{"id":2881,"date":"2023-04-26T09:53:06","date_gmt":"2023-04-26T09:53:06","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2881"},"modified":"2023-04-26T09:53:06","modified_gmt":"2023-04-26T09:53:06","slug":"u-v-w-x-y-z","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/u-v-w-x-y-z\/","title":{"rendered":"U, V, W, X, Y, Z"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

U<\/h1>\n

u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una s\u00e8rie. L’u de gener. La p\u00e0gina u del llibre.<\/p>\n

udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.<\/p>\n

udolar v intr Fer udols.<\/p>\n

ufana f Estat d’una planta que est\u00e0 tota verda i grossa. Un jard\u00ed amb molta ufana.<\/p>\n

ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!<\/p>\n

u\u00eds<\/del>* [pl. u\u00efssos] m Moviment brusc d’inspiraci\u00f3 i expiraci\u00f3: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser u\u00efssos.<\/p>\n

\u00falcera f Ferida en una mucosa. \u00dalcera d’est\u00f3mac.<\/p>\n

ull m 1 Cada un dels dos \u00f2rgans exteriors de la visi\u00f3. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.<\/p>\n

ullada f Cop d’ull. D\u00f3na una ullada al forn, a veure com va el rostit.<\/p>\n

ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.<\/p>\n

ulleres f pl 1 Instrument \u00f2ptic que modifica la visi\u00f3, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les \u00f2rbites. No ha dormit b\u00e9 la nit passada i fa ulleres.<\/p>\n

fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella hist\u00f2ria com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.<\/p>\n

\u00faltim, -a det i pron Indica el lloc final en una s\u00e8rie ordenada. L’\u00faltim de la fila. T’has quedat l’\u00faltima.<\/p>\n

\u00faltimament adv En els \u00faltims temps. \u00daltimament no et veiem gaire.<\/p>\n

un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Nom\u00e9s tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora despr\u00e9s de les dotze. La una del migdia.<\/p>\n

ungla f Formaci\u00f3 dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.<\/p>\n

unglot m Ungla del porc i animals similars; esper\u00f3 d’un gall.<\/p>\n

\u00fanic, -a 1 adj Sol en el seu g\u00e8nere. \u00c9s un cas \u00fanic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’\u00fanic penjador que hi havia a l’armari.<\/p>\n

\u00fanicament adv Nom\u00e9s. Li va demanar \u00fanicament el tel\u00e8fon, per\u00f2 no l’adre\u00e7a completa.<\/p>\n

unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.<\/p>\n

uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.<\/p>\n

uni\u00f3 f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran uni\u00f3 de tots davant les amenaces.<\/p>\n

unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.<\/p>\n

unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre \u00e9s una unitat del sistema m\u00e8tric decimal.<\/p>\n

univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.<\/p>\n

universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.<\/p>\n

universitari, -\u00e0ria 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.<\/p>\n

universitat f Instituci\u00f3 d’ensenyament superior.<\/p>\n

untar v tr Recobrir amb una mat\u00e8ria pastosa. Untava el pa amb mantega.<\/p>\n

untu\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 un tacte enganx\u00f3s, com l’oli.<\/p>\n

uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.<\/p>\n

urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.<\/p>\n

urb\u00e0, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Gu\u00e0rdia urbana. 2 m i f Membre de la gu\u00e0rdia urbana. Hi havia un urb\u00e0 posant multes als cotxes mal aparcats.<\/p>\n

urbanisme m Planificaci\u00f3 del desenvolupament de les ciutats.<\/p>\n

urbanitzaci\u00f3 f Barri, generalment de segona resid\u00e8ncia, situat als afores d’una poblaci\u00f3.<\/p>\n

urg\u00e8ncia 1 f Situaci\u00f3 que demana una atenci\u00f3 preferent. Una trucada d’urg\u00e8ncia. 2 urg\u00e8ncies f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urg\u00e8ncies.<\/p>\n

