{"id":2906,"date":"2023-05-18T08:52:25","date_gmt":"2023-05-18T08:52:25","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2906"},"modified":"2025-12-22T09:30:11","modified_gmt":"2025-12-22T09:30:11","slug":"despertars-inesperats","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/despertars-inesperats\/","title":{"rendered":"Despertars inesperats"},"content":{"rendered":"

L’imaginari<\/a> \u00a0 | \u00a0 El son, els somnis<\/a>\u00a0 | \u00a0 el son<\/a> (psicologia) |\u00a0 \u00a0 \u00a0El jo, invariants<\/a>\u00a0 \u00a0| A733, el dormitori<\/a><\/p>\n

\n

Quan ens despertem recuperem la narraci\u00f3 que d\u00f3na continu\u00eftat a la nostra experi\u00e8ncia (el jo, l’experi\u00e8ncia de la vida narrativa<\/a>).\u00a0 A vegades hem entrat tan profundament en un somni que la vida conscient que se’ns presenta a la sortida, ens pot semblar menys aut\u00e8ntica que la que estem somiant, i ens quedar\u00edem en el somni.<\/p>\n

M’ha passat\u00a0 alguna vegada de despertar-me sense saber a quina ciutat estic, potser quan estic de viatge em situo a casa, una vegada a Roma, o a casa, despr\u00e9s d’un somni em situo en un altre llit, d’una altra etapa de la vida, a Solius, a Vilafranca 40, o en un viatge, o en un lloc imaginari. Les migdiades profundes, especialment les del mat\u00ed que en el moment de despertar-nos no s\u00e9 si \u00e9s el mat\u00ed a punt de comen\u00e7a el dia, o a la tarda.\u00a0 Fa anys dormia a casa els pares i em vaig equivocar a l’hora de posar el despertador. Em llevava potser a les tres, cansat, i pensava que m’havia fet gran. que ja no tenia la mateixa energia que abans, no em trobava a mi mateix tal com esperava trobar-me en despertar-me. Londres 2004: “llevar-nos aqu\u00ed, el sol damunt les teulades -a vegades m’agrada somiar despert, abans d’obrir els ulls, pensant en despertar-me en altres ciutats, o altres llits on he dormit.”<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un lapse d’incertesa, acabem reconstruint el nostre jo habitual tal com explica\u00a0 Proust al comen\u00e7ament de Du Cot\u00e9 de Chez Swan<\/a>.
\n“At some point Peter and Michele started debating Michele\u2019s rather dubious theory of personhood, which entailed that people died when they fell asleep, and woke up new versions of themselves that were related to, but were not quite, the person they\u2019d been before. Consciousness can\u2019t take breaks, Michele argued; when you fall asleep that\u2019s it for you.\/\u00a0\u201cBut what about dreams?\u201d Peter asked. \u201cWho is having the dreams?\u201d\/\u201cA half consciousness,\u201d Michele insisted. \u201cA soul neither living nor dead. An imprint. An eidolon.\u201d (R.Kuang, Katabasis)<\/p>\n

Aix\u00ed, en la sortida de l’estat de son i somnis, hi pot haver un moment de dubte que ens permet imaginar la possibilitat d’anar a parar a un moment diferent de la nostra vida o, fins i tot, a una vida diferent. Podem pensar tamb\u00e9 en el somni Zhuang-Zi, (si era una papallona somiant que era Zhuangzi,\u00a0 La q\u00fcesti\u00f3 somni\/realitat<\/a>).
\nPodem pensar en un possible coix\u00ed m\u00e0gic, sota del qual deixar\u00edem una llibreta on hem anotat on ens voldrem despertar, i amb quina identitat. O deixar que sigui a l’atzar, una nova identitat, un marit amb una dona senzilla, un home en viatge de negocis pendent de fer una presentaci\u00f3. O b\u00e9, en cas que tingu\u00e9s dificultat per recordar qui s\u00f3c, anotar en una llibreta qui s\u00f3c i que he fet durant el dia per recuperar-ho el dia seg\u00fcent.
\nL’experi\u00e8ncia de despertar-nos a un altre lloc i identitat la reprodueix una mica el viatge en un tren nocturn i despertar-se en una altra ciutat.<\/p>\n

