{"id":3045,"date":"2023-08-27T09:35:30","date_gmt":"2023-08-27T09:35:30","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3045"},"modified":"2025-12-06T19:43:40","modified_gmt":"2025-12-06T19:43:40","slug":"grecia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/","title":{"rendered":"Gr\u00e8cia"},"content":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#geografia\">Geografia<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#mites\">Mites<\/a> i religi\u00f3 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#literatura\">Literatura<\/a>\u00a0 \u00a0| \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#art\">Art<\/a>\u00a0 \u00a0 | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#filosofia\">Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#altres\">Altres<\/a> M\u00fasica Cuina. | \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#llegat\">El llegat<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/#experiencia\">La meva experi\u00e8ncia<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"geografia\">Geografia<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/espaitemps\/?lat=39.15&amp;long=21.13&amp;t1=-500\">Mapa ecoregions<\/a>: Boscos mediterranis d&#8217;escler\u00f2files, Boscos de caducifolis a Il\u00edria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s&#8217;estenen fins a la pen\u00ednsula del Pelopon\u00e8s, boscos mediterranis. Muntanyes de R\u00f2dope entre Tr\u00e0cia i Maced\u00f2nia. Mont Olimp entre Tess\u00e0lia i Maced\u00f2nia.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/greciaantiga.jpg\" width=\"1500\" height=\"992\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/greciaantiga2.jpg\" width=\"3648\" height=\"2610\" \/><\/p>\n<p>Regions de la Gr\u00e8cia Antiga:<\/p>\n<ul>\n<li>Pen\u00ednsula \u00c0tica, Atenes, illes <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%ADclades\">c\u00edclades<\/a> (illa sagrada de Delos), Illa Salamis<\/li>\n<li>Gr\u00e8cia central, Epirus, Tess\u00e0lia, Locris<\/li>\n<li>Pen\u00ednsula del Pelopon\u00e8s, Arc\u00e0dia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Sar\u00f2niques (Hydra). [Illa de Citera, d&#8217;on era Afrodita)<\/li>\n<li>El nord: Tr\u00e0cia tocant a Bulg\u00e0ria i fins al B\u00f2sfor, Maced\u00f2nia<\/li>\n<li>El mar Egeu a orient, \u00c0sia Menor,\u00a0 les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxip\u00e8lag Esp\u00f2rades.<\/li>\n<li>A l&#8217;actual Turquia: Bit\u00ednia, a l&#8217;est del B\u00f2sfor. J\u00f2nia a la costa oest. Mysia a sota a la costa(on es trobava Troia). L\u00eddia: Al sud de M\u00edsia, a l&#8217;interior, amb capital a Sardes. Fr\u00edgia a l&#8217;interior Oest, a sota Pisidia. Caria sota L\u00eddia. L\u00edcia a la costa del sud.<\/li>\n<li>El mar j\u00f2nic a occident, Zacintos, Cefal\u00f2nia, Lucas<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"greciaroma\">\n<h2 id=\"historia\">Hist\u00f2ria<\/h2>\n<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEG0\">2NEG0<\/a> Neol\u00edtic Gr\u00e8cia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l&#8217;edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Esp\u00f2rades i C\u00edclades, d&#8217;on prov\u00e9 l&#8217;art Cicl\u00e0dic. (museu art Cicl\u00e0dic a Atenes)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG0\">2HEG0<\/a> Gr\u00e8cia Mic\u00e8nica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l&#8217;Agamemnon de la Il\u00b7l\u00edada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG1\">2HEG1<\/a> Gr\u00e8cia Arcaica t1:-800 t2: -500.\u00a0 [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l&#8217;anomenada &#8220;edat fosca&#8221; despr\u00e9s del per\u00edode mic\u00e8nic. S&#8217;estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen col\u00f2nies al mediterrani. Es consolida l&#8217;alfabet grec, es fixen els poemes hom\u00e8rics, escultura monumental, cer\u00e0mica vermella, els guerrers hoplites a l&#8217;ex\u00e8rcit. Sol\u00f3 i Cl\u00edstenes funden la democr\u00e0cia a Atenes.<br \/>\nPrimers jocs ol\u00edmpics (776 BCE). Homer. L\u00edrica grega (Arqu\u00edloc, Sim\u00f2nides). Homer. Expansi\u00f3 pel mediterrani (-575 Emp\u00faries). Safo a Lesbos (650-750).