{"id":3035,"date":"2023-08-25T09:27:59","date_gmt":"2023-08-25T09:27:59","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3035"},"modified":"2024-01-24T18:00:27","modified_gmt":"2024-01-24T18:00:27","slug":"ciencies-de-la-vida-sxix","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-sxix\/","title":{"rendered":"Ci\u00e8ncies de la vida. sXIX"},"content":{"rendered":"
\n

Ci\u00e8ncies de la Vida<\/a><\/p>\n

T\u00e8cniques\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Teoria cel\u00b7lular\u00a0 |\u00a0\u00a0 Digesti\u00f3\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Anatomia comparada, Classificaci\u00f3, Inventari de la vida\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Reialmes biogeogr\u00e0fics\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Teoria de l’evoluci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Her\u00e8ncia<\/p>\n

\n

T\u00e8cniques<\/strong>. El microscopi millora (Abbe 1878, amb Carl Zeiss), amb lents acrom\u00e0tiques. Preparaci\u00f3 de talls fins gr\u00e0cies als micr\u00f2toms. Coloraci\u00f3 de preparacions amb anilines que permet identificar diferents components org\u00e0nics, prote\u00efnes, greixos o teixits nerviosos. Eines per micromanipulaci\u00f3, agulles i escalpels. Fotografia (1870) i cinema per enregistrar el moviment.
\nApareixen els grans museus d\u2019hist\u00f2ria natural, com els de Par\u00eds, Londres i New York [Viena]. Es creen parcs geol\u00f2gics, jardins i bot\u00e0nics i col\u00b7leccions d’herbaris. Apareixen les revistes especialitzades.<\/p>\n

<\/p>\n

Teoria cel\u00b7lular<\/strong>. Bichat comen\u00e7a l\u2019estudi dels teixits, la histologia, amb t\u00e8cniques com la dissecaci\u00f3, maceraci\u00f3 o cocci\u00f3) i n\u2019identifica 21, alguns especilitzats i tamb\u00e9 el teixit conjuntiu.
\nSchleiden (1804-1881), professor de Bot\u00e0nica a Jena, el 1838 conclou que tots els teixits de les plantes estan formats per c\u00e8l\u00b7lules i que l’embri\u00f3 de la planta es desenvolupa a partir d’una sola c\u00e8l\u00b7lula. El 1839 Theodor Schwann (1810-1882), zo\u00f2leg a Berlin afirma el mateix pels animals. Col\u00b7laboren i encara no conceben la divisi\u00f3 per mitosi, aix\u00ed que pensen que les noves c\u00e8l\u00b7lules “cristalitzen” d’alguna manera en el material que hi ha entre elles. [aix\u00f2 \u00e9s el que deuria passar a l’origen de la vida ?]. El 1858 Rudof\u00a0 Virchow i despr\u00e9s Pasteur confirmaran que tota c\u00e8l\u00b7lula ve d’una altra c\u00e8l\u00b7lula i que no hi ha generaci\u00f3 espont\u00e0nia. Les t\u00e8cniques de coloraci\u00f3 permetran visualitzar els cromosomes [quants augments?]. Fleming, Hertwig i Weisman observaran els processos de reproducci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules de la mitosi<\/strong> i la meiosi<\/strong>. En la mitosi es duplica el material gen\u00e8tic i despr\u00e9s es divideix el nucli i la c\u00e8l\u00b7lula. En la meiosi primer es donen dues c\u00e8l\u00b7lules amb la meitat de cromosomes, i despr\u00e9s aquestes es tornen a dividir per donar 4 g\u00e0metes haploides. (Reproducci\u00f3<\/a>). Dutrochet (1827) descobreix el paper de l’\u00f2smosi a la membrana. 1877 Pfeffer sobre la permeabilitat cel\u00b7lular.\u00a0 Van’t Hoff i Arrhenius n’enuncien les lleis (1884).<\/p>\n

