{"id":2875,"date":"2023-04-22T17:16:00","date_gmt":"2023-04-22T17:16:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2875"},"modified":"2023-04-26T09:19:55","modified_gmt":"2023-04-26T09:19:55","slug":"q-r","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/q-r\/","title":{"rendered":"Q, R"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

Q<\/h1>\n

quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.<\/p>\n

quadra f Establa de cavalls.<\/p>\n

quadrat 1 m Quadril\u00e0ter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitaci\u00f3 quadrada.<\/p>\n

quadril\u00e0ter m Pol\u00edgon de quatre costats.<\/p>\n

quadro [var.: quadre] m Il.lustraci\u00f3 que es penja en una paret, generalment muntada damunt plaf\u00f3 o amb un marc. A les parets del vest\u00edbul hi havia tot de quadros amb paisatges.<\/p>\n

qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposici\u00f3. L’\u00e8poca en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al m\u00f3n. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseq\u00fc\u00e8ncies de les quals les van patir durament. El m\u00fasic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.<\/p>\n

qualc\u00fa* pron Alg\u00fa. Ja deur\u00e0 trobar qualc\u00fa que li parar\u00e0 els peus.<\/p>\n

qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.<\/p>\n

qualificaci\u00f3 f Nota d’una avaluaci\u00f3. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.<\/p>\n

qualificar v tr 1 Posar una qualificaci\u00f3. Han comen\u00e7at a qualificar els ex\u00e0mens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.<\/p>\n

qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.<\/p>\n

qualitat f Mesura de la v\u00e0lua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.<\/p>\n

qualque* [inv. i nom\u00e9s en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?<\/p>\n

qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa qu\u00e8. Qualsevol cosa ja li est\u00e0 b\u00e9. Tria uns llibres qualssevol.<\/p>\n

quan adv En un determinat moment. Quan vindr\u00e0s? Ho farem quan podrem.<\/p>\n

quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No s\u00e9 quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Gl\u00f2ria, ja ens ho tornar\u00e0 a dir si vol.<\/p>\n

quantitat f Nombre, porci\u00f3. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.<\/p>\n

quaranta [pron. habitual: \u2018coranta’] 1 det En nombre de quaranta. \u201cAl\u00ed Bab\u00e0 i els quaranta lladres.\u201d 2 m El nombre 40.<\/p>\n

quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracci\u00f3. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron \u2014A quin pis va? \u2014Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2\/4).<\/p>\n

quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.<\/p>\n

quasi [pron. habitual: \u2018casi’] adv Faltant-n’hi poc. S\u00f3n quasi les nou. Hi eren quasi tots.<\/p>\n

quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. \u00c9s tan espontani, que tothom el veu a venir. \u00c9s m\u00e9s pesada que el plom. 2 Introduint frases enf\u00e0tiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, aix\u00f2 que portes!<\/p>\n

qu\u00e8 Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposici\u00f3] La pel.l\u00edcula de qu\u00e8 et parlava. Les eines amb qu\u00e8 treballa. La teoria en qu\u00e8 es basa. Els problemes a qu\u00e8 al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Qu\u00e8 vols fer, ara? 3 per qu\u00e8 loc inter Per qu\u00e8 ho has fet, aix\u00f2?<\/p>\n

quedar 1 v r\u00e8g Estar entesos. Hem quedat que no tornar\u00e0 fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per qu\u00e8 no et quedes a sopar?<\/p>\n

queixa f Manifestaci\u00f3 de descontentament. Va escoltar les queixes dels ve\u00efns.<\/p>\n

queixal m Dent molar. T\u00e9 mal de queixal.<\/p>\n

queixar-se v pron i r\u00e8g Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.<\/p>\n

q\u00fcesti\u00f3 f Assumpte. Et volen plantejar una q\u00fcesti\u00f3 molt delicada.<\/p>\n

q\u00fcestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.<\/p>\n

queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.<\/p>\n

qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no s\u00e9 en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposici\u00f3] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’\u00fanic membre de la fam\u00edlia en qui es podia confiar. El seu germ\u00e0, per qui en altres temps hauria donat la vida.<\/p>\n

quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un mat\u00ed quiet.<\/p>\n

quietud f Situaci\u00f3 en qu\u00e8 tot est\u00e0 quiet.<\/p>\n

quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.<\/p>\n

quil\u00f2metre [var.: kil\u00f2metre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.<\/p>\n

qu\u00edmic, -a 1 adj Referent a la qu\u00edmica. Productes qu\u00edmics. 2 m i f Persona que es dedica a la qu\u00edmica. A la f\u00e0brica hi ha una pla\u00e7a de qu\u00edmic.<\/p>\n

qu\u00edmica f Ci\u00e8ncia que estudia la composici\u00f3 de les subst\u00e0ncies i les transformacions que hi s\u00f3n possibles.<\/p>\n

quin, -a Indica determinaci\u00f3 entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas m\u00e9s complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, per\u00f2 en quina?<\/p>\n

quint, -a det i pron Cinqu\u00e8.<\/p>\n

quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora t\u00e9 quinze minuts. 2 m El nombre 15.<\/p>\n

quinzena f Per\u00edode de quinze dies.<\/p>\n

quiosc m Pavell\u00f3 en un espai p\u00fablic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.<\/p>\n

quir\u00fargic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenci\u00f3 quir\u00fargica.<\/p>\n

quitr\u00e0 m Subst\u00e0ncia negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.<\/p>\n

quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.<\/p>\n

quotidi\u00e0, -ana adj Corrent, de cada dia. S\u00f3n fen\u00f2mens quotidians.<\/p>\n

