{"id":3050,"date":"2023-09-03T08:45:55","date_gmt":"2023-09-03T08:45:55","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3050"},"modified":"2025-01-25T20:53:37","modified_gmt":"2025-01-25T20:53:37","slug":"religio-i-mites-a-lantiga-grecia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/","title":{"rendered":"Religi\u00f3 i mites a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a> \u00a0 | contenidor\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/428-religio\/428-mites-grecs\/\">Mites grecs<\/a>\u00a0 | \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#introduccio\"> Introducci\u00f3 i fonts<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 La religi\u00f3:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#origen\">Origen dels mites<\/a>, hist\u00f2ria. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#creences\">Creences<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#practiques\">Pr\u00e0ctiques<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#filosofs\">Els fil\u00f2sofs<\/a>. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#museu\">Un museu de mites i religi\u00f3 grega<\/a>]<\/p>\n<p>MITES<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#cosmogonia\">Cosmogonia<\/a> ,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#12olimpics\">Els 12 ol\u00edmpics<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#musesorfeu\">Muses, Orfeu, inferns<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#ganimedestiquenemesinereides\">Gan\u00edmedes, Tiqu\u00e9, N\u00e8mesi, Nereides<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#gegants\">La rebel\u00b7li\u00f3 dels gegants<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\">La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#helioseol\">Eos, Helios, Heleno, \u00c8ol<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#asclepioraclesalfabet\">Asclepi, oracles, alfabet<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#cadme\">Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimi\u00f3, Pigmali\u00f3 i Galatea, S\u00edsif, Alcestis<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#perseu\">Perseu, Minotaure, D\u00e8dal<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#teseuariadna\">Teseu i Ariadna<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#tragediatebana\">La trag\u00e8dia tebana<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#atreuorestes\">T\u00e0ntal, Atreu, Orestes<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#heracles\">Heracles<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#troia\">La guerra de Troia<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#jason\">J\u00e0son i els argounautes, Medea<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#altres\">Altres<\/a>. Cupid i Psique<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>[ El seguit de narracions protagonitzades per divinitats gregues que hi ha a la nostra cultura, com el descens d&#8217;Orfeu als inferns \u00e9s completament diferent a les narracions i rituals de la religi\u00f3 cristiana majorit\u00e0ria a occident. No podem sentir el mateix tipus de devoci\u00f3 per Jahv\u00e9 o Crist que per un Zeus que es converteix en cigne per seduir Leda. La idea de religi\u00f3 que tenim a partir del cristianisme dif\u00edcilment es pot aplicar a Gr\u00e8cia. No hi ha una divinitat \u00fanica que crea el m\u00f3n i \u00e9s un jutge moral.<\/p>\n<p>Darrera aquestes narracions, \u00bfquines creences i quines pr\u00e0ctiques religioses hi havia? Responien a inquietuds espirituals universals com quin era l&#8217;origen de tot, quin final, si hi ha vida despr\u00e9s de la mort, si hem de negociar amb forces superior o complir uns rituals?<\/p>\n<p>[la major part del contingut dels mites pertany m\u00e9s a la literatura que no pas a la religi\u00f3. \u00c9s dif\u00edcil imaginar una devoci\u00f3 per aquesta colla de d\u00e9us que es barallen, violen, enganyen i es revengen. I dins de la literatura i llegenda, una bona part \u00e9s anecd\u00f2tica i fins i tot tragic\u00f2mica per\u00f2 hi ha mites d&#8217;un simbolisme potent que ressonen en tots els temps.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Fonts<\/h2>\n<p>En cap moment hi ha haver una autoritat que fix\u00e9s unes creences determinades, aix\u00ed, les fonts s\u00f3n diverses.<\/p>\n<p>Textos: La Teogonia d&#8217;Hes\u00edode (8 BCE), Homer, 87 himnes d&#8217;Orfeu (<a href=\"https:\/\/sacred-texts.com\/cla\/hoo\/index.htm\">text<\/a>) compilats a l&#8217;\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica. Les trag\u00e8dies d&#8217;\u00c8squil, S\u00f2focles i Eur\u00edpides, les metamorfosis d&#8217;Ovidi.<\/p>\n<p>Art: Cer\u00e0mica, escultures, inscripcions en antics edificis.<\/p>\n<p>Santuaris: Un espai especial, alguns amb temples alguns dels quals oferien oracles a qui consultar el futur, com el temple d&#8217;Apol\u00b7lo a Delfos, amb la P\u00edtia, o el de Zeus a Dodona.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cosmogonia\">Cosmogonia<\/h2>\n<ul>\n<li>Graves esmenta diverses cosmogonies. Les tres principals, el mite pel\u00e0gic, amb Eur\u00ednome i la serp Ofi\u00f3 (G1), el mite hom\u00e8ric i \u00f2rfic, on tot ve de la nit o del mar Tetis (G2), i el mite ol\u00edmpic que descriu Hes\u00edode (G3):<br \/>\nA l&#8217;inici tenim tres poders: <a title=\"Caos (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caos_(mitologia)\">Caos<\/a> (el buit que ocupa un buit), <a title=\"Gea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gea\">Gea<\/a> (la <a title=\"Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>) i <a title=\"Eros (fill d'Ares)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eros_(fill_d%27Ares)\">Eros<\/a> (la renovaci\u00f3). <a class=\"mw-redirect\" title=\"\u00daranos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%9Aranos\">\u00daranos<\/a> [d&#8217;on surt? i Gea engendren 6 <strong>titans<\/strong>, <a class=\"mw-redirect\" title=\"Ceos (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ceos_(mitologia)\">Ceos<\/a>, <a title=\"Crios\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crios\">Crios<\/a>, <a title=\"Cronos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronos\">Cronos<\/a>, <a title=\"Hiper\u00edon (tit\u00e0)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hiper%C3%ADon_(tit%C3%A0)\">Hiper\u00edon<\/a>, <a title=\"J\u00e0pet (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/J%C3%A0pet_(mitologia)\">J\u00e0pet<\/a> i <a class=\"mw-redirect\" title=\"Oce\u00e0 (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oce%C3%A0_(mitologia)\">Oc\u00e8an<\/a> i 6 <strong>tit\u00e0nides<\/strong>, <a class=\"mw-redirect\" title=\"Febe (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Febe_(mitologia)\">Febe<\/a>, <a title=\"Mnem\u00f2sine\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mnem%C3%B2sine\">Mnem\u00f2sine<\/a>, <a title=\"Rea (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rea_(mitologia)\">Rea<\/a>, <a title=\"Temis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Temis\">Temis<\/a>, <a title=\"Tetis (filla de Gea)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tetis_(filla_de_Gea)\">Tetis<\/a> i Tia (<a class=\"mw-redirect\" title=\"Teia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teia\">Teia<\/a> o Tea), 3 <a class=\"mw-redirect\" title=\"Ciclops\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciclops\">c\u00edclops<\/a> , <a title=\"Brontes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Brontes\">Brontes<\/a> (el tro), <a title=\"Est\u00e8ropes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Est%C3%A8ropes\">Est\u00e8ropes<\/a> (el llampec) i <a title=\"Arges\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arges\">Arges<\/a> (el llamp), i 3\u00a0 <a title=\"Hecatonquir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hecatonquir\">Hecatonquirs<\/a>, gegants de 100 bra\u00e7os, <a title=\"\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bri%C3%A0reu\">Bri\u00e0reu<\/a> (fort), <a title=\"Gies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gies\">Gies<\/a> (de membres grossos) i <a title=\"Cotos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cotos\">Cotos<\/a> (copejador). Alguns titans es van aparellar, de J\u00e0piet i Cl\u00edmene (filla d&#8217;Oc\u00e8an) van sortir quatre titans de segona generaci\u00f3: <a title=\"Atles (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atles_(mitologia)\">Atlas<\/a>, <a title=\"Epimeteu (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epimeteu_(mitologia)\">Epimeteu<\/a>, <a title=\"Meneci (fill de J\u00e0pet)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Meneci_(fill_de_J%C3%A0pet)\">Meneci<\/a> i <a title=\"Prometeu (mitologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prometeu_(mitologia)\">Prometeu<\/a>.