<\/p>\n

Microorganismes<\/strong>. Observats al sXVII per Leeuwenhoek, 1828 Ehrenberg els d\u00f3na nom. Ferdinand Cohn les classifica per la forma, bacils (bastonets), cocos (esferes), espirils (helico\u00efdals), vibrions (coma). 1870, Pasteur i Koch.\u00a0 Algunes poden obtenir energia de minerals en un proc\u00e9s similar a la fotos\u00edntesi (Vinogradski). Algunes aprofiten l’amon\u00edac dels cossos en descomposici\u00f3 obtenint energia i fent nitrats que podran fer servir els vegetals. (Procariotes<\/a>). [l’estudi dels virus requereix el microscopi electr\u00f2nic]<\/p>\n

Fisiologia animal
\nDigesti\u00f3<\/strong>. [Com es transformen els aliments?] els sucres es dissolen directament, la amilanasa desf\u00e0 el mid\u00f3, Theodor Schwamm va veure que la mucosa g\u00e0strica desfeia les prote\u00efnes. K\u00fchne els anomenar\u00e0 enzims. Claude Benard troba que el p\u00e0ncrees segrega sucs capa\u00e7os d’actuar sobre tots els nutrients.\u00a0 Poc a poc s’identifica qu\u00e8 passa a cada etapa: boca, est\u00f3mac, intest\u00ed prim, intest\u00ed gruixut. (Fisiologia animal<\/a>). La glucosa \u00e9s el combustible que circula per la sang i es crema als teixits. La combusti\u00f3 amb qu\u00e8 havien especulat Lavoisier i Laplace, origen de la calor del cos, no t\u00e9 lloc als pulmons sin\u00f3 als teixits.
\nRespiraci\u00f3<\/strong>. 1838 fermentaci\u00f3 o respiraci\u00f3 anaer\u00f2bica observada per Cagniard de la Tour.\u00a0 Felix Hope-Seyler descobreix com l’ox\u00edgen \u00e9s recollit per la sang. El 1897 B\u00fcchner troba que extractes de llevat (sense la c\u00e8l\u00b7lula sencera) tamb\u00e9 poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.
\nM\u00fasculs<\/strong>. Es contrauen per l’acci\u00f3 de dues prote\u00efnes la miosina (K\u00fchne 1864) i l’actina (Halliburton 1887).<\/p>\n

Fisiologia vegetal<\/strong><\/a>. [fins ara es pensava que les plantes es nodrien nom\u00e9s amb aigua i podien ser ajudades pels fems. Saussure far\u00e0 una s\u00e8rie d’experiments, publicant-ne els detalls per tal que d’altres els puguin replicar. Fotos\u00edntesi<\/strong> Priestley ja havia indicat que les plantes sanejaven aire enrarit per combusti\u00f3, \u00e9s a dir, descomponien el CO2 fixant el carb\u00f3 i alliberant oxigen. Aix\u00f2 es produ\u00efa a la llum del sol i no amb la calor. Saussure prova que el carboni de les plantes l’han obtingut de l’aire. Proposa que el nitrogen l’adquireixen del s\u00f2l i no de l’atmosfera. A la nit no hi ha un proc\u00e9s de fixaci\u00f3 del carboni per\u00f2 s\u00ed respiraci\u00f3, id\u00e8ntic al dels animals, una mena de combusti\u00f3 lenta a tots els teixits. S’investiga el paper dels fongs en la fermentaci\u00f3 i es treuen extractes de llevat que poden fer el mateix, per exemple transformar el sucre en alcohol. Els anomenen zimasa o diastasa i se’n van descobrint: emulsina (Liebig 1937), Lipasa (Claude Bernard 1849), Sacarasa (Berthelot).
\nTransport. L’\u00f2smosi pot explicar l’absorci\u00f3 d’aigua a les arrels, per\u00f2 l’ascensi\u00f3 de la s\u00e0via pel xilema s’ha de deure a un altre fenomen; la capilaritat encara est\u00e0 poc estudiada. Garreu (1849) mostra que l’evaporaci\u00f3 d’aigua a les fulles \u00e9s proporcional al nombre d’estomes.\u00a0 Strasburger 1891 mostrar\u00e0 el paper de la capilaritat). El transport de nutrients pel floema no s’entendr\u00e0 fins al s20)
\nLiebig mostrar\u00e0 que l’humus i els fems no aporten altra cosa que minerals. Sachs i altres determinaran els que s\u00f3n essencials: nitrogen, f\u00f2sfor, sofre, calci, potassi i magnesi. A m\u00e9s tenen un paper en petites quantitats, el ferro, zenc, magnanesi, i boro. Juntament amb l’aigua, carboni i oxigen s\u00f3n els 13 elements que componen les plantes. Boussingault demostra que les plantes no obtenen nitrogen de l’aire, mentre que es troba un augment de nitrats, el nitrogen amoniacal del s\u00f2l s’ha oxidat. Julius von Sachs demostra que la producci\u00f3 de mid\u00f3 es deu a l’activitat clorof\u00edlica de la llum.<\/p>\n

