{"id":2997,"date":"2023-08-03T13:12:54","date_gmt":"2023-08-03T13:12:54","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2997"},"modified":"2025-01-29T11:57:45","modified_gmt":"2025-01-29T11:57:45","slug":"la-reproduccio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/","title":{"rendered":"La reproducci\u00f3 i generaci\u00f3 d&#8217;un nou organisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-que-trobem-al-voltant\/\">La vida que tenim al voltant<\/a><\/p>\n<p>Reproducci\u00f3: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#asexual\">asexual<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#sexual\">sexual<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#aspectesevolutius\">aspectes evolutius<\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#diferenciacio\">Diferenciaci\u00f3 i teixits<\/a>: la societat de c\u00e8l\u00b7lules. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#vegetals\">Vegetals<\/a>: teixits par\u00e8nquima i meristema. \u00d2rgans: arrels, tija, fulles. Tipus fonamentals. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#animals\">Animals<\/a>. Teixits de revestiment, conjuntiu, muscular, nervi\u00f3s. \u00d2rgans: Pell, Esquelet, M\u00fasculs, sistema respiratori, digestiu, excretor, endocr\u00ed, sanguini, immune, nervi\u00f3s, reproductor. Tipus fonamentals d&#8217;animal: celenterats, cucs, mol\u00b7luscs, artr\u00f2podes, vertebrats.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#creixement\">Creixement<\/a>, microorganismes. Tres fulls embrionaris, ectoderma, endoderma, mesoderma. Animals, forma tancada. Plantes, forma oberta.<\/p>\n<hr \/>\n<p>[ De quines maneres es reprodueixen els \u00e9ssers vius? La reproducci\u00f3 de l&#8217;organisme suposa la r\u00e8plica de la &#8220;societat&#8221; de c\u00e8l\u00b7lules. De la simple divisi\u00f3 cel\u00b7lular <strong>asexual<\/strong> dels protistos, que no tenen c\u00e8l\u00b7lules especialitzades, en la reproducci\u00f3 <strong>sexual<\/strong> passem a tenir g\u00e0metes mascle i femella per a la reproducci\u00f3 (amb N cromosomes) que es fusionen per donar lloc a un nou organisme. Aquest est\u00e0 format per c\u00e8l\u00b7lules som\u00e0tiques que es copien per mantenir un teixit per\u00f2 que no poden donar lloc a un nou organisme. Mentre que la simple divisi\u00f3 fa c\u00f2pies, la reproducci\u00f3 sexual barreja materials de diferents organismes].<\/p>\n<p>Moltes esp\u00e8cies presenten alternen reproducci\u00f3 sexual i asexual. Alguns protists es\u00a0 poden reproduir sexualment despr\u00e9s de diverses generacions asexuals. En algues, fongs, molses i falgueres, creix un espor\u00f2fit d&#8217;on sortiran g\u00e0metes mascle i femella. Tamb\u00e9 es d\u00f3na en els celenterats.<\/p>\n<div id=\"asexual\">\n<hr \/>\n<h2>Reproducci\u00f3 asexual<\/h2>\n<\/div>\n<ul>\n<li>En els protistes tot l&#8217;organisme es torna una c\u00e8l\u00b7ula germinal asexual. En les col\u00f2nies (esponges), tal\u00f2fites, fongs i falgueres nom\u00e9s una part de l&#8217;organisme conserva la totipot\u00e8ncia. En el volvox \u00e9s la meitat de la col\u00f2nia mentre que d&#8217;altres produiran espores que despr\u00e9s generaran un organisme sencer. Aquesta \u00e9s una reproducci\u00f3 asexual monocit\u00f2gena, que parteix d&#8217;una sola c\u00e8l\u00b7lula. A les plantes hi ha reproducci\u00f3 asexual policit\u00f2gena (a partir d&#8217;una part del cos pluricel\u00b7lular). Sense un \u00f2rgan reproductor especialitzat, una part del cos pot subsistir i cr\u00e9ixer independentment. Per exemple el despreniment d&#8217;un tal\u00b7l\u00f2fit a causa d&#8217;un cop, un esqueix, etc. Als animals hi ha divisi\u00f3 asexual policit\u00f2gena per divisi\u00f3 d&#8217;embrions (bessons i cucs de terra), per formaci\u00f3 de borrons i separaci\u00f3 de la forma juvenil en celenterats i alguns cucs par\u00e0sits, pel mateix d&#8217;organismes adults com al divisi\u00f3 i separaci\u00f3 longitudinal de la hidra o l&#8217;actinia en els celenterats.<\/li>\n<li><strong>Fissi\u00f3<\/strong>: Els Procariotes es divideixen en dues c\u00e8l\u00b7lules iguals. Els eucariotes com protistes i fongs unicel\u00b7lulars tamb\u00e9 ho poden fer per mitosi. [la nova c\u00e8l\u00b7lula t\u00e9 el mateix nombre de cromosomes].<\/li>\n<li><strong>Espores<\/strong>: Moltes plantes produeixen espores haploides per meiosi (reducci\u00f3 de 2N a N cromosomes) que, en lloc de fusionar-se amb una altra c\u00e8l\u00b7lula haploide com en la reproducci\u00f3 sexual, es divideixen fins a formar un individus multicel\u00b7lulars,\u00a0 <em>gamet\u00f2fits<\/em> mascle i femella [\u00e9s com si l&#8217;estrat\u00e8gia de la reproducci\u00f3 encara no ha aconseguit que tingui lloc la fecundaci\u00f3 d&#8217;esperma i \u00f2vul de seguida]. Aquesta generaci\u00f3 produeix c\u00e8l\u00b7lules g\u00e0metes per mitosi [. L&#8217;esperma fecunda l&#8217;\u00f2vul i creix un nou espor\u00f2fit.<br \/>\nEn les\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/molsa\/\">molses<\/a> l&#8217;espor\u00f2fit (2N) es veu com una tija que sobresurt de les fulles amb un sac a dalt. Hi ha una alternan\u00e7a de generacions. N&#8217;hi ha de sinoiques i d&#8217;heteroiques.<br \/>\nEn les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/falgueres\/\">falgueres<\/a> el que veiem com fulla \u00e9s l&#8217;espor\u00f2fit (2N). Dels sacs sota les fulles en cauen les espores que donen lloc a gamet\u00f2fits mascle (anteridis) i femella (arqueg\u00f2nides), N haploides. Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3 creixer\u00e0 un nou espor\u00f2fit.<\/li>\n<li><strong>Fragmentaci\u00f3<\/strong>: una part se separa i esdev\u00e9 un nou organisme. Pot ser una part del miceli en els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fongs\/\">fongs,<\/a> les gemmes en les hep\u00e0tiques, els l\u00edquens que s\u00f3n la uni\u00f3 d&#8217;un fong i una alga, el despreniment d&#8217;una part del tal\u00b7lus en una alga, o un esqueix en una planta superior que desenvolupar\u00e0 arrels.<br \/>\nEn els animals es d\u00f3na en diversos cucs, celenterats com la hidra o l&#8217;act\u00ednia, i estrelles de mar.<\/li>\n<li><strong>Partenog\u00e8nesi<\/strong>: un ou sense fecundar evoluciona en un nou organisme. Acostuma a donar-se en casos que normalment serien de reproducci\u00f3 sexual per\u00f2 que per circumst\u00e0ncies adverses no hi ha gamet mascul\u00ed disponible.\u00a0 S&#8217;ha observat en 2000 esp\u00e8cies, la majoria invertebratsm rot\u00edfers, \u00e0fids, insectes pals, i alguns vertebrats, peixos, amfibis i, recentment, el drag\u00f3 de Komodo i Varanos. En les plantes es d\u00f3na en falgueres i altres angiospermes com la dent de lle\u00f3. En aquest cas s&#8217;anomena apomixis.<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"sexual\">\n<hr \/>\n<h2>Reproducci\u00f3 sexual<\/h2>\n<\/div>\n<p>Els metazous s\u00f3n organismes amb dotaci\u00f3 gen\u00e8tica de cromosomes duplicats, o diploide (diploide dominant), fabriquen c\u00e8l\u00b7lules <strong>g\u00e0metes<\/strong>, esperma o \u00f2vuls, per <strong>meiosi<\/strong>, un proc\u00e9s que divideix una c\u00e8l\u00b7lula dues vegades fins a obtenir-ne quatre amb nom\u00e9s una c\u00f2pia de cada cromosoma, <strong>haploide<\/strong>. Quan un \u00f2vul \u00e9s fecundat es converteix en un <strong>zigot diploide<\/strong> que combina el material gen\u00e8tic dels dos.<br \/>\nEls protistos i les algues viuen tot el cicle com a haploides, s&#8217;uneixen dos individus per formar un zigot diploide i seguidament una meiosi d\u00f3na quatre individus haploides.<br \/>\nEls g\u00e0metes s&#8217;especialitzen en \u00f2vul imm\u00f2bil i espermatozou m\u00f2bil. El gran avantatge de la reproducci\u00f3 sexual \u00e9s la mescla de dotacions gen\u00e8tiques diferents, la del mascle que aporta l&#8217;espermatozou i la de la femella que aporta l&#8217;\u00f2vul. T\u00e9 un paper important de cara a l&#8217;evoluci\u00f3. (les dotacions gen\u00e8tiques no es barregen en la paidog\u00e0mia (A.157) on els gametos procedeixen d&#8217;un mateix individu; permetent aix\u00ed la reproducci\u00f3 en esp\u00e8cies de dif\u00edcil aparellament, com els p\u00f2lips s\u00e8ssils o gaster\u00f2podes).