pel seu aniversari.<\/p>\n

il.lustraci\u00f3 f Part gr\u00e0fica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat t\u00e9 unes il.lustracions molt originals.<\/p>\n

il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicaci\u00f3 amb exemples.<\/p>\n

il.lustre adj Que t\u00e9 una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.<\/p>\n

imaginaci\u00f3 f Qualitat de la ment de fer-se representacions in\u00e8dites tot relacionant dades conegudes. La imaginaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria per al pensament cient\u00edfic.<\/p>\n

imaginar(-se) v pron i tr Establir hip\u00f2tesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la hist\u00f2ria. Ja m’imaginava com seria el seu germ\u00e0.<\/p>\n

imaginari, -\u00e0ria adj Que \u00e9s fruit de la imaginaci\u00f3. Pinotxo \u00e9s un personatge imaginari.<\/p>\n

imaginatiu, -iva adj Amb imaginaci\u00f3.<\/p>\n

imant m Mineral que t\u00e9 la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.<\/p>\n

imantar v tr Convertir en imant.<\/p>\n

imatge f Reproducci\u00f3 d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.<\/p>\n

imb\u00e8cil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.<\/p>\n

imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.<\/p>\n

immadur, -a adj Dit d’una persona que t\u00e9 un comportament poc madur.<\/p>\n

immediat, -a adj Que succeir\u00e0 tot seguit. Li preveien una mort immediata.<\/p>\n

immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament despr\u00e9s.<\/p>\n

immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers \u00e9s immens.<\/p>\n

immersi\u00f3 f Acci\u00f3 de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersi\u00f3.<\/p>\n

imminent adj Que est\u00e0 a punt de succeir. Una mort imminent.<\/p>\n

imm\u00f2bil adj Que no es mou. Estava imm\u00f2bil com una est\u00e0tua.<\/p>\n

immobilitat f Estat d’imm\u00f2bil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.<\/p>\n

immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.<\/p>\n

immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.<\/p>\n

immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudir\u00e0 d’una fama immortal.<\/p>\n

impaci\u00e8ncia f Condici\u00f3 d’impacient. La impaci\u00e8ncia el rosega.<\/p>\n

impacient adj 1 Que no t\u00e9 paci\u00e8ncia. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb \u00e0nsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.<\/p>\n

impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.<\/p>\n

impediment m All\u00f2 que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.<\/p>\n

impedir v tr No deixar fer. Una part del p\u00fablic li va impedir d’acabar la confer\u00e8ncia.<\/p>\n

imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.<\/p>\n

imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.<\/p>\n

imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell \u00e9s imperfecte.<\/p>\n

imperi m Territori, generalment extens, que compr\u00e8n diversos pa\u00efsos, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi rom\u00e0.<\/p>\n

imperialisme m Sistema pol\u00edtic basat en la subjecci\u00f3 militar o econ\u00f2mica d’altres pa\u00efsos.<\/p>\n

imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els pa\u00efsos imperialistes del m\u00f3n occidental.<\/p>\n

impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya s\u00f3n impermeables. 2 m Pe\u00e7a de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.<\/p>\n

\u00edmpetu m Empenta, for\u00e7a que s’exerceix de manera sobtada. Ha comen\u00e7at la campanya amb un gran \u00edmpetu.<\/p>\n

impetu\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 \u00edmpetu. Es va al\u00e7ar un vent impetu\u00f3s.<\/p>\n

implicar v tr i r\u00e8g 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara qu\u00e8 pot implicar aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n

implicat, -ada adj r\u00e8g i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.<\/p>\n

implorar v tr Suplicar. Era pat\u00e8tic veure com implorava el perd\u00f3 bo i agenollat.<\/p>\n

imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les pir\u00e0mides del Caire s\u00f3n imponents.<\/p>\n

importaci\u00f3 f Comer\u00e7 de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importaci\u00f3.<\/p>\n

import\u00e0ncia f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta import\u00e0ncia per a ell.<\/p>\n

important adj D’una especial significaci\u00f3. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.<\/p>\n

import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.<\/p>\n

importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importaci\u00f3. Han importat avellanes de Turquia.<\/p>\n

imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.<\/p>\n

imposici\u00f3 f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perqu\u00e8 tot eren imposicions i cap ajuda.<\/p>\n

impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell cam\u00ed.<\/p>\n

impossible 1 adj No possible. \u00c9s impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esfor\u00e7ar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.<\/p>\n

impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.<\/p>\n

impotent adj Incapa\u00e7. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.<\/p>\n

impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.<\/p>\n

imprec\u00eds, -isa adj Mancat de precisi\u00f3. Unes indicacions imprecises.<\/p>\n

impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de l\u00edquid, d’una olor, etc.<\/p>\n

impremta f T\u00e8cnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.<\/p>\n

impr\u00e8s m Escrit impr\u00e8s, especialment el que cont\u00e9 una informaci\u00f3 burocr\u00e0tica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.<\/p>\n

imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, \u00e9s imprescindible seguir les instruccions.<\/p>\n

impressi\u00f3 f Efecte sobre l’\u00e0nim. Em va fer una impressi\u00f3 molt forta, veure’l en aquell estat.<\/p>\n

impressionant adj Que fa impressi\u00f3, magn\u00edfic. Un espectacle impressionant.<\/p>\n

impressionar v tr Fer impressi\u00f3. Si no hi vas una mica preparat, \u00e9s una pel.l\u00edcula que impressiona molt.<\/p>\n

impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.<\/p>\n

impressora f M\u00e0quina d’imprimir d’un ordinador.<\/p>\n

imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perqu\u00e8 se’m va presentar un imprevist.<\/p>\n

imprimir v tr Passar per la impremta. Dem\u00e0 comen\u00e7arem a imprimir la novel.la.<\/p>\n

improbable adj No probable. \u00c9s bastant improbable que puguem avisar.<\/p>\n

d’improv\u00eds loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improv\u00eds.<\/p>\n

improvisar v tr Actuar sense preparaci\u00f3. Va improvisar unes paraules de comiat.<\/p>\n

imprud\u00e8ncia f Acci\u00f3 imprudent. Accelerar amb el sem\u00e0for carabassa \u00e9s una imprud\u00e8ncia.<\/p>\n

imprudent adj i m i f Mancat de prud\u00e8ncia. Va ser una acci\u00f3 imprudent. \u00c9s un imprudent.<\/p>\n

impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, per\u00f2 es va aguantar.<\/p>\n

impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.<\/p>\n

impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.<\/p>\n

impureses f pl Brut\u00edcia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.<\/p>\n

inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.<\/p>\n

inadmissible adj Inacceptable.<\/p>\n

inauguraci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguraci\u00f3 de la Fira de Mostres.<\/p>\n