\n

R<\/h1>\n

rabera<\/del>* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.<\/p>\n

r\u00e0bia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta r\u00e0bia haver fet tanta feina per no res.<\/p>\n

rabosa<\/del>* f Mam\u00edfer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.<\/p>\n

ra\u00e7a f Divisi\u00f3 d’una esp\u00e8cie animal. Hi ha gossos de moltes races.<\/p>\n

racional adj D’acord amb la ra\u00f3. Uns criteris racionals de distribuci\u00f3 dels b\u00e9ns.<\/p>\n

rac\u00f3 m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un rac\u00f3 de m\u00f3n.<\/p>\n

radar m Sistema per localitzar objectes mitjan\u00e7ant ones el\u00e8ctriques.<\/p>\n

radiaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.<\/p>\n

radiador m Aparell de calefacci\u00f3.<\/p>\n

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.<\/p>\n

r\u00e0dio f 1 Sistema de comunicaci\u00f3 a dist\u00e0ncia. Els programes de la r\u00e0dio continuen tenint molta audi\u00e8ncia. Una emissora de r\u00e0dio. 2 Aparell receptor de r\u00e0dio. Engega la r\u00e0dio.<\/p>\n

radiocasset m Aparell dotat de r\u00e0dio i de casset.<\/p>\n

radiof\u00f2nic, -a adj Referent a la r\u00e0dio. Un programa radiof\u00f2nic.<\/p>\n

radiografia f Impressi\u00f3 feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.<\/p>\n

r\u00e0fec<\/del> m Sortint lateral d’una teulada.<\/p>\n

r\u00e0fega f 1 Cop de vent. Una r\u00e0fega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una r\u00e0fega de metralladora.<\/p>\n

1rai m Embarcaci\u00f3 de riu feta amb troncs d’arbre lligats.<\/p>\n

2rai adv S’utilitza per treure import\u00e0ncia a una afirmaci\u00f3. Aix\u00f2 rai! Tu, rai, no et pots queixar.<\/p>\n

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcci\u00f3 d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 L\u00edquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.<\/p>\n

rail m Barra de metall amb qu\u00e8 es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.<\/p>\n

ra\u00efm m Fruit de la vinya. Ra\u00efm blanc. Ra\u00efm negre.<\/p>\n

rajar v tr Caure, brollar un l\u00edquid a raig. Li rajava sang de la ferida.<\/p>\n

rajola f 1 [var.: rajol m] Pe\u00e7a de cer\u00e0mica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Ma\u00f3. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de Val\u00e8ncia Pe\u00e7a de cer\u00e0mica prima amb un vern\u00eds de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de Val\u00e8ncia, verdes i blanques.<\/p>\n

ral.li m Competici\u00f3 de cotxes o de motos en qu\u00e8 es t\u00e9 en compte la resist\u00e8ncia, la velocitat i l’habilitat.<\/p>\n

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.<\/p>\n

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.<\/p>\n

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.<\/p>\n

ramaderia f Cria de bestiar.<\/p>\n

ramassada<\/del>* f Pluja forta i de poca durada: x\u00e0fec.<\/p>\n

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.<\/p>\n

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.<\/p>\n

1rampa f Contracci\u00f3 dolorosa d’un m\u00fascul. T\u00e9 rampa en una cama.<\/p>\n

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’acc\u00e9s per a discapacitats f\u00edsics.<\/p>\n

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.<\/p>\n

ranc\u00fania f Sentiment constant en contra d’alg\u00fa. Se’l mirava sempre amb ranc\u00fania. Li tenia ranc\u00fania per aquella malifeta.<\/p>\n

rancuni\u00f3s, -osa adj Que sent ranc\u00fania. Es mostrava rancuni\u00f3s amb tothom qui prosperava m\u00e9s que ell.<\/p>\n

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.<\/p>\n

ra\u00f3 f 1 Capacitat de raonar. L’\u00fas de la ra\u00f3. 2 Motiu. Quina \u00e9s la ra\u00f3 de la vostra visita. 3 Justificaci\u00f3. No tens ra\u00f3.<\/p>\n

raonable adj Que s’ajusta a la ra\u00f3. Una proposta raonable.<\/p>\n

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va conv\u00e8ncer.<\/p>\n

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Est\u00e0 trasbalsada i no raona b\u00e9.<\/p>\n

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.<\/p>\n

r\u00e0pid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura r\u00e0pida de l’article.<\/p>\n

r\u00e0pidament adv D’una manera r\u00e0pida. Va reaccionar r\u00e0pidament.<\/p>\n

rapidesa f Qualitat de r\u00e0pid. Actua sempre amb rapidesa.<\/p>\n

rapinyaire m Ocell de presa. L’\u00e0guila \u00e9s un rapinyaire.<\/p>\n

rapte m Segrest d’una persona. \u201cEl rapte de les Sabines.\u201d<\/p>\n

raqueta f Pala de tenis.<\/p>\n

rar, -a adj Esc\u00e0s. Una esp\u00e8cie rara en aquesta zona.<\/p>\n

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aqu\u00ed.<\/p>\n

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.<\/p>\n

rascada f Erosi\u00f3 a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al bra\u00e7 amb la paret.<\/p>\n

rascar v tr i intr Fregar amb for\u00e7a, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar m\u00e9s fort. Hem de rascar la paret per pintar.<\/p>\n

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.<\/p>\n

raspall m Estri de netejar, amb tot de p\u00e8ls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.<\/p>\n

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que \u00e9s plena de pols.<\/p>\n

rasp\u00f3s, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.<\/p>\n

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.<\/p>\n

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.<\/p>\n

rata f Rosegador de p\u00e8l bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.<\/p>\n

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mam\u00edfer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.<\/p>\n

ratlla f Tra\u00e7 rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el l\u00edmit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.<\/p>\n

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.<\/p>\n

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Alg\u00fa ha ratllat el cotxe.<\/p>\n

ratol\u00ed m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.<\/p>\n

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.<\/p>\n

reacci\u00f3 f Resposta a una acci\u00f3. Quan li ho van dir, la seva reacci\u00f3 va ser arronsar les espatlles.<\/p>\n

reaccionar v intr Tenir una reacci\u00f3. De la sorpresa no va poder reaccionar.<\/p>\n

reactor m Avi\u00f3 a reacci\u00f3.<\/p>\n

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica s\u00f3n reals.<\/p>\n

realisme m All\u00f2 que s’ajusta a la realitat, al sentit com\u00fa. Veu les coses amb molt realisme.<\/p>\n

realitat 1 f El m\u00f3n extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.<\/p>\n

realitzaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realitzaci\u00f3 de l’obra.<\/p>\n

