{"id":2874,"date":"2023-04-22T16:57:01","date_gmt":"2023-04-22T16:57:01","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2874"},"modified":"2023-04-26T09:20:50","modified_gmt":"2023-04-26T09:20:50","slug":"p","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/p\/","title":{"rendered":"P"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pag\u00e8s.<\/p>\n

paci\u00e8ncia f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paci\u00e8ncia.<\/p>\n

pacient 1 adj Que t\u00e9 paci\u00e8ncia. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que \u00e9s atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.<\/p>\n

pac\u00edfic, -a adj Que no \u00e9s propens a la viol\u00e8ncia. Un poble pac\u00edfic.<\/p>\n

pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressi\u00f3.<\/p>\n

padr\u00ed, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, \u00e0via.<\/p>\n

paella f 1 Recipient de cuina rod\u00f3 i amb un m\u00e0nec llarg. 2 Arr\u00f2s fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.<\/p>\n

paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es d\u00f3na a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.<\/p>\n

pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.<\/p>\n

pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.<\/p>\n

pag\u00e8s, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.<\/p>\n

p\u00e0gina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.<\/p>\n

paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.<\/p>\n

pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitar\u00e9 hores per pair-ho. Menja poc per\u00f2 paeix b\u00e9.<\/p>\n

pa\u00eds m Territori d’una naci\u00f3. Diuen que tot ho han fet en benefici del pa\u00eds.<\/p>\n

paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.<\/p>\n

pal m Pe\u00e7a de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de tel\u00e8fons. Els pals d’una embarcaci\u00f3. Un pal de bandera. El pal de fregar.<\/p>\n

pala f Eina amb m\u00e0nec llarg i una l\u00e0mina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven m\u00e9s carb\u00f3 dins el forn amb una pala.<\/p>\n

paladar m Part superior de l’interior de la boca.<\/p>\n

pala\u00ed<\/del>* m Peix de cos aplanat: llenguado.<\/p>\n

palanca f M\u00e0quina simple per aixecar pesos.<\/p>\n

palangana f Recipient rod\u00f3 i fondo per rentar-s’hi les mans.<\/p>\n

palau m Edifici lux\u00f3s, generalment resid\u00e8ncia d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.<\/p>\n

palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acci\u00f3 de l’aigua. Un palet de riera.<\/p>\n

paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcci\u00f3: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb m\u00e0nec curt que es fa servir en els treballs de construcci\u00f3.<\/p>\n

palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.<\/p>\n

pallasso, pallassa m i f Artista c\u00f2mic de circ.<\/p>\n

paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.<\/p>\n

p\u00e0l.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava p\u00e0l.lid.<\/p>\n

pallissa f Seguit de cops donats a alg\u00fa. Li han clavat una bona pallissa.<\/p>\n

palmell [var.: palma f] m Part plana de la m\u00e0, oposada al dors.<\/p>\n

palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes c\u00e0lids.<\/p>\n

paloma<\/del>* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.<\/p>\n

pam m Mesura de llargada equivalent a la dist\u00e0ncia entre la punta del dit xic i del polze amb la m\u00e0 oberta.<\/p>\n

pancarta f Banda de roba o de pl\u00e0stic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.<\/p>\n

panda m Mam\u00edfer asi\u00e0tic de p\u00e8l blanc amb taques negres.<\/p>\n

pandereta f Instrument de percussi\u00f3 consistent en un c\u00e8rcol que aguanta una membrana.<\/p>\n

panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.<\/p>\n

panerola<\/del>* f Insecte negr\u00f3s de cos aplanat i d’h\u00e0bits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.<\/p>\n

panorama m Vista \u00e0mplia. Des d’all\u00e0 es veia tot el panorama de la costa.<\/p>\n

panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.<\/p>\n

pansa f Gra de ra\u00efm sec.<\/p>\n

pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’alg\u00fa que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; qu\u00e8 et passa?<\/p>\n

pant\u00e0 m Extensi\u00f3 d’aigua de poca profunditat.<\/p>\n

pantalla f 1 Superf\u00edcie on es projecta una pel.l\u00edcula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perqu\u00e8 no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.<\/p>\n

pantalons m pl Pe\u00e7a de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.<\/p>\n

pantan\u00f3s, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantan\u00f3s.<\/p>\n

panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.<\/p>\n

pantera f Lleopard.<\/p>\n

panxa f Ventre.<\/p>\n

panxut, -uda adj Que t\u00e9 la panxa grossa. Un infant panxut.<\/p>\n

pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.<\/p>\n

pa\u00f3 [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.<\/p>\n

papa m Cap de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.<\/p>\n

paper m 1 L\u00e0mina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representaci\u00f3 d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure per\u00f2 ens va fer un paper molt estrany.<\/p>\n

paperera f Recipient per llen\u00e7ar-hi els papers que ja no serveixen.<\/p>\n

papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.<\/p>\n

papereta f Full amb qu\u00e8 es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.<\/p>\n

paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.<\/p>\n

paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.<\/p>\n

par\u00e0bola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.<\/p>\n

parab\u00f2lic, -a adj En forma de par\u00e0bola. Antena parab\u00f2lica.<\/p>\n

parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.<\/p>\n

paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avi\u00f3.<\/p>\n

paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.<\/p>\n

parada f 1 Acci\u00f3 i efecte de parar(-se). A la pr\u00f2xima estaci\u00f3 farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una l\u00ednia regular. Una parada d’autob\u00fas. 3 Punt de venda en un mercat. T\u00e9 una parada de fruita a la pla\u00e7a.<\/p>\n

parad\u00eds m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el parad\u00eds.<\/p>\n

par\u00e0graf m Cada un dels fragments d’un text escrit.<\/p>\n

paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.<\/p>\n

paraig\u00fcer m Recipient per posar-hi els paraig\u00fces.<\/p>\n

par\u00e0lisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). T\u00e9 par\u00e0lisi a les cames.<\/p>\n

paralitzat, -ada adj Sense moviment. T\u00e9 els m\u00fasculs de la cara paralitzats.<\/p>\n

parallamps m Barra met\u00e0l.lica per atraure els llamps.<\/p>\n

paral.lel, -a adj Dit de les l\u00ednies que mantenen la mateixa dist\u00e0ncia. Dos carrers paral.lels.<\/p>\n

paral.lela f L\u00ednia que \u00e9s paral.lela respecte a una altra.<\/p>\n

parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb qu\u00e8 es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.<\/p>\n

parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situaci\u00f3 pensada per atrapar alg\u00fa. La policia va posar un parany als camells del barri.<\/p>\n

parar 1 v tr Impedir de continuar avan\u00e7ant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aqu\u00ed, l’autob\u00fas? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.<\/p>\n

par\u00e0sit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els par\u00e0sits.<\/p>\n

para-sol m Esp\u00e8cie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.<\/p>\n

parat, -ada adj i m i f Aturat.<\/p>\n

paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho dir\u00e9 en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.<\/p>\n

paraulota f Paraula o expressi\u00f3 desagradable a les orelles, renec.<\/p>\n

para-xocs m Pe\u00e7a d’un vehicle per parar els xocs.<\/p>\n

parc m Extensi\u00f3 gran de terra amb jardins dins una poblaci\u00f3. El parc de la Ciutadella.<\/p>\n

parcel.la f Divisi\u00f3 d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.<\/p>\n

parcial adj Nom\u00e9s d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.<\/p>\n

pardal m 1 Ocell de color terr\u00f3s: *teulader. *2 Ocell en general.<\/p>\n

pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.<\/p>\n

par\u00e8ixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.<\/p>\n

parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 \u00e9s parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.<\/p>\n

parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera \u00edntima. S\u00f3n una parella de fet. Viuen com a parella.<\/p>\n

parent m Persona de la fam\u00edlia en relaci\u00f3 amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.<\/p>\n

parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.<\/p>\n

par\u00e8ntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb qu\u00e8 es tanca un tros de text. Una frase entre par\u00e8ntesis.<\/p>\n

parentiu [var.: parentesc] m Relaci\u00f3, vincle que hi ha entre parents.<\/p>\n

parer m Opini\u00f3, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben b\u00e9 aix\u00ed.<\/p>\n

paret f Obra vertical. De la casa, nom\u00e9s en quedaven les quatre parets.<\/p>\n

parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mam\u00edfer. Ha parit un fill preci\u00f3s. Ha parit a mitja nit.<\/p>\n

parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressi\u00f3. T\u00e9 una parla divertida.<\/p>\n

parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.<\/p>\n

parlamentari, parlament\u00e0ria m i f Membre d’un Parlament.<\/p>\n

parlar v Comunicar(-se) per mitj\u00e0 del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em far\u00e0s parlar. 2 v tr Sap parlar sis lleng\u00fces. 3 v r\u00e8g Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. T\u00e9 un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.<\/p>\n

parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.<\/p>\n

parquet m Paviment fet de fustes estretes.<\/p>\n

p\u00e0rquing m Aparcament.<\/p>\n

parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.<\/p>\n

parrac m Tros de roba estripada: *p\u00e9ntol. La jaqueta li queia a parracs.<\/p>\n

parr\u00f2quia f 1 Esgl\u00e9sia portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.<\/p>\n

