{"id":3032,"date":"2023-08-23T12:14:55","date_gmt":"2023-08-23T12:14:55","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3032"},"modified":"2025-10-31T20:22:58","modified_gmt":"2025-10-31T20:22:58","slug":"ciencies-de-la-vida-segles-xvii-i-xviii","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-segles-xvii-i-xviii\/","title":{"rendered":"Ci\u00e8ncies de la vida segles XVII i XVIII"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estudiar-la-vida\/\">Estudiar\u00a0 la vida<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>SEGLE XVII<\/h2>\n<p>L&#8217;enciclop\u00e8dia d&#8217;Aldrovandi publicada el 1616 encara \u00e9s b\u00e0sicament un recull del que s&#8217;ha escrit sobre els animals, no cont\u00e9 observacions pr\u00f2piament dites. La classificaci\u00f3 distingeix entre: (1) Animals de sang vermella (vertebrats): quadr\u00fapedes viv\u00edpars, ov\u00edpars, aus, peixos i cetacis, serps i dracs (\u00e9ssers fabulosos. (2) Tous (llimacs, pops i calamars), testacis (caragols i petxines), crustacis, insectes (que inclou tamb\u00e9 els cucs de terra [semblan\u00e7a erugues i cucs?], zo\u00f2fits (animals que Arist\u00f2til tampoc havia pogut classificar, an\u00e8mones de mar, holot\u00faries. Tampoc presenta aven\u00e7os la <em>Historia Naturalis<\/em> de Jonston. Els anatomistes de formaci\u00f3 m\u00e8dica estudien els m\u00fasculs i sistema digestiu, limitant als vertebrats, majorit\u00e0riament, i posen les bases per una anatomia comparada.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>El microscopi<\/strong>. El 1590 Hans i Zachaias Janssen construeixen el primer microscopi compost. .Robert Hooke amb la seva <a href=\"https:\/\/www.gutenberg.org\/files\/15491\/15491-h\/15491-h.htm\">Micrographia<\/a> (1665) mostra per primer cop les potes d&#8217;una mosca i les ales dels insectes. Observa c\u00e8l\u00b7lules de suro, 40 \u03bcm. Malpighi estudia l&#8217;anatomia dels invertebrats. Leeuwenhoek construeix un microscopi millorat. Observa els microorganismes d&#8217;una bassa, els espermatozous, pugons, cloroplasts de 60 \u03bcm i potser bacteris de 2 \u03bcm. Jan Swammerdam avan\u00e7ar\u00e0 en l&#8217;anatomia dels invertebrats. [ aquest aven\u00e7 encara no arriba a concebre els organismes com a conjunt de teixits formats per c\u00e8l\u00b7lules.]. Claude Perrault comen\u00e7a a examinar els vegetals. (V\u00eddeos <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/channel\/UCBbnbBWJtwsf0jLGUwX5Q3g\">A journey to the microcosmos<\/a>)<\/p>\n<p><strong>Fisiologia<\/strong>. Treball pioner de Van Helmont sobre la digesti\u00f3. Harvey descriu la circulaci\u00f3 de la sang en els dos sentits, venes i art\u00e8ries. Els vasos limf\u00e0tics. El moviment muscular i el sistema nervi\u00f3s. Descartes i la gl\u00e0ndula Pineal.<\/p>\n<p><strong>Preguntes<\/strong>. Els animals, tenen \u00e0nima o s\u00f3n m\u00e0quines? Descartes tenia el model dualista amb la connexi\u00f3 a la gl\u00e0ndula pineal. El progr\u00e9s en la construcci\u00f3 de m\u00e0quines\u00a0 com rellotges permet imaginar els animals com a mecanismes complicats. S&#8217;hi oposar\u00e0 Willis (1672 De anima brutorum)<\/p>\n<ul>\n<li>1596-1610 <a href=\"https:\/\/artvee.com\/books\/historia-naturalis-van-rudolf\/\">Historia Naturalis<\/a> Van Rudolf, llista il\u00b7lustrada d&#8217;esp\u00e8cie animals i plantes (Rijksmuseum).<\/li>\n<li>1605 Michal Sedziwoj suggereix que a l&#8217;aie hi ha un &#8220;elixir de vida&#8221;.