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.<\/p>\n

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus m\u00e9s baixos dels habituals. Ha comen\u00e7at la temporada de les rebaixes.<\/p>\n

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau m\u00e9s baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixar\u00e9 a demanar-li ajuda.<\/p>\n

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.<\/p>\n

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.<\/p>\n

rebel.lar-se v pron i r\u00e8g Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injust\u00edcia.<\/p>\n

rebel.li\u00f3 f El fet de rebel.lar-se. \u201cLa rebel.li\u00f3 de les masses.\u201d<\/p>\n

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressi\u00f3. La maleta era tan plena, que ha rebentat.<\/p>\n

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.<\/p>\n

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.<\/p>\n

rebre 1 v tr Agafar all\u00f2 que et donen o t’envien. Rebre la correspond\u00e8ncia. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estaci\u00f3. 3 m Li ha tocat el rebre.<\/p>\n

rebuda f Acci\u00f3 de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.<\/p>\n

rebuig [pl. -tjos o -igs] m All\u00f2 que \u00e9s rebutjat. A la caixa de les pomes, nom\u00e9s hi queda el rebuig.<\/p>\n

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a trav\u00e9s del banc.<\/p>\n

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.<\/p>\n

rec m Canal per regar: s\u00e8quia. El rec Comtal.<\/p>\n

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou b\u00e9 la grip i ha fet una recaiguda.<\/p>\n

recan\u00e7a f Sentiment de greu. Em fa recan\u00e7a no esperar-lo per comen\u00e7ar.<\/p>\n

recanvi m Pe\u00e7a que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.<\/p>\n

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.<\/p>\n

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.<\/p>\n

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.<\/p>\n

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmac\u00e8utic no entenia la recepta.<\/p>\n

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.<\/p>\n

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes c\u00e0psules per a la circulaci\u00f3.<\/p>\n

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicaci\u00f3. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de r\u00e0dio.<\/p>\n

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.<\/p>\n

recerca f Acci\u00f3 i efecte de cercar, investigaci\u00f3. Donen un premi per a treballs de recerca.<\/p>\n

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.<\/p>\n

recipient m Objecte que pot contenir l\u00edquids, gasos, grans, etc., vas.<\/p>\n

rec\u00edproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era rec\u00edproc.<\/p>\n

recitar v tr Dir de mem\u00f2ria. Va recitar uns versos.<\/p>\n

reclam m All\u00f2 que atrau. Un reclam publicitari.<\/p>\n

reclamaci\u00f3 f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposici\u00f3 dels clients.<\/p>\n

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exig\u00e8ncia. Reclamava m\u00e9s atenci\u00f3 del p\u00fablic.<\/p>\n

reclinar v tr Col.locar c\u00f2modament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.<\/p>\n

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten m\u00e9s voluntaris i col.laboradors.<\/p>\n

recobrir v tr i r\u00e8g Cobrir una superf\u00edcie. Han recobert el pati amb una capa de ciment<\/p>\n

recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de ra\u00efm que l’any passat.<\/p>\n

recol.lectora f M\u00e0quina de recol.lectar.<\/p>\n

recollida f El fet de recollir. L’\u00faltim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.<\/p>\n

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.<\/p>\n

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.<\/p>\n

recolzar(-se) v tr, pron i r\u00e8g (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balc\u00f3.<\/p>\n

recomanaci\u00f3 f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.<\/p>\n

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la viol\u00e8ncia no et recomanar\u00e9 pas aquesta pell\u00edcula.<\/p>\n

recompensa f Premi que es d\u00f3na a canvi d’una prestaci\u00f3. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.<\/p>\n

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agra\u00efment.<\/p>\n

recompte m Acci\u00f3 de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.<\/p>\n

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.<\/p>\n

reconeixement m Acci\u00f3 i efecte de recon\u00e8ixer. Un reconeixement m\u00e8dic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.<\/p>\n

recon\u00e8ixer v tr 1 Adonar-se d’alg\u00fa o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig recon\u00e8ixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a recon\u00e8ixer el terreny. El metge va recon\u00e8ixer el malalt.<\/p>\n

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acci\u00f3 de guerra.<\/p>\n

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstru\u00eft el castell en ru\u00efnes.<\/p>\n

reconversi\u00f3 f Adaptaci\u00f3 a noves condicions. Molts pa\u00efsos europeus estan passant per la reconversi\u00f3 industrial.<\/p>\n

record 1 m Capacitat de recordar; all\u00f2 que recordem. Els dies d’\u00e8xit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a f\u00f3rmula de comiat. D\u00f3na-li records de part nostra. Molts records a la fam\u00edlia!<\/p>\n

r\u00e8cord m Marca m\u00e9s alta en una prova esportiva. El r\u00e8cord mundial de salts d’al\u00e7ada.<\/p>\n

recordar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Venir a la mem\u00f2ria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.<\/p>\n

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quil\u00f2metres.<\/p>\n

rec\u00f3rrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van rec\u00f3rrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v r\u00e8g Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de rec\u00f3rrer a les forces de seguretat per fer-los fora.<\/p>\n

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.<\/p>\n

recta f L\u00ednia recta.<\/p>\n

rectangle 1 adj Que t\u00e9 un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadril\u00e0ter amb tots quatre angles rectes.<\/p>\n

recte, -a 1 adj Dret, que no \u00e9s tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.<\/p>\n

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.<\/p>\n

rectilini, -\u00ednia adj Que segueix la l\u00ednia recta. Una vora rectil\u00ednia.<\/p>\n

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capell\u00e0 que t\u00e9 una parr\u00f2quia al seu c\u00e0rrec.<\/p>\n

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.<\/p>\n

recull m Edici\u00f3 que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.<\/p>\n

recuperar 1 v tr Tornar a tenir all\u00f2 que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.<\/p>\n

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap m\u00e9s recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsist\u00e8ncia, mat\u00e8ries primeres. Un pa\u00eds ric en recursos energ\u00e8tics. 3 [fig.] Habilitat, imaginaci\u00f3, capacitat, etc. Se’n sortir\u00e0 perqu\u00e8 t\u00e9 recursos.<\/p>\n

redacci\u00f3 f 1 Escrit, composici\u00f3 escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secci\u00f3 d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacci\u00f3.<\/p>\n

