{"id":2861,"date":"2023-04-04T16:22:15","date_gmt":"2023-04-04T16:22:15","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2861"},"modified":"2023-04-26T09:21:27","modified_gmt":"2023-04-26T09:21:27","slug":"m-n-o","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/m-n-o\/","title":{"rendered":"M, N, O"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

M<\/h1>\n

m\u00e0 f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La m\u00e0 dreta i l’esquerra. 2 m\u00e0 d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.<\/p>\n

ma\u00e7a f Martell gros, de ferro o de fusta.<\/p>\n

macarr\u00f3 [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.<\/p>\n

maced\u00f2nia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.<\/p>\n

maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarr\u00f3.<\/p>\n

madona<\/del>* f Masovera.<\/p>\n

madrileny, -a adj i m i f De Madrid.<\/p>\n

maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermell\u00f3s i molt arom\u00e0tic: *fraula. Maduixes amb nata.<\/p>\n

maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa per\u00f2 molt m\u00e9s gros. Maduixots amb llimona.<\/p>\n

madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.<\/p>\n

madurar v intr Fer-se madur. Els pr\u00e9ssecs ja maduren.<\/p>\n

maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.<\/p>\n

magatzem 1 m Local per guardar-hi el g\u00e8nere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de g\u00e8nere, llevat generalment d’alimentaci\u00f3, distribu\u00eft per seccions.<\/p>\n

magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.<\/p>\n

m\u00e0gia f Poders ocults. El va fer desapar\u00e8ixer per art de m\u00e0gia.<\/p>\n

m\u00e0gic, -a 1 adj Referent a la m\u00e0gia, atribu\u00efble a la m\u00e0gia. Una soluci\u00f3 m\u00e0gica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la m\u00e0gia. El m\u00e0gic va fer uns jocs de mans.<\/p>\n

magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.<\/p>\n

magn\u00e8tic, a adj Que t\u00e9 les propietats de l’imant. For\u00e7a magn\u00e8tica.<\/p>\n

magnet\u00f2fon m Aparell per gravar sons.<\/p>\n

magn\u00edfic, -a adj Molt bo. Un espectacle magn\u00edfic.<\/p>\n

magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.<\/p>\n

magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.<\/p>\n

magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.<\/p>\n

mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aqu\u00ed. No el tornar\u00e9 a veure mai m\u00e9s. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?<\/p>\n

maig m Cinqu\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.<\/p>\n

mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.<\/p>\n

maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.<\/p>\n

major adj 1 M\u00e9s gran, m\u00e9s gros. \u00c9s el major disbarat que m’havien contat mai. Ja \u00e9s major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germ\u00e0 major. Les persones majors.<\/p>\n

majoria f La part m\u00e9s gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?<\/p>\n

majorista m i f Comerciant que ven a l’engr\u00f2s.<\/p>\n

maj\u00fascula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.<\/p>\n

mal 1 m Dolor, afecci\u00f3. T\u00e9 mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens b\u00e9. Mal m’est\u00e0 el dir-ho, per\u00f2 jo ho faig m\u00e9s b\u00e9. Una cosa molt mal feta. Aix\u00f2 fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la m\u00e0 de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.<\/p>\n

malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.<\/p>\n

malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de c\u00e0ncer. Ha treballat en exc\u00e9s i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de comen\u00e7ar el tractament ha empitjorat, ara est\u00e0 m\u00e9s malalt encara.<\/p>\n

malaltia f Alteraci\u00f3 de la salut. El c\u00e0ncer \u00e9s una malaltia greu.<\/p>\n

malalt\u00eds, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.<\/p>\n

malament adv Gens b\u00e9. Es troba malament. No ha millorat pas, sin\u00f3 que encara est\u00e0 m\u00e9s malament.<\/p>\n

malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.<\/p>\n

fer(-se) malb\u00e9 loc verb Malmetre(\u2018s). No s\u00e9 com agafa els llibres que en fa malb\u00e9 molts. La meitat de la fruita s’ha fet malb\u00e9 als arbres.<\/p>\n

maldat f Condici\u00f3 de dolent. La maldat se li notava als ulls.<\/p>\n

maldecap m Preocupaci\u00f3 grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.<\/p>\n

maledicci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de maleir. La vella gitana li va llan\u00e7ar una maledicci\u00f3 terrible.<\/p>\n

maleir v tr Desitjar mal a alg\u00fa. Li va maleir els ossos.<\/p>\n

male\u00eft, -\u00efda adj Dolent. Estava tip d’aquell male\u00eft negoci.<\/p>\n

malent\u00e8s m Error d’interpretaci\u00f3. Al cap de dues hores de discussi\u00f3, es van adonar que tot era un malent\u00e8s.<\/p>\n

malesa f Mala acci\u00f3. Aquest noi no para de fer maleses.<\/p>\n

malestar m Sensaci\u00f3 de no trobar-se b\u00e9. Tinc un malestar a l’est\u00f3mac.<\/p>\n

maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.<\/p>\n

malet\u00ed m Maleta petita.<\/p>\n

malfactor, -a adj i m i f Delinq\u00fcent.<\/p>\n

malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.<\/p>\n

malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibici\u00f3.<\/p>\n

mal\u00edcia f 1 Mala fe. Ha actuat amb mal\u00edcia. 2 R\u00e0bia. Quina mal\u00edcia que ho hagi descobert.<\/p>\n

malifeta f Acci\u00f3 dolenta.<\/p>\n

maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.<\/p>\n

malla f Teixit esp\u00e8s com de xarxa. Una bossa de malla.<\/p>\n

mallorqu\u00ed, -ina adj i m i f De Mallorca.<\/p>\n

mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.<\/p>\n

malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una caracter\u00edstica de la persona. \u00c9s tan garrell, que de malnom li diuen \u201cCowboy\u201d.<\/p>\n

mals\u00e0, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantan\u00f3s, s’hi respirava un aire mals\u00e0.<\/p>\n

malson m Somni angoix\u00f3s.<\/p>\n

maltractament m Acci\u00f3 i efecte de maltractar.<\/p>\n

maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.<\/p>\n

maluc m Cada costat del cos hum\u00e0 en el tros que va de la cintura al comen\u00e7ament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.<\/p>\n

malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, per\u00f2 tamb\u00e9 rosades i blanques.<\/p>\n

malvat, -ada adj i m i f Que t\u00e9 maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acci\u00f3 pr\u00f2pia d’un malvat.<\/p>\n

mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.<\/p>\n

mamella [var.: mama] f Cada un dels \u00f2rgans de les femelles dels mam\u00edfers que segrega la llet per alimentar els petits.<\/p>\n

mam\u00edfer m Animal vertebrat la femella del qual t\u00e9 mames per alimentar les cries.<\/p>\n

mampara f Separaci\u00f3 de material que no \u00e9s fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.<\/p>\n

manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.<\/p>\n

manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una m\u00e0. Un manat de raves.<\/p>\n

manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.<\/p>\n

manca f Falta.<\/p>\n

mancan\u00e7a f Defecte, necessitat. Al nostre pa\u00eds encara tenim moltes mancances culturals.<\/p>\n

mancar v tr Faltar.<\/p>\n

mancat, -ada adj r\u00e8g Necessitat. Estan mancats de tot.<\/p>\n

mandarina f Fruit comestible del mandariner.<\/p>\n

mand\u00edbula f Part inferior de la cara.<\/p>\n

mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb p\u00e8sols.<\/p>\n

mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.<\/p>\n

mandr\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 mandra, peres\u00f3s. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.<\/p>\n

m\u00e0nec m Pe\u00e7a allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El m\u00e0nec d’un martell, d’una paella.<\/p>\n

m\u00e0nega f 1 M\u00e0niga. Les m\u00e0negues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una m\u00e0nega de regar.<\/p>\n

manejar v tr Fer anar, saber-se(\u2018n) servir. Manejar l’espasa.<\/p>\n

manera 1 f Forma de manifestar-se una acci\u00f3 o una situaci\u00f3. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Aix\u00f2 no s\u00f3n maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i aix\u00ed. De tota manera, mirarem de no comen\u00e7ar fins que ell no haur\u00e0 arribat. 5 de manera que loc conj \u00c9s a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!<\/p>\n

maneta f Pe\u00e7a per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.<\/p>\n

mania f Idea fixa, obsessi\u00f3. T\u00e9 la mania de la neteja.<\/p>\n

mani\u00e0tic, -a adj i m i f Que t\u00e9 manies. Nom\u00e9s menja aliments crus, \u00e9s molt mani\u00e0tic amb el menjar.<\/p>\n

manicomi m Instituci\u00f3 sanit\u00e0ria per a malalts mentals.<\/p>\n

manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacci\u00f3 era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.<\/p>\n

manifestaci\u00f3 f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja p\u00fablicament una reivindicaci\u00f3. Les manifestacions del primer de maig.<\/p>\n

manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestaci\u00f3. S’hi van aplegar milers de manifestants.<\/p>\n

manifestar v tr Fer p\u00fablica una opini\u00f3. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.<\/p>\n

m\u00e0niga [var.: *m\u00e0nega] f Part d’un vestit que cobreix el bra\u00e7. Les m\u00e0nigues d’un abric.<\/p>\n

manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.<\/p>\n

manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El gu\u00e0rdia va posar les manilles al detingut.<\/p>\n

maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.<\/p>\n

maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcci\u00f3 correcta.<\/p>\n

manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electr\u00f2nics com ning\u00fa. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

maniqu\u00ed m Representaci\u00f3 d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.<\/p>\n

manisa<\/del>* f Rajola prima coberta amb un vern\u00eds de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.<\/p>\n

manllevar v intr Rebre diners en pr\u00e9stec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.<\/p>\n

manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcci\u00f3. El manobre duia el carret\u00f3 carregat de material.<\/p>\n

mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj D\u00f2cil. Una gosseta molt mansa.<\/p>\n

mansi\u00f3 f Casa luxosa. Vivien en una mansi\u00f3 voltada de jard\u00ed.<\/p>\n

manta f Pe\u00e7a gran de roba d’abric. Una manta de viatge.<\/p>\n

mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.<\/p>\n

manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt cost\u00f3s.<\/p>\n

mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.<\/p>\n

manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gram\u00e0tica.<\/p>\n

manutenci\u00f3 f Acci\u00f3 de mantenir, especialment la referida a l’alimentaci\u00f3. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenci\u00f3 dels fills?<\/p>\n

manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordi\u00f3.<\/p>\n

many\u00e0, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments met\u00e0l.lics, etc.<\/p>\n

ma\u00f3 m Pe\u00e7a d’argila de secci\u00f3 quadrangular utilitzada en la construcci\u00f3. Un env\u00e0 de maons.<\/p>\n

mapa m Representaci\u00f3 d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa f\u00edsic d’Europa.<\/p>\n

maqueta f Representaci\u00f3 en petit. Una maqueta de la ciutat.<\/p>\n

maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.<\/p>\n

maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.<\/p>\n

maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicaci\u00f3 d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.<\/p>\n

m\u00e0quina f Aparell o mecanisme que fa un treball. M\u00e0quina de cosir, de rentar. M\u00e0quina d’afaitar.<\/p>\n

maquin\u00e0ria f Conjunt de m\u00e0quines. La maquin\u00e0ria de la f\u00e0brica.<\/p>\n

maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.<\/p>\n

maquinista m i f Persona que condueix una m\u00e0quina de tren.<\/p>\n

mar m o f Extensi\u00f3 gran d’aigua salada. La mar est\u00e0 una mica picada. S\u00f3n gent de mar.<\/p>\n

marat\u00f3 f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiof\u00f2nic o televisiu de llarga duraci\u00f3, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marat\u00f3 de trenta-dues hores.<\/p>\n

marbre m Roca calc\u00e0ria molt apreciada en la construcci\u00f3. Una taula de marbre.<\/p>\n

marc m Pe\u00e7a, de fusta o met\u00e0l.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.<\/p>\n

mar\u00e7 m Tercer mes de l’any.<\/p>\n

marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.<\/p>\n

marcador m Aparell que indica els resultats d’una competici\u00f3 esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.<\/p>\n

marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.<\/p>\n

mare [var.: mama] f Dona en relaci\u00f3 a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?<\/p>\n

marea f Moviment de les aig\u00fces del mar a causa de l’atracci\u00f3 de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.<\/p>\n

mareig [pl. -jos o -igs] m Sensaci\u00f3 de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.<\/p>\n

marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.<\/p>\n

marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.<\/p>\n

margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un bot\u00f3 groc.<\/p>\n

margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.<\/p>\n

marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una p\u00e0gina, d’un cam\u00ed.<\/p>\n

mar\u00ed, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que t\u00e9 per ofici navegar. El seu pare \u00e9s mar\u00ed.<\/p>\n

marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.<\/p>\n

marina f Conjunt de vaixells d’un pa\u00eds. La marina de guerra. La marina mercant.<\/p>\n

mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.<\/p>\n

marioneta f Titella de fil.<\/p>\n

marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentaci\u00f3. Una botiga de peix i de marisc.<\/p>\n

marit m Home en relaci\u00f3 a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.<\/p>\n

mar\u00edtim, -a adj Referent al mar. Museu mar\u00edtim.<\/p>\n

marjal<\/del>* m o f Terreny pantan\u00f3s vora mar: aiguamoll.<\/p>\n

marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.<\/p>\n

marqu\u00e8s, marquesa m i f T\u00edtol de la noblesa.<\/p>\n

marrec m Criatura.<\/p>\n

marr\u00f3 adj i m Color terr\u00f3s. Duu un jersei marr\u00f3.<\/p>\n

martell m Eina per clavar claus.<\/p>\n

marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir despr\u00e9s de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposici\u00f3. Una gent amb molta marxa. 5 Composici\u00f3 musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.<\/p>\n

marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?<\/p>\n

mas m 1 Explotaci\u00f3 agr\u00edcola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pag\u00e8s.<\/p>\n

m\u00e0scara f Careta.<\/p>\n

mascle adj i m Animal o planta de sexe mascul\u00ed. El mascle de la perdiu \u00e9s el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.<\/p>\n

masclisme m Pr\u00e0ctica social que parteix de la suposici\u00f3 de la superioritat de l’home sobre la dona.<\/p>\n

mascota f All\u00f2 que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.<\/p>\n

mascul\u00ed, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Gl\u00e0ndula sexual masculina. 2 adj Del g\u00e8nere mascul\u00ed. \u2018Queixal’ \u00e9s una paraula masculina. 3 mascul\u00ed m G\u00e8nere gramatical. El mascul\u00ed de \u2018covarda’ \u00e9s \u2018covard’.<\/p>\n

masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que \u00e9s propietat d’un altre: *amo, *madona.<\/p>\n

massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una mat\u00e8ria cont\u00ednua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En exc\u00e9s. \u00c9s massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.<\/p>\n

massap\u00e0 [var.: *marsap\u00e0] m Pasta dol\u00e7a feta d’ametlles, per a l’elaboraci\u00f3 de pastissos.<\/p>\n

massatge m Tractament f\u00edsic per posar en condicions els m\u00fasculs.<\/p>\n

massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.<\/p>\n

mass\u00eds, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 mass\u00eds m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El mass\u00eds del Montseny.<\/p>\n

massiu, -iva adj Dit d’all\u00f2 que implica molta gent. Els seus m\u00e8rits han tingut un reconeixement massiu.<\/p>\n

mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer b\u00e9 la digesti\u00f3, cal mastegar ben b\u00e9 els aliments.<\/p>\n

m\u00e0stic m Subst\u00e0ncia pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.<\/p>\n

mat adj De to apagat. Un verd mat.<\/p>\n

mata f 1 Arbust de poca al\u00e7ada. Unes mates de roman\u00ed. 2 Conjunt esp\u00e8s. Una mata de cabell.<\/p>\n

matal\u00e0s [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Pe\u00e7a rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.<\/p>\n

matan\u00e7a f Acci\u00f3 de matar-ne molts alhora. La matan\u00e7a de Srebrenica.<\/p>\n

matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.<\/p>\n

mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dir\u00e0. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.<\/p>\n

matem\u00e0tic, -a 1 adj Referent a la matem\u00e0tica. Un problema matem\u00e0tic. 2 m i f Persona entesa en matem\u00e0tica.<\/p>\n

matem\u00e0tica [var.: matem\u00e0tiques] f Ci\u00e8ncia que estudia els nombres.<\/p>\n

mat\u00e8ria f Subst\u00e0ncia constituent de les coses. Mat\u00e8ria org\u00e0nica. Primera mat\u00e8ria.<\/p>\n

material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcci\u00f3. 3 materials m pl Conjunt de mat\u00e8ries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.<\/p>\n

maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.<\/p>\n

maternitat f Condici\u00f3 de mare. T\u00e9 la baixa per maternitat.<\/p>\n

mat\u00ed [var.: demat\u00ed] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del mat\u00ed. S’ha llevat de mat\u00ed, de bon mat\u00ed.<\/p>\n

matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.<\/p>\n

matinar v intr Llevar-se de mat\u00ed. Dem\u00e0 hem de matinar per agafar el primer tren.<\/p>\n

matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era m\u00e9s matiner que un gall.<\/p>\n

mat\u00eds m Difer\u00e8ncia de grau. Tots els matisos del blau. La realitat t\u00e9 molts matisos.<\/p>\n

matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar m\u00e9s les teves afirmacions.<\/p>\n

mat\u00f3 m Aliment que s’obt\u00e9 bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mat\u00f3.<\/p>\n

matoll m Vegetaci\u00f3 formada per mates i arbustos.<\/p>\n

matr\u00edcula f 1 Placa de numeraci\u00f3 dels vehicles. 2 Inscripci\u00f3 en un centre d’ensenyament.<\/p>\n

matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.<\/p>\n

matriu f \u00d2rgan de l’aparell reproductor femen\u00ed dels mam\u00edfers<\/p>\n

matx m Competici\u00f3 esportiva.<\/p>\n

m\u00e0xim, -a 1 adj Del grau m\u00e9s alt possible. Li han imposat la pena m\u00e0xima. 2 m\u00e0xim pron La m\u00e0xima cosa. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e0xim que et puc concedir. 3 com a m\u00e0xim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a m\u00e0xim.<\/p>\n

mec\u00e0nic, -a 1 adj Referent a la mec\u00e0nica. Un taller mec\u00e0nic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparaci\u00f3 d’autom\u00f2bils. He dut el cotxe al mec\u00e0nic.<\/p>\n