urgent adj Que demana una atenci\u00f3 preferent. Un telegrama urgent.<\/p>\n

urinari m Recipient per orinar-hi, en uns v\u00e0ters p\u00fablics.<\/p>\n

urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.<\/p>\n

urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.<\/p>\n

us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.<\/p>\n

\u00fas [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixar\u00e9, per\u00f2 fes-ne un bon \u00fas. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’\u00fas.<\/p>\n

usar v tr Fer servir. No heu d’usar la for\u00e7a, sin\u00f3 conv\u00e8ncer.<\/p>\n

usual adj D’\u00fas com\u00fa. L’autob\u00fas \u00e9s un transport usual.<\/p>\n

usuari, usu\u00e0ria m i f Persona que fa \u00fas d’un servei. Els usuaris del metro.<\/p>\n

utensili m Estri. Els utensilis de cuina.<\/p>\n

\u00fatil adj Que fa servei. Uns consells \u00fatils.<\/p>\n

utilitat f Qualitat d’\u00fatil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.<\/p>\n

utilitzaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres s\u00f3n d’escassa utilitzaci\u00f3.<\/p>\n

utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitj\u00e0 d’una acci\u00f3. Utilitzeu els cendrers.<\/p>\n

\n

V<\/h1>\n

va, vana 1 adj In\u00fatil. Esfor\u00e7os vans. 2 en va loc adv Sense \u00e8xit. Els seus esfor\u00e7os per conv\u00e8ncer-lo van ser en va.<\/p>\n

vaca f Mam\u00edfer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.<\/p>\n

vacances f pl Per\u00edode de rep\u00f2s de les activitats. Vacances pagades.<\/p>\n

vacil.lar v intr Estar indec\u00eds. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.<\/p>\n

vacuna f Subst\u00e0ncia que ajuda el cos a preparar defenses.<\/p>\n

vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.<\/p>\n

vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcci\u00f3 fa vaga.<\/p>\n

vagabund, -a adj i m i f Que va pel m\u00f3n sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.<\/p>\n

vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels \u00f2rgans sexuals femenins.<\/p>\n

vag\u00f3 m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que s\u00f3n estirats per la m\u00e0quina. Vag\u00f3 llit. Vag\u00f3 restaurant.<\/p>\n

vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.<\/p>\n

vague, vaga adj Poc prec\u00eds. T\u00e9 una vaga idea de la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

vaguista m i f Persona que fa vaga.<\/p>\n

vaixell m Embarcaci\u00f3 gran.<\/p>\n

vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.<\/p>\n

vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat aix\u00f2?<\/p>\n

val m Document que d\u00f3na dret a una mercaderia o a un servei.<\/p>\n

valenci\u00e0, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de Val\u00e8ncia o del Pa\u00eds Valenci\u00e0. 2 valenci\u00e0 m Nom que rep el catal\u00e0 parlat al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n

valent, -a adj Que demostra valor. \u00c9s molt valenta, planta cara a tot i a tothom.<\/p>\n

valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.<\/p>\n

valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir v\u00e0lua. Quant val, aix\u00f2? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp F\u00f3rmula de cortesia. \u2014Gr\u00e0cies! \u2014No s’ho val!<\/p>\n

v\u00e0lid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no s\u00f3n v\u00e0lids.<\/p>\n

vall f Depressi\u00f3 del terreny entre muntanyes. La vall de Card\u00f3s.<\/p>\n

valor m V\u00e0lua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.<\/p>\n

valoraci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de valorar. Quina valoraci\u00f3 en fas, de la nostra investigaci\u00f3?<\/p>\n

valorar v tr Determinar(-ne) la v\u00e0lua. No saben valorar la bona cuina.<\/p>\n

v\u00e0lua f Valor. Uns professionals d’una gran v\u00e0lua.<\/p>\n

valu\u00f3s, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valu\u00f3s.<\/p>\n

valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.<\/p>\n

v\u00e0lvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una v\u00e0lvula de seguretat.<\/p>\n

vamba f Cal\u00e7at esportiu amb sola de goma.<\/p>\n

vanitat f Condici\u00f3 de vanit\u00f3s. \u00c9s d’una vanitat grotesca.<\/p>\n

vanit\u00f3s, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanit\u00f3s.<\/p>\n