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt b\u00e9.<\/p>\n

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que est\u00e0 en la redacci\u00f3 d’un diari o d’una revista.<\/p>\n

reducci\u00f3 f El fet de reduir. Prometen una reducci\u00f3 dels impostos.<\/p>\n

reduir v tr Fer m\u00e9s petit. Han redu\u00eft les despeses al m\u00ednim.<\/p>\n

reeixit, -ida adj Fet amb \u00e8xit, amb encert. Una proposta reeixida.<\/p>\n

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa \u00e9s freda, s’ha de reescalfar.<\/p>\n

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, per\u00f2 ja s’ha refet una mica.<\/p>\n

refer\u00e8ncia f Base, punt de relaci\u00f3. Va fer refer\u00e8ncia a un nou llibre de l’autor. Ho s\u00e9 per refer\u00e8ncies.<\/p>\n

refer\u00e8ndum m Votaci\u00f3 sobre una proposta concreta. El refer\u00e8ndum sobre l’OTAN.<\/p>\n

referir-se v pron i r\u00e8g Parlar (de). A qu\u00e8 et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.<\/p>\n

refiar-se v pron i r\u00e8g Tenir confian\u00e7a (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.<\/p>\n

refinat, -ada adj Dit d’all\u00f2 que \u00e9s delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.<\/p>\n

refineria f Instal.laci\u00f3 industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.<\/p>\n

reflectir v tr 1 Produir reflexi\u00f3. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.<\/p>\n

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.<\/p>\n

reflex m Acte involuntari. Posar-se la m\u00e0 davant la cara va ser un reflex.<\/p>\n

reflexi\u00f3 f 1 Canvi de direcci\u00f3 d’un raig de llum. 2 Acci\u00f3 i efecte de reflexionar. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 demana uns dies m\u00e9s de reflexi\u00f3.<\/p>\n

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.<\/p>\n

refor\u00e7 m All\u00f2 que refor\u00e7a. Posarem un refor\u00e7 a la nansa de la maleta i aix\u00ed aguantar\u00e0 m\u00e9s el pes.<\/p>\n

refor\u00e7ar v tr Fer m\u00e9s fort. Aquestes vitamines et refor\u00e7aran una mica.<\/p>\n

reforma f Acci\u00f3 i efecte de reformar. Han introdu\u00eft una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.<\/p>\n

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constituci\u00f3.<\/p>\n

refrany m Sent\u00e8ncia o consell constru\u00eft sovint amb rima. \u201cPer Tots Sants, capes i mocadors grans\u201d \u00e9s un refrany.<\/p>\n

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. T\u00e9 els colzes gastats del refrec amb la taula.<\/p>\n

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa \u00e9s calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.<\/p>\n

refredat m Inflamaci\u00f3 de les mucoses del nas i de la gola.<\/p>\n

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.<\/p>\n

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.<\/p>\n

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.<\/p>\n

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.<\/p>\n

refugiar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al pa\u00eds ve\u00ed.<\/p>\n

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.<\/p>\n

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.<\/p>\n

reg [var.: regatge] m Operaci\u00f3 de regar. Quin sistema de reg teniu?<\/p>\n

rega<\/del>* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geom\u00e8tric.<\/p>\n

de regadiu loc adj Que t\u00e9 sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.<\/p>\n

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.<\/p>\n

regal m All\u00f2 que es d\u00f3na a alg\u00fa en ocasi\u00f3 d’un aniversari, una celebraci\u00f3, etc. Per Cap d’Any sempre t\u00e9 molts regals.<\/p>\n

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.<\/p>\n

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.<\/p>\n

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.<\/p>\n

r\u00e8gim m 1 Sistema pol\u00edtic. Un r\u00e8gim mon\u00e0rquic. Un r\u00e8gim democr\u00e0tic. 2 Normativa de vida. Un r\u00e8gim de vida. Un r\u00e8gim alimentari.<\/p>\n

regi\u00f3 f Zona o territori amb caracter\u00edstiques comunes. La regi\u00f3 \u00e0rtica. La regi\u00f3 dorsal. Una regi\u00f3 clim\u00e0tica.<\/p>\n

regional adj Referent a la regi\u00f3. Carretera regional.<\/p>\n

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.<\/p>\n

registre m Instituci\u00f3 p\u00fablica on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.<\/p>\n

regla 1 f Norma. Les regles ortogr\u00e0fiques. 2 Menstruaci\u00f3. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentaci\u00f3 en regla.<\/p>\n

reglament m Conjunt de regles d’una instituci\u00f3, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.<\/p>\n

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos pa\u00efsos.<\/p>\n

regle m Estri per tra\u00e7ar l\u00ednies rectes.<\/p>\n

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un pa\u00eds. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.<\/p>\n

regne m Pa\u00eds on regna un rei o una reina. El Regne Unit.<\/p>\n

1regular adj 1 Dins d’un terme mitj\u00e0. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.<\/p>\n

2regular v tr Mantenir en una condici\u00f3 determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.<\/p>\n

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la m\u00e0xima representaci\u00f3 pol\u00edtica en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.<\/p>\n

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.<\/p>\n

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edici\u00f3 del diccionari, ja el van haver de reimprimir.<\/p>\n

reivindicaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.<\/p>\n

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els ve\u00efns reivindicaven l’antiga caserna per a \u00fas p\u00fablic.<\/p>\n

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.<\/p>\n

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.<\/p>\n

relaci\u00f3 1 f Lligam l\u00f2gic. Una cosa no t\u00e9 cap relaci\u00f3 amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relaci\u00f3 dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues fam\u00edlies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplom\u00e0tiques. Relacions sentimentals.<\/p>\n

relacionar 1 v tr Posar en relaci\u00f3. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i r\u00e8g Establir relacions. Es relaciona amb tots els ve\u00efns. 3 v rec Es relacionen molt b\u00e9.<\/p>\n

relatiu, -iva adj 1 Que t\u00e9 relaci\u00f3 (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.<\/p>\n

relaxar-se v pron Disminuir la tensi\u00f3, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu aix\u00ed i mireu de relaxar-vos.<\/p>\n

religi\u00f3 f Sistema de creences. La religi\u00f3 cat\u00f2lica. La religi\u00f3 protestant. La religi\u00f3 isl\u00e0mica.<\/p>\n

religi\u00f3s, -osa adj Referent a la religi\u00f3. Una doctrina religiosa.<\/p>\n

