{"id":2886,"date":"2023-05-02T16:10:26","date_gmt":"2023-05-02T16:10:26","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2886"},"modified":"2023-08-04T12:19:33","modified_gmt":"2023-08-04T12:19:33","slug":"maqam-el-sistema-musical-arab","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maqam-el-sistema-musical-arab\/","title":{"rendered":"Maqam, el sistema musical \u00e0rab"},"content":{"rendered":"

M\u00fasica<\/a> \u00a0|\u00a0\u00a0\u00a0 Hist\u00f2ria de la m\u00fasica<\/a><\/p>\n

\n

El terme maqam<\/a> apareix per primer cop en tractats de al-Sheikh al-Safadi al sXIV. \u00c9s l’estructura modal de la m\u00fasica del Nord d’\u00c0frica, Orient i \u00c0sia central, i hi pertanyen les cultures \u00e0rab, persa, turca i tamb\u00e9 els jueus sefard\u00eds (que havien estat en contacte amb la cultura \u00e0rab a Al-andalus).<\/p>\n

Les diferents escales estan formades per dos jins<\/a> o ajnas, de manera similar als tetracords de la m\u00fasica antiga grega. Aqu\u00ed a vegades s\u00f3n de tres o de 5. Els m\u00e9s comuns:<\/p>\n

Ajam: una quinta perfecta, com l’escala major
\n
\nBayati: d – g, amb un quart de to a la segona
\n
\nHijaz: una quarta que es caracteritza per un to i mig entre el 2on i 3er to. Tamb\u00e9 dita escala fr\u00edgia dominant.
\n
\nKurd: una quarta que \u00e9s com el mode frigi inicial
\n<\/p>\n

Nahawand: una quarta, com l’inici de l’escala menor
\n
\nSaba: semblant al bayati per\u00f2 amb la quarta disminuida, t\u00e9 un car\u00e0cter d’angoixa o desig.
\n
\nSikah: tres notes comen\u00e7ant amb un quart de to.
\n
\nRast: pentacord amb la tercera mig quart de to baixa
\n<\/p>\n

\n
\n
\n

Les escales, maqams<\/p>\n<\/div>\n

can start exploring maqamat<\/em> by family, or one at a time, by using the Maqam Index.<\/p>\n