<\/p>\n<p>Fases de la meiosi<\/p>\n<ul>\n<li>meiosi I: Profase I parelles de cromosomes amb material procedent del pare i la mare. Cadascun est\u00e0 format per dues crom\u00e0tides unides al centre. Metafase I: es recombinen les crom\u00e0tides barrejant els gens [es divideix el material, si abans ten\u00edem 3 parelles, ara nom\u00e9s 3]. Anafase I: se separen les crom\u00e0tides [3 parelles]. Telofase I: es divideix la c\u00e8l\u00b7lula [2 c\u00e8l\u00b7lules amb 3 cromosomes]. Profase II<\/li>\n<li>meiosi II: Metafase II els cromosomes tenen dues crom\u00e0tides que ja no s\u00f3n id\u00e8ntics sin\u00f3 barreja. Anafase II. Les crom\u00e0tides se separen i es desplacen als pols ([6]. Telofase II. Les c\u00e8l\u00b7lules es tornen a dividir . Citocinesi: al final tenim quatre g\u00e0metes haploides.<img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/7\/74\/Meiosis_Stages.svg\/1100px-Meiosis_Stages.svg.png\" \/><\/li>\n<li>La fecundaci\u00f3 t\u00e9 lloc entre c\u00e8l\u00b7lules haploides i en resulta una diploide. La fusi\u00f3 requereix una trobada de les g\u00e0metes que es facilitada qu\u00edmicament. L&#8217;espermatozou contacta amb l&#8217;\u00f2vul, desf\u00e0 la membrana, i l&#8217;activa. Despr\u00e9s els dos nuclis es fusionen s&#8217;aparellen els cromosomes en una placa equatorial quedant un zigot diploide.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Inicialment els g\u00e0metes no es diferenciaven de les altres c\u00e8l\u00b7lules mit\u00f2tiques i les diferents funcions quedaven determinades per condicions ambientals. Despr\u00e9s el que inicia la fecundaci\u00f3 es va tornant m\u00e9s m\u00f2bil i l&#8217;altre m\u00e9s reposat (anisogamia) fins que als metazous i plantes superiors trobem un macrog\u00e0meta imm\u00f2bil amb for\u00e7a reserves i un espermatozou petit, m\u00f2bil, amb cilis que busca l&#8217;\u00f2vul per fecundar-lo. A les plantes superiors i animals els g\u00e0metes es formen en \u00f2rgans diferents (ovari i estams), a vegades en un mateix organisme (sinoics) i d&#8217;altres en organismes diferents (heteroics). La c\u00e8l\u00b7lula de l&#8217;esperma es divideix per meiosi i en resulten quatre espermatozous mentre que la femella resulta en l&#8217;\u00f2vul (macrog\u00e0meta) i tres corpuscles.<\/p>\n<p>[El creixement i regeneraci\u00f3 cel\u00b7lular som\u00e0tic dels teixits d&#8217;un organisme \u00e9s per mitosi. Es duplica una c\u00e8l\u00b7lula amb dotaci\u00f3 diploide.] [Podria haver-hi hagut reproducci\u00f3 que combin\u00e9s material gen\u00e8tic de dos organismes sense haver-se d&#8217;especialitzar en mascle i femella?]).<\/p>\n<ul>\n<li>els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fongs\/\">fongs<\/a> poden tenir reproducci\u00f3 sexual i asexual, adaptant-se a les circumst\u00e0ncies. Dos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinar\u00e0 i donar\u00e0 lloc a un miceli haploide. <a href=\"https:\/\/image.slideserve.com\/344736\/sexual-reproduction9-l.jpg\">Esquema<\/a>.<\/li>\n<li>Plantes<br \/>\nA les angiospermes i ginospermes la disposici\u00f3 de la flor permet una trobada m\u00e9s efica\u00e7 entre g\u00e0metes \u2642 i \u2640 sense haver de rec\u00f3rrer a l&#8217;aigua. Quan el gra de pol\u00b7len cau damunt l&#8217;estigma fecunda l&#8217;\u00f2vul \u2192 i) el nucli \u2192 zigot \u2192 embri\u00f3 ii) nucli secundari \u2192 endosperma i teixit nutritiu que juntament amb els teguments seminals convertits en coberta formen una llavor amb tres parts. [Aix\u00f2 \u00e9s la llavor, a difer\u00e8ncia de les espores dels pterid\u00f2fits. A les angiospermes est\u00e0 coberta i a les gimnospermes nua] .<\/p>\n<ul>\n<li>les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/molsa\/\">molses<\/a> i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/falgueres\/\">falgueres<\/a> alternen generacions asexuals (espor\u00f2fits, m\u00e9s amunt) i sexuals .<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gimnospermes\/\">Gimnospermes<\/a>: L\u2019arbre que veiem normalment \u00e9s l\u2019espor\u00f2fit, diploide (2N cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gamet\u00f2fits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embri\u00f3 [el piny\u00f3] diploide. [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents].<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/angiospermes\/\">Angiospermes<\/a>: plantes amb flor, \u00f2rgans masculins, els estams (amb l&#8217;antera que cont\u00e9 el pol\u00b7len i el filament) i l&#8217;\u00f2rgan femen\u00ed, el pistil, format per un o m\u00e9s carpels (amb l&#8217;estigma on quedar\u00e0 enganxat el pol\u00b7len que desenvolupar\u00e0 un filament fins arribar a l&#8217;ovari que cont\u00e9 els \u00f2vuls). L&#8217;\u00f2vul fecundat donar\u00e0 lloc a una llavor d&#8217;on germinar\u00e0 la planta. Aix\u00ed hi pot haver reproducci\u00f3 sexual al mateix lloc alhora que en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els insectes s\u2019optimitza la difusi\u00f3. Camerarius (1694) ho va demostrar tallant els estams. La disposici\u00f3 de la flor permet una trobada m\u00e9s efica\u00e7 entre g\u00e0metes sense haver de rec\u00f3rrer a l&#8217;aigua com en les molses i falgueres. Quan el gra de pol\u00b7len cau damunt l&#8217;estigma fecunda l&#8217;\u00f2vul, es crea un zigot, despr\u00e9s embri\u00f3, i despr\u00e9s un nucli secundari envoltat per teixit nutritiu i uns teguments que formen una coberta protectora. Aix\u00f2 \u00e9s la llavor. Sprengel (1811) descobreix el paper dels insectes en la pol\u00b7linitzaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Animals (En algunes esp\u00e8cies de dif\u00edcil aparellament, un individu pot fabricar g\u00e0metes mascle i femella. \u00c9s el cas dels p\u00f2lips s\u00e8ssils o alguns gaster\u00f2podes. (A.157).\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aspecies\/porifera-esponges\/\">Esponges<\/a>: Una esponja adulta mascle allibera esperma que va a parar a una altra esponja femella on fecunda un \u00f2vul. Es desenvolupa una larva que ser\u00e0 emportada pel corrent i que donar\u00e0 lloc a una nova esponja adulta. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cnidaria\/\">Celenterats<\/a>: Pot ser asexual, per divisi\u00f3, o alternant estadis de p\u00f2lip i meduses. La medusa \u00e9s l&#8217;espor\u00f2fit que produeix g\u00e0metes \u2642 i \u2640 que en unir-se formen un p\u00f2lip del qual es desprenen discs que es converteixen en meduses.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aspecies\/annelida\/\">Cucs<\/a> : reproducci\u00f3 sexual per divisi\u00f3 i cicles sexuals poc coneguts encara.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aspecies\/mollusca\/\">Mol\u00b7luscs<\/a>: hi ha reproducci\u00f3 sexual, en alguns cargols amb conductes de festeig que inclouen el llan\u00e7ament d&#8217;uns &#8220;dards de l&#8217;amor&#8221;. S\u00f3n hermafrodites i l&#8217;\u00f2rgan mascul\u00ed d&#8217;un fecunda el femen\u00ed de l&#8217;altra i viceversa. Els cefal\u00f2podes es reprodueixen sexualment. Conducta de compet\u00e8ncia i agressi\u00f3 entre mascles.<\/li>\n<li>Artropoda. Els <strong>crustacis<\/strong> es reprodueixen sexualment, ocasionalment per partenog\u00e8nesi. Els <strong>insectes<\/strong> es reprodueixen sexualment. En algunes esp\u00e8cies d&#8217;abelles es d\u00f3na haplodiploidia . Els mascles es desenvolupen a partir d&#8217;\u00f2vuls no fecundats i s\u00f3n organismes haploids, i les femelles a partir d&#8217;ous fecundats (diploids). Molts presenten un proc\u00e9s de metamorfosi, ja sia substitu\u00efnt l&#8217;exoesquet, o passant per fases completament diferents com les erugues que es tornen papallones.