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.<\/p>\n

1relleu m 1 Forma que presenta la superf\u00edcie terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensi\u00f3. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.<\/p>\n

2relleu m Acci\u00f3 i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.<\/p>\n

rellevant adj Important. S\u00f3n fets rellevants.<\/p>\n

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. V\u00e9nen a rellevar els vigilants a les set del mat\u00ed.<\/p>\n

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre est\u00e0 impr\u00e8s, ara falta relligar-lo.<\/p>\n

relligat m Resultat de relligar, enquadernaci\u00f3. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.<\/p>\n

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superf\u00edcie: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sab\u00f3.<\/p>\n

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.<\/p>\n

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.<\/p>\n

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.<\/p>\n

rem m Pala amb m\u00e0nec per impulsar una embarcaci\u00f3. Amb un cop de rem, va canviar de direcci\u00f3.<\/p>\n

remar v intr Fer anar una embarcaci\u00f3 a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.<\/p>\n

remarcable adj Digne de menci\u00f3, notable. Uns fets remarcables.<\/p>\n

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urg\u00e8ncia de la nostra petici\u00f3.<\/p>\n

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els ca\u00e7adors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.<\/p>\n

remei m All\u00f2 que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.<\/p>\n

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafar\u00e0! Remena molt el cul quan camina.<\/p>\n

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.<\/p>\n

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.<\/p>\n

remolc m Vehicle que \u00e9s arrossegat per un altre. Un cami\u00f3 amb remolc. Un remolc per a equipatge.<\/p>\n

remolcador m Embarcaci\u00f3 que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.<\/p>\n

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.<\/p>\n

remol\u00ed m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.<\/p>\n

remor f So lluny\u00e0 i conf\u00fas. La remor del vent.<\/p>\n

remordiment m Sentiment de recan\u00e7a. Despr\u00e9s d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.<\/p>\n

remot, -a adj Lluny\u00e0. Venia d’un pa\u00eds remot. Aix\u00f2 va ser en temps molt remots.<\/p>\n

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.<\/p>\n

remugant adj i m Nom d’aquells mam\u00edfers que mengen herba i despr\u00e9s la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.<\/p>\n

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.<\/p>\n

renda f Guanys peri\u00f2dics. Viu de rendes.<\/p>\n

rendici\u00f3 f El fet de rendir-se. Van acordar la rendici\u00f3 de la ciutat assetjada.<\/p>\n

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.<\/p>\n

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La pla\u00e7a forta es va rendir.<\/p>\n

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religi\u00f3.<\/p>\n

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.<\/p>\n

ren\u00e9ixer [var.: *ren\u00e0ixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella \u00e8poca, les arts van ren\u00e9ixer.<\/p>\n

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.<\/p>\n

renou* m So desagradable: soroll. Fins all\u00e0 dalt arribava el renou del carrer.<\/p>\n

renovaci\u00f3 f El fet de renovar. Van acordar la renovaci\u00f3 dels contractes.<\/p>\n

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.<\/p>\n

rentada f Operaci\u00f3 de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldr\u00e0 m\u00e9s d’una rentada.<\/p>\n

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aig\u00fcera. 2 Pica per rentar la roba a m\u00e0: safareig.<\/p>\n

rentadora f M\u00e0quina autom\u00e0tica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.<\/p>\n

rentaplats m M\u00e0quina autom\u00e0tica de rentar els plats: *llavaplats.<\/p>\n

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sab\u00f3 l\u00edquid i despr\u00e9s renta’ls amb aigua clara.<\/p>\n

ren\u00fancia f El fet de renunciar. Va presentar la ren\u00fancia del c\u00e0rrec.<\/p>\n

renunciar v r\u00e8g Cedir un dret. Va renunciar a l’her\u00e8ncia en favor dels fills.<\/p>\n

renyar v tr Tirar en cara d’alg\u00fa un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.<\/p>\n

renyir v intr i r\u00e8g Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics per\u00f2 han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.<\/p>\n

reparaci\u00f3 f Operaci\u00f3 de reparar. La reparaci\u00f3 del cotxe em va costar molt cara.<\/p>\n

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.<\/p>\n

repartidor, repartidora m i f Persona que t\u00e9 per ofici repartir mercaderies. El repartidor del but\u00e0.<\/p>\n

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.<\/p>\n

repartir v tr Distribuir. El cami\u00f3 de l’ag\u00e8ncia ja \u00e9s a repartir.<\/p>\n

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’ent\u00e9n.<\/p>\n

repel.lir v tr Causar una sensaci\u00f3 de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.<\/p>\n

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisi\u00f3. Va dir que ja ho faria ell, per\u00f2 a l’hora de la veritat s’hi va repensar.<\/p>\n

repercussi\u00f3 f Efecte de repercutir. La nova llei tindr\u00e0 una gran repercussi\u00f3 en el consum de tabac.<\/p>\n

repercutir v r\u00e8g Tenir conseq\u00fc\u00e8ncies. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.<\/p>\n

repetici\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de repetir.<\/p>\n

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.laci\u00f3 que assegura una bona transmissi\u00f3 de r\u00e0dio o de televisi\u00f3.<\/p>\n

