{"id":2933,"date":"2023-06-11T08:49:28","date_gmt":"2023-06-11T08:49:28","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2933"},"modified":"2025-09-28T08:39:40","modified_gmt":"2025-09-28T08:39:40","slug":"el-metro-i-trens-imaginaris","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-metro-i-trens-imaginaris\/","title":{"rendered":"El metro i trens imaginaris"},"content":{"rendered":"

L’imaginari<\/a>\u00a0 |\u00a0 viatges en tren<\/a><\/p>\n

\n

A quines ciutats he anat en metro? Barcelona, Madrid, Paris, Londres, New York, Washington, Mosc\u00fa, Tashkent, Beijing Tokyo, Roma, Budapest. El 2012 vaig passar un dia llegint l’Inferno de la Divina Com\u00e8dia.<\/p>\n

[foto]<\/p>\n

Quins trens nocturns? Barcelona-Madrid, 2000 Turquia Anakara Istanbul , 2005 Xina, 2007 \u00cdndia, 2010 Transmongoli\u00e0, 2014\u00a0 Tail\u00e0ndia Bangkok a Chiang Mai, 2022 Uzbekistan: Tashkent- Khiva.<\/p>\n

Puc imaginar trajectes de metro amb parades secretes i recorreguts secrets. A moltes ciutats hi ha estacions de metro fantasma, Barcelona<\/a>, Paris<\/a>, Estocolm<\/a>.
\nEn la ficci\u00f3 hi ha hagut metros fant\u00e0stics, com un vag\u00f3 on uns vampirs feien una festa [night watch de Timur Bekmanbetov ? Una peli espanyola d’un tren solitari que acabava en una estaci\u00f3 a les afores?]. Trens com Snowpiercer, en film i s\u00e8rie, amb agricultura, bestiar, vagons de luxe. Escenes a Some like it Hot amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. North by Northwest amb Gary Grant i Eva Marie Saint. Murder in the Orient Express 1985. New Yorker: The Enduring Romance of the night train<\/a>. L’anunci chihuahua<\/a> de Cocacola de 2003.<\/p>\n

Imagino vagons amb s’hi viuen activitats inusuals, trajectes que em duen a estacions desconegudes, temps diferents, arribar a les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino. Puc imaginar xarxes de metro\u00a0 de diferents ciutats connectades, i enlla\u00e7os a trajectes en tren nocturn.\u00a0 I del tren nocturn puc passar al m\u00f3n dels despertars inesperats<\/a>.<\/p>\n

Vaig triar el metro per llegir l’inferno<\/a> de la Divina Com\u00e8dia. Imaginava un metro que recorre els 9 cercles de l’infern, o unes l\u00ednies que s\u00f3n biblioteca.<\/p>\n

\n

m1<\/strong>. S’atura enmig d’un t\u00fanel fosc i sense voler premo el bot\u00f3 per que s’obri la porta. Davant meu s’obre una altra porta en una estaci\u00f3 desconeguda. Sembla Fontana per\u00f2 quan pujo les escales no som al 2023 sin\u00f3 a la Gr\u00e0cia de 1974. Fa calor, Franco encara \u00e9s viu.<\/p>\n

m2<\/strong>. El metro s’atura a una estaci\u00f3 diferent, al costat hi ha una altra andana. Arriba un convoi buit. Hi pujo. Passa mitja hora fins que s’atura a una estaci\u00f3. Baixo, les parets s\u00f3n d’argila cuita. Alguns maons estan esmaltats de color blau. Al corredor hi ha un relleu monumental d’un toro alat amb un rostre hum\u00e0 amb barba, com el que recordo d’un museu. Pujo les escales i surto a una tenda enmig d’un desert. La porta ha quedat tancada. Hi ha una pista que passa pel costat i, ja que no puc tornar, decideixo seguir-la. Veig petjades de camell. Camino un parell d’hores. Tinc set. Arribo a un petit oasi on puc descansar a l’ombra, per\u00f2 no hi ha aigua. M’hi quedo fins que passa l’hora m\u00e9s forta del sol. A mitja tarda segueixo caminant. Ara tinc fred i a la set s’hi ha afegit la gana. No entenc com puc estar en un desert si el trajecte que he fet en metro nom\u00e9s ha durat mitja hora. Ja fosqueja que la pista arriba a una tenda similar a la que havia accedit. Hi ha una porta oberta amb escales que baixen. A l’horitz\u00f3, m\u00e9s lluny, sembla que veig unes muralles i uns llums que oscil\u00b7len. Dubto si baixar les escales a veure si arriba un metro que em retorni a la meva realitat, o si continuar i explorar qu\u00e8 hi ha.<\/p>\n