vapor m Gas format per evaporaci\u00f3 d’un l\u00edquid. L’atmosfera \u00e9s plena de vapor d’aigua. Una m\u00e0quina de vapor.<\/p>\n

vara f Bast\u00f3 prim i flexible.<\/p>\n

variaci\u00f3 f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.<\/p>\n

variant f Forma que presenta una difer\u00e8ncia respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perqu\u00e8 la carretera no passi pel mig de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

variar v intr Canviar. Des del comen\u00e7ament del viatge, el paisatge havia variat molt\u00edssim.<\/p>\n

variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.<\/p>\n

varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.<\/p>\n

varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.<\/p>\n

vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.<\/p>\n

v\u00e0ter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.<\/p>\n

vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *j\u00f2nec, j\u00f2nega.<\/p>\n

vegada 1 f Moment en qu\u00e8 passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.<\/p>\n

vegetaci\u00f3 f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetaci\u00f3 escassa.<\/p>\n

vegetal 1 adj Referent a les plantes. El m\u00f3n vegetal. 2 m Planta. Els bolets no s\u00f3n pas vegetals.<\/p>\n

vegetari\u00e0, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. R\u00e8gim vegetari\u00e0. Tots els fills s\u00f3n vegetarians.<\/p>\n

vehicle m Mitj\u00e0 de transport, especialment terrestre.<\/p>\n

ve\u00ed, -\u00efna [var.: *ves\u00ed] 1 adj Proper. A les cases ve\u00efnes se sentia el soroll de la televisi\u00f3. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns ve\u00efns molt tractables.<\/p>\n

ve\u00efnat 1 m Conjunt dels ve\u00efns i ve\u00efnes. El ve\u00efnat prenia la fresca als balcons. *2 ve\u00efnat, -ada m i f Ve\u00ed, ve\u00efna. Els ve\u00efnats del tercer. *3 adj Proper. V\u00e9nen del poble ve\u00efnat.<\/p>\n

vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam qu\u00e8 vols, ara?<\/p>\n

vel m Tela de gasa. Un vel de n\u00favia.<\/p>\n

vela f 1 Lona estesa d’una embarcaci\u00f3 per aprofitar la for\u00e7a del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.<\/p>\n

veler m Embarcaci\u00f3 de vela.<\/p>\n

vell, -a adj i m i f Que t\u00e9 molts anys. Un home vell.<\/p>\n

vellesa [sovint en pl.] f \u00daltim per\u00edode de la vida despr\u00e9s de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.<\/p>\n

vellut m Teixit amb p\u00e8l, de tacte suau. Unes calces de vellut.<\/p>\n

velo\u00e7 adj Que t\u00e9 velocitat. Unes motos veloces.<\/p>\n

velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al l\u00edmit de velocitat.<\/p>\n

vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.<\/p>\n

vencedor, -a adj i m i f Que ha ven\u00e7ut. L’equip vencedor va saludar. \u201cVencedors i ven\u00e7uts.\u201d<\/p>\n

v\u00e8ncer v tr i intr Guanyar en una competici\u00f3, una lluita, etc. \u201cTornarem a v\u00e8ncer.\u201d<\/p>\n

venda f Acci\u00f3 i efecte de vendre. Pis en venda.<\/p>\n

vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.<\/p>\n

venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la pla\u00e7a.<\/p>\n

venir [var.: vindre] 1 v r\u00e8g Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui v\u00e9ns a casa meva, jo dem\u00e0 vindr\u00e9 a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de pres\u00e8ncia. I per aix\u00f2 m’has fet venir?<\/p>\n

venjan\u00e7a f Acci\u00f3 de tornar mal per mal.<\/p>\n

venjar v tr Dur a terme una venjan\u00e7a. Va jurar que venjaria la mort del germ\u00e0.<\/p>\n

vent m Moviment de l’aire.<\/p>\n

ventada f Vent fort.<\/p>\n

ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.<\/p>\n

ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabar\u00e0 d’encendre!<\/p>\n

ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.<\/p>\n

ventre m Part del cos dels mam\u00edfers on hi ha l’aparell digestiu.<\/p>\n

per ventura [pron. hab.: \u2018pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindr\u00e0?<\/p>\n

ver* 1 adj Veritable, cert. Aix\u00f2 \u00e9s ver. Tu i jo vam estudiar junts, no \u00e9s ver? 2 de veres loc adv De deb\u00f2. S’estimen de veres.<\/p>\n

veracitat f Condici\u00f3 d’all\u00f2 que \u00e9s verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.<\/p>\n

verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.<\/p>\n

verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.<\/p>\n

verbalment adv Mitjan\u00e7ant la paraula. Va expressar-ho verbalment.<\/p>\n

verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.<\/p>\n

verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.<\/p>\n

verd\u00f3s, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes \u00e9s verd\u00f3s.<\/p>\n

verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.<\/p>\n

verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.<\/p>\n

verema f Collita del ra\u00efm.<\/p>\n

verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…<\/p>\n

vergonya f Sentiment de discreci\u00f3 exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.<\/p>\n

vergony\u00f3s, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergony\u00f3s. Una persona t\u00edmida i vergonyosa.<\/p>\n

ver\u00ed m Subst\u00e0ncia t\u00f2xica.<\/p>\n

verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.<\/p>\n

verin\u00f3s, -osa [var.: venen\u00f3s] adj Que cont\u00e9 ver\u00ed. Un bolet verin\u00f3s.<\/p>\n

veritable [var.: verdader, *vertader] adj Aut\u00e8ntic. \u00c9s un veritable aventurer.<\/p>\n

veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De deb\u00f2. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.<\/p>\n

vermell, -a 1 adj Del color de la sang. T\u00e9 les galtes vermelles de tant c\u00f3rrer. Es va posar vermell de r\u00e0bia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.<\/p>\n

vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.<\/p>\n

vermell\u00f3s, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.<\/p>\n

vern\u00eds [pl. -issos] m Subst\u00e0ncia per protegir una superf\u00edcie i donar-li brillantor.<\/p>\n

verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.<\/p>\n

vers m Cada una de les l\u00ednies d’un poema rimat.<\/p>\n

versemblant adj Que respon a una certa l\u00f2gica. Aquella hist\u00f2ria era si m\u00e9s no versemblant.<\/p>\n

v\u00e8rtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.<\/p>\n

vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.<\/p>\n

vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Tra\u00e7a una vertical. 3 Exercici gimn\u00e0stic consistent a posar les mans en terra i al\u00e7ar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.<\/p>\n

vertigen m Sensaci\u00f3 de rodament de cap i de p\u00e8rdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perqu\u00e8 t\u00e9 vertigen.<\/p>\n

vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.<\/p>\n

vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.<\/p>\n

vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre F\u00f3rmula de salutaci\u00f3. Bon vespre, estimat p\u00fablic.<\/p>\n

vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant art\u00edstica.<\/p>\n

vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un l\u00edquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dip\u00f2sit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.<\/p>\n

vest\u00edbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vest\u00edbul de l’hotel.<\/p>\n

vestidors m pl Departament d’una instal.laci\u00f3 esportiva on els esportistes es canvien. Despr\u00e9s del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.<\/p>\n

vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.<\/p>\n

vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.<\/p>\n

vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.<\/p>\n

vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari complet\u00edssim.<\/p>\n

vet aqu\u00ed [var.: vet ac\u00ed] exp F\u00f3rmula de comen\u00e7ament o d’acabament en narraci\u00f3. Vet aqu\u00ed que va arribar el teu pare. I vet aqu\u00ed tot el problema.<\/p>\n

veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.<\/p>\n

veterinari, veterin\u00e0ria m i f Persona que at\u00e9n les malalties dels animals.<\/p>\n

vetlla [var.: *vetla] f 1 Acci\u00f3 de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vig\u00edlia. Aix\u00f2 va passar la vetlla del meu aniversari.<\/p>\n

vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracci\u00f3 que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.<\/p>\n

vetllar [var.: *vetlar] v tr i r\u00e8g 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllar\u00e0 per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.<\/p>\n

veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?<\/p>\n

veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, per\u00f2 el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig b\u00e9 de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, qu\u00e8 vols?<\/p>\n