<\/li>\n<li>Vertebrats. <strong>Peixos<\/strong>: la majoria tenen \u00f2rgans sexuals, testicles i ovaris, i s\u00f3n ov\u00edpars. Els ous s\u00f3n petits, una mitjana de 1mm de di\u00e0metre i proveeixen aliment. En neixen unes larves que hauran d&#8217;alimentar-se de pl\u00e0ncton\u00a0 durant les setmanes que t\u00e9 lloc la metamorfosi. <strong>Amfibis<\/strong>:\u00a0 Els mascles fertilitzen els ous que la femella ha deixat fora a l&#8217;aigua. En surten larves adaptades al medi aqu\u00e0tic, com els capgrossos. Despr\u00e9s passen una metamorfosi que els permet estar als dos medis.\u00a0 <strong>Amniotes<\/strong>: la resta de vertebrats estan m\u00e9s adaptats a la vida terrestre, gr\u00e0cies a que l&#8217;embri\u00f3 est\u00e0 protegit per tres capes, el c\u00f2rion per intercanvi de gas, els al\u00b7lantoides per a les deixalles metab\u00f2liques i l&#8217;amni per protegir l&#8217;embri\u00f3. Aix\u00ed s&#8217;obt\u00e9 un medi aqu\u00f2s fora de l&#8217;aigua, on pot respirar i alimentar-se. Els <strong>r\u00e8ptils<\/strong> i les <strong>aus<\/strong> tenen els ous protegits per una closca o pell que els permet sobreviure fora de l&#8217;aigua. Majorit\u00e0riament no t\u00e9 lloc metamorfosi. En els <strong>mam\u00edfers<\/strong> l&#8217;embri\u00f3 es desenvolupa dins de la mare, no a l&#8217;ou, i necessita ser alletat despr\u00e9s del part.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Animals: invertebrats\u00a0 \/\u00a0\u00a0 vertebrats: Medi aqu\u00e0tic peixos i amfibis, ous r\u00e8ptils i ocells, mam\u00edfers sense ou<\/p>\n<div id=\"aspectesevolutius\">\n<hr \/>\n<h2>Aspectes evolutius<\/h2>\n<\/div>\n<p><strong>Dimorfisme<\/strong>:\u00a0 El dimorfisme primari \u00e9s l&#8217;adaptaci\u00f3 dels g\u00e0metes i dels \u00f2rgans sexuals que els fabriquen. El dimorfisme secundari \u00e9s la modificaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans no sexuals. Aix\u00ed hi ha una variaci\u00f3 de mida que deixa la femella m\u00e9s gran en mol\u00b7luscs, insectes, peixos i amfibis, i m\u00e9s petita en els carn\u00edvors i mam\u00edfers superiors. Varia la mobilitat, essent la femella m\u00e9s quieta. Es desenvolupen \u00f2rgans secundaris com les antenes de l&#8217;escarbat rinoceront, els sentits del mascle per localitzar la femella, etc.<\/p>\n<p><strong>Comportament sexual<\/strong>: Apareixen conductes pr\u00e8vies a la fecundaci\u00f3 que ajuda la perpetuaci\u00f3 de l&#8217;esp\u00e8cie: atracci\u00f3 de la femella amb senyals sonors, d&#8217;olor o color (ales vistoses), lluita amb rivals, etc.<br \/>\nA les plantes, flors i insectes evolucionaran alhora.<\/p>\n<p><strong>Inseminaci\u00f3<\/strong>: La fecundaci\u00f3 externa, l&#8217;esperma impregna els \u00f2vuls fora de la femella, requereix el medi aqu\u00e0tic i es d\u00f3na en mol\u00b7luscs, celenterats i peixos . La fecundaci\u00f3 interna suposa una c\u00f2pula que introdueixi els espermatozous en l&#8217;organisme femen\u00ed (forat davant forat en els ocells, penis en platihelmints (cucs plans), caragols, insectes i mam\u00edfers).<\/p>\n<p><strong>Cura<\/strong>. La reproducci\u00f3 es completa en els animals superiors amb una cura del nou organisme. Pot ser nom\u00e9s dels ous (es posen en lloc protegit i prop d&#8217;aliment, granotes, escarabats, ocells) o de les cries amb subministrament d&#8217;aliment, protecci\u00f3 davant d&#8217;enemics i educaci\u00f3. (A.177) Alguns duran les cries damunt. Els embrions que no creixen a l&#8217;aigua (com els amfibis) demanen una estructura m\u00e9s complexa amb un entorn de desenvolupament artificial, l&#8217;ou o el ventre de la mare. En alguns cassos la cura de les cries \u00e9s del grup, la &#8220;societat animal&#8221; [\u00e9s que aix\u00f2 ja seria una cultura?].<\/p>\n<div id=\"diferenciacio\">\n<hr \/>\n<h2>Diferenciaci\u00f3 i creixement<\/h2>\n<\/div>\n<p><strong>De la c\u00e8l\u00b7lula individual autosuficient a la societat de c\u00e8l\u00b7lules<\/strong><br \/>\n[Els organismes pluricel\u00b7lulars poden especialitzar les c\u00e8l\u00b7lules per fer millor algunes tasques encara que sigui al preu que la c\u00e8l\u00b7lula deixi de ser autosuficient. La c\u00e8l\u00b7lula passa a ser part i la unitat de la vida \u00e9s el conjunt de c\u00e8l\u00b7lules. Les c\u00e8l\u00b7lules especialitzades no estan distribu\u00efdes a l&#8217;atzar sin\u00f3 que adopten una disposici\u00f3 d&#8217;acord amb la tasca que han d&#8217;acomplir. Aix\u00f2 vol dir que formen teixits i \u00f2rgans. Cada part est\u00e0 al servei del conjunt i la pregunta clau \u00e9s &#8220;quina funci\u00f3 t\u00e9 un \u00f2rgan determinat&#8221;? Aix\u00ed per exemple, si una c\u00e8l\u00b7lula t\u00e9 una membrana semipermeable i nom\u00e9s sap fer alguns processos, els organismes tenen un \u00f2rgan, la boca, que condueix els aliments fins a la zona on hi ha les c\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s preparades per tractar-lo, com els teixits de l&#8217;est\u00f3mac i el fetge. Despr\u00e9s un altre sistema de transport s&#8217;encarrega de conduir les mat\u00e8ries digerides all\u00e0 on conv\u00e9. L&#8217;entorn d&#8217;una c\u00e8l\u00b7lula \u00e9s millorat per la col\u00b7laboraci\u00f3 o divisi\u00f3 del treball fet per altres c\u00e8l\u00b7lules. En el cas dels animals, el despla\u00e7ament permet buscar-se un entorn global millor i en alguns cassos (niu ocells, home) ser capa\u00e7os de crear-lo artificialment.<br \/>\nEn principi doncs, les necessitats de les c\u00e8l\u00b7lules individuals justificarien l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;\u00f2rgans la funci\u00f3 dels quals seria satisfer aquestes necessitats. Per\u00f2 un cop tenim l&#8217;organisme tamb\u00e9 hi ha el punt de vista rec\u00edproc, \u00e9s a dir, que l&#8217;exist\u00e8ncia de les c\u00e8l\u00b7lules est\u00e0 justificada per la seva aportaci\u00f3 al funcionament del conjunt.<br \/>\n[La vida va comen\u00e7ar a &#8220;veure&#8221; i a &#8220;pensar&#8221; per poder menjar millor. Ara mengem per pensar o contemplar.]<\/p>\n<p><strong>Un organisme no \u00e9s una impressi\u00f3 dels pl\u00e0nols de DNA<\/strong><br \/>\n[Encara no entenem del tot la influ\u00e8ncia de l&#8217;entorn de c\u00e8l\u00b7lula pel que fa al desenvolupament de l&#8217;organisme o dels teixits. Semblava que un cop desxifrat el genoma, i identificades les c\u00e8l\u00b7lules mare (stem cells), podr\u00edem &#8220;editar&#8221; els &#8220;motlles&#8221; de la vida per eliminar malalties, o millorar-nos. O b\u00e9 podr\u00edem fabricar nous organismes i teixits a partir de les c\u00e8l\u00b7lules mare. Res d&#8217;aix\u00f2 ha passat.]<br \/>\nMalgrat els anuncis de cures miraculoses a partir de c\u00e8l\u00b7lules mare, o la possibilitat d&#8217;obtenir embrions a partir de qualsevol c\u00e8l\u00b7lula del cos (NewYorker), el cert \u00e9s que 25 anys despr\u00e9s no hi ha cap tractament basat en les c\u00e8l\u00b7lules mare (Technology review).<br \/>\nArguments de Alfonso Martinez Arias sobre la import\u00e0ncia de la c\u00e8l\u00b7lula per damunt del determinisme dels gens: <a href=\"https:\/\/www.noemamag.com\/cells-not-dna-are-the-master-architects-of-life\/\">Cells not DNA are the master architects of life<\/a>. <a href=\"https:\/\/nautil.us\/the-case-against-the-selfish-gene-358473\/\">The Case against the selfish gene<\/a>:<br \/>\nEn contra de la visi\u00f3 determinista que un organisme est\u00e0 totalment definit pel DNA, l&#8217;estudi de l&#8217;epigen\u00e8tica revela que les condicions del voltant tenen un paper molt important a l&#8217;hora de determinar quins gens s&#8217;expressen. Nom\u00e9s un 2% del genoma est\u00e0 dedicat a codificar prote\u00efnes mentre que la resta, el que s&#8217;anomena &#8220;genome dark matter&#8221; estaria dedicat a regular l&#8217;anterior (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20230412-the-mystery-of-the-human-genomes-dark-matter\">BBC<\/a>).<\/p>\n<div id=\"vegetals\">\n<hr \/>\n<p>VEGETALS<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/w77zPAtVTuI\">el creixement d&#8217;una mongeta<\/a><\/p>\n<\/div>\n<p><strong>Diferenciaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules vegetals, vac\u00faols i paret.