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG2\">2HEG2<\/a> Gr\u00e8cia Cl\u00e0ssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matem\u00e0tica, filosofia, s\u00f2focles, f\u00eddias (Museu nacional Atenes, Delfos, Ol\u00edmpia, teatre Epidaure).<br \/>\n<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerres_m\u00e8diques\">Guerres M\u00e8diques<\/a> contra la P\u00e8rsia Aquem\u00e8nida (Herodot). Vict\u00f2ria de Marat\u00f3. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_del_Peloponn\u00e8s\">Guerres del Peloponn\u00e8s<\/a> entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG3\">2HEG3<\/a> Gr\u00e8cia Hel\u00b7len\u00edstica t1:-330 t2: -146. Alexandre est\u00e9n la cultura grega fins a la \u00cdndia.<\/p>\n<p>Gr\u00e8cia Romana \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER2\">2HER2<\/a> Imperi rom\u00e0 t1: -146 a 280. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER3\">2HER3<\/a> 280 a 500 (390) Imperi tard\u00e0. Els romans van dominar Gr\u00e8cia militar i pol\u00edticament, per\u00f2 van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l&#8217;aristocr\u00e0cia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.<br \/>\nGuerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L&#8217;emperador Adri\u00e0 (117-138) supervisa la reconstrucci\u00f3 d&#8217;Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constant\u00ed s&#8217;estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en far\u00e0 la religi\u00f3 oficial. Tanquen les escoles de filosofia.<\/p>\n<p>Bizanci. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB01<\/a> Imperi bizant\u00ed 500-643. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB02<\/a> Bizanci2 643-1071. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB03<\/a> Decad\u00e8ncia 1071-1453. L&#8217;emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acad\u00e8mies de filosofia. L&#8217;esgl\u00e9sia oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.<br \/>\nEls normands conquereixen Gr\u00e8cia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almog\u00e0vers (1305) seguit de la venjan\u00e7a catalana.<\/p>\n<p>Imperi Otom\u00e0. <span style=\"font-size: 1rem;\">[es talla la ruta de la seda i el comer\u00e7 passar\u00e0 del Mediterrani a l\u2019Atl\u00e0ntic]. <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4OT01\">4OT01<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> Imperi Otom\u00e0 1453-1566. <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4OT02\">4OT02<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> Declivi imperi otom\u00e0\u00a0 1566-1840.\u00a0 Els turcs conquereixen Constantinopla i Ven\u00e8cia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perqu\u00e8 els van redecorar despr\u00e9s. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes \u00e9s de l&#8217;\u00e8poca turca.<br \/>\nDerrota turca a Lepanto (1571).\u00a0 Ali Pasha crea un poder\u00f3s regne a Alb\u00e0nia i Gr\u00e8cia.(1700)<\/span><\/p>\n<p>Gr\u00e8cia Contempor\u00e0nia. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG01\">5EG01<\/a>\u00a0Gr\u00e8cia i Xipre cap a la Independ\u00e8ncia 1840-1914.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG02\">5EG02<\/a> Gr\u00e8cia s20 1914-1979.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG03\">5EI01<\/a> Gr\u00e8cia s21 1979-2020.<br \/>\n1801 Lord Elgin s&#8217;end\u00fa els frisos del Partenon. El 1820 Gr\u00e8cia aconsegueix la independ\u00e8ncia, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. \u00c9s un pa\u00eds pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L&#8217;esgl\u00e9sia ortodoxa esdev\u00e9 un s\u00edmbol d&#8217;identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l&#8217;entrada a la UE el pa\u00eds es comen\u00e7a a modernitzar.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mites\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/\">Religi\u00f3 i mites a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia<\/a><\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#introduccio\">Introducci\u00f3 i fonts<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 La religi\u00f3:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#origen\">Origen dels mites<\/a>, hist\u00f2ria. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#creences\">Creences<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#practiques\">Pr\u00e0ctiques<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#filosofs\">Els fil\u00f2sofs<\/a>. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#museu\">Un museu de mites i religi\u00f3 grega<\/a>]\u00a0 contenidor\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/428-religio\/428-mites-grecs\/\">Mites grecs<\/a><\/p>\n<p>[La lectura dels mites: uns d\u00e9us &#8220;massa humans per\u00f2 que s\u00f3n s\u00edmbols universals de l&#8217;experi\u00e8ncia humana, les passions, l&#8217;exc\u00e9s d&#8217;ambici\u00f3.<\/p>\n<p>La pr\u00e0ctica social de sacrificis als temples i festivals, Parten\u00f3, Ol\u00edmpia, S\u00fanion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.<\/p>\n<p>Dues maneres fonamentals de viure: el quotidi\u00e0 amb \u00e8xtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o b\u00e9 l&#8217;ordre i la bellesa disciplinada d&#8217;Apol\u00b7lo.<\/p>\n<p>Apuntar-se a algun dels misteris inici\u00e0tics, la possible uni\u00f3 amb el div\u00ed amb Eleusis i els \u00f2rfics.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/et-in-arcadia-ego\/\">Et in arcadia ego<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"literatura\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/\">Literatura<\/a><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"filosofia\">Filosofia<\/h2>\n<p>L&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lescola-datenes-rafael\/\">Escola d&#8217;Atenes<\/a> de Rafael<\/p>\n<p>Si volem aprendre dels fil\u00f2sofs, haurem de discutir amb els sofistes i S\u00f2crates per veure que tot \u00e9s relatiu, matricular-nos a l&#8217;acad\u00e8mia de Plat\u00f3 que ens recomanar\u00e0 la disciplina de l&#8217;\u00e0nima per ser immortal com els \u00f2rfics, al Liceu d&#8217;Arist\u00f2til amb la moderaci\u00f3, al jard\u00ed d&#8217;Epicur amb l&#8217;atar\u00e0xia, o sota el p\u00f2rtic (Stoa) on Zen\u00f3 ensenyava l&#8217;esto\u00efcisme.<\/p>\n<p>&gt;&gt; altres Euclides, Tales, Arqu\u00edmedes<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"art\">Art<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-classica\/\">Escultura<\/a> : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de c\u00f2pies romanes. No obstant, la influ\u00e8ncia que tindran en l&#8217;art europeu a partir del renaixement ser\u00e0 enorme.\u00a0 Hi ha evid\u00e8ncies que eren policromades. 650-480 BC Per\u00edode Arcaic: kouroi i kor\u00e9s est\u00e0tics. Per\u00edode cl\u00e0ssic: 480-330, l&#8217;ideal de l&#8217;home. Mir\u00f3, F\u00eddies, Pol\u00edclet, Prax\u00edteles. Escopes, Lisip. Per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquitectura-classica\/\">Arquitectura<\/a>\u00a0 [A trav\u00e9s de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"altres\">Altres<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-musica-a-lantiguetat\/\">M\u00fasica a l&#8217;antiguitat<\/a>: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporci\u00f3 4\/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]<\/p>\n<p>Cuina: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/cuina\/tzatziki\/\">tzatziki<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/cuina\/mussaca-moussaka\/\">mussaca<\/a><\/p>\n<p>Cinema:\u00a0 &#8220;Ulysses&#8221; (1954), dir. Mario Camerini (Kirk Douglas). &#8220;Jason and the Argonauts&#8221; (1963) \u2013 dir. Don Chaffey, famosa pels efectes especials de Ray Harryhausen. &#8220;Clash of the Titans&#8221; (1981) \u2013 dir. Desmond Davis. &#8220;Troy&#8221; (2004) \u2013 dir. Wolfgang Petersen, Brad Pitt. &#8220;Immortals&#8221; (2011) \u2013 dir. Tarsem Singh. &#8220;300&#8221; (2006) \u2013 dir. Zack Snyder.&#8221;300: Rise of an Empire&#8221; (2014). &#8220;Alexander&#8221; (2004) \u2013 dir. Oliver Stone, amb Colin Farrell com Alexandre el Gran. &#8220;Agora&#8221; (2009) \u2013 dir. Alejandro Amen\u00e1bar, amb Rachel Weisz com a Hip\u00e0tia d&#8217;Alexandria (fil\u00f2sofa neoplat\u00f2nica).