<br \/>\nDos mites filos\u00f2fics, la teogonia d&#8217;Hes\u00edode, Ovidi (G4).<\/li>\n<li><strong>Les cinc edats de l&#8217;home<\/strong>. En l&#8217;edat d&#8217;or, s\u00fabdits de Cronos, vivien sense preocupacions ni feina, mejaven glans, fruita, mel, bevien llet de les cabres, mai no envellien. ballaven, reien, i per a ells la mort era com un somni. En l&#8217;edat de plata menjaven pa, els homes estaven sotmesos a les seves mares, no feien la guerra, podien viure fins als 100 anys.\u00a0 Ignorans i buscaraons, Zeus els destru\u00ed a tots. A l&#8217;edat de bronze els homes van caure com fruits dels freixes, amb armes de bronze, menjaven pa i carn, eren insolents i cruels. La pesta va acabar amb ells. La quarta ra\u00e7a tamb\u00e9 era de bronze, m\u00e9s noble i generosa, van lluitar al setge de Tebes, l&#8217;expedici\u00f3 dels argonautes\u00a0 la guerra de Troia, es van convertir en herois i habiten els camps elisis. La cinquena edat \u00e9s la de ferro, descendent de l&#8217;anterior, s\u00f3n cruels, injustos i traidors. (G5)<\/li>\n<li>La castraci\u00f3 d&#8217;Ur\u00e0 (G6) Uranus tanca els titans al T\u00e0rtar per\u00f2 aquests es rebelen dirigits per Chronos que castra Uranus. (G6). Cronos s&#8217;aparella amb Rea per\u00f2 va devorant els seus fills, Hera, Hestia, D\u00e9meter, Hades, Posid\u00f3, fins que Rea, furiosa, amaga Zeus enlloc d&#8217;ell li d\u00f3na a menjar una pedra. Chronos va acabar vomitant la pedra i els altres germans. Comen\u00e7a una guerra contra els Titans (Tinanom\u00e0quia o Gigantom\u00e0quia, sovint representada als frisos, frescos al <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/palazzo-te\/\">Palazzo Te<\/a>) amb l&#8217;ajuda dels C\u00edclops. Zeus va posar a Delfos la pedra vomitada per Chronos. Atles fou castigat a aguantar el firmament a sobre. [La interpretaci\u00f3 de la Gigantom\u00e0quia seria la dels helens -devots de Zeus- ocupant la Tess\u00e0lia que seguia els Titans. Pot semblar estrany, per\u00f2 de fet, no hi ha tamb\u00e9 una narrativa de D\u00e9us i sants intervenint en les guerres contra l&#8217;islam? Potser l&#8217;\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s el nivell de la qualitat po\u00e8tica].(G7)<\/li>\n<li>Naixement d&#8217;Atenea (G8), filla de Zeus i Metis, neix del cap G9).<\/li>\n<li>Erebus, hauria sortit del Caos i personifica la foscor. Amb la nit (Nyx) que, tamb\u00e9 hauria sorgit del Caos, hauria engendrat les tres <strong>parques<\/strong>, Cloto (Nona en rom\u00e0), que estira el fil de la vida, Laquesis (Decima) que el mesura amb la seva vara, i \u00c0tropos (Morta), que el talla.(G10)<br \/>\n[WK Nyx amb Erebus engendra \u00c9ter i Hemera (el dia) [hemeroteca]. Sense que intervingui un pare, tindr\u00e0 Moros (fat, dest\u00ed), Ker (destrucci\u00f3), Thanatos (mort),\u00a0 Hypnos (Son), els Oneiroi (somnis) [on\u00edric], Momus (blames), Oizys (dolor, patiment), les Hesp\u00e8rides, les Moirai (Fates), les Keres (deesses de la mort), N\u00e8mesi (Indignaci\u00f3, venjan\u00e7a), Apate (engany), Philotes (amor), Geras (vellesa) [geriatria], i Eris (disc\u00f2rdia). Amb Hipnos tindr\u00e0 Morfeu [morfina], que podia prendre qualsevol forma per apar\u00e8ixer als somnis dels homes].<\/li>\n<li>Naixement d&#8217;Afrodita de l&#8217;escuma a l&#8217;illa de Citera (G11). Ares, Hefest i Hebe amb Hera (G12). Zeus era infidel i insolent i una vegada els altres d\u00e9us e van lligar mab cent nusos per\u00f2 la Nereida Tetis va anar a buscar Briareu, el gegant de cent mans, i el va deslligar (G13). Zeus engendra Hermes amb Maia, Apol\u00b7lo i Art\u00e8mis amb Leto, Dionisos amb S\u00e8mele. (G14). Naixement d&#8217;Eros (G15).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"12olimpics\">Els 12 Ol\u00edmpics<\/h2>\n<ul>\n<li><a title=\"Zeus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zeus\">Zeus<\/a> (J\u00fapiter). El d\u00e9u del cel, el tro i el llamp i tamb\u00e9 l&#8217;art\u00edfex cultural suprem. Pare de tots els d\u00e9us, panhel\u00b7l\u00e8nic, patr\u00f3 de l&#8217;hospitalitat i dels juraments. Els seus atributs s\u00f3n el llamp, l&#8217;\u00e0guila i el ceptre. Se&#8217;l sol representar o b\u00e9 dempeus amb el llamp a la m\u00e0 dreta al\u00e7ada, o assegut majestu\u00f3s. Es podia convertir en qualsevol animal. Casat amb Hera amb qui va engendrar Ares, Hefest i Hebe. Amb Mnem\u00f2sine, la deessa de la mem\u00f2ria, les nou muses,Euterpe, Terps\u00edcore, Pol\u00edmnia, Melp\u00f2mene, Talia, Cal\u00b7l\u00edope, Ur\u00e0nia, Clio i \u00c8rato. Amant de Gan\u00edmedes. Amb Alcmena engendr\u00e0 Heracles. Sedu\u00ed Leda en forma de cigne. es convert\u00ed en pluja daurada per arrinar a D\u00e0nae que estava tancada a una torre i amb ella engendr\u00e0 Perseu. Va raptar Europa convertit en toro i se l&#8217;endugu\u00e9 a Creta on van tenir Minos, rei de Creta, el valent Sarp\u00e8don i el just Radamantis. [Refor\u00e7aria la interpretaci\u00f3 de tribus patriarcals consolidant domini de pobles amb deesses com a divinitat principal].<\/li>\n<li><a title=\"Hera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hera\">Hera<\/a> (Juno). Deessa del matrimoni. Sempre friosa i buscant venjan\u00e7a per les infidelitats de Zeus.<\/li>\n<li><a title=\"Posid\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Posid%C3%B3\">Posid\u00f3<\/a> (Nept\u00fa). D\u00e9u dels mars, palau amb carros i cavalls-es diu que n&#8217;era el creador, aparellat amb Amf\u00edtrite gr\u00e0cies a les arts de Delf\u00ed, t\u00e9 per fills a Trit\u00f3, Rode i Bentesicime. Gelosa, d&#8217;Escila, Amf\u00edtrite la va convertir en un monstre amb sis caps. Es va disputar Atenes amb Atena, per\u00f2 se li va atorgar a ella per haver-los fet donatiu de l&#8217;olivera. En una ocasi\u00f3 que D\u00e9meter s&#8217;havia fet egua, la va cobrir, cosa que l&#8217;enfur\u00ed per sempre. (G16)<\/li>\n<li><a title=\"Ares\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ares\">Ares<\/a> (Mart). Nascut de Zeus i Hera, el d\u00e9u traci de la guerra, que es complau en la mortandat i el saqueig de ciutats [odiat pels atenesos que nom\u00e9s farien la guerra per defensar la llibertat]. Odiat pels altres d\u00e9us llevat d&#8217;Afrodita i Hades que rep de grat les v\u00edctimes de la guerra. (G19)<\/li>\n<li><a title=\"Hermes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hermes\">Hermes<\/a> (Mercuri). Nascut de Maia i Zeus, es desenvolup\u00e0 molt de pressa, i va robar unes vaques a Apol\u00b7lo. Va inventar una lira feta amb closca de tortuga i unes tripes de vaca, i la tocava a l&#8217;Arc\u00e0dia. Va fer el primer sacrifici de carn. Despr\u00e9s va fer una flauta de canya, que tamb\u00e9 va agradar molt a Apol\u00b7lo i li va canviar pel ramat. De tracte en tracte, fou acceptat per Zeus com a encarregat dels tractats i del comer\u00e7, la llibertat de tr\u00e0nsit pels passatgers [l&#8217;\u00e8poca actual \u00e9s de comer\u00e7 i tecnologia, Hermes i Hefest]. Com a Herald duia un barret rod\u00f3 per protegir-se de la pluja i sand\u00e0lies alades que el duien d&#8217;un lloc a l&#8217;altre en un moment. [icones a olga?]. Va inventar l&#8217;alfabet, l&#8217;astronomia, l&#8217;escala musical, el pugilat, el gimn\u00e0s. Entre els seus fills, el lladre Aut\u00f2lic, i Dafnis, inventor de la poesia buc\u00f2lica. [Tenim l&#8217;Hermes de Prax\u00edteles a Ol\u00edmpia?]. (G17)<\/li>\n<li><a title=\"Hefest\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hefest\">Hefest<\/a> (Vulc\u00e0). Va n\u00e9ixer esmiriat i Hera el llen\u00e7\u00e0 de dalt de l&#8217;Olimp. El recolliren Tetis i Eur\u00ednome que el cuidaren, s&#8217;instal\u00b7l\u00e0 en una cova submarina on constru\u00ed la seva primera farga i els f\u00e9u ornaments. Quan Hera ho vei\u00e9 el torn\u00e0 a l&#8217;Olimp i el f\u00e9u casar amb Afrodita. Lleig i coix d&#8217;una altra vegada que Zeus el rebot\u00e0. Era mol h\u00e0bil. Va fabricar unes dones mec\u00e0niques i uns trespeus que es movien sols (Homer). [van divinitzar la metal\u00b7l\u00fargia, el d\u00e9u de la t\u00e8cnica i del bricolatge \u00e9s el que domina avui; els trespeus que es mouen representen les estacions i el sol] (G23)<\/li>\n<li><a title=\"Afrodita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Afrodita\">Afrodita<\/a> (Venus). Nascuda de l&#8217;escuma marina sorgida dels genitals d&#8217;Ur\u00e0 llen\u00e7ats per Chronos al mar. No deixava a ning\u00fa el seu cenyidor m\u00e0gic que feia que qualsevol se n&#8217;enamor\u00e9s. Maridada amb Hefest, per\u00f2 amant d&#8217;Ares amb qui va tenir tres fills. Va jeure tamb\u00e9 amb Hermes que havia dit que la desitjava, amb qui va tenir Hermafrodita. Va tenir fills tamb\u00e9 amb Posid\u00f3, amb Dionisos va tenir Pr\u00edapo, deforme i amb un gran membre. Per castigar-la Zeus va fer que s&#8217;enamor\u00e9s d&#8217;Anquises, de qui va tenir Eneas. La mare d&#8217;Esmirna va pretendre que