<\/li>\n<li>1623 Gaspard Bauhin (1560-1620), metge i anatomista su\u00eds descriu unes 6000 esp\u00e8cies a la seva obra Pinax Theatri Botanica. Anticipa Linneu en fer servir una nomenclatura binomial.<\/li>\n<li>1627 Francis Bacon investiga sobre el paper dels nutrients i l&#8217;aigua en el creixement de les plantes. Sylva Sylvarum.<\/li>\n<li>1628 Harvey. Exercitationes anatomicae de motu cordis et sanguinis. sobre la circulaci\u00f3 de la sang. 1651, que les cries dels animals es desenrrotllen a partir d&#8217;ous.<\/li>\n<li>1644 Van Helmont, estudia diferents ci\u00e8ncies i medecina. Va ser un pioner de la qu\u00edmica, procedent de l&#8217;alqu\u00edmia que va introduir el terme &#8220;gas&#8221;, identificant el di\u00f2xid de carboni. Va estudiar la digesti\u00f3 assimilant-la a quelcom semblant a la fermentaci\u00f3 m\u00e9s que no pas a una &#8220;cocci\u00f3&#8221; o &#8220;agitaci\u00f3 mec\u00e0nica&#8221;. Fa un experiment amb un salze, mesurant la seva al\u00e7ada, el seu pes, el de la terra i l&#8217;aigua. En 5 anys l&#8217;arbre va guanyar 74kg mentre que la terra era pr\u00e0cticament la mateixa, 57 grams menys. D&#8217;aqu\u00ed que el guany havia de venir de l&#8217;aigua (1648).<\/li>\n<li>1653 Thomas Bartholin, Vasa lymphatica. Vasos que recullen fluids als intersticis de les c\u00e8l\u00b7lules i els retornen a les venes. M\u00e9s endavant es descobrir\u00e0 el paper que tenen de distribuci\u00f3 de limf\u00f2cits del sistema immune.<\/li>\n<li>1658 Jan Swammerda observa els gl\u00f2buls rojos al microscopi.<\/li>\n<li>1665 Robert Hooke. Micrographia. Observant el suro introdueix per primer cop el terme &#8220;c\u00e8l\u00b7lula&#8221;.<\/li>\n<li>1666. Marcello Malpighi estudi\u00e0 medecina i filosofia a Bologna i ser\u00e0 professor a la Universitat de Pisa. Anatome Plantarum, De viscerum structura exercitatio, De pulmonis epistolae, De polypo cordis. Identifica dos moviments de la s\u00e0via de les arrels cap amunt i de les fulles cap avall. Observaci\u00f3 dels estomes. Vasos espirals que compra, err\u00f2niament, amb la tr\u00e0quea dels animals. [anticipa que els \u00e9ssers vius estan formats per c\u00e8l\u00b7lules?]. 1671 Anatomia Plantarum.<\/li>\n<li>1669 Nicolas Steno proposa que els f\u00f2ssils s\u00f3n restes d&#8217;animals extingits.<\/li>\n<li>1670. Thomas Willis. De Motu musculari. Distingeix entre els moviments voluntaris i els reflexes.<\/li>\n<li>1674. Leeuwenhoek descriu Infusoria (protistes), bacteria (obtingudes en general de la saliva humana), 1677 la vacuola als espermatozous, 1682 les fibres musculars. \u00c9s el primer a tenyir les preparacions. [PDF Opera Omnia]<\/li>\n<li>1679. Abat Mariote, cient\u00edfic que formul\u00e0 independentment la llei de Boyle, observ\u00e0 la nutrici\u00f3 de minerals i l&#8217;ascensi\u00f3 de la s\u00e0via a les plantes que es compara a la circulaci\u00f3 de la sang en els animals.<\/li>\n<li>1682. Grew. The anatomy of plants.<\/li>\n<li>1694 Rudolf Camerarius, professor de medecina i director dels jardins bot\u00e0nics a T\u00fcbingen descobreix la reproducci\u00f3 sexual de les flors tallant els estams: <i>De sexu plantarum epistola<\/i> (1694). Quan assenyala que el pol\u00b7len \u00e9s transportat pel vent cita Virgili que a les Ge\u00f2rgiques deis que algunes eugues eren fecundades pel vent de l&#8217;oest. [ aix\u00f2 revela com va costar d&#8217;arribar a tenir clars els detalls de la reproducci\u00f3]<\/li>\n<li>1686-1704. John Rey. Historia Plantarum on descriu\u00a0 18699 esp\u00e8cies. [no totes serien acceptades com a esp\u00e8cies diferents avui] Introdueix la idea que cal indicar la comunitat a la qual pertany l&#8217;esp\u00e8cie vegetal. El 1710 es publicar\u00e0 p\u00f2stumament The History of Insects.