vi m Beguda alcoh\u00f2lica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.<\/p>\n

via f Cam\u00ed o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’acc\u00e9s a la urbanitzaci\u00f3. S’estava a la via p\u00fablica. La via del tren.<\/p>\n

vianant m i f Persona que circula a peu per una via p\u00fablica. Un pas de vianants.<\/p>\n

vianda f Nom gen\u00e8ric de tot all\u00f2 que mengem, especialment carn i verdures.<\/p>\n

viari, -\u00e0ria adj Referent al tr\u00e0nsit. Xarxa vi\u00e0ria. Educaci\u00f3 vi\u00e0ria.<\/p>\n

viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!<\/p>\n

viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.<\/p>\n

viatjar v r\u00e8g Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts pa\u00efsos d’Europa.<\/p>\n

vibraci\u00f3 f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratr\u00e8mol.<\/p>\n

vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.<\/p>\n

vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions r\u00e0pides i seguides.<\/p>\n

viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, despr\u00e9s, tu a ell, o viceversa.<\/p>\n

vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja \u00e9s un vici.<\/p>\n

v\u00edctima m i f Que ha sofert una agressi\u00f3, un accident. Ha estat v\u00edctima d’uns gamberros.<\/p>\n

vict\u00f2ria f Triomf. Celebraven la vict\u00f2ria del seu equip.<\/p>\n

victori\u00f3s, -osa adj Que ha obtingut una vict\u00f2ria. L’ex\u00e8rcit d’alliberaci\u00f3 avan\u00e7ava victori\u00f3s.<\/p>\n

vida f Estat d’aquells \u00e9ssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.<\/p>\n

v\u00eddeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.<\/p>\n

vidre m Mat\u00e8ria dura i alhora fr\u00e0gil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.<\/p>\n

vidriola<\/del>* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.<\/p>\n

vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislaci\u00f3 vigent.<\/p>\n

vigil\u00e0ncia f El fet de vigilar. Han refor\u00e7at la vigil\u00e0ncia dels carrers.<\/p>\n

vigilant m i f Persona que t\u00e9 per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una f\u00e0brica.<\/p>\n

vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.<\/p>\n

vig\u00edlia f El dia abans d’una diada. La vig\u00edlia de Nadal.<\/p>\n

vigor\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 for\u00e7a. Un cos vigor\u00f3s.<\/p>\n

vil adj Menyspreable. Una conducta vil.<\/p>\n

vila f Poblaci\u00f3 d’import\u00e0ncia mitjana entre un poble i una ciutat.<\/p>\n

vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb for\u00e7a vinagre.<\/p>\n

vincle m Lla\u00e7 d’uni\u00f3. Els vincles familiars.<\/p>\n

vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.<\/p>\n

vinguda f Acci\u00f3 de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.<\/p>\n

vint 1 det En nombre de vint. Nom\u00e9s li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.<\/p>\n

vinya f 1 Arbust que fa el ra\u00efm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.<\/p>\n

violaci\u00f3 f Acci\u00f3 de violar.<\/p>\n

violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 For\u00e7ar sexualment.<\/p>\n

viol\u00e8ncia f Energia sense control. La viol\u00e8ncia del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.<\/p>\n

violent, -a adj Que manifesta la viol\u00e8ncia. Unes paraules violentes.<\/p>\n

violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.<\/p>\n

viol\u00ed m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.<\/p>\n

violinista m i f Persona que toca el viol\u00ed.<\/p>\n

virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot s\u00f3n virtuts, no t\u00e9 cap defecte.<\/p>\n

virus m Par\u00e0sit microsc\u00f2pic infecci\u00f3s. El virus de la sida.<\/p>\n

visat m Conformitat que alguns pa\u00efsos fan afegir al passaport per poder-hi entrar.<\/p>\n

visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!<\/p>\n

visera f Pe\u00e7a en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.<\/p>\n

visibilitat f Possibilitat de veure a dist\u00e0ncia. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.<\/p>\n

visible adj Que \u00e9s manifest a la vista. La seva irritaci\u00f3 era ben visible.<\/p>\n

