{"id":2878,"date":"2023-04-26T08:34:26","date_gmt":"2023-04-26T08:34:26","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2878"},"modified":"2023-04-26T09:16:39","modified_gmt":"2023-04-26T09:16:39","slug":"s-t","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/s-t\/","title":{"rendered":"S, T"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

S<\/h1>\n

sa, sana adj Que t\u00e9 salut. Una persona sana.<\/p>\n

saba f L\u00edquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.<\/p>\n

sabata f Cal\u00e7at de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.<\/p>\n

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.<\/p>\n

sabateria f Botiga de sabates.<\/p>\n

sabatilla f Cal\u00e7at c\u00f2mode, generalment d’estar per casa.<\/p>\n

saber v tr Tenir(-ne) not\u00edcia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No s\u00e9 pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta hist\u00f2ria antiga.<\/p>\n

sab\u00f3 m Producte de neteja. Sab\u00f3 en pastilles. Sab\u00f3 l\u00edquid.<\/p>\n

sabotatge m Acci\u00f3 violenta per perjudicar els interessos d’alg\u00fa. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.<\/p>\n

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la confer\u00e8ncia del ministre.<\/p>\n

sac m Recipient gran de tela o de pl\u00e0stic. Un sac de farina. Un sac de dormir.<\/p>\n

sacarina f Producte per endolcir.<\/p>\n

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.<\/p>\n

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.<\/p>\n

sacrifici m Acte que comporta una p\u00e8rdua volunt\u00e0ria. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.<\/p>\n

sacsejada f Acci\u00f3 i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cant\u00f3.<\/p>\n

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.<\/p>\n

safan\u00f2ria* [var.: *safann\u00e0ria] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.<\/p>\n

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a m\u00e0: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.<\/p>\n

safata f Pe\u00e7a plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.<\/p>\n

safr\u00e0 m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safr\u00e0 en p\u00e8l.<\/p>\n

sag\u00ed* m Greix fos del porc: llard.<\/p>\n

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.<\/p>\n

sagrament m Ritu propi de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. El sagrament del baptisme.<\/p>\n

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religi\u00f3. Els edificis sagrats.<\/p>\n

sa\u00efm* m Greix fos del porc: llard.<\/p>\n

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentaci\u00f3. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.<\/p>\n

sala f 1 Pe\u00e7a espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espai\u00f3s de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.<\/p>\n

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.<\/p>\n

salari m Sou. \u201cEl salari de la por.\u201d<\/p>\n

salat, -ada adj Que t\u00e9 un exc\u00e9s de sal. La sopa \u00e9s salada.<\/p>\n

saler m Recipient de la sal.<\/p>\n

saliva f Secreci\u00f3 de les gl\u00e0ndules salivals.<\/p>\n

salm\u00f3 m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.<\/p>\n

sal\u00f3 m Sala espaiosa i guarnida. Un sal\u00f3 de ball. Els salons d’un palau.<\/p>\n

salsa 1 f Barreja de condiments l\u00edquids o pastosos per al menjar. C\u00f2ctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Esp\u00e8cies.<\/p>\n

salsera f Recipient per a salses.<\/p>\n

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o b\u00e9 fumada.<\/p>\n

salt m Acci\u00f3 i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’al\u00e7ada. Salt de llargada.<\/p>\n

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur \u00e9s un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.<\/p>\n

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.<\/p>\n

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.<\/p>\n

saludar v tr Fer una salutaci\u00f3. Sempre saluda una mar de gent.<\/p>\n

salut 1 f Abs\u00e8ncia de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp F\u00f3rmula de salutaci\u00f3, de brindis. A la vostra salut!<\/p>\n

salutaci\u00f3 f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb alg\u00fa. Per tota salutaci\u00f3 deia:\u201dVinga!\u201d<\/p>\n

salvaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvaci\u00f3.<\/p>\n

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la p\u00e0tria.<\/p>\n

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i r\u00e8g Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.<\/p>\n

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. S\u00f3n una colla de salvatges.<\/p>\n

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.<\/p>\n

salze m Arbre de ribera d’escor\u00e7a grisa i branques dretes.<\/p>\n

samarreta f Pe\u00e7a de roba interior, amb m\u00e0nigues o sense, que cobreix el t\u00f2rax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.<\/p>\n

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacall\u00e0 amb samfaina.<\/p>\n

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions clim\u00e0tiques.<\/p>\n

sanci\u00f3 f C\u00e0stig imposat per una falta, especialment a un esportista.<\/p>\n

sancionar v tr Posar una sanci\u00f3.<\/p>\n

sand\u00e0lia f Cal\u00e7at molt obert que se subjecta amb tires.<\/p>\n

sanejament m Acci\u00f3 de condicionar higi\u00e8nicament. Calia procedir al sanejament del local.<\/p>\n

sang f Fluid que circula per les venes i art\u00e8ries.<\/p>\n

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.<\/p>\n

sanguini, -\u00ednia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.<\/p>\n

sanitari, -\u00e0ria adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.<\/p>\n

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat p\u00fablica \u00e9s un dret dels treballadors.<\/p>\n

sant, -a 1 adj i m i f Que \u00e9s considerat digne de veneraci\u00f3 en algunes religions. Tenen per patr\u00f3 sant Roc. 2 sant m Dia de la celebraci\u00f3 d’un sant. Dem\u00e0 \u00e9s el sant del meu germ\u00e0.<\/p>\n

santcrist m S\u00edmbol cristi\u00e0 que representa Jes\u00fas crucificat.<\/p>\n

santuari m Edifici religi\u00f3s fam\u00f3s.<\/p>\n

saquejar v tr Robar amb viol\u00e8ncia. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.<\/p>\n

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.<\/p>\n

sargantana f R\u00e8ptil petit, prim i de cua llarga.<\/p>\n

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.<\/p>\n

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.<\/p>\n

sarpa<\/del>* f M\u00e0 d’un animal dotada d’urpes: grapa.<\/p>\n

sarpat<\/del>* m Quantitat que cap en una m\u00e0: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.<\/p>\n

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.<\/p>\n

sastreria f Botiga i obrador de sastre.<\/p>\n

sat\u00e8l.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna \u00e9s el sat\u00e8l.lit de la Terra.<\/p>\n

satisfacci\u00f3 f Estat de qui est\u00e0 satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.<\/p>\n

satisfer v tr Fer content. Em satisf\u00e0 veure’l tan treballador.<\/p>\n

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’\u00faltim treball que he fet.<\/p>\n

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.<\/p>\n

savi, s\u00e0via [var.: *sabut] adj i m i f Que t\u00e9 gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona s\u00e0via. Els set savis de Gr\u00e8cia.<\/p>\n

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’aut\u00e8ntica saviesa.<\/p>\n

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba est\u00e0 seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Est\u00e0s m\u00e9s sec que un esp\u00e0rrec.<\/p>\n

de sec\u00e0 loc adj Que no disposa de regatge. Terres de sec\u00e0. Cultiu de sec\u00e0.<\/p>\n

secci\u00f3 f 1 Divisi\u00f3 organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secci\u00f3 de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geom\u00e8tric per un pla. Columnes de secci\u00f3 quadrangular.<\/p>\n

secreci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de segregar un l\u00edquid.<\/p>\n

secret 1 m Fet, not\u00edcia que no conv\u00e9 divulgar. Et dir\u00e9 una cosa, per\u00f2 n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.<\/p>\n

secretari, secret\u00e0ria m i f Persona que est\u00e0 al c\u00e0rrec d’una secretaria.<\/p>\n

secretaria f Secci\u00f3 d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives m\u00e9s importants.<\/p>\n

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la poblaci\u00f3 per sectors de producci\u00f3.<\/p>\n

secundar v tr Seguir alg\u00fa en un mateix prop\u00f2sit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.<\/p>\n

secundari, -\u00e0ria adj 1 En segon ordre d’import\u00e0ncia. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha despr\u00e9s del primari.<\/p>\n

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.<\/p>\n

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.<\/p>\n

sega f Collita dels cereals. L’\u00e8poca de la sega.<\/p>\n

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.<\/p>\n

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una m\u00e0quina.<\/p>\n

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspond\u00e8ncia.<\/p>\n

segle m Per\u00edode de cent anys.<\/p>\n

segon m La seixantena part d’un minut.<\/p>\n

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. \u00c9s la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.<\/p>\n

segons prep D’acord amb, en opini\u00f3 de. Tot va segons ho hav\u00edem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

segregar v tr Produir un l\u00edquid un organisme. El fetge segrega bilis.<\/p>\n

segrest m Acci\u00f3 de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.<\/p>\n

seg\u00fcent adj Que ve despr\u00e9s. Ho van fer el dia seg\u00fcent. Ho trobar\u00e0s a la p\u00e0gina seg\u00fcent.<\/p>\n

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.<\/p>\n

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia alg\u00fa que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continu\u00eftat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(\u2018n) v pron Arribar a una conclusi\u00f3. I de tot aix\u00f2, qu\u00e8 se’n segueix?<\/p>\n

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, despr\u00e9s, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindr\u00e0 de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho far\u00e9 tot seguit.<\/p>\n

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estar\u00e0 gens segur.<\/p>\n

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindr\u00e0 fins m\u00e9s tard.<\/p>\n

seguretat f 1 Condici\u00f3 de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat p\u00fablica. 2 seguretat social Sistema p\u00fablic d’assist\u00e8ncia als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.<\/p>\n