1part 1 f All\u00f2 que est\u00e0 incl\u00f2s en un conjunt m\u00e9s gran. Divideix el past\u00eds en parts iguals. Aquell tap\u00eds formava part de la col.lecci\u00f3. Va rebre el suport de la major part del p\u00fablic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussi\u00f3.<\/p>\n

2part m El fet de parir. Ja t\u00e9 dolors de part.<\/p>\n

parterre m Secci\u00f3 d’un jard\u00ed amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.<\/p>\n

participaci\u00f3 f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participaci\u00f3 en els fets.<\/p>\n

participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.<\/p>\n

participar v r\u00e8g Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.<\/p>\n

part\u00edcula f Porci\u00f3 molt petita d’una cosa. Part\u00edcules de pols.<\/p>\n

particular 1 adj Especial. All\u00f2 s\u00ed que va ser un cas particular. 2 Privat. Cam\u00ed particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.<\/p>\n

particularment adv Especialment. Un cas particularment dolor\u00f3s.<\/p>\n

partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.<\/p>\n

partidari, -\u00e0ria adj i m i f Que pren partit (per). \u00c9s partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marqu\u00e8s van atacar la dilig\u00e8ncia.<\/p>\n

partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.<\/p>\n

partit m 1 Competici\u00f3 esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupaci\u00f3 pol\u00edtica. Un partit socialista. 3 Resoluci\u00f3. Va prendre el partit de convocar-los a tots.<\/p>\n

partitura f Escriptura d’una composici\u00f3 musical. El mestre dirigia sense partitura.<\/p>\n

p\u00e0rvul, p\u00e0rvula m i f Alumne de parvulari.<\/p>\n

parvulari m 1 Etapa de l’educaci\u00f3 infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.<\/p>\n

parx\u00eds m Joc en qu\u00e8 es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.<\/p>\n

1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.<\/p>\n

2pas adv Refor\u00e7a la negaci\u00f3 en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada m\u00e9s la coca salada que no pas la pizza.<\/p>\n

Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.<\/p>\n

passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aqu\u00ed a la cantonada hi ha m\u00e9s de quaranta passes.<\/p>\n

passada f 1 Acci\u00f3 de passar. Els davanters es van fer unes passades magn\u00edfiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.<\/p>\n

passad\u00eds [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor<\/p>\n

passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.<\/p>\n

passam\u00e0 m Part superior d’una barana, per on hi passa la m\u00e0.<\/p>\n

passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts pa\u00efsos.<\/p>\n

passar 1 v intr Succeir. Qu\u00e8 deu passar, que se sent aquest esc\u00e0ndol? T’ho han explicat aix\u00ed, per\u00f2 passa que no \u00e9s exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avan\u00e7ar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell cami\u00f3. 4 passi-ho b\u00e9 exp Forma de salutaci\u00f3, de comiat. Passi-ho b\u00e9, senyora Rita!<\/p>\n

passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. S\u00f3n coses passades. \u00c9s passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.<\/p>\n

passatemps m Entreteniment.<\/p>\n

passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capit\u00e0 va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell<\/p>\n

passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avi\u00f3, d’un vaixell.<\/p>\n

passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.<\/p>\n

passejada [var.: passeig] f Acci\u00f3 de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.<\/p>\n

passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.<\/p>\n

passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulaci\u00f3 franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.<\/p>\n

passi\u00f3 f Tend\u00e8ncia, sentiment, desig irresistible. T\u00e9 passi\u00f3 per les carreres de cavalls.<\/p>\n

passiu, -iva adj Que no oposa resist\u00e8ncia, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un p\u00fablic tan passiu.<\/p>\n

pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.<\/p>\n

pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safan\u00f2ria.<\/p>\n

pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.<\/p>\n

pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.<\/p>\n

past\u00eds [pl. -issos] m Dol\u00e7, especialment una mica gros. Un past\u00eds d’aniversari.<\/p>\n

pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.<\/p>\n

pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dol\u00e7os.<\/p>\n

pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.<\/p>\n

past\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 consist\u00e8ncia de pasta. El foie gras \u00e9s past\u00f3s.<\/p>\n

pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.<\/p>\n

pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per all\u00e0 prop pasturava un ramat d’ovelles.<\/p>\n

patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.<\/p>\n

patata f Tubercle comestible de la patatera: *cre\u00eflla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.<\/p>\n

pat\u00e9 [pl. -\u00e9s] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un pat\u00e9 de foie gras, de pollastre, de salm\u00f3.<\/p>\n

patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com m\u00e9s aviat millor. 2 f Dret per a l’explotaci\u00f3 exclusiva d’un invent.<\/p>\n

patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.<\/p>\n

pat\u00e8tic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era pat\u00e8tic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.<\/p>\n

pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.<\/p>\n

pat\u00ed [gen. en pl.] m Aparell per patinar.<\/p>\n

patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.<\/p>\n

patiment m El fet de patir.<\/p>\n

patinador, patinadora m i f Persona que patina.<\/p>\n

patinar v intr Lliscar per damunt d’una superf\u00edcie.<\/p>\n

patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.<\/p>\n

patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.<\/p>\n

patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseq\u00fc\u00e8ncies de tanta secada.<\/p>\n

p\u00e0tria f Pa\u00eds propi. Cal respectar totes les p\u00e0tries.<\/p>\n

patrimoni m Conjunt de les propietats d’alg\u00fa. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.<\/p>\n

patri\u00f2tic, -a adj Referent a la p\u00e0tria. Himnes patri\u00f2tics.<\/p>\n

patr\u00f3 m Amo, especialment d’una empresa.<\/p>\n

patrulla f Escamot de vigil\u00e0ncia. Una patrulla de la policia.<\/p>\n

pau f Abs\u00e8ncia de guerra o de viol\u00e8ncia. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.<\/p>\n

pausa f Descans breu. Abans de comen\u00e7ar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.<\/p>\n

pavell\u00f3 m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavell\u00f3 de la fira de mostres. Pavell\u00f3 poliesportiu.<\/p>\n

paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.<\/p>\n

pavimentar v tr Recobrir una superf\u00edcie de terra amb mat\u00e8ria resistent, com asfalt, rajoles, etc.<\/p>\n

pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.<\/p>\n

pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan \u00e9s madura: *piment\u00f3. Pebrots escalivats.<\/p>\n

pe\u00e7a f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una m\u00e0quina, d’un rellotge. 2 Element amb qu\u00e8 ens vestim. Una pe\u00e7a d’abric. Una pe\u00e7a de roba interior.<\/p>\n

pecar v intr Fer pecats.<\/p>\n

pecat m Acci\u00f3 contra una norma religiosa.<\/p>\n

peculiar adj Propi, espec\u00edfic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.<\/p>\n

peda\u00e7 m 1 Afegit\u00f3, especialment a la roba. Duia un peda\u00e7 al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un peda\u00e7.<\/p>\n

pedal m Pe\u00e7a d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.<\/p>\n

pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb f\u00faria a les pujades.<\/p>\n

pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.<\/p>\n

pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcci\u00f3. Han revestit la fa\u00e7ana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.<\/p>\n

pedrera f Lloc d’extracci\u00f3 de pedra.<\/p>\n

pedr\u00eds [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.<\/p>\n

pega f Subst\u00e0ncia per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.<\/p>\n

pegar 1 v r\u00e8g i tr Donar cops a alg\u00fa. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Comen\u00e7ar a. Van pegar a fugir.<\/p>\n

peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per br\u00e0nquies.<\/p>\n

peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.<\/p>\n

peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.<\/p>\n

peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.<\/p>\n

pel [pl. pels] cont Passa pel cam\u00ed. El va enviar pels aires.<\/p>\n

p\u00e8l [pl. p\u00e8ls] m Filament de l’epidermis. T\u00e9 els bra\u00e7os coberts de p\u00e8l.<\/p>\n

pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llen\u00e7ar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.<\/p>\n

pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosi\u00f3 a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acci\u00f3 i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!<\/p>\n

pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar p\u00e8sols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?<\/p>\n

pell f 1 Recobriment del cos. T\u00e9 la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.<\/p>\n

pelleteria f Botiga de pells.<\/p>\n

pel.l\u00edcula f Cinta de filmar. Un pel.l\u00edcula de por.<\/p>\n

pelut, -uda adj Que t\u00e9 molt de p\u00e8l. Un \u00f3s pelut.<\/p>\n

pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanci\u00f3 imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la pres\u00f3. 3 a penes loc adv Gaireb\u00e9 no. A penes hi havia mitja entrada.<\/p>\n