<\/strong><br \/>\nLes c\u00e8l\u00b7lules comencen el creixement amb una fase embrion\u00e0ria normal. L&#8217;especialitzaci\u00f3 comen\u00e7a quan entra aigua i ves\u00edcules petites s&#8217;uneixen per formar un gran vac\u00faol que ho ocupa gaireb\u00e9 tot i despla\u00e7a el citoplasma. Acostuma a guardar reserves com sucres o principalment mid\u00f3 i en alguns cassos alcaloides com cafe\u00efna, nicotina, estricnina i pigments. L&#8217;alteraci\u00f3 de la paret est\u00e0 relacionada amb la formaci\u00f3 del vac\u00faol i consisteix en un augment de gruix acompanyat a vegades de lignificaci\u00f3, les c\u00e8l\u00b7lules seguiran sostenint un cop mortes, suberificaci\u00f3,impermeabilitzaci\u00f3 amb suro o mineralitzaci\u00f3 (fulles de gram\u00ednies).<\/p>\n<p><strong>Formes<\/strong><br \/>\n(A.79) Es classifiquen en isiodiam\u00e0etriques o arrodonides (par\u00e8nquima, epidermis, p\u00e8trees de les closques i pinyols, glangulars segregadores de resina i similars) i prosenquim\u00e0tiques o allargades (tubs, pels o tricomes, col\u00e8nquima amb capes de celulosa i pectina per al sosteniment, fibroses de l&#8217;esclerenquima i traqueides per a la conducci\u00f3 de l&#8217;aigua). Aquestes darreres a vegades es fusionen formant vasos.<\/p>\n<p><strong>Teixits<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Par\u00e8nquima o teixit fonamental. Assimilador de clorofil\u00b7la a les fulles amb els cloroplats. Teixit de reserva on s&#8217;acumulen sucres, prote\u00efnes, mid\u00f3, aigua. Revestiment amb l&#8217;epidermis a\u00efllant i protectora, els p\u00e8ls absorbents de les arrels que s&#8217;adapten al terra i amb membrana prima per a l&#8217;absorci\u00f3, i els estomes que, situats a la part inferior de les fulles asseguren el bescanvi de gasos. [I el teixit de la tija?] El suro i la crosta s\u00f3n un meristema secundari que es genera quan la protecci\u00f3 de l&#8217;epidermis \u00e9s insuficient. [El par\u00e8nquima no es reproduiria, nom\u00e9s els extrems amb meristema].<\/li>\n<li>Meristema o teixit de creixement. Hi ha unes c\u00e8l\u00b7lules apicals que es van dividint creixent en una o v\u00e0ries direccions tot generant el teixit. Als tal\u00f2fits \u00e9s \u00fanica mentre que als espermat\u00f2fits n&#8217;hi ha diversos grups [diferents borrons de les branques].<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>\u00d2rgans<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Tija. Medul\u00b7la amb xilema (arrel \u2192 fulles), c\u00e8l. mortes, c\u00e0mbium (meristema de creixement), floema (fulles \u2192 arrels), crosta. Funci\u00f3 de suport a les fulles per fotos\u00edntesi i transport d&#8217;aigua i altres subst\u00e0ncies. T\u00e9 una zona inicial embrion\u00e0ria [borr\u00f3], una una s\u00e8rie de nusos i entrenusos de determinaci\u00f3 des d&#8217;on es formen les fulles i una altra de diferenciaci\u00f3 on es forma l&#8217;estructura interna. Aquesta estructura consta de crosta i medul\u00b7la. Dins la medul\u00b7la [teixit fibr\u00f3s, escler\u00e8nquima] hi ha diversos tubs conductors disposats en un cercle perif\u00e8ric a les dicotiled\u00f2nies i uniformement a les monocotiled\u00f2nies. Cada tub t\u00e9 un part dirigida a l&#8217;exterior, el xilema lleny\u00f3s amb un teixit de traqueides que condueix aigua i sals nutritives de les arrels a les fulles (alguns arbres hi fan passar 200 litres\/dia), una part intermitja dita cambium i una part dirigida a l&#8217;interior, el floema per on passen, molt m\u00e9s lentament, subst\u00e0ncies org\u00e0niques de les fulles cap a les arrels. El c\u00e0mbium \u00e9s un teixit de creixement (meristema) que en les dicotiled\u00f2nies permet un creixement secundari de gruix. Els diferents ritmes de creixement segons l&#8217;estaci\u00f3 de l&#8217;any es noten en els anells anuals que es veuen en tallar un arbre. A dins queda la llenya morta amb traqueides pel transport d&#8217;aigua i fora el floema.<\/li>\n<li>Arrel. Teixit de conducci\u00f3 (xilema i floema) amb superf\u00edcie porosa per absorci\u00f3 d&#8217;aigua. No t\u00e9 nusos. El con vegetatiu [punta de creixement] va protegit per una caliptra que s&#8217;enfonsa a terra.<\/li>\n<li>Fulla. Teixit amb cloroplasts, par\u00e8nquima assimilador per fotos\u00edntesi a dalt, par\u00e8nquima amb estomes per la respiraci\u00f3 de CO<sub>2<\/sub> i O<sub>2<\/sub>. llimb foliar sostingut per pec\u00edol amb una base foliar unida a la tija. Est\u00e0 recorregut per una xarxa de canals conductors (nervis) reticulada a les dicotiled\u00f2nies i paral\u00b7lela a les monocotiled\u00f2nies.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Tipus fonamentals de vegetals<\/strong><br \/>\nEl principi general de formaci\u00f3 de les plantes \u00e9s la formaci\u00f3 de grans superf\u00edcies d&#8217;acord amb el seu autotrofisme. Amb els animals passar\u00e0 el contrari. Les diferents formes en que es poden disposar els tres \u00f2rgans [diferents solucions als problemes de la vida vegetal], aix\u00ed com les adaptacions a determinades funcions, metamorfosi, permeten classificar-los. Els tal\u00b7l\u00f2fits no tenen \u00f2rgans mentre que els corm\u00f2fits s&#8217;estructuren en arrel, tija i fulles. (A.113).<\/p>\n<ul>\n<li>Tal\u00b7l\u00f2fits: algues. l\u00edquens, bri\u00f2fites (molses)<\/li>\n<li>Corm\u00f2fits o plantes vasculars: Pterid\u00f2fits sense flor, gimnospermes, angiospermes.<\/li>\n<li>Tipus de fulles, filot\u00e0xia (disposici\u00f3 de les fulles). Quan a cada nus de la tija hi ha m\u00e9s d&#8217;una fulla, normalment parelles enfrontades, diem que \u00e9s una disposici\u00f3 verticil\u00b7lada. El nombre de fulles per nus i l&#8217;angle amb la tija s\u00f3n fixes per a cada esp\u00e8cie. En la disposici\u00f3 alternada nom\u00e9s hi ha una fulla per nus. Les fulles presenten adaptacions com cotiledons (sovint funci\u00f3 de reserva), vegetatives o nom\u00f2files (assimiladores), florals o ant\u00f2files (reproducci\u00f3). Adaptacions menys freq\u00fcents s\u00f3n les fulles de captura de les plantes carn\u00edvores, les espines, les carnoses (suculentes) i circells per enfilar-se (p\u00e8sol). (A.123) L&#8217;alteraci\u00f3 en flor m\u00e9s simple \u00e9s la br\u00e0ctea (flor petita), Als pterid\u00f2fits es troba en forma d&#8217;espor\u00f2fit, a les gimnospermes s\u00f3n poc vistoses i a les angiospermes presenten gran varietat i color. En una flor hi ha: i) Periant amb s\u00e8pals (calze) i els p\u00e8tals (corol\u00b7la). Acostumen a estar acolorits per atraure els insectes que repartiran el pol\u00b7len, ii) Androceu conjunt d&#8217;estams amb sacs de pol\u00b7len que tamb\u00e9 procedeixen de fulles (nen\u00fafar com a forma transit\u00f2ria) iii) Gineceu conjunt de carpels ajuntat que cont\u00e9 els ovaris amb subst\u00e0ncia enganxosa per captar el pol.len.<\/li>\n<li>Tipus de tija. Als tal\u00b7l\u00f2fits i les licopodials (pterid\u00f2fits) hi ha ramificaci\u00f3 dic\u00f2toma, la tija es va dividint en dos. A la resta hi ha ramificaci\u00f3 lateral. A les angiospermes totes les fulles porten un borr\u00f3 lateral mentre que a les gimnospermes nom\u00e9s el tenen algunes fulles. No tots arriben a desenrotllar-se. En general les herb\u00e0cies estan poc ramificades i les llenyoses ho estan for\u00e7a. La relaci\u00f3 de les branques amb la tija principal s&#8217;anomena monopodial si les branques laterals s\u00f3n m\u00e9s petites que la principal, que aleshores queda formant un eix (con\u00edferes). En cas contrari, com les liles o marduix, la relaci\u00f3. \u00e9s simpodial. La tija tamb\u00e9 es transforma per acumular reserves com en les cebes i els bulbs (tija engruixida i subterr\u00e0nia), els rizomes, els tubercles, dits caulinars quan es formen a la tija, com la patata, tiges suculentes que guarden aigua (cactus), estolons de creixement horitzontal i espines, circells a les trepadores.