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.<\/p>\n

seit\u00f3 m Peix semblant a la sardina per\u00f2 m\u00e9s petit: *aladroc.<\/p>\n

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut t\u00e9 seixanta segons. 2 m El nombre 60.<\/p>\n

selecci\u00f3 f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecci\u00f3 de poemes de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s. Una selecci\u00f3 nacional de futbol.<\/p>\n

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.<\/p>\n

sella f Seient per muntar a cavall.<\/p>\n

sell\u00f3 m Seient de bicicleta.<\/p>\n

selva f Bosc dels climes c\u00e0lids i plujosos. La selva de l’Amazones.<\/p>\n

sem\u00e0for m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulaci\u00f3.<\/p>\n

semblan\u00e7a f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblan\u00e7a entre els dos germans.<\/p>\n

semblant adj Que t\u00e9 unes caracter\u00edstiques similars (a). Eren dues an\u00e8cdotes semblants.<\/p>\n

semblar v atr 1 Indica comparaci\u00f3. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindr\u00e0. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opini\u00f3. Em sembla que no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed.<\/p>\n

sembra f Acci\u00f3 de sembrar. Ha arribat l’\u00e8poca de la sembra.<\/p>\n

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa esp\u00e8s.<\/p>\n

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.<\/p>\n

semen m L\u00edquid blanquin\u00f3s i esp\u00e8s que cont\u00e9 els espermatozoides.<\/p>\n

semental m Animal mascle destinat a la procreaci\u00f3.<\/p>\n

semestre m Per\u00edode de sis mesos.<\/p>\n

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.<\/p>\n

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat aix\u00ed. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca s\u00f3c al lavabo. 3 A condici\u00f3 que. Hi ser\u00e9, sempre que aviseu amb temps.<\/p>\n

senador, senadora m i f Membre d’un senat.<\/p>\n

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.<\/p>\n

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congr\u00e9s.<\/p>\n

sencer, -a adj \u00cdntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.<\/p>\n

senglar [var.: porc senglar] m Mam\u00edfer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de p\u00e8l i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.<\/p>\n

sensaci\u00f3 f Impressi\u00f3 dels sentits. Sensaci\u00f3 de calor, de fred. Sensaci\u00f3 de benestar.<\/p>\n

sense [var.: sens, en expressions: \u2018sens dubte’, \u2018sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tom\u00e0quet o sense? D\u00f3na’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.<\/p>\n

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. T\u00e9 molta sensibilitat auditiva.<\/p>\n

sensible adj Que t\u00e9 sensibilitat. T\u00e9 una pell molt sensible als raigs del sol.<\/p>\n

sensorial adj Referent als sentits corporals.<\/p>\n

sent\u00e8ncia f Conclusi\u00f3 a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sent\u00e8ncia.<\/p>\n

sentiment m Disposici\u00f3 de l’\u00e0mbit de les emocions. T\u00e9 bons sentiments. Un sentiment de culpa.<\/p>\n

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.<\/p>\n

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigil\u00e0ncia.<\/p>\n

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindr\u00e0. 4 sentir-hi v pron No hi sent b\u00e9 de l’orella esquerra.<\/p>\n

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’o\u00efda. 2 Significat. Quin sentit t\u00e9, aix\u00f2? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientaci\u00f3 lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.<\/p>\n

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.<\/p>\n

senyal m Signe gr\u00e0fic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de tr\u00e0nsit. El gu\u00e0rdia em feia senyal amb la m\u00e0 de parar.<\/p>\n

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.<\/p>\n

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlar\u00e0 el senyor alcalde. S\u00ed senyor, vost\u00e8 mana.<\/p>\n

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?<\/p>\n

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.<\/p>\n

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.<\/p>\n

separaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separaci\u00f3.<\/p>\n

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un env\u00e0 separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i r\u00e8g Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.<\/p>\n

septentrional adj Del nord. Noruega \u00e9s un pa\u00eds septentrional.<\/p>\n

seq\u00fc\u00e8ncia f 1 Successi\u00f3 de paraules, d’imatges, etc. La seq\u00fc\u00e8ncia d’imatges d’una pel.l\u00edcula. 2 Cada una de les parts en qu\u00e8 es divideix una narraci\u00f3. Una narraci\u00f3 amb les seq\u00fc\u00e8ncies desordenades.<\/p>\n

sequera [var.: secada] f Per\u00edode llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.<\/p>\n

s\u00e8quia [var.: *s\u00e9quia, *s\u00edquia] f Canal per regar: rec.<\/p>\n

ser [var.: *esser, \u00e9sser] 1 v intr Indica situaci\u00f3 puntual en un lloc, localitzaci\u00f3, punt d’arribada. On \u00e9s la Maria? El carrer Gran \u00e9s a quatre travessies d’aqu\u00ed. Ja hi som. 2 Indica localitzaci\u00f3 puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que s\u00f3n al poble. 3 v atr La pla\u00e7a era plena. La fruita \u00e9s madura. L’oncle \u00e9s mort. 4 m Tot all\u00f2 que existeix: \u00e9sser. Els sers vius.<\/p>\n

ser\u00e8, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar est\u00e0 serena.<\/p>\n

serenitat f Qualitat de ser\u00e8. Malgrat l’esc\u00e0ndol, no va perdre pas la serenitat.<\/p>\n

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.<\/p>\n

s\u00e8rie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una s\u00e8rie de fets estranys que li havien passat.<\/p>\n

serietat f Qualitat de seri\u00f3s. Parlava sempre amb aquella serietat.<\/p>\n

seri\u00f3s, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seri\u00f3s. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seri\u00f3s.<\/p>\n

seriosament adv De deb\u00f2. Ho va plantejar seriosament.<\/p>\n

serm\u00f3 m Discurs religi\u00f3s, fet generalment per un capell\u00e0. Un serm\u00f3 de Quaresma.<\/p>\n

serp [var.: serpent m o f] f R\u00e8ptil de cos allargat i sense potes.<\/p>\n

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.<\/p>\n

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.<\/p>\n

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es despr\u00e8n de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.<\/p>\n

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensi\u00f3. La serralada pirinenca.<\/p>\n

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint cent\u00edmetres aquests taulons, que s\u00f3n massa llargs.<\/p>\n

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.<\/p>\n

s\u00e8rum m Nom gen\u00e8ric de molts l\u00edquids, com el s\u00e8rum de la sang o el s\u00e8rum que s’aplica amb finalitats terap\u00e8utiques.<\/p>\n

servei [var.: *servici] 1 m Acci\u00f3 de servir; profit. Quin servei fa, aix\u00f2, posat aqu\u00ed? Un servei p\u00fablic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acci\u00f3 de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccci\u00f3. Una empresa de serveis.<\/p>\n

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.<\/p>\n

servir 1 v r\u00e8g Tenir utilitat. Per a qu\u00e8 serveix, aix\u00f2? 2 v r\u00e8g Fer la funci\u00f3 (de). La plata ens servir\u00e0 de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i r\u00e8g Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.<\/p>\n

sessi\u00f3 f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessi\u00f3 de treball.<\/p>\n

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.<\/p>\n

1set f Necessitat de beure. Menjar bacall\u00e0 fa set.<\/p>\n

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.<\/p>\n

set\u00e8, -ena [var.: *s\u00e8ptim] 1 det i pron El que fa set. El set\u00e8 dia de la setmana. Ha arribat el set\u00e8. 2 set\u00e8 m Nombre fraccionari. Cinc setens (5\/7).<\/p>\n

setembre m El nov\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

setge m El fet de rodejar per atacar. L’ex\u00e8rcit enemic va posar setge a la ciutat.<\/p>\n

setmana f Per\u00edode de set dies, especialment el compr\u00e8s entre el dilluns i el diumenge.<\/p>\n

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.<\/p>\n

setmanari m Revista que es publica cada setmana.<\/p>\n

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.<\/p>\n

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.<\/p>\n

setze 1 det En nombre de setze. \u201cSetze jutges d’un jutjat.\u201d 2 m El nombre 16.<\/p>\n

1seu [f. seva o seua] Indica pertinen\u00e7a, relaci\u00f3, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perqu\u00e8 han tingut la seua oportunitat. S\u00f3n parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.<\/p>\n

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat \u00e9s a l’altre carrer.<\/p>\n

seure v intr i r\u00e8g Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.<\/p>\n

sever, -a adj Exigent. \u00c9s molt sever amb l’educaci\u00f3 dels fills.<\/p>\n

sexe m Conjunt de caracter\u00edstiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home \u00e9s una persona de sexe mascul\u00ed.<\/p>\n

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educaci\u00f3 sexual.<\/p>\n

sexualitat f Manera de comportar-se en relaci\u00f3 al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.<\/p>\n

1si 1 conj Indica condici\u00f3. Si veniu despr\u00e9s, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessi\u00f3. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Refor\u00e7a modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que \u00e9s ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’anir\u00e9 tot sol.<\/p>\n

2si pron [precedit de preposici\u00f3] Forma reflexiva o rec\u00edproca de 3a. persona. Es discutien entre si.<\/p>\n