mec\u00e0nica f Estudi del funcionament de les m\u00e0quines.<\/p>\n

mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una m\u00e0quina. El rellotge t\u00e9 un mecanisme complicat.<\/p>\n

medalla f Pe\u00e7a, generalment met\u00e0l.lica, amb valor simb\u00f2lic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.<\/p>\n

medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un ab\u00fas de les medecines.<\/p>\n

medi m Entorn d’un \u00e9sser viu. El medi natural dels goril.les \u00e9s la selva.<\/p>\n

m\u00e8dic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisi\u00f3 m\u00e8dica. Certificat m\u00e8dic.<\/p>\n

medicina f 1 Ci\u00e8ncia i professi\u00f3 que es dedica a la curaci\u00f3 dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. T\u00e9 la tauleta de nit plena de medicines.<\/p>\n

medicinal adj Que t\u00e9 propietats de medecina. Aig\u00fces medicinals.<\/p>\n

medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.<\/p>\n

mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.<\/p>\n

meditar v intr i r\u00e8g Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.<\/p>\n

mediterrani, -\u00e0nia adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterr\u00e0nies.<\/p>\n

medusa f Animal invertebrat mar\u00ed de cos mig transparent en forma de paraigua.<\/p>\n

meitat [var.: mitat] [gen. loc det \u2018la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre \u00e9s dos. D\u00f3na-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1\/2).<\/p>\n

mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de roman\u00ed.<\/p>\n

melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pr\u00f2pia de qui t\u00e9 enyoran\u00e7a. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.<\/p>\n

melanc\u00f2lic, -a [var.: malenconi\u00f3s] adj Que t\u00e9 o expressa melancolia. Una can\u00e7\u00f3 melanc\u00f2lica.<\/p>\n

melic m Cicatriu del cord\u00f3 umbilical: llombr\u00edgol.<\/p>\n

melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.<\/p>\n

melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.<\/p>\n

mel\u00f3 m 1 Fruit de la melonera, molt carn\u00f3s i suc\u00f3s. *2 mel\u00f3 d’Alger S\u00edndria.<\/p>\n

melodia f Conjunt de sons ben combinats.<\/p>\n

membrana f 1 Teixit org\u00e0nic en forma de l\u00e0mina prima. La membrana d’una c\u00e8l.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.<\/p>\n

membre m Part d’un tot. Els senadors s\u00f3n membres de l’anomenada cambra alta.<\/p>\n

memorable adj Destacat, que conv\u00e9 guardar a la mem\u00f2ria. Va ser un dia memorable.<\/p>\n

mem\u00f2ria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la mem\u00f2ria.<\/p>\n

mena f Classe, esp\u00e8cie. Quina mena d’animal \u00e9s aquest?<\/p>\n

mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.<\/p>\n

menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.<\/p>\n

menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.<\/p>\n

menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.<\/p>\n

menjada f \u00c0pat. Faig tres menjades al dia.<\/p>\n

menjador m Pe\u00e7a on es fan els \u00e0pats. El menjador era a l’altra banda del pis.<\/p>\n

menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Nom\u00e9s els quedava menjar per una setmana.<\/p>\n

menor adj M\u00e9s petit. All\u00f2 va ser un mal menor. Encara \u00e9s menor d’edat. El germ\u00e0 menor.<\/p>\n

menorqu\u00ed, -ina adj i m i f De Menorca.<\/p>\n

menstruaci\u00f3 f P\u00e8rdua de sang peri\u00f2dica de la dona adulta.<\/p>\n

mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.<\/p>\n

ment f Intel.lig\u00e8ncia, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.<\/p>\n

menta f Planta arom\u00e0tica amb la qual es fa un licor del mateix nom.<\/p>\n

mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.<\/p>\n

mentalitat f Manera de pensar. T\u00e9 una mentalitat molt tancada.<\/p>\n

mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, per\u00f2 era mentida.<\/p>\n

mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.<\/p>\n

mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.<\/p>\n

mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusi\u00f3 d’una acci\u00f3 durant l’execuci\u00f3 d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren<\/p>\n

mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entret\u00e9n-lo, jo mentrestant mirar\u00e9 d’acabar.<\/p>\n

men\u00fa [pl. -\u00fas] m 1 Conjunt dels plats d’un \u00e0pat. Quin men\u00fa tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.<\/p>\n

menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.<\/p>\n

menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El cap\u00edtol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.<\/p>\n

menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ning\u00fa \u00e9s tan menyspreable com una persona mesquina.<\/p>\n

menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.<\/p>\n

menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.<\/p>\n

meravella f Fet prodigi\u00f3s, que causa admiraci\u00f3. Les set meravelles del m\u00f3n.<\/p>\n

meravellar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Causar admiraci\u00f3. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.<\/p>\n

meravell\u00f3s, -osa adj Que causa gran admiraci\u00f3. Una novel.la meravellosa.<\/p>\n

mercaderia f G\u00e8nere destinat a la venda. Estaci\u00f3 de mercaderies.<\/p>\n

mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.<\/p>\n

merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.<\/p>\n

mercuri m Metall l\u00edquid platejat que es fa servir en els term\u00f2metres.<\/p>\n

merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.<\/p>\n

merder m Confusi\u00f3 gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.<\/p>\n

mer\u00e8ixer(-se) v tr i pron Haver fet m\u00e8rits (per). Es mereixia un descans.<\/p>\n

meridi\u00e0 m L\u00ednia imagin\u00e0ria que passa pels pols de la Terra.<\/p>\n

meridional adj Del sud. Els pa\u00efsos meridionals.<\/p>\n

m\u00e8rit m All\u00f2 que fa destacar una cosa. Va tenir el m\u00e8rit de ser el primer.<\/p>\n

merla [var.: *m\u00e8rlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.<\/p>\n

mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener \u00e9s el primer de l’any.<\/p>\n

m\u00e9s Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar m\u00e9s ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden m\u00e9s. 2 adv \u00c9s m\u00e9s alt que tu. No va voler cantar m\u00e9s. 3 prep Quatre m\u00e9s sis fan deu. 4 a m\u00e9s, a m\u00e9s a m\u00e9s loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a m\u00e9s, no em venia de gust. 5 m\u00e9s o menys loc adv Aproximadament. Aix\u00f2 et costar\u00e0 m\u00e9s o menys mil pessetes. 6 com m\u00e9s loc adv Com m\u00e9s li estigueu a damunt, menys cas us far\u00e0.<\/p>\n

mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.<\/p>\n

mesclar v tr i r\u00e8g Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.<\/p>\n

mesqu\u00ed, -ina adj 1 Gens gener\u00f3s. \u00c9s molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves qu\u00e8 m’ha passat!<\/p>\n

mesquita f Edifici on es fan les preg\u00e0ries de la religi\u00f3 musulmana.<\/p>\n

mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.<\/p>\n

mestressa f 1 Propiet\u00e0ria. Qui \u00e9s la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’est\u00e0 a casa.<\/p>\n

mesura f Unitat per mesurar. El quilo \u00e9s una mesura de pes.<\/p>\n

mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de pa\u00efsos mesuren amb el sistema m\u00e8tric decimal.<\/p>\n

meta f Punt d’arribada d’una cursa.<\/p>\n

metall m Element f\u00e0cil de treballar i bon conductor.<\/p>\n

met\u00e0l.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca met\u00e0l.lica. Un so met\u00e0l.lic. 2 en met\u00e0l.lic loc adv En diners comptants. Pagar en met\u00e0l.lic.<\/p>\n

metal.l\u00fargia f Ind\u00fastria del metall.<\/p>\n

metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.<\/p>\n

m\u00e8tode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb m\u00e8tode.<\/p>\n

metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.<\/p>\n

metralleta f Metralladora port\u00e0til individual.<\/p>\n

metre m Unitat de mesura de la longitud.<\/p>\n

metro m Ferrocarril urb\u00e0 subterrani.<\/p>\n

metr\u00f2polis [var.: metr\u00f2poli] f Ciutat gran i important.<\/p>\n

metxa f Cord\u00f3 preparat per encendre un explosiu.<\/p>\n

meu [f. meva o meua] Indica pertinen\u00e7a, relaci\u00f3, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Aix\u00f2 \u00e9s casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines s\u00f3n les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo tamb\u00e9 hi vull dir la meva.<\/p>\n

mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot aix\u00f2 \u00e9s per a mi. Nom\u00e9s de mi depenia la soluci\u00f3 del conflicte.<\/p>\n

mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. \u00c9s una mica est\u00fapid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.\u201dDe mica en mica, s’omple la pica.\u201d 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.<\/p>\n

microbi m Organisme nom\u00e9s visible a trav\u00e9s del microscopi.<\/p>\n

micr\u00f2fon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals el\u00e8ctrics.<\/p>\n

microorganisme m Organisme microsc\u00f2pic.<\/p>\n

microscopi m Instrument \u00f2ptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.<\/p>\n

microsc\u00f2pic, -a adj 1 Visible nom\u00e9s a trav\u00e9s del microscopi. Uns organismes microsc\u00f2pics. 2 [hip.] Molt petit.<\/p>\n

mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.<\/p>\n

mid\u00f3 m Sucre natural que t\u00e9 molts usos. Per fer la crema m\u00e9s espessa, necessitarem una mica de mid\u00f3.<\/p>\n

mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la pla\u00e7a, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitar\u00e0 mitja barreta per fer-se l’entrep\u00e0. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.<\/p>\n

migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia compr\u00e8s entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.<\/p>\n

migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.<\/p>\n

migraci\u00f3 [sovint en pl.] f Moviment de poblaci\u00f3 (persones o esp\u00e8cies animals) que es despla\u00e7a.<\/p>\n

migratori, -\u00f2ria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.<\/p>\n

mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja m\u00e9s de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.<\/p>\n

miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.<\/p>\n

mili\u00f3 1 det [gen. en la locuci\u00f3 \u2018un mili\u00f3 de’] En nombre d’un mili\u00f3. Un mili\u00f3 de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.<\/p>\n

milionari, milion\u00e0ria m i f Persona que t\u00e9 molts diners.<\/p>\n

militant adj i m i f Que pertany a una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica o sindical. Un militant socialista.<\/p>\n

militar 1 adj Referent a l’ex\u00e8rcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.<\/p>\n

mil.lenni m Per\u00edode de mil anys.<\/p>\n

mil.l\u00e8sim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.l\u00e8sima part de segon.<\/p>\n

mil.l\u00edmetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.l\u00e8sima part del metre.<\/p>\n

millor 1 adj M\u00e9s bo. \u00c9s la nostra millor amiga. 2 Preferible. \u00c9s millor no fer-ho. 3 adv M\u00e9s b\u00e9. Tu ho far\u00e0s millor que ning\u00fa. Ja estic una mica millor, de la grip.<\/p>\n

millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.<\/p>\n

millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat \u00faltimament.<\/p>\n

m\u00edmica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la m\u00edmica.<\/p>\n

mimosa f Arbust de flors grogues.<\/p>\n

mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carb\u00f3.<\/p>\n

miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.<\/p>\n

mineral 1 m Material s\u00f2lid, no org\u00e0nic. El ferro \u00e9s un mineral. 2 adj No org\u00e0nic. Subst\u00e0ncia mineral.<\/p>\n

miniatura f 1 Reproducci\u00f3 en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.<\/p>\n

m\u00ednim, -a 1 adj Que representa la quantitat m\u00e9s petita (de). La llei del m\u00ednim esfor\u00e7. 2 m\u00ednim pron La m\u00ednima cosa. Era el m\u00ednim que podies fer. 3 com a m\u00ednim loc adv Almenys. Com a m\u00ednim podria saludar.<\/p>\n

ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.<\/p>\n

ministre, ministra m i f Membre del govern d’un pa\u00eds. El ministre de l’Interior.<\/p>\n

minoria f Sector m\u00e9s petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.<\/p>\n

min\u00fascul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes min\u00fascules.<\/p>\n

min\u00fascula f Lletra petita, per oposici\u00f3 a maj\u00fascula.<\/p>\n

minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.<\/p>\n

minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.<\/p>\n

minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.<\/p>\n

miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.<\/p>\n

miopia f Afecci\u00f3 de la persona que \u00e9s curta de vista.<\/p>\n

miracle m Fet que no t\u00e9 explicaci\u00f3 l\u00f2gica. Els miracles de les vides de sants.<\/p>\n

miracul\u00f3s, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curaci\u00f3 miraculosa.<\/p>\n

mirada f Acci\u00f3 de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.<\/p>\n

mirador m Construcci\u00f3 amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.<\/p>\n

mirall m Superf\u00edcie que d\u00f3na imatges de les coses que hi ha davant: *espill.<\/p>\n

mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del m\u00f3n.<\/p>\n

mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenci\u00f3. Mira aix\u00f2! 4 S’utilitza per refor\u00e7art un dubte. Mira…, no n’estic segur.<\/p>\n

miserable adj Relatiu a la mis\u00e8ria. Duien una vida miserable.<\/p>\n

mis\u00e8ria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la mis\u00e8ria.<\/p>\n

missa f Culte principal de moltes Esgl\u00e9sies cristianes.<\/p>\n

missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la pres\u00e8ncia de gent hostil a la zona.<\/p>\n

missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu enc\u00e0rrecs dalt d’una moto.<\/p>\n

m\u00edssil m Projectil de llarg abast dirigit a dist\u00e0ncia.<\/p>\n

missi\u00f3 f Enc\u00e0rrec important. La nostra missi\u00f3 era trobar l’enlla\u00e7 amb el comandament aliat.<\/p>\n

misteri m Fet incomprensible. L’extinci\u00f3 sobtada dels dinosaures \u00e9s encara un misteri per a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

misteri\u00f3s, -osa adj Referent al misteri. Una desaparici\u00f3 misteriosa.<\/p>\n

misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.<\/p>\n

m\u00edting m Assemblea amb oradors, generalment de caire pol\u00edtic.<\/p>\n

mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *cal\u00e7a. Duu les mitges al garr\u00f3. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer cal\u00e7a. Feia mitja tot mirant la tele.<\/p>\n

mitj\u00e0 1 m All\u00f2 que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicaci\u00f3. Mitjans informatius. 2 mitj\u00e0, -ana adj Entre dos extrems. El germ\u00e0 mitj\u00e0. Una fam\u00edlia de classe mitjana. 3 per mitj\u00e0 de loc prep Mitjan\u00e7ant. Ho van contractar per mitj\u00e0 d’una ag\u00e8ncia.<\/p>\n

mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitj\u00e0. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitj\u00e0. Hem estat a trenta graus de mitjana.<\/p>\n

mitjanada<\/del>* f Paret prima interior: env\u00e0.<\/p>\n

mitjan\u00e7ant prep A trav\u00e9s de. Ho pagaran mitjan\u00e7ant unes lletres.<\/p>\n

mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit \u00e9s l’hora de les bruixes.<\/p>\n

mitj\u00f3 m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcet\u00ed.<\/p>\n

mixt, -a adj Que cont\u00e9 elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.<\/p>\n

m\u00f2bil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra m\u00f2bil.<\/p>\n

mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un \u00e0mbit. El mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n

moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.<\/p>\n

moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.<\/p>\n

moc 1 [gen. en pl.] m Secreci\u00f3 de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.<\/p>\n

mocador m Pe\u00e7a de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.<\/p>\n

mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que est\u00e0 refredat, s’ha de mocar tot sovint.<\/p>\n

mocass\u00ed m Sabata molt flexible, sense cordons.<\/p>\n

moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.<\/p>\n

modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organitzaci\u00f3, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.<\/p>\n

model m All\u00f2 que mereix ser imitat, que hi \u00e9s destinat. \u00c9s un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.<\/p>\n

modelar v tr Donar forma a una mat\u00e8ria pl\u00e0stica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.<\/p>\n

moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.<\/p>\n

modern, -a adj D’acord amb l’\u00e8poca actual. Una decoraci\u00f3 moderna.<\/p>\n

modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la ind\u00fastria.<\/p>\n

modest, -a adj Discret en la valoraci\u00f3 d’un mateix. \u00c9s tan modesta, que no la sentir\u00e0s mai parlar de la seva obra.<\/p>\n

mod\u00e8stia f Qualitat de modest. La mod\u00e8stia no \u00e9s freq\u00fcent en els artistes.<\/p>\n

modificaci\u00f3 f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.<\/p>\n

modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.<\/p>\n

modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.<\/p>\n

m\u00f2dul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de m\u00f2duls.<\/p>\n

mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.<\/p>\n

moix, moixa* m i f Mam\u00edfer fel\u00ed dom\u00e8stic: gat.<\/p>\n

mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’al\u00e7ava la mola del castell.<\/p>\n

molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.<\/p>\n

moldre v tr Passar pel mol\u00ed. S’ha de moldre una mica m\u00e9s de caf\u00e8.<\/p>\n

molest, -a adj Of\u00e8s i enfadat. Estic molest per la seva desconfian\u00e7a.<\/p>\n

molestar v tr Causar mol\u00e8stia. Us molesta, el fum del tabac?<\/p>\n

mol\u00e8stia f Destorb, nosa. No li voldria causar una mol\u00e8stia amb tantes preguntes.<\/p>\n

mol\u00ed m M\u00e0quina de moldre. Un mol\u00ed de vent.<\/p>\n

moliner, molinera m i f Persona que t\u00e9 per ofici moldre.<\/p>\n

molinet m Electrodom\u00e8stic de moldre, generalment caf\u00e8.<\/p>\n

1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de G\u00e8nova?<\/p>\n

2moll m Peix petit de color vermell\u00f3s.<\/p>\n

moll, -a adj Mullat.<\/p>\n

1molla f Pe\u00e7a el\u00e0stica de metall. Un matal\u00e0s de molles.<\/p>\n

2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.<\/p>\n

mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.<\/p>\n

molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.<\/p>\n

molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de con\u00e8ixer-la. 2 molt pron Aix\u00f2 \u00e9s molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. \u00c9s molt lenta. S’ha comportat molt malament.<\/p>\n

moment m Tall en una successi\u00f3 de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren parar\u00e0 un moment en aquesta estaci\u00f3. Fa un moment era aqu\u00ed. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aqu\u00ed a un moment comen\u00e7ar\u00e0 la sessi\u00f3.<\/p>\n