visi\u00f3 f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visi\u00f3 en l’ull esquerre.<\/p>\n

visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.<\/p>\n

visitant adj i m i f Persona que visita un lloc p\u00fablic. Enguany l’exposici\u00f3 ha acollit molts m\u00e9s visitants que l’any passat.<\/p>\n

visitar v tr Anar a veure alg\u00fa, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.<\/p>\n

vista 1 f Sentit de la visi\u00f3. Malgrat els anys, t\u00e9 molt bona vista. 2 Visi\u00f3 de conjunt. Des del terrat hi ha una magn\u00edfica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, aix\u00f2 no t\u00e9 una explicaci\u00f3 l\u00f2gica. 4 en vista (de\/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’\u00e8xit, els m\u00fasics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.<\/p>\n

vist\u00f3s, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.<\/p>\n

visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.<\/p>\n

vital adj Referent a la vida. El malalt mant\u00e9 les funcions vitals.<\/p>\n

vitamina f Subst\u00e0ncia org\u00e0nica necess\u00e0ria per al funcionament de l’organisme.<\/p>\n

vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.<\/p>\n

viu, viva 1 adj i m i f Que t\u00e9 vida. Els \u00e9ssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. \u00c9s m\u00e9s viva que la fam.<\/p>\n

viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.<\/p>\n

viure v intr i r\u00e8g El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la mis\u00e8ria. On viu la Paula?<\/p>\n

vivament adv Amb for\u00e7a. Ens va recomanar vivament l’\u00faltima pel.l\u00edcula de Benigni.<\/p>\n

vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de f\u00edsica.<\/p>\n

vocaci\u00f3 f Afici\u00f3, tend\u00e8ncia, especialment per una professi\u00f3. Deien que tenia aut\u00e8ntica vocaci\u00f3 per la mec\u00e0nica.<\/p>\n

vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representaci\u00f3 gr\u00e0fica d’una vocal.<\/p>\n

vol m Acci\u00f3 i efecte de volar. Els \u00e0necs van arrencar el vol. Un vol d’\u00e0necs. Els vols amb It\u00e0lia duen retard.<\/p>\n

volador, -a adj Que vola. La ratapinyada \u00e9s un mam\u00edfer volador.<\/p>\n

volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.<\/p>\n

volant\u00ed<\/del>* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.<\/p>\n

volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a caracter\u00edstica distintiva volar.<\/p>\n

volc\u00e0 m Punt de la superf\u00edcie terrestre per on fa erupci\u00f3 els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volc\u00e0 de Santa Margarida.<\/p>\n

voleiar v intr Onejar una bandera. \u201cQue vole\u00ef, contemplem-la!\u201d<\/p>\n

voleibol m Esport de competici\u00f3 amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.<\/p>\n

voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldr\u00e9 pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen b\u00e9. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Qu\u00e8 vol dir aquest cartell?<\/p>\n

volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta despr\u00e9s de sopar. 4 Sostre de superf\u00edcie corbada. 5 Vegada. Ser\u00e0 la primera volta que entrar\u00e9 en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindr\u00e0.<\/p>\n

voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep \u2018al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el p\u00fablic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jard\u00ed magn\u00edfic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.<\/p>\n

voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.<\/p>\n

voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.<\/p>\n

volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Pot\u00e8ncia d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edici\u00f3 relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclop\u00e8dia de la m\u00fasica en deu volums.<\/p>\n

volumin\u00f3s, -osa adj De gran volum. Un paquet volumin\u00f3s.<\/p>\n

voluntari, -\u00e0ria adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.<\/p>\n

voluntariat m Col.laboraci\u00f3 com a voluntari o volunt\u00e0ria en una obra de caire social.<\/p>\n

voluntari\u00f3s, -osa [var.: volenter\u00f3s] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els enc\u00e0rrecs, \u00e9s molt voluntariosa.<\/p>\n

voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, per\u00f2 hi posa molta voluntat.<\/p>\n

volva f Part\u00edcula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.<\/p>\n