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n

s\u00ed adv Indica afirmaci\u00f3. Ens ha dit que s\u00ed.<\/p>\n

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.<\/p>\n

sigla f Indicaci\u00f3 d’una entitat mitjan\u00e7ant les inicials. La sigla de Televisi\u00f3 de Catalunya \u00e9s TVC.<\/p>\n

signar v tr Firmar.<\/p>\n

signatura f Firma.<\/p>\n

signe m Senyal significatiu. Els signes aritm\u00e8tics.<\/p>\n

significar v tr Tenir un significat. Qu\u00e8 significa, aquesta p\u00e0gina en blanc?<\/p>\n

significat m Concepte representat per un signe. Quin \u00e9s el significat de \u201cprotozou\u201d?<\/p>\n

significatiu, -iva adj Que t\u00e9 significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.<\/p>\n

silenci m Abs\u00e8ncia de so. El silenci de la nit.<\/p>\n

silenci\u00f3s, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenci\u00f3s cap a la pla\u00e7a.<\/p>\n

s\u00edl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissi\u00f3 de veu. La paraula \u2018taula’ t\u00e9 dues s\u00edl.labes.<\/p>\n

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.<\/p>\n

s\u00edmbol m Signe gr\u00e0fic o imatge que representa un concepte. Una calavera \u00e9s el s\u00edmbol de la mort.<\/p>\n

simb\u00f2lic, -a adj Que t\u00e9 car\u00e0cter de s\u00edmbol.<\/p>\n

simi m Nom gen\u00e8ric de les mones, especialment de les grans. \u201cEl planeta dels simis.\u201d<\/p>\n

similar adj Semblant. S\u00f3n fets similars.<\/p>\n

simpatia f Qualitat de car\u00e0cter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el p\u00fablic.<\/p>\n

simp\u00e0tic, -a adj Que t\u00e9 simpatia. \u00c9s molt informal per\u00f2 simp\u00e0tic.<\/p>\n

simple adj Senzill. Li va plantejar una q\u00fcesti\u00f3 molt simple.<\/p>\n

simplement adv Refor\u00e7a una afirmaci\u00f3. \u00c9s que, simplement, no m’agrada.<\/p>\n

simplificar v tr Fer m\u00e9s simple. Si fas servir l’ordinador, simplificar\u00e0s la feina.<\/p>\n

s\u00edmptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un s\u00edmptoma clar de refredat.<\/p>\n

simultani, -\u00e0nia adj Dit de dos fets produ\u00efts alhora. Dues accions simult\u00e0nies.<\/p>\n

sincer, -a adj Que no enganya, de deb\u00f2. Unes paraules d’afecte sinceres.<\/p>\n

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.<\/p>\n

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho dir\u00e9 amb tota sinceritat.<\/p>\n

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.<\/p>\n

sindicat m Associaci\u00f3 de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.<\/p>\n

s\u00edndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *mel\u00f3 d’Alger.<\/p>\n

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’est\u00f3mac que fa fer un so agut.<\/p>\n

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de \u2018cossos’ \u00e9s \u2018cos’.<\/p>\n

sin\u00f3 conj Segueix la negaci\u00f3 d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bol\u00edgraf, sin\u00f3 amb ploma.<\/p>\n

sin\u00f2nim m Paraula d’un mateix significat que una altra. \u2018Benzina’ i \u2018gasolina’ s\u00f3n sin\u00f2nims.<\/p>\n

s\u00edntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una s\u00edntesi de cada article en diferents lleng\u00fces.<\/p>\n

s\u00edpia [var.: s\u00e9pia] f Mol.lusc mar\u00ed de cos allargat, amb deu tentacles. S\u00edpia amb patates.<\/p>\n

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la f\u00e0brica.<\/p>\n

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una m\u00e0. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

sis\u00e8, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sis\u00e8 dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sis\u00e8. 2 sis\u00e8 m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4\/6).<\/p>\n

sisme m Terratr\u00e8mol. Sisme submar\u00ed.<\/p>\n

s\u00edsmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments s\u00edsmics.<\/p>\n

sistema m Conjunt que t\u00e9 una organitzaci\u00f3 interna. El sistema esquel\u00e8tic. El sistema m\u00e8tric decimal. Un sistema muntany\u00f3s.<\/p>\n

sitja f Dip\u00f2sit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.<\/p>\n

situaci\u00f3 f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i laboral del pa\u00eds.<\/p>\n

situar v tr Determinar una situaci\u00f3, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.<\/p>\n

sivella f Pe\u00e7a met\u00e0l.lica per cordar un cintur\u00f3.<\/p>\n

so m Sensaci\u00f3 que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.<\/p>\n

sobir\u00e0, -ana adj i m i f Que t\u00e9 la m\u00e0xima autoritat. El poble sobir\u00e0. El monarca sobir\u00e0.<\/p>\n

sobrar v tr Haver(-n’hi) de m\u00e9s. Despr\u00e9s del recompte, van sobrar tres peces.<\/p>\n

sobrassada f Embotit past\u00f3s de color vermell.<\/p>\n

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’oz\u00f3. 2 [i loc prep: \u2018a sobre’, \u2018a sobre de’, \u2018per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi far\u00e0 falta un sobre m\u00e9s gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.<\/p>\n

sobrec\u00e0rrega f Exc\u00e9s de c\u00e0rrega. Van multar el camioner per sobrec\u00e0rrega.<\/p>\n

sobreent\u00e8s m All\u00f2 que es d\u00f3na per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.<\/p>\n

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que all\u00f2 era una llum sobrenatural.<\/p>\n

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el l\u00edmit de velocitat.<\/p>\n

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb aix\u00f2 en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.<\/p>\n

sobresortir v r\u00e8g Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.<\/p>\n

sobretot adv M\u00e9s que res. Li agraden les pel.l\u00edcules d’aventures, per\u00f2 sobretot les de Spielberg.<\/p>\n

sobrevalorar v tr Valorar en exc\u00e9s. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resist\u00e8ncia.<\/p>\n

sobreviure v intr i r\u00e8g Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espant\u00f3s terratr\u00e8mol.<\/p>\n

sobri, s\u00f2bria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, nom\u00e9s ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.<\/p>\n

sobtat, -ada adj Que ha succe\u00eft de cop. All\u00f2 va ser un canvi sobtat.<\/p>\n

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.<\/p>\n

soc* m Cal\u00e7at de fusta antic, o b\u00e9 de sola gruixuda i sense talonera: esclop.<\/p>\n

soci, s\u00f2cia m i f Que s\u00f3n membres d’una associaci\u00f3. Els socis del club.<\/p>\n

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.<\/p>\n

socialisme m Ideologia social i pol\u00edtica basada en els interessos de la classe treballadora.<\/p>\n

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.<\/p>\n

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat an\u00f2nima.<\/p>\n

soc\u00f3rrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van soc\u00f3rrer els accidentats.<\/p>\n

socors m Auxili. Finestreta de socors.<\/p>\n

sof\u00e0 m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.<\/p>\n

sofre m Element qu\u00edmic de color groc que despr\u00e8n un gas sufocant quan crema.<\/p>\n

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.<\/p>\n

sofriment m El fet de sofrir. De qu\u00e8 li ha servit, tot aquell sofriment f\u00edsic?<\/p>\n

sofrir v intr i tr Suportar un mal. \u201cTornarem a sofrir, tornarem a v\u00e8ncer.\u201d<\/p>\n

sogre 1 m Pare del c\u00f2njuge o de la c\u00f2njuge. 2 sogra f Mare del c\u00f2njuge o de la c\u00f2njuge.<\/p>\n

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.<\/p>\n

sol, a 1 adj A\u00efllat. \u201cA l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.\u201d 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ning\u00fa, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Est\u00e0 tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Nom\u00e9s un. T\u00e9 un sol germ\u00e0. Un de sol.<\/p>\n

sol m Estrella del sistema solar.<\/p>\n

s\u00f2l m 1 La superf\u00edcie de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un s\u00f2l aren\u00f3s.<\/p>\n

sola f Part que toca a terra d’un cal\u00e7at.<\/p>\n

solament adv Nom\u00e9s. T’ho dir\u00e9 solament una vegada.<\/p>\n

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.<\/p>\n

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.<\/p>\n

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.<\/p>\n

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una pe\u00e7a. Una soldadura resistent.<\/p>\n

soldar v tr Unir metalls o pl\u00e0stic.<\/p>\n

soldat, soldada m i f Membre d’un ex\u00e8rcit, especialment sense graduaci\u00f3.<\/p>\n

solemne adj Celebrat amb cerim\u00f2nies, amb pompa. Ha estat una inauguraci\u00f3 de curs molt solemne.<\/p>\n

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.<\/p>\n

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.<\/p>\n

s\u00f2lid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments s\u00f2lids. Uns arguments s\u00f2lids. 2 s\u00f2lid m Cos amb les mol\u00e8cules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra \u00e9s un s\u00f2lid.<\/p>\n

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb B\u00f2snia.<\/p>\n

solidesa f Qualitat de s\u00f2lid, consist\u00e8ncia.<\/p>\n

solista m i f Cantant o m\u00fasic que interpreta tot sol.<\/p>\n

solitari, -\u00e0ria adj Que \u00e9s tot sol. Un n\u00favol solitari.<\/p>\n

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.<\/p>\n

sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.<\/p>\n

sol.licitud f Petici\u00f3, especialment la que es fa formalment per escrit.<\/p>\n

sols 1 adv Nom\u00e9s. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Nom\u00e9s. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sin\u00f3 que loc conj No tan sols no l’accepta, sin\u00f3 que no el pot veure.<\/p>\n