<\/li>\n<li>Tipus d&#8217;arrels. Tenen una estructura similar a la tija i presenten metamorfosi en arrels acumuladores de reserves com les napiformes (pastanaga) o tubercles, tuberosos quan s\u00f3n a les arrels, com en les orqu\u00eddies o moniatos, metamorfosi en arrels a\u00e8ries com en les plantes enfiladisses (arrels advent\u00edcies), tiges suculentes (cactus).<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"animals\">\n<hr \/>\n<h2>Animals<\/h2>\n<p><strong>Tipus de c\u00e8l\u00b7lula<\/strong><br \/>\nHi ha unes c\u00e8l\u00b7lules germinals capaces de reproduir-se i perpetuar l&#8217;esp\u00e8cie [les que fabriquen espermatozous i \u00f2vuls?] i les som\u00e0tiques que moren i es regeneren. A mesura que van creixent es van transformant en part per elles mateixes i en part per la influ\u00e8ncia mec\u00e0nica i qu\u00edmica de les c\u00e8l\u00b7lules ve\u00efnes. Tenim c\u00e8l\u00b7lules <strong>lliures<\/strong> a la sang (plasm\u00f2cits, leuc\u00f2cits, tromb\u00f2cits (plaquetes), i gl\u00f2buls rojos),\u00a0 el <strong>teixit connectiu<\/strong> (histi\u00f2cits) i que envolta <strong>els teixits<\/strong> de revestiment, conjuntiu, muscular i nervi\u00f3s [amb els seus tipus de c\u00e8l\u00b7lules, \u00bfon s\u00f3n les digetsives i glandulars?].<\/p>\n<p><strong id=\"teixitsanimals\">Teixits animals<\/strong><br \/>\nTots els eumetazous comencen com a embrions amb una capa o fulla embrion\u00e0ria externa o ectoderma, una interna o endoderma i la zona intermitja, el mesoderma. Aquestes fulles embrion\u00e0ries donen lloc a quatre tipus de teixits:<\/p>\n<ul>\n<li>Revestiment o teixit epitelial, barreja de les tres fulles, que forma una capa cont\u00ednua de diferents estratificacions i que es pot diferenciar per formar l&#8217;esquelet dels artr\u00f2podes, la pell, les superf\u00edcies dels \u00f2rgans interns i les diverses gl\u00e0ndules (A.87-89).<\/li>\n<li>Conjuntiu i de suport. Originat a partir del mesoderma. Aqu\u00ed juga un paper important la subst\u00e0ncia intercel\u00b7lular segregada. D&#8217;una banda hi ha el teixit conjuntiu que es troba a l&#8217;interior del cos, recobert per epiteli, i una subst\u00e0ncia intercel\u00b7lular formada per (i) una subst\u00e0ncia fonamental inflable amb m\u00e9s o menys aigua juntament amb prote\u00efnes, (ii) uns elements de suport i rigidesa que s\u00f3n fibres de col\u00b7lagen. Tamb\u00e9 hi ha c\u00e8l\u00b7lules lliures. (A.91). Hi ha el teixit conjuntiu embrionari que serveix d&#8217;entorn als \u00f2rgans de formaci\u00f3 i els vasos, el reticular, l&#8217;adip\u00f3s amb funcions de reserva i coix\u00ed i el fibr\u00f3s (sobretot als vertebrats).<br \/>\nEl teixit de suport es caracteritza per una subst\u00e0ncia intercel\u00b7lular m\u00e9s resistent. Els cart\u00edlags (invertebrats i peixos) tenen fibres el\u00e0stiques i de col\u00b7lagen. Els ossos estan formats per oste\u00f2cits generats per osteoblastos (formadors d&#8217;ossos) amb uns subst\u00e0ncia interior formada sobretot per Ca que es va mineralitzant.<\/li>\n<li>Muscular. Mesoderma. Capacitat de contracci\u00f3 ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#anabolisme\">anabolisme<\/a>). T\u00e9 c\u00e8l\u00b7lules musculars llises i allargades d&#8217;uns 0.1 mm que mantenen una tensi\u00f3 constant a alguns \u00f2rgans com les v\u00edsceres o les partes dels vasos als vertebrats. A d&#8217;altres \u00f2rgans hi ha fibres estriades de cm de llarg, originades per fusi\u00f3 de c\u00e8l.lules, amb un sarcoplasma (citoplasma muscular) i miofibril\u00b7les (filaments que es contrauen).<\/li>\n<li>Nervi\u00f3s. Procedeix de l&#8217;ectoderma i t\u00e9 la funci\u00f3 de captar est\u00edmuls i conduir-los. Es troben a tots els eumetazous [de les esponges en endavant]. Les neurones estan formades per un cos, \u00e0xon (eix llarg que pot arribar a tenir 1m) i les dendrites (connexions amb altres neurones properes). Presenten diferents tipus de prolongacions, monopolars (mucosa olfactiva i retina dels vertebrats), bipolars (ganglis dels peixos, cons i bastonets dels vertebrats) i multipolars (vertebrats superiors). Hi ha una prolongaci\u00f3 principal, la neurita (1m en el nervi ci\u00e0tic de l&#8217;home) que neix del citoplasma i les dentrites. Les prolongacions consten d&#8217;un eix que transmet est\u00edmuls el\u00e8ctro-qu\u00edmics a\u00efllats per una beina de mielina. Les fibres nervioses s&#8217;uneixen en feixos que constitueixen nervis.<br \/>\n<strong id=\"neurones\">Neurones<\/strong>: Similars en humans i animals, estan formades per cos c\u00e8l\u00b7lular (soma) que cont\u00e9 el nucli i org\u00e0nuls, dendrites que reben senyals d&#8217;altres neurones, axon que transmet senyals a altres neurones o c\u00e8l\u00b7lules i terminals que alliberen neurotransmissors a altres c\u00e8l\u00b7lules. S&#8217;anomenen <strong>sinapsis<\/strong> les connexions entre neurones o entre neurones i altres c\u00e8l\u00b7lules. Les sinapsis poden ser de l&#8217;\u00e0xon de la neurona presin\u00e0ptica a una dendrita, entre dendrites, o entre un \u00e0xon i una altra c\u00e8l\u00b7lula. Hi ha un espai d&#8217;uns 20 nm entre els dos. Un potencial d&#8217;acci\u00f3 basat en canals de ions (Na, K, Ca) viatja al llarg de l&#8217;\u00e0xon de la neurona presin\u00e0ptica i quan arriba a l&#8217;extrem on hi ha les ves\u00edcules contenint <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a>, els allibera a l&#8217;espai intermig. S\u00f3n rebuts per receptors a la membrana de la neurona (o c\u00e8l\u00b7lula) postsin\u00e0ptica on, juntament amb inputs d&#8217;altres \u00e0xons, causen canvis.\u00a0 La majoria de les sinapsis s\u00f3n aix\u00ed, qu\u00edmiques. En alguns casos les unions posen en contacte el citoplasma de les dues neurones permeten l&#8217;intercanvi de ions, i aleshores tenim sinapsis el\u00e8ctriques. Les sinapsis presenten plasticitat, en principi, refor\u00e7ant les connexions que m\u00e9s s&#8217;activen (long-term potentiation o LTP), o inhibint-les (long-term depression LTD). \u00c9s el que Hebb va resumir dient &#8220;cells that fire together, wire together&#8221;. El refor\u00e7 es basa en l0increment de desnsitat i receptors a la neurona postsin\u00e0ptica.<\/li>\n<li>l&#8217;activaci\u00f3 de receptors de glutamat tipus NMDA a la neurona postsin\u00e0ptica, permetent l&#8217;entrada de ions Ca\u00b2. Alhora s&#8217;insereixen m\u00e9s receptors AMPA. En la inhibici\u00f3 s&#8217;interioritzen o disminueix l&#8217;efectivitat dels receptors AMPA.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" style=\"font-size: 1rem;\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/neurona.jpg\" width=\"600\" height=\"398\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/sinapsi.jpg\" width=\"400\" height=\"242\" \/><\/p>\n<p><strong>\u00d2rgans dels animals<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Pell. Epidermis (ectod\u00e8rmica), pigmentada segons l&#8217;exposici\u00f3 a la llum, alimentada per la limfa. La dermis \u00e9s un teixit conjuntiu mesod\u00e8rmic. Com a formacions especials tenim pels, escates, plomes, ungles, unglots etc.<\/li>\n<li>Sistema respiratori. Capta aire per les foses nasals i passa per faringe, tr\u00e0quea, arbre bronquial recobert per la pleura que acaba en uns bronquiols on a trav\u00e9s dels alveols es fa l&#8217;intercanvi gas\u00f3s amb la sang [aix\u00f2 evita que cada c\u00e8l\u00b7lula hagi d&#8217;estar en contacte amb l&#8217;aire, ja li porta la sang]. Br\u00e0nquies.<\/li>\n<li>Esquelet. Ossos i articulacions<\/li>\n<li>Muscular<\/li>\n<li>Sistema digestiu. Cavitat bucal on es trituren i amassen els aliments amb la llengua, les dents i la saliva. El resultat passa a l&#8217;es\u00f2fag per on arriba a l&#8217;est\u00f3mac, dilataci\u00f3 del tub digestiu amb 4 10<sup>6<\/sup> c\u00e8l. que produeixen 2 l. de sucs g\u00e0strics al dia tot amassant una polpa que surt per l&#8217;esf\u00ednter cap a l&#8217;intest\u00ed prim de 6 m de llarg. El primer tros s&#8217;anomena duod\u00e8 i es connecta al fetge, la gl\u00e0ndula m\u00e9s important de l&#8217;home que segrega 0.5 l de bilis al dia, emmagatzemada a la ves\u00edcula biliar. Tamb\u00e9 es connecta al p\u00e0ncrees (0.7l\/dia de suc pancre\u00e0tic). Segueix l&#8217;intest\u00ed prim fins que arriba al gruixut i l&#8217;anus.