Feli\u00e7 l\u2019home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no \u00e9s despertat, a la mil\u00edcia, per l\u2019esclafit esfere\u00efdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el f\u00f2rum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Aix\u00ed, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques in\u00fatils i n\u2019empalta de m\u00e9s productives o posa dins d\u2019unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o b\u00e9, quan Autumne ha al\u00e7at damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d\u2019empelt i el ra\u00efm que rivalitza amb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Priap, i a tu, pare Silv\u00e0, protector dels termes! Li \u00e9s grat d\u2019ajeure\u2019s, sia sota una vella alzina, sia damunt l\u2019atape\u00efda gespa. S\u2019escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l\u2019aigua que raja fan venir un son lleuger. Per\u00f2, quan el temps hivernal de J\u00fapiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada aca\u00e7a de totes bandes els fero\u00e7os senglars cap a les xarxes teses davant d\u2019ells, o b\u00e9 en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els lla\u00e7os uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. \u00bf Qui no s\u2019oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l\u2019amor?<\/p>\n
I si, a m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, una dona honesta tingu\u00e9s la seva part en la cura de la casa i d\u2019uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d\u2019un \u00e0pul feinador, amuntegu\u00e9s a la sagrada llar la llenya seca a l\u2019arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, muny\u00eds els braguers botits i, bo i traient de la dol\u00e7a gerra el vi de l\u2019any, aparell\u00e9s uns menjars no comprats, el que \u00e9s a mi, no em plaurien pas m\u00e9s les conquilles del llac Lucr\u00ed o el r\u00e8mol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n\u2019empenyia alguns cap a la nostra, ni l\u2019ocell afric\u00e0 ni el francol\u00ed de J\u00f2nia no baixarien pas al meu est\u00f3mac m\u00e9s delitosos que l\u2019oliva collida de les branques m\u00e9s opulentes de l\u2019arbre o l\u2019agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l\u2019anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests \u00e0pats, com \u00e9s de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa despr\u00e9s de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangor\u00f3s la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l\u2019entorn dels Lars brillosos!\u201d<\/p>\n
Dit aix\u00f2, l\u2019usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col\u00b7locar-los per a les calendes.<\/p>\n