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.<\/p>\n

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussi\u00f3. Un repic de cascavells.<\/p>\n

replicar v r\u00e8g Contestar, no estar-hi d’acord.<\/p>\n

reportatge m Informaci\u00f3 period\u00edstica sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.<\/p>\n

reporter, reportera [var.: rep\u00f2rter] m i f Periodista que fa reportatges.<\/p>\n

rep\u00f2s m Descans.<\/p>\n

reposar v intr Descansar.<\/p>\n

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endem\u00e0 va reprendre les activitats com si res.<\/p>\n

represa f Acci\u00f3 i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haur\u00e0 la represa de les activitats normals.<\/p>\n

representaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de representar. Un maniqu\u00ed \u00e9s la representaci\u00f3 d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reuni\u00f3 en representaci\u00f3 de la classe.<\/p>\n

representant m i f Persona que ostenta una representaci\u00f3. Els representants dels estudiants a la junta.<\/p>\n

representar v tr 1 Significar. Qu\u00e8 representa, aquesta pintura? 2 Substituir alg\u00fa en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt dif\u00edcil.<\/p>\n

repressi\u00f3 f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressi\u00f3 sobre el poble.<\/p>\n

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.<\/p>\n

reproducci\u00f3 f Proc\u00e9s de generar nous \u00e9ssers. La reproducci\u00f3 dels \u00e9ssers vius.<\/p>\n

reproductor, -a adj Referent a la reproducci\u00f3. \u00d2rgans reproductors.<\/p>\n

reproduir 1 v tr Representar per imitaci\u00f3. Reprodu\u00efa els mateixos tics de car\u00e0cter del seu patr\u00f3. 2 reproduir-se v pron Generar nous \u00e9ssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.<\/p>\n

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebraci\u00f3 de totes.<\/p>\n

r\u00e8ptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se<\/p>\n

republic\u00e0, -ana adj Referent a la rep\u00fablica. La bandera republicana.<\/p>\n

rep\u00fablica f R\u00e8gim pol\u00edtic en qu\u00e8 el cap de l’Estat \u00e9s elegit.<\/p>\n

repugn\u00e0ncia f Sentiment de f\u00e0stic, d’horror.<\/p>\n

repugnant adj Que fa f\u00e0stic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.<\/p>\n

repugnar v r\u00e8g Fer f\u00e0stic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.<\/p>\n

reputaci\u00f3 f Fama.<\/p>\n

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res m\u00e9s a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindr\u00e0 en un no res. 4 de res exp F\u00f3rmula de cortesia. \u2014Gr\u00e0cies. \u2014De res!<\/p>\n

resar v intr Dir oracions a d\u00e9u.<\/p>\n

rescabalar v tr i r\u00e8g Recompensar d’una p\u00e8rdua. Aquella indemnitzaci\u00f3 no el podia pas rescabalar de la p\u00e8rdua del lloc de treball.<\/p>\n

rescat m Acci\u00f3 i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.<\/p>\n

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.<\/p>\n

reserva f 1 Acci\u00f3 i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecci\u00f3 que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.<\/p>\n

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opini\u00f3.<\/p>\n

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. T\u00e9 un car\u00e0cter molt reservat.<\/p>\n

resid\u00e8ncia f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense resid\u00e8ncia fixa.<\/p>\n

residu [gen. en pl.] m Materials que resten despr\u00e9s d’un proc\u00e9s. Residus industrials.<\/p>\n

resignaci\u00f3 f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgr\u00e0cia amb resignaci\u00f3.<\/p>\n

resignar-se v pron i r\u00e8g Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.<\/p>\n

resina f Subst\u00e0ncia enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.<\/p>\n

resist\u00e8ncia f Oposici\u00f3 a una for\u00e7a. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resist\u00e8ncia.<\/p>\n

resistent adj Que ofereix resist\u00e8ncia, fort. Construeixen amb material resistent.<\/p>\n

resistir v tr Oferir resist\u00e8ncia. No podia resistir el dolor.<\/p>\n

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.<\/p>\n

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.<\/p>\n

respectar v tr Tenir consideraci\u00f3, mirament (per). Cal respectar els senyals de tr\u00e0nsit.<\/p>\n

respecte 1 m Consideraci\u00f3. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’oz\u00f3.<\/p>\n

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.<\/p>\n

respiraci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de respirar. Respiraci\u00f3 pulmonar.<\/p>\n

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per br\u00e0nquies.<\/p>\n

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.<\/p>\n

resplendor f Llum, claror molt forta.<\/p>\n

respondre v r\u00e8g Satisfer una pregunta, una acusaci\u00f3, una interpel.laci\u00f3, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relaci\u00f3. No va voler respondre a aquella impertin\u00e8ncia.<\/p>\n

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No t\u00e9 sentit de la responsabilitat. 2 C\u00e0rrec. Est\u00e0 sota la vostra responsabilitat.<\/p>\n

responsable adj i m i f Que t\u00e9 l’atribuci\u00f3 (de). Qui \u00e9s el responsable d’aquest desastre?<\/p>\n

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.<\/p>\n

ressaltar v tr i intr Destacar.<\/p>\n

resseguir v tr Seguir un tra\u00e7, un cam\u00ed de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.<\/p>\n

ressentiment m Ranc\u00fania. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ru\u00efna.<\/p>\n

ressentir-se v pron i r\u00e8g Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms m\u00e9s hores, arribar\u00e0 que la salut se’n ressentir\u00e0.<\/p>\n

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.<\/p>\n

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.<\/p>\n

resta 1 f Operaci\u00f3 aritm\u00e8tica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locuci\u00f3 determinativa El restant. Al mat\u00ed anirem a la platja, i qu\u00e8 farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.<\/p>\n

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.<\/p>\n

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.<\/p>\n

restar 1 v r\u00e8g Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

restaurant m Establiment on serveixen menjars.<\/p>\n

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes fa\u00e7anes del passeig.<\/p>\n

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.<\/p>\n

restringir v tr Reduir a l\u00edmits m\u00e9s estrictes. Han restringit les normes d’acc\u00e9s.<\/p>\n

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseq\u00fc\u00e8ncia. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.<\/p>\n

resultat m Terme d’un proc\u00e9s. El resultat d’una operaci\u00f3.<\/p>\n

resum m Discurs que cont\u00e9 les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la confer\u00e8ncia.<\/p>\n

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.<\/p>\n

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.<\/p>\n

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.<\/p>\n

retallada f Operaci\u00f3 de retallar. Una bona retallada del pressupost.<\/p>\n

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escur\u00e7ar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguraci\u00f3.<\/p>\n

