Mecenas, llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i roses i gla arom\u00e0tica<\/p>\n
per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis 182 sempre contemplant l’aiguosa T\u00edbur, el territori d’Efules en pend\u00eds i els turons del parricida Tel\u00e8gon.<\/p>\n
Deixa l’opul\u00e8ncia que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravell\u00f3s espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma. Sovint, als rics, els agrada un canvi, i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat m\u00e9s d’un front consir\u00f3s.<\/p>\n
Ja el pare resplendent d’Andromeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proci\u00f3 i l’estel del furibund Lle\u00f3, i el sol torna a portar els dies xardorosos;<\/p>\n
ja el pastor amb el seu ramat llangor\u00f3s cerca, cansat ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silv\u00e0, i a la ribera silenciosa manquen els vagar\u00edvols vents.<\/p>\n
Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguni\u00f3s per la Ciutat, temoreges pensant qu\u00e8 poden preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desunits, del T\u00e0na\u00efs,<\/p>\n
Provident, el d\u00e9u tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja m\u00e9s que no li \u00e9s l\u00edcit. Pensa que \u00e9s el present<\/p>\n
que has d’endegar amb esperit ser\u00e8; la resta flueix com el riu, que ad\u00e9s llisca pac\u00edfic dins la seva llera fins al mar Tirr\u00e8, ad\u00e9s fa rodolar pedres esmolades,<\/p>\n
troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el fero\u00e7 devessall<\/p>\n
enfureix les aig\u00fces quietes dels rius. Ser\u00e0 amo de si mateix i viur\u00e0 content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: \u00abHe viscut. Dem\u00e0 pot el Pare omplir el cel de negres nuvolades<\/p>\n o d’un sol clar; no, per aix\u00f2, invalidar\u00e0 all\u00f2 que he deixat rere meu ni canviar\u00e0 i far\u00e0 que no hagi existit all\u00f2 que l’hora fugissera ha portat una vegada\u00bb.<\/mark><\/p>\n La Fortuna, que es complau a \u00e9sser cruel i s’obstina a fer el seu capritx\u00f3s joc, trafega els fuga\u00e7os honors, ara generosa amb mi, ara amb un altre.<\/p>\n La lloo quan roman amb mi; per\u00f2, si bat les seves r\u00e0pides ales, renuncio a all\u00f2 que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.<\/p>\n No \u00e9s el meu tarann\u00e0, si l’arbre mestre cruix als embats del garb\u00ed, d’abaixar-me fins als llastimosos precs i de fer tractes amb els d\u00e9us, mitjan\u00e7ant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir<\/p>\n augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecci\u00f3 d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons P\u00f2lluxs.”<\/p>\n <\/p>\n Tyrrhena regum progenies, tibi iamdudum apud me est: eripe te morae fastidiosam desere copiam et plerumque gratae divitibus vices Iam clarus occultum Andromedae pater iam pastor umbras cum grege languido tu civitatem quis deceat status prudens futuri temporis exitum conponere aequos; cetera fluminis stirpisque raptas et pecus et domos inritat amnis. ille potens sui vel sole puro; non tamen inritum Fortuna saevo laeta negotio et laudo manentem; si celeres quatit non est meum, si mugiat Africis addant avaro divitias mari: <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mecenas, llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i roses i gla arom\u00e0tica per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis 182 sempre contemplant l’aiguosa T\u00edbur, el territori d’Efules en pend\u00eds i els turons del … <\/p>\n
\nnon ante verso lene merum cado
\ncum flore, Maecenas, rosarum et
\npressa tuis balanus capillis<\/p>\n
\nne semper udum Tibur et Aefulae
\ndeclive contempleris arvum et
\nTelegoni iuga parricidae.<\/p>\n
\nmolem propinquam nubibus arduis,
\nomitte mirari beatae
\nfumum et opes strepitumque Romae.<\/p>\n
\nmundaeque parvo sub lare pauperum
\ncenae sine aulaeis et ostro
\nsollicitam explicuere frontem.<\/p>\n
\nostendit ignem, iam Procyon furit
\net stella vesani Leonis,
\nsole dies referente siccos;<\/p>\n
\nrivumque fessus quaerit et horidi
\ndumeta Silvani, caretque
\nripa vagis taciturna ventis.<\/p>\n
\ncuras et urbi sollicitus times
\nquid Seres et regnata Cyro
\nBactra parent Tanaisque discors.<\/p>\n
\ncaliginosa nocte premit deus
\nridetque, si mortalis ultra
\nfas trepidat. quod adest memento<\/p>\n
\nritu feruntur, nunc medio alveo
\ncum pace delabentis Etruscum
\nin mare, nunc lapides adesos<\/p>\n
\nvolventis una, non sine montium
\nclamore vicinaeque silvae,
\ncum fera diluvies quietos<\/p>\n
\nlaetusque deget cui licet in diem
\ndixisse \u201cvixi: cras vel atra
\nnube polum pater occupato<\/p>\n
\nquodcumque retro est efficiet neque
\ndiffinget infectumque reddet
\nquod fugiens semel hora vexit.\u201d<\/p>\n
\nludum insolentem ludere pertinax
\ntransmutat incertos honores,
\nnunc mihi nunc alii benigna.<\/p>\n
\npennas, resigno quae dedit et mea
\nvirtute me involvo probamque
\npauperiem sine dote quaero.<\/p>\n
\nmalus procellis, ad miseras preces
\ndecurrere et votis pacisci
\nne Cypriae Tyriaeque merces<\/p>\n
\ntunc me biremis praesidio scaphae
\ntutum per Aegaeos tumultus
\naura feret geminusque Pollux.<\/p>\n