m3<\/strong>. la porta s’obre a un corredor que segueixo i arribo a una altra andana. Al cap d’una estona s’atura un vag\u00f3 restaurant, s’obren les portes i un ma\u00eetre em pregunta si tinc reserva. Dic que no i em diu que pot buscar una taula. Entro i el tren es posa en marxa. Tots els comensals estan vestits elegantment. Travessem un primer vag\u00f3 que tot est\u00e0 ple. Al segon hi ha una taula individual. M’assec i em porten la carta. A la taula de la costat un matrimoni gran em saluden amb una inclinaci\u00f3 de cap. En una altra taula dues dones elegants em miren. Trio d’entrant una amanida selyodka pod shuboi, de segon carr\u00e9 d’agneau amb verdura i de postre una tarta tatin. Les ve\u00efnes em pregunten on vaig i he de confessar que no ho s\u00e9, que he arribat una mica per atzar. M’expliquen que estan fent un viatge cultural i parlem de museus, Dresde, Hamburg, comento que prefereixo els museus que no s\u00f3n immensos com el Louvre. Em diuen si penso assistir al concert que hi ha tot seguit. El vag\u00f3 s’atura a una estaci\u00f3 i baixem tots. Anem a una sala ben il\u00b7luminada on un quartet de corda. Trio XV\/28 de Haydn. El quartet No2 d’Otmar Schoeck. Acabat el concert tornem a l’andana i el cap em pregunta si tinc llit reservat. Dic que no i em diu que haur\u00e9 d’esperar un proper tren que em retorni a l’inici. On deuen seguir?<\/p>\n

m4<\/strong>. Baixo del vag\u00f3, pujo unes escales i em trobo en un barri que sembla abandonat. Vivendes on sembla que no hi viu ning\u00fa, papers a terra, naus industrials amb pintades. Camino fins al final del carrer. Sento alguns crits, un gos que borda. Decideixo tornar per\u00f2 em trobo que l’estaci\u00f3 de metro est\u00e0 tancada. No tinc ni idea d’on s\u00f3c. Em poso a caminar. Al cap de mitja hora arribo a una zona on sembla que hi hagi una mica de vida. Recorda la Zona Franca. Els cartells estan en un idioma que no conec. Alg\u00fa em crida alguna cosa en un idioma que no reconeixo i faig veure que no l’he sentit. Segueixo caminant decidit com si sab\u00e9s on vaig. Al final veig el que sembla una estaci\u00f3. Baixo les escales, compro un bitllet i agafo el primer metro que arriba a veure on em porta.<\/p>\n

m5<\/strong>. Passo a una l\u00ednia diferent de metro i baixo a la seg\u00fcent estaci\u00f3. El primer que em sorpr\u00e8n \u00e9s que ning\u00fa no mira el m\u00f2bil. Per\u00f2 tampoc es miren entre ells. La gent sembla tenir la mirada fixa al buit. Observo que fan uns moviments amb els dits a l’aire. Un d’ells cau a la via i un tren se l’endu. Al cap d’un moment ve una mena de robot aspirador com una roomba i neteja les restes. Al meu costat n’hi ha un que repeteix els moviments de la m\u00e0, fren\u00e8ticament i despr\u00e9s es frega la parpella i mira al voltant, desorientat. M’adono que tots estan vivint i despla\u00e7ant-se amb alguna mena de visualitzador de realitat augmentada. Ning\u00fa no mira el que t\u00e9 al voltant realment. \u00c9s com quan a la meva \u00e8poca, a l’hora de conduir ja gaireb\u00e9 nom\u00e9s mir\u00e0vem al GPS i no la carretera. Miro de sortir de l’estaci\u00f3 i \u00e9s un laberint de corredors sense cap cartell. Tothom va caminant segur i decidit cap a la seva destinaci\u00f3 gr\u00e0cies a les orientacions que van rebent dels implants que deuen portar. Miro de seguir on va la majoria. Pugen a una mena de corredor que es mou com els que hi ha als aeroports. A la sortida uns gu\u00e0rdies m’aturen i em demanen activi la identificaci\u00f3. Suposo que no detecten l’implant que deu portar posat tothom. M’escanegen. [ cada estaci\u00f3 20 anys en el futur a seguir] [combinar tothom dormint programat per despertar-se al cap de xx anys ]<\/p>\n