inaugurar v tr Fer un acte p\u00fablic en ocasi\u00f3 d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?<\/p>\n

incapa\u00e7 adj Mancat de capacitat per fer una cosa. \u00c9s incapa\u00e7 de pegar a ning\u00fa.<\/p>\n

incapacitat f Condici\u00f3 d’incapa\u00e7. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.<\/p>\n

incendi m Foc de grans dimensions.<\/p>\n

incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la f\u00e0brica.<\/p>\n

incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.<\/p>\n

incertesa f Condici\u00f3 d’incert. La incertesa dels resultats.<\/p>\n

incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final despr\u00e9s de passar per unes quantes baralles i altres incidents.<\/p>\n

incidir v r\u00e8g Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.<\/p>\n

incitar v r\u00e8g Provocar a l’acci\u00f3. Els incitava amb crits a perseguir-lo.<\/p>\n

incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educaci\u00f3. Va tenir un comportament incivilitzat.<\/p>\n

inclinaci\u00f3 f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinaci\u00f3 de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinaci\u00f3. 2 [fig.] Tend\u00e8ncia, atracci\u00f3. T\u00e9 inclinaci\u00f3 per les noies rosses.<\/p>\n

inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolar\u00e0.<\/p>\n

incloure v tr i r\u00e8g Fer(-ne) formar part. Hem incl\u00f2s les despeses en el preu total.<\/p>\n

inclusi\u00f3 f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions m\u00e9s a la llista.<\/p>\n

inc\u00f2gnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixen\u00e7a \u00e9s una inc\u00f2gnita.<\/p>\n

inc\u00f2mode, -a adj No c\u00f2mode. Una cadira inc\u00f2moda.<\/p>\n

incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.<\/p>\n

incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, per\u00f2 \u00e9s un incompetent.<\/p>\n

incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.<\/p>\n

incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.<\/p>\n

incomprensi\u00f3 f Manca de comprensi\u00f3. El seu projecte va xocar amb la incomprensi\u00f3 de la majoria.<\/p>\n

incondicional adj i m i f Fidel. \u00c9s un incondicional de l’equip de futbol local.<\/p>\n

inconscient adj i m i f Mancat de consci\u00e8ncia. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, \u00e9s un inconscient.<\/p>\n

inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.<\/p>\n

inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot s\u00f3n inconvenients per jugar un partit amist\u00f3s.<\/p>\n

incorrecte, -a adj Mancat de correcci\u00f3. Segons la gram\u00e0tica, aquesta frase \u00e9s incorrecta.<\/p>\n

incorregible adj Que no admet correcci\u00f3. No canviar\u00e0s mai, ets incorregible!<\/p>\n

incre\u00efble adj Mai sentit. Va dir unes coses incre\u00efbles.<\/p>\n

inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un p\u00fablic inculte.<\/p>\n

incultura f Manca de cultura.<\/p>\n

incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.<\/p>\n

indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epid\u00e8mia.<\/p>\n

indec\u00e8ncia f Fet inacceptable. Aquesta estafa \u00e9s una indec\u00e8ncia.<\/p>\n

indec\u00eds, -isa adj Que no sap qu\u00e8 fer. Estic indec\u00eds sobre la data m\u00e9s convenient per al viatge.<\/p>\n

indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.<\/p>\n

indefinit, -ida adj Sense l\u00edmit. S’hi va quedar per un temps indefinit.<\/p>\n

indemnitzaci\u00f3 f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnitzaci\u00f3.<\/p>\n

independ\u00e8ncia f Estat de no depend\u00e8ncia, especialment pol\u00edtica. Un pa\u00eds que lluita per la seva independ\u00e8ncia.<\/p>\n

independent adj No dependent. Un pa\u00eds independent.<\/p>\n

indescriptible adj Que no es pot explicar. Una trag\u00e8dia indescriptible.<\/p>\n

indeterminat, -ada adj No prec\u00eds. Va fer una proposta molt indeterminada.<\/p>\n

\u00edndex [pl. -xs] m 1 Dit \u00edndex o assenyalador. L’assenyalava amb l’\u00edndex. 2 Llista, cat\u00e0leg. L’\u00edndex d’un llibre.<\/p>\n

indi, \u00edndia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Am\u00e8rica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’\u00cdndia. El govern indi.<\/p>\n

indicaci\u00f3 f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.<\/p>\n

indicador m Senyal, generalment de tr\u00e0nsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.<\/p>\n

indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindr\u00e0.<\/p>\n

indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.<\/p>\n

indifer\u00e8ncia f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indifer\u00e8ncia general.<\/p>\n

indiferent adj r\u00e8g Que no t\u00e9 inter\u00e8s, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.<\/p>\n

indigesti\u00f3 f Afecci\u00f3 causada per una mala digesti\u00f3.<\/p>\n

indignaci\u00f3 f Sentiment de r\u00e0bia davant un fet negatiu. Aquelles injust\u00edcies li provocaven una gran indignaci\u00f3.<\/p>\n

indignar v tr Provocar indignaci\u00f3. Aquells insults el van indignar.<\/p>\n

indigne, -a adj r\u00e8g No digne. Un representant indigne del seu c\u00e0rrec.<\/p>\n

indirecte, -a adj No directe. La not\u00edcia m’ha arribat per una via indirecta.<\/p>\n

indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que nom\u00e9s porta que maldecaps a l’entrenador.<\/p>\n

indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu nom\u00e9s les coses m\u00e9s indispensables.<\/p>\n

individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’esp\u00e8cie humana.<\/p>\n

individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.<\/p>\n

indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret m\u00e9s amagat del bosc.<\/p>\n

indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus m\u00e8rits s\u00f3n indubtables.<\/p>\n

induir v r\u00e8g Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.<\/p>\n

ind\u00fastria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La ind\u00fastria t\u00e8xtil es troba en decad\u00e8ncia. 2 F\u00e0brica.<\/p>\n

industrial 1 adj Referent a la ind\u00fastria. Pol\u00edgon industrial. 2 m i f Persona que porta una ind\u00fastria. Els industrials de la comarca.<\/p>\n

in\u00e8dit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra in\u00e8dita del poeta.<\/p>\n

inefica\u00e7 adj Que no \u00e9s efica\u00e7. Una vacuna de la grip inefica\u00e7.<\/p>\n

in\u00e8rcia f Costum. Ho fa per pura in\u00e8rcia.<\/p>\n

inert, -a adj Imm\u00f2bil. Jeia inert a la cuneta.<\/p>\n

inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.<\/p>\n

inevitable adj Que no es pot evitar. La mort \u00e9s inevitable.<\/p>\n

inexperi\u00e8ncia f Manca d’experi\u00e8ncia. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperi\u00e8ncia.<\/p>\n

inexpert, -a adj Mancat d’experi\u00e8ncia. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.<\/p>\n