Kurt Vonnegut a Slaughterhouse-Five descriu el planeta Tralfamadore<\/a> on tots els temps existeixen sempre i hom es pot moure de l’un a l’altre moment. Jo havia imaginat una mena de Panoptikon<\/a>,\u00a0 que ens permet\u00e9s situar a tots els moments de la nostra vida, amb el son com a “porta” d’un temps a un altre. Les notes de records i les fotografies s\u00f3n aproximacions.<\/p>\n

<\/p>\n

Habitaci\u00f3 Jaipur 2007<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Altres despertars<\/h1>\n

L1. Em desperto i tinc a l’esquerra un armari, i la dreta tres travessers de fusta de pi. S\u00f3c al dormitori de Vilafranca 40 i la mare em crida que m’espabili per anar al Costa i Llobera.<\/p>\n

L2. S\u00f3c a la furgoneta, i fa una mica de fred, em giro dins del sac i penso com estar\u00e0 el bosc que tinc a fora.<\/p>\n

L3. S\u00f3c a un hotel de Roma, amb N, i penso qu\u00e8 visitarem.<\/p>\n

L4. S\u00f3c en el tren que va de Bangkok a Chiang Mai.<\/p>\n

L5. S\u00f3c en un llit d’un hospital en el futur, m’estic despertant de l’anest\u00e8sia, no s\u00e9 de qu\u00e8 m’han operat.<\/p>\n

L6. S\u00f3c al llit de Castellar, sento la Teresa i la Maria a baix.<\/p>\n

L7. S\u00f3c a l’habitaci\u00f3 de sempre per\u00f2 la roba t\u00e9 un tacte diferent, els mobles i el parquet es veuen m\u00e9s gastats. Em noto els cabells m\u00e9s llargs i la barba crescuda. Vaig al mirall i veig reflectit el rostre d’un vell de 90 anys. Com si hagu\u00e9s dormit 25 com en el conte de Rip Van Winkle.
\nO b\u00e9, em desperto i en veure la data veig que ja tinc 80 anys per\u00f2 no recordo res dels darrers 15; en tenia 65 quan me n’anava a dormir. A la nevera hi ha queviures diferents, i al lavabo unes pastilles que suposo que he de prendre. Em preparo l’esmorzar i vaig a mirar els \u00e0lbums de fotos i les mem\u00f2ries, a veure si puc saber alguna cosa de com han estat els meus darrers 15 anys.<\/p>\n

L8. Grounhog day. Vaig a dormir sabent que dem\u00e0 es repetir\u00e0 el dia d’avui. S\u00e9 quin temps far\u00e0, s\u00e9 que hi ha una jam a la Ciutadella, qui hi anir\u00e0, i com hauria de moure’m per ballar amb qui vull. Intento sortir de casa aviat i agafo un taxi a l’aeroport per embarcar al primer avi\u00f3 que trobi i tenir unes hores per visitar una ciutat. L’endem\u00e0 tornar\u00e9 a tenir els mateixos diners.<\/p>\n

L9. Em desperto en el passat i he de tornar a viure el mateix. Ara estic jubilat i torno a la feina un dia de 2013. Ser\u00e9 m\u00e9s competent? M\u00e9s amable? O potser m\u00e9s assertiu?<\/p>\n

L10. Em desperto i no s\u00f3c el Jordi Cots de quan me’n vaig anar a dormir. El llit no \u00e9s el mateix i no reconec la dona que dorm al meu costat. Tampoc reconec el meu rostre al mirall del lavabo quan em vaig a afaitar. Miro de seguir el corrent. Obro un port\u00e0til que sembla de la feina i consulto l’agenda, a veure si trobo alguna pista de qu\u00e8 he de fer.<\/p>\n