penal m 1 Falta a l’\u00e0rea pr\u00f2xima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.<\/p>\n

pendent 1 m Inclinaci\u00f3 del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.<\/p>\n

p\u00e8ndol m Pe\u00e7a de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.laci\u00f3. El p\u00e8ndol d’un rellotge de paret.<\/p>\n

penedir-se v pron i r\u00e8g Saber greu una pr\u00f2pia acci\u00f3. Es va penedir d’haver-li donat tanta confian\u00e7a.<\/p>\n

penetrar v r\u00e8g Entrar endins (de). Van comen\u00e7ar a penetrar en el bosc.<\/p>\n

pen\u00ednsula f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa m\u00e9s o menys estreta. La pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n

penis m Membre sexual dels mam\u00edfers mascles.<\/p>\n

penit\u00e8ncia f C\u00e0rrega, pena, c\u00e0stig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja \u00e9s una bona penit\u00e8ncia.<\/p>\n

penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.<\/p>\n

penjar 1 v tr i r\u00e8g Subjectar en un lloc nom\u00e9s per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v r\u00e8g La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicaci\u00f3 telef\u00f2nica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.<\/p>\n

penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.<\/p>\n

penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un bra\u00e7alet amb penjolls.<\/p>\n

pen\u00f3s, -osa adj Que fa pena. \u00c9s molt pen\u00f3s haver-lo de renyar sempre.<\/p>\n

pensador, -a adj i m i f Que pensa, que t\u00e9 idees. \u00c9s un gran pensador.<\/p>\n

pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.<\/p>\n

pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar b\u00e9, necessitava una mica m\u00e9s de calma. 2 v r\u00e8g Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu pa\u00eds. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.<\/p>\n

pensatiu, -iva [var.: pensar\u00f3s] adj Tancat en els seus pensaments. Qu\u00e8 li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?<\/p>\n

pensi\u00f3 f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.<\/p>\n

pent\u00e0gon m Pol\u00edgon de cinc costats.<\/p>\n

pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt b\u00e9. Es pentinava davant el mirall.<\/p>\n

pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.<\/p>\n

p\u00e9ntol<\/del>* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un p\u00e9ntol.<\/p>\n

pen\u00faltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’\u00faltim. Vaig ser el pen\u00faltim d’arribar.<\/p>\n

penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.<\/p>\n

penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.<\/p>\n

penyora f All\u00f2 que es deixa com a garantia. \u201cTe deix, amor, la mar com a penyora.\u201d<\/p>\n

pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.<\/p>\n

per prep 1 Indica relaci\u00f3 de tr\u00e0nsit respecte a un lloc. V\u00e9s per l’altre costat. 2 Indica situaci\u00f3 aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques b\u00e9, ho trobar\u00e0s per aqu\u00ed. \u201cTota planta floreix com per la primavera.\u201d 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en far\u00e0 cas. 6 per a Indica destinaci\u00f3. Un regal per a cadasc\u00fa.<\/p>\n

pera f Fruit comestible de la perera.<\/p>\n

percebre v tr Captar pels sentits, per la intu\u00efci\u00f3. Des d’all\u00e0 percebien el moviment de la gent.<\/p>\n

percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audi\u00e8ncia del programa.<\/p>\n

percepci\u00f3 f El fet de percebre. Segons la meva percepci\u00f3, aix\u00f2 no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed.<\/p>\n

percussi\u00f3 f Acci\u00f3 de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal \u00e9s un instrument musical de percussi\u00f3.<\/p>\n

perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.<\/p>\n

perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.<\/p>\n

perd\u00f3 1 m Acci\u00f3 i efecte de perdonar. Li van demanar perd\u00f3 per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perd\u00f3, no l’havia vist!<\/p>\n

perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonar\u00e0 mai els insults de l’altre dia.<\/p>\n

perdre 1 v tr Desapar\u00e8ixer una cosa sense saber qu\u00e8 se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentaci\u00f3. 2 v intr Ser ven\u00e7ut en una competici\u00f3. Han perdut per 2 a 3.<\/p>\n

p\u00e8rdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes p\u00e8rdues.<\/p>\n

perenne adj Dit d’una cosa que hi \u00e9s sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.<\/p>\n

perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perqu\u00e8 l’encarregada era una perepunyetes.<\/p>\n

perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.<\/p>\n

peresa f Condici\u00f3 de peres\u00f3s, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.<\/p>\n

peres\u00f3s, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandr\u00f3s.<\/p>\n

perfecci\u00f3 f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecci\u00f3.<\/p>\n

perfectament adv D’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9. Est\u00e0 perfectament de salut.<\/p>\n

perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.<\/p>\n

perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota m\u00e9s la panxa.<\/p>\n

perforaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de perforar(-se). Una perforaci\u00f3 de budell.<\/p>\n

perforar v tr Foradar.<\/p>\n

perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Subst\u00e0ncia de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?<\/p>\n

perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.<\/p>\n

perfumeria f Botiga on venen col\u00f2nies, perfums i productes de bellesa en general.<\/p>\n

perill m Situaci\u00f3 que comporta un risc. En el cam\u00ed de baixada, van passar per moments de perill.<\/p>\n

perill\u00f3s, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perill\u00f3s.<\/p>\n

per\u00edode m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relaci\u00f3 a certs processos i fets. El per\u00edode glacial.<\/p>\n

peri\u00f2dic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges peri\u00f2diques. 2 peri\u00f2dic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap peri\u00f2dic del dia.<\/p>\n

periodisme m Professi\u00f3 de periodista.<\/p>\n

periodista m i f Professional de la informaci\u00f3.<\/p>\n

periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.<\/p>\n

perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.<\/p>\n

perjudici m All\u00f2 que representa un mal, un dany per a alg\u00fa.<\/p>\n

perjudicial adj Que causa un dany. El tabac \u00e9s perjudicial per a la salut.<\/p>\n

perla f Petita massa s\u00f2lida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.<\/p>\n

permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.<\/p>\n

permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobedi\u00e8ncia.<\/p>\n

perm\u00eds m Autoritzaci\u00f3. M’han agafat el joc sense perm\u00eds. Estan en el pa\u00eds amb un perm\u00eds de treball.<\/p>\n

pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la m\u00e0quina anaven collades amb perns.<\/p>\n

pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrep\u00e0 de pernil. 2 pernil dol\u00e7 Pernil cuit.<\/p>\n

per\u00f2 conj 1 Indica oposici\u00f3. T’ajudaria a acabar la maqueta, per\u00f2 no s\u00e9 com posar-m’hi. 2 adv Indica concessi\u00f3. El seu pare, per\u00f2, no \u00e9s tan alt com ell.<\/p>\n

perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.<\/p>\n

perpetu, -\u00e8tua adj Que dura sempre. Neus perp\u00e8tues.<\/p>\n

perqu\u00e8 conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perqu\u00e8 no he calculat b\u00e9 el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perqu\u00e8 en fessis un bon \u00fas.<\/p>\n

perruca f Cabellera postissa.<\/p>\n

perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.<\/p>\n

perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.<\/p>\n

persecuci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de perseguir. Els van enviar en persecuci\u00f3 dels presos que s’havien escapat.<\/p>\n

perseguir v tr Anar darrere d’alg\u00fa per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.<\/p>\n

persiana f Pe\u00e7a feta amb tires o en forma de portic\u00f3 que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.<\/p>\n

persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.<\/p>\n

persona f \u00c9sser hum\u00e0.<\/p>\n

personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la f\u00e0brica. 3 f Falta personal en una competici\u00f3. Ja li han assenyalat dues personals.<\/p>\n

personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. T\u00e9 una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.<\/p>\n

personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva \u00e8poca. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.<\/p>\n

perspectiva 1 f Representaci\u00f3 de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. T\u00e9 unes quantes ofertes en perspectiva.<\/p>\n

persuadir v tr i r\u00e8g Conv\u00e8ncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.<\/p>\n

pert\u00e0nyer v r\u00e8g Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una fam\u00edlia del poble del costat.<\/p>\n

pertinen\u00e7a [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.<\/p>\n

pertocar v r\u00e8g Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.<\/p>\n

pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. \u201cPertot se’n fan, de bolets, quan plou.\u201d No trobava un rac\u00f3 tranquil: pertot arreu hi havia gent.<\/p>\n

perxa* f Penja-robes.<\/p>\n

pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balan\u00e7a de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Al\u00e7ament de pesos. Llan\u00e7ament de pes.<\/p>\n

pesant adj Que pesa molt. Una c\u00e0rrega pesant. El plom \u00e9s pesant. L’elefant \u00e9s un animal pesant.<\/p>\n

pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.<\/p>\n

pesat, -ada adj De mal suportar. \u00c9s un pesat, no hi ha qui l’aguanti!<\/p>\n

pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.<\/p>\n

pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.<\/p>\n

pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.<\/p>\n

p\u00e8sol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. S\u00edpia amb p\u00e8sols.<\/p>\n

pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.<\/p>\n

pessic 1 m Acci\u00f3 i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.<\/p>\n

pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressi\u00f3.<\/p>\n

pessigolles [var.: *cossigolles, *c\u00f2ssigues] f pl Convulsi\u00f3 provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.<\/p>\n

p\u00e8ssim, -a adj D’all\u00f2 m\u00e9s dolent. T\u00e9 un gust p\u00e8ssim per vestir-se.<\/p>\n

pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.<\/p>\n

pestanya f Cada un dels p\u00e8ls que surten a les vores de les parpelles.<\/p>\n

pestell m Pe\u00e7a d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.<\/p>\n

pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.<\/p>\n

p\u00e8tal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.<\/p>\n

petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.<\/p>\n

petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.<\/p>\n

petard m Petit objecte amb p\u00f3lvora per fer-lo petar.<\/p>\n

petici\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petici\u00f3 molt enraonada.<\/p>\n

petit, -a 1 adj De dimensions redu\u00efdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germ\u00e0 petit. \u00c9s el m\u00e9s petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.<\/p>\n

petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.<\/p>\n

petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.<\/p>\n

pet\u00f3 m Acci\u00f3 i efecte de besar: *bes. Li va fer un pet\u00f3.<\/p>\n

petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.<\/p>\n

petrolier m Vaixell que transporta petroli.<\/p>\n

petxina f Nom gen\u00e8ric de molts mol.luscos de dues valves, com clo\u00efsses, escopinyes, etc. Un arr\u00f2s amb petxines.<\/p>\n

peu m Part del final d’una extremitat inferior.<\/p>\n

pe\u00fcngla<\/del> [var.: pe\u00fclla] f Dur\u00edcia que recobreix l’\u00fanic dit del peu de certs mam\u00edfers. Les pe\u00fcngles d’un cavall.<\/p>\n

pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.<\/p>\n

pianista m i f Persona que toca el piano.<\/p>\n

piano m Instrument musical de percussi\u00f3, amb un teclat i pedals.<\/p>\n

pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.<\/p>\n

pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.<\/p>\n

picada f 1 Acci\u00f3 i efecte de picar un insecte. Tenia els bra\u00e7os plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.<\/p>\n

picament m Acci\u00f3 de picar. Picament de mans, de peus.<\/p>\n

picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.<\/p>\n

picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcci\u00f3. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcci\u00f3.<\/p>\n

picaporta m Pe\u00e7a que hi havia a les portes per trucar.<\/p>\n

picar 1 v intr i r\u00e8g Donar cops, trucar. Alg\u00fa pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v r\u00e8g Tenir sensaci\u00f3 de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, per\u00f2 els peixos no van picar en tot el mat\u00ed.<\/p>\n

piconadora f M\u00e0quina d’aplanar terrenys.<\/p>\n

picor f Sensaci\u00f3 que fa venir ganes de gratar-se. T\u00e9 picor a la m\u00e0 perqu\u00e8 ha tocat unes ortigues.<\/p>\n

picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.<\/p>\n

pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.<\/p>\n

piga f Taca de la pell. T\u00e9 moltes pigues a les cames.<\/p>\n

pigat, -ada adj Que t\u00e9 pigues. Una cara pigada.<\/p>\n

pigota<\/del>* f Verola.<\/p>\n

pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.<\/p>\n

1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.<\/p>\n

2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.<\/p>\n

pilar m Columna alta que aguanta una construcci\u00f3 gran. Els pilars d’una autopista.<\/p>\n

pil\u00f3 m Bloc cil\u00edndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perqu\u00e8 no hi aparquin els cotxes.<\/p>\n

pilot m i f Persona que condueix una nau.<\/p>\n

pilota f 1 Objecte, generalment esf\u00e8ric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.<\/p>\n

piment\u00f3* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.<\/p>\n

pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.<\/p>\n

p\u00edndola f Medicament en forma de pastilla.<\/p>\n

pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.<\/p>\n

ping-pong m Esport de competici\u00f3 semblant al tenis, que es juga damunt una taula.<\/p>\n

ping\u00fc\u00ed m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.<\/p>\n

pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una f\u00e0brica de pinsos compostos.<\/p>\n

pinta f Estri amb pues per pentinar-se.<\/p>\n

pintada f Dibuix, inscripci\u00f3, etc. fets en un mur.<\/p>\n

pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodeg\u00f3.<\/p>\n

pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. \u00c9s un pintor impressionista.<\/p>\n

pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.<\/p>\n

pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura pl\u00e0stica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.<\/p>\n

pinxo m Home fanfarr\u00f3, que es fa el valent.<\/p>\n

pinya f 1 Fruit del pi, que cont\u00e9 els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en alm\u00edvar.<\/p>\n

piny\u00f3 m Llavor del pi.<\/p>\n

pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carn\u00f3s i que cont\u00e9 les llavors. El pinyol d’una cirera.<\/p>\n

pinzell m Estri per pintar, m\u00e9s fi que una brotxa.<\/p>\n

pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugr\u00f3 per als nadons.<\/p>\n

pipella<\/del>* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.<\/p>\n

pip\u00ed [fam.] m Orina.<\/p>\n

piragua f Embarcaci\u00f3 lleugera de rems.<\/p>\n

pir\u00e0mide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les pir\u00e0mides d’Egipte.<\/p>\n

pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.<\/p>\n

piruleta f Caramel amb un pal petit.<\/p>\n

pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al set\u00e8 pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen \u00e9s de lloguer.<\/p>\n

pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.<\/p>\n

piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina ol\u00edmpica.<\/p>\n

pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en l\u00e0mines. Una teulada de pissarra. 2 Superf\u00edcie de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. \u201cA la pissarra, escrit amb guix.\u201d Esborrar la pissarra.<\/p>\n

pista f Cam\u00ed, esplanada de diversa utilitzaci\u00f3. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de b\u00e0squet.<\/p>\n

pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.<\/p>\n

pistola f Arma de foc curta.<\/p>\n

pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.<\/p>\n

pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.<\/p>\n

pitet m Tovall\u00f3 que va lligat al coll: *baverall.<\/p>\n

pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressi\u00f3. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.<\/p>\n

pitjor 1 adv M\u00e9s malament. Aquest mat\u00ed es troba pitjor que ahir. 2 adj M\u00e9s dolent. Li ha tocat la pitjor part.<\/p>\n

pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.<\/p>\n

piu m Pe\u00e7a petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.<\/p>\n

piular v intr Fer el seu crit els pollets.<\/p>\n

piu-piu m El crit que fan els pollets.<\/p>\n

pixar v intr Orinar.<\/p>\n

pixats m pl Orins.<\/p>\n

pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.<\/p>\n

pizzeria f Restaurant on fan pizzes.<\/p>\n

pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superf\u00edcie plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensi\u00f3. El pla de Barcelona.<\/p>\n

placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripci\u00f3 informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matr\u00edcula d’un cotxe.<\/p>\n

pla\u00e7a f 1 Espai ample en relaci\u00f3 als carrers dins un conjunt urb\u00e0. La pla\u00e7a principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Prim\u00e0ria.<\/p>\n

plaer m Sensaci\u00f3 agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera \u00e9s un plaer.<\/p>\n

plaf\u00f3 m Superf\u00edcie on s’hi col.loca informaci\u00f3. A l’entrada de l’institut hi ha un plaf\u00f3 amb els horaris.<\/p>\n

plaga f Invasi\u00f3 d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.<\/p>\n

plana [var.: plan\u00faria] f1 Terreny extens de superf\u00edcie plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.<\/p>\n

planejar v tr Tra\u00e7ar un pla. Van planejar la fugida durant un any.<\/p>\n

planer, -a adj Sense dificultats. Un cam\u00ed planer. Una prosa planera.<\/p>\n

planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar t\u00e9 nou planetes.<\/p>\n

planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.<\/p>\n

pl\u00e0nol m Impr\u00e8s on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcci\u00f3, etc. L’arquitecte va dur els pl\u00e0nols de la nova f\u00e0brica.<\/p>\n

planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.<\/p>\n

plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.<\/p>\n

plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.<\/p>\n

planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades despr\u00e9s. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.<\/p>\n

plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.<\/p>\n

planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 L\u00e0mina de metall. Un bistec a la planxa.<\/p>\n

planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.<\/p>\n

pl\u00e0nyer v tr Compadir. Si s’ha de fer c\u00e0rrec del nebot, ja el podem pl\u00e0nyer.<\/p>\n

pl\u00e0stic, -a 1 adj Que t\u00e9 plasticitat. 2 pl\u00e0stic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de pl\u00e0stic.<\/p>\n

pl\u00e0stica f Activitats educatives al voltant de les arts pl\u00e0stiques.<\/p>\n

plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls d\u00f3na.<\/p>\n

plastilina f Material per modelar<\/p>\n

plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.<\/p>\n

plata f 1 Metall preci\u00f3s de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: pl\u00e0tera] Recipient pla per servir menjar. \u201cUna plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.\u201d<\/p>\n

plataforma f Superf\u00edcie plana i elevada. Una plataforma petroliera.<\/p>\n

pl\u00e0tan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. \u201cEls pl\u00e0tans de Barcelona.\u201d<\/p>\n

plataner m 1 Palmera que fa els pl\u00e0tans. 2 Arbre d’ombra, pl\u00e0tan.<\/p>\n

platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.<\/p>\n

platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussi\u00f3 consistent en dos plats met\u00e0l.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.<\/p>\n

plat\u00ed m Metall preci\u00f3s de color gris.<\/p>\n

platja f Costa baixa, generalment amb sorra.<\/p>\n

si us plau [pron. hab. \u2018sisplau’] exp F\u00f3rmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?<\/p>\n

ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La pla\u00e7a era plena de p\u00fablic. El teatre era ple a vessar.<\/p>\n

plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.<\/p>\n

plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu b\u00e9 la roba quan us despulleu. Va plegar els bra\u00e7os. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.<\/p>\n

plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va apar\u00e8ixer tot d’un plegat.<\/p>\n

plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per ab\u00fas de confian\u00e7a.<\/p>\n

plom m Metall pesant de color gris blav\u00f3s.<\/p>\n

ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogr\u00e0fica.<\/p>\n

plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?<\/p>\n

plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.<\/p>\n

plor m Acci\u00f3 de plorar. Se sentia el plor de les criatures.<\/p>\n

ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura m\u00e9s ploranera!<\/p>\n

plorar v intr Vessar ll\u00e0grimes. \u201cPloreu, ploreu, ninetes!\u201d<\/p>\n

ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.<\/p>\n

plovisc\u00f3 [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.<\/p>\n

pluja f Aigua que cau del cel. Aquells n\u00favols anuncien pluja.<\/p>\n

pluj\u00f3s, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia pluj\u00f3s.<\/p>\n

plural m Categoria gramatical que expressa nombre de m\u00e9s d’un. El mot \u2018llapis’ \u00e9s invariable en el plural.<\/p>\n

pneum\u00e0tic m Part exterior de la roda d’un vehicle.<\/p>\n

poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.<\/p>\n

poblaci\u00f3 f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La poblaci\u00f3 mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.<\/p>\n

poblar v tr Tenir un grup de gent la resid\u00e8ncia en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.<\/p>\n

poblat, -ada adj Que t\u00e9 poblaci\u00f3. Una comarca ben poblada.<\/p>\n

poble m 1 Nucli de poblaci\u00f3 petit. Va n\u00e9ixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un pa\u00eds. Els problemes laborals i socials del nostre poble.<\/p>\n

pobre, -a adj i m i f 1 Que no t\u00e9 els recursos econ\u00f2mics m\u00e9s elementals. Ve d’una fam\u00edlia molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?<\/p>\n

pobresa f Condici\u00f3 de pobre. Vivien en una pobresa extrema.<\/p>\n

poc 1 adv Indica quantitat o intensitat m\u00ednima, escassa. \u00c9s ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 m\u00e9s poc loc det Menys. T\u00e9 m\u00e9s poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de past\u00eds? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’est\u00e0 b\u00e9. Que t’has agafat la m\u00e0 amb la porta…?; massa poc!<\/p>\n

poca-solta adj i m i f Que no t\u00e9 mirament ni gr\u00e0cia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.<\/p>\n

pocatra\u00e7a adj i m i f Que no t\u00e9 habilitat. No s\u00e9 com li ho va plantejar, el pocatra\u00e7a del teu germ\u00e0, que l’altre es va empipar.<\/p>\n

pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confian\u00e7a, s\u00f3n uns pocavergonyes!<\/p>\n

podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.<\/p>\n

poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podr\u00e0s pas fer-ho tot sol. Es van esfor\u00e7ar per salvar-lo, per\u00f2 no van poder-hi fer m\u00e9s. Ja li pots anar dient, que no et far\u00e0 cas. 2 m Pot\u00e8ncia. T\u00e9 poder de decisi\u00f3.<\/p>\n

poder\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 poder. Un banquer poder\u00f3s.<\/p>\n

p\u00f2dium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.<\/p>\n

podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malb\u00e9 una subst\u00e0ncia org\u00e0nica, corrompre(\u2018s). L’exc\u00e9s d’humitat ha podrit les bigues de fusta.<\/p>\n

podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pant\u00e0.<\/p>\n

poema m Escrit po\u00e8tic. \u201cEl poema de la rosa als llavis.\u201d<\/p>\n

poesia f Art po\u00e8tica. Li agrada llegir poesia.<\/p>\n

poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.<\/p>\n

po\u00e8tic, -a adj Referent a la poesia. Un text po\u00e8tic.<\/p>\n

pol m Extrem que est\u00e0 en oposici\u00f3 a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.<\/p>\n

polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.<\/p>\n

pol\u00e8mica f Discussi\u00f3 seguida. Encara dura la pol\u00e8mica sobre l’home d’Orce.<\/p>\n

policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt b\u00e9.<\/p>\n

polic\u00edac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la polic\u00edaca.<\/p>\n

policial adj De la policia. Les forces policials<\/p>\n

poliedre [var.: pol\u00ededre] m Figura de tres dimensions amb cares que s\u00f3n pol\u00edgons.<\/p>\n

poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pr\u00e0ctica de diverses menes d’esports.<\/p>\n

pol\u00edgon m Figura plana que t\u00e9 l\u00ednies rectes com a costats.<\/p>\n

poligonal adj Referent al pol\u00edgon; que forma un pol\u00edgon.<\/p>\n

polir v tr Allisar i afinar una superf\u00edcie amb una eina adient. Polir un marbre.<\/p>\n

polit, -ida adj 1 Net, endre\u00e7at, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.<\/p>\n

pol\u00edtic, -a 1 adj Referent a la pol\u00edtica. Partit pol\u00edtic. 2 m i f Persona que es dedica a la pol\u00edtica. Els pol\u00edtics europeus.<\/p>\n

pol\u00edtica f Art de governar; l’organitzaci\u00f3 de la cosa p\u00fablica. Es dedica a la pol\u00edtica. S’interessa per la pol\u00edtica. Pol\u00edtica interior. Pol\u00edtica exterior.<\/p>\n

poll m Insecte par\u00e0sit, generalment del cap dels mam\u00edfers i de les plomes dels ocells.<\/p>\n

pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.<\/p>\n

pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.<\/p>\n

pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les c\u00e8l.lules masculines de la planta.<\/p>\n

pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.<\/p>\n

pol.luci\u00f3 f Contaminaci\u00f3.<\/p>\n

polpa f Tou carn\u00f3s d’un animal o d’un fruit. El pr\u00e9ssec t\u00e9 molta polpa.<\/p>\n

1pols 1 f Conjunt de part\u00edcules molt fines de terra. Aquest aire aixecar\u00e0 molta pols. 2 en pols loc adj Redu\u00eft a pols. Canyella, llet en pols.<\/p>\n

2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’art\u00e8ria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.<\/p>\n

polsera f Bra\u00e7alet. Una polsera de diamants.<\/p>\n

polsim f Pols o mat\u00e8ria en pols molt fina. Un past\u00eds recobert d’un polsim de canyella.<\/p>\n

pols\u00f3s, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.<\/p>\n

poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.<\/p>\n

p\u00f3lvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carb\u00f3. 2 p\u00f3lvores f pl Subst\u00e0ncia redu\u00efda a pols; cosm\u00e8tic en pols. P\u00f3lvores de talc.<\/p>\n

polze m Dit gros de la m\u00e0.<\/p>\n

pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.<\/p>\n

poma f Fruit comestible de la pomera.<\/p>\n

pomada f Subst\u00e0ncia pastosa que s’utilitza com a medicament d’\u00fas extern o com a cosm\u00e8tic.<\/p>\n

pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust \u00e0cid i un p\u00e8l amargant.<\/p>\n

pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.<\/p>\n

pompa f Gran ostentaci\u00f3 que acompanya una festa, una celebraci\u00f3, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.<\/p>\n

poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.<\/p>\n

pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitz\u00f3. El sol ja es pon.<\/p>\n

ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.<\/p>\n

pont m Construcci\u00f3 per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. \u201cEl pont de Waterloo.\u201d<\/p>\n

pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.<\/p>\n

popular adj Referent al poble. M\u00fasica popular. Cultura popular.<\/p>\n

popularitat f Fama.<\/p>\n

por f Sensaci\u00f3 de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.<\/p>\n

porc, -a 1 m i f Mam\u00edfer dom\u00e8stic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?<\/p>\n

porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.<\/p>\n

porci\u00f3 f Part d’una cosa. Del past\u00eds en va fer porcions. Formatge en porcions.<\/p>\n

porqueria f 1 Brut\u00edcia. Com s’ent\u00e9n, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.l\u00edcula!<\/p>\n

porra f Bast\u00f3 curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.<\/p>\n

porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentaci\u00f3. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.<\/p>\n

porr\u00f3 m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.<\/p>\n

port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.<\/p>\n

porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’acc\u00e9s, generalment amb alguna pe\u00e7a o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta girat\u00f2ria.<\/p>\n

portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.<\/p>\n

portada f Primera p\u00e0gina d’un llibre o d’una revista.<\/p>\n

portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.<\/p>\n

portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.<\/p>\n

portal m Porta principal d’un edifici.<\/p>\n

portamonedes m Bossa per als diners, moneder.<\/p>\n

portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt b\u00e9 el cotxe.<\/p>\n

port\u00e0til adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula port\u00e0til.<\/p>\n

porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.<\/p>\n

porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’\u00e0rea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’est\u00e0 el porter o portera que guarden la finca.<\/p>\n

p\u00f2rtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.<\/p>\n

portic\u00f3 m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.<\/p>\n

portugu\u00e8s, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portugu\u00e8s m Llengua portuguesa.<\/p>\n

poruc, -uga [var.: *poreg\u00f3s] adj Que t\u00e9 por. No s’ha atrevit mai a patinar perqu\u00e8 \u00e9s molt poruc.<\/p>\n

porus m Cada un dels forats min\u00fasculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.<\/p>\n

porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la fa\u00e7ana d’un edifici.<\/p>\n

posar 1 v tr i r\u00e8g Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Comen\u00e7ar a. Es va posar a cridar com un desesperat.<\/p>\n

posici\u00f3 f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posici\u00f3 en el mapa. 2 Manera d’estar. Est\u00e0 en una posici\u00f3 falsa.<\/p>\n

positiu, -iva adj Que va b\u00e9. Una influ\u00e8ncia positiva.<\/p>\n

posseir v tr Tenir en propietat. Posse\u00efa una gran fortuna.<\/p>\n

possessi\u00f3 f 1 El fet de posseir. Va prendre possessi\u00f3 del seu c\u00e0rrec. *2 Mas. Tenia una possessi\u00f3 de moltes hect\u00e0rees a Lloseta .<\/p>\n

possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella pres\u00f3.<\/p>\n

possible adj Que pot ser. No \u00e9s possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.<\/p>\n

post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.<\/p>\n

posta f 1 Moment en qu\u00e8 el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acci\u00f3 de pondre ous.<\/p>\n

a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.<\/p>\n

postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Jap\u00f3.<\/p>\n

p\u00f2ster m Cartell art\u00edstic.<\/p>\n

posterior adj De la part de darrere o d’un temps despr\u00e9s. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.<\/p>\n

posterioritat f Qualitat de posterior.<\/p>\n

postres f pl Darrer plat d’un \u00e0pat. Per postres tenim crema. La part que li agrada m\u00e9s d’un \u00e0pat s\u00f3n les postres.<\/p>\n

postura f 1 Actitud corporal. S\u00e8iem en una postura molt inc\u00f2moda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.<\/p>\n

pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment m\u00e9s alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.<\/p>\n

pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.<\/p>\n

potable adj Dit de l’aigua bona per beure.<\/p>\n

pot\u00e8ncia f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta pot\u00e8ncia. 2 Estat, pa\u00eds que destaca pel seu poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic. Els caps d’estat de les grans pot\u00e8ncies mundials.<\/p>\n

potent adj Que t\u00e9 pot\u00e8ncia, que pot. Una ind\u00fastria potent.<\/p>\n

potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindr\u00e0.<\/p>\n

pou m Excavaci\u00f3 vertical per extraure alguna mat\u00e8ria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.<\/p>\n

pr\u00e0ctic, -a adj \u00datil. Estudis pr\u00e0ctics de mec\u00e0nica.<\/p>\n

pr\u00e0ctica f 1 Aplicaci\u00f3 d’una teoria, d’una norma, d’una creen\u00e7a, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pr\u00e0ctica. Fan pr\u00e0ctiques de laboratori.<\/p>\n

pr\u00e0cticament adv Ben b\u00e9. Aix\u00f2 est\u00e0 pr\u00e0cticament acabat.<\/p>\n

practicant m i f Ajudant sanitari.<\/p>\n

practicar v tr Dur a la pr\u00e0ctica. Ha acabat estudis de medicina, per\u00f2 no l’ha practicada mai.<\/p>\n

prat m Terreny amb herba.<\/p>\n

precauci\u00f3 f Mitj\u00e0 per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precauci\u00f3 de tancar el gas.<\/p>\n

precedent m Fet succe\u00eft que es pren com a refer\u00e8ncia. Aquella concessi\u00f3 va servir com a precedent.<\/p>\n

precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.<\/p>\n

preci\u00f3s, -osa adj 1 De gran v\u00e0lua i bellesa. Un anell preci\u00f3s. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.<\/p>\n

precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.<\/p>\n

precipitaci\u00f3 f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitaci\u00f3. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.<\/p>\n

precipitat, -ada adj Fet amb precipitaci\u00f3. Va ser una visita molt precipitada.<\/p>\n

prec\u00eds, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge \u00e9s molt prec\u00eds.<\/p>\n

precisament adv El cas \u00e9s que. Precisament ara pensava en tu.<\/p>\n

precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en qu\u00e8 ens hem de trobar.<\/p>\n

precisi\u00f3 f Qualitat de prec\u00eds. Ha ajustat les balances amb molta precisi\u00f3.<\/p>\n

predicar v tr Fer un discurs religi\u00f3s. Predicava la fe en D\u00e9u.<\/p>\n

predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opini\u00f3 el predisposava a fer les paus.<\/p>\n

predominar v intr Prevaler. \u201cAquest cap de setmana predominar\u00e0 el bon temps.\u201d<\/p>\n

prefer\u00e8ncia f Acci\u00f3 de preferir. Tenia prefer\u00e8ncia per la muntanya.<\/p>\n

preferible adj Que val m\u00e9s. \u00c9s preferible que no vingueu encara.<\/p>\n

preferir v tr Voler m\u00e9s, triar, una cosa per comparaci\u00f3 amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.<\/p>\n

pregar v tr Demanar de manera cont\u00ednua. Els va pregar de guardar silenci.<\/p>\n

preg\u00e0ria f F\u00f3rmula de comunicaci\u00f3 feta a una divinitat.<\/p>\n

preg\u00f3 m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.<\/p>\n

pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.<\/p>\n

preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informaci\u00f3, opini\u00f3. Acabada la confer\u00e8ncia, ning\u00fa no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisi\u00f3.<\/p>\n

prejudici m Idea pr\u00e8via en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.<\/p>\n

prematur, -a adj Dit d’all\u00f2 que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.<\/p>\n

premeditaci\u00f3 f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditaci\u00f3.<\/p>\n

pr\u00e9mer v tr Fer(-hi) pressi\u00f3. Pr\u00e9mer un timbre.<\/p>\n

premi m All\u00f2 que es d\u00f3na p\u00fablicament en reconeixement d’un m\u00e8rit. Ha guanyat el primer premi de poesia.<\/p>\n

premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.<\/p>\n

premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicaci\u00f3 escrits. La premsa del mat\u00ed duia la not\u00edcia. 2 M\u00e0quina amb qu\u00e8 es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com espr\u00e9mer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.<\/p>\n

premsar v tr Comprimir, espr\u00e9mer amb una premsa o qualsevol altre mitj\u00e0.<\/p>\n

prendre v tr 1 Agafar all\u00f2 que \u00e9s d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.<\/p>\n

preocupaci\u00f3 f Acci\u00f3 de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot s\u00f3n preocupacions.<\/p>\n

preocupar(-se) v tr i pron Passar \u00e0nsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.<\/p>\n

preparaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de preparar. T\u00e9 molt poca preparaci\u00f3 per a aquest c\u00e0rrec.<\/p>\n

preparar v tr Disposar per a l’\u00fas. Preparar l’equipatge.<\/p>\n

preposici\u00f3 f Forma gramatical que subordina complements. La preposici\u00f3 \u2018de’.<\/p>\n

prepot\u00e8ncia f Condici\u00f3 de prepotent. El nou govern actua amb prepot\u00e8ncia.<\/p>\n

prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ning\u00fa. Per negociar no es pot ser prepotent.<\/p>\n

pres, presa m i f Persona que est\u00e0 a la pres\u00f3. Els presos es passejaven pel pati de la pres\u00f3.<\/p>\n

presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porci\u00f3 d’una rajola de xocolata.<\/p>\n

prescindir v r\u00e8g Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.<\/p>\n