v\u00f2mit m El fet de vomitar. Va tenir tres v\u00f2mits seguits.<\/p>\n

vomitar v intr Treure el menjar: *bo\u00e7ar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.<\/p>\n

vora 1 f L\u00edmit d’una superf\u00edcie. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep \u2018vora de’, \u2018a la vora de’, \u2018per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, per\u00f2 eren all\u00e0 a la vora. Hi van passar per la vora.<\/p>\n

vorada f Caire d’una vorera.<\/p>\n

voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia.<\/p>\n

vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.<\/p>\n

vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment m\u00e9s alta que la cal\u00e7ada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.<\/p>\n

v\u00f3s pron Representa la 2a. persona del singular, per\u00f2 concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, \u00e9s forma de tractament a nivell familiar o b\u00e9, pel contrari, elevat. V\u00f3s, mare, us heu de cuidar una mica m\u00e9s. A v\u00f3s us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.<\/p>\n

vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.<\/p>\n

vost\u00e8 [pl. -\u00e8s] pron Forma de tractament adre\u00e7ada a una 2a. persona, per\u00f2 que concorda amb la 3a. persona del verb. A vost\u00e8 qu\u00e8 li sembla que podem fer?<\/p>\n

vostre, -a Indica pertinen\u00e7a, relaci\u00f3, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina \u00e9s la vostra opini\u00f3? 2 pron Aquests no s\u00f3n dels vostres.<\/p>\n

vot m Aportaci\u00f3 de cada voluntat individual a una decisi\u00f3 col.lectiva. Nom\u00e9s els socis tenen dret de vot.<\/p>\n

votaci\u00f3 [sovint en pl.] f Acci\u00f3 de votar. Una votaci\u00f3 secreta, a m\u00e0 al\u00e7ada.<\/p>\n

votar v tr Participar en una decisi\u00f3 mitjan\u00e7ant el vot.<\/p>\n

vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.<\/p>\n

vuit\u00e8, -ena [var.: *huit\u00e8] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuit\u00e8 pis. Ha estat el vuit\u00e8 d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuit\u00e8 m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2\/8).<\/p>\n

vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.<\/p>\n

vulgaritat f Condici\u00f3 de vulgar. Aquella exposici\u00f3 era d’una gran vulgaritat. Durant la pol\u00e8mica, va dir una vulgaritat.<\/p>\n

vulva f Part externa dels genitals femenins.<\/p>\n

\n

W<\/h1>\n

waterpolo m Esport de competici\u00f3 que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.<\/p>\n

whisky m Beguda alcoh\u00f2lica.<\/p>\n

\n

X<\/h1>\n

xafada<\/del>* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot s\u00f3n xafades.<\/p>\n

xafar v tr 1 Aixafar. Alg\u00fa s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.<\/p>\n

xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. \u00c9s propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.<\/p>\n

xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pr\u00f2pia d’una persona xafardera.<\/p>\n

x\u00e0fec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.<\/p>\n

xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.<\/p>\n

xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.<\/p>\n

xamfr\u00e0 m Cantonada tallada de biaix.<\/p>\n

xampany m Vi escum\u00f3s.<\/p>\n

xampiny\u00f3 m Bolet blanquin\u00f3s que es cultiva en llocs foscos i humits<\/p>\n

xamp\u00fa m Producte per rentar el cap.<\/p>\n

xancleta f Cal\u00e7at sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.<\/p>\n

xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.<\/p>\n

xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.<\/p>\n

xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la v\u00edctima amb unes hist\u00f2ries del seu passat.<\/p>\n

xapa f Tap pla met\u00e0l.lic de certes begudes, col.locat a pressi\u00f3.<\/p>\n

xarampi\u00f3 m Malaltia eruptiva.<\/p>\n

xarcuteria f Botiga on venen embotit.<\/p>\n

xarop m L\u00edquid esp\u00e8s i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.<\/p>\n

xarrup m Glopet soroll\u00f3s que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.<\/p>\n

xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.<\/p>\n

xato, -a adj Que t\u00e9 el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.<\/p>\n

xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.<\/p>\n

xe interj Forma per expressar sorpresa, admiraci\u00f3, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!<\/p>\n