L11. Cada nit t\u00e9 lloc un sorteig de la loteria del dest\u00ed, i em desperto per viure un dia en la vida dels 100.000 milions d’humans que han existit, saltant en el temps. \u00c9s cansat. Ser un esclau a Roma, una dona violada a Orient, un pag\u00e8s pobre a Catalunya. Molt de tant en tant tinc un dia agradable, i \u00e9s que “rar i breu \u00e9s el bell”.
\nA la s\u00e8rie “Quantum Leap<\/a>” de 1989 saltava en el temps ficant-se a la pell d’una altra persona per dur a terme alguna mena de missi\u00f3 (trailer<\/a>)<\/p>\n

L12. Imaginem que hi ha universos paral\u00b7lels on tenen lloc altres vides possibles que haur\u00edem pogut tenir, i quan entrem en el son, podem saltar a un altre.
\nEm desperto i tinc al costat una dona que no reconec. Poc a poc m’assabento de quina \u00e9s la meva vida ara. \u00c9s alg\u00fa que vaig con\u00e8ixer a la facultat de filosofia. Em vaig separar de la Pilar i em vaig casar amb ella. Tots dos som professors, vivim a Bellaterra. No hem tingut fills, estem cansats, avorrits i obsessionats de les mis\u00e8ries de la facultat. Ella \u00e9s catedr\u00e0tica i jo nom\u00e9s professor. Per\u00f2 els meus articles estan m\u00e9s valorats per ser m\u00e9s originals. Avui anem a un sopar amb uns altres professors on s\u00e9 que tothom competir\u00e0 per ser el m\u00e9s enginy\u00f3s. Em fa molta mandra.
\nJa no existeixo. Vaig tenir un accident en una excursi\u00f3 que feia tot sol al Cad\u00ed, ara fa 35 anys, em vaig estimbar i vaig morir.
\nUn llit en una habitaci\u00f3 plena de llibres. Ens vam retrobar amb AB. Vam tenir fills, vam tenir distanciaments, amants per separat. Tenim un pis gran, amb dues biblioteques, ens cuinem alternativament l’un per l’altre. A vegades m’acompanya al piano mentre toco amb la trompeta.
\n[N hem tornat per\u00f2 no ha funcionat]<\/p>\n

L13. Em reconec ajagut al llit, m\u00e9s gran de com em recordo. Tinc les ulleres posades i la boca mig oberta, i a les mans un Kindle. Al costat, unes pastilles que ja no haur\u00e9 de prendre. Deu fer uns instants que he parat de respirar. Ja no em tornar\u00e9 a aixecar, despr\u00e9s de 32.173 vegades que ho he fet. I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon<\/a><\/p>\n

L14. Em desperto a la furgoneta. Per\u00f2 no es tracta d’un viatge. Ja no tinc casa i visc permanentment a la furgoneta, buscant racons d’ombra a l’estiu, abrigant-me a l’hivern. He mirat de tenir els llibres i la m\u00fasica en format digital per\u00f2 m’he hagut d’acomiadar de tots els altres llibres. Tinc els diners justos per anar fent benzina i comprar provisions. Confio que no se m’espatlli ni el tel\u00e8fon ni res de la furgoneta. A vegades m’estic uns quants dies al mateix lloc.<\/p>\n

L15. Em desperto i em trobo que m’he desdoblat en dues persones per\u00f2 que rebo les sensacions i experi\u00e8ncies de totes dues alhora, informacions diferents. Per exemple com quan tenim una m\u00e0 en aigua freda i l’altra en aigua calenta. O visualment, com si tingu\u00e9s una pantalla partida. Una ment i dos cossos. Naturalment seria molt convenient per quedar de trobar-nos en algun lloc.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n