pres\u00e8ncia f El fet de ser-hi. Amb la seva pres\u00e8ncia els va animar a tots.<\/p>\n

presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El p\u00fablic presenciava satisfet l’espectacle.<\/p>\n

present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur \u00e9s incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.<\/p>\n

presentaci\u00f3 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentaci\u00f3 de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.<\/p>\n

presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.<\/p>\n

presentar 1 v tr Fer con\u00e8ixer. Va presentar la cantant davant d’un p\u00fablic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i r\u00e8g Fer acte de pres\u00e8ncia. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.<\/p>\n

preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.<\/p>\n

presid\u00e8ncia f 1 C\u00e0rrec de president. La presid\u00e8ncia de la naci\u00f3. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presid\u00e8ncia del congr\u00e9s hi havia tots els responsables comarcals.<\/p>\n

president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.<\/p>\n

presidir v tr Exercir, ocupar la presid\u00e8ncia. Les sessions les presidia el director de l’acad\u00e8mia.<\/p>\n

pres\u00f3 f Establiment penitenciari.<\/p>\n

presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.<\/p>\n

pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No t\u00e9 mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.<\/p>\n

pr\u00e9ssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.<\/p>\n

presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els pr\u00e9ssecs: *bresquiller.<\/p>\n

pressentir v tr Tenir la sensaci\u00f3 d’un fet futur. Pressentien la desgr\u00e0cia.<\/p>\n

pressi\u00f3 f For\u00e7a exercida damunt un cos. La pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica.<\/p>\n

pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.lig\u00e8ncia que en realitat no tenia.<\/p>\n

pressupost m C\u00e0lcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.<\/p>\n

prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.<\/p>\n

prestaci\u00f3 f 1 Servei. 2 prestaci\u00f3 social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.<\/p>\n

prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.<\/p>\n

prestatge m Pe\u00e7a plana per posar-hi coses a damunt: estant.<\/p>\n

prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.<\/p>\n

pr\u00e9stec m Acci\u00f3 i efecte de prestar. Han demanat un pr\u00e9stec al banc.<\/p>\n

prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.<\/p>\n

prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un cient\u00edfic de prestigi.<\/p>\n

presumir v r\u00e8g Parlar amb orgull de les pr\u00f2pies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.<\/p>\n

presumit, -ida adj Que est\u00e0 molt pendent de la seva aparen\u00e7a f\u00edsica. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!<\/p>\n

pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.<\/p>\n

pretensi\u00f3 f Acci\u00f3 de pretendre. T\u00e9 la pretensi\u00f3 de ser la primera en tot.<\/p>\n

pretensi\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.<\/p>\n

pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot s\u00f3n pretextos.<\/p>\n

preu m All\u00f2 que paguem per una cosa. Els preus estan pels n\u00favols.<\/p>\n

prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldr\u00e0 la ra\u00f3.<\/p>\n

prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.<\/p>\n

preventiu, -iva adj Que inclou previsi\u00f3. Medicina preventiva. Pres\u00f3 preventiva.<\/p>\n

preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.<\/p>\n

previ, pr\u00e8via adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.<\/p>\n

previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.<\/p>\n

previsi\u00f3 f El fet de preveure. Quina \u00e9s la previsi\u00f3 del temps per la setmana vinent?<\/p>\n

prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.<\/p>\n

prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.<\/p>\n

primari, -\u00e0ria adj Primer. Educaci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n

primavera f 1 Estaci\u00f3 de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.<\/p>\n

primer, -a det i pron Que va al capdavant en una s\u00e8rie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.<\/p>\n

primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.<\/p>\n

primerenc, -a adj De la primera \u00e8poca, del primer moment. Fruita primerenca.<\/p>\n

prim\u00edcia [gen. en pl.] f Primera realitzaci\u00f3. Li va ensenyar les prim\u00edcies de la seva obra.<\/p>\n

primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’esgl\u00e9sia i els han tornat els colors primitius.<\/p>\n

pr\u00edncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs pa\u00efsos. El pr\u00edncep de Gal.les. El pr\u00edncep de M\u00f2naco.<\/p>\n

principal adj El m\u00e9s important. La idea principal d’una novel.la.<\/p>\n

principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.<\/p>\n

principiant adj i m i f Que \u00e9s a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, \u00e9s una principiant.<\/p>\n

prism\u00e0tics m pl Instrument \u00f2ptic per mirar de lluny.<\/p>\n

privaci\u00f3 f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privaci\u00f3 de llibertat.<\/p>\n

privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i r\u00e8g Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses sup\u00e8rflues.<\/p>\n

privat, -ada adj Que pertany a alg\u00fa. Propietat privada.<\/p>\n

privilegi m Avantatge excepcional. Aix\u00f2 s\u00f3n els privilegis del c\u00e0rrec.<\/p>\n

probabilitat f Qualitat de probable. No t\u00e9 cap probabilitat de guanyar.<\/p>\n

probable adj Que pot succeir. \u00c9s probable que no puguem fer el viatge.<\/p>\n

problema m Situaci\u00f3 dif\u00edcil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi t\u00e9 problemes.<\/p>\n

proced\u00e8ncia f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la proced\u00e8ncia d’aquella informaci\u00f3.<\/p>\n

procedent de adj r\u00e8g Que procedeix de. \u201cEl tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.\u201d<\/p>\n

procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opini\u00f3 dels altres \u00e9s un seu procediment habitual.<\/p>\n

procedir 1 v r\u00e8g Venir (de). D’on procedeix, la vostra fam\u00edlia? 2 procedir a v aux Comen\u00e7ar a. Van procedir a desallotjar-los.<\/p>\n

proc\u00e9s [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acci\u00f3. Estan en un proc\u00e9s de canvi.<\/p>\n

processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.<\/p>\n

process\u00f3 [var.: profess\u00f3] f Desfilada de tipus religi\u00f3s. La process\u00f3 del Corpus.<\/p>\n

proclamar v tr Anunciar p\u00fablicament. L’han proclamat campi\u00f3.<\/p>\n

procrear v tr Fer fills.<\/p>\n

procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimn\u00e0stica.<\/p>\n

producci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de produir. Ha augmentat la producci\u00f3 de sucre.<\/p>\n

producte m Cosa produ\u00efda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.<\/p>\n

productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de b\u00e9ns de consum. Els productors i els consumidors.<\/p>\n

produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre pa\u00eds produ\u00efa molts teixits.<\/p>\n

professi\u00f3 f Activitat, ofici no manual. La professi\u00f3 d’advocat \u00e9s ben pagada.<\/p>\n

professional 1 adj Referent a la professi\u00f3. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professi\u00f3. Un professional del cinema.<\/p>\n

professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. \u00c9s professor de secund\u00e0ria.<\/p>\n

professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.<\/p>\n

profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?<\/p>\n

profund, -a adj Fondo. Un pou profund.<\/p>\n

profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.<\/p>\n

profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.<\/p>\n

programa m Relaci\u00f3 ordenada de coses a fer. Cada partit pol\u00edtic va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa inform\u00e0tic.<\/p>\n

programaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de programar. Aquesta emissora t\u00e9 una programaci\u00f3 molt bona.<\/p>\n

programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.<\/p>\n

programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’inform\u00e0tica per aprendre de programar.<\/p>\n

progr\u00e9s [pl. -essos] m Acci\u00f3 i efecte d’anar endavant. Els progressos de la inform\u00e0tica.<\/p>\n

progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avan\u00e7ades. Una manera progressista d’entendre la hist\u00f2ria.<\/p>\n

progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.<\/p>\n

prohibici\u00f3 f Acci\u00f3 de prohibir. Hi havia una prohibici\u00f3 expressa de fumar a classe.<\/p>\n

prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.<\/p>\n

prohibit, -ida adj No perm\u00e8s. Entrada prohibida.<\/p>\n

projecci\u00f3 f El fet de projectar. La projecci\u00f3 d’una pel.l\u00edcula.<\/p>\n

projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanitzaci\u00f3. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llan\u00e7ar amb for\u00e7a. La topada el va projectar endavant.<\/p>\n

projecte m Pla per fer una cosa. T\u00e9 molts projectes per al futur.<\/p>\n

projectil m Cos llan\u00e7at per una for\u00e7a, especialment explosiu llan\u00e7at per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.<\/p>\n

projector m Aparell per fer projeccions.<\/p>\n

prolongar v tr Fer m\u00e9s llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.<\/p>\n

prom\u00e8s, promesa m i f Persona amb la qual es t\u00e9 una relaci\u00f3 amb la intenci\u00f3 de casar-s’hi.<\/p>\n

promesa f Cosa que s’ha prom\u00e8s. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.<\/p>\n

prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.<\/p>\n

promoci\u00f3 f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoci\u00f3 d’un nou detergent.<\/p>\n

promocionar v tr Fer promoci\u00f3 (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.<\/p>\n

