{"id":3028,"date":"2023-08-23T08:54:50","date_gmt":"2023-08-23T08:54:50","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3028"},"modified":"2023-08-23T11:20:29","modified_gmt":"2023-08-23T11:20:29","slug":"virgili-70-19-bce","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/virgili-70-19-bce\/","title":{"rendered":"Virgili. 70-19 BCE"},"content":{"rendered":"

Virgili<\/a><\/p>\n

Virgili, fill del terrissaire Mar\u00f3 i d’una dona lliberta, anomenada Magia. El pare, home labori\u00f3s i intel\u00b7ligent, pogu\u00e9 recollir una petita fortuna, a for\u00e7a de treballs i privacions, cosa que li va permetre donar al fill una bona educaci\u00f3. Virgili estudi\u00e0 a Cremona fins als disset anys; el 15 d’octubre de 699 de la fundaci\u00f3 de Roma vest\u00ed la toga viril i pass\u00e0 a Mil\u00e0 a continuar els seus estudis. Un any despr\u00e9s el trobem a N\u00e0pols dedicat al ple coneixement dels autors grecs, especialment d’Homer, Te\u00f2crit de Siracusa i Hes\u00edode, els quals va saber assimilar correctament, tal com es pot veure en les seues obres. Tamb\u00e9 estudi\u00e0 quelcom de medicina, cosmologia, matem\u00e0tiques i filosofia. Adquirint, aix\u00ed doncs, una cultura molt universal i selecta, i sobresortint en el dif\u00edcil art de saber utilitzar all\u00f2 que s’ha apr\u00e9s per aplicar-ho amb tota oportunitat en tots els casos en qu\u00e8 una descripci\u00f3 o una simple menci\u00f3 d’un tema cient\u00edfic podia donar relleu o inter\u00e8s a llurs descripcions o enumeracions po\u00e8tiques.<\/p>\n

En la cr\u00f2nica d’Eusebi (addicionada per sant Jeroni) es diu que Virgili pass\u00e0 a Roma despr\u00e9s d’haver estat a Mil\u00e0, extrem que \u00e9s objecte de discussi\u00f3 entre els bi\u00f2grafs virgilians i que no ha estat esclarit encara. El que s\u00ed que resta plenament clar \u00e9s que en l’any 705 de la fundaci\u00f3 de Roma torn\u00e0 a les seves terres de M\u00e0ntua, on posse\u00efa la modesta heretat paterna, que cuidava i administrava amb tanta assidu\u00eftat com abs\u00e8ncia d’ambici\u00f3. La vida del camp era llur encant i m\u00e9s ferma afici\u00f3.<\/p>\n

La taciturnitat, l’observaci\u00f3 continuada, la tossuda reflexi\u00f3, la mem\u00f2ria tena\u00e7 i la bondat i sinceritat eren les notes distintives del seu car\u00e0cter. Els seus bi\u00f2grafs ens el presenten “corpore et statura grandi, aquilo colore, varia valetudino, facie rusticana”, mentre d’altres el comparen a un Apol\u00b7lo, \u201cde blanca cara, cabell ros, cos esvelt i delicat, veu sonora i maneres fin\u00edssimes\u201d. Entre aquestes dues descripcions oposades no seria desencertat decantar-se per un terme mitj\u00e0. De la seva afici\u00f3 a la vida camperola s’originaren els seus deu poemes buc\u00f2lics anomenats \u00c8glogues, vertader tresor de poesia camperola, que sense ser absolutament original, \u00e9s un vertader primor art\u00edstic i literari.<\/p>\n

Gai Asini Pol\u00b7li\u00f3 era llegat del triumvir Marc Antoni, i en nom d’aquest governava la regi\u00f3 de M\u00e0ntua l’any 713 (de Roma) quan foren repartides les terres de la regi\u00f3 entre els soldats d’Octavi. La hisenda paterna de Virgili toc\u00e0 en sort a un centuri\u00f3 anomenat Arri, i en veure’s el poeta despullat de la seva llar i patrimoni, es valgu\u00e9 de la seva amistat amb Asini Pol\u00b7li\u00f3, i de la que la unia amb Cornelius Gal, per tal que Octavi August retorn\u00e9s a Virgili la seva heretat paterna. El C\u00e8sar va satisfer els desitjos dels amics del poeta i anomen\u00e0 Alfeni Var governador de la G\u00e0l\u00b7lia Transpadana, on radicaven les terres de Virgili. El nou governador havia estat condeixeble del poeta en l’escola de filosofia Siss\u00f3, i s’esfor\u00e7\u00e0 a satisfer els desitjos del seu amic, per\u00f2 la soldadesca torn\u00e0 a apoderar-se de la finca de Virgili, i aquest es va veure no solament despullat de bell nou, sin\u00f3 que va estar a la vora de morir v\u00edctima de la rapacitat dels soldats, havent de passar nedant el riu Minci per salvar la vida.<\/p>\n

En aquell temps, Virgili havia ja escrit alguna de les seves famoses \u00e8glogues, i els seus amics l’aconsellaren que an\u00e9s a Roma a implorar la clem\u00e8ncia d’August. Tant aquest com el seu ministre i privat Mecen\u00e0s acolliren amb cura el poeta, i no solament li foren retornades les seves possessions, sin\u00f3 que fins i tot se li atorg\u00e0 una crescuda indemnitzaci\u00f3 pecuni\u00e0ria. En dues de les seves millors \u00e8glogues, Virgili agraeix la llibertat dels seus egregis afavoridors i lamenta de passada els infortunis dels seus compatriotes. Virgili pass\u00e0 a residir en una casa del barri Esquil\u00ed de Roma, molt pr\u00f2xima als jardins de Mecen\u00e0s. All\u00e0 reun\u00ed una escollida biblioteca, i rest\u00e0 constitu\u00eft en el poeta \u00e0ulic per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