era m\u00e9s bella que Afrodita, i va ser castigada fent-la jeure amb el seu pare, de qui va tenir el bell Adonis, que va ser custodiat per Pers\u00e8fone. Les dues el desitjaven i el volien com a amant. Cal\u00edope va arbitrar dividint l&#8217;any en tres parts, dues per les deesses i una per descansar. Per gelosia, Ares en forma de senglar va matar Adonis, que va baixar a l&#8217;Hades. (G18)<\/li>\n<li><a title=\"Atena\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atena\">Atena<\/a> (Minerva). Deessa de la guerra, encara que no en gaudia com Ares, inventora de la flauta, la trompeta, l&#8217;olla de terrissa, el jou, la brida, el carro i el vaixell. Era tamb\u00e9 deessa dels n\u00fameros i de les arts de les dones, com filar i teixir. Sense voler-se aparellar amb ning\u00fa, en un malent\u00e8s deman\u00e0 l&#8217;ajuda d&#8217;Hefest aquest va creure que li permetia acoblar-s&#8217;hi, l&#8217;atac\u00e0 per darrera, ella s&#8217;apart\u00e0 i l&#8217;esperma caigu\u00e9 a terra. Ella el va llen\u00e7ar prop d&#8217;Atenes, fecundant la mare terra. En sort\u00ed Ericteu, un nen amb el cos de serp de cintura en avall. Espant\u00e0 uns ciutadans que s&#8217;estimbaren i en veure-ho Atena, de pena, deix\u00e0 caure la roca que duia per completar la fortalesa de l&#8217;Acr\u00f2poli, i d&#8217;aqu\u00ed en va sortir el Mont Licabetus. En una disputa amb Aracne, que havia teixit una tela m\u00e9s bella, esquin\u00e7\u00e0 la seva obra. Aracne es penj\u00e0 i Atena la convert\u00ed en aranya.<br \/>\n(Pels atenesos la virginitat d&#8217;Atena volia dir que la ciutat era invencible. Seria una evoluci\u00f3 de la triple deessa transferint els mites i qualitats de la nimfa [la f\u00e8rtil] a Afrodita). Hauria nascut del front de Zeus (un recurs mitol\u00f2gic per sotmetre el matriarcat d&#8217;un culte existent al nou patriarcal).(G25)<\/li>\n<li><a title=\"Apol\u00b7lo\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apol%C2%B7lo\">Apol\u00b7lo<\/a>. fill de Zeus i Leto, deman\u00e0 l&#8217;arc i fletxes a Hefest i a Dolfos, i mat\u00e0 la serp Pit\u00f3, enemiga de la seva mare. Gaia es queix\u00e0 a Zeus i fou obligat a fundar els jocs P\u00edtics. A l&#8217;Arc\u00e0dia prengu\u00e9 al d\u00e9u Pan el do de la profecia. Va competir amb el flautista Marcias amb la seva lira, el va v\u00e8ncer i en venjan\u00e7a pel repte li llev\u00e0 la pell. Empait\u00e0 moltes nimfes, entre elles Dafne, que es convert\u00ed en llorer [escultura de Bernini]. Apol\u00b7lo tamb\u00e9 s&#8217;enamor\u00e0 del bell pr\u00edncep espart\u00e0, Jacint, i competia amb el poeta T\u00e0miris i el vent del nord, que al final va fer caure un disc i el mat\u00e0, de la seva sang en broll\u00e0 la flor del Jacint. Despr\u00e9s de tants tr\u00e0ngols i ser castigat per Zeus, aprengu\u00e9 moderaci\u00f3 i sempre deia les sent\u00e8ncies &#8220;coneix-te a tu mateix&#8221; i &#8220;res sense mesura&#8221;. [A l&#8217;\u00e8poca cl\u00e0ssica va acabar essent la deitat de la m\u00fasica, la poesia, la filosofia, l&#8217;astronomia, la matem\u00e0tica, la medecina i la ci\u00e8ncia].(G21)<\/li>\n<li><a title=\"\u00c0rtemis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80rtemis\">\u00c0rtemis<\/a> (Diana). germana d&#8217;Apol\u00b7lo, tamb\u00e9 sempre amb arc i fletxes, un arc de plata fet pels C\u00edclops, protectora dels nens petits i dels cadells, ca\u00e7adora, amb el poder de causar la pesta i mort s\u00fabita, per\u00f2 tamb\u00e9 de guarir. Verge. Un carro tirat per c\u00e8rvoles. \u00c0cteon la va veure com es banyava nua, i ella el convert\u00ed en c\u00e8rvol i fou devorat pels seus propis gossos. [font a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cryptoporticus-giardino-inglese-reggia-di-caserta\/\">Reggia di Caserta<\/a>] (G22)<\/li>\n<li><a title=\"Dem\u00e8ter\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dem%C3%A8ter\">Dem\u00e8ter<\/a> (Ceres). deessa dels sembrats; les seves sacerdotesses inicien les parelles en els secrets del llit. Va tenir fills amb Zeus i a Plut\u00f3 (diferent de Hades) amb el tit\u00e0 Yasi\u00f3, a qui Zeus castig\u00e0. Dem\u00e8ter era alegre i ben\u00e8vola fins que Pers\u00e8fone li fou arrebassada per Hades, raptada -la terra s&#8217;obr\u00ed i un carro de cavalls amb un auriga invisible se l&#8217;endugu\u00e9 a les profunditats. Mentre la cercava fou acollida pels reis d&#8217;<strong>Eleusis<\/strong>. Un dels seus fills mor\u00ed per error, per\u00f2 Dem\u00e8ter va prometre grans dons a Tript\u00f2lem que li va dir, com la vella H\u00e8cate, que Cor\u00e9 havia estat raptada. Quan Dem\u00e8ter sab\u00e9 que la seva filla havia estat raptada per Hades, no volgu\u00e9 tornar a l&#8217;Olimp, recorria la terra impedint que els arbres donessin fruit i que germin\u00e9s el blat fins que Cor\u00e9 no torn\u00e9s. La humanitat estava a punt d&#8217;extingir-se. Ho hauria pogut fer si no hagu\u00e9s tastat cap aliment. Al final s&#8217;arrib\u00e0 a un comprom\u00eds, Pers\u00e9fone\/Cor\u00e9 s&#8217;estaria tres mesos en companyia d&#8217;Hades com a reina del T\u00e0rtar, i els nou mesos restants amb Dem\u00e8ter. Abans de tornar a l&#8217;Olimp Dem\u00e8ter mostr\u00e0 a Tript\u00f2lem la iniciaci\u00f3 als seus cultes i misteris, li don\u00e0 gra per sembrar, una arada de fusta i un carro tirat per serps. [veure el relleu on es veu D\u00e9meter i tript\u00f2lem amb una espiga de blat] (Graves assenyala que Core, D\u00e9meter i H\u00e8cate s\u00f3n la triple deessa, com a donzella, nimfa i vella, tamb\u00e9 el gra verd, l&#8217;espiga madura i el blat ja collit. (G24)<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/H%C3%A8stia\">H\u00e8stia<\/a>. deessa de la llar, la construcci\u00f3, va romandre sempre verge, al marge de les disputes dels ol\u00edmpics. La primera ofrena sempre era per a ella. (G20)<\/li>\n<li><a title=\"Dion\u00eds\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> (Baccus) que va rellevar Hestia. 12. Dionisos, nascut de Zeus i (?) fou desmembrat pels Titans, a inst\u00e0ncies d&#8217;Hera, i els trossos bullits en una caldera. Reconstruit per Rea, la seva \u00e0via, Zeus va fer que Hermes el convert\u00eds en boc i el deix\u00e9s amb les nimfes que el van cuidar i mimar. Va inventar el vi. En arribar a l&#8217;edat viril, Hera el va recon\u00e8ixer com a fill de Zeus tot i l&#8217;afeminament degut a la seva educaci\u00f3, i el va fer embogir. Anava per tot arreu, amb una colla de s\u00e0tirs i m\u00e8nades. Amb l&#8217;ajuda de les amazones va v\u00e8ncer els titans. Viatj\u00e0 per la \u00cdndia, torn\u00e0 a Europa. Rea el purific\u00e0 dels molts assassinats que havia com\u00e8s. Licurg captur\u00e0 l&#8217;ex\u00e8rcit de Dionisos, Rea el torn\u00e0 i f\u00e9u embogir Licurg, que va confondre el seu fill amb una vinya i el tall\u00e0 amb una destral, podant-li el nas, orelles i dits com si fossin branques. Va tornar a Be\u00f2cia, i a Tebes va convidar les dones a participar a les orgies. Penteu s&#8217;hi opos\u00e0 i empreson\u00e0 les seves M\u00e8nades, que es van escapar, desmembrant els vedells que trobaven, i quan Penteu prov\u00e0 de contenir-les embriagades pel vi, li van arrencar un membre rera l&#8217;altre. A uns pirates que el volien vendre com a esclau sense saber que era un d\u00e9u, va fer brotar una vinya del m\u00e0stil, un heura s&#8217;enroscava als aparells, els rems es van tornar serps, i tot el vaixell era ple d&#8217;animals fant\u00e0stics; els pirates van saltar a l&#8217;aigua i es van convertir en dofins. Es va casar amb Ariadna, abandonada per Teseu. Va castigar Perseu a Argos, que s&#8217;hi oposava i feia matar els seus seguidors, fent embogir les dones argives que devoraven crus els seus fills. Acab\u00e0 pujant a l&#8217;Olimp i segu\u00e9 al costat de Zeus, Hestia li ced\u00ed el lloc. (Graves diu que Dionisos est\u00e0 relacionat amb la difusi\u00f3 de la vinya a Europa). (G27)<\/li>\n<li><a title=\"Hades\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hades\">Hades<\/a> , d\u00e9u de l&#8217;infram\u00f3n no era a l&#8217;Olimp.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pan_(mitologia)\">Pan<\/a>\u00a0 germ\u00e0 de Zeus, o engendrat per Hermes segons les versions, no era un dels dotze ol\u00edmpics, amb potes de cabra, un gran membre, vivia a l&#8217;arc\u00e0dia cuidant ramats, tocava la flauta, s&#8217;amagava a l&#8217;herba per espiar les nimfes i fer migdiades [Debussy!] . Prenia part en orgies amb les nimfes de la muntanya. Els ol\u00edmpics el menyspreaven, per\u00f2 en treien partit, Apol\u00b7lo n&#8217;obtingu\u00e9 el do de la profecia i Hermes la flauta. En un moment donat va c\u00f3rrer la veu que havia mort i de l&#8217;espant de la gent en ve l&#8217;adjectiu &#8220;p\u00e0nic&#8221;. (G26)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[L&#8217;armari dels d\u00e9us: el llamp de Zeus, els cavalls i trident de Posid\u00f3, les sand\u00e0lies d&#8217;Hermes, el cenyidor d&#8217;Afrodita, l&#8217;arc i la lira d&#8217;Apol\u00b7lo, arc de plata d&#8217;\u00c0rtemis, el casc de la invisibilitat d&#8217;Hades.