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.<\/p>\n

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.<\/p>\n

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club nom\u00e9s per a solters.<\/p>\n

soluci\u00f3 f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situaci\u00f3 dolenta Ja hem trobat la soluci\u00f3 del problema.<\/p>\n

solucionar v tr Trobar una soluci\u00f3.<\/p>\n

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fant\u00e0stics. No toca de peus a terra, \u00e9s un somiador.<\/p>\n

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu qu\u00e8 he somiat, aquesta nit?<\/p>\n

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matal\u00e0s.<\/p>\n

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espant\u00f3s.<\/p>\n

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.<\/p>\n

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusi\u00f3, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Llu\u00efa un ample somriure.<\/p>\n

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. T\u00e9 un son profund. Ja ha trencat el son.<\/p>\n

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat nom\u00e9s amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. \u201cCada terra fa sa guerra.\u201d<\/p>\n

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona b\u00e9.<\/p>\n

sonat, -ada adj 1 Conegut, fam\u00f3s. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Est\u00e0s una mica sonat.<\/p>\n

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibraci\u00f3 de cordes vocals. Una essa sonora.<\/p>\n

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna subst\u00e0ncia amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.<\/p>\n

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m \u00c0pat que es fa al vespre. A quina hora \u00e9s el sopar?<\/p>\n

sopera f Recipient per servir la sopa.<\/p>\n

soprano f Cantant femenina de veu aguda.<\/p>\n

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. \u00c9s sord d’una orella.<\/p>\n

sorgir v intr Apar\u00e8ixer de cop. Va sorgir de les tenebres.<\/p>\n

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les m\u00e0quines.<\/p>\n

soroll\u00f3s, -osa adj Que fa soroll. Un p\u00fablic soroll\u00f3s.<\/p>\n

sorprendre v tr Agafar d’improv\u00eds. Va sorprendre el p\u00fablic amb dues noves can\u00e7ons.<\/p>\n

sorprenent adj Que sorpr\u00e8n. Va ser un \u00e8xit sorprenent.<\/p>\n

sorpresa f Acci\u00f3 i efecte de sorprendre(\u2018s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.<\/p>\n

sorra f Conjunt de part\u00edcules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.<\/p>\n

sorrenc, -a adj Que cont\u00e9 sorra, aren\u00f3s. La terra sorrenca va b\u00e9 per als cactus.<\/p>\n

sort 1 f Coincid\u00e8ncia, atzar amb influ\u00e8ncia positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avi\u00f3. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!<\/p>\n

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.<\/p>\n

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acci\u00f3 i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida T\u00e9 unes sortides que fan petar de riure.<\/p>\n

sortir 1 v r\u00e8g Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la m\u00e0quina, per\u00f2 no se’n va sortir.<\/p>\n

sospir m Aspiraci\u00f3 fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.<\/p>\n

sospirar v intr Fer sospirs.<\/p>\n

sospita f Acci\u00f3 i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.<\/p>\n

sospitar v r\u00e8g Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.<\/p>\n

sospit\u00f3s, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospit\u00f3s.<\/p>\n

sostenidors m pl Pe\u00e7a de roba femenina per subjectar els pits.<\/p>\n

sosteniment m All\u00f2 que sost\u00e9. Aquells pilars eren un esc\u00e0s sosteniment per al pont.<\/p>\n

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.<\/p>\n

sostre m Part de dalt d’una habitaci\u00f3 oposada al terra.<\/p>\n

sot m Clot.<\/p>\n

sota Indica situaci\u00f3 a la part inferior d’una superf\u00edcie, per oposici\u00f3 a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv \u2018a sota’, \u2018all\u00e0 sota’…] A un rac\u00f3 del menjador hi ha una butaca, doncs el document \u00e9s ben b\u00e9 sota, a sota, all\u00e0 sota. 2 prep [i loc prep \u2018sota de’, \u2018a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.<\/p>\n

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el p\u00e0rquing al soterrani.<\/p>\n

sotmetre(\u2018s) v tr, pron i r\u00e8g Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.<\/p>\n

sotrac m Moviment brusc. El vell autob\u00fas avan\u00e7ava per la carretera fent sotracs.<\/p>\n

sou m Diners que es cobren peri\u00f2dicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.<\/p>\n

sovint adv Amb freq\u00fc\u00e8ncia. Tot sovint el veig a la pla\u00e7a.<\/p>\n

stop m Senyal de tr\u00e0nsit que significa \u201catureu-vos\u201d.<\/p>\n

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.<\/p>\n

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.<\/p>\n

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.<\/p>\n

suavitzant m Producte que fa suau all\u00f2 que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.<\/p>\n

subjecci\u00f3 f Estat del qui est\u00e0 sotm\u00e8s. Havien de suportar la subjecci\u00f3 a unes lleis injustes.<\/p>\n

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.<\/p>\n

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotm\u00e8s. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.<\/p>\n

submar\u00ed 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submar\u00ed at\u00f2mic. 2 submar\u00ed, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.<\/p>\n

submarinisme m Pr\u00e0ctica de la immersi\u00f3 amb finalitats esportives o cient\u00edfiques.<\/p>\n

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.<\/p>\n

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pant\u00e0 va submergir el poble.<\/p>\n

subordinat, -ada adj i m i f Que en dep\u00e8n d’un altre. Una oraci\u00f3 subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.<\/p>\n

subornar v tr Comprar el favor d’alg\u00fa.<\/p>\n

subratllar v tr 1 Tra\u00e7ar(-hi) una l\u00ednia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) \u00e8mfasi. Volia subratllar la import\u00e0ncia d’aquell acord.<\/p>\n

subscriure(\u2018s) v tr, pron i r\u00e8g Abonar(-se), especialment a una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica. Va subscriure’s a la revista.<\/p>\n

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.<\/p>\n

subs\u00f2l m Capa que hi ha sota el s\u00f2l. El subs\u00f2l d’aquella regi\u00f3 \u00e9s ric en minerals.<\/p>\n

subst\u00e0ncia f Mat\u00e8ria que forma un cos.<\/p>\n

substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituir\u00e0?<\/p>\n

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competici\u00f3, etc.<\/p>\n

subterrani, -\u00e0nia adj Que \u00e9s sota terra. Ferrocarril subterrani. Aig\u00fces subterr\u00e0nies.<\/p>\n

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.<\/p>\n

suc m 1 L\u00edquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 L\u00edquid produ\u00eft quan es fa un guisat. Patates amb suc.<\/p>\n

sucar v tr Mullar en un l\u00edquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.<\/p>\n

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Qu\u00e8 deu haver succe\u00eft, que tothom corre? 2 v r\u00e8g Anar darrere d’alg\u00fa altre en un c\u00e0rrec.<\/p>\n

successi\u00f3 f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successi\u00f3.<\/p>\n

successiu, -iva adj Seg\u00fcent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.<\/p>\n

sucre m Subst\u00e0ncia dol\u00e7a que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentaci\u00f3. Es pren el caf\u00e8 sense sucre.<\/p>\n

sucrera f Recipient del sucre.<\/p>\n

sucursal f Oficina, empresa secund\u00e0ria respecte a una de principal. Una sucursal banc\u00e0ria.<\/p>\n

sud m Punt cardinal, en direcci\u00f3 cap al pol Sud de la Terra.<\/p>\n

sud-americ\u00e0, -ana adj m i f De Sud-am\u00e8rica.<\/p>\n

suec, -a 1 adj i m i f De Su\u00e8cia. 2 suec m Llengua sueca.<\/p>\n

su\u00e8ter m Jersei, especialment quan \u00e9s gruixut.<\/p>\n

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius aix\u00ed, ja ser\u00e0 suficient. 3 m Qualificaci\u00f3 que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matem\u00e0tiques.<\/p>\n

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.<\/p>\n

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiraci\u00f3. La calor em sufoca.<\/p>\n

suggeriment m Acci\u00f3 i efecte de suggerir. Hi ha una b\u00fastia a l’entrada per a suggeriments.<\/p>\n

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.<\/p>\n

su\u00efcidar-se v ref Causar-se volunt\u00e0riament la mort un mateix.<\/p>\n

su\u00efcidi m Acci\u00f3 de su\u00efcidar-se.<\/p>\n

su\u00eds, -\u00efssa adj i m i f De Su\u00efssa.<\/p>\n

suma f Operaci\u00f3 aritm\u00e8tica.<\/p>\n

sumar v tr Fer una suma.<\/p>\n

suor f Secreci\u00f3 d’unes gl\u00e0ndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.<\/p>\n

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.<\/p>\n

superficial adj Sense profunditat, situat a la superf\u00edcie. Un tall superficial.<\/p>\n

superf\u00edcie f Part exterior d’un cos. La superf\u00edcie de la Terra.<\/p>\n

superflu, -\u00e8rflua adj No necessari. B\u00e9ns superflus.<\/p>\n

superior 1 adj Que est\u00e0 per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.<\/p>\n

superioritat f Condici\u00f3 de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.<\/p>\n

supermercat [var. fam.: s\u00faper] m Botiga gran amb autoservei.<\/p>\n

superstici\u00f3 f Creen\u00e7a irracional en la influ\u00e8ncia de certes coses.<\/p>\n

suplement m All\u00f2 que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.<\/p>\n

suplementari, -\u00e0ria adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.<\/p>\n

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe est\u00e0 de baixa i hi ha una suplent.<\/p>\n