Regulaci\u00f3 i conducta.<\/strong> Berthold observa que la castraci\u00f3 dels galls en disminueix l’agressivitat (1849). Edward Sharpley-Schafer veu que el nivell de sucre de la sang est\u00e0 regulat per les hormones insulina i glucag\u00f3n, segregats pel p\u00e0ncrees. Douglas Spalding (1841-1877) estudia la conducta\u00a0 dels animals, innata i adquirida i assenyala l’efecte Baldwin, quan la conducta adquirida \u00e9s un avantatge per a la superviv\u00e8ncia en l’evoluci\u00f3. Audubon a Am\u00e8rica, Hans Christian Mortensen i\u00a0 Hans Christian Cornelius Mortensen que marquen els ocells amb anells, aporten coneixement sobre els patrons de migraci\u00f3. Nikolai Przhevalsky i Vladimir Kovshov ho fan pels mam\u00edfers a l’\u00c0sia.\u00a0 Es troba que hi ha un coneixement innat de les rutes que pot ser modificat amb l’aprenentatge. Cap el 1850 Helmholtz estudia el calor animal, transmissi\u00f3 de senyals pel sistema nervi\u00f3s, i els sentits de l’o\u00efda i la vista. El 1891 Pavlov comen\u00e7a els experiments de condicionament amb gossos. Karl Ludwig.<\/p>\n

Anatomia comparada<\/strong>. Cuvier estudia f\u00f2ssils i esp\u00e8cies vivents i creu poder arribar a formular lleis, fins al punt que a partir d\u2019un sol os es pot reconstruir l\u2019animal sencer. Comparant els \u00f2rgans, distingeix vertebrats, mol\u00b7luscs, articulats i radiats. Estableix el principi de les correlacions org\u00e0niques. Segueix la recerca Geoffroy Saint-Hilaire que assenyala la import\u00e0ncia de les connexions entre els \u00f2rgans a l’hora de trobar la mateixa organitzaci\u00f3 b\u00e0sica en tots els vertebrats. Els alemanys\u00a0 Kielmeyer, Oken, fan notar la semblan\u00e7a entre els estadis de desenvolupament de l’embri\u00f3 i l’escala de les esp\u00e8cies [“l’ontog\u00e8nia resumeix la filog\u00e8nia”]. Meckel compara la placenta a les br\u00e0nquies dels peixos. Richard Owen proposa la teoria teoria\u00a0 vertebral del crani que despr\u00e9s ser\u00e0 descartada per Th. Huxley que observa que en els embrions el crani es comen\u00e7a a formar abans que\u00a0 front i mand\u00edbula, nas i maxilar superior, cintura pectoral i occipital, parietals. Gegenbauer situar\u00e0 l’anatomia comparada del punt de vista de l’evoluci\u00f3.
\nClassificaci\u00f3<\/strong>. Malgrat l’observaci\u00f3 de microorganismes per Hooke (1665) i Leeuwenhoek (1674), Linneu (1735) no els esmenta i no \u00e9s fins el 1866 que Haeckel proposa tres regnes<\/strong>: Protoctista, Plantae, Animalia.
\nInventari de la vida<\/strong>. La classificaci\u00f3 de les esp\u00e8cies que Linneu havia deixat en 4370 [animals], es transformar\u00e0 a partir de Darwin i mirar\u00e0 d\u2019incorporar les troballes de l\u2019anatomia comparada, l\u2019embriologia i la paleontologia. S\u2019incorporen els cucs plans, par\u00e0sits nematodes, tard\u00edgrads i s\u2019amplia enormement el coneixement de mol\u00b7luscs i insectes. [Una estimaci\u00f3 de chatGPT d\u00f3na 300m esp\u00e8cies de plantes i 400m esp\u00e8cies d’animals identificades.<\/p>\n