<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2>SEGLE XVIII<\/h2>\n<p><strong>D&#8217;on ve la diversitat d&#8217;esp\u00e8cies?<\/strong><br \/>\nFins aleshores era una creen\u00e7a comuna que en les esp\u00e8cies inferiors, la vida podia apar\u00e8ixer de qualsevol cosa, com una humitat. I en les superiors, que es podien creuar totes. Poc a poc amb Ray i Linneu s&#8217;imposa el fixisme, alhora que s&#8217;admet que algunes esp\u00e8cies puguin modificar-se. Buffon considera els canvis deguts al clima (exterior), aliment (interior) i la domesticaci\u00f3. Aix\u00ed creu que les 200 esp\u00e8cies de quadr\u00fapedes descrites es podrien agrupar en 38 tipus originals. L&#8217;avi de Darwin considerava que totes les formes de vida es remuntarien a un filament org\u00e0nic primordial a partir del qual haurien anat evolucionant els altres.<\/p>\n<p><strong>Com s&#8217;origina el nou \u00e9sser?<\/strong> \u00c9s que hi ha un organisme en miniatura a l&#8217;espermatozou, o a l&#8217;\u00f2vul (germen)? o \u00e9s que l&#8217;organisme es va desenrotllant progressivament (epigenetistes)? No hi havia una noci\u00f3 de com es poden barrejar o unir esperma i \u00f2vul per donar lloc a un embri\u00f3. Wolf demostrar\u00e0 la hip\u00f2tesi epigenetista.<\/p>\n<p><strong>Generaci\u00f3 espont\u00e0nia, hi ha anim\u00e0lculs arreu?<\/strong> Si posem mat\u00e8ria org\u00e0nica en un pot, aviat s&#8217;enterbolir\u00e0 i al microscopi es podran veure microorganismes. Buffon creu que hi ha per tot arreu unes mol\u00e8cules org\u00e0niques que poden donar lloc a la vida en qualsevol moment. Un experiment de posar en un pot amb suc de carn i mirar d&#8217;esterilitzar-lo tamb\u00e9 va donar lloc a g\u00e8rmens (Needham 1745), per Spallanzani ho far\u00e0 de manera m\u00e9s estricta, i no apareixen.<\/p>\n<p>FISIOLOGIA ANIMAL. <strong>Respiraci\u00f3<\/strong>. Lavoisier fa experiments amb conillets d&#8217;\u00edndies mesurant el calor que desprenen (en un calor\u00edmetre de gel). Dir\u00e0 que la &#8220;m\u00e0quina animal&#8221; \u00e9s regulada per la respiraci\u00f3, que consumeix hidrogen i carboni i subministra calor, la transpiraci\u00f3, que ajusta la calor, i la digesti\u00f3, que retorna a la sang el que perd en respirar.\u00a0 L&#8217;alliberament de calor tindria lloc als pulmons.\u00a0 Spallanzani apuntava que tenia lloc a tots els teixits. Quant a la <strong>digesti\u00f3<\/strong> R\u00e9aumur va fer experiments amb ocells i mam\u00edfers arribant a la conclusi\u00f3 que era mec\u00e0nica en els gran\u00edvors i qu\u00edmica en els carn\u00edvors; no hi havia putrefacci\u00f3.\u00a0 Spallanzani va fer m\u00e9s experiments. Per obtenir mostra dels sucs g\u00e0strics els feia ingerir petites esponges que recuperava fent-los vomitar o obrint-los. Encara no es va identificar el car\u00e0cter \u00e0cid del suc g\u00e0stric. Es formulen diverses teories inspirades en ebullici\u00f3 i explosi\u00f3 per explicar la <strong>contracci\u00f3 dels m\u00fasculs<\/strong>. Boorhaave especulava els nervis eren com un tub que enviava pressi\u00f3 als m\u00fasculs [model hidr\u00e0ulic]. Haller troba que els m\u00fasculs tenen la propietat &#8220;d&#8217;irritabilitat&#8221; que conserven just despr\u00e9s d&#8217;extirpar-se encara que no estiguin connectats als nervis. [ alguns