<\/li>\n<li>Sistema excretor. Els ronyons eliminen els productes del metabolisme amb 106 corpuscles renals, les gl\u00e0ndules suprarenals i esl converteixen en orina que passa pels ur\u00e9ters fins a la veixiga.<\/li>\n<li>Sistema sanguini. El transport als diferents \u00f2rgans es fa en vasos tancats en els vertebrats i obert en els insectes. El flux \u00e9s impulsat pel cor en dues direccions independents: circulaci\u00f3 corporal o major (sang amb O2 dels pulmons al cos), per les art\u00e8ries que desemboquen en capil\u00b7lars que buiden els l\u00edquids als teixits. All\u00e0 s\u00f3n transportats per la limfa que els retorna bruts a la circulaci\u00f3 pulmonar o menor (sang bruta del cos als pulmons) per les venes.<\/li>\n<li>Sistema immune. Conjunt de limf\u00f2cits segregats pel tim i melsa, amb macromol\u00e8cules, immunoglobulines identificadores de subst\u00e0ncies. Autoregulades per rebutjar les externes (defensa), identitat som\u00e0tica. Capaces d&#8217;aprenentatge.\u00a0 \u00c9s la segona xarxa de transport. Retorna a la sang el plasma que surt dels cpail\u00b7Lars sanguines a causa de la pressi\u00f3. Transporta els greixos absorbits a l&#8217;intest\u00ed, evitant aix\u00ed que arribin massa concentrats al cor. Produeix anticossos, limf\u00f2cits, als ganglis limf\u00e0tics es generen limf\u00f2cits. [ Varela li d\u00f3na molta import\u00e0ncia a &#8220;Pensar la Complexitat&#8221;. Ve a ser un sistema d&#8217;identitat molecular el cos. Els receptors identifiquen mol\u00e8cules constituint &#8220;classes d&#8217;equival\u00e8ncia&#8221;. Els humans en tindr\u00edem unes 10<sup>8<\/sup> diferents. Els limf\u00f2cits tenen una funci\u00f3 de defensa, abracen les mol\u00e8cules estranyes i les expulsen del cos. Formen una xarxa complexa de relacions de manera que les concentracions dels nocius acabin essent insignificants i nom\u00e9s quedin els actius. Aquesta xarxa constitueix una &#8220;identitat som\u00e0tica&#8221; o molecular de l&#8217;organisme. \u00c9s capa\u00e7 d&#8217;aprenentatge. La hist\u00f2ria del cos hi queda reflectida. Aquesta part que respon als atacs exteriors \u00e9s el 85-90%. Un 20% dels linfocits es renova cada dia, de manera que la xarxa es regula molt r\u00e0pidament.<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s. A part de les coordinacions de cilis que trobem als paramecis, el primer sistema nervi\u00f3s \u00e9s el dels celenterats, en forma reticular, xarxa homog\u00e8nea on les parts conserven una independ\u00e8ncia total. Als cucs plans la xarxa ja s&#8217;ha estructurat en forma d&#8217;escala, amb ganglis on arriben neurones aferents, eferents i d&#8217;interconnexi\u00f3. Als mol\u00b7luscs i artr\u00f2podes el sistema nervi\u00f3s ganglionar desenvolupar\u00e0 una mena de cervell a partir d&#8217;un gangli. El sistema nervi\u00f3s est\u00e0 disposat al llarg del tub digestiu i els segments encara s\u00f3n independents respecte del cervell, aix\u00ed el mascle de la mantis segueix copulant encara que se li hagi arrencat el cap. En els cordats ja no seguir\u00e0 al tub digestiu i s&#8217;allotjar\u00e0 al notocordi que m\u00e9s tard ser\u00e0 la medul\u00b7la espinal a l&#8217;extrem de la qual el crani contindr\u00e0 el cervell.<br \/>\ni) El sistema cerebroespinal consta de l&#8217;enc\u00e8fal (ganglis, crosta amb subst\u00e0ncia gris que t\u00e9 15 10<sup>9<\/sup> de c\u00e8l.lules i la m\u00e8dula espinal, fibres nervioses (500000 km en l&#8217;home), el cervell intermig on el t\u00e0lam connecta les terminals nervioses amb la costra i l&#8217;hipot\u00e0lem que regula el sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom. Tamb\u00e9 hi ha el cervell mig, el cerebelo i el bulb raquidi. A la m\u00e8dula espinal hi arriben i en surten les terminals nervioses (31 parells de nervis raquidis).<br \/>\nii) El sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom o vegetatiu que consta del sistema simp\u00e0tic (fibres connectades a una xarxa de ganglis) i el parasimp\u00e0tic (el contrari)<br \/>\niii) Sistema nervi\u00f3s intramural format per xarxes perif\u00e8riques independents.<br \/>\nOrgans dels sentits.<\/li>\n<li>Sistema reproductor. Organs prim\u00e0riament destinats a la producci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules germinals (testicles i ovaris) i per tant englobables en l&#8217;endocr\u00ed i tamb\u00e9 amb la funci\u00f3 de permetre la fecundaci\u00f3 (c\u00f2pula, penis, vagina) i d&#8217;altres aspectes de la conducta sexual.<\/li>\n<li>Sistema endocr\u00ed: Gl\u00e0ndules segregadores de subst\u00e0ncies amb funcions de regulaci\u00f3 de concentraci\u00f3 de sucre, sistema immune, conducta sexual, etc.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[En el cas de l&#8217;home s&#8217;han identificat milers de tipus classificats en 18 grups: Anatomia humana, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>.]<\/p>\n<p><strong>Tipus fonamentals d&#8217;animal<br \/>\n<\/strong>[(1)Celenterats i cucs.\u00a0 (2) Animals tous que poden modificar la forma, mol\u00b7luscs com calamars i cargols. (3) Articulats amb esquelet exterior, crustacis, insectes (4) Amb esquelet interior, vertebrats.]<\/p>\n<\/div>\n<ul>\n<li>Celenterats. (A.125) ). Simetria radial [medi aqu\u00e0tic], dues fulles embrion\u00e0ries, tub amb endoderma de c\u00e8l\u00b7lules digestives, glandulars i musculars, ectoderma de c\u00e8l. sensorials, epitelials i nervioses. El tub t\u00e9 un \u00fanic orifici d&#8217;entrada i sortida envoltat de tentacles. Les c\u00e8l\u00b7lules reproductores estan distribu\u00efdes per les dues capes. La simetria bilateral en lloc de la radial es deu a la locomoci\u00f3 orientada. Hi ha un pol locomotor, un pol sensorial i un pol nutritiu (orifici bucal). D&#8217;ara endavant hi haur\u00e0 una tercera fulla embrion\u00e0ria, el mesoderma.<\/li>\n<li>Cucs<br \/>\nCucs plans (A.127) Entre l&#8217;ectoderma i l&#8217;endoderma hi ha un mes\u00e8nquima format a partir del tercer full, on hi ha els \u00f2rgans interns, tenen un sistema nervi\u00f3s ganglionar. L&#8217;intest\u00ed \u00e9s un sac cec en els Plathelmintes i un tub en els Nemathelmintes. En els P. els \u00f2rgans sexuals s\u00f3n hermafrodites (penis, testicles i ovaris). [\u00f2rgans interns, sexualitat] Ex. ascaris.<br \/>\nCucs segmentats (A.129) Tenen un cos cil\u00edndric dividit en segments semblants. Hi ha una epidermis recoberta de cut\u00edcula, una t\u00fanica muscular, un intest\u00ed de punta a punta, una cavitat secund\u00e0ria [la prim\u00e0ria era la simple bossa amb ectoderma fora i endoderma a dins, ara hi ha entre els dos una altra cavitat], el celoma, amb parets del mesoderma que ve de la tercera fulla que cont\u00e9 els \u00f2rgans. Hi ha un sistema de vasos sanguinis. Reproducci\u00f3 hermafrodita [celoma, sistema sanguini]. Ex. cuc de terra<\/li>\n<li>Artr\u00f2podes (A.131) Tenen una estructura semblant a la dels an\u00e8l\u00b7lids (cucs segmentats). Els crustacis tenen tres segments: cap, t\u00f2rax i abdomen. Les extremitats de cada segment s&#8217;han especialitzat. Al cap hi ha antenes, mand\u00edbules i maxil\u00b7les. Al t\u00f2rax cames i a l&#8217;abdomen s&#8217;han atrofiat. Intest\u00ed, \u00f2rgans genitals, \u00f2rgans excretors, cor, sistema nervi\u00f3s en escala de corda. Els ar\u00e0cnids tenen junt cap i t\u00f2rax. Els insectes tenen un cap amb antenes, un t\u00f3rax amb tres segments soldats d&#8217;on surten potes i ales (expansi\u00f3 laminar cut\u00e0nea, no ve d&#8217;una pota).<\/li>\n<li>Mol\u00b7luscs (A.135) No tenen el cos segmentat sin\u00f3 mass\u00eds amb quatre parts: el cap amb \u00f2rgans sensorials i cavitat bucal, el peu, muscle per reptar, nedar, convertit en tentacles en els cefal\u00f2podes, sac visceral (v\u00edsceres) i plec del mantell on desemboquen l&#8217;intest\u00ed, ronyons i \u00f2rgans reproductors. Damunt del sac i el plec es forma la closca en anells successius. Els bivalves i cefal\u00f2podes (petxines i pops) respiren per br\u00e0nquies mentre que alguns gaster\u00f2podes (caragols) ho fan ja amb pulmons. \u00d2rgans excretors i \u00f2rgans genitals sovint hermafrodites.