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"musesorfeu\">Les muses i Orfeu<\/h2>\n<ul>\n<li><a title=\"Cal\u00b7l\u00edope\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cal%C2%B7l%C3%ADope\">Cal\u00b7l\u00edope<\/a> (\u039a\u03b1\u03bb\u03bb\u03b9\u03cc\u03c0\u03b7, \u2018la del bell esguard, agradable a la vista\u2019). Musa de la poesia \u00e8pica. Atributs: una tauleta de cera per escriure.<\/li>\n<li><a title=\"Clio (musa)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Clio_(musa)\">Clio<\/a> (\u039a\u03bb\u03b5\u03b9\u03ce, \u2018aquella que els fa famosos&#8217;); Musa de la hist\u00f2ria. Atributs: un volum enrotllat.<\/li>\n<li><a title=\"\u00c8rato\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88rato\">\u00c8rato<\/a> (\u1f18\u03c1\u03b1\u03c4\u03ce, \u2018la que provoca desig\u2019). Musa de la poesia l\u00edrica. Atributs: normalment una lira.<\/li>\n<li><a title=\"Euterpe\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Euterpe\">Euterpe<\/a> (\u0395\u03c5\u03c4\u03ad\u03c1\u03c0\u03b7, \u2018la molt agradable, la d&#8217;agradable geni o La de bon \u00e0nim\u2019). Musa de la m\u00fasica. Atributs: una flauta.<\/li>\n<li><a title=\"Melp\u00f2mene\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Melp%C3%B2mene\">Melp\u00f2mene<\/a> (\u039c\u03b5\u03bb\u03c0\u03bf\u03bc\u03ad\u03bd\u03b7, \u2018La melodiosa, la cantant, la poetessa\u2019). Musa de la trag\u00e8dia. Atributs: una m\u00e0scara tr\u00e0gica i coturns (sand\u00e0lies que munten fins als genolls amb plataforma de suro, com les que portaven els actors).<\/li>\n<li><a title=\"Pol\u00edmnia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pol%C3%ADmnia\">Pol\u00edmnia<\/a> (\u03a0\u03bf\u03bb\u03c5\u03bc\u03bd\u03af\u03b1, \u2018la dels molts himnes&#8217;). Musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes repenjats en un pedestal i la m\u00e0 sostenint-se el ment\u00f3.<\/li>\n<li><a title=\"Talia (musa)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Talia_(musa)\">Talia<\/a> (\u0398\u03ac\u03bb\u03b5\u03b9\u03b1, \u2018la que floreix, la fest\u00edvola\u2019). Musa de la com\u00e8dia. Atributs: una m\u00e0scara c\u00f2mica.<\/li>\n<li><a title=\"Terps\u00edcore\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terps%C3%ADcore\">Terps\u00edcore<\/a> (\u03a4\u03b5\u03c1\u03c8\u03b9\u03c7\u03cc\u03c1\u03b7, \u2018delit de la dansa\u2019). Musa de la dansa. Atributs: una c\u00edtara per acompanyar els dansaires amb la m\u00fasica.<\/li>\n<li><a title=\"Ur\u00e0nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ur%C3%A0nia\">Ur\u00e0nia<\/a> (\u039f\u03c5\u03c1\u03b1\u03bd\u03af\u03b1, \u2018celestial&#8217;). Musa de l&#8217;astronomia. Atributs: una esfera.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orfeu\/\">Orfeu<\/a><\/p>\n<p>Fill del rei Eagre de Tr\u00e0cia i de la musa Cal\u00edope. Apol\u00b7l\u00f3 li regl\u00e0 una lira i les Muses el van ensenyar a tocar-la. Encantava les feres i els arbers i les roques es despla\u00e7aven per escoltar-lo. Va embarcar amb els argonautes en cerca del vell\u00f3 d&#8217;or a la C\u00f4lquide i en tornar es cas\u00e0 amb Eur\u00eddice. Aquesta moriria per la mossegada d&#8217;una serp. Orfeu baix\u00e0 als inferns i va encantar Caronte, Cerber i el mateix Hades que acced\u00ed a deixar tornar Eur\u00eddice amb la condici\u00f3 que Orfeu no mir\u00e9s enrere fins estar els dos a fora. Per\u00f2 Orfeu es gir\u00e0 un cop hagu\u00e9 arribat i perd\u00e9 Eur\u00eddice per sempre.<br \/>\nA Tr\u00e0cia Orfeu no honor\u00e0 Dionisos, critic\u00e0 els sacrificis humans i els excessos sexuals de les M\u00e8nades, saludant Apol\u00b7lo com al m\u00e9s gran dels d\u00e9us. Dionisos va fer que les M\u00e8nades matessin els seus marits i desmembressin Orfeu. El seu cap tallat, surant al riu, va seguir cantant.(G28).<br \/>\n[en una altra versi\u00f3, les manades se&#8217;n van enamorar per\u00f2 ell les va rebutjar. Aleshores en el decurs d&#8217;una orgia, el van matar i desmembrar.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/a\/a2\/Jan_Brueghel_(I)_-_Orpheus_in_the_Underworld_-_WGA03564.jpg\" width=\"1013\" height=\"730\" \/><\/p>\n<p>Orfeu als inferns, Jan Brueghel, 1594<\/p>\n<p>L&#8217;infram\u00f3n<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/mapainframon.jpg\" width=\"313\" height=\"412\" \/><\/p>\n<p>(G31). Les \u00e0nimes baixen a l&#8217;infram\u00f3n per una entrada prop d&#8217;un bosc d&#8217;oms negres al costat de l&#8217;oce\u00e0. Els parents els posen una moneda sota la llengua per pagar el barquer Caront que els dur\u00e0 en una barca a l&#8217;altre costat de la llacuna\/riu Est\u00edgia. El gos C\u00e8rber, amb tres caps en vigila la riba, tant per les \u00e0nimes que voldrien fugir com pels vius que hi voldrien entrar. A m\u00e9s hi ha el riu Acheron, de la mis\u00e8ria, el Phlegeton, el Cocytus i el Leteu, el riu de l&#8217;oblit. L&#8217;Erebus, la foscor, el primer lloc on arriben. A mesura que van arribant, les \u00e0nimes s\u00f3n jutjades per Minos, Radamantis i \u00c8ac, aquest els europeus, Radamantis els asi\u00e0tics i per a Minos queden els casos m\u00e9s dif\u00edcils. Segons la sent\u00e8ncia se&#8217;ls envia als camps dels Asf\u00f2dels si no s\u00f3n ni bones ni dolentes, al camp de c\u00e0stigs del T\u00e0rtar si s\u00f3n dolentes o als camps Elisis si s\u00f3n virtuoses. El T\u00e0rtar hi ha tancats els titans i els castigats. A la dreta el palau d&#8217;Hades i Pers\u00e8fone. A l&#8217;esquerra, un xiprer blanc fa ombra a l&#8217;estany de Leteu on beuen les \u00e0nimes comuns. D&#8217;altres que en saben m\u00e9s beuen de l&#8217;estany del Record.<br \/>\nEls camps Elisis s\u00f3n governats per Cronos, el dia perpetu, no fa mai fred, sempre hi ha m\u00fasica i jocs. En qualsevol moment poden triar ren\u00e9ixer a la terra. A prop hi ha les illes dels benaurats, pels que han passat tres cops per la terra i les tres vegades han assolit l&#8217;Elisi. Alguns diuen que es troba prop de la desembocadura del Danubi, ple d&#8217;animals, amb les \u00e0nimes d&#8217;Aquiles i Helena en festa cont\u00ednua.<\/p>\n<p>Hades \u00e9s un d\u00e9u ferotge, amb un carro d&#8217;or tirat per quatre cavalls negres. Posseeix el cascde la invisibilitat i s\u00f3n d&#8217;ell totes les pedres precioses que hi ha sota terra. Viu sempre a les profunditats llevat de quan t\u00e9 un atac de lux\u00faria. La seva dona Pers\u00e9fone, no t\u00e9 fills amb ell i prefereix la companyia de la vella H\u00e9cate, deessa de les bruixes (que t\u00e9 tres caps lle\u00f3, gos i egua).<\/p>\n<p>Les Er\u00ednies viuen prop del Erebus i actuen quan un mortal es queixa d&#8217;un greuge, m\u00e9s velles que Zeus, amb caps de gos, serps per cabells, ales de ratpenat, els ulls injectats en sang.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ganimedestiquenemesinereides\">Gan\u00edmderes, Tique, N\u00e8mesi, Nereides<\/h2>\n<ul>\n<li>Gan\u00edmedes, el m\u00e9s bell dels mortals, raptat per Zeus en forma d&#8217;\u00e0guila. (G29). Zagreu (G30).<\/li>\n<li>Tique i N\u00e8mesi: la primera, la capriciosa fortuna, que a uns els d\u00f3na molt i a altres gens. La segona, humilia els que, havent rebut fortuna, no en sacrifiquen una part als d\u00e9us ni ajuden a alleujar la pobresa dels altres.(G32)<\/li>\n<li>Els habitants del mar, 50 Nereides, amables sirenes. Les Gorgones, belles fins que Atena convert\u00ed Medusa en un monstre alat d&#8217;ulls que enlluernaven, grans dents,llengua sortint, urpes esmolades, cabells de serp, i amb una mirada que convertia els homes en pedra. Les Graies, com cignes. Les hesp\u00e9rides, filles de la nit que canten melodiosament al jard\u00ed m\u00e9s occidental que la terra don\u00e0 a Hera, aqu\u00ed hi havia lespomes d&#8217;or custodiades per la sep Lad\u00f3.