invertebrats tenen fibres estriades com els vertebrats per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies, en alguns sobretot en no estar lligats a una estructura d&#8217;esquelet sin\u00f3 en molts cassos a una closca externa, [mentre que cargols i pops no tenen extremitats amb articulacions, insectes i crustacis, s\u00ed]]. <strong>Sistema nervi\u00f3s<\/strong>. Els moviments reflexos (esternut, contracci\u00f3 de la pupil\u00b7la) tindrien lloc sense necessitar un senyal del cervell per\u00f2 en canvi requereixen la medula espinal tal com es veu amb granotes decapitades. Whytt, Unzer i Prochaska proposen teories que, sense tornar a l&#8217;animisme, refusen el mecanicisme de Descartes [hi ha sistemes f\u00edsics que no s\u00f3n engranatges i molles]. Amb el descobriment de l&#8217;electricitat Galvani far\u00e0 el primer experiment d&#8217;excitar una pota de granota.<\/p>\n<p>La <strong>zoologia<\/strong> avan\u00e7a amb el microscopi, les col\u00b7leccions i les edicions il\u00b7lustrades com les de <a href=\"https:\/\/www.themariasibyllameriansociety.humanities.uva.nl\/\">Maria Sibylla Merian<\/a> (que inspiraria l&#8217;inter\u00e8s per les papallones a Nabokov), Lyonet, Frisch, Roesel von Rosenhof. Les col\u00b7leccions particulars creixen. S&#8217;amplien els dominis coneguts amb expedicions a Sib\u00e8ria i \u00c0sia Central, organitzades per Caterina la Gran, Isl\u00e0ndia (Dinamarca), i el Pac\u00edfic (James Cook). Linneu classifica els animals coneguts. Apareixen les Faunes, que descriuen els animals d&#8217;una regi\u00f3 determinada. Buffon compara les faunes del Vell i Nou m\u00f3n. Gr\u00e0cies al microscopi es va completant l&#8217;inventari: protozous, celenterats (es descobreix la naturalesa animal dels p\u00f2lips), cucs intestinals, rot\u00edfers, briozous i braqui\u00f2podes, mol\u00b7luscs, insectes (R\u00e9umur).<\/p>\n<p><strong>Classificaci\u00f3 de les plantes<\/strong>. El 1690 Paul Herman havia distingit entre plantes amb llavors contingudes en un receptacle (angiospermes), i plantes amb llavors nues. El sistema de Linneu, reconegut per ell mateix com a artificial, es basava en el nombre d&#8217;estams, i tipus de flors. Aix\u00f2 donava lloc a 24 classes dividides en diferents ordres. A Fran\u00e7a ser\u00e0 important el treball de Jussieu al Jardin du Roi. Adanson voldr\u00e0 tenir en compte tots els aspectes i no tan sols els de reproducci\u00f3. Aquest projecte nom\u00e9s es completar\u00e0 amb la gen\u00e8tica al s21. Igual que amb els animals, es compilen &#8220;flores&#8221; de regions determinades. El 1748 La Mettrie publica L&#8217;homme Plante, on identifica les grans funcions de tots els \u00e9ssers vius: nutrici\u00f3, respiraci\u00f3 i generaci\u00f3. Els tres grans temes de recerca eren la circulaci\u00f3 de la s\u00e0via (Hale), els intercanvis de gas (Ingenhousz)[llum i fotos\u00edntesi] i els moviments dels vegetals, les flors que s&#8217;obren i tanquen [ Rilke\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sonets-a-orfeu-rilke-1922\/#blumenmuskel\">Sonets a orfeu 2.V<\/a>], les fulles que s&#8217;orienten.