infame adj De gran maldat. Una acusaci\u00f3 infame.<\/p>\n

inf\u00e0ncia [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.<\/p>\n

infantil adj Referent a la inf\u00e0ncia. Educaci\u00f3 infantil.<\/p>\n

infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulaci\u00f3 de la sang.<\/p>\n

infecci\u00f3s, -osa adj 1 Que s’encomana f\u00e0cilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.<\/p>\n

infeli\u00e7 adj Sense mal\u00edcia. La molt infeli\u00e7 va caure en el parany.<\/p>\n

inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.<\/p>\n

inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perqu\u00e8 es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.<\/p>\n

infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.<\/p>\n

infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.<\/p>\n

infern m Situaci\u00f3 terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.<\/p>\n

infernal adj Insuportable. Una m\u00fasica infernal.<\/p>\n

infidel adj Mancat de fidelitat. Era el t\u00edpic marit infidel de les com\u00e8dies barates.<\/p>\n

infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m All\u00f2 que \u00e9s infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.<\/p>\n

infinitiu m Mode verbal.<\/p>\n

inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina \u00e9s inflamable.<\/p>\n

inflamaci\u00f3 f Congesti\u00f3 de vasos sanguinis. T\u00e9 inflamaci\u00f3 d’am\u00edgdales.<\/p>\n

inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.<\/p>\n

influ\u00e8ncia f Acci\u00f3 i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influ\u00e8ncia en els seus deixebles.<\/p>\n

influir v r\u00e8g Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.<\/p>\n

informaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicar\u00e0 amb detall quan en tindr\u00e0 tota la informaci\u00f3.<\/p>\n

informar v r\u00e8g Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.<\/p>\n

inform\u00e0tic, -a adj Referent a la inform\u00e0tica. Programes inform\u00e0tics.<\/p>\n

inform\u00e0tica f Ci\u00e8ncia i t\u00e8cnica que tracta dels ordinadors i de la programaci\u00f3 que hi est\u00e0 relacionada.<\/p>\n

informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenot\u00edcies. L’informatiu dels vespres.<\/p>\n

informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs p\u00fablics.<\/p>\n

infracci\u00f3 f Violaci\u00f3 d’una norma. L’han multat per una infracci\u00f3 greu del codi de circulaci\u00f3.<\/p>\n

infusi\u00f3 f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusi\u00f3 de menta.<\/p>\n

ingenu, -\u00e8nua adj i m i f Sense mal\u00edcia. Unes paraules ing\u00e8nues. S\u00f3n uns ingenus, tot s’ho creuen.<\/p>\n

ingrat, -a adj i m i f 1 Que no t\u00e9 gratitud. Una persona ingrata. \u00c9s una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.<\/p>\n

ingratitud f Conducta pr\u00f2pia d’una persona ingrata. No recon\u00e8ixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.<\/p>\n

ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.<\/p>\n

ingr\u00e9s [pl. -essos] 1 m Acci\u00f3 d’entrar, especialment en una instituci\u00f3. L’ingr\u00e9s a la universitat. 2 Diners que alg\u00fa posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingr\u00e9s de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una fam\u00edlia, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.<\/p>\n

inhum\u00e0, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhum\u00e0.<\/p>\n

inici m Comen\u00e7ament.<\/p>\n

inicial adj i f Del comen\u00e7ament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.<\/p>\n

iniciar v tr Comen\u00e7ar. Han iniciat les obres de la nova l\u00ednia de metro.<\/p>\n

iniciativa f Proposta o acci\u00f3 originals. No solament compleix amb el deure, sin\u00f3 que t\u00e9 iniciativa.<\/p>\n

injecci\u00f3 f Introducci\u00f3 d’un medicament al cos mitjan\u00e7ant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.<\/p>\n

injectar v tr Introduir un l\u00edquid en un teixit, en una cavitat del cos.<\/p>\n

injuriar v tr Fer v\u00edctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.<\/p>\n

injust, -a adj Que no obra amb just\u00edcia, mancat de just\u00edcia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.<\/p>\n

injust\u00edcia f Fet mancat de just\u00edcia. Han com\u00e8s una grossa injust\u00edcia amb ell.<\/p>\n

innegable adj Que no es pot negar. T\u00e9 uns m\u00e8rits innegables.<\/p>\n

innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.<\/p>\n

innoc\u00e8ncia f Condici\u00f3 d’innocent. Van proclamar la seva innoc\u00e8ncia en tot aquell afer tan t\u00e8rbol.<\/p>\n

innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, per\u00f2 era innocent. Han condemnat un innocent.<\/p>\n

innocu, -\u00f2cua adj No perjudicial. Unes herbes inn\u00f2cues.<\/p>\n

innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.<\/p>\n

inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.<\/p>\n

inquiet, -a adj Que t\u00e9 inquietud(s). No s\u00e9 qu\u00e8 li passa al gos, que est\u00e0 molt inquiet. No es conformar\u00e0 pas amb aquest lloc de treball, perqu\u00e8 \u00e9s molt inquieta i vol prosperar.<\/p>\n

inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.<\/p>\n

inquietud f Preocupaci\u00f3, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure m\u00e9s amb aquella inquietud.<\/p>\n

insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.<\/p>\n

inscripci\u00f3 f 1 Escrit gravat. Una l\u00e0pida amb una inscripci\u00f3. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripci\u00f3 del fill.<\/p>\n

inscriure(\u2018s) v tr, r\u00e8g i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.<\/p>\n

insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.<\/p>\n

insecticida m Producte per combatre els insectes.<\/p>\n

insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta m\u00e9s del que t\u00e9, el molt insensat.<\/p>\n

insensible adj 1 Que no experimenta dolor. T\u00e9 un bra\u00e7 insensible. 2 [fig.] \u00c9s insensible als patiments dels altres.<\/p>\n

inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la not\u00edcia despr\u00e9s de l’article.<\/p>\n

ins\u00edgnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.<\/p>\n

insignificant adj De poca import\u00e0ncia. Va fer-hi una aportaci\u00f3 insignificant.<\/p>\n

insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Qu\u00e8 insinues, amb aquesta pregunta?<\/p>\n

insistir v r\u00e8g Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.<\/p>\n

insolent adj i m i f Que no t\u00e9 respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!<\/p>\n

ins\u00f2lit, -a adj Gens habitual. Un terratr\u00e8mol era un fet ins\u00f2lit en aquelles terres.<\/p>\n

inspector, inspectora m i f Persona que t\u00e9 el c\u00e0rrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.<\/p>\n

inspiraci\u00f3 1 f Acci\u00f3 d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perqu\u00e8 es va quedar sense inspiraci\u00f3. 3 d’inspiraci\u00f3 loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiraci\u00f3 anarquista.<\/p>\n

inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb for\u00e7a. 2 v tr Donar, comunicar. T\u00e9 una manera de fer que inspira confian\u00e7a. 3 inspirar-se v pron i r\u00e8g Trobar(-hi) inspiraci\u00f3. La seva obra s’inspirava en els cl\u00e0ssics.<\/p>\n

instal.laci\u00f3 f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.laci\u00f3 el\u00e8ctrica.<\/p>\n

instal.lar 1 v tr i r\u00e8g Col.locar. Han instal.lat calefacci\u00f3 central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i r\u00e8g Establir-se. S’han instal.lat en una botiga m\u00e9s espaiosa.<\/p>\n

inst\u00e0ncia f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una inst\u00e0ncia a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] \u00c0mbit. Aix\u00f2 s’ha comentat molt en les inst\u00e0ncies del govern.<\/p>\n

instant m Moment molt breu. Va desapar\u00e8ixer en un instant.<\/p>\n

instint m Tend\u00e8ncia heretada. L’instint de matar per alimentar-se \u00e9s propi dels carn\u00edvors.<\/p>\n

instintiu, -iva adj Condu\u00eft per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.<\/p>\n

instituci\u00f3 f Organisme que fa tasques d’inter\u00e8s p\u00fablic.<\/p>\n

instituir v tr Fundar. La nova junta ha institu\u00eft la diada del soci.<\/p>\n

institut m Centre d’ensenyament secundari.<\/p>\n

instrucci\u00f3 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucci\u00f3. 2 instruccions (d’\u00fas) f pl Explicacions de funcionament o d’\u00fas. On s\u00f3n les instruccions per muntar l’aparell?<\/p>\n

instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.<\/p>\n

instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pr\u00e0ctic. L’instru\u00efa en l’orientaci\u00f3 sobre el mapa.<\/p>\n

instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat espec\u00edfica. Instruments musicals. Instruments \u00f2ptics.<\/p>\n

insuficient adj i m Que no \u00e9s suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matem\u00e0tiques.<\/p>\n

insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.<\/p>\n

insultar v tr Dir insults. Van insultar l’\u00e0rbitre de mala manera.<\/p>\n

insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressi\u00f3 insuportable.<\/p>\n

intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el past\u00eds estava intacte.<\/p>\n

\u00edntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text \u00edntegre.<\/p>\n

intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.lig\u00e8ncia; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.<\/p>\n

intel.lig\u00e8ncia f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.lig\u00e8ncia humana.<\/p>\n

intel.ligent adj Dotat d’intel.lig\u00e8ncia. Una persona intel.ligent.<\/p>\n

intenci\u00f3 f Finalitat. Amb quina intenci\u00f3 ho has fet?<\/p>\n

intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.<\/p>\n

intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.<\/p>\n

intent m Acci\u00f3 d’intentar. Va fer tres intents per\u00f2 al final ho va deixar estar.<\/p>\n

intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la m\u00e0quina, per\u00f2 no se’n va sortir.<\/p>\n

intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.<\/p>\n

inter\u00e8s [pl. -essos] m 1 Atenci\u00f3 de l’\u00e0nim, motivaci\u00f3 (per). Ha posat molt d’inter\u00e8s en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en pr\u00e9stec. Viu nom\u00e9s dels interessos dels diners que t\u00e9 al banc.<\/p>\n

interessant adj Que desvetlla inter\u00e8s. Una pel.l\u00edcula interessant.<\/p>\n

interessar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Tenir inter\u00e8s (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.<\/p>\n

int\u00e8rfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.<\/p>\n

interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.<\/p>\n

intermedi, -\u00e8dia 1 adj Que est\u00e0 entremig. He tingut una nota interm\u00e8dia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.<\/p>\n

interminable adj Que no s’acaba mai. Una hist\u00f2ria interminable.<\/p>\n

intermitent 1 adj Que s’esdev\u00e9 a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’enc\u00e9n a intervals. Els intermitents d’un vehicle.<\/p>\n

intern, -a adj De la part de dins. Una hemorr\u00e0gia interna.<\/p>\n

internacional adj Que afecta diversos pa\u00efsos. Un concurs internacional de cant.<\/p>\n

interpel.lar v tr Adre\u00e7ar-se a alg\u00fa per exigir-li una explicaci\u00f3. El cap de l’oposici\u00f3 va interpel.lar el president del govern.<\/p>\n

int\u00e8rpret m i f 1 Artista que interpreta. \u00c9s un bon int\u00e8rpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducci\u00f3 oral. Es necessitaven int\u00e8rprets per a la reuni\u00f3 de caps d’Estat.<\/p>\n

interpretaci\u00f3 f El fet d’interpretar. Una bona interpretaci\u00f3 de La Traviata.<\/p>\n

interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No s\u00e9 com interpretar aix\u00f2 que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una pe\u00e7a de m\u00fasica. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.<\/p>\n

interrogaci\u00f3 f Signe d’interrogaci\u00f3. La frase acaba amb interrogaci\u00f3.<\/p>\n

interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuaci\u00f3 del sospit\u00f3s.<\/p>\n

interrogar v tr Fer preguntes de manera sistem\u00e0tica per obtenir una informaci\u00f3. La policia va interrogar els testimonis.<\/p>\n

interrogatori m Sessi\u00f3 en qu\u00e8 s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.<\/p>\n

interrompre v tr Provocar una soluci\u00f3 de continu\u00eftat. El va interrompre a mig discurs.<\/p>\n

interrupci\u00f3 f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.<\/p>\n

interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit el\u00e8ctric.<\/p>\n

interurb\u00e0, -ana adj Dit d’un mitj\u00e0 de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurb\u00e0.<\/p>\n

interval m Pausa generalment llarga.<\/p>\n

intervenci\u00f3 f El fet d’intervenir(-hi). Gr\u00e0cies a aquella intervenci\u00f3, es va acabar la baralla.<\/p>\n

intervenir [var.: intervindre] v r\u00e8g Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussi\u00f3.<\/p>\n

intest\u00ed m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’est\u00f3mac fins a l’anus. L’intest\u00ed prim. L’intest\u00ed gros.<\/p>\n

intestinal adj Referent a l’intest\u00ed.<\/p>\n

\u00edntim, -a adj Molt personal. Tenien una relaci\u00f3 \u00edntima.<\/p>\n

intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.<\/p>\n

intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboraci\u00f3 intolerable.<\/p>\n

intoler\u00e0ncia f Actitud d’incomprensi\u00f3 respecte a la diversitat. La intoler\u00e0ncia religiosa \u00e9s encara un mal molt est\u00e8s en certs pa\u00efsos.<\/p>\n

intoxicaci\u00f3 f El fet d’intoxicar-se.<\/p>\n

intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseq\u00fc\u00e8ncia d’alguna mat\u00e8ria t\u00f2xica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.<\/p>\n