\u00a0 (G33) Equidna, meitat dona i meitat serp, devorava homes a la seva cova. Amb Tif\u00f3 va tenir una descend\u00e8ncia monstruosa: Kerberos, el gos de l&#8217;infern amb tres caps, la Hidra de Lerna, serp amb molts caps, la Quimera, cabra que respirava foc amb cap de lle\u00f3 i cos de serp, Ortro, un gos que va jeure amb Equidna altra vegada i va engendr\u00e0 l&#8217;esfinx (cap de dona, cos de lle\u00f3,ales d&#8217;\u00e0liga, cua de serp) i el lle\u00f3 de Nemea. (G34)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"gegants\">La rebeli\u00f3 dels gegants<\/h2>\n<ul>\n<li>Enfadats perqu\u00e8 Zeus havia confinat els seus germans Titans al T\u00e0rtar, 24 gegants ataquen el cel llen\u00e7ant roques i torxes enceses. Atacaran els d\u00e9us que els combatran per\u00f2 nom\u00e9s Heracles podr\u00e0 matar-los. , que lluiten contra el cel (G35)<\/li>\n<li>Irada, la mare terra va jeure amb T\u00e0rtar i va engendrar Tif\u00f3, el monstre m\u00e9s gran que mai hagi existit, serps enroscades de cintura en avall, bra\u00e7os que s&#8217;estenien centenars de lleg\u00fces amb caps de serp en lloc de mans, cap d&#8217;ase que tocava les estrelles i ales enormes que amagaven el sol. Va atacar els d\u00e9us i va aconseguir tallar els tendons de Zeus que no es podia moure fins que Hermes els va recuperar. Al final va poder llen\u00e7ar-lo al volc\u00e0 Etna. (G36)<\/li>\n<li>Els Al\u00f2ades, Efialtes i Oto eren gegants que segons una profecia ning\u00fa podria matar. Van atacar l&#8217;Olimp, el primer volia Hera i el segon \u00c0rtemis. \u00c0rtemis els confondr\u00e0 i es mataran l&#8217;un a l&#8217;altre. (G37)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Altar de Zeus a P\u00e8rgam]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"prometeupandora\">La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora<\/h2>\n<ul>\n<li>El diluvi de Deucali\u00f3, que Zeus envi\u00e0 per destruir la ra\u00e7a humana indignat pel sacrifici d&#8217;un nen per Licaon d&#8217;Arc\u00e0dia. El va convertir en llop. Deucali\u00f3 va demanar al seu pare, el tit\u00e0 Prometeu, que constru\u00eds una arca. Tota la humanitat mor\u00ed llevat de Deucali\u00f3 i Pirra. La humanitat es renov\u00e0 quan les roques llen\u00e7ades per ells es convertiren en homes. Per\u00f2 a l&#8217;Arc\u00e0dia van seguir sacrificant nens i convertint-se en llops. [elaboraci\u00f3 de la Gr\u00e8cia civilitzada sobre els costums de l&#8217;Arc\u00e0dia]. (G38).<\/li>\n<li>Atlante i Prometeu. Atlant, el m\u00e9s gran dels Titans, governava l&#8217;Atl\u00e0ntida, un regne amb una costa escarpada, en una terra m\u00e9s enll\u00e0 de les columnes d&#8217;Heracles. Els seus habitants es van tornar malvats i van ser castigats. Atlant i Mebenio es van unir als gegants i Cronos en la lluita contra l&#8217;Olimp. Atlant va ser castigat a aguantar el cel. Era el pare de les Pl\u00e8iades, les H\u00edades i les Hesp\u00e8rides.<br \/>\n<strong>Prometeu<\/strong>, un altre dels titans, tenia per germans Epimeteu, Atlant i Menecio. Aprengu\u00e9 les arts i ci\u00e8ncies d&#8217;Atena i persuad\u00ed Zeus de perdonar la ra\u00e7a humana. Escollit per determinar com repartir un bou sacrificat, deix\u00e0 en una part ossos i greix i a l&#8217;altra l&#8217;est\u00f3mac -la part menys valorada- i la carn, enganyant Zeus que tri\u00e0 la primera; i encara avui \u00e9s la part que s&#8217;ofereix als d\u00e9us. Zeus castig\u00e0 la humanitat a menjar carn crua. Prometeu va robar el foc i l&#8217;entreg\u00e0 a l&#8217;home. La venjan\u00e7a de Zeus consist\u00ed en fer una dona d&#8217;argila, que els quatre vents li donessin vida. Pandora, la dona m\u00e9s bella mai creada, fou oferta a Epimeteu, que la rebutj\u00e0. La ira de Zeus va fer que encaden\u00e9s Prometeu a una roca del C\u00e0ucas on un voltor li devorava el fetge un dia rere l&#8217;altre, a la nit se li regenerava. Espantat, Epimeteu es cas\u00e0 amb <strong>Pandora<\/strong>. Prometeu havia aconseguit tancar en una capsa tots els mals que podien afligir la humanitat, la vellesa, la fatiga, la malaltia, la bogeria, el vici i la passi\u00f3. Pandora, la primera d&#8217;una llarga casta de dones, bella, per\u00f2 tamb\u00e9 tonta, mal\u00e8vola i gandula, no va fer cas de l&#8217;advert\u00e8ncia de no obrir la capsa, i tots els mals es van escampar. Si no fos que dins la capsa hi havia tamb\u00e9 l&#8217;<strong>esperan\u00e7a enganyosa<\/strong>, la humanitat s&#8217;hauria suicidat. (G39) (en una altra versi\u00f3 es diu que tenia tots els dons: pan dora i que Zeus li d\u00f3na una gerra amb la indicaci\u00f3 que no l&#8217;obr\u00eds sota cap concepte, per\u00f2 Pandora no va resistir la curiositat i la obrir. Aleshores es van escampar tots els mals, les plagues de les collites, les malalties. Al fons de la gerra nom\u00e9s hi qued\u00e0 l&#8217;esperan\u00e7a [com al genesi on Eva \u00e9s temptada a tastar la poma de l&#8217;arbre del coneixement i )<br \/>\n\u00c8squil, Prometeu encadenat<\/p>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 id=\"helioseol\">Eos, Helios, Heleno, \u00c8ol<\/h2>\n<ul>\n<li>Eos, l&#8217;aurora, que acompanya Helios fins a occident com a Hesperia. (G40) Ori\u00f3, ca\u00e7ador, el m\u00e9s bell dels homes. (G41).<\/li>\n<li>Helios, que recorre el cel en el seu carro des del palau a l&#8217;orient, i retorna per l&#8217;oce\u00e0, dormint en un vaixell. Culte a Rodos. El seu fill Faetont intent\u00e0 conduir el carro per\u00f2 no dominava els cavalls, i o b\u00e9 anava massa lluny, o massa a prop, cremant els humans. (Inicialment de menor import\u00e0ncia que la lluna, fins que Apol\u00b7lo se&#8217;n va apoderar). (G42) [Al Banquet dels Erudits surt la llegenda que, quan s&#8217;ha adormit, el sol retorna a l&#8217;est creuant l&#8217;oce\u00e0 en un llit en forma de copa fet per Hefest].<\/li>\n<li>Heleno, fill de Deucali\u00f3, va tenir com a fills Eol, Juto i Doro. Juto va anar a Atenes on va tenir com a fills I\u00f3 [jonis] i Aqueu. Doro va anar al mont Parn\u00e0s i va fundar la primera comunitat doria. Aix\u00ed, les principals nacions gregues, jonis, eolis, aqueus i doris, descendeixen d&#8217;Heleno.<br \/>\n<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88ol_(fill_d%27H%C3%ADpotes)\"><strong>\u00c8ol<\/strong><\/a> va ocupar les illes eolies del mar Tirr\u00e9 on hi havia tancats els vents en una cova. Els deixava anar seguint indicacions de Zeus. B\u00f2reas, el vent del nord a l&#8217;hivern. El Z\u00e8fir, vent de l&#8217;oest a la primavera que fa florir les plantes, Notos el vent del sud que ve d&#8217;Eti\u00f2pia, Euros, vent de l&#8217;est que porta tempestes i pluja.<\/li>\n<li>I\u00f3, fill d&#8217;Apol\u00b7l\u00f3 i Cre\u00fcsa, sacerdot a Delfos. [ Eur\u00edpides] (G44). Alcione i Ceice (G45).<\/li>\n<li>Tereu de Tr\u00e0cia, es casa amb Procne filla de Pandi\u00f3, rei d&#8217;Atenes. Per\u00f2 s&#8217;enamora de l&#8217;altra germana, FIlomela, que cantava molt b\u00e9 i fa veure que procne ha mor, i li talla la llengua per que no parli. Quan es descobreix les anava a matar per\u00f2 els d\u00e9us el converteixen en puput, Filomela en rossinyol i Procne en oreneta (sense llengua).\u00a0 (G46), les orenetes sense llengua. Erecteu i Eumolpo (submissi\u00f3 d&#8217;Eleusis a Atenes) (G47). B\u00f2reas, B\u00f2reas el vent del nord que una vegada va fecundar tres mil egues. (G48). \u00c0lope o Hipotoont (G49).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"asclepioraclesalfabet\">Asclepi, oracles, alfabet<\/h2>\n<ul>\n<li>Asclepi. fill d&#8217;Apolo i Cor\u00f3nide, va aprendre medecina del centaure Quir\u00f3 i d&#8217;Apolo. Va aprendre molt i Atenea li va donar dos pots de sang de la medusa, l&#8217;extreta de les venes del costat esquerra podia ressucitar els morts i l&#8217;altra matar instant\u00e0niament. (G50).<\/li>\n<li>51 Els oracles a Gr\u00e8cia: Zeus a Dodona, amb coloms. Ol\u00edmpia. Delfos, Patras. (G51).<\/li>\n<li>Les tres parques van inventar les cinc vocals i les consonants B i T,\u00a0 Palamedes, fill de N\u00e0uplio, les altres onze consonants. Hermes va reduir els sons a car\u00e0cters fent servir formes cuineiformes perqu\u00e8 les grulles volen en forma de cunya. (G52) [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\">Els alfabets<\/a>]<\/li>\n<li>Els d\u00e0ctils, 5 dits homes que eren ferrers i van fer una cursa que d\u00f3na lloc als jocs ol\u00edmpics, 5 dits dones (G53). Els Telquins, \u00e9ssers marins amb cap de gos i aletes (G54). Les Empuses, dimonis femenins que podien prendre la forma, de gosses, vaques, o belles dones que jeien amb els homes i els xuclaven les forces vitals fins que morien. (G55).