Tu, no esbrinis \u00e9s sacr\u00edleg de saber-ho- quin ser\u00e0 el darrer dia que a mi, que a tu, els d\u00e9us han concedit, Leuc\u00f2noe; no escrutis els c\u00e0lculs dels babilonis. Val m\u00e9s sofrir el que passar\u00e0, sigui qu\u00e8 sigui!<\/p>\n
Tant si J\u00fapiter t’ha atorgat de viure m\u00e9s hiverns com 5 si \u00e9s l’\u00faltim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida \u00e9s breu, escur\u00e7a la llarga esperan\u00e7a.<\/p>\n
Mentre parlem, haur\u00e0 fugit envej\u00f3s el temps; cull el dia d’avui i no confi\u00efs gens en el de dem\u00e0.<\/p>\n
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
\nfinem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
\ntemptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati.
\nseu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
\nquae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
\nTyrrhenum: sapias, vina liques et spatio brevi
\nspem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida
\naetas: carpe diem quam minimum credula postero.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tu, no esbrinis \u00e9s sacr\u00edleg de saber-ho- quin ser\u00e0 el darrer dia que a mi, que a tu, els d\u00e9us han concedit, Leuc\u00f2noe; no escrutis els c\u00e0lculs dels babilonis. Val m\u00e9s sofrir el que passar\u00e0, sigui qu\u00e8 sigui! Tant si J\u00fapiter t’ha atorgat de viure m\u00e9s hiverns com 5 si \u00e9s l’\u00faltim aquest que ara … <\/p>\n