<\/li>\n<li>Equinoderms (A.137) Tenen una simetria radial (secund\u00e0ria, que deriva d&#8217;una bilateral observada en les larves, no prim\u00e0ria com els celenterats) amb una cara oral i una altra apical (Eri\u00e7\u00f3 i estrella de mar). Tenen un esquelet calcari derivat del mes\u00e8nquima i un sistema vascular acu\u00f3s (s.ambulacral).<\/li>\n<li>Vertebrats (A.139) En el m\u00e9s simple dels cordats, l&#8217;amfiox, s&#8217;observa per primera vegada el notocordi o corda dorsal, \u00f2rgan de sosteniment damunt del qual hi ha un tub neural (sistema nervi\u00f3s central) i una aleta cont\u00ednua. T\u00e9 intest\u00ed, sistema circulatori tancat sense cor, una cavitat general envoltada de mesoderma que ve del celoma, i \u00f2rgans reproductors. En els vertebrats superiors, a la corda dorsal s&#8217;hi afegir\u00e0 un esquelet axial amb un crani on s&#8217;allotjaran cervell i boca aix\u00ed com els ossos de les orelles (primer cartilagin\u00f3s als taurons i amb una progressiva ossificaci\u00f3) i unes extremitats (dos parells \u2192 tetr\u00e0podes) derivades de les aletes inferiors dels peixos (A.138 B) on els radis de l&#8217;eix evolucionen fins a l&#8217;estructura d&#8217;h\u00famer (f\u00e8mur), radio+c\u00fabito (t\u00edbia+peron\u00e9), carp de nou ossos (tars), metacarp i cinc dits (extremitat pentad\u00e0ctil). El sistema circulatori dels peixos t\u00e9 un cor que impulsa sang a 5 art\u00e8ries branquials. Els arcs branquials van desapareixent, els amfibis en tenen 3, els r\u00e8ptils 2 mentre que aus i mam\u00edfers nom\u00e9s en conserven la meitat d&#8217;una.<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"creixement\">\n<hr \/>\n<h2>Creixement<\/h2>\n<\/div>\n<p>Proc\u00e9s de l&#8217;organisme des de la c\u00e8l\u00b7lula embrion\u00e0ria fins a la forma adulta per assimilaci\u00f3 de nutrients amb duplicaci\u00f3 organitzada de c\u00e8l\u00b7lules, fins a l&#8217;envelliment i mort. Forma tancada als animals i forma oberta en plantes. L&#8217;envelliment (A.473) es produeix per mutaci\u00f3 som\u00e0tica, acumulaci\u00f3 d&#8217;enzims inactius que no s&#8217;eliminen i defici\u00e8ncia creixent dels processos de reparaci\u00f3, transcripci\u00f3 i traducci\u00f3 del DNA.<\/p>\n<p>El proc\u00e9s de creixement va de l&#8217;\u00f2vul fecundat fins a l&#8217;organisme adult, generant per mitosi (teixit meristema en plantes, c\u00e8l\u00b7lules germinals en animals), un conjunt de c\u00e8l\u00b7lules\u00a0 som\u00e0tiques diferenciades que formen un teixit i s&#8217;organitzen en \u00f2rgans que duen a terme certes funcions. Es produeix una diversitat perceptible (ROUX).<\/p>\n<p>Els metazous passen per una etapa embrion\u00e0ria on els \u00f2rgans ja estan esbossats, una etapa juvenil i una etapa adulta. Cada etapa est\u00e0 rigorosament determinada i dirigida a un estat adult propi de l&#8217;esp\u00e8cie. Diem que t\u00e9 una &#8220;forma tancada&#8221; [causa final d&#8217;Arist\u00f2til]. En canvi a les plantes el nombre d&#8217;arrels, branques i fulles no est\u00e0 determinat a l&#8217;embri\u00f3, havent-n&#8217;hi molts m\u00e9s en l&#8217;adult que a m\u00e9s t\u00e9 les flors com a \u00f2rgan nou. Diem que \u00e9s una forma &#8220;oberta&#8221;.\u00a0 Un desenrotllament determinat no \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l&#8217;her\u00e8ncia gen\u00e8tica. Aquesta nom\u00e9s d\u00f3na unes possibilitats de desenvolupament sota unes condicions concretes [condicions que a vegades garantir\u00e0 l&#8217;organisme pare].<\/p>\n<p><strong>Creixement de Microorganismes<\/strong><br \/>\nMorfog\u00e8nesi d&#8217;una col\u00f2nia d&#8217;amebes. Alguns com el ficomicete Saprolegnia tenen un desenrotllament obert, aix\u00f2 \u00e9s, que creix de diferent manera segons si est\u00e0 damunt la terra o a l&#8217;aigua, o segons si la temperatura \u00e9s alta o baixa. El desenvolupament tancat es d\u00f3na en algues verdes com l&#8217;acetabul\u00e0ria que mostra un rizoide basal i un barret, una diferenciaci\u00f3 que es deu a un gradient de polaritat (subst\u00e0ncies que van cap amunt o avall). T\u00e9 una capacitat de regeneraci\u00f3 extraordin\u00e0ria.<br \/>\nL&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;una forma determinada segueix uns principis encara no del tot coneguts i que es poden estudiar en una col\u00f2nia d&#8217;amebes: i) Agregaci\u00f3 i contacte c\u00e8l\u00b7lular. Una c\u00e8l\u00b7lula fundadora atrau les altres amb el senyal qu\u00edmic acrasina, senyal que repeteixen al seu torn les c\u00e8l\u00b7lules afegides. ii) Moviment morfogen\u00e8tic: El moviment en una direcci\u00f3 determinada atrau c\u00e8l\u00b7lules i determina una estructura [direcci\u00f3 de creixement] iii) Significat futur: la posici\u00f3 inicial de les c\u00e8l\u00b7lules es conserva i per tant es correspon amb l&#8217;\u00f2rgan futur. iv) Regulaci\u00f3: una part es pot separar de l&#8217;evoluci\u00f3 prevista en benefici del conjunt. v) Camp d&#8217;autoregulaci\u00f3<\/p>\n<p><strong>Creixement de Metazous<\/strong><br \/>\nDesenvolupament tancat amb \u00f2rgans a l&#8217;ovoc\u00e8l\u00b7lula, o obert i regulat per ambient. Ontog\u00e8nesi. Diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular per regulaci\u00f3 transcripci\u00f3).<br \/>\n(Polaritat), ou \u2192 Segmentaci\u00f3: bl\u00e0stula \u2192 gastrulaci\u00f3: 2 fulls embrionaris endoerma i ectoderma \u2192 mesoderm: 3er full \u2192 organog\u00e8nesi: \u00f2rgans<br \/>\nEl desenrotllament d&#8217;un individu (ontog\u00e8nesi) passa per una fase embrion\u00e0ria (fins que t\u00e9 vida aut\u00f2noma), juvenil (normal o amb metamorfosi), adulta (maduresa sexual) i la decad\u00e8ncia senil. Segons les esp\u00e8cies el per\u00edode m\u00e9s llarg pot ser el juvenil (larves cigarres) o l&#8217;adult (aus i mam\u00edfers). Les c\u00e8l\u00b7lules dels diferents teixits mostren prote\u00efnes i enzims espec\u00edfics havent estat codificades per uns gens que procedeixen per mitosi d&#8217;una c\u00e8l\u00b7lula \u00fanica. Aquesta diferenciaci\u00f3 no s&#8217;explica per una alteraci\u00f3 del DNA al llarg del creixement (s&#8217;ha vist que el DNA d&#8217;una c\u00e8l\u00b7lula som\u00e0tica \u00e9s totipotent i transplantada a un ou torna a poder generar l&#8217;organisme sencer) sin\u00f3 que es deu a difer\u00e8ncies en la transcripci\u00f3 DNA \u2192 mRNA [regulada externament?].<\/p>\n<ul>\n<li>Polaritat de c\u00e8l\u00b7lula germinal<br \/>\nLa primera determinaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules germinals \u00e9s una polaritat (A.187) [direcci\u00f3 diferenciada?] manifestada com a estats diferents en els extrems de l&#8217;\u00f2vul, estructura o gradient de concentraci\u00f3. Aquesta polaritat es pot atribuir a factors ambientals, propietats moleculars o influ\u00e8ncia dels teixits circumdants (\u00fater als mam\u00edfers). L&#8217;organitzaci\u00f3 inicial de l&#8217;ovoc\u00e8l\u00b7lula\u00a0 pot ser de mosaic amb els \u00f2rgans ja esbossats i preformats que tindran un desenvolupament r\u00edgid, o de regulaci\u00f3 en que nom\u00e9s hi ha uns factors que es diferenciaran en comen\u00e7ar la segmentaci\u00f3.<\/li>\n<li>Segmentaci\u00f3 de l&#8217;ou fins arribar a una bl\u00e0stula (ectoderma)<br \/>\nLa segmentaci\u00f3 consisteix en unes mitosis que divideixen l&#8217;\u00f2vul fecundat en uns blast\u00f2mers fins que formen una bl\u00e0stula (ectoderma) amb c\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s riques en DNA respecte del citoplasma. La forma de la bl\u00e0stula dep\u00e8n de la quantitat de vitel inicial (rod\u00f3, disc, etc.)<\/li>\n<li>Gastrulaci\u00f3.(invaginaci\u00f3) de la bl\u00e0stula<br \/>\nEs genera un segon full a l&#8217;interior, l&#8217;endoderma, ja sia per invaginaci\u00f3 o migraci\u00f3 de manera que queda una cavitat (tub digestiu) amb un orifici (blast\u00f2por).