intriga f Situaci\u00f3 que cont\u00e9 un interrogant. El nus de la intriga.<\/p>\n

introducci\u00f3 f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducci\u00f3 sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducci\u00f3 d’un expert en la mat\u00e8ria.<\/p>\n

introduir(-se) v tr, pron i r\u00e8g Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precauci\u00f3. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.<\/p>\n

intu\u00efci\u00f3 f Capacitat de captar les coses sense reflexi\u00f3.<\/p>\n

intuir v tr Aplicar la intu\u00efci\u00f3. Va intuir que l’enganyaven.<\/p>\n

inundaci\u00f3 f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.<\/p>\n

inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.<\/p>\n

in\u00fatil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esfor\u00e7os van ser in\u00fatils. Un personatge bastant in\u00fatil.<\/p>\n

inv\u00e0lid, -a adj i m i f Discapacitat f\u00edsic. Despr\u00e9s de l’accident, va quedar inv\u00e0lid.<\/p>\n

invalidesa f Condici\u00f3 d’inv\u00e0lid. Li han reconegut la invalidesa total.<\/p>\n

invariable adj Que no presenta canvis. \u2018Habitual’ \u00e9s un adjectiu invariable.<\/p>\n

invasi\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasi\u00f3 de mosquits.<\/p>\n

invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’ex\u00e8rcit invasor. Es comportaven com uns invasors.<\/p>\n

invencible adj Que no pot ser ven\u00e7ut. Un ex\u00e8rcit invencible.<\/p>\n

invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La m\u00e0quina de vapor va ser un gran invent.<\/p>\n

inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la p\u00f3lvora.<\/p>\n

inventari m Relaci\u00f3 d’exist\u00e8ncies. La llibreria est\u00e0 tancada perqu\u00e8 fan inventari.<\/p>\n

inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.<\/p>\n

invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no t\u00e9 columna vertebral. Els insectes s\u00f3n animals invertebrats.<\/p>\n

invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparici\u00f3 en escena. 2 v tr i r\u00e8g Posar(-hi) diners, esfor\u00e7os, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esfor\u00e7os en la investigaci\u00f3.<\/p>\n

investigaci\u00f3 f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu cient\u00edfic. Fan una investigaci\u00f3 sobre l’origen de les col\u00f2nies industrials.<\/p>\n

investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. \u00c9s professora i investigadora alhora.<\/p>\n

investigar v tr Fer una investigaci\u00f3; indagar. Quin detectiu investiga el crim?<\/p>\n

invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.<\/p>\n

invitaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.<\/p>\n

invitar v tr i r\u00e8g 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.<\/p>\n

invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religi\u00f3s. Va invocar els sants.<\/p>\n

involuntari, -\u00e0ria adj Fet sense voler, sense tenir-ne consci\u00e8ncia. Un moviment involuntari.<\/p>\n

iode m Element qu\u00edmic de propietats curatives. Tintura de iode.<\/p>\n

iogurt m Producte past\u00f3s tret de la llet, de gust agre.<\/p>\n

io-io m Joguina que consisteix en una pe\u00e7a rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.<\/p>\n

iot m Embarcaci\u00f3 de plaer.<\/p>\n

ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.<\/p>\n

irland\u00e8s, -esa adj i m i f D’Irlanda.<\/p>\n

ironia f Forma de llenguatge en qu\u00e8 es fa burla dissimulada.<\/p>\n

ir\u00f2nic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutaci\u00f3 ir\u00f2nica.<\/p>\n

irracional adj Dit d’all\u00f2 que no va d’acord amb la ra\u00f3. Un comportament irracional.<\/p>\n

irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.<\/p>\n

irregular adj No regular. Ha tingut una assist\u00e8ncia irregular durant el curs.<\/p>\n

irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.<\/p>\n

irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.<\/p>\n

irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuaci\u00f3 irresponsable.<\/p>\n

irritaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’irritar-se. Una irritaci\u00f3 a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritaci\u00f3.<\/p>\n

irritar 1 v tr Causar excitaci\u00f3, inflamaci\u00f3 en un \u00f2rgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfian\u00e7a. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.<\/p>\n

isard m Mam\u00edfer d’alta muntanya semblant a la cabra.<\/p>\n

islam m Religi\u00f3 fundada per Mahoma.<\/p>\n

isl\u00e0mic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes isl\u00e0mics.<\/p>\n

israeli\u00e0, -ana adj i m i f D’Israel.<\/p>\n

itali\u00e0, -ana 1 adj i m i f D’It\u00e0lia. 2 itali\u00e0 m Llengua italiana.<\/p>\n

itinerari m Cam\u00ed a seguir, especialment quan \u00e9s planificat. Un itinerari de la natura.<\/p>\n

\n

J<\/h2>\n

ja 1 adv Indica preced\u00e8ncia respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessi\u00f3. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.<\/p>\n

jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.<\/p>\n

jaguar m Mam\u00edfer carn\u00edvor americ\u00e0 semblant al tigre.<\/p>\n

japon\u00e8s, -esa 1 adj i m i f Del Jap\u00f3. 2 japon\u00e8s m Llengua japonesa.<\/p>\n

jaqueta f Pe\u00e7a de vestir cordada per davant i amb m\u00e0nigues, que cobreix el tronc, generalment fins m\u00e9s avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.<\/p>\n

jard\u00ed m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jard\u00ed bot\u00e0nic.<\/p>\n

jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jard\u00ed.<\/p>\n

jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.<\/p>\n

jardineria f Art de cultivar jardins.<\/p>\n

jazz m Estil musical en qu\u00e8 destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.<\/p>\n

jeep m Vehicle tot terreny.<\/p>\n

jersei m Pe\u00e7a de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.<\/p>\n

jeure [var.: jaure] v r\u00e8g Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.<\/p>\n

jo pron Representa la 1a. persona del singular en funci\u00f3 de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.<\/p>\n

joc m 1 Activitat l\u00fadica o esportiva. El joc \u00e9s molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de caf\u00e8. Un joc de cartes.<\/p>\n

joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.<\/p>\n

joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia m\u00e9s estimada de la marquesa.<\/p>\n

joier, joiera m i f Persona que t\u00e9 una joieria.<\/p>\n

joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professi\u00f3, activitat de joier. Treballs de joieria.<\/p>\n

j\u00f2nec,<\/del> j\u00f2nega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.<\/p>\n

jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.<\/p>\n

jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.<\/p>\n

jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolesc\u00e8ncia i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.<\/p>\n

jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia t\u00e9 unes perspectives laborals molt fosques.<\/p>\n

joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolesc\u00e8ncia i l’edat adulta.<\/p>\n