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clem\u00e8ncia per als fills.<\/p>\n

suport 1 m All\u00f2 que sost\u00e9. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’alg\u00fa donant-li ajuda. Qui d\u00f3na suport a aquesta candidatura?<\/p>\n

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. T\u00e9 un car\u00e0cter que no el puc suportar.<\/p>\n

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho dir\u00edeu.<\/p>\n

suposici\u00f3 f El fet de suposar. Has fet una suposici\u00f3 una mica arriscada.<\/p>\n

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.<\/p>\n

suprem, -a adj M\u00e0xim. Van rec\u00f3rrer al Tribunal Suprem.<\/p>\n

supressi\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.<\/p>\n

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’\u00faltim par\u00e0graf del text.<\/p>\n

surar v intr Flotar.<\/p>\n

surf m Esport n\u00e0utic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o b\u00e9 a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.<\/p>\n

suro m Escor\u00e7a de l’alzina surera. Un tap de suro.<\/p>\n

suscitar v tr Provocar. All\u00f2 em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.<\/p>\n

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de te\u00f2rica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.<\/p>\n

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. T\u00e9 suspens en matem\u00e0tiques.<\/p>\n

suspensi\u00f3 f Mecanisme d’un vehicle que fa m\u00e9s suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensi\u00f3 del cotxe.<\/p>\n

\n

T<\/p>\n

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.<\/p>\n

tac m 1 Pe\u00e7a per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.<\/p>\n

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superf\u00edcie. Duus una taca d’oli a la camisa.<\/p>\n

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.<\/p>\n

tac\u00f3 m La pe\u00e7a d’una sabata que hi ha sota el tal\u00f3.<\/p>\n

tacte m Sentit corporal.<\/p>\n

tal 1 det Semblant. \u201cTal dia far\u00e0 un any.\u201d 2 pron \u201cTal far\u00e0s, tal trobar\u00e0s.\u201d 3 tal qual loc adv Exactament aix\u00ed. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.<\/p>\n

talar v tr Tallar un bosc.<\/p>\n

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.<\/p>\n

talent m Aptitud intel.lectual. T\u00e9 talent per als estudis.<\/p>\n

tall m Soluci\u00f3 de continu\u00eftat en una superf\u00edcie. S’ha fet un tall a la m\u00e0 amb el ganivet de la cuina.<\/p>\n

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.<\/p>\n

tallada f Tros tallat. Una tallada de mel\u00f3.<\/p>\n

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet \u00e9s un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.<\/p>\n

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta pe\u00e7a per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.<\/p>\n

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.<\/p>\n

taller m Obrador. Taller mec\u00e0nic.<\/p>\n

tal\u00f3 m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al tal\u00f3. 2 Pe\u00e7a d’un cal\u00e7at que va sota el tal\u00f3: tac\u00f3. Li agraden les sabates de tal\u00f3 alt. 3 tal\u00f3 bancari ( o simplement tal\u00f3) Document que d\u00f3na perm\u00eds al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.<\/p>\n

talonera f Part d’un cal\u00e7at que cobreix el tal\u00f3.<\/p>\n

talp m Mam\u00edfer que excava galeries sota terra.<\/p>\n

tamb\u00e9 adv 1 Igualment. Tamb\u00e9 m’agrada el te. 2 A m\u00e9s a m\u00e9s. Hi haur\u00e0 tota la fam\u00edlia i tamb\u00e9 els ve\u00efns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, tamb\u00e9!<\/p>\n

tambor m Instrument musical de percussi\u00f3 recobert d’una membrana: timbal.<\/p>\n

tamboret m Seient individual sense bra\u00e7os ni respatller.<\/p>\n

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endem\u00e0.<\/p>\n

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. \u00c9s tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.<\/p>\n

tanc m Vehicle de guerra blindat i prove\u00eft d’un can\u00f3 i metralladores.<\/p>\n

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jard\u00ed amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.<\/p>\n

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i r\u00e8g Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.<\/p>\n

tancat, -ada adj 1 D’acc\u00e9s barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia \u201cTancat per descans setmanal.\u201d 2 [fig.] T\u00e9 un car\u00e0cter tancat. 3 tancat m Tanca. El jard\u00ed estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El cam\u00ed acabava en un tancat.<\/p>\n

tanda f Moment en una s\u00e8rie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.<\/p>\n

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendr\u00e0s mai!<\/p>\n

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Aix\u00f2 no m’agrada tant com all\u00f2 altre. 3 per tant loc adv En conseq\u00fc\u00e8ncia. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indifer\u00e8ncia. No hi passeu m\u00e9s \u00e0nsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmaci\u00f3 ponderativa. I tant, si m’agrada!<\/p>\n

tap m Pe\u00e7a per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.<\/p>\n

tapa f Pe\u00e7a plana per tapar. La tapa del v\u00e0ter.<\/p>\n

tapadora f Pe\u00e7a per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.<\/p>\n

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superf\u00edcie. Han tapat les butaques amb una funda.<\/p>\n

t\u00e0pera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.<\/p>\n

tapet m Pe\u00e7a de roba per cobrir una taula.<\/p>\n

t\u00e0pia f Paret de fang premsat. La t\u00e0pia del cementiri.<\/p>\n

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.<\/p>\n

tap\u00eds [pl. -issos] m Teixit art\u00edstic per guarnir una paret.<\/p>\n

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.<\/p>\n

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superf\u00edcie. La tapisseria del cotxe.<\/p>\n

taponar v tr Tapar, especialment una hemorr\u00e0gia. Van taponar la ferida amb gases.<\/p>\n

tara f Defecte de fabricaci\u00f3.<\/p>\n

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estaci\u00f3 del tren.<\/p>\n

tarann\u00e0 m Manera de fer. T\u00e9 un tarann\u00e0 agressiu.<\/p>\n

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.<\/p>\n

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp F\u00f3rmula de salutaci\u00f3. Va entrar sense dir ni bona tarda.<\/p>\n

tardar v intr i r\u00e8g Estar molt per fer una cosa. S\u00ed que tarden a venir.<\/p>\n

tardor f Estaci\u00f3 de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.<\/p>\n

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.<\/p>\n

targeta f Pe\u00e7a rectangular de diferent material i de diversa utilitzaci\u00f3. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de cr\u00e8dit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.<\/p>\n

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quil\u00f2metres.<\/p>\n

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.<\/p>\n

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.<\/p>\n

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.<\/p>\n

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.<\/p>\n

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.<\/p>\n

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.<\/p>\n

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de caf\u00e8.<\/p>\n

tass\u00f3* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cil\u00edndrica, per beure: got. Posa’m un tass\u00f3 de vi. Un tass\u00f3 d’aigua fresca.<\/p>\n

tast m Acci\u00f3 de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.<\/p>\n

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que \u00e9s agre.<\/p>\n

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.<\/p>\n

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vern\u00eds de vidre: *manisa, rajola de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

tauler m 1 Plaf\u00f3. Un tauler d’anuncis. 2 Plaf\u00f3 quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.<\/p>\n

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.<\/p>\n

taul\u00f3 m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.<\/p>\n

taur\u00f3 m Nom gen\u00e8ric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.<\/p>\n

ta\u00fct m Caixa de morts.<\/p>\n

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.<\/p>\n

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universit\u00e0ries.<\/p>\n

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.<\/p>\n

taxista m i f Persona que porta un taxi.<\/p>\n

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.<\/p>\n

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.<\/p>\n

teatre m 1 Art de representar obres dram\u00e0tiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on \u00e9s el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.<\/p>\n

tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de c\u00f2mics.<\/p>\n

tebi, t\u00e8bia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet t\u00e8bia.<\/p>\n

tecla f Pe\u00e7a d’un teclat.<\/p>\n

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electr\u00f2nic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordi\u00f3, d’un ordinador.<\/p>\n

t\u00e8cnic, -a 1 adj Referent a la t\u00e8cnica. Vocabulari t\u00e8cnic. 2 m i f Persona entesa en alguna t\u00e8cnica. A fora hi ha el t\u00e8cnic que ve a revisar la rentadora.<\/p>\n

t\u00e8cnica f Aplicaci\u00f3, procediment d’un art, d’una ci\u00e8ncia, d’un ofici, d’un esport, etc. \u00c9s un davanter amb poca pot\u00e8ncia per\u00f2 amb molta t\u00e8cnica.<\/p>\n

tecnologia f Ci\u00e8ncia que s’aplica a la ind\u00fastria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.<\/p>\n

tedi m Estat de desinter\u00e8s a causa d’una situaci\u00f3 mon\u00f2tona.<\/p>\n

teixir v tr i intr Enlla\u00e7ar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.<\/p>\n

teixit m Tela. Una f\u00e0brica de teixits.<\/p>\n

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.<\/p>\n

tela f Material fet amb fils teixits.<\/p>\n

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.<\/p>\n

tel\u00e8fon m Aparell per parlar a dist\u00e0ncia. Un tel\u00e8fon m\u00f2bil. D’un cop de tel\u00e8fon ho pots solucionar.<\/p>\n

telefonada f Acci\u00f3 de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.<\/p>\n

telefonar v r\u00e8g Trucar per tel\u00e8fon. Telefona a la Joana a veure si vindr\u00e0.<\/p>\n

telef\u00f2nic, -a adj Referent al tel\u00e8fon. Servei telef\u00f2nic.<\/p>\n

tel\u00e8graf m Aparell per comunicar-se mitjan\u00e7ant senyals el\u00e8ctrics.<\/p>\n

telegrafiar v tr Enviar un missatge per tel\u00e8graf.<\/p>\n

telegr\u00e0fic, -a adj Referent al tel\u00e8graf. Codi telegr\u00e0fic.<\/p>\n

telegrama m Transcripci\u00f3 d’un missatge telegr\u00e0fic. Porten un telegrama urgent.<\/p>\n

telenot\u00edcies m Noticiari d’una cadena de televisi\u00f3.<\/p>\n

teler m M\u00e0quina de teixir.<\/p>\n

telescopi m Instrument \u00f2ptic molt potent per observar els astres.<\/p>\n

teles\u00e8rie f Novel.la en cap\u00edtols de la televisi\u00f3.<\/p>\n

televisi\u00f3 [var. fam.: tele] f Sistema de transmissi\u00f3 d’imatges a dist\u00e0ncia.<\/p>\n

televisiu, -iva adj Referent a la televisi\u00f3. Una locutora molt poc televisiva.<\/p>\n