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/\">Reproducci\u00f3<\/a> de les plantes<\/strong>. Es consolida la idea de la reproducci\u00f3 sexual, amb els \u00f2rgans masculins, els estams i el femen\u00ed, el pistil. Sprengel trobar\u00e0 el paper dels insectes a l&#8217;hora de propagar el pol\u00b7len. Els fruits, a m\u00e9s de contenir reserves per la planta s\u00f3n ingerits per animals que els escampen. Hedwig descobreix el cicle reproductor de les molses, amb alternan\u00e7a de generacions. Hofmeister al s19 comprendr\u00e0 que sempre hi ha una alternan\u00e7a de generacions, en molses i falgueres en organismes diferents, i en les plantes amb flor els gamet\u00f2fits viuen sobre l&#8217;espor\u00f2fit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-de-les-plantes\/\"><strong>Fisiologia vegetal<\/strong><\/a>. Bacon i Van Helmont havien establert que les plantes absorbien aigua. Hales (1727) observa que l&#8217;aigua s&#8217;evapora a les fulles i \u00e9s substitu\u00efda per la que s&#8217;absorbeix del terra.\u00a0 Ingenhousz que les plantes necessiten llum, aigua i di\u00f2xid de carboni. (No ser\u00e0 fins el 1804 que Saussure descriur\u00e0 la fotos\u00edntesi i el 1961 Melvin Calvin el detall de la reacci\u00f3 qu\u00edmica. El 1930 E.M\u00fcnch proposar\u00e0 la translocaci\u00f3 pel transport de nutrients a trav\u00e9s del floema).<\/p>\n<p>[Notem que al s18 es comencen a publicar les obres\u00a0 en franc\u00e8s o angl\u00e8s, en lloc del llat\u00ed.]<\/p>\n<ul>\n<li>1727 Hales. Vegetable staticks. Mesura i compara la quantitat d&#8217;aigua absorbida per les arrels amb la que alliberen les fulles, i ho compara amb el que passa amb tubs capil\u00b7lars. 1733 Hemostaticks sobre transport de nutrients en els animals.<\/li>\n<li>1734-1742, R\u00e9aumur. Memoires pour servir a l&#8217;Histoire des insectes, 6 vols, descrivint-ne l&#8217;anatomia, fisiologia i conducta.<\/li>\n<li>1735 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linneu-systema-naturae\/\">Linneu<\/a>, que ja des de petit col\u00b7leccionava plantes, es far\u00e0 metge i al <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Systema_Naturae\">Systema Naturae<\/a> proposa una classificaci\u00f3 jer\u00e0rquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, fam\u00edlia, G\u00e8nere i esp\u00e8cie. 1753 Species Plantarum. 1758 est\u00e9n la nomenclatura binomial a totes les esp\u00e8cies.<\/li>\n<li>1740. Charles Bonnet descobreix la partenog\u00e8nesi en pugons.<\/li>\n<li>1745 Needham descriu la pres\u00e8ncia d&#8217;anim\u00e0culs o infusoris.<\/li>\n<li>1749 a 1783 Buffon. Th\u00e9orie de la Terre (1749), Histoire naturelle de l&#8217;homme (1749), Histoire naturelle g\u00e9n\u00e9rale et particulli\u00e8re avec la description du Cabinet du Roi (44 volums). Histoire des oiseaux en 9 vols (1770-1783), Histoire des quadrup\u00e8des (1755-1767). Matem\u00e0tic i despr\u00e9s intendent du Jardin du Roi. A Montbard feia experiments per determinar si es podien creuar gossos i llops, o llebre i conill, per afinar el concepte d&#8217;esp\u00e8cie. Va assenyalar les difer\u00e8ncies entre les faunes del vell i nou continent i que hi havia esp\u00e8cies que s&#8217;havien perdut.<\/li>\n<li>1749 Kew Botanical Garden<\/li>\n<li>1752 R\u00e9aumur, Sur la digestion des oiseaux.<\/li>\n<li>1759 Caspar Friedrich Wolf, Theoria Generationis. Estudia el desenvolupament d&#8217;un pollastre al microscopi i demostra que els \u00f2rgans no estaven preformats d&#8217;acord amb la hip\u00f2tesi epigenetista. Per\u00f2 no es troba una explicaci\u00f3 de com apareix un organisme determinat a partir d&#8217;un embri\u00f3 aparentment indeferenciat [ encara avui no ho sabem explicar del tot].<\/li>\n<li>1763. Michel Adanson. Familles des plantes.<\/li>\n<li>1768. Spallanzani observa que els ous de les granotes requereixen l&#8217;esperma per donar lloc a embrions (fecundaci\u00f3 externa).