{"id":3036,"date":"2023-08-25T11:30:45","date_gmt":"2023-08-25T11:30:45","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3036"},"modified":"2024-06-05T08:29:19","modified_gmt":"2024-06-05T08:29:19","slug":"ciencies-de-la-vida-sxx","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-sxx\/","title":{"rendered":"Ci\u00e8ncies de la vida. sXX-sXXI"},"content":{"rendered":"

Ci\u00e8ncies de la vida<\/a><\/p>\n

La c\u00e8l\u00b7lula. Cromosomes i her\u00e8ncia | L’estructura del DNA Origen de la vida i evoluci\u00f3\u00a0 |\u00a0\u00a0 Enginyeria gen\u00e8tica i clonaci\u00f3\u00a0 |\u00a0 Biosfera. Ecologia i ecosistemes. Conservaci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0 Conducta animal
\nSXXI: t\u00e8cniques enginyeria gen\u00e8tica, CRISPR<\/p>\n

\n
\n

[T\u00e8cniques<\/strong>. Millores en els microsc\u00f2pis \u00f2ptics, binocular (Ives 1902), il\u00b7lumianci\u00f3 ultraviolada, t\u00e8cniques de tinci\u00f3, micromanipulaci\u00f3 i cultiu de teixits fora de l’organisme permetran explorar la c\u00e8l\u00b7lula amb m\u00e9s detall. Els raigs X permetran una nova manera de mirar] amb el microscopi electr\u00f2nic] [Conreus de teixits en plaques de Petri, un dels elements m\u00e9s comuns als laboratoris] [ enzims de restricci\u00f3 per manipular DNA]. Els reptes de la biologia animal: desenvolupament de l’embri\u00f3 i la diferenciaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

La c\u00e8l\u00b7lula i qu\u00edmica de la vida. <\/strong>Es coneixen m\u00e9s parts, nucli, cromosomes, aparell de Golgi, mitocondries i cloroplasts. Bacteris.\u00a0 El citoplasma \u00e9s un col\u00b7loide, un gel electronegatiu Gl\u00facids, L\u00edpids, prote\u00efnes i amino\u00e0cids. Gl\u00facids i prote\u00efnes formen enormes macromol\u00e8cules. Krebs determina el pel qual [“es carreguen les piles de ATP” a partir de gl\u00facids i ox\u00edgen”. Carrel fa cultius de teixits fora de l’organisme. Estudi de la mitosi. Diferenciaci\u00f3 som\u00e0tica: teixits conjuntiu, ossi, hematies, sistema immunitari. \u00a0 Protistes i virus<\/strong>: cultius de flora microbiana. Pasteur va considerar que hi deuria haver microorganismes invisibles al microscopi en no trobar l’agent de la rabia.\u00a0 Loeffer, Frosch, stanley segueixen la recerca iniciada per Beijerinck. Fisiologia<\/strong>. Respiraci\u00f3: Wieland i Thunberg (1912-1920), despr\u00e9s Warburg i Keilin (1921-1949) identifiquen les etapes de l’oxidaci\u00f3 i el paper dels metalls com a catalitzadors. Cicle de Krebs (1937)\u00a0 Zoologia.<\/strong> Invertebrats. Estudi d’hormones, sistema nervi\u00f3s i reproducci\u00f3. Bot\u00e0nica<\/strong>. Paper de l’hormona auxina en el creixement. Transport al Floema per gradient de pressi\u00f3, Munch 1930, Sussex i Sadava 1983.<\/p>\n

Gen\u00e8tica<\/strong>
\nCromosomes i her\u00e8ncia<\/strong>. El bot\u00e0nic Hugo de Vries amb l’onagre, i Carl Correns van localitzar als cromosomes els elements que transmetien l’her\u00e8ncia. Theodor Boveri ho far\u00e0 amb cucs i Walter Sutton amb llagostes (insecte). Morgan far\u00e0 experiments amb la Drosophila, la mosca del vinagre. Confirmar\u00e0 les lleis de Mendel, a la segona generaci\u00f3, 1\/4, la meitat dels mascles, t\u00e9 els ulls blancs, que \u00e9s un al\u00b7lel recessiu. Aix\u00f2 prova que la informaci\u00f3 es transmet a trav\u00e9s dels cromosomes sexuals. Fenotip<\/strong>:\u00a0 estudi de com es manifesta el genotip segons l’ambient.(gen\u00e8tica fisiol\u00f2gica). Evoluci\u00f3<\/strong>. S’altera artificialment els gens per causar i estudiar-ne les mutacions.<\/p>\n