Reialmes Biogeogr\u00e0fics<\/strong>. Expedicions per estudiar la fauna marina [la fauna del fons del mar encara est\u00e0 pendent] Zoogreografia, per saber com estan distribuits els animals (Schmarda 1853), Wallace. Huxley proposa tres grans zones, Arctogea (pale\u00e0rtic, ne\u00e0rtic, oriental i eti\u00f2pica), Neogea (neotropical) i Notogea (austr\u00e0lia). Es plantegen preguntes sobre com \u00e9s possible que hi hagi la mateixa fauna en regions separades. Alexander von Humboldt va observar que el clima determinava el tipus de vegetaci\u00f3 encara que les esp\u00e8cies fossin molt diferents. Alfred Russell Wallace generalitza les regions a Philip Sclater havia identificat pels ocells i proposa els seg\u00fcents reialmes biogeogr\u00e0fics: Ne\u00e0rtic, Paleartic,\u00a0 Etiopia (Afrotropic), oriental (Indomalaia), Austri\u00e0 (Austral\u00e0sia i oceania), i neotr\u00f2pic. (ecoregions<\/a>).\u00a0 Haeckel introdueix el concepte d\u2019ecologia i Spencer estudia l\u2019evoluci\u00f3 de les poblacions. La idea de la compet\u00e8ncia per uns recursos limitats ser\u00e0 fonamental en Darwin.<\/p>\n

<\/p>\n

Teoria de l\u2019evoluci\u00f3<\/strong>. [Les esp\u00e8cies, s\u00f3n fixes o canvien?]\u00a0 Les troballes de f\u00f2ssils<\/strong> que corresponen a esp\u00e8cies diferents de les actuals. Com que no creu en l\u2019evoluci\u00f3 Cuvier afirma que alguna cat\u00e0strofre les va fer desapar\u00e8ixer.\u00a0 Lamarck creu que els trets adquirits es poden transmetre, i aix\u00ed s’explicaria la diversitat d’esp\u00e8cies. Charles Darwin, tenint en compte Malthus i les observacions proposa a l’origen de les esp\u00e8cies<\/a> de 1859, que es donen una diversitat de modificacions. Aquestes entren en compet\u00e8ncia i en sobreviu una.<\/p>\n<\/div>\n

Her\u00e8ncia<\/strong><\/a>. Es creia, amb ra\u00f3, que els individus hereten caracter\u00edstiques dels pares. Per\u00f2 com? Per exemple creuant flors blanques i vermelles, se n’obtindrien de rosades? Els experiments de Mendel el 1866 amb p\u00e8sols al jard\u00ed del monestir on era abat, van dur-lo a la conclusi\u00f3 que les caracter\u00edstiques del color, el que m\u00e9s endavant s’anomenaria gen, s’heretaven senceres, \u00e9s a dir, o blanc o vermell. Una dominava sobre l’altra (gen recessiu). Aquest darrer podia quedar emmascarat fins a una propera generaci\u00f3.\u00a0 Els seus resultats van ser redescoberts el 1902 per Hugo de Vries Carl Correns. M\u00e9s endavant es localitzar\u00e0 el suport dels trets hereditaris als gens dels cromosomes.<\/p>\n

\n
\n<\/div>\n
\n