m\u00f2mia f Cad\u00e0ver conservat sec. Les m\u00f2mies etrusques.<\/p>\n

mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.<\/p>\n

mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat nom\u00e9s amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!<\/p>\n

m\u00f3n [pl. mons] m 1 Univers. El m\u00f3n \u00e9s infinit. 2 El planeta Terra. El m\u00f3n se’ns ha fet petit.<\/p>\n

mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.<\/p>\n

monarca m i f Rei o reina.<\/p>\n

monarquia f Sistema pol\u00edtic en qu\u00e8 hi ha un rei o una reina.<\/p>\n

moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.<\/p>\n

moneder m Bossa o cartereta per als diners.<\/p>\n

monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.<\/p>\n

mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.<\/p>\n

moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.<\/p>\n

monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.<\/p>\n

monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religi\u00f3. Un convent de monges. Un monjo budista.<\/p>\n

monopat\u00ed m Planxa que va damunt de rodes per patinar.<\/p>\n

monos\u00edl.lab m Paraula d’una sola s\u00edl.laba. Va contestar amb monos\u00edl.labs.<\/p>\n

mon\u00f2ton, -a adj De caracter\u00edstiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme mon\u00f2ton.<\/p>\n

monstre m \u00c9sser fabul\u00f3s de constituci\u00f3 deforme. El monstre de Frankenstein.<\/p>\n

monstru\u00f3s, -osa adj 1 Que t\u00e9 aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstru\u00f3s.<\/p>\n

monument m 1 Construcci\u00f3 que destaca per la bellesa o la grand\u00e0ria. Les pir\u00e0mides d’Egipte s\u00f3n uns monuments magn\u00edfics. 2 Construcci\u00f3 feta a la mem\u00f2ria d’alg\u00fa. El monument a Colom, de Barcelona.<\/p>\n

monyica<\/del>* f Articulaci\u00f3 de l’avantbra\u00e7 amb la m\u00e0: canell.<\/p>\n

monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.<\/p>\n

moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.<\/p>\n

m\u00f3ra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb m\u00f3res.<\/p>\n

moral 1 f \u00c0nim. Malgrat les derrotes, aguanten b\u00e9 la moral. 2 adj Referent a la conducta. T\u00e9 molt poca consci\u00e8ncia moral.<\/p>\n

morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.<\/p>\n

morb\u00f3s, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morb\u00f3s. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un inter\u00e8s morb\u00f3s.<\/p>\n

mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.<\/p>\n

moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare \u00e9s ros, i la mare, morena. Est\u00e0 moreno del sol.<\/p>\n

morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.<\/p>\n

moribund, -a adj i m i f Que est\u00e0 a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.<\/p>\n

morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.<\/p>\n

morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avi\u00f3.<\/p>\n

mort 1 f Estat en qu\u00e8 ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els \u00faltims accidents han causat molts morts.<\/p>\n

mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.<\/p>\n

mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.<\/p>\n

morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, cal\u00e7, sorra i aigua emprada en la construcci\u00f3.<\/p>\n

mortificar v tr Molestar de manera cont\u00ednua per ferir. El mortificava cont\u00ednuament recordant-li els seus defectes.<\/p>\n

mosaic m Decoraci\u00f3 feta amb peces petites combinades.<\/p>\n

mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.<\/p>\n

mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.<\/p>\n

mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.<\/p>\n

mossegada [var.: *mos m] f Acci\u00f3 i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la m\u00e0. Si teniu gana, podem fer un mos.<\/p>\n

mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.<\/p>\n

moss\u00e8n m Capell\u00e0. El moss\u00e8n de la parr\u00f2quia.<\/p>\n

mosso m Xicot que fa feines secund\u00e0ries. Un mosso de magatzem.<\/p>\n

most m Suc de ra\u00efm.<\/p>\n

mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.<\/p>\n

mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo con\u00e8ixer.<\/p>\n

mostrador* m Aparador d’una botiga.<\/p>\n

mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.<\/p>\n

mot m 1 Paraula. Li va adre\u00e7ar quatre mots de salutaci\u00f3. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc ling\u00fc\u00edstic en qu\u00e8 s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjan\u00e7ant definicions.<\/p>\n

motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del frac\u00e0s?<\/p>\n

motivaci\u00f3 f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivaci\u00f3.<\/p>\n

motivar v tr i r\u00e8g Desvetllar l’inter\u00e8s. Els va motivar molt per la m\u00fasica.<\/p>\n

motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.<\/p>\n

moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.<\/p>\n

motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.<\/p>\n

motocr\u00f2s m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.<\/p>\n

motor m Aparell capa\u00e7 de fer anar una m\u00e0quina.<\/p>\n

motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.<\/p>\n

motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.<\/p>\n

moure(\u00b4s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un rac\u00f3 sense moure’s.<\/p>\n

moviment m Canvi de lloc i de posici\u00f3. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.<\/p>\n

mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.<\/p>\n

mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El cami\u00f3 de les mudances.<\/p>\n

mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, m\u00e9s bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.<\/p>\n

mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.<\/p>\n

mul, mula m i f Mam\u00edfer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o b\u00e9 d’un ase i una egua.<\/p>\n

mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de l\u00edquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.<\/p>\n

mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.<\/p>\n

muller f La dona en relaci\u00f3 al marit. La muller del senyor Rius.<\/p>\n

multa f Pena en diners per una infracci\u00f3. Li han posat una multa perqu\u00e8 ha aparcat en zona de vianants.<\/p>\n

multar v tr Posar una multa. L’han multat per exc\u00e9s de velocitat.<\/p>\n

multiplicaci\u00f3 f Operaci\u00f3 artim\u00e8tica.<\/p>\n

multiplicar v tr Fer multiplicacions.<\/p>\n

multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avan\u00e7ava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.<\/p>\n

mundial adj Referent al m\u00f3n. Un r\u00e8cord mundial.<\/p>\n

munici\u00f3 [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire m\u00e9s l’atac, acabarien les municions.<\/p>\n

municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Gu\u00e0rdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.<\/p>\n

municipi m Territori dependent d’un ajuntament.<\/p>\n

munt [var.: *munt\u00f3] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. T\u00e9 un munt de diners, en t\u00e9 un munt.<\/p>\n

muntanya f Elevaci\u00f3 gran del terreny.<\/p>\n

muntany\u00f3s, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.<\/p>\n

muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una m\u00e0quina. Muntar un v\u00eddeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v r\u00e8g Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.<\/p>\n

muntatge m 1 Operaci\u00f3 d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una m\u00e0quina. El muntatge d’un v\u00eddeo. 2 Operaci\u00f3 de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la fam\u00edlia.<\/p>\n

muntura f 1 B\u00e8stia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.<\/p>\n

munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mec\u00e0nicament. Munyir les vaques, les cabres.<\/p>\n

mur m Paret gruixuda. El jard\u00ed estava envoltat d’un mur molt alt.<\/p>\n

mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Mir\u00f3.<\/p>\n

muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.<\/p>\n

murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.<\/p>\n

murri, m\u00farria adj i m i f Astut. No et dir\u00e0 mai les coses amb claredat, perqu\u00e8 \u00e9s molt murri.<\/p>\n

muscle m Part superior del bra\u00e7 situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.<\/p>\n

musclo m Mol.lusc de closca negra: *cl\u00f2txina.<\/p>\n

m\u00fascul m Cada un dels \u00f2rgans carnosos que fan moure el cos. Els m\u00fasculs de l’abdomen.<\/p>\n

museu m Establiment on s’exposen objectes d’inter\u00e8s art\u00edstics, hist\u00f2rics, etc. El museu de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

m\u00fasic, -a 1 adj Referent a la m\u00fasica. Instrument m\u00fasic. 2 m i f Persona que es dedica a la m\u00fasica.<\/p>\n

m\u00fasica f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. M\u00fasica simf\u00f2nica. M\u00fasica disco. M\u00fasica pop.<\/p>\n

musical adj Referent a la m\u00fasica. Cultura musical.<\/p>\n

mussol m Ocell rapinyaire nocturn.<\/p>\n

musulm\u00e0, -ana adj i m i f De religi\u00f3 isl\u00e0mica.<\/p>\n

mut, muda adj i m i f Privat de parla. \u00c9s mut de naixement.<\/p>\n

mutilaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de mutilar.<\/p>\n

mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un \u00e9sser viu. Un cami\u00f3 amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre m\u00e9s gran del passeig.<\/p>\n

mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilaci\u00f3. Un mutilat de guerra.<\/p>\n

mutu, m\u00fatua adj Rec\u00edproc. Es tenen una antipatia m\u00fatua.<\/p>\n

\n

N<\/h2>\n

naci\u00f3 f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets hist\u00f2rics, culturals i econ\u00f2mics, generalment dins d’un mateix territori.<\/p>\n

nacional adj Referent a la naci\u00f3. Selecci\u00f3 nacional.<\/p>\n

nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la naci\u00f3.<\/p>\n

nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.<\/p>\n

nacionalitat f Pertinen\u00e7a a una naci\u00f3; [p. ext.] a un Estat. El seu marit \u00e9s de nacionalitat cubana.<\/p>\n

Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.<\/p>\n

nadala f Can\u00e7\u00f3 de Nadal.<\/p>\n

nad\u00f3 m Infant o animal acabat de n\u00e9ixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.<\/p>\n

naixement m El fet de n\u00e9ixer. Celebren el naixement del primer fill.<\/p>\n

nan, -a adj i m i f D’al\u00e7ada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.<\/p>\n

nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.<\/p>\n

nap m Planta que t\u00e9 una arrel comestible de color blanquin\u00f3s.<\/p>\n

narc\u00f2tic m Droga que en petites dosis fa venir son.<\/p>\n

narraci\u00f3 f Text amb una estructura composta de seq\u00fc\u00e8ncies lligades entre si.<\/p>\n

narrador, narradora m i f Persona que narra.<\/p>\n

narrar v tr Desenvolupar una narraci\u00f3. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.<\/p>\n

narratiu, -iva adj Referent a la narraci\u00f3. Prosa narrativa,<\/p>\n

nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] T\u00e9 nas per als negocis.<\/p>\n

nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.<\/p>\n

nata f 1 Subst\u00e0ncia greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.<\/p>\n

nataci\u00f3 f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer nataci\u00f3.<\/p>\n

natja f Cada un dels tous del cul.<\/p>\n

natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre m\u00f3n.<\/p>\n

natural adj 1 All\u00f2 que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentaci\u00f3 natural. 2 [p. ext.] L\u00f2gic. Donada aquella situaci\u00f3, era natural enfadar-se.<\/p>\n

naturalment adv 1 \u00c9s clar. I naturalment, ho voldr\u00e0s tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.<\/p>\n

nau f 1 Embarcaci\u00f3. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una f\u00e0brica.<\/p>\n

naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcaci\u00f3. Van morir v\u00edctimes d’un naufragi en alta mar.<\/p>\n

n\u00e0utic, -a adj Referent a la navegaci\u00f3. Club n\u00e0utic.<\/p>\n

naval adj Referent a la marina. Batalla naval.<\/p>\n

navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del m\u00e0nec.<\/p>\n

navegaci\u00f3 f Conjunt de t\u00e8cniques i pr\u00e0ctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.<\/p>\n

navegar v intr 1 Anar una embarcaci\u00f3. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcaci\u00f3. Ha navegat pels mars del Sud.<\/p>\n

nebot 1 m Fill d’un germ\u00e0 o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germ\u00e0 o d’una germana.<\/p>\n

nebul\u00f3s, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebul\u00f3s. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.<\/p>\n

necessari, -\u00e0ria 1 adj Que no en podem prescindir. Et dir\u00e9 els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si \u00e9s necessari fer-ho, ho farem.<\/p>\n

necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitar\u00e9 estenalles.<\/p>\n

necessitat 1 f Estat de necessitar. T\u00e9 necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.<\/p>\n

necessitat, -ada adj r\u00e8g Mancat. Estava necessitat d’ajuda.<\/p>\n

nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competici\u00f3.<\/p>\n

nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els bra\u00e7os.<\/p>\n

negaci\u00f3 f El fet de negar. La paraula \u2018no’ indica negaci\u00f3.<\/p>\n

1negar v tr Declarar falsa una suposici\u00f3. Va negar qualsevol participaci\u00f3 en els fets.<\/p>\n

2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven<\/p>\n

negatiu, -iva adj Que implica negaci\u00f3. Una resposta negativa.<\/p>\n

negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.<\/p>\n

negociant 1 adj Que sap fer negocis. \u00c9s un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.<\/p>\n

negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comer\u00e7.<\/p>\n

negre, -a 1 adj Del color del carb\u00f3. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.<\/p>\n

negr\u00f3s, -osa adj Tirant a negre.<\/p>\n

neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.<\/p>\n

neguit\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 neguit. Est\u00e0 neguit\u00f3s a causa de la febre.<\/p>\n

n\u00e9ixer [var.: *n\u00e0ixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va n\u00e9ixer el dia m\u00e9s calor\u00f3s de l’any.<\/p>\n

nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la inf\u00e0ncia: xiquet.<\/p>\n

nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels \u00f2rgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.<\/p>\n

nervi\u00f3s, -osa [var.: *nirvi\u00f3s] adj Referent als nervis. Sistema nervi\u00f3s. Una persona molt nerviosa. Es posa nervi\u00f3s per no res.<\/p>\n

nerviosisme m Estat d’excitaci\u00f3 nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.<\/p>\n

nespra f Fruit comestible del nesprer.<\/p>\n

net, -a 1 adj Sense gens de brut\u00edcia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.<\/p>\n

n\u00e9t 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 n\u00e9ta f Filla d’un fill o d’una filla.<\/p>\n

netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.<\/p>\n

netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.<\/p>\n

neteja f Acci\u00f3 de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.<\/p>\n

netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.<\/p>\n

netejar v tr Llevar la brut\u00edcia. Neteja una mica el terrat.<\/p>\n

neu f Cristalls d’aigua gla\u00e7ada en forma de flocs que cauen damunt la terra.<\/p>\n

neula f Tubet de pasta dol\u00e7a molt prima. \u201cNeules, torrons i vi blanc.\u201d<\/p>\n

neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’\u00faltima guerra mundial, pocs pa\u00efsos d’Europa van ser neutrals.<\/p>\n

neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.<\/p>\n

nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.<\/p>\n

nevar v imp Caure neu. Ja comen\u00e7a a nevar.<\/p>\n

nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.<\/p>\n

ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.<\/p>\n

nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.<\/p>\n

ning\u00fa pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ning\u00fa en tot el mat\u00ed. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alg\u00fa. Si veus ning\u00fa de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ning\u00fa?<\/p>\n

ninot m Representaci\u00f3 d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.<\/p>\n

n\u00ednxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcci\u00f3 vertical per enterrar-hi un mort.<\/p>\n

nit 1 f Part del dia en qu\u00e8 hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna espl\u00e8ndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebraci\u00f3 important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit F\u00f3rmula de salutaci\u00f3. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!<\/p>\n

niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.<\/p>\n

nivell m Grau d’elevaci\u00f3. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aig\u00fces del riu. El nivell de vida.<\/p>\n

no adv 1 Indica negaci\u00f3. No vull continuar amb aquest malent\u00e8s. T’he dit que no. 2 Refor\u00e7a una negaci\u00f3 acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ning\u00fa no ho diria. Res no \u00e9s tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobar\u00e0s el bon tracte que et fem aqu\u00ed. Tampoc no \u00e9s ben b\u00e9 com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldr\u00e0 tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa m\u00e9s calor que no pas l’estiu passat.<\/p>\n

noble 1 adj Que no enganya. T\u00e9 un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.<\/p>\n

noblesa f 1 Condici\u00f3 de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb t\u00edtols com el de duc, marqu\u00e8s, etc.<\/p>\n

nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol \u00e9s un ocell nocturn.<\/p>\n

noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.<\/p>\n

noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la inf\u00e0ncia i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, qu\u00e8 em dius ara!<\/p>\n

nom m 1 Paraula que designa un \u00e9sser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.<\/p>\n

nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.<\/p>\n

nombr\u00f3s, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un p\u00fablic nombr\u00f3s. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos enc\u00e0rrecs.<\/p>\n

nomenar v tr Designar per a un c\u00e0rrec. L’han nomenat president.<\/p>\n

n\u00f2mer<\/del>* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.<\/p>\n

nom\u00e9s adv 1 No m\u00e9s de. Nom\u00e9s tenen dos n\u00e9ts. 2 Com a \u00fanic (motiu, element, etc.). He vingut nom\u00e9s per donar-te les gr\u00e0cies. Demana-li nom\u00e9s el tel\u00e8fon.<\/p>\n

n\u00f2mina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la n\u00f2mina al banc.<\/p>\n

nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’all\u00f2 que duu o exigeix el nom d’alg\u00fa. Un tal\u00f3 nominal. Votacions nominals.<\/p>\n

nora f Muller del fill.<\/p>\n

noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta p\u00e0gines del llibre. 2 m El nombre 90.<\/p>\n

nord m Punt cardinal, en direcci\u00f3 cap al pol Nord de la Terra.<\/p>\n

nord-americ\u00e0, -ana adj i m i f Del nord d’Am\u00e8rica, i especialment dels Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

n\u00f2rdic, -a adj Del nord. Els pa\u00efsos n\u00f2rdics.<\/p>\n

norma f Regla. Les normes de conducta.<\/p>\n

normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.<\/p>\n

normalitat f Condici\u00f3 de normal. Passat l’hurac\u00e0, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.<\/p>\n

normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.<\/p>\n

normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gram\u00e0tica normativa.<\/p>\n

normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.<\/p>\n

nosa f All\u00f2 que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aqu\u00ed al mig. Si te\u00b4m poses davant, em far\u00e0s nosa.<\/p>\n

nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.<\/p>\n

nost\u00e0lgia f Enyoran\u00e7a. T\u00e9 nost\u00e0lgia del passat.<\/p>\n

nostre, -a Indica pertinen\u00e7a, relaci\u00f3, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no \u00e9s pas la nostra manera de fer. S\u00f3n amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindr\u00e0s a la nostra. Es va situar davant nostre.<\/p>\n

nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificaci\u00f3. Quina nota has tret, a l’examen?<\/p>\n

notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificaci\u00f3. Ha tret un notable en Llengua.<\/p>\n

notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.<\/p>\n

notari, not\u00e0ria m i f Funcionari p\u00fablic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.<\/p>\n

notarial adj Referent al notari. Document notarial.<\/p>\n

not\u00edcia f Informaci\u00f3 sobre un fet. L’informatiu del vespre avan\u00e7ava les \u00faltimes not\u00edcies.<\/p>\n