jubilaci\u00f3 f Situaci\u00f3 de jubilat. L’edat de la jubilaci\u00f3.<\/p>\n

jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.<\/p>\n

judaisme m Religi\u00f3 fundada per Mois\u00e8s.<\/p>\n

judici [var.: *ju\u00ed] m Acte en qu\u00e8 un tribunal jutja alg\u00fa. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.<\/p>\n

judicial adj Referent als jutges. Una actuaci\u00f3 judicial correcta.<\/p>\n

judo m Esport de lluita en qu\u00e8 es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.<\/p>\n

jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.<\/p>\n

jugada f Acci\u00f3 concreta dins d’un joc o una competici\u00f3. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.<\/p>\n

jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.<\/p>\n

juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que t\u00e9 ganes de jugar. Un cadell molt juganer.<\/p>\n

jugar v intr i r\u00e8g Practicar un joc. Vols jugar? A qu\u00e8 juguem?<\/p>\n

juguesca f Aposta.<\/p>\n

juliol m Set\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.<\/p>\n

jungla f Selva espessa de zones tropicals.<\/p>\n

junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls m\u00e9s junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb m\u00e0stic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deur\u00e0 costar gaire.<\/p>\n

junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.<\/p>\n

juny m Sis\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

jupet\u00ed<\/del>* m Pe\u00e7a de vestir, sense m\u00e0nigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.<\/p>\n

jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu c\u00e0rrec damunt la constituci\u00f3.<\/p>\n

jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un comprom\u00eds. Va jurar que no ho tornaria a fer mai m\u00e9s.<\/p>\n

jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.<\/p>\n

just, -a 1 adj Que obra amb just\u00edcia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per dem\u00e0. Tot just acaba d’arribar.<\/p>\n

justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.<\/p>\n

just\u00edcia f El fet de donar a cadasc\u00fa all\u00f2 que \u00e9s seu i all\u00f2 que necessita. \u00c9s de just\u00edcia recon\u00e8ixer-li la llarga experi\u00e8ncia que t\u00e9.<\/p>\n

justificaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificaci\u00f3.<\/p>\n

justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.<\/p>\n

jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de just\u00edcia.<\/p>\n

jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?<\/p>\n

jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera inst\u00e0ncia.<\/p>\n

juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.<\/p>\n

\n

K<\/p>\n

karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.<\/p>\n

kiwi m Fruita arrodonida de color verd\u00f3s.<\/p>\n

\n

L<\/h2>\n

laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.<\/p>\n

laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.<\/p>\n

laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral<\/p>\n

laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentaci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n

labori\u00f3s, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricaci\u00f3 del formatge \u00e9s molt laboriosa.<\/p>\n

laca f Producte emprat en la fabricaci\u00f3 de vernissos i de cosm\u00e8tics.<\/p>\n

lacrimal adj Referent a les ll\u00e0grimes. Gl\u00e0ndules lacrimals.<\/p>\n

lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.<\/p>\n

lacti, l\u00e0ctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Ind\u00fastria l\u00e0ctia.<\/p>\n

laic, -a adj Ali\u00e8 a la religi\u00f3. Escola laica.<\/p>\n

lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.<\/p>\n

lamentar v tr Saber greu. \u00c9s de lamentar aquesta actitud.<\/p>\n

l\u00e0mina f Tros de material pla i molt prim. Una l\u00e0mina de dibuix. L\u00e0mines de coure.<\/p>\n

lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions el\u00e8ctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.<\/p>\n

l\u00e0pida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripci\u00f3. Una l\u00e0pida funer\u00e0ria.<\/p>\n

laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.<\/p>\n

larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.<\/p>\n

lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.<\/p>\n

l\u00e0ser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produ\u00eft per un l\u00e0ser. Un raig l\u00e0ser.<\/p>\n

lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.<\/p>\n

lava f Mat\u00e8ria fosa que \u00e9s llan\u00e7ada en les erupcions volc\u00e0niques.<\/p>\n

lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, v\u00e0ter. Que em pot dir on \u00e9s el lavabo?<\/p>\n

lavativa f Medicament l\u00edquid que s’injecta pel recte.<\/p>\n

lector, -a adj i m i f Que llegeix. No t\u00e9 h\u00e0bits lectors. Cada vegada hi ha m\u00e9s lectors a la biblioteca.<\/p>\n

lectura f Acci\u00f3 i efecte de llegir. Sala de lectura. Far\u00e9 una estona de lectura.<\/p>\n

legal adj Conforme a la llei. Un perm\u00eds legal.<\/p>\n

legislaci\u00f3 f Conjunt de les lleis d’un pa\u00eds.<\/p>\n

legislatiu, -iva adj Referent a la legislaci\u00f3. El poder legislatiu.<\/p>\n

leg\u00edtim, -a adj V\u00e0lid perqu\u00e8 va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamaci\u00f3 leg\u00edtima sobre l’her\u00e8ncia.<\/p>\n

lema m Frase que cont\u00e9 una consigna moral. El seu lema era \u201cEndavant les atxes!\u201d<\/p>\n

lent, -a adj Que no va de pressa. \u00c9s molt lent per fer qualsevol cosa.<\/p>\n

lent f Pe\u00e7a de material transparent utilitzada en \u00f2ptica. Lents de contacte.<\/p>\n

lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.<\/p>\n

lentitud f Condici\u00f3 de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.<\/p>\n

lesbiana f Dona homosexual.<\/p>\n

lesi\u00f3 f Dany fet en alguna part del cos. T\u00e9 una lesi\u00f3 al genoll.<\/p>\n

li [li, -li \/ els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el caf\u00e8. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.<\/p>\n

liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. \u00c9s molt liberal pel que fa a l’educaci\u00f3 dels fills dels altres.<\/p>\n

l\u00edcit, -a adj Perm\u00e8s per la llei. Una actuaci\u00f3 l\u00edcita.<\/p>\n

licor m Beguda alcoh\u00f2lica forta. Un licor de nous.<\/p>\n

l\u00edder m i f Persona que \u00e9s seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per l\u00edder.<\/p>\n

lila 1 adj D’un color violeta clar. Un lla\u00e7 lila. 2 m Color lila.<\/p>\n

l\u00edmit m Terme. Va arribar fins al l\u00edmit de la finca.<\/p>\n

limitar 1 v r\u00e8g Tenir l\u00edmit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un l\u00edmit. Han limitat el nombre d’entrades gratu\u00eftes. 3 limitar-se v pron i r\u00e8g Fer nom\u00e9s all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de pres\u00e8ncia.<\/p>\n

lineal adj Referent a la l\u00ednia. Dibuix lineal.<\/p>\n

ling\u00fc\u00edstic, -a adj Referent a la llengua. Problemes ling\u00fc\u00edstics.<\/p>\n