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisi\u00f3.<\/p>\n

tel\u00f3 m Pe\u00e7a que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el tel\u00f3.<\/p>\n

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composici\u00f3 musical.<\/p>\n

t\u00e9mer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindr\u00e0. *2 t\u00e9mer-se v pron i r\u00e8g Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ning\u00fa se’n tem\u00e9s.<\/p>\n

temerari, -\u00e0ria adj Que s’arrisca massa. \u00c9s molt temerari de fer escalada amb tan poca pr\u00e0ctica que en t\u00e9.<\/p>\n

temeritat f Acci\u00f3 pr\u00f2pia d’una persona temer\u00e0ria. Sortir ara amb aquest temporal \u00e9s una temeritat.<\/p>\n

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.<\/p>\n

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. T\u00e9 molt de temperament.<\/p>\n

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.<\/p>\n

tempesta [var.: tempestat] f Precipitaci\u00f3 amb acompanyament de vent i d’aparell el\u00e8ctric.<\/p>\n

temple m Edifici dedicat a un culte religi\u00f3s. El temple del Sol.<\/p>\n

temporada f Espai de temps amb refer\u00e8ncia a alguna activitat. La temporada de ca\u00e7a. Temporada de rebaixes. Estar\u00e0 fora una temporada.<\/p>\n

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.<\/p>\n

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Dem\u00e0, far\u00e0 bon temps o mal temps?<\/p>\n

temptaci\u00f3 f Desig molt viu. Vaig tenir la temptaci\u00f3 de dir-li-ho tot, per\u00f2 em vaig contenir.<\/p>\n

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pin\u00e7a, de diverses formes i usos.<\/p>\n

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. \u201cQui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases mant\u00e9.\u201d 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.<\/p>\n

tend\u00e8ncia f Inclinaci\u00f3. T\u00e9 tend\u00e8ncia a enredar les coses.<\/p>\n

tendir v r\u00e8g Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.<\/p>\n

tend\u00f3 m Lligament dels m\u00fasculs.<\/p>\n

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.<\/p>\n

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.<\/p>\n

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.<\/p>\n

tenebr\u00f3s,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.<\/p>\n

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. T\u00e9 molt mal car\u00e0cter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’enc\u00e0rrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.<\/p>\n

tenis m Esport de competici\u00f3 que es juga en una pista dividida per una xarxa.<\/p>\n

tenista m i f Esportista que juga a tenis.<\/p>\n

tenor m Cantant mascul\u00ed de veu aguda.<\/p>\n

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.<\/p>\n

tensi\u00f3 f 1 Estat de vigil\u00e0ncia dels nervis i dels m\u00fasculs. Estava en tensi\u00f3 esperant la not\u00edcia. 2 For\u00e7a d’un corrent el\u00e8ctric. L\u00ednia d’alta tensi\u00f3. 3 Pressi\u00f3 de la sang en els vasos sanguinis. Tensi\u00f3 arterial.<\/p>\n

tentacle m Ap\u00e8ndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.<\/p>\n

tenyir v tr i r\u00e8g Canviar(-ne) el color amb mat\u00e8ria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.<\/p>\n

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.<\/p>\n

teranyina f Tela teixida per una aranya.<\/p>\n

terap\u00e8utic, -a adj Referent a la curaci\u00f3. Una aigua amb propietats terap\u00e8utiques.<\/p>\n

t\u00e8rbol, -a adj 1 Mancat de transpar\u00e8ncia, especialment un l\u00edquid. L’estany era t\u00e8rbol, perqu\u00e8 els peixos removien el fons. 2 [fig.] All\u00f2 va ser un afer molt t\u00e8rbol.<\/p>\n

ter\u00e7 1 det [en les locucions \u2018un ter\u00e7’, etc.] Nom\u00e9s ha fet un ter\u00e7 de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos ter\u00e7os (2\/3).<\/p>\n

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. \u00c9s el tercer de la classificaci\u00f3.<\/p>\n

tereseta<\/del>* [gen. en pl.] f Titella.<\/p>\n

terme 1 m L\u00edmit. Fins aqu\u00ed arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuaci\u00f3. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.<\/p>\n

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estaci\u00f3 central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.<\/p>\n

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.<\/p>\n

term\u00f2metre m Instrument per mesurar la temperatura.<\/p>\n

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un l\u00edquid. Un termos de caf\u00e8.<\/p>\n

terra 1 f La superf\u00edcie del planeta. Va caure a terra. Al\u00e7a’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Mat\u00e8ria de l’escor\u00e7a terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitaci\u00f3 era de marbre.<\/p>\n

terrapl\u00e8 m Plataforma de terra.<\/p>\n

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.<\/p>\n

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Est\u00e9n la roba al terrat.<\/p>\n

terratr\u00e8mol m Moviment s\u00edsmic.<\/p>\n

terreny m Pe\u00e7a de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.<\/p>\n

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.<\/p>\n

terrible adj Espant\u00f3s. La cama li feia un mal terrible.<\/p>\n

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.<\/p>\n

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.<\/p>\n

territori m Espai propi d’un pa\u00eds. A un costat de R\u00edo Grande \u00e9s territori mexic\u00e0.<\/p>\n

terror m Por sense control. Una pel.l\u00edcula de terror.<\/p>\n

terrorisme m Pr\u00e0ctica de la viol\u00e8ncia per aconseguir uns fins pol\u00edtics.<\/p>\n

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organitzaci\u00f3 terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.<\/p>\n

terr\u00f3s, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.<\/p>\n

terr\u00f2s [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terr\u00f2s de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.<\/p>\n

tert\u00falia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tert\u00falies de caf\u00e8.<\/p>\n

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.<\/p>\n

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, far\u00e0s testos.<\/p>\n

2test m Prova utilitzada en psicologia.<\/p>\n

testament m Document on consten els termes d’una her\u00e8ncia.<\/p>\n

testicle m Gl\u00e0ndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.<\/p>\n

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaraci\u00f3. Van escoltar el testimoni de la ve\u00efna.<\/p>\n

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.<\/p>\n

t\u00e8tric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte t\u00e8tric.<\/p>\n

teu [f. teva o teua] Indica pertinen\u00e7a, relaci\u00f3, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germ\u00e0. 2 pron Tu sempre vas a la teva.<\/p>\n

teula f Cada una de les peces d’una teulada.<\/p>\n

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.<\/p>\n

teulader<\/del>* [var.: *teulad\u00ed, *teulat] m Ocell de color terr\u00f3s: pardal.<\/p>\n

tex\u00e0, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.<\/p>\n

text m Escrit que t\u00e9 una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.<\/p>\n

t\u00e8xtil adj Referent als teixits. La ind\u00fastria t\u00e8xtil.<\/p>\n

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.<\/p>\n

tibant adj Que tiba. La corda est\u00e0 massa tibant.<\/p>\n

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo r\u00edgid. Tibar una corda. Tibeu m\u00e9s de la vostra banda.<\/p>\n

tic m Mania. Est\u00e0 ple de tics.<\/p>\n

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.<\/p>\n

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.<\/p>\n

tigre, tigressa m i f Mam\u00edfer carn\u00edvor de p\u00e8l groguenc amb ratlles negres.<\/p>\n

tija f 1 Part d’una planta que hi ha despr\u00e9s de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.<\/p>\n

timbal m Instrument musical de percussi\u00f3 recobert d’una membrana: tambor<\/p>\n

timbre m 1 Aparell el\u00e8ctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta s\u00f3n diferents.<\/p>\n

t\u00edmid, -a adj Exageradament discret. \u00c9s tan t\u00edmid, que quan hi ha visites s’amaga.<\/p>\n

timidesa f Condici\u00f3 de t\u00edmid. No va poder v\u00e8ncer la timidesa fins que no va ser ben gran.<\/p>\n

1tim\u00f3<\/del>* m Herba medicinal i arom\u00e0tica: farigola.<\/p>\n

2tim\u00f3 m Aparell amb qu\u00e8 es dirigeix una embarcaci\u00f3.<\/p>\n

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capit\u00e0.<\/p>\n

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.<\/p>\n

tinta f Producte l\u00edquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.<\/p>\n

tinter m Recipient per a tinta.<\/p>\n

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.<\/p>\n

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!<\/p>\n

t\u00edpic, -a adj Caracter\u00edstic. Els productes t\u00edpics d’una comarca.<\/p>\n