La cort d’August es complaia de veure’s envoltada i celebrada pels millors enginys de les lletres llatines. Virgili compartia amb Horaci el favor de Mecen\u00e0s, i no \u00e9s de meravellar que en escriure el seu primer poema, l’Eneida, i en cantar la genealogia de la fam\u00edlia d’Octavi August entreteix\u00eds una corona de lloances i vaticinis tan grats com hiperb\u00f2lics en pro de la fam\u00edlia imperial regnant. Es diu que en llegir a la seva llar August el cant en qu\u00e8 Virgili fa desfilar els herois i successors de la fam\u00edlia Oct\u00e0via, en descriure l’adveniment del jove Marcel (mort en la flor de llurs anys), i declamar aquell Tu Marcellus eris, tan fam\u00f3s en els grats vaticinis, l’emperador plor\u00e0 d’emoci\u00f3 i regal\u00e0 al poeta una enorme suma de sestercis.<\/p>\n

A m\u00e9s d’Horaci, Virgili fou bon amic de Tibul, Properci, Agripa, Mesal\u00b7la i Asini Pol\u00b7li\u00f3. Gaud\u00ed d’una popularitat eixordadora i l’envolt\u00e0 una atmosfera d’afecte i veneraci\u00f3 no igualada en cap \u00e8poca anterior i posterior. Model de candor, de sinceritat, de gratitud i de benevol\u00e8ncia amb tothom, Virgili assol\u00ed a ser el vertader model i prototipus de l’home perfecte i exemplar, dintre de la cosmogonia pagana. El seu amor a l’estudi fou considerable, i encara m\u00e9s ho fou la seva laboriositat i la cura amb qu\u00e8 esporgava, corregia i esmenava cent vegades, si era menester, els seus versos. En totes les seves obres s’observa la cura i seny amb qu\u00e8 el poeta s’esfor\u00e7ava a deixar per a la posteritat obres que resistissin els embats del temps.<\/p>\n

Als trenta-quatre anys es retir\u00e0 a N\u00e0pols, per a dedicar-se a escriure el seu poema geop\u00f2nic Les Ge\u00f2rgiques, que va compondre per consell de Mecen\u00e0s, el qual desitjava encaminar les energies del poble rom\u00e0 a l’exercici de l’agricultura, en qu\u00e8 veia una font de riquesa i prosperitat molt oblidada d’un poble guerrer, que necessitava, per altra banda, els tresors amagats en el si de la terra per a no finir esgotat per la pen\u00faria. Virgili acab\u00e0 el 714 (de la fundaci\u00f3 de Roma) el seu poema Les Ge\u00f2rgiques i empr\u00e0 els deu anys seg\u00fcents a escriure l’Eneida, el poema nacional dels or\u00edgens, grandesa i esplendor de Roma.<\/p>\n

Per aix\u00f2 s’encamin\u00e0 a Gr\u00e8cia, visitant, a m\u00e9s, tots els llocs i comarques de l’\u00c0sia Menor, on Homer enquadr\u00e0 i empla\u00e7\u00e0 les accions de les seves epopeies. No li mancaren a Virgili ocasions ni motius d’inspiraci\u00f3 per a la seva epopeia. Resid\u00ed a Patres, Corf\u00fa, Creta i, sobretot, a Atenes, on el trob\u00e0 August al seu retorn d’Orient. L’emperador de l’Orb volgu\u00e9 que el poeta l’acompany\u00e9s de nou a Roma, i aix\u00ed ho feu, per\u00f2 no havia desembarcat a Brindis l’any 19\u00a0aC quan mor\u00ed a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva d\u00e8bil i malaltissa complexi\u00f3, menyscabada per les fatigues d’una turbulenta navegaci\u00f3.<\/p>\n

Les seves despulles foren traslladades a N\u00e0pols i respectant-ne la seva \u00faltima voluntat foren incinerats en el cam\u00ed de Puteoli (Pozzuoli) a 3\u00a0km d’aquella ciutat. En el seu sepulcre es pos\u00e0 aquesta inscripci\u00f3, atribu\u00efda al mateix poeta, tot i que sense una font clara:<\/p>\n

\u00ab
\nMantua me genuit; Calabri rapuere; tenet nunc Parthenope. Cecini pascua, rura, duces. (M\u00e0ntua m’engendr\u00e0. Els calabresos em retingueren. Ara em posseeix N\u00e0pols. Vaig cantar els pastors, els camperols i els cabdills).
\n\u00bb
\nInstitu\u00ed hereus en Valeri Pr\u00f2cul, a August, Mecen\u00e0s, Luci Vari i Ploci Tucca. Aquests dos \u00faltims foren qui cuidaren de les primeres transcripcions de llurs obres, sense que es posseeixi cap c\u00f2dex contemporani, ja que les primeres conegudes s\u00f3n, com a molt antigues, del segle\u00a0v o v<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Virgili Virgili, fill del terrissaire Mar\u00f3 i d’una dona lliberta, anomenada Magia. El pare, home labori\u00f3s i intel\u00b7ligent, pogu\u00e9 recollir una petita fortuna, a for\u00e7a de treballs i privacions, cosa que li va permetre donar al fill una bona educaci\u00f3. Virgili estudi\u00e0 a Cremona fins als disset anys; el 15 d’octubre de 699 de la … <\/p>\n

Continue reading “Virgili. 70-19 BCE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[166,587],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3028"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3028"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3028\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3028"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3028"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3028"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3028"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3028"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3028"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3028"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3028"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}