<\/p>\n

Placa de Petri (Petri 1887, a partir de Koch 1881)<\/p>\n

L’estructura del DNA<\/strong>. Oswald Avery ja havia especulat que la informaci\u00f3 gen\u00e8tica era al DNA i no a les prote\u00efnes. El 1941 George Beadle i EdwardTatum van fer experiments introduint errors en el DNA i van comprova que les prote\u00efnes sortien defectuoses. El 1929 Phoebus Levene havia establert que el DNA est\u00e0 format per nucle\u00f2tids, un monosac\u00e0rid, un fosfat i una base que podia ser Adenina, Citosina, Timina o Guanina. La foto 51<\/a> de Rosalind Franklin va ser interpretada per James Watson com a corresponent a una h\u00e8lix i amb Francis Crick van proposar una estructura de doble h\u00e8lix. Les dues cadenes s’uneixen per les bases, amb G-C, i A-T.<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

El 1961 van observar que si inserien tres nucle\u00f2tids en un virus, aquest fabricava una nova prote\u00efna, un nou amino\u00e0cid, per\u00f2 no si nom\u00e9s s’inserien una o dues bases. Aix\u00ed, el “codi de la vida”, consistia entre 3 bases per a cada un dels 22 amino\u00e0cids.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Les prote\u00efnes es sintetitzen els ribosomes. el rmRNA, \u00e9s el missatger que fa una c\u00f2pia del “pl\u00e0nol” del DNA i el trasllada.<\/p>\n

[Origen de la vida]. Miller obt\u00e9 mol\u00e8cules org\u00e0niques simulant les condicions de la terra prebi\u00f2tica i confirma la hip\u00f2tesi d’Oparin.
\nSimbiosi<\/strong>. Lynn Margulis recull els treballs de Schimper, Mereschkowski i Paul Jules Portier, juntament amb els resultats m\u00e9s detallats sobre cloroplasts i\u00a0 mitocondris obtinguts amb el microscopi electr\u00f2nic i fonamenta la hip\u00f2tesi de la simbiosi per explicar l’origen dels eucariotes: dos organismes s’haurien unit per simbiosi, els cianobacteris\u00a0 donant lloc als cloroplasts i bacteris Rickettsiales els mitocondris.<\/p>\n

Enginyeria gen\u00e8tica<\/strong>. Joshua Lederberg observa que alguns bacteris poden intercanviar gens. A la d\u00e8cada dels ’60\u00a0 Arner i Matthew meselson descobreixen els enzims de restricci\u00f3<\/a>, els bacteris es poden “defensar” de la infecci\u00f3 d’uns virus amb uns enzims que tallen el seu DNA. Als ’70 Hamilton O. Smith, Thomas Kelly and Kent Wilcox ia\u00efllen enzims que tallen el DNA per un lloc determinat [fan un \u00fanic tall al cromosoma? o tallen tots els punts?]. 1973 Herbert Boyer i Stanley Cohen tallen DNA de bacteris a lloc espec\u00edfics. I amb l’intercanvi de pl\u00e0smids, fan servir un altre enzim per unir fragments. El 1977 aconsegueixen sitetitzar una hormona, i el 1978 insulina, que ser\u00e0 aprovada per la FDA el 1982.
\nClonaci\u00f3<\/strong>. En principi les c\u00e8l\u00b7lules som\u00e0tiques nom\u00e9s fan c\u00f2pies d’elles mateixes, nom\u00e9s les de l’embri\u00f3 tenen capacitat de generar un organisme o altres c\u00e8l\u00b7lules. El 1984 Willadsen aconsegueix fusionar c\u00e8l\u00b7lules extretes de l’embri\u00f3 amb un \u00f2vul, per\u00f2 no progressar\u00e0. Wilmut i Campbell a l’Institut Roslind d’Esc\u00f2cia aconseguiran fecundar un ou amb material gen\u00e8tic de la pell, i trasplantant despr\u00e9s l’embri\u00f3 a un \u00fater, obtenint un clon de l’ovella donant.<\/p>\n