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?<\/p>\n

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.<\/p>\n

tiquet [pron. hab. \u2018t\u00edquet’] m Paper impr\u00e8s que d\u00f3na dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.<\/p>\n

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.<\/p>\n

tirabuix\u00f3 m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.<\/p>\n

tirada f 1 Tend\u00e8ncia. T\u00e9 una certa tirada a la xafarderia. 2 Acci\u00f3 de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edici\u00f3, especialment d’un peri\u00f2dic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de cam\u00ed. Fins al cim hi ha una bona tirada.<\/p>\n

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl El\u00e0stics.<\/p>\n

tirar(-se) 1 v tr i ref Llan\u00e7ar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la f\u00e0brica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.<\/p>\n

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la m\u00e0, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.<\/p>\n

t\u00edtol m 1 Encap\u00e7alament d’una obra, d’una revista, d’un programa de r\u00e0dio o de televisi\u00f3, d’un cap\u00edtol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. T\u00e9 el t\u00edtol d’advocat.<\/p>\n

titot<\/del>* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.<\/p>\n

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un t\u00edtol. No sabia com titular la novel.la.<\/p>\n

to m Grau d’elevaci\u00f3 d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.<\/p>\n

tobogan m Distracci\u00f3 de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.<\/p>\n

toc m Mat\u00eds, detall. Sempre vestia amb un toc d’eleg\u00e0ncia.<\/p>\n

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.<\/p>\n

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.<\/p>\n

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la m\u00e0. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v r\u00e8g Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.<\/p>\n

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.<\/p>\n

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del m\u00f3n.<\/p>\n

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclop\u00e8dia de vint toms.<\/p>\n

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tom\u00e0quets.<\/p>\n

tom\u00e0quet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tom\u00e0tiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.<\/p>\n

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.<\/p>\n

tomba f Lloc on s’enterra un mort.<\/p>\n

tombar 1 v intr Bolcar. El cami\u00f3 va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v r\u00e8g Girar. Quan arribar\u00e0s a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.<\/p>\n

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volant\u00ed.<\/p>\n

t\u00f3mbola f Distracci\u00f3 de fira on se sortegen diversos objectes.<\/p>\n

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat nom\u00e9s amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho dir\u00e9 a ton pare quan el veur\u00e9! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.<\/p>\n

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.<\/p>\n

t\u00f2nica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.<\/p>\n

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.<\/p>\n

topada f Acci\u00f3 i efecte de topar.<\/p>\n

topar v r\u00e8g Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.<\/p>\n

t\u00f2rax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.<\/p>\n

torcaboques<\/del>* m Pe\u00e7a de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels \u00e0pats: tovall\u00f3.<\/p>\n

tor\u00e7ada f Efecte de tor\u00e7ar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una tor\u00e7ada de peu.<\/p>\n

torcamans<\/del>* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.<\/p>\n

torcar<\/del>* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.<\/p>\n

tor\u00e7ar [var.: t\u00f2rcer] v tr Deixar tort. Alg\u00fa ha tor\u00e7at els barrots de la finestra.<\/p>\n

tord m Ocell de color marr\u00f3 al dors i blanquin\u00f3s al ventre.<\/p>\n

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.<\/p>\n

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una can\u00e7\u00f3. Com fa la tornada d’El submar\u00ed groc?<\/p>\n

tornar 1 v r\u00e8g Venir d’all\u00e0 on s’havia anat. Fins dem\u00e0 no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un pr\u00e9stec. Quan em tornar\u00e0s tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig cam\u00ed, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebr\u00e0s. 7 tornem-hi exp Tornem a comen\u00e7ar. Tornem-hi, que no ha estat res!<\/p>\n

tornav\u00eds m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.<\/p>\n

torneig [pl. -jos o -igs] m Competici\u00f3. Un torneig de petanca.<\/p>\n

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.<\/p>\n

torpede m Projectil submar\u00ed.<\/p>\n

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.<\/p>\n

torradora f Aparell per fer torrades.<\/p>\n

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.<\/p>\n

torre f 1 Construcci\u00f3 m\u00e9s alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una poblaci\u00f3. Tenen una torre en una urbanitzaci\u00f3 vora mar.<\/p>\n

torrent m Llit per on baixen les aig\u00fces de la pluja en una muntanya: *barranc<\/p>\n

torr\u00f3 [sovint en pl.] m Barra dol\u00e7a t\u00edpica de les festes de Nadal. Torr\u00f3 d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.<\/p>\n

tort, -a 1 adj Que no \u00e9s dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acci\u00f3 perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.<\/p>\n

tortell m Past\u00eds en forma d’anella. El tortell de Reis.<\/p>\n

t\u00f3rtora f Ocell bosc\u00e0 semblant al colom, per\u00f2 m\u00e9s petit.<\/p>\n

tortuga f R\u00e8ptil amb una gran closca al damunt.<\/p>\n

tortu\u00f3s, -osa adj Que fa revolts. Un cam\u00ed tortu\u00f3s.<\/p>\n

tortura f Acci\u00f3 i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.<\/p>\n

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.<\/p>\n

torxa f Bast\u00f3 impregnat de mat\u00e8ria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.<\/p>\n

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.<\/p>\n

2tos<\/del>* m Clatell. Va caure de tos.<\/p>\n

tossal* m Elevaci\u00f3 mitjana de terreny: tur\u00f3.<\/p>\n

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.<\/p>\n

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. \u00c9s m\u00e9s tossut que una mula.<\/p>\n

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feli\u00e7. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Est\u00e0 del tot conven\u00e7ut de la seva innoc\u00e8ncia. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Per\u00f2. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.<\/p>\n

total 1 adj Complet. All\u00f2 va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin \u00e9s el total de la suma?<\/p>\n

totalitari, -\u00e0ria adj Dit d’un sistema, especialment pol\u00edtic, amb abs\u00e8ncia de democr\u00e0cia.<\/p>\n

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.<\/p>\n

totxo 1 m Ma\u00f3 gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc \u00e0gil de pensament. S\u00f3c molt totxo amb les matem\u00e0tiques.<\/p>\n

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressi\u00f3: *bla. L’argila \u00e9s tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.<\/p>\n

tovall\u00f3 m Pe\u00e7a de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels \u00e0pats: *torcaboques.<\/p>\n

tovallola [var.: *tovalla] f Pe\u00e7a de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos despr\u00e9s de rentar-nos.<\/p>\n

t\u00f2xic, -a adj Verin\u00f3s. Un producte t\u00f2xic.<\/p>\n

tra\u00e7 m L\u00ednia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.<\/p>\n

tra\u00e7a f Habilitat a fer les coses. T\u00e9 tra\u00e7a a cuidar les plantes.<\/p>\n

tra\u00e7ar v tr Dibuixar una l\u00ednia. Va tra\u00e7ar una recta.<\/p>\n

tra\u00e7at m L’efecte de tra\u00e7ar. La xarxa de carreteres de la comarca t\u00e9 un bon tra\u00e7at.<\/p>\n

tractament m 1 M\u00e8tode de cura. Segueix un tractament vegetari\u00e0. 2 Manera o f\u00f3rmula de tractar-se. El tractament de \u201cv\u00f3s\u201d \u00e9s ben poc usual avui dia.<\/p>\n

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v r\u00e8g Parlar (de). De qu\u00e8 tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i r\u00e8g Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.<\/p>\n

tractat m Acord entre pa\u00efsos. Un tractat de pau.<\/p>\n

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.<\/p>\n

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquin\u00e0ria agr\u00edcola.<\/p>\n

tra\u00e7ut, -uda adj Que t\u00e9 tra\u00e7a. \u00c9s molt tra\u00e7ut amb la canalla.<\/p>\n

tradici\u00f3 f Conjunt d’h\u00e0bits culturals que es transmeten a trav\u00e9s de les generacions. La tradici\u00f3 de lluita de la classe obrera catalana.<\/p>\n

tradicional adj Referent a la tradici\u00f3. Festes tradicionals.<\/p>\n

traducci\u00f3 f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congr\u00e9s s’oferien uns serveis de traducci\u00f3 simult\u00e0nia.<\/p>\n

traduir v tr Fer una traducci\u00f3. Han tradu\u00eft de nou Al\u00edcia en terra de meravelles.<\/p>\n

tr\u00e0fic m Comer\u00e7. Tr\u00e0fic de drogues.<\/p>\n

trag\u00e8dia f Gran desgr\u00e0cia. Aquella mort va ser una trag\u00e8dia per a la fam\u00edlia.<\/p>\n

tr\u00e0gic, -a adj Referent a la trag\u00e8dia. Uns fets tr\u00e0gics.<\/p>\n

tra\u00efci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de trair.<\/p>\n

tra\u00efdor, -a adj i m i f Que fa tra\u00efci\u00f3, que obra a tra\u00efci\u00f3. Un amic tra\u00efdor.<\/p>\n

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha tra\u00eft el seu millor amic.<\/p>\n

