{"id":3031,"date":"2023-08-23T10:03:16","date_gmt":"2023-08-23T10:03:16","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3031"},"modified":"2023-08-23T11:22:02","modified_gmt":"2023-08-23T11:22:02","slug":"bucolica-ii-virgili","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bucolica-ii-virgili\/","title":{"rendered":"Buc\u00f2lica II. Virgili"},"content":{"rendered":"

Virgili<\/a><\/p>\n

FORMOSUM pastor Corydon ardebat Alexim,
\ndelicias domini, nec quid speraret habebat;
\ntantum inter densas, umbrosa cacumina, fagos
\nadsidue veniebat.<\/p>\n

El pastor Corid\u00f3 s’abrusava pel form\u00f3s Alexis, delicies del seu amo; per\u00f2 no en podia esperar res. Tan sols anava assiduament enmig de l’espessor dels faigs d’ombr\u00edvola cap\u00e7ada. All\u00e0, solitari, adre\u00e7ava amb in\u00fatil afany a les muntanyes i als boscs aquests mots confusos:<\/p>\n

\u00abCruel Alexis, \u00bfno et commouen gens els meus versos? \u00bfNo et compadeixes de mi? Acabar\u00e0s fent-me morir. Ara fins les ovelles cerquen la fresca i les ombres, ara fins les bardisses oculten els verds llangardaixos, Testilis matxuca alls i cerfull, oloroses herbes, per als segadors cansats de la calor abrusadora. Per\u00f2 jo, mentre segueixo els teus passos, sota el sol ardent, amb les ronques cigales faig ressonar les arbredes. \u00bfNo hauria valgut m\u00e9s sofrir les penoses ires d’Amarillis i els seus desdenys superbs? \u00bfO Menalcas, per m\u00e9s que ell fos negre, per m\u00e9s que tu siguis blanc? Bell vailet, no creguis gens en el color! Hom deixa marcir les blanques olivelles, hom cull els negres nabius. Em desdenyes, Alexis, i no em demanes qui s\u00f3c, quina \u00e9s la meva riquesa en bestiar, quina \u00e9s la meva abund\u00e0ncia en blanca llet. Tinc mil ovelles que pasturen en llibertat per les muntanyes de Sicilia; no em falta la llet fresca du rant l’estiu ni durant l’hivern. Canto el que Amfion de Dirce en l’\u00e0tic Aracint quan aplegava el ramat. I no s\u00f3c pas tan lleig! Fa poc em vaig mirar a la platja, quan els vents deixaven encalmada la mar; jo no temeria Dafnis,? prenent-te a tu per jutge, si les imatges mai no enganyen.<\/p>\n

-Oh!, si tan sols et plagu\u00e9s habitar amb mi uns camps que et semblen pobres i unes cabanes humils, i ferir els c\u00e9rvols i menar un ramat de cabres al verd malv\u00ed! En companyia meva, dins el bosc, imitar\u00e0s Pan” amb les teves can\u00e7ons. Pan va ser qui primer enseny\u00e0 a soldar amb cera unes quantes canyes; Pan t\u00e9 cura de les ovelles i dels pastors d’ovelles. I no et desplagui de passar el flabiol pels teus llavis delicats: per aprendre’n, \u00bfqu\u00e8 no feia Amintas? Tinc una flauta formada per set canons desiguals: va donar-me-la Dametas temps ha, i em digu\u00e9 quan moria: “Tu ets ara el seu segon amo”. Aix\u00ed parl\u00e0 Dametas; el beneit d’Amintas en sent\u00ed gelosia. Altrament, tinc dos petits cabirols, que vaig trobar en una vall desprotegida; la seva pell \u00e9s encara clapejada de blanc: cada dia eixuguen dues mamelles d’ovella; per a tu els guardo. Des de fa un quant temps Testilis em demana que els hi deixi emportar; i ho far\u00e0, ja que els meus presents et repugnen.<\/p>\n

Vine aqu\u00ed, bell vailet: heus ac\u00ed que les Nimfes et por ten cistelles plenes de lliris; per a tu la blanca Naiade cull les p\u00e0lides violes i les cabeces del cascall, ajunta el narcis i la flor del fonoll arom\u00e0tic; despr\u00e9s, barrejant-los amb el marfull i amb altres herbes oloroses, guarneix els tendres mirtils amb el groguenc galdir\u00f3. Jo mateix collir\u00e9 fruits blanquinosos de tendre borrissol, i les castanyes que rant estimava la meva Amarillis; hi afegir\u00e9 prunes de color de cera; tamb\u00e9 rebr\u00e0 el seu honor aquest fruit; i vosaltres, llorers, tamb\u00e9 us collir\u00e9, i tu, murtra, ve\u00efna d’ells, puix que posats aix\u00ed mescleu les vostres suaus sentors.<\/p>\n

Ets un pag\u00e8s, Corid\u00f3: li importen poc, a Alexis, els presents, i, si lluitaves a cops de presents, lollas no tindria pas desavantatge. Ai jo!, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el que he volgut? En la meva torbaci\u00f3 he llan\u00e7at el migjorn contra les flors i els senglars contra les fonts cristal\u00b7lines. \u00bfDe qui fuges, insensat? Tamb\u00e9 els d\u00e9us i el dardani Paris” habitaren els boscatges. Visqui Pallas a les ciutadelles que fund\u00e0; a nosaltres, ens plaguin sobretot els boscatges. La lleona ferotge persegueix el llop; el llop, la cabreta; la cabreta juganera persegueix el ginestell florit; a tu, Alexis, Corid\u00f3; tothom \u00e9s atret pel seu delit. Guaita: els vedells ja tornen l’arada penjada del jou i el sol ponent duplica les ombres que s’allar guen; tanmateix, a mi l’amor m’abrusa: \u00bfQuin l\u00edmit hi ha per a l’amor?<\/p>\n

\u00bbAh!, Corid\u00f3, Corid\u00f3, \u00bfquina dem\u00e8ncia t’ha pres? La teva vinya resta a mig podar sobre l’om frond\u00f3s. Prepa- ra’t, doncs, m\u00e9s aviat a trenar amb v\u00edmets i amb jonc flexible algun objecte que hagis de menester. Ja trobar\u00e0s, si aquest et desdenya, un altre Alexis\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Virgili FORMOSUM pastor Corydon ardebat Alexim, delicias domini, nec quid speraret habebat; tantum inter densas, umbrosa cacumina, fagos adsidue veniebat. El pastor Corid\u00f3 s’abrusava pel form\u00f3s Alexis, delicies del seu amo; per\u00f2 no en podia esperar res. Tan sols anava assiduament enmig de l’espessor dels faigs d’ombr\u00edvola cap\u00e7ada. All\u00e0, solitari, adre\u00e7ava amb in\u00fatil afany a … <\/p>\n

Continue reading “Buc\u00f2lica II. Virgili”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[203,587],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3031"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3031"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3031\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3031"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3031"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3031"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3031"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3031"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}