<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Io_(nimfa)\">Io<\/a>, filla del d\u00e9u fluvial. Zeus se n&#8217;enamor\u00e0 i quan Hera sospit\u00e0 la convert\u00ed en una vaca blanca. Per\u00f2 Hera la reclam\u00e0 i la pos\u00e0 sota la cust\u00f2dia d&#8217;Argus panoptes que tenia cent ulls, i encara que alguns dormissin els altres sempre vetllaven. Hermes, el m\u00e9s h\u00e0bil dels lladres l&#8217;adorm\u00ed amb la flauta i el mat\u00e0. Hera pos\u00e0 els seus ulls a la cua d&#8217;un pa\u00f3 reial i f\u00e9u que un t\u00e0vec empait\u00e9s sense parar a I\u00f3. Io va rec\u00f3rrer Europa, \u00c0sia, sempre turmentada pel t\u00e0vec fins que va arribar a les fonts del Nil on Zeus li retorn\u00e0 la forma humana. Es va casar amb Tel\u00e8gon, don\u00e0 a llum el fill de Zeus i va instituir el culte a Isis (o D\u00e8meter). (G56). El seu germ\u00e0 Foroneu va fundar la primera ciutat amb mercat i va ser el primer a fer servir el foc robat per Prometeu. (G57)<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 id=\"cadme\">Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimi\u00f3, Pigmali\u00f3 i Galatea, S\u00edsif, alcestis<\/h2>\n<ul>\n<li>Agenor, fill de L\u00edbia i Posid\u00f3, es va establir a Canaan i va tenir per fills a Cadme, F\u00e8nix, C\u00edlix, Taso, Fineu i Europa. Zeus se&#8217;n va enamorar i es convert\u00ed en un toro blanc, bell i d\u00f2cil. Hermes port\u00e0 el ramat prop d&#8217;on passejava Europa. Veient que el toro era d\u00f2cil, Europa hi comen\u00e7\u00e0 a jugar, i li posava flors, i garlandes a les banyes. Zeus va entrar a l&#8217;aigua amb Europa espantada agafada a les banyes i an\u00e0 fins a Creta, on es transform\u00e0 en \u00e0guila i viol\u00e0 a Europa. En van tenir tres fills, Minos, Radamant i Sarp\u00e9don. El pare va enviar els fills a cercar-la. Van fundar Fen\u00edcia, la illa de Taso i altres. Cadme, despr\u00e9s de molt voltar, es va trobar Atena que li va dir que abandon\u00e9s la cerca, segu\u00eds una vaca i all\u00e0 on caigu\u00e9s fatigada, fund\u00e9s una ciutat. Aquest \u00e9s l&#8217;origen de Tebes. Cadme volgu\u00e9 sacrificar la vaca i anar a buscar aigua a la font de Cast\u00e0lia, que abans es deia font d&#8217;Ares. Per\u00f2 resulta que estava guardada per una serp que mat\u00e0 la majoria dels homes de Cadme. Quan aquest aconsegu\u00ed occir-la, Atena li digu\u00e9 de sembrar les dents. D&#8217;aqu\u00ed en van n\u00e9ixer homes armats, espartans que es van posar a lluitar entre ells fins a matar-se. Nom\u00e9s en van quedar cinc que es van posar al servei de Cadme. Aquest hagu\u00e9 de fer d&#8217;esclau d&#8217;Ares durant un any per haver mort la seva serp.(G58)<\/li>\n<li>Cadme es va casar amb Harmonia, aquestes van ser les primeres noces de mortals i hi van assistir els dotze Ol\u00edmpics. D\u00e9meter va jeure amb Yasion tres vegades en un camp llaurat per assegurar les collites. M\u00e9s tard Cadme va renunciar al seu tron en favor del seu net Penteu, que la seva filla \u00c0gave havia tingut amb Egui\u00f3, un dels cinc homes sembrats. Per\u00f2 en desdenyar Dion\u00eds, aquest f\u00e9u embogir les dones de Tebes i Penteu fou desmembrat per les bacants, amb la seva mare al davant (Eur\u00edpides, les bacants). Dionisos va dir que algun dia Cadme conduiria b\u00e0rbars contra els grecs. Van emigrar al pa\u00eds dels Enqueleus i van ser elegits governants. \u00c0gave que s&#8217;havia casat amb Licoterses, el mat\u00e0 i enrreg\u00e0 el regne a Cadme. Ares al final els perdon\u00e0 i per evitar aix\u00f2 els convert\u00ed en serps negres amb taques blaves, i els envi\u00e0 a les illes dels benaurats.(G59)<\/li>\n<li>Belo, germ\u00e0 d&#8217;Agenor va tenir tres fills, Egipte, D\u00e0nau i Cefeu. El primer regn\u00e0 a Ar\u00e0bia i a Egipte, el segon a Libia i va tenir 50 filles, les Danaides. A la mort de Belo, Egipte pretenia casar els seus pr\u00ednceps amb les danaides. Per\u00f2 D\u00e0nau sospitava que en realitat les volien matar i va embarcar cap a Gr\u00e8cia i va dir que estava predestinat a ser rei d&#8217;Argos [recordo que a la Il\u00edada sempre parlen dels d\u00e0naus i dels aqueus]. Els pr\u00ednceps d&#8217;Egipte ho van tornar a intentar per\u00f2 a la nit de noces, totes les danaides menys una van clavar una agulla que duien amagada al cap al cor dels seus marits. Un dels fills de les danaides, Aminone fou N\u00e0uplio, que descobr\u00ed l&#8217;art de la navegaci\u00f3 i va fundar aquesta ciutat.(G60). L\u00e0mia, filla de Belo, govern\u00e0 a L\u00edbia i Zeus li atorg\u00e0 poder treure&#8217;s els ulls i tornar-se&#8217;ls a posar. Hera li mat\u00e0 els fills per gelosia i ella mat\u00e0 els dels altres amb crueltat. Es va afegir a les Empuses (G55), jaient amb joves i xuclant-los la sang mentre dormien.<\/li>\n<li>Zeus va cobrir N\u00e8mesi (G32) que s&#8217;havia transformat en oca prenent la forma d&#8217;un cigne. D&#8217;aqu\u00ed en sortiria un ou que seria posat entre les cames de Leda (o Zeus hauria fecundat LEda en forma de cigne). D&#8217;ella en naixerien Helena, C\u00e0stor i P\u00f2lux. (Dal\u00ed, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-dali\/\">Leda at\u00f2mica<\/a>) (G62).<\/li>\n<li>\u00cdxion, hereu del tron lapita acord\u00e0 casar-se amb Dia per\u00f2 mat\u00e0 el seu pare a traici\u00f3. Zeus el salv\u00e0 per\u00f2 intent\u00e0 seduir Hera per la qual cosa Zeus va formar una falsa Hera, N\u00e9fele, a partir d&#8217;un n\u00favol i quan el va sorprendre copulant el va lligar\u00a0 auna roda ardent que gira al firmament. N\u00e9fele va infantar el nen Centaure que va jeure amb eugues donant origen a la ra\u00e7a dels <strong>centaures<\/strong>, entre els quals el savi Quiron. (G63).<\/li>\n<li><strong>Endimi\u00f3<\/strong>, fill de Zeus i C\u00e0lice era molt bell. Selene (la lluna) el va veure quan dormir i el bes\u00e0 suaument. Li va venir una son infinita i no ha envellit mai m\u00e9s. (G64).<\/li>\n<li><strong>Pigmali\u00f3<\/strong> es va enamorar d&#8217;Afrodita\u00a0 i en no poder-la aconseguir va fer una est\u00e0tua de marfil que s&#8217;hi assembl\u00e9s. En jeure-hi Afrodita hi entr\u00e0 com a <strong>Galatea<\/strong> i li don\u00e0 dos fills.(G65)<\/li>\n<li>\u00c8ac, fill de Zeus i Egina, pat\u00ed la ira d&#8217;Hera que envi\u00e0 serps al pa\u00eds fent morir la poblaci\u00f3 de set i ver\u00ed. \u00c8ac va demanar a Zeus que torn\u00e9s a poblar el pa\u00eds amb tants s\u00fabdits com formigues pujaven a\u00a0 una alzina que estava consagrada consagrada a Zeus. Aquesta va tremolar sense que hi hagu\u00e9s vent i \u00c8ac, tot i espantat, la va besar. L&#8217;endem\u00e0 havia acabat la plaga, queia la pluja i s&#8217;apropava una multitud d&#8217;homes que havia vist en somnis. Els anomenaren &#8220;<strong>mirmidons<\/strong>&#8220;, \u00e9s a dir, formigues, i s\u00f3n frugals i pacients. Lluitaran amb Aquil\u00b7les a Troia. \u00c8ac era piad\u00f3s, just i respectat i en morir es convert\u00ed en un dels jutges del T\u00e0rtar. (G66)<\/li>\n<li><strong>S\u00edsif<\/strong>, fill de Eol, descobr\u00ed que Aut\u00f2lic el robava. Va seduir la seva filla Anticlea, muller de Laertes i amb ella va engendrar Odisseu. M\u00e9s tard Zeus el castig\u00e0 a l&#8217;Hades per haver revelat secrets. S\u00edsif va enganyar Hades dient que l&#8217;enseny\u00e9s com funcionaven unes manilles i el va deixar tancat uns dies. Ning\u00fa es moria! Despr\u00e9s engany\u00e0 Pers\u00e9fone dient que volia fer un bon funeral i tornaria. EL va haver de retornar Hermes a la for\u00e7a i com a c\u00e0stig el van obligar a oujar una gran pedra pel pendent d&#8217;un tur\u00f3 per\u00f2 mai arribava a dalt, sempre queia. (G67)<\/li>\n<li>Salmoneu, insolent, mor\u00ed per un llamp de Zeus, la seva filla Tiro va ser violada per Posid\u00f3 i va tenir dos bessons, Pelias i Neleu. Despr\u00e9s Tiro es casar\u00e0 amb Creteu amb qui tindr\u00e0 Eson, pare de J\u00e0son.(G68)<\/li>\n<li><strong>Alcestis<\/strong> (Eur\u00edpides), filla de Pelias, es cas\u00e0 amb Admet que amb l&#8217;ajud\u00e0 d&#8217;Apol\u00b7lo, aconsegu\u00ed enganxar un senglar i un lle\u00f3 al seu carro, condici\u00f3 de Pelias. Apol\u00b7lo tamb\u00e9 li conced\u00ed que, arribat el dia de la seva mort, se li perdonaria la vida si alg\u00fa de la seva fam\u00edlia estava disposat a morir per ell. arribat el dia Admet suplic\u00e0 els seus pares, que s&#8217;hi van negar. Alcestis va acceptar morir per ell per\u00f2 arribada a l&#8217;Hades, Pers\u00e8fone la va tornar a enviar al m\u00f3n superior. (G69).<\/li>\n<li>Atamante, germ\u00e0 de S\u00edsif es cas\u00e0 amb N\u00e9fele per ordre d&#8217;Hera, i va tenir com a fills Frixo, Leuconte i Hele per\u00f2 l&#8217;engany\u00e0 amb Ino. Aquesta volia fer creure que Be\u00f2cia nom\u00e9s tindria collites si sacrificaven a Frixo. Ja ho anaven a fer quan Hera va enviar un xai d&#8217;or amb ales al qual van pujar Frixo i Hele i van fugir a la C\u00f4lquide. Hele va caure i d&#8217;aqu\u00ed el nom d&#8217;Helespont. Frixo va sacrificar el xai a Zeus i ser\u00e0 el fam\u00f3s vell\u00f3 d&#8217;or que cercaran els argonautes. (G70). Glauc tenia unes eugues a qui no deixava criar, ofenent a Afrodita. Ella ofesa va fer que es desboquessin i el devoressin (G71).<\/li>\n<li>Melampo, n\u00e9t de Creteu, fou el primer mortal amb dons prof\u00e8tics, i medecina. Podia entendre el llenguatge dels animals perqu\u00e8 unes serps joves que havia salvat li havien netejat les orelles llepant-les. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 aconsegu\u00ed un ramat de bous i guarir les dones embogides de Tirint. (G72)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"perseu\">Perseu, Minotaure, D\u00e8dal<\/h2>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perseu_(heroi_grec)\"><strong>Perseu<\/strong><\/a>:\u00a0 Fill de Zeus i D\u00e0nae, per fer retirar el pretendent de la seva va acceptar enfrontar-se a la medusa, la Gorgona que tenia serps per cabells i petrificava amb la mirada (G73). Per evitar-ho an\u00e0 acostant-s&#8217;hi d&#8217;esquena fent servir un escut de mirall, elevant-se amb les sand\u00e0lies alades que li havia prestat Hermes i Atena li va guiar la m\u00e0. (Escultura vatic\u00e0, Canova Caravaggio). Va veure Andr\u00f2meda, nua i encadenada a una roca per aplacar Posid\u00f3 que s&#8217;havia irat quan la seva mare, Cassiopea havia dit que ella i Andr\u00f2meda eren m\u00e9s belles que les Nereides.Mata el monstre i prengu\u00e9 Andr\u00f2meda per muller.