{"id":2889,"date":"2023-05-04T10:32:05","date_gmt":"2023-05-04T10:32:05","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2889"},"modified":"2023-05-04T13:37:49","modified_gmt":"2023-05-04T13:37:49","slug":"raga-musica-india","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/raga-musica-india\/","title":{"rendered":"Raga, m\u00fasica \u00cdndia"},"content":{"rendered":"

M\u00fasica<\/a> \u00a0|\u00a0\u00a0\u00a0 Hist\u00f2ria de la m\u00fasica<\/a><\/p>\n

\n

“El raga<\/b><\/a> (en s\u00e0nscrit<\/a> \u0930\u093e\u0917<\/b> r\u0101ga<\/i>, “color, mat\u00eds”, per\u00f2 tamb\u00e9 “bellesa, harmonia, melodia”) a vegades tamb\u00e9 s’escriu raag<\/b> i en t\u00e0mil<\/a> (per exemple) \u0b87\u0bb0\u0bbe\u0b95\u0bae ir\u0101kam<\/i> en m\u00fasica carn\u00e0tica<\/a> \u00e9s un sistema tonal<\/a> usat en la m\u00fasica cl\u00e0ssica hind\u00fa<\/a>. <\/sup>Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l’octava en 22 intervals anomenats xrutis<\/i>, els quals s\u00f3n menors que el semit\u00f2. En general, la m\u00fasica hind\u00fa es basa en una melodia \u00fanica d’un instrument acompanyat de percussi\u00f3. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harm\u00f2niques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. \u00c9s per aix\u00f2 que la divisi\u00f3 de l’octava en m\u00e9s intervals possibilita que les melodies hind\u00fas tinguin una riquesa especial.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, de forma similar a la m\u00fasica occidental, la majoria d’obres utilitzen nom\u00e9s set de les 22 notes possibles. La principal difer\u00e8ncia entre aquestes dues m\u00fasiques rau en el fet que la m\u00fasica occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La m\u00fasica hind\u00fa, en canvi, gr\u00e0cies a l’abund\u00e0ncia de notes pot prendre molts m\u00e9s matisos diferents. Les ragues, que s\u00f3n composicions regides per esquemes mel\u00f2dics d’improvisaci\u00f3, es fonamenten en alguna d’aquestes sonoritats.<\/p>\n

Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un m\u00ednim de 5 i un m\u00e0xim de 7 notes, podent ser l’escala ascendent diferent de la descendent.”<\/p>\n

\n

Una octava occidental t\u00e9 7 notes, 12 semitons o 24 quarts de to. Per exemple : do ”” re ”” mi ” fa ”” sol ”” la ”” si ”do. L’escala hind\u00fa \u00e9s tamb\u00e9 heptat\u00f2nica per\u00f2 es divideix en 22 ter\u00e7os de to, o xrutis<\/em>.\u00a0 [ Per\u00f2 molta m\u00fasica hind\u00fa s’interpreta amb un harm\u00f2nium que sembla afinat temperat, com els pianos occidentals] Confer\u00e8ncia sobre els xrutis<\/a>.<\/p>\n

Les notes “naturals” s’anomenen shudda<\/em>, les bemolls, komal<\/em>, i els sostinguts tivra<\/em>. 1 i 5 sempre s\u00f3n naturals. En primera aproximaci\u00f3 de semitons tenim 12 notes possibles (en min\u00fascula els bemolls):<\/p>\n

S r R g G M m’ P d D n N S<\/p>\n

Per\u00f2 excepte S i P, cada nota t\u00e9 dues afinacions possibles fins a un total de 22:<\/p>\n

S r1 r2 R1 R2 g1 g2 G1 G2 M1 M2 m’1 m’2 P d1 d2 D1 D2 n1 n2 N1 N2 S<\/p>\n

[La m\u00fasica en principi s’escriu en semitons per\u00f2 els int\u00e8rprets trien el baix o l’alt a l’hora d’interpretar, per trobar la conson\u00e0ncia perfecta que no trobem en el temperament igual. Si la frase \u00e9s ascendent, es tria el xruti inferior, i descendent, el superior.] [Hi ha centenars de raga que s’agrupen en Thaats que vindria a ser l’equivalent de les escales occidentals. Entenc que un raga \u00e9s com un tema sobre el qual s’improvisa fent variacions]<\/p>\n

Els 10 Thaat m\u00e9s comuns [sense precisar a nivell de xrutis]:<\/p>\n

Thaat, raga corresponent, escala, escala occidental similar, nomenclatura carnatica, alteracions caracter\u00edstiques (bemolls en min\u00fascula, sostinguts ‘)<\/p>\n