m6<\/strong>. Arribem a una estaci\u00f3 anomenada “Final”. Baixen dos homes grans, una dona gran i el revisor recorda a un home m\u00e9s jove que ha li toca baixar. El tren segueix circulant. Baixo a certes estacions, en algunes treballo, en altres em diverteixo. I en acabar el dia sempre tornem a passar per l’estaci\u00f3 “Final” i baixen alguns, a vegades protestant. Fins que un dia en comprar l’abonament la m\u00e0quina en retorna alguns diners i m’imprimeix un bitllet que posa “final”. Quan arribo a l’estaci\u00f3 no em faig pregar. Hi ha un corredor gris amb pantalles planes de televisi\u00f3 que tenen imatges de passatgers en altres moments. En moltes m’hi veig a mi mateix, a vegades llegint, a vegades mirant altres passatgers, una noia guapa. Ens reuneixen a tots uns empleats amables i entrem a un vag\u00f3 que du la data d’avui. Tenim uns seients reclinables reservats. Perdo el coneixement nom\u00e9s que arrenca.<\/p>\n

m7<\/strong>. Xarxes de metro de tot el m\u00f3n connectades. a quina metros he estat BCN Madrid Paris, Londres, NYC, Washington, Budapest, Roma, moscu, tashkent, pekin delhi<\/p>\n

m8<\/strong>. Cru\u00eflla de la reencarnaci\u00f3. Al\u00a0 Bardo Thodol<\/a>, el llibre tibet\u00e0 dels morts, s’exposen els rituals i t\u00e8cniques per tal que, en el moment despr\u00e9s de morir, quan estem en l’estat transitori abans de reencarnar-nos en d\u00e9us o a l’infern, puguem evitar recomen\u00e7ar el cicle de patiment. Hi ha sis menes d’\u00e9ssers: d\u00e9us (deva<\/a><\/i>), d\u00e9us jelosos (asura<\/a><\/i>), humans (manu\u1e63ya<\/a><\/i>), animals (tiryak<\/a><\/i>), esperits famolencs (preta<\/a><\/i>), i \u00e9ssers infernals (n\u0101raka<\/a><\/i>). Els rituals poden consistir en preg\u00e0ries per orientar la consci\u00e8ncia que surti pel millor orifici. \u00c9s un moment on ens hi juguem molt i depenent de l’entrenament o rituals executats, podem anar a parar a una exist\u00e8ncia o una altra.\u00a0 Puc visualitzar una aquesta situaci\u00f3 en termes de metro, sis l\u00ednies diferents corresponents als sis modes d’exist\u00e8ncia, i una possible sortida a l’exterior, el Nirvana. Hi ha un distribu\u00efdor semblant al del soterrani de pla\u00e7a Catalunya, amb escales a l’exterior, i corredors que porten a diferents l\u00ednies de metro. Jo tinc un bitllet de sortida determinat pel meu trajecte anterior. Hi ha unes guixetes on “mestres espirituals” poden ajudar-me a canviar el bitllet que porto per un altre millor. O b\u00e9, tal com es descriu en el cap\u00edtol X (?), en el moment de la transici\u00f3 apareixen diferents de\u00eftats emanant llums intenses corresponent a diferents virtuts, que potser voldrem evitar, mentre que d’altres llums ments brillants poden semblar m\u00e9s suportables per\u00f2 ens duran a una reencarnaci\u00f3 terrible. En aquest distribu\u00efdor apareixen de\u00eftats i llums que s\u00f3n confuses, i hem de recordar els ensenyaments per sortir.<\/p>\n

\n

vag\u00f3 festa cortines<\/p>\n

vag\u00f3 orgia<\/p>\n

vag\u00f3 ter\u00e0pia<\/p>\n

vago presoners<\/p>\n

vag\u00f3 que sembla normal i de sobte tots m’estan mirant robots, monstres, la gent va envellint 10 anys a cada estaci\u00f3, o rejovenint<\/p>\n

metro divina comedia<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Una xarxa de metro imagin\u00e0ria Barcelona-Madrid-Paris-Roma-Budapest, Istambul-Moscow-Tashkent, Delhi-Beijing-Tokyo, Berlin-Stockholm,London, NYC-Washington-Chicago. Santiago de Chile-Buenos Aires. Enlla\u00e7 a pl\u00e0nol gran.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

[ els trens del m\u00f3n]<\/p>\n

\n

cellistes a un vag\u00f3 de metro<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’imaginari\u00a0 |\u00a0 viatges en tren A quines ciutats he anat en metro? Barcelona, Madrid, Paris, Londres, New York, Washington, Mosc\u00fa, Tashkent, Beijing Tokyo, Roma, Budapest. El 2012 vaig passar un dia llegint l’Inferno de la Divina Com\u00e8dia. [foto] Quins trens nocturns? Barcelona-Madrid, 2000 Turquia Anakara Istanbul , 2005 Xina, 2007 \u00cdndia, 2010 Transmongoli\u00e0, 2014\u00a0 Tail\u00e0ndia … <\/p>\n

Continue reading “El metro i trens imaginaris”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[627],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2933"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2933"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2933\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2933"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2933"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2933"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2933"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2933"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}