(Arnold B\u00f6cklin). Va fundar Micenes.<\/li>\n<li>Els bessons <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dioscurs\">Dioscurs<\/a>, C\u00e0stor i P\u00f2lux, herois d&#8217;Esparta. (G 74). Belerofont mat\u00e0 el monstre femen\u00ed de Quimera, que projectava foc i tenia cap de lle\u00f3, cos de cabra i cua de serp- (G. 75). Ant\u00edope (G76). N\u00edobe (G77). C\u00e9nide i Ceneu (dones marines G78).\u00a0 Er\u00edgone (G79). El senglar de Calid\u00f3n i Meleagre (G80). Telamon i Peleu (G81). Aristeu Cirene (G82).<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><strong>Midas<\/strong> (G83), que acoll\u00ed el Centaure Sil\u00e8. Aquest li explicava hist\u00f2ries d&#8217;un continent meravell\u00f3s, un pou amb dos rierols, un amb arbres el fruit dels quals feien plorar i defallir, i l&#8217;altre que rejovenia convertint els vells en joves, despr\u00e9s infants fins que desapareixien. Midas torn\u00e0 Sil\u00e8 a Dionisos i aquest agra\u00eft li conced\u00ed un desig. Midas deman\u00e0 que tot el que toqu\u00e9s es convert\u00eds en or. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 afectava el menjar i es moria de gana. deman\u00e0 ajuda a Dionisos que li indic\u00e0 que begu\u00e9s aigua del riu P\u00e0ctol. Encara avui t\u00e9 sorra daurada. M\u00e9s endavant, en no acceptar que Apol\u00b7lo havia vencedor d&#8217;un concurs dem\u00fasica, aquest el castig\u00e0 amb unes orelles d&#8217;ase. (G 83).<\/li>\n<li>Cleobis i Biton (G84). Narc\u00eds, enamorat de si mateix en veure&#8217;s reflectit. La nimfa Eco que nom\u00e9s podia repetir mots, castigada per Hera, es clav\u00e0 una daga i de la sang en sort\u00ed la flor del Narc\u00eds. (<a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/9c\/John_William_Waterhouse_-_Echo_and_Narcissus_-_Google_Art_Project.jpg\/1024px-John_William_Waterhouse_-_Echo_and_Narcissus_-_Google_Art_Project.jpg\">Quadre de Waterhouse<\/a>) (G85).\u00a0 F\u00edlide i C\u00e0ria (G86). Arion (G87).<\/li>\n<li>Minos, fill de Zeus i Europa, va ser rei de Creta. Deman\u00e0 als d\u00e9us que sort\u00eds un toro del mar per sacrificar a Posid\u00f3 i aparegu\u00e9 un toro blanc tan bonic que Minos en sacrific\u00e0 un altre. Posid\u00f3 enfadat va fer que Pas\u00edfae s&#8217;enamor\u00e9s del toro, aix\u00ed que ella va demanar ajuda a D\u00e8dal, l&#8217;artes\u00e0 atenenc desterrat a Cnossos, que feia est\u00e0tues de fusta, i aquesta va fer l&#8217;escultura d&#8217;una vaca buida per dins on es col\u00b7loc\u00e0 Pas\u00edfae que va ser aix\u00ed va ser muntada pel toro. El fill va ser el Minotaure. Per amagar la vergonya Minos f\u00e9u que D\u00e8dal constru\u00eds un laberint on viurien amb la seva dona i el Minotaure (G88). Com va Minos era sovint indifel Pas\u00edfae l&#8217;encant\u00e0 fent que quan ejacul\u00e9s en lloc de semen sortissin serps, escorpins i centpeus (G89). Entre els fills que van tenir hi va Glauc i Ariadna (G90). M\u00e9s tard Minos es convert\u00ed en el jutge de les ombres a l&#8217;inframon juntament amb el seu germ\u00e0 Radamantis. Catreu, fill de Minos, va tenir tres filles i un fill, que el mat\u00e0 per error. A\u00e8rope es cas\u00e0 amb Cl\u00edstenes i engendr\u00e0 Agam\u00e8mnon i Menelau. Cl\u00edmene es cas\u00e0 amb Nauplio, el c\u00e8lebre navegant. [ciutat Gr\u00e8cia]. Escila i Niso (G91).<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8dal\"><strong>D\u00e8dal<\/strong><\/a>, un h\u00e0bil ferrer que havia apr\u00e8s de la mateixa Atenea, va ser desterrat per haver matat el seu deixeble Talos que l&#8217;havia superat. Es refugi\u00e0 a Cnossos i fabric\u00e0 molts enginys per a Minos (G92). Quan volgu\u00e9 escapar, juntament amb el seu fill \u00cdcar, fabric\u00e0 unes ales amb les plomes enganxades amb cera i avis\u00e0 al fill que no vol\u00e9s ni massa prop del sol, que la cera no es fongu\u00e9s, ni massa prop del mar, que s&#8217;humiteg\u00e9s. Per\u00f2 \u00cdcar vol\u00e0 massa amunt, la cera es va fondre, i va morir. Catreu i Art\u00e9menes (G93)<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 id=\"teseuariadna\">Teseu i Ariadna<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teseu\"><strong>Teseu<\/strong><\/a>. Va n\u00e9ixer d&#8217;Etra i Egeu (i\/o Posid\u00f3, que tamb\u00e9 va jeure amb Etra), descendent d&#8217;Erecteu, rei d&#8217;Atenes. Egeu va amagar en una roca, les sand\u00e0lies, escut i espasa a l&#8217;espera que Teseu es fes gran i movent la roca pogu\u00e9s de demostrar el seu llinatge.\u00a0 No el va dur a Atenes per evitar que fos assassinat pels seus nebots. Egeu es va casar amb Medea que havia fugit de Corint despr\u00e9s de matar el fill que havia tingut amb J\u00e0son. (G94) Als 16 anys Teseu va recuperar els objectes del seu pare i es dirig\u00ed cap Atenes, no per mar, sin\u00f3 per terra. Volia imitar Heracles i enfrontar-se als perills, els bandits que assaltaven el cam\u00ed. (G95)<br \/>\nA Epidaure arrabass\u00e0 la ma\u00e7a de bronze a Perifetes, el mat\u00e0 i se la qued\u00e0. Sinis matava la gent lligant-los a dos pins doblegats que els desmenbraven en deixar-los anar. La truja de Cromi\u00f3. Escir\u00f3 que s&#8217;asseia a una roca d&#8217;un penyasegat i obligava els passatgers a que li rentessin els peus; quan s&#8217;ajupien els llen\u00e7ava al mar d&#8217;una patada. Cerci\u00f3 a Eleusis reptava els viatgers a lluita cos a cos i els matava estrenyent-los amb una abra\u00e7ada. Damastes (Procust) feia jeure els passatgers a un llit, i si no hi arribaven els estirava els membres amb un potro, i si els sobrava els serrava [met\u00e0fora d&#8217;alg\u00fa poc adaptable]. (G96) A Atenes ser\u00e0 reconegut per Egeu i sobreviu l&#8217;intent de Medea d&#8217;enverinar-lo, que volia afavorir el seu fill.(G97)<br \/>\nL&#8217;envia a Creta on Minos havia establert que cada 9 anys s&#8217;enviessin 7 nois i 7 noies al laberint on eren devorats pel Minotaure. Egeu li va donar unes veles blanques per assenyalar si havia sobreviscut en tornar, i negres si no era aix\u00ed. Ariadna, la filla de Minos s&#8217;enamor\u00e0 de Teseu i li d\u00f3na un cabdell de fil vermell per poder sortir del laberint a canvi de la promesa que es casaria amb ella. Teseu mat\u00e0 el Minotaure i fug\u00ed de Creta amb Ariadna. Per\u00f2 l&#8217;abandon\u00e0 a Naxos. M\u00e9s tard es cas\u00e0 amb Dionisos (G98). De tornada Teseu oblid\u00e0 canviar les veles i Egeu es llen\u00e7\u00e0 al mar, que des d&#8217;aleshores s&#8217;anomena aix\u00ed. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-vaixell-de-teseu\/\">El vaixell de Teseu<\/a> que va fer el viatge de Creta a Delos va haver de ser reparat i moltes fustes substituides. Federalitzacio de l&#8217;\u00c0tica (G99)Teseu far\u00e0 m\u00e9s endavant una expedici\u00f3 contra les amazones (G100) i rapt\u00e0 Ant\u00edope que li donar\u00e0 Hip\u00f2lit (G101). Per\u00f2 es casar\u00e0 amb Fedra n\u00e9ta de Minos. Far\u00e0 amistat amb Piritous. En el casament d&#8217;aquest amb Hipod\u00e0mia, els centaures convidats, no coneixien el vi per\u00f2 quan el van olorar, van rebutjar la llet, es van emborratxar i van violar dones i nois fins que els lapites els van expulsar.[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquitectura-classica\/\">tema del Partenon<\/a>] (G102)<br \/>\nAmb Piritous raptaran Helena i m\u00e9s endavant voldran pretendre Pers\u00e8fone, la filla d&#8217;Hades. Aquest simul\u00e0 acollir-los per\u00f2 els feu seure a la cadira de l&#8217;oblit, que es transformar\u00e0 formant part d&#8217;ells i per tant no en podien sortir sense mutilar-se. M\u00e9s tard ser\u00e0 alliberar per Heraclea que a l&#8217;arrencar\u00e0 de la cadira per\u00f2 un tros de carn hi quedar\u00e0 enganxada. Per aix\u00f2 els descendents de Teseu tenen el cul petit (G103). Morir\u00e0 poc despr\u00e9s de tornar. (G104).<br \/>\nTrag\u00e8dies d&#8217;Eur\u00edpides: Medea, Hip\u00f2lit.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"tragediatebana\">La trag\u00e8dia tebana<\/h2>\n<p>\u00c8squil, Set contra Tebes. S\u00f2focles, Edip rei, Ant\u00edgona, Edip a Colonos. Eur\u00edpides, Les Suplicants (v\u00eddues els argius que havien anat a lluitar contra Tebes), Les Fenicies, Les Bacants.