l\u00ednia f 1 Tra\u00e7 que va seguit. Una l\u00ednia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una l\u00ednia d’autob\u00fas.<\/p>\n

linier m i f Auxiliar de l’\u00e0rbitre en una competici\u00f3 esportiva.<\/p>\n

liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.<\/p>\n

l\u00edquid m Subst\u00e0ncia que s’escampa si no est\u00e0 dins d’un recipient.<\/p>\n

l\u00edric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.<\/p>\n

literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.<\/p>\n

literari, -\u00e0ria adj Referent a la literatura. Un concurs literari.<\/p>\n

literatura f Conjunt de les obres de ficci\u00f3, especialment escrites.<\/p>\n

litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.<\/p>\n

litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que \u00e9s vora la costa. Les llacunes litorals.<\/p>\n

litre m Unitat de mesura de capacitat.<\/p>\n

llac m Gran extensi\u00f3 d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.<\/p>\n

lla\u00e7 m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un lla\u00e7 al cap en forma de grossa papallona.<\/p>\n

llacuna f Estany vora mar.<\/p>\n

lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.<\/p>\n

lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.<\/p>\n

lladriola<\/del>* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.<\/p>\n

lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.<\/p>\n

llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. T\u00e9 llagues als peus.<\/p>\n

llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci mar\u00ed amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.<\/p>\n

llagost\u00ed m Crustaci mar\u00ed de color gris.<\/p>\n

ll\u00e0grima f Cada una de les gotes del l\u00edquid que segreguen les gl\u00e0ndules lacrimals.<\/p>\n

llaminadura [gen. en pl.] f Menja dol\u00e7a de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.<\/p>\n

llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *ll\u00e9pol. Sempre el veur\u00e0s amb una piruleta, \u00e9s molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.<\/p>\n

llamp m Desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica entre n\u00favols o entre els n\u00favols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.<\/p>\n

llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produ\u00efda als n\u00favols quan hi ha una desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica.<\/p>\n

llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.<\/p>\n

llana f Mat\u00e8ria t\u00e8xtil procedent del p\u00e8l de les ovelles i altres animals.<\/p>\n

llan\u00e7a f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.<\/p>\n

llan\u00e7ament m Acci\u00f3 i efecte de llan\u00e7ar. Llan\u00e7ament de pes, de disc.<\/p>\n

llan\u00e7ar(-se) [var.: llen\u00e7ar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llan\u00e7at el pes amb molta for\u00e7a. S’ha llan\u00e7at en paracaigudes.<\/p>\n

llangardaix m R\u00e8ptil de cua llarga m\u00e9s gros que la sargantana: *fardatxo.<\/p>\n

llanterna f Llum port\u00e0til, generalment de piles.<\/p>\n

llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions el\u00e8ctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.<\/p>\n

llanxa f Embarcaci\u00f3 petita i lleugera.<\/p>\n

llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.<\/p>\n

llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.<\/p>\n

llard m Greix fos del porc: *sag\u00ed, *sa\u00efm. Les torrades untades amb llard s\u00f3n m\u00e9s gustoses que amb mantega.<\/p>\n

llarg, -a 1 adj Que t\u00e9 llargada. Un cam\u00ed llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.<\/p>\n

llargada [var.: llarg\u00e0ria] f Mesura de la longitud d’una superf\u00edcie. Quant fa de llargada, la sala?<\/p>\n

ll\u00e0stima 1 f Pena. Feia ll\u00e0stima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Ll\u00e0stima que no podr\u00e0s venir!<\/p>\n

llat\u00ed m Llengua antiga de la qual es deriven les lleng\u00fces rom\u00e0niques.<\/p>\n

llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.<\/p>\n

llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pag\u00e8s.<\/p>\n

llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.<\/p>\n

llaut\u00f3 m Material de color groc fet de coure i zinc.<\/p>\n

llavador* m Pica de llavar la roba a m\u00e0: safareig.<\/p>\n

llavadora* f M\u00e0quina de llavar la roba: rentadora.<\/p>\n

llavaplats* m M\u00e0quina de llavar els plats: rentaplats.<\/p>\n

llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).<\/p>\n

llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.<\/p>\n

llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.<\/p>\n

llavors adv Aleshores. I llavors, qu\u00e8 va passar?<\/p>\n

llebre f Mam\u00edfer semblant al conill per\u00f2 m\u00e9s gros i amb les potes de darrere m\u00e9s llargues.<\/p>\n

llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels can\u00f2droms.<\/p>\n

llefisc\u00f3s, -osa adj Enganx\u00f3s.<\/p>\n

llegenda f Narraci\u00f3 fant\u00e0stica amb aparen\u00e7a d’hist\u00f2rica. La llegenda del comte Guifre el Pil\u00f3s i les quatre barres.<\/p>\n

llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.<\/p>\n

llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades tamb\u00e9 llegums.<\/p>\n

llei f Norma dictada per l’autoritat.<\/p>\n

lleial adj Fidel. Un amic lleial.<\/p>\n

lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment dif\u00edcil.<\/p>\n

lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. \u00c9s lleig com un pecat.<\/p>\n

lleixiu m L\u00edquid emprat en la neteja.<\/p>\n

llen\u00e7ar v tr Llan\u00e7ar, especialment desfer-se d’una cosa. Llen\u00e7a aquests papers a la paperera.<\/p>\n

llen\u00e7ol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matal\u00e0s i la flassada.<\/p>\n

llenegar<\/del>* v intr Fer una patinada damunt d’una superf\u00edcie: *esvarar, relliscar.<\/p>\n

llengua f 1 \u00d2rgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pr\u00f2pia. Llengua estrangera.<\/p>\n

llenguado m Peix de cos aplanat: *pala\u00ed.<\/p>\n

llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.<\/p>\n

llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.<\/p>\n

llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.<\/p>\n

llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.<\/p>\n

lleny\u00f3s, -osa adj Que cont\u00e9 fusta. Els arbres tenen el tronc lleny\u00f3s.<\/p>\n

lle\u00f3, lleona m i f Mam\u00edfer carn\u00edvor afric\u00e0 de pell rogenca.<\/p>\n

lleopard m Mam\u00edfer carn\u00edvor afric\u00e0 de pell grogosa amb clapes negres.<\/p>\n

llepar v tr Passar la llengua per una superf\u00edcie. El gos li llepava la m\u00e0.<\/p>\n

ll\u00e9pol<\/del>, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.<\/p>\n

llepolia* [gen. en pl.] f Menja dol\u00e7a de pastisseria: llaminadura.<\/p>\n

llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.<\/p>\n

llestesa f Qualitat de llest, de r\u00e0pid. Calia actuar amb llestesa.<\/p>\n

llest, -a adj 1 D’intel.lig\u00e8ncia desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!<\/p>\n