1nou f Fruit comestible de la noguera.<\/p>\n

2nou 1 det En nombre de nou. \u201cNou pometes t\u00e9 el pomer.\u201d 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.<\/p>\n

nova f Not\u00edcia. Ja sabeu la nova?<\/p>\n

nov\u00e8, -ena 1 det i pron El que fa nou. \u00c9s la novena de la fila. Ja ets el nov\u00e8 que m’ho diu. 2 nov\u00e8 m Nombre fraccionari. Sis novens (6\/9).<\/p>\n

novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llarg\u00e0ria.<\/p>\n

novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.<\/p>\n

novembre m Onz\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

noven\u00e7\u00e0, noven\u00e7ana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.<\/p>\n

novetat f Cosa nova. Han presentat les \u00faltimes novetats editorials.<\/p>\n

nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.<\/p>\n

nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.<\/p>\n

nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.<\/p>\n

nuclear adj Referent a l’energia at\u00f2mica. Central nuclear.<\/p>\n

nucli m Part central. El nucli d’una c\u00e8l.lula, de l’\u00e0tom. El nucli d’una q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportaci\u00f3 ha estat nul.la.<\/p>\n

numeraci\u00f3 f Expressi\u00f3 d’un conjunt de n\u00fameros successius. La numeraci\u00f3 d’un carrer.<\/p>\n

numerar v tr Assignar n\u00fameros successius a cada element d’una s\u00e8rie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.<\/p>\n

n\u00famero m Cada un dels nombres d’una s\u00e8rie ordenada. Un n\u00famero de tel\u00e8fon.<\/p>\n

nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.<\/p>\n

nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.<\/p>\n

nutrici\u00f3 f Alimentaci\u00f3.<\/p>\n

nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tom\u00e0quet \u00e9s nutritiu.<\/p>\n

nuvi, n\u00favia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *noven\u00e7\u00e0.<\/p>\n

n\u00favol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de gla\u00e7. El sol s’amagava darrere els n\u00favols. 2 adj i adv Cobert de n\u00favols. Hi ha un cel ben n\u00favol. El cel est\u00e0 n\u00favol.<\/p>\n

nuvolositat f Massa de n\u00favols. \u201cLa nuvolositat t\u00e9 tend\u00e8ncia a augmentar les properes hores.\u201d<\/p>\n

\n

O<\/h2>\n

o conj Indica oposici\u00f3, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o b\u00e9 l’altre.<\/p>\n

oasi m Lloc amb vegetaci\u00f3 al mig d’un desert.<\/p>\n

obedi\u00e8ncia f Qualitat d’obedient. Van jurar obedi\u00e8ncia a la llei.<\/p>\n

obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.<\/p>\n

obeir v tr Complir un manament, una norma. No obe\u00efa ni la meitat dels senyals de tr\u00e0nsit.<\/p>\n

obert, -a adj De franc acc\u00e9s. A la porta de la botiga hi havia un r\u00e8tol penjat que deia \u201cObert\u201d.<\/p>\n

obertura f Acci\u00f3 i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.<\/p>\n

objecci\u00f3 f Argument contra una afirmaci\u00f3, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.<\/p>\n

objecte m 1 Cosa. L’habitaci\u00f3 era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No t\u00e9 cap objecte tornar-hi a insistir.<\/p>\n

objectiu 1 m Finalitat. La missi\u00f3 tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relaci\u00f3 objectiva dels fets.<\/p>\n

oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.<\/p>\n

oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adre\u00e7a del seu amic.<\/p>\n

obligaci\u00f3 f All\u00f2 que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu c\u00e0rrec.<\/p>\n

obligar v tr i r\u00e8g Fer fer. El va obligar a demanar excuses.<\/p>\n

obligatori, -\u00f2ria adj Que obliga. \u201c\u00c9s obligatori l’\u00fas de cadenes per a la neu.\u201d<\/p>\n

oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.<\/p>\n

obra f 1 All\u00f2 que \u00e9s fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcci\u00f3. A l’obra hi treballen molts paletes.<\/p>\n

obrador m Lloc de treball d’un artes\u00e0.<\/p>\n

obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.<\/p>\n

obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la ind\u00fastria. Una obrera metal.l\u00fargica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcci\u00f3: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.<\/p>\n

obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.<\/p>\n

obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. \u201cAls matins, obrim de 8 a 14.\u201d<\/p>\n

obsc\u00e8, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexi\u00f3 sentimental.<\/p>\n

obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.<\/p>\n

obsequi m Regal.<\/p>\n

observaci\u00f3 f Acci\u00f3 d’observar. La ci\u00e8ncia es basa en l’observaci\u00f3.<\/p>\n

observar v tr Mirar amb atenci\u00f3. Observava els camps d’oliveres.<\/p>\n

obsessi\u00f3 f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessi\u00f3 per a ella.<\/p>\n

obstacle m Tot all\u00f2 que impedeix una acci\u00f3, nosa. Un cam\u00ed ple d’obstacles.<\/p>\n

obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exig\u00e8ncies obstaculitzaven la investigaci\u00f3.<\/p>\n

obstinar-se v pron i r\u00e8g Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.<\/p>\n

obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.<\/p>\n

obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gr\u00e0cies als nous adobs, va obtenir una collita espl\u00e8ndida.<\/p>\n

obt\u00fas, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.<\/p>\n

obvi, \u00f2bvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.<\/p>\n

oca f Ocell de coll llarg, m\u00e9s gros que l’\u00e0nec.<\/p>\n

ocasi\u00f3 f Circumst\u00e0ncia oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasi\u00f3 per fugir.<\/p>\n

ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.<\/p>\n

occident m Oest.<\/p>\n

occidental adj D’occident. L’Europa occidental.<\/p>\n

oce\u00e0 m Extensi\u00f3 d’aigua salada m\u00e9s gran que un mar. L’oce\u00e0 Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.<\/p>\n

oci m Lleure.<\/p>\n

ocre m Color entre el groc i el marr\u00f3.<\/p>\n

octau, -ava* det i pron Vuit\u00e8.<\/p>\n

octubre m Des\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

oculista m i f Especialista dels ulls.<\/p>\n

ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.<\/p>\n

ocupaci\u00f3 f 1 Situaci\u00f3 laboral activa. Insisteixen a dir que l’\u00edndex d’ocupaci\u00f3 ha augmentat. 2 Activitat. Sempre t\u00e9 una ocupaci\u00f3 o altra.<\/p>\n

ocupant adj i m i f Que ocupa. L’ex\u00e8rcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.<\/p>\n

ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el rac\u00f3. 2 ocupar-se v pron i r\u00e8g Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocupar\u00e0 d’anar-los a rebre?<\/p>\n

ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.<\/p>\n

odi m Sentiment d’enemistat molt fort.<\/p>\n

odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.<\/p>\n

odi\u00f3s, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.<\/p>\n

oest m Punt cardinal, que indica la direcci\u00f3 per on es pon el Sol.<\/p>\n

ofec m Sensaci\u00f3 d’asf\u00edxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.<\/p>\n

ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.<\/p>\n

ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.<\/p>\n

ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.<\/p>\n

ofensiu, -iva adj Que of\u00e8n. Li va fer uns gestos ofensius.<\/p>\n

oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.<\/p>\n

oferir v tr Posar a disposici\u00f3 (de). Li va oferir la casa per uns dies.<\/p>\n

oferta f Acci\u00f3 d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.<\/p>\n

ofici m Ocupaci\u00f3, especialment de caire manual. \u201cI encara m\u00e9s si us deia l’ofici de paleta.\u201d<\/p>\n

oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un perm\u00eds oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.<\/p>\n

oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locaci\u00f3.<\/p>\n

oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.<\/p>\n

ogre, ogressa m i f 1 Personatge fant\u00e0stic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li \u00e9s subordinada.<\/p>\n

oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!<\/p>\n

oi exp Expressa pregunta, confirmaci\u00f3. Oi que som deu a dinar? Oi tant!<\/p>\n

o\u00efda f Sentit corporal que capta els sons. L’\u00f2rgan de l’o\u00efda \u00e9s l’orella.<\/p>\n

oient m Persona que segueix les audicions de r\u00e0dio.<\/p>\n

oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta col\u00f2nia ol molt b\u00e9.<\/p>\n

olfacte m Sentit corporal que capta les olors.<\/p>\n

oli m Subst\u00e0ncia greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.<\/p>\n

\u00f2liba [var.: *\u00f2bila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.<\/p>\n

olimp\u00edada f Per\u00edode de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs ol\u00edmpics.<\/p>\n

ol\u00edmpic, -a adj Referent a les olimp\u00edades o als jocs ol\u00edmpics. Un atleta ol\u00edmpic. El comit\u00e8 ol\u00edmpic.<\/p>\n

oliva f Fruit comestible de l’olivera.<\/p>\n

olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.<\/p>\n

olla f Recipient de cuina, rod\u00f3, alt i ample, amb nanses i tapadora.<\/p>\n

olor 1 f Sensaci\u00f3 que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.<\/p>\n

olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.<\/p>\n

om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.<\/p>\n

ombra f Projecci\u00f3 d’un cos que es produeix en la direcci\u00f3 oposada a un raig llumin\u00f3s. L’ombra allargada dels xiprers.<\/p>\n

om\u00f2plat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.<\/p>\n

omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El p\u00fablic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.<\/p>\n

on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No s\u00e9 pas a on vols anar a parar. La casa on viu \u00e9s de lloguer. D’on veniu, ara? All\u00e0 d’on venim hi ha neus perp\u00e8tues. Per on has entrat?<\/p>\n

ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.<\/p>\n

onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.<\/p>\n

onatge m Moviment de les ones del mar. Comen\u00e7ava a haver-hi un fort onatge.<\/p>\n

oncle m Germ\u00e0 o cunyat del pare o de la mare.<\/p>\n

onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.<\/p>\n

ondulaci\u00f3 f Forma corba com la de la mar en moviment.<\/p>\n

onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.<\/p>\n

onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.<\/p>\n

onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.<\/p>\n

opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.<\/p>\n

opci\u00f3 f Tria. No li van deixar cap m\u00e9s opci\u00f3 que anar-se’n.<\/p>\n

\u00f2pera f Drama de teatre l\u00edric. La temporada d’\u00f2pera del Liceu.<\/p>\n

operaci\u00f3 f Execuci\u00f3 d’una acci\u00f3. Operacions aritm\u00e8tiques. Operacions militars.<\/p>\n

operar v tr Fer una operaci\u00f3, especialment una operaci\u00f3 quir\u00fargica. L’han operat d’apendicitis.<\/p>\n

opinar v tr i r\u00e8g Dir l’opini\u00f3. I qu\u00e8 opines sobre la q\u00fcesti\u00f3?<\/p>\n

opini\u00f3 f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opini\u00f3 sobre els candidats.<\/p>\n

oport\u00fa, -una adj Que va b\u00e9, escaient. Va arribar en el moment oport\u00fa.<\/p>\n

oportunitat f Ocasi\u00f3 per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.<\/p>\n

oposar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Posar-(s’hi) contra. No van oposar resist\u00e8ncia a l’atac. Es van oposar al seu ingr\u00e9s com a soci del club.<\/p>\n

oposat, -ada adj Contrari. Tenen car\u00e0cters oposats.<\/p>\n

oposici\u00f3 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposici\u00f3 al seu projecte. 2 For\u00e7a pol\u00edtica oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposici\u00f3. 3 oposicions f pl Proves de selecci\u00f3 per a places de funcionaris.<\/p>\n

opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposici\u00f3. 2 Persona que es presenta a oposicions.<\/p>\n

opressi\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressi\u00f3 d’aquell govern dictatorial.<\/p>\n

opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un r\u00e8gim opressor. Els opressors del poble.<\/p>\n

oprimir v tr 1 Fer pressi\u00f3. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.<\/p>\n

oprimit, -ida adj Que pateix opressi\u00f3. Un pa\u00eds oprimit.<\/p>\n

optar v r\u00e8g Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.<\/p>\n

\u00f2ptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’\u00f2ptica. El nervi \u00f2ptic. Instrument \u00f2ptic. 2 m i f Especialista en \u00f2ptica. He d’anar a ca l’\u00f2ptic a renovar-me les ulleres.<\/p>\n

\u00f2ptica f 1 Ci\u00e8ncia que estudia la llum i la visi\u00f3. 2 Botiga on venen material \u00f2ptic.<\/p>\n

\u00f2ptim, -a adj Que no pot ser m\u00e9s bo. Una salut \u00f2ptima.<\/p>\n

optimista adj i m i f Que veu amb prefer\u00e8ncia el costat positiu de les coses. Encara \u00e9s optimista amb el final de la lliga.<\/p>\n

or m Metall preci\u00f3s de color groc.<\/p>\n

oraci\u00f3 f 1 Frase. Una oraci\u00f3 interrogativa. 2 Preg\u00e0ria. Deia les seves oracions.<\/p>\n

orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabar\u00e0 el m\u00edting, perqu\u00e8 ara parla l’\u00faltim orador.<\/p>\n

oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressi\u00f3 oral.<\/p>\n

orangutan m Simi gran de bra\u00e7os molt llargs i recobert de p\u00e8l vermell\u00f3s.<\/p>\n

oratge* m Temps atmosf\u00e8ric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.<\/p>\n

\u00f2rbita f 1 Cam\u00ed d’un astre. L’\u00f2rbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.<\/p>\n

ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.<\/p>\n

ordenat, -ada adj Que ho t\u00e9 tot en ordre. Una persona ordenada.<\/p>\n

ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.<\/p>\n

ordinador m M\u00e0quina electr\u00f2nica que pot fer operacions a gran velocitat.<\/p>\n

ordinari, -\u00e0ria adj Corrent. S\u00f3n q\u00fcestions ordin\u00e0ries.<\/p>\n

ordre [var.: *orde] 1 m Disposici\u00f3 endre\u00e7ada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acci\u00f3 i efecte de manar. El capit\u00e0 era molt exigent amb les ordres que donava.<\/p>\n

orella f \u00d2rgan de l’o\u00efda. Orella externa. Orella interna. \u00c9s dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.<\/p>\n

oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.<\/p>\n

orfe, \u00f2rfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. \u00c9s orfe de mare.<\/p>\n

\u00f2rgan m Part del cos. Els \u00f2rgans sexuals.<\/p>\n

org\u00e0nic, -a adj Referent als \u00e9ssers vius o que se’n deriva. Mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/p>\n

organisme m 1 \u00c9sser viu. Organismes microsc\u00f2pics. 2 El cos. L’organisme hum\u00e0.<\/p>\n

organitzaci\u00f3 f Acci\u00f3 d’organitzar(-se). Els responsables de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n

organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregar\u00e0s d’organitzar la reuni\u00f3. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.<\/p>\n

orgull m Sentiment de v\u00e0lua exagerada d’un mateix, de les pr\u00f2pies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.<\/p>\n

orgull\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 orgull. \u00c9s massa orgullosa per demanar ajuda.<\/p>\n

orient m Est.<\/p>\n

orientaci\u00f3 f El fet d’orientar(-se). Sense la br\u00faixola va perdre l’orientaci\u00f3.<\/p>\n

oriental adj D’orient.<\/p>\n

orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la pla\u00e7a, per\u00f2 no el van orientar b\u00e9. Nom\u00e9s baixar de l’autob\u00fas, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.<\/p>\n

origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les esp\u00e8cies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussi\u00f3.<\/p>\n

original 1 adj In\u00e8dit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues c\u00f2pies.<\/p>\n

originar v tr Causar. Aquella difer\u00e8ncia de diners va originar un conflicte.<\/p>\n

originari, -\u00e0ria adj r\u00e8g Que procedeix (de). Una fam\u00edlia origin\u00e0ria de l’Empord\u00e0.<\/p>\n

orina f L\u00edquid grog\u00f3s expulsat pels ronyons.<\/p>\n

orinar v intr Evacuar l’orina.<\/p>\n

ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.<\/p>\n

orquestra f Conjunt de m\u00fasics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simf\u00f2nica de la ciutat.<\/p>\n

ortiga f Planta plena de p\u00e8ls el contacte dels quals irrita la pell.<\/p>\n

ortografia f Sistema de combinaci\u00f3 de les grafies en una llengua.<\/p>\n

orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.<\/p>\n

os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.<\/p>\n

\u00f3s, \u00f3ssa [pl. \u00f3ssos, \u00f3sses] m i f Mam\u00edfer, generalment gros, de p\u00e8l abundant. Un \u00f3s bru. Un \u00f3s polar. Un \u00f3s rentador. Un \u00f3s formiguer.<\/p>\n

osca f Soluci\u00f3 de continu\u00eftat en una vora. El ganivet t\u00e9 una osca.<\/p>\n

oscil.laci\u00f3 f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.<\/p>\n

oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.<\/p>\n

ostatge m Persona que \u00e9s agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.<\/p>\n

ostentaci\u00f3 f Acci\u00f3 de mostrar per presumir. Feien ostentaci\u00f3 de riquesa davant dels convidats.<\/p>\n

ostentar v tr Representar, especialment un c\u00e0rrec. El president ostentava la m\u00e0xima representaci\u00f3 de l’entitat.<\/p>\n

ostra 1 f Mol.lusc mar\u00ed de closca boteruda. 2 ostres [var.: \u00f2ndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, qu\u00e8 hi fas, aqu\u00ed?<\/p>\n

ou m Embolcall de l’embri\u00f3 de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.<\/p>\n

oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.<\/p>\n

ovari m Gl\u00e0ndula sexual femenina, productora dels \u00f2vuls.<\/p>\n

ovella f Mam\u00edfer dom\u00e8stic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.<\/p>\n

ovni m Objecte volador no identificat.<\/p>\n

\u00f2vul m C\u00e8l.lula sexual femenina produ\u00efda a l’ovari.<\/p>\n

oxigen m Gas component de l’atmosfera.<\/p>\n

oz\u00f3 m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’oz\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules M m\u00e0 f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La m\u00e0 dreta i l’esquerra. 2 m\u00e0 d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina. ma\u00e7a f Martell gros, de ferro o de fusta. macarr\u00f3 [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, … <\/p>\n

Continue reading “M, N, O”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2861"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2861"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2861\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2861"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2861"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2861"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2861"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2861"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}