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.<\/p>\n

retardar v tr Deixar per m\u00e9s tard. El ministre retardava l’aparici\u00f3 en p\u00fablic.<\/p>\n

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.<\/p>\n

retencions f pl Embussos intermitents de tr\u00e0nsit que se solen produir sobretot a les autopistes.<\/p>\n

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.<\/p>\n

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.<\/p>\n

retirada f El fet de retirar-se. L’ex\u00e8rcit es batia en retirada.<\/p>\n

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el perm\u00eds de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i r\u00e8g Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competici\u00f3. Es vol retirar als seixanta anys.<\/p>\n

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes l\u00ednies del dibuix que li havien quedat poc clares.<\/p>\n

r\u00e8tol m Inscripci\u00f3 breu de car\u00e0cter informatiu. Els r\u00e8tols de les botigues. Un r\u00e8tol llumin\u00f3s.<\/p>\n

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.<\/p>\n

retolar v tr Escriure o posar un r\u00e8tol. Com han retolat la botiga?<\/p>\n

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.<\/p>\n

retornar 1 v r\u00e8g Tornar de nou. Va retornar al seu pa\u00eds al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.<\/p>\n

retrat m Representaci\u00f3 d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.<\/p>\n

retratar v tr Fotografiar.<\/p>\n

retret m Acci\u00f3 de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.<\/p>\n

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.<\/p>\n

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.<\/p>\n

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.<\/p>\n

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.<\/p>\n

retxa<\/del>* f Tra\u00e7 rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.<\/p>\n

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions<\/p>\n

reuni\u00f3 f Aplec de persones. Tenen reuni\u00f3 de claustre cada setmana.<\/p>\n

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la fam\u00edlia pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.<\/p>\n

revelaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelaci\u00f3.<\/p>\n

revelar v tr Fer con\u00e8ixer un fet no manifestat. Em va revelar l’aut\u00e8ntica hist\u00f2ria d’aquella fam\u00edlia.<\/p>\n

revenda f Lloc on es rev\u00e8n. Nom\u00e9s trobar\u00e0s entrades del concert a la revenda.<\/p>\n

revendre v tr Tornar a vendre all\u00f2 que hem comprat. Compra g\u00e8nere de f\u00e0brica i despr\u00e9s el rev\u00e8n entre els coneguts.<\/p>\n

revenja f Acci\u00f3 de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.<\/p>\n

rev\u00e9s m La part oposada al dret. Li va pegar amb el rev\u00e9s de la m\u00e0.<\/p>\n

revestiment m Material amb qu\u00e8 es recobreix una superf\u00edcie. A la paret hi havia un revestiment de cer\u00e0mica.<\/p>\n

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.<\/p>\n

revetlla [var.: *revetla] f Celebraci\u00f3 d’una vig\u00edlia. La revetlla de Sant Joan.<\/p>\n

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins dem\u00e0!<\/p>\n

revifar v intr Agafar vida, \u00e0nims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.<\/p>\n

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista t\u00e8cnic. El mec\u00e0nic va revisar el canvi de marxes.<\/p>\n

revisi\u00f3 f Acci\u00f3 de revisar. Revisi\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.<\/p>\n

revista f Publicaci\u00f3 peri\u00f2dica amb articles o reportatges. Revista d’art.<\/p>\n

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o cam\u00ed. All\u00e0, la carretera fa un revolt molt tancat.<\/p>\n

revolta f Acci\u00f3 i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.<\/p>\n

revoltar-se v pron Al\u00e7ar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.<\/p>\n

revoluci\u00f3 f Canvi sobtat d’una estructura social, pol\u00edtica, econ\u00f2mica, etc. La Revoluci\u00f3 Francesa.<\/p>\n

revolucionari, -\u00e0ria adj i m i f Referent a la revoluci\u00f3. Idees revolucion\u00e0ries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.<\/p>\n

rialla f Acci\u00f3 de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del p\u00fablic.<\/p>\n

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. T\u00e9 una cara riallera.<\/p>\n

riba f Vora d’una superf\u00edcie amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.<\/p>\n

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetaci\u00f3 de ribera.<\/p>\n

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.<\/p>\n

ric, -a adj i m i f Que t\u00e9 diners. Una fam\u00edlia rica. Els rics de la vila.<\/p>\n

rid\u00edcul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte rid\u00edcul. Quina manera de fer el rid\u00edcul!<\/p>\n

riera f Corrent d’aigua intermitent. \u201cEls torrents ja s\u00f3n rieres, i les rieres mar.\u201d<\/p>\n

rierol m Corrent d’aigua molt petit.<\/p>\n

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.<\/p>\n

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associaci\u00f3 rifa un cotxe.<\/p>\n

rifle m Fusell de repetici\u00f3.<\/p>\n

r\u00edgid, -a adj No flexible. Es va quedar r\u00edgid del fred.<\/p>\n

rigor m Exig\u00e8ncia. Un estudi hist\u00f2ric fet amb un gran rigor.<\/p>\n

rima f Concordan\u00e7a de sons en uns versos.<\/p>\n

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.<\/p>\n

rinoceront m Mam\u00edfer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.<\/p>\n

r\u00ednxol m Caragol dels cabells. El conte infantil \u201cR\u00ednxols d’or.\u201d<\/p>\n

riquesa 1 f Abund\u00e0ncia. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl B\u00e9ns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.<\/p>\n

risc m Perill probable. No volia c\u00f3rrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.<\/p>\n

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz t\u00e9 molt de ritme.<\/p>\n

r\u00edtmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera r\u00edtmica.<\/p>\n

ritu m Cerim\u00f2nia pr\u00f2pia d’una religi\u00f3. S’han casat segons el ritu jueu.<\/p>\n

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerim\u00f2nies. 2 adj Referent a un ritu. F\u00f3rmula ritual.<\/p>\n

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu T\u00faria.<\/p>\n

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.<\/p>\n

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acci\u00f3 de riure. T\u00e9 un riure que s’encomana.<\/p>\n

rival adj i m i f Adversari. Qui s\u00f3n els seus rivals en el Roland Garros?<\/p>\n