<\/li>\n<li>Mesoderma<br \/>\nEls celenterats es queden amb dos fulls mentre que en els celomats apareix una capa entre l&#8217;ectoderma i l&#8217;endoderma, el mesoderma. El blast\u00f2por queda com a entrada de l&#8217;intest\u00ed als gastroneuralia o prot\u00f2stoms [1a boca (mol.luscs, ann\u00e8lids, insectes)] desenvolupant un anus secund\u00e0riament, mentre que els notoneuralia o deuter\u00f2stoms [2ona boca (vertebrats)] desenvolupen una segona boca i el blast\u00f2por queda com a anus. Del mesoderma en sortiran les cavitats celom\u00e0tiques (esquelet, muscles, circulaci\u00f3).<\/li>\n<li>Organog\u00e8nesi a partir dels tres fulls embrionaris.<br \/>\ni) Ectoderma: epidermis, closques, inici i fi del tub intestinal, c\u00e8l\u00b7lules sensorials (ulls, nervis). [exterior]<br \/>\nii) Mesoderma: teixit conjuntiu i de sosteniment, musculatura, vasos sanguinis, ronyons. [sosteniment i auxiliar]<br \/>\niii) Endoderma: intest\u00ed, notocorda, pulm\u00f3, br\u00e0nquies, gl\u00e0ndules [dins]. Eri\u00e7\u00f3 (polaritat animal(ecto) i vegetativa (endo).<\/li>\n<li>Neurula, notocorda i nervi<br \/>\nEn els primer cordats com l&#8217;amf\u00edox, el contacte entre endoderma i ectoderma provoca l&#8217;esb\u00f3s de notocorda i nervi respectivament formant-se una neurula. En els amfibis s&#8217;ha pogut comprovar que els blast\u00f2mers (primeres c\u00e8l\u00b7lules dividides) ja tenen una predisposici\u00f3 (autodiferenciaci\u00f3) a convertir-se en uns \u00f2rgans en contra de la hip\u00f2tesi d&#8217;un zigot totalment uniforme (experiments per cultius a\u00efllats i transplantament).<\/li>\n<li>Ous<br \/>\nAus i r\u00e8ptils (A.207) [ou amb aliment, gran quantitat de vitel, els mam\u00edfers no en necessitaran tant perqu\u00e8 amb l&#8217;\u00fater tindran un mecanisme mitjan\u00e7ant el qual la mare els traspassar\u00e0 aliment]. Als mam\u00edfers l&#8217;ou es fixa a la cavitat uterina i s&#8217;estableixen unes relacions entre els dos teixits formant-se la placenta.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Factors interns de creixement<\/strong><\/p>\n<p>El creixement de les plantes est\u00e0 regulat per factors interns com la polaritat (branques dalt i arrels a baix) determinaci\u00f3 i correlaci\u00f3 (influ\u00e8ncia d&#8217;unes c\u00e8l\u00b7lules sobre les ve\u00efnes for\u00e7ant-les a un tipus determinat).[animals? per arribar a la forma tancada?]<\/p>\n<p><strong>Factors externs de creixement<br \/>\n<\/strong>[Ja tenim l&#8217;individu reprodu\u00eft i creixent. Abans de considerar els processos que fa com s\u00f3n el metabolisme, els sentits i el moviment, cal considerar el sistema organisme-entorn: l&#8217;ecologia].<\/p>\n<ul>\n<li>Plantes<br \/>\nCom a forma oberta la planta dep\u00e8n molt dels factors ambientals com terra, aigua, sals nutritives, CO<sub>2<\/sub>, O<sub>2<\/sub>, gravetat, temperatura i principalment la llum (A.219). Aix\u00ed, les branques enterrades donaran arrels o tubercles, mentre que les fulles i tiges s&#8217;orienten a la llum, etc. La depend\u00e8ncia de les plantes respecte de l&#8217;entorn \u00e9s molt gran degut a que en ser aut\u00f2trofes depenen de l&#8217;oferta de subst\u00e0ncies inorg\u00e0niques (terra i clima) i no es poden traslladar per trobar condicions millors. L&#8217;aigua \u00e9s el factor que sovint est\u00e0 m\u00e9s esc\u00e0s i determina la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica de les plantes. Les poiquilohidres (bact\u00e8ries, fongs, l\u00edquens) no en necessiten gaire i tenen vac\u00faols petits mentre que les homeohidres (majoria de les plantes terrestres) en necessiten for\u00e7a per la qual cosa tenen un sistema radicular absorbent molt efica\u00e7, una cut\u00edcula que frena la transpiraci\u00f3 i grans vacuoles. El terra cont\u00e9 les sals minerals i l&#8217;aigua necess\u00e0ria. La intensitat de llum \u00e9s proporcional a la fotos\u00edntesi (fins que arriba a un valor estacionari). La longitud d&#8217;ona tamb\u00e9 t\u00e9 un paper important (la UV inhibeix el creixement de bacteris i per aix\u00f2 hi ha sanatoris per malalts de pulm\u00f3 a l&#8217;alta muntanya). Cada planta t\u00e9 una temperatura \u00f2ptima per desenrotllar-se i un \u00e0mbit en que resisteix. Poden anar dels 0\u00ba C d&#8217;alguns bacteris als 45\u00ba de plantes del desert, havent-hi resist\u00e8ncia entre -60\u00ba i 89\u00ba C. CO<sub>2<\/sub> tamb\u00e9 influeix havent-hi normalment una concentraci\u00f3 baixa.<\/li>\n<li>Animals. En ser una forma tancada estan menys influ\u00efts per\u00f2 tamb\u00e9 presenten diferenciacions davant la temperatura (color de la pells de conills i guineus), l&#8217;abund\u00e0ncia d&#8217;aliments, etc. Els despla\u00e7aments que fan degut a l&#8217;entorn s&#8217;anomenen efecte direccional i poden anar des d&#8217;encongir un tentacle en un p\u00f2lip, a petits despla\u00e7aments, fins a la captura d&#8217;una presa que dista km per part d&#8217;un voltor o les migracions. Una mateixa esp\u00e8cie s&#8217;adapta a diferents entorns per l&#8217;efecte modificador. Aix\u00ed els animals s\u00f3n m\u00e9s grans en temperatures baixes (regla Bergman), amb extreminats proporcionalment m\u00e9s petites a temperatures baixes (r.Allen) [bola], un percentatge de pes de cor m\u00e9s gran, una major pigmentaci\u00f3 en estar en un clima c\u00e0lid, etc.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[L&#8217;altra gran adaptaci\u00f3 de les esp\u00e8cies ser\u00e0 la vida col\u00b7lectiva que permeti la divisi\u00f3 del treball. [La comunitat animal \u00e9s u antecedent de la cultura?]. Es com si l&#8217;organisme es cre\u00e9s el seu propi entorn.]<\/p>\n<hr \/>\n<div class=\"flex flex-grow flex-col max-w-full\">\n<div class=\"min-h-[20px] text-message flex flex-col items-start gap-3 whitespace-pre-wrap break-words [.text-message+&amp;]:mt-5 overflow-x-auto\" data-message-author-role=\"assistant\" data-message-id=\"05e8d029-bb60-4002-b898-7ae8bc452f93\">\n<div class=\"markdown prose w-full break-words dark:prose-invert light\">\n<h2>Nombre de c\u00e8l\u00b7lules als organismes<\/h2>\n<ul>\n<li>Medusa: 10<sup>3<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>Mosca: 10<sup>5<\/sup><\/li>\n<li>Cargol: 10<sup>4<\/sup> a 10<sup>5<\/sup><\/li>\n<li>Pop: 10<sup>6<\/sup> a 10<sup>12<\/sup><\/li>\n<li>Peix vermell: 10<sup>13<\/sup><\/li>\n<li>Llargandaix: 10<sup>6<\/sup> a 10<sup>12<\/sup><\/li>\n<li>Oreneta: 10<sup>13<\/sup><\/li>\n<li>Ratol\u00ed: 40-60 10<sup>18<\/sup><\/li>\n<li>Gat: 50-70 10<sup>18<\/sup><\/li>\n<li>\u00cbsser hum\u00e0: 30-40 10<sup>18<\/sup><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Molsa: 10<sup>3<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>Falgueres: 10<sup>6<\/sup> a 10<sup>12<\/sup><\/li>\n<li>Pins: 10<sup>12<\/sup> a 10<sup>18<\/sup><\/li>\n<li>Roser: 10<sup>6<\/sup> a 10<sup>12<\/sup><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 La vida que tenim al voltant Reproducci\u00f3: asexual, sexual, aspectes evolutius Diferenciaci\u00f3 i teixits: la societat de c\u00e8l\u00b7lules. Vegetals: teixits par\u00e8nquima i meristema. \u00d2rgans: arrels, tija, fulles. Tipus fonamentals. Animals. Teixits de revestiment, conjuntiu, muscular, nervi\u00f3s. \u00d2rgans: Pell, Esquelet, M\u00fasculs, sistema respiratori, digestiu, excretor, endocr\u00ed, sanguini, immune, nervi\u00f3s, reproductor. Tipus fonamentals d&#8217;animal: &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;La reproducci\u00f3 i generaci\u00f3 d&#8217;un nou organisme&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2997"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2997"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2997\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2997"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2997"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2997"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2997"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2997"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}