<br \/>\nZorba the Greek (1964) \u2013 dir. Michael Cacoyannis, amb Anthony Quinn, basada en la novel\u00b7la de Nikos Kazantzakis.<\/p>\n<p>Les dones a esparta (<a href=\"https:\/\/www.atlasobscura.com\/articles\/strong-spartan-women\">Atlas Obscura<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"llegat\">El llegat grec<\/h2>\n<p>Els romans, els \u00e0rabs, el renaixement, dominaci\u00f3 turca, independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>(El ress\u00f3 de Gr\u00e8cia en l&#8217;idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o H\u00f6lderlin. ]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"experiencia\">La meva experi\u00e8ncia<\/h2>\n<p>Als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les trag\u00e8dies de S\u00f2focles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre&#8217;n res. Vaig fer un any de grec en comen\u00e7ar Filosofia, sense anar gaire m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;alfabet.<br \/>\nAls &#8217;80 vaig rellegir Homer, S\u00f2focles i la L\u00edrica arcaica. Vaig recollir citacions a m\u00e0, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.<br \/>\nA Filosofia, 90s vaig llegir di\u00e0legs de Plat\u00f3 i Arist\u00f2til.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2005\/\">2005<\/a>\u00a0 Viatge a Gr\u00e8cia,\u00a0 vaig rellegir S\u00f2focles, Eur\u00edpides, \u00c8squil. Explicava a les filles que anar a Gr\u00e8cia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d&#8217;all\u00e0.<br \/>\n[el viatge a Gr\u00e8cia dels pares d&#8217;on la mare va portar la mussaka].<br \/>\nArt grec al British Museum i al Pergamom Museum de Berlin.<br \/>\nL&#8217;ideal grec a Alemanya amb el Walhalla al Donaradweg el 2004, Danubi 2019 i nord el 2023.<br \/>\n2024. El sopar dels erudits, Deipnosophista\u00ed, Ateneu de N\u00e0ucratis (170-238). A prop\u00f2sit d&#8217;eliminar l&#8217;\u00e0lbum f\u00edsic de Gr\u00e8cia treballo i incorporo els mites al museu. Imprimeixo i rellegeixo les cites d&#8217;Homer, L\u00edrica i Trag\u00e8dia. Escultura grega.<\/p>\n<p>La nost\u00e0lgia d&#8217;una Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica al costat de la Gr\u00e8cia present la vaig viure en veure el r\u00e8tol a la petita ciutat que \u00e9s Tebes actualment, i la Tebes d&#8217;\u00c8dip i Ant\u00edgona, on Cadme sembr\u00e0 les dents de serp.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczPORLos0PxYW5RAJyT6q7-hDECRYj_ZkAxO-21RFAurmvXIKIncABumfw-yt86gxq_bWxf__tYBu6Wbg1L2Vs6V6kwbwkOdqADB5CR6C40eX2m5WfTzWro58x_ngbzJ50WbTGEeoLqsmtHJ5QMnfhby=w827-h620-s-no?authuser=0\" width=\"827\" height=\"620\" \/><\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3 Geografia\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Hist\u00f2ria\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Mites i religi\u00f3 |\u00a0 \u00a0Literatura\u00a0 \u00a0| \u00a0\u00a0Art\u00a0 \u00a0 | Filosofia\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Altres M\u00fasica Cuina. | \u00a0 \u00a0El llegat\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 \u00a0La meva experi\u00e8ncia Geografia Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d&#8217;escler\u00f2files, Boscos de caducifolis a Il\u00edria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s&#8217;estenen fins a la pen\u00ednsula &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Gr\u00e8cia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[282,559],"tags":[612,91],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3045"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3045"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3045\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3045"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3045"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3045"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3045"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3045"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}