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.<\/p>\n

robar v tr i intr Prendre all\u00f2 que \u00e9s d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.<\/p>\n

robatori m Acci\u00f3 i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autob\u00fas.<\/p>\n

robot m M\u00e0quina que pot fer certes tasques d’una persona.<\/p>\n

robust, -a adj De constituci\u00f3 forta. \u00c9s baix per\u00f2 robust.<\/p>\n

roc m Pedra que pot ser agafada amb la m\u00e0. \u201cD’un cop de roc llen\u00e7at amb massa tra\u00e7a, el vailet va buidar-li un ull.\u201d<\/p>\n

roca f Massa de mat\u00e8ria mineral de la superf\u00edcie de la Terra.<\/p>\n

rock [var.: rock and roll] m Tipus de m\u00fasica moderna de ritme molt viu.<\/p>\n

roc\u00f3s, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.<\/p>\n

roda f Pe\u00e7a rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a pla\u00e7a. Les rodes d’un engranatge.<\/p>\n

rodalia f Voltants d’una poblaci\u00f3. Estaci\u00f3 de rodalia.<\/p>\n

rodam\u00f3n [pl. rodamons] m Persona sense resid\u00e8ncia ni treball fixos que va pel m\u00f3n guanyant-se la vida com pot.<\/p>\n

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.<\/p>\n

rodatge m Per\u00edode de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.<\/p>\n

rodejar v tr Posar-s(\u2018hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.<\/p>\n

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.<\/p>\n

rod\u00f3, -ona [var.: *red\u00f3] adj De forma circular. Una moneda rodona.<\/p>\n

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.<\/p>\n

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.<\/p>\n

roent adj Que est\u00e0 al m\u00e0xim de calent. Ferro roent. Oli roent.<\/p>\n

rogenc, -a adj De color tirant a roig.<\/p>\n

ro\u00ed, -\u00efna* [var.: ro\u00edn] adj Que t\u00e9 maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona ro\u00efna. Un espectacle ro\u00edn.<\/p>\n

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els gl\u00f2buls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. T\u00e9 els cabells rojos.<\/p>\n

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenci\u00f3 per la rojor de les galtes.<\/p>\n

rom m Licor tret de la canya de sucre.<\/p>\n

rom\u00e0, -ana adj i m i f De Roma.<\/p>\n

roman\u00ed [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.<\/p>\n

rom\u00e0nic 1 m Estil art\u00edstic medieval. 2 rom\u00e0nic, -a adj Referent al rom\u00e0nic o a les lleng\u00fces derivades del llat\u00ed. Una capella rom\u00e0nica. El fri\u00fcl\u00e8s \u00e9s una llengua rom\u00e0nica.<\/p>\n

rom\u00e0ntic, -a adj Referent al romanticisme. M\u00fasica rom\u00e0ntica.<\/p>\n

rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.<\/p>\n

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. T\u00e9 la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.<\/p>\n

roncar v intr Fer roncs. Quan comen\u00e7a a roncar desperta a tothom.<\/p>\n

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.<\/p>\n

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.<\/p>\n

rondinar v intr Protestar cont\u00ednuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.<\/p>\n

rondineig m Acci\u00f3 de rondinar. Tot el dia est\u00e0 amb un rondineig continu.<\/p>\n

rony\u00f3 [var.: *reny\u00f3] m \u00d2rgan del cos que filtra la sang.<\/p>\n

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.<\/p>\n

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salm\u00f3. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.<\/p>\n

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.<\/p>\n

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.<\/p>\n

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.<\/p>\n

rosegador m Nom dels mam\u00edfers caracteritzats pel fet de rosegar cont\u00ednuament.<\/p>\n

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crost\u00f3 de pa. 2 [fig.] El rosegava la consci\u00e8ncia.<\/p>\n

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.<\/p>\n

roser m Arbust amb espines que fa les roses.<\/p>\n

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.<\/p>\n

rossellon\u00e8s, -esa adj i m i f Del Rossell\u00f3.<\/p>\n

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.<\/p>\n

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.<\/p>\n

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Despr\u00e9s del rostit, van servir les postres.<\/p>\n

rostre m Cara.<\/p>\n

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.<\/p>\n

rotaci\u00f3 f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotaci\u00f3 de la Terra.<\/p>\n

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m L\u00e0mina caragolada. Un rotllo de paper higi\u00e8nic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Hist\u00f2ria, cosa pesada i mon\u00f2tona. Quin rotllo de pel.l\u00edcula. Sempre explica rotllos.<\/p>\n

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rug\u00f3s, que fa aglans.<\/p>\n

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra \u00e9s plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.<\/p>\n

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.<\/p>\n

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.<\/p>\n

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.<\/p>\n

rugbi m Esport de competici\u00f3 en qu\u00e8 juguen dos equips de quinze persones.<\/p>\n

rugir v intr Fer rugits.<\/p>\n

rugit m Crit del lle\u00f3.<\/p>\n

rug\u00f3s, -osa adj Dit d’una superf\u00edcie plena d’arrugues.<\/p>\n

ru\u00efna f Situaci\u00f3 de desastre econ\u00f2mic, de destrucci\u00f3 material. Aquell negoci el va portar a la ru\u00efna. La casa era una aut\u00e8ntica ru\u00efna.<\/p>\n

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.<\/p>\n

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.<\/p>\n

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. \u201cProhibit abocar-hi runa.\u201d<\/p>\n

ruptura f Trencament. Va amena\u00e7ar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos pa\u00efsos.<\/p>\n

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.<\/p>\n

rus, russa 1 adj i m i f De R\u00fassia. 2 rus m Llengua russa.<\/p>\n

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.<\/p>\n

r\u00fastic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat r\u00fastic.<\/p>\n

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules Q quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix. quadra f Establa de cavalls. quadrat 1 m Quadril\u00e0ter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitaci\u00f3 quadrada. quadril\u00e0ter m Pol\u00edgon de quatre costats. quadro [var.: … <\/p>\n

Continue reading “Q, R”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2875"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2875"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2875\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2875"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2875"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2875"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2875"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2875"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}