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.<\/p>\n

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.<\/p>\n

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.<\/p>\n

tr\u00e0mit m Gesti\u00f3.<\/p>\n

tramitar v tr Fer un tr\u00e0mit, gestionar. Li han tramitat el perm\u00eds de conduir.<\/p>\n

trampa f 1 Parany. Una trampa per ca\u00e7ar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.<\/p>\n

trampol\u00ed m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampol\u00ed m\u00e9s alt.<\/p>\n

tramvia m Vehicle urb\u00e0 que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.<\/p>\n

tranquil, -il.la adj Que denota calma. T\u00e9 un car\u00e0cter tranquil.<\/p>\n

tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.<\/p>\n

tranquil.litat f Situaci\u00f3 en qu\u00e8 tot est\u00e0 tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.<\/p>\n

tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.<\/p>\n

transatl\u00e0ntic m Gran vaixell per anar a trav\u00e9s de l’oce\u00e0.<\/p>\n

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.<\/p>\n

transc\u00f3rrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra en\u00e7\u00e0?<\/p>\n

transformaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformaci\u00f3.<\/p>\n

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i r\u00e8g Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.<\/p>\n

transfusi\u00f3 f Operaci\u00f3 de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.<\/p>\n

transici\u00f3 f Pas d’una situaci\u00f3 cap a una altra. La transici\u00f3 pol\u00edtica de la dictadura a la democr\u00e0cia.<\/p>\n

tr\u00e0nsit m Circulaci\u00f3 de vehicles. Senyals de tr\u00e0nsit.<\/p>\n

transitar v intr Passar per un cam\u00ed, una via p\u00fablica, sigui persones, sigui vehicles.<\/p>\n

transmetre v tr Conduir, passar a trav\u00e9s seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La r\u00e0dio va transmetre la not\u00edcia.<\/p>\n

transmissi\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de transmetre. Faran la transmissi\u00f3 del partit en directe.<\/p>\n

transparent adj Que s’hi pot veure a trav\u00e9s. Un vidre transparent.<\/p>\n

transport m Acci\u00f3 i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.<\/p>\n

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.<\/p>\n

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitj\u00e0 de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.<\/p>\n

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.<\/p>\n

trapezi m Aparell de gimn\u00e0stica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.<\/p>\n

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.<\/p>\n

trasbals m Emoci\u00f3 causada per un fet que ha afectat profundament,<\/p>\n

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.<\/p>\n

traslladar v tr i r\u00e8g Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.<\/p>\n

trasllat m Operaci\u00f3 de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?<\/p>\n

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el bra\u00e7. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.<\/p>\n

trasplantament m Acci\u00f3 i efecte de trasplantar.<\/p>\n

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on est\u00e0 plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un \u00f2rgan.<\/p>\n

trasto [sovint en pl.] m Mals endre\u00e7os. Hi ha tot el corredor ple de trastos.<\/p>\n

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La p\u00e8rdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar f\u00edsic sobtat.<\/p>\n

trau m Tall on es corda un bot\u00f3. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.<\/p>\n

trava f Entrebanc. No fa m\u00e9s que posar traves a tot all\u00f2 que ell fa.<\/p>\n

travelar<\/del>* v r\u00e8g Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.<\/p>\n

trav\u00e9s 1 a trav\u00e9s (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a trav\u00e9s. Miraven a trav\u00e9s del vidre. 2 de trav\u00e9s loc adv Travessant. Un pal posat de trav\u00e9s al mig del pas.<\/p>\n

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.<\/p>\n

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.<\/p>\n

travesser, -a 1 adj Posat de trav\u00e9s. Una pe\u00e7a travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.<\/p>\n

travessia f 1 Lloc de conflu\u00e8ncia de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.<\/p>\n

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.<\/p>\n

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matem\u00e0tiques.<\/p>\n

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.<\/p>\n

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcci\u00f3.<\/p>\n

trellat<\/del>* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deur\u00e0 trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una hist\u00f2ria sense trellat.<\/p>\n

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.<\/p>\n

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perqu\u00e8 li va agafar tremolor en una m\u00e0.<\/p>\n

trempar<\/del>* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam nom\u00e9s amb una mica d’oli i sal.<\/p>\n

tren m Mitj\u00e0 de transport format per una colla de vagons tirats per una m\u00e0quina.<\/p>\n

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enlla\u00e7ats entre ells: *trunyella.<\/p>\n

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la m\u00e9s resistent.<\/p>\n

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situaci\u00f3 era un trencaclosques.<\/p>\n

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.<\/p>\n

trencanous m Estri de trencar nous.<\/p>\n

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.<\/p>\n

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre t\u00e9 trenta dies. 2 m El nombre 30.<\/p>\n

trepant m Eina el\u00e8ctrica de perforar, amb una broca que gira.<\/p>\n

trepitjada f Acci\u00f3 i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot s\u00f3n trepitjades.<\/p>\n

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Alg\u00fa ha trepitjat el jard\u00ed.<\/p>\n

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gr\u00e0cies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 t\u00e9 tres tresos. 3 f pl La tercera hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

tresillo m Joc de sof\u00e0 i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.<\/p>\n

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. \u201cL’illa del tresor.\u201d<\/p>\n

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.<\/p>\n

trespol<\/del>* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.<\/p>\n

tret m 1 Caracter\u00edstica. Els trets del seu car\u00e0cter. 2 Desc\u00e0rrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.<\/p>\n

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.<\/p>\n

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un n\u00famero a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.<\/p>\n

treva f Pausa acordada en un conflicte b\u00e8l.lic. Els ex\u00e8rcits van acordar una treva per Nadal.<\/p>\n

tr\u00e8vol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un tr\u00e8vol de quatre fulles.<\/p>\n

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?<\/p>\n

triangle m Pol\u00edgon de tres costats. Un triangle rectangle.<\/p>\n

triangular adj En forma de triangle.<\/p>\n

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.<\/p>\n

tribu f Organitzaci\u00f3 que agrupava un conjunt de fam\u00edlies.<\/p>\n

tribuna f Lloc de prefer\u00e8ncia en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.<\/p>\n

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.<\/p>\n

tricicle m Vehicle de tres rodes.<\/p>\n

trigar v r\u00e8g Tardar.<\/p>\n

trimestre m Per\u00edode de tres mesos.<\/p>\n

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.<\/p>\n

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.<\/p>\n

triomf m \u00c8xit gran, vict\u00f2ria.<\/p>\n

triple [gen. loc det \u2018el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.<\/p>\n

tripulaci\u00f3 f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulaci\u00f3.<\/p>\n

tripulant m i f Membre d’una tripulaci\u00f3.<\/p>\n

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’abs\u00e8ncia del germ\u00e0.<\/p>\n

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que est\u00e0 trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.<\/p>\n

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran m\u00e0quina.<\/p>\n

tro m So molt fort que ve despr\u00e9s d’un llampec.<\/p>\n

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.<\/p>\n

trobar 1 v tr Descobrir all\u00f2 que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps espl\u00e8ndid. Trobo que no tens ra\u00f3. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig cam\u00ed. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?<\/p>\n

trofeu m Objecte que es d\u00f3na com a premi en una competici\u00f3.<\/p>\n

troleib\u00fas m Autob\u00fas que va connectat al corrent el\u00e8ctric.<\/p>\n

trompa f 1 Prolongaci\u00f3 del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma c\u00f2nica que es fa girar a terra: baldufa.<\/p>\n

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.<\/p>\n

tron m Seient d’un monarca; s\u00edmbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.<\/p>\n

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.<\/p>\n

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.<\/p>\n

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va comen\u00e7ar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.<\/p>\n

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.<\/p>\n

tropa f El conjunt dels soldats.<\/p>\n

tr\u00f2pic m Cercle paral.lel a l’equador.<\/p>\n

tropical adj Referent al tr\u00f2pic. Clima tropical.<\/p>\n

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.<\/p>\n

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.<\/p>\n

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.<\/p>\n

truc m Engany fet amb enginy. Ning\u00fa no podia descobrir els trucs del mag.<\/p>\n

trucada f Telefonada. Qui pagar\u00e0 la trucada?<\/p>\n

trucar v intr 1 Picar. Alg\u00fa truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la M\u00f2nica.<\/p>\n

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de p\u00e8sols.<\/p>\n

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.<\/p>\n

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.<\/p>\n

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que t\u00e9 tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Pir\u00e0mide truncada.<\/p>\n

trunyella<\/del>* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enlla\u00e7ats entre ells: trena.<\/p>\n

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot dep\u00e8n de tu. Si t’esperes, venim amb tu.<\/p>\n

tub m Cilindre buit, generalment de poc di\u00e0metre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.<\/p>\n

tubercle [var.: tub\u00e8rcul] m Tija grossa que creix sota terra.<\/p>\n

tubular adj Que t\u00e9 forma de tub.<\/p>\n

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.<\/p>\n

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.<\/p>\n

t\u00fanel m Pas subterrani en forma de tub. Els t\u00fanels d’una autopista, d’una via f\u00e8rria.<\/p>\n

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de pot\u00e8ncia mitjanes.<\/p>\n

turista m i f Persona que fa turisme.<\/p>\n

tur\u00edstic, -a adj Referent al turisme. Guia tur\u00edstica.<\/p>\n

turmell m Punt d’uni\u00f3 entre la cama i el peu: *garr\u00f3.<\/p>\n

turment m Tortura.<\/p>\n

tur\u00f3 m Elevaci\u00f3 mitjana de terreny: *tossal.<\/p>\n

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme \u00e9s la tutora de sis\u00e8.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules   S sa, sana adj Que t\u00e9 salut. Una persona sana. saba f L\u00edquid que circula per dins les plantes. Saba bruta. sabata f Cal\u00e7at de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell. sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven. sabateria … <\/p>\n

Continue reading “S, T”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2878"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2878"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2878"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2878"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2878"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2878"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}