xec m Tal\u00f3 bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.<\/p>\n

xemeneia f Tub o construcci\u00f3 vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.<\/p>\n

xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.<\/p>\n

xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una l\u00e0mina dentada amb m\u00e0nec.<\/p>\n

xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situaci\u00f3.<\/p>\n

xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana \u00e9s m\u00e9s aviat callada, per\u00f2 l’altra \u00e9s molt xerraire.<\/p>\n

xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.<\/p>\n

xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.<\/p>\n

xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.<\/p>\n

xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.<\/p>\n

xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.<\/p>\n

xicot, xicota m i f Persona jove.<\/p>\n

xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.<\/p>\n

xifra f Representaci\u00f3 d’un nombre. La nostra numeraci\u00f3 t\u00e9 deu xifres.<\/p>\n

ximpanz\u00e9 [pl. -\u00e9s] m Simi afric\u00e0 de p\u00e8l abundant i negr\u00f3s, molt intel.ligent.<\/p>\n

ximple adj i m i f Que t\u00e9 poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.<\/p>\n

ximpleria f Acci\u00f3, paraules poc assenyades. No digueu m\u00e9s ximpleries.<\/p>\n

xin\u00e8s, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xin\u00e8s m Llengua xinesa.<\/p>\n

xinxa f Insecte par\u00e0sit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.<\/p>\n

xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.<\/p>\n

xip m Pe\u00e7a de l’ordinador amb la funci\u00f3 de guardar dades o de fer c\u00e0lculs.<\/p>\n

xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de cap\u00e7ada c\u00f2nica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.<\/p>\n

xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.<\/p>\n

xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.<\/p>\n

xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.<\/p>\n

xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Alg\u00fa xiulava un vals.<\/p>\n

xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’\u00e0rbitre no es trobava el xiulet.<\/p>\n

xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un rac\u00f3.<\/p>\n

xivarri m Soroll gran produ\u00eft per molta gent. Qu\u00e8 \u00e9s aquest xivarri a la classe del costat?<\/p>\n

xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.<\/p>\n

xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.<\/p>\n

xocar v r\u00e8g Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.<\/p>\n

xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.<\/p>\n

xocolatina f Dol\u00e7 de xocolata.<\/p>\n

x\u00f2fer, x\u00f2fera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un autom\u00f2bil, conductor. El x\u00f2fer de l’autob\u00fas.<\/p>\n

xop<\/del>* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquin\u00f3s i fulla caduca: pollancre.<\/p>\n

xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig cam\u00ed un x\u00e0fec i van quedar xops.<\/p>\n

xori\u00e7o m Embotit vermell\u00f3s de gust picant.<\/p>\n

xot<\/del>* m 1 Cabrit. 2 Xai.<\/p>\n

xota* f Ovella.<\/p>\n

xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb for\u00e7a amb la boca per atraure un l\u00edquid. Es xuclava la sang de la ferida.<\/p>\n

xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.<\/p>\n

xulla<\/del>* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.<\/p>\n

xurreria f Botiga o parada de xurros.<\/p>\n

xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.<\/p>\n

xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llan\u00e7ar-la amb for\u00e7a.<\/p>\n

xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.<\/p>\n

\n

Y<\/p>\n

Z<\/h1>\n

zebra f Mam\u00edfer afric\u00e0 semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.<\/p>\n

zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.<\/p>\n

zinc m Metall gris blav\u00f3s de diverses aplicacions, com la fabricaci\u00f3 de recipients, teulades, canonades, etc.<\/p>\n

zing-zing m Joguina sonora per a nadons.<\/p>\n

zona f Divisi\u00f3 dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.<\/p>\n

zoo [var.: parc zool\u00f2gic, zool\u00f2gic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del p\u00fablic.<\/p>\n

zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules U u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una s\u00e8rie. L’u de gener. La p\u00e0gina u del llibre. udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit. udolar v intr Fer udols. ufana f Estat d’una planta que est\u00e0 tota verda i … <\/p>\n

Continue reading “U, V, W, X, Y, Z”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2881"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2881"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2881\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2881"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2881"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2881"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2881"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2881"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}