prompte* adv Aviat. Vine prompte.<\/p>\n

pronom m Forma gramatical que fa la funci\u00f3 de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.<\/p>\n

pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.<\/p>\n

pronunciaci\u00f3 [var.: pron\u00fancia] f Manera de pronunciar. T\u00e9 una pron\u00fancia molt clara. Fa una pronunciaci\u00f3 poc clara de les vocals.<\/p>\n

pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?<\/p>\n

prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv \u2018a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi m\u00e9s a prop. 2 prep [i loc prep \u2018a prop’, \u2018a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la pla\u00e7a.<\/p>\n

propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora el\u00e8ctrica.<\/p>\n

propens, -a adj r\u00e8g Que (hi) t\u00e9 tend\u00e8ncia. \u00c9s propens a la ira.<\/p>\n

proper, -a adj Que \u00e9s a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble m\u00e9s proper.<\/p>\n

propi, pr\u00f2pia adj Que pertany (a). Viuen en casa pr\u00f2pia. Aquest tic \u00e9s propi d’ell.<\/p>\n

propietari, -\u00e0ria adj i m i f Que en t\u00e9 la propietat. L’empresa propiet\u00e0ria dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.<\/p>\n

propietat f 1 Caracter\u00edstica pr\u00f2pia. L’imant t\u00e9 la propietat d’atraure el ferro. 2 All\u00f2 que pertany (a). Aquests llibres s\u00f3n propietat dels meus cosins.<\/p>\n

propina f Diners donats de m\u00e9s a m\u00e9s. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.<\/p>\n

proporci\u00f3 f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.<\/p>\n

proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.<\/p>\n

proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. T\u00e9 un cos molt proporcionat.<\/p>\n

proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.<\/p>\n

prop\u00f2sit 1 m Intenci\u00f3. Amb quin prop\u00f2sit m’ho dius, aix\u00f2? 2 a prop\u00f2sit de loc prep Sobre. Et vull parlar a prop\u00f2sit del nou horari.<\/p>\n

proposta f All\u00f2 que \u00e9s proposat. Em va fer una proposta interessant.<\/p>\n

propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.<\/p>\n

propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.<\/p>\n

prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposici\u00f3 a vers.<\/p>\n

prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econ\u00f2mic, etc. D’en\u00e7\u00e0 dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.<\/p>\n

prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.<\/p>\n

protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra liter\u00e0ria, etc. El protagonista principal i els secundaris.<\/p>\n

protecci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de protegir. Han demanat protecci\u00f3 de la policia.<\/p>\n

protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.<\/p>\n

protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca refor\u00e7ada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.<\/p>\n

prote\u00efna f Subst\u00e0ncia que forma les c\u00e8l.lules i que trobem en aliments com els cereals.<\/p>\n

protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.<\/p>\n

protestant adj i m i f De la religi\u00f3 protestant.<\/p>\n

protestar v r\u00e8g Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.<\/p>\n

prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haur\u00e0 prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en t\u00e9 prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haur\u00e0 prou amb una telefonada.<\/p>\n

prova f 1 Avaluaci\u00f3. Una prova de matem\u00e0tiques. 2 Competici\u00f3. Una prova d’atletisme.<\/p>\n

provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova m\u00e0quina i no acaba d’anar b\u00e9. 2 provar de v aux Intentar. Prova de conv\u00e8ncer-lo.<\/p>\n

prove\u00efdor, -a adj i m i f Que proveeix. La f\u00e0brica prove\u00efdora de pneum\u00e0tics. El gerent del supermercat t\u00e9 una reuni\u00f3 amb els prove\u00efdors.<\/p>\n

prove\u00efment m El fet de proveir. S’encarrega del prove\u00efment de primeres mat\u00e8ries.<\/p>\n

proveir v tr Proporcionar. Els pagesos prove\u00efen el mercat local dels millors productes.<\/p>\n

provenir v r\u00e8g Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.<\/p>\n

proverbi m Refrany que cont\u00e9 un consell.<\/p>\n

prov\u00edncia f Divisi\u00f3 administrativa.<\/p>\n

provincial adj Referent a la prov\u00edncia. Les carreteres provincials.<\/p>\n

provisi\u00f3 1 f Acci\u00f3 de proveir-se. Han fet provisi\u00f3 de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.<\/p>\n

provisional adj De durada imprecisa. \u201cDesviament provisional a causa de les obres.\u201d<\/p>\n

provocaci\u00f3 f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.<\/p>\n

provocar v tr Causar, especialment una reacci\u00f3, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.<\/p>\n

pr\u00f2xim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pr\u00f2xims dies.<\/p>\n

proximitat f Qualitat d’all\u00f2 que \u00e9s pr\u00f2xim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.<\/p>\n

prud\u00e8ncia 1 f Vigil\u00e0ncia dels perills. La prud\u00e8ncia aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prud\u00e8ncia loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prud\u00e8ncia.<\/p>\n

prudent adj Que actua amb prud\u00e8ncia. Un conductor prudent.<\/p>\n

pruna f Fruit comestible de la prunera.<\/p>\n

prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.<\/p>\n

psic\u00f2leg, psic\u00f2loga m i f Persona entesa en psicologia.<\/p>\n

psicol\u00f2gic, -a adj Referent a la psicologia. T\u00e9 problemes psicol\u00f2gics.<\/p>\n

psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns ps\u00edquics.<\/p>\n

ps\u00edquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties ps\u00edquiques.<\/p>\n

p\u00fablic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel p\u00fablic al final de l’actuaci\u00f3. 2 p\u00fablic, -a adj Conegut. La seva ignor\u00e0ncia era p\u00fablica. 3 Al servei de tots. Uns transports p\u00fablics. Ensenyament p\u00fablic. Un servei p\u00fablic.<\/p>\n

publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.<\/p>\n

publicitari, -\u00e0ria adj Referent a la publicitat. Tanques publicit\u00e0ries.<\/p>\n

publicitat f Informaci\u00f3, especialment comercial, sobre un producte. \u00c9s l’hora de la publicitat.<\/p>\n

pu\u00e7a f Insecte saltador par\u00e0sit.<\/p>\n

pudent adj Que fa pudor. Aig\u00fces brutes i pudents.<\/p>\n

pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llen\u00e7ar les escombraries, que fan pudor.<\/p>\n

pugnar v r\u00e8g Lluitar per. Pugnava per avan\u00e7ar-lo.<\/p>\n

pujada f Pendent vist des de baix. \u201cEl cam\u00ed fa pujada i jo me’n vaig a peu.\u201d<\/p>\n

pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v r\u00e8g Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!<\/p>\n

pulm\u00f3 m \u00d2rgan de la respiraci\u00f3 en els vertebrats terrestres.<\/p>\n

pulmonia f Inflamaci\u00f3 dels pulmons.<\/p>\n

puma m Mam\u00edfer carn\u00edvor americ\u00e0 semblant al lle\u00f3<\/p>\n

punt 1 m Determinaci\u00f3 m\u00ednima de l’espai. Es veu un punt all\u00e0 a l’horitz\u00f3. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.<\/p>\n

punta f Terminaci\u00f3 aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.<\/p>\n

puntada (de peu) [var.: *puntell\u00f3 m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.<\/p>\n

puntual adj Que arriba a l’hora. \u00c9s estrany aquest retard, perqu\u00e8 \u00e9s molt puntual.<\/p>\n

puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.<\/p>\n

punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.<\/p>\n

punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el bra\u00e7 ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.<\/p>\n

punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.<\/p>\n

punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.<\/p>\n

punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.<\/p>\n

puny m 1 M\u00e0 closa. Al\u00e7aven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una m\u00e0niga propera als punys. Els punys d’una camisa.<\/p>\n

punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.<\/p>\n

punyeta f [sovint en pl.] 1 Mol\u00e8stia, hist\u00f2ries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Est\u00e0s carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Aix\u00f2 \u00e9s a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamaci\u00f3 per manifestar empipament. Qu\u00e8 punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!<\/p>\n

pupil.la f Nineta de l’ull.<\/p>\n

pupitre m Moble amb un caix\u00f3 amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.<\/p>\n

pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.<\/p>\n

pur\u00e9 [pl. -\u00e9s] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Pur\u00e9 de patates.<\/p>\n

puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.<\/p>\n

purga f Medicament per fer anar de ventre.<\/p>\n

pus m Suc esp\u00e8s i grog\u00f3s d’una ferida infectada, d’un gra, etc.<\/p>\n

puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.<\/p>\n

putxinel.li m Titella de guant.<\/p>\n

puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pag\u00e8s. paci\u00e8ncia f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paci\u00e8ncia. pacient 1 adj Que t\u00e9 paci\u00e8ncia. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta … <\/p>\n

Continue reading “P”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2874"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2874"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2874\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2874"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2874"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2874"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2874"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2874"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2874"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2874"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2874"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}