Biosfera.<\/strong>
\nEl 1926 Vernadsky t\u00e9 una visi\u00f3 global dels cicles de la vida, combinant geologia, qu\u00edmica i biologia, i assenyalant la influ\u00e8ncia dels \u00e8ssers vius en la circulaci\u00f3 de la mat\u00e8ria:
\nCicle de carboni, CO2 capturat per les plantes de l’atmosfera i absorbit tamb\u00e9 per les arrels, traslladat de les plantes als herb\u00edvors i d’aquests als carn\u00edvors, alliberat per la respiraci\u00f3 d’animals i plantes. Els cad\u00e0vers es descomponen per bacteris i fongs tornant al s\u00f2l.
\nCicle del nitrogen. Les plantes l’obtenen del s\u00f2l a trav\u00e9s de les arrels i els animals l’obtenen a partir d’elles. Els bacteris i els fongs descomponen els cad\u00e0vers i alliberen amon\u00edac, uns altres el converteixen en nitrits, uns altres a nitrats, poden tornar a ser absorbits per plantes o tornar a l’atmosfera per bacteris desnitrificants. Els llamps poden tornar a convertir el nitrogen en nitrats.<\/p>\n

Ecologia i ecosistema<\/strong>. La noci\u00f3 de compet\u00e8ncia pels recursos introdu\u00efda a l’Evoluci\u00f3 de les Esp\u00e8cies de Darwin el 1859 du a estudiar les relacions dels organismes entre ells i amb l’ambient.
\nEl bot\u00e0nic Eugen Warming veu com algunes plantes s’adapten a temperatures extremes. Eugene i Howard Odum identifiquen les interaccions entre esp\u00e8cies com a perjudicials o [col\u00b7laboratives]. Per tal de coexistir les esp\u00e8cies han de trobar un “n\u00ednxol” que encaixi en la cadena tr\u00f2fica. Arthur Tansley aportar\u00e0 una visi\u00f3 global veient que hi ha un flux d’energia que comen\u00e7a amb el sol [fotos\u00edntesi] fins a la p\u00e8rdua de calor dels \u00e9ssers vius.
\nConservaci\u00f3<\/strong>. Es pren consci\u00e8ncia que cal conservar la diversitat biol\u00f2gica, i es funda la IUCN i el WWF.<\/p>\n

Aportaci\u00f3 de la gen\u00e8tica a la classificaci\u00f3 de la vida i evoluci\u00f3<\/strong>. Nova classificaci\u00f3. El 1960, quan es pot observar el nucli cel\u00b7lular dels eucariotes es proposa 4 regnes<\/strong>: Procariotes (sense nucli: bacteris, virus), Eucariotes (Protistes, plantes, animals). El 1969 Whittaher remarca que els fongs<\/a> tenen un metabolisme diferent d’animals i plantes i els situa en un regne a part dels eucariotes, 5 regnes<\/strong>. El 1977 Woese distingeix entre bacteris i Arquebacteris, basant-se en RNA i el metabolisme (rebutjat per Lynn Margulis).<\/p>\n

Conducta animal<\/strong>. Konrad Lorenz estudia aprenentatge adquirit en ocells i assenyala l’exist\u00e8ncia de la empremta, l’adquisici\u00f3 d’una conducta que t\u00e9 lloc a una edat determinada. Tinbergen, el ritual de festeig del peix espin\u00f3s. Skinner, observa que un animal que havia accionat una palanca de menjar, era capa\u00e7 de repetir-ho. Throndike ceria que aix\u00ed es podrien explicar la majoria de conductes d’animals que semblen intel\u00b7ligents, simplement la repetici\u00f3 del que s’ha trobat per atzar. Per\u00f2 Wolfang K\u00f6hler, estudiant ximpanz\u00e8s en captivitat notar\u00e0 que s\u00f3n capa\u00e7os de solucionar problemes, \u00e9s a dir que tenen un prop\u00f2sit [una pregunta]. A partir de 1970, l’etologia considerar\u00e0 tamb\u00e9 la gen\u00e8tica i l’ecologia.<\/p>\n<\/div>\n

\n