{"id":3041,"date":"2023-08-26T20:01:02","date_gmt":"2023-08-26T20:01:02","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3041"},"modified":"2023-09-04T11:05:11","modified_gmt":"2023-09-04T11:05:11","slug":"lavoisier-quimica-i-respiracio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lavoisier-quimica-i-respiracio\/","title":{"rendered":"Lavoisier. Qu\u00edmica i respiraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

1743 – 1794 Seguint la tradici\u00f3 familiar fa la carrera d’advocat per\u00f2 pel seu compte estudia bot\u00e0nica amb Bernard de Jussieu, f\u00edsica amb l’abat Nollet, qu\u00edmica amb Laplanche i Guillaume Fran\u00e7ois Rouelle, i mineralogia amb Jean \u00c9tienne Guettard.<\/p>\n

Compra accions de la Ferme g\u00e9n\u00e9rale, una empresa privada contractada pel govern franc\u00e8s per recaptar els impostos indirectes. Es casa amb Marie-Anne Pierrette Paulze, de catorze anys que estudi\u00e0 llat\u00ed i angl\u00e8s, i dibuix amb Jacques Louis David. Il\u00b7lustrar\u00e0 obres de Lavoisier.<\/p>\n

El 1772 entra a l’Acad\u00e8mia Francesa de les Ci\u00e8ncies i munta un laboratori a l’arsenal. Acusat per Marat, ser\u00e0 condemnat i guillotinat.<\/p>\n

\n

La combusti\u00f3 i teoria del flogist<\/strong>. Fins aleshores s’explicava la combusti\u00f3 per la pres\u00e8ncia d’una subst\u00e0ncia de pes negatiu que s’alliberava en creamr, fusta \u2192 cendra + flogist. Per\u00f2 Lavoisier va escalfar en recipients amb aire un diamant, sofre, plom, estany, i va poder observar que es formava una capa d’\u00f2xid que pesava m\u00e9s. Per tant alguna mena de material havia passat de l’aire al metall.<\/p>\n

<\/p>\n

El gas\u00f2metre. El gas obtingut escalfant per una reacci\u00f3 qu\u00edmica\u00a0 A passava per un tub a una campana sobre un bany de mercuri (anteriorment aigua) [el despla\u00e7ament del nivell d’aigua mesuraria la pressi\u00f3 i volum?].<\/p>\n

La composici\u00f3 de l’aire<\/strong>. Va observar que una part de l’aire intervenia en la respiraci\u00f3, combusti\u00f3 i calcinaci,\u00a0 i l’anomena “oxig\u00e8ne”, originador d’\u00e0cids. L’altre l’anomena “azote”, sense vida.<\/p>\n

<\/p>\n

La composici\u00f3 de l’aigua<\/strong>. Boyle i Cavendish havien obtingut l’anomenat “aire imflamable” aplicant \u00e0cids a metalls. Priestley havia escalfat \u00f2xid de mercuri amb llum concentrada i observat que s’alliberava un gas que anomena “aire desflogisticat”. Aquest era el que intervenia en la respiraci\u00f3 i la combusti\u00f3. Combinat amb l’altre, donava aigua, i per aix\u00f2 l’anomen\u00e0 “hidrog\u00e8ne”, generador d’aigua. Fent passar vapor d’aigua damunt ferro molt calent s’obtenia \u00f2xid de ferro i hidrogen. Aix\u00f2 demostrava que l’aigua no era un element [des dels grecs es pensava que tot estava format per combinaci\u00f3 dels quatre elements].<\/p>\n

La respiraci\u00f3<\/strong>. Va observar que els animals inspiraven oxigen i expiraven hidrogen de carboni i va especular sobre l’origen de la calor en els animals. Va construir un calor\u00edmetre que es mantenia a 0\u00ba per un embolcall de gel. Posant un conillet d’\u00edndies i mesurant el pes del gla\u00e7 que s’havia fos tenien una mesura de la clor despresa.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

La llei de conservaci\u00f3 de la massa<\/strong>. On voit que, pour arriver \u00e0 la solution de ces deux questions, il fallait d\u2019abord bien conna\u00eetre l\u2019analyse et la nature du corps susceptible de fermenter, et les produits de la fermentation ; car rien ne se cr\u00e9e, ni dans les op\u00e9rations de l\u2019art, ni dans celles de la nature, et l\u2019on peut poser en principe que, dans toute op\u00e9ration, il y a une \u00e9gale quantit\u00e9 de mati\u00e8re avant et apr\u00e8s l\u2019op\u00e9ration ; que la qualit\u00e9 et la quantit\u00e9 des principes est la m\u00eame, et qu\u2019il n\u2019y a que des changements, des modifications. (Al tractat de Qu\u00edmica de 1789)<\/p>\n

Tractat de Qu\u00edmica. 1789 <\/strong>Trait\u00e9 Elementaire de Chimie<\/a> PDF
\n<\/strong><\/p>\n