\u00a0 Aconseguir\u00e0 fecundar artificialment una gossa. Abans Jacobi havia fent el mateix amb peixos. 1783 Demostra que els sucs g\u00e0strics dissolen la carn.<\/li>\n<li>1770 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lavoisier-quimica-i-respiracio\/\">Lavoisier<\/a> planteja que els aliments alliberen calor en el cos com si fos una combusti\u00f3.\u00a0 1777. Memoire sur les changements que le sang eprouve dans les poumons et sur le m\u00e9canisme de la respiration. 1798 Sur la respiration des animaux.<\/li>\n<li>1779. Jan Ingenhousz. Experiments Upon vegetables. Seguint a Lavoisier, mostra que les plantes emeten ox\u00edgen de dia, quan estan a la llum, i gas carb\u00f2nic a la nit. I que obtenen tot el carboni de l&#8217;atmosfera.<\/li>\n<li>1782 Senebier. Memoires physico-chimiques sur l&#8217;influence de la lumi\u00e8re solaire fa experiments amb llum artificial i veu que el carboni tamb\u00e9 \u00e9s absorbit per les arrels,<\/li>\n<li>1782 Johann Hedwig estudia el cicle reproductor de les molses i les falgueres.<\/li>\n<li>1783 El metge i anatomista John Hunter va arribar a tenir 14.000 esp\u00e8cimens d&#8217;animals. Va establir que els animals de sang calenta mantenien la temperatura constant.<\/li>\n<li>1789 Gilbert White. <a title=\"The Natural History and Antiquities of Selborne\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Natural_History_and_Antiquities_of_Selborne\">The Natural History and Antiquities of Selborne<\/a> . Descriu les plantes i animals a Selborne i les seves interaccions, anticipant l&#8217;ecologia. Assenyala el paper dels cucs de terra a l&#8217;hora de mantenir un terra sa.<\/li>\n<li>.1791 Galvani. De viribus electricitatis in motu musculari commentarius.<\/li>\n<li>1793 El jardin i cabinet du Roi es converteixen en el M\u00faseum d&#8217;Histoire Naturelle<\/li>\n<li>1793. Sprengel. Das endeckte Geheimnis der Natur. Estudia fins a 1000 tipus de pol\u00b7len i du a terme 500 hibridacions en 138 esp\u00e8cies.<\/li>\n<li>1796 Jean Senebier demostra que les plante absorbeixen CO<sub>2<\/sub> inorg\u00e0nic.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estudiar\u00a0 la vida SEGLE XVII L&#8217;enciclop\u00e8dia d&#8217;Aldrovandi publicada el 1616 encara \u00e9s b\u00e0sicament un recull del que s&#8217;ha escrit sobre els animals, no cont\u00e9 observacions pr\u00f2piament dites. La classificaci\u00f3 distingeix entre: (1) Animals de sang vermella (vertebrats): quadr\u00fapedes viv\u00edpars, ov\u00edpars, aus, peixos i cetacis, serps i dracs (\u00e9ssers fabulosos. (2) Tous (llimacs, pops i calamars), &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-segles-xvii-i-xviii\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Ci\u00e8ncies de la vida segles XVII i XVIII&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[364],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3032"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3032"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3032\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3032"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3032"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3032"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3032"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3032"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3032"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3032"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3032"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}