llet f L\u00edquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals dom\u00e8stics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.<\/p>\n

lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.<\/p>\n

lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.<\/p>\n

lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.<\/p>\n

lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.<\/p>\n

lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.<\/p>\n

lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.<\/p>\n

lleure m Temps lliure. Conv\u00e9 distribuir el temps h\u00e0bil entre el treball i el lleure.<\/p>\n

llevant m Punt per on surt el Sol.<\/p>\n

llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superf\u00edcie, d’all\u00f2 amb qu\u00e8 est\u00e0 unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Al\u00e7ar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, dem\u00e0?<\/p>\n

llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.<\/p>\n

llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.<\/p>\n

llevataps m Estri amb un punx\u00f3 caragolat per estirar els taps, tirabuix\u00f3.<\/p>\n

lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.<\/p>\n

llibertat f Abs\u00e8ncia d’opressi\u00f3, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressi\u00f3.<\/p>\n

llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.<\/p>\n

llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.<\/p>\n

llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de c\u00e0lcul.<\/p>\n

llibreter, llibretera m i f Persona que t\u00e9 una llibreria.<\/p>\n

llic\u00e8ncia f Certa mena de permisos. Llic\u00e8ncia de ca\u00e7a.<\/p>\n

llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el t\u00edtol corresponent a una carrera universit\u00e0ria de segon cicle, com medicina, economia, etc.<\/p>\n

lli\u00e7\u00f3 f Ensenyan\u00e7a concreta. Una lli\u00e7\u00f3 de m\u00fasica.<\/p>\n

lliga f Competici\u00f3 esportiva. La lliga de futbol.<\/p>\n

lligam m Tot all\u00f2 que uneix. Encara t\u00e9 molts lligams amb la fam\u00edlia del poble.<\/p>\n

lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.<\/p>\n

llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.<\/p>\n

llimar v tr Polir amb la llima.<\/p>\n

llimona [var.: *llima f, *llim\u00f3 m] f Fruit del llimoner.<\/p>\n

llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.<\/p>\n

llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.<\/p>\n

llinatge* m Cognom. Es diu P\u00e9rez de segon llinatge.<\/p>\n

llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.<\/p>\n

llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.<\/p>\n

lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.<\/p>\n

llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superf\u00edcie llisa.<\/p>\n

lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superf\u00edcie, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava b\u00e9 quan l’obries.<\/p>\n

llista f Relaci\u00f3 ordenada de coses que tenen algun tret en com\u00fa. Una llista dels alumnes de la classe.<\/p>\n

llist\u00f3 m Tira estreta de fusta.<\/p>\n

llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja \u00e9s hora de ficar-se al llit.<\/p>\n

llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.<\/p>\n

lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.<\/p>\n

lliure adj Que t\u00e9 llibertat. \u00c9s lliure d’anar all\u00e0 on vol.<\/p>\n

lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, haur\u00edeu d’anar en un altre lloc m\u00e9s apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar mel\u00f3 en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?<\/p>\n

llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar m\u00e9s gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.<\/p>\n

llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.<\/p>\n

llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’\u00e0tic hi ha uns nous llogaters.<\/p>\n

lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.<\/p>\n

llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mam\u00edfer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.<\/p>\n

llombr\u00edgol m Cicatriu del cord\u00f3 umbilical: melic.<\/p>\n

llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.<\/p>\n

llop, lloba m i f Mam\u00edfer carn\u00edvor que viu a muntanya.<\/p>\n

llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt arom\u00e0tic.<\/p>\n

lloro m Ocell de bec corbat capa\u00e7 d’aprendre a dir paraules.<\/p>\n

llosa f Pedra plana que t\u00e9 diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.<\/p>\n

llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.<\/p>\n

llu\u00e7 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Llu\u00e7 a la romana. 2 llu\u00e7 de riu [var.: luci] Peix d’aigua dol\u00e7a molt apreciat pels pescadors.<\/p>\n

llucet m Cria del llu\u00e7.<\/p>\n

lluent adj Brillant. Una estrella lluent.<\/p>\n

lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.<\/p>\n

lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Despr\u00e9s del tercer whisky, els ulls li comen\u00e7aven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.<\/p>\n

lluita f Acci\u00f3 de lluitar, com a acci\u00f3 espont\u00e0nia o com a esport. Esports de lluita.<\/p>\n

lluitador, -a 1 adj Que t\u00e9 capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.<\/p>\n

lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.<\/p>\n

llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.<\/p>\n

llumin\u00f3s, -osa adj Que fa llum. Un astre llumin\u00f3s.<\/p>\n

lluna f Sat\u00e8l.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.<\/p>\n

lluny Indica situaci\u00f3 molt enll\u00e0 respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.<\/p>\n

lluny\u00e0, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.<\/p>\n

llunyania f Qualitat de lluny\u00e0. Es veu un punt all\u00e0 en la llunyania.<\/p>\n

local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcci\u00f3 de diversa utilitzaci\u00f3. Necessitaven un local m\u00e9s gran per poder fer totes les activitats programades.<\/p>\n

localitat f 1 Poblaci\u00f3. Van rec\u00f3rrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. \u201cEsgotades totes les localitats de la sessi\u00f3 de nit.\u201d<\/p>\n

localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.<\/p>\n

locomotora f M\u00e0quina de tren.<\/p>\n

locuci\u00f3 f Grup de paraules que fa una funci\u00f3 gramatical. \u2018Fer servir’ \u00e9s una locuci\u00f3 verbal que equival al verb \u2018utilitzar’.<\/p>\n

locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de r\u00e0dio o de televisi\u00f3.<\/p>\n

l\u00f2gic, -a adj Que t\u00e9 l\u00f2gica. Un raonament l\u00f2gic.<\/p>\n

l\u00f2gica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb l\u00f2gica.<\/p>\n

lona f Tela forta usada en la confecci\u00f3 de veles.<\/p>\n

longitud m Llargada.<\/p>\n

lot m Conjunt. Un lot de llibres.<\/p>\n

loteria f Joc d’atzar.<\/p>\n

l\u00facid, -a adj Que t\u00e9 les idees clares. Malgrat l’edat, t\u00e9 el cap l\u00facid.<\/p>\n

l\u00fadic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats l\u00fadiques.<\/p>\n

lupa f Instrument \u00f2ptic per veure les coses amb augment.<\/p>\n

luxe m Demostraci\u00f3 d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.<\/p>\n

lux\u00f3s, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoraci\u00f3 luxosa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules I i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida. iaio, iaia m i f [fam.] Avi, \u00e0via. idea f Representaci\u00f3 mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions. ideal adj Que es correspon amb … <\/p>\n

Continue reading “I, J, K, L”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2860"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2860"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2860"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2860"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2860"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2860"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}