<br \/>\n[el 2005 vaig voler passar-hi, una <a href=\"https:\/\/photos.google.com\/share\/AF1QipPeIkkc-YSZZwBgiySP4cOrxZ1lhxoefxp7tAIc4J9d26rf2423tFCFdlq9F5T1DA\/photo\/AF1QipM64YAaBof5a4HJOfQj6XjTxnJT-Mm5W_h0md60?key=V29qZEhvaHN1NXdYV3BMb2szT0dEcTU2R2EtNDl3\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">poblaci\u00f3<\/a> petita i normal]<\/p>\n<p><strong>Edip<\/strong> (G85). Cadme, va sembrar els camps amb les dents de la serp, i en van sortir els homes &#8220;sembrats&#8221;.<\/p>\n<ul>\n<li>Laios, es cas\u00e0 amb Iocasta, i fou predit que el fill el mataria. Repudi\u00e0 la dona per\u00f2 aquesta l&#8217;emborratx\u00e0 i aix\u00ed aconsegu\u00ed quedar embarassada. El fill fou abandonat, per\u00f2 un pastor el trob\u00e0 i fou acollit pels reis de Corint. L&#8217;oracle de Delfos li predigu\u00e9 que mataria son pare i jeuria amb sa mare. Aix\u00ed que abandon\u00e0 el palau i se n&#8217;an\u00e0 a c\u00f3rrer m\u00f3n. Pel bosc es creu\u00e0 amb Laios amb qui discut\u00ed, i el mat\u00e0. Tebes estava assolada per l&#8217;esfinx, cap de dona, cos de lle\u00f3, cua de ser i ales d&#8217;\u00e0liga [era a Schonbrun a Viena que n&#8217;hi havia? al kerameikos?] i a cada viatger li plantejava l&#8217;enigma de l&#8217;animal que primer va a quatre potes, despr\u00e9s a dos, i finalment a tres. Edip resolgu\u00e9 l&#8217;enigma, els tebans el van fer rei, i es marid\u00e0 amb Iocasta.<br \/>\nUna pesta assol\u00e0 Tebes i l&#8217;oracle digu\u00e9 que cerquessin l&#8217;assass\u00ed de Laios. Edip promet\u00e9 desterrar-lo. L&#8217;endev\u00ed Tir\u00e8sias (cec, uns diuen que ho f\u00e9u Atena quan la sorprengu\u00e9 banyant-se nua, per\u00f2 que a canvi la serp Erictoni li llep\u00e0les orelles per tenir el do de la profecia; d&#8217;altres que en matar una serp es convert\u00ed en dona, i arrib\u00e0 a ser una prostituta famosa, interven\u00ed en una disputa entre Zeus i Hera sobre qui gaudia m\u00e9s de l&#8217;acte sexual i va dir que &#8220;dividint el plaer en deu parts, nou van a la dona i una a l&#8217;home&#8221;. Tir\u00e8sias ho revel\u00e0, Edip es ceg\u00e0 i marx\u00e0 a l&#8217;exili, expulsat per Creont, acompanyat per Antigona fins a Colonos, prop d&#8217;Atenes, perseguit per les Er\u00ednies; on mor\u00ed. (Graves diu que \u00e9s una construcci\u00f3 &#8220;err\u00f2nia a partir d&#8217;il\u00b7lustracions&#8221;, si b\u00e9 no cal exagerar com Freud, la for\u00e7a de la narraci\u00f3 \u00e9s extraordin\u00e0ria).<\/li>\n<li><strong>Set contra Tebes<\/strong> (\u00c8squil, Eur\u00edpides Fen\u00edcies) G106. Despr\u00e9s que Edip fos desterrat, els seus fills Eteocles i Polinices van acordar regnar en anys alterns. Per\u00f2 Eteocles en nega a tornar el poder i Polinices fou desterrat. S&#8217;ali\u00e0 amb Adrast per atacar Tebes juntament amb sis cabdills m\u00e9s. Amfiarao i els jocs de Nemea. Cadascun se situa davant de cadascuna de les set portes. Despr\u00e9s d&#8217;una lluita seran derrotats. Eteocles i Polinices lluiten i es maen l&#8217;un a l&#8217;altre. El seu oncle Creont pren el tron. No deixa enterrar els enemics morts per\u00f2 la seva germana Ant\u00edgona ho far\u00e0 en secret. Creont ho descobreix i ordena el sue fill Hem\u00f3n, amb qui estava promesa, que l&#8217;enterri viva. Per\u00f2 Hem\u00f3n s&#8217;hi casar\u00e0 d&#8217;amagat. Anys m\u00e9s tard Creont ho descobreix i els far\u00e0 morir els dos. [Ant\u00edgona]. Els Ep\u00edgons (G107)<br \/>\n<hr \/>\n<h2 id=\"atreuorestes\">D&#8217;Atreu a Orestes, T\u00e0ntal<\/h2>\n<\/li>\n<li><strong>El suplici de T\u00e0ntal<\/strong> (G108) era amic de Zeus i convidat menjar amb els d\u00e9us. Per\u00f2 revel\u00e0 els seus secrets i rob\u00e0 menjar div\u00ed per compartir amb els mortals. Tamb\u00e9 serv\u00ed als d\u00e9us el seu propi fill P\u00e8lops, esquarterat i guisat. Va ser castigar a patir gana i set, penjat d&#8217;un arbre ple de peres i figues que no pot abastar, i amb l&#8217;aigua que li arriba a la cintura per\u00f2 de la qual no pot arribar a beure mai.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A8lops\"><strong>P\u00e8lops<\/strong><\/a>. Zeus far\u00e0 ressucitar P\u00e8lops, tall bell que Posid\u00f3 se n&#8217;enamorar\u00e0. Hereta el tron del seu pare. Pret\u00e9n Hipod\u00e0mia i haur\u00e0 de competir en una cursa de carros amb Enomao, el seu pare, que tenia unes eg\u00fces filles del vent. Qui perdia, moria. El podr\u00e0 v\u00e8ncer gr\u00e0cies a un carro i cavalls que li dona Posid\u00f3. S&#8217;estableix al centre de la pen\u00ednsula que s&#8217;anomenar\u00e0 Pelopon\u00e8s. G109. Va tenir diversos fills (G110), entre ells <strong>Atreu i Tiestes<\/strong> (G111). Aquests competeixen pel tron de Micenes. El segon sedueix la A\u00e8rope, la dona del primer, i aconsegueix que se s\u00e0piga que havia amagat la pell d&#8217;un be dedicat a Artemis. Per\u00f2 Zeus afavoreix Atreu fen tornar el sol enrere i aquest recupera el tron. M\u00e9s tard Atreu convida Tiestes fent veure que l&#8217;ha perdonat per\u00f2 abans mata els seus fills, els cuina i serveix a Tiestes en un banquet. Tiestes fuig i seguint l&#8217;oracle de Delfos viola la seva filla Pelopia que engendrar\u00e0 Egist que acabar\u00e0 matant Atreu.<\/li>\n<li><strong>Agam\u00e8mnon<\/strong>, fill d&#8217;Atreu tornar\u00e0 fent fora Tiestes i Egist i es casa amb Climmenestra. Tindran com a fills Orestes, Electra, Ifig\u00e8nia i Crisotemis.\u00a0 Menelaus es casa amb Helena. (G112). Paris rapta Helena i es desencadena la guerra de Troia. Agam\u00e8mnon i Menelaus estarien fora deu anys. Ifig\u00e8nia seria sacrificada a Aulis [Eur\u00edpides]. Egist sedueix Climmenestra i quan aquest torna de la guerra amb Casandra, Climmenestra i llen\u00e7a una xarxa quan es banyava i Egist el mata.<\/li>\n<li><strong>Orestes<\/strong> \u00e9s criat als boscos per uns pastors i Electra viu al palau, pobra.(G113) Quan es fa gran torna a Micenes i amb l&#8217;ajuda d&#8217;Electra maten Egist i Climmenestra. Per\u00f2 com a c\u00e0stig pel matricidi Orestes \u00e9s perseguit per les Er\u00ednies, que tenen serps per cabells, cap de gos i ales de ratpenat. (G114). Ser\u00e0 condemnat a mort per\u00f2 salvat per Apol\u00b7l\u00f3. Desterrat i perseguit per les Er\u00ednnies, ser\u00e0 sotm\u00e8s a judici a Atenes. [ \u00e9s una escenificaci\u00f3 entre el poder matrilineal, representat per les Er\u00ednnies i el patriarcat, representat per Apol\u00b7l\u00f3]. Tot i que \u00e9s absolt, les Er\u00ednnies clamen venjan\u00e7a. Seran pacificades per Atenea que els proposa d&#8217;estar-se a una cova i que els facin sacrificis a canvi de que invoquin vents favorables i bones collides. [\u00c8squil, les Eum\u00e8nides](G115). Per\u00f2 queden tres Er\u00ednnies que persegueixen Orestes fins a T\u00e0uride, on hi havia culte a una imatge sagrada d&#8217;Artemis. En tenia cura Ifig\u00e8nia, que secretament havia estat salvada de ser sacrificada per Artemis. (G116).\u00a0 Orestes anava a ser executat per Toante, rei de T\u00e0uride per\u00f2 Ifig\u00e8nia reconeix el seu germ\u00e0 i el salva enganyant el rei. Orestes acabar\u00e0 tornant a Micenes (G117) i quan mor Menelaus els espartans el faran rei.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"heracles\">Heracles<\/h2>\n<p>S\u00f2focles, Les dones de Traquis. Eur\u00edpides, La follia d&#8217;Heracles, Alcestis, Els fills d&#8217;H\u00e9rcules. [Tema d&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-classica\/\">escultures<\/a> amb al garrot]<\/p>\n<ul>\n<li>Naixement i joventut.<br \/>\nZeus jeu durant tres nits amb Alcmena fent-se passar per Amfitri\u00f3, havent demanat al sol que apagu\u00e9s la llum, les hores que no avancin i la lluna que vagi m\u00e9s lentament. Donaria llum a Heracles, que vol dir &#8220;gl\u00f2ria d&#8217;Hera&#8221; (G118). Alcmena abandona el nen al bosc tement la ira d&#8217;Hera per\u00f2 atenea per indicaci\u00f3 de Zeus enganya Hera per que l&#8217;alleti i el nen xucla tan fort que s&#8217;escapa un raig al cel: la via L\u00e0ctia. Rebr\u00e0 lli\u00e7ons de conduir carros, tir a l&#8217;arc, lluita, cant, lira i literatura. (G119). Les filles de Tespi (G120). Derrota d&#8217;Ergino. (G121). DEgut als seus excessos, Hera el fa embogir i mata els seus fills. Consulta l&#8217;Orale de Delfos que li diu que haur\u00e0 de servir euristeu durant dotze anys i dur a terme els treballs que li encarregui.(G122).<\/li>\n<li>Els dotze treballs d&#8217;H\u00e8rcules.<br \/>\nPrimer treball: el lle\u00f3 de Nemea (G123).\u00a0 Segon treball: la Hydra de Lerna, que tenia cos de gos amb vuit caps, un d&#8217;ells immortal i que matava nom\u00e9s amb l&#8217;al\u00e8; quan se li tallava un cap en sortien dos m\u00e9s (G124). Tercer treball: capturar viva la c\u00e9rvola de Cer\u00ednia (G125). Quart treball: el senglar d&#8217;Erimant (G126). Cinqu\u00e8 treball: netejar els fems dels estables d&#8217;Augies (G127). Sis\u00e8 treball: les aus estinf\u00e0lides (G128). Set\u00e8 treball: el toro de Creta (G129). Vuit\u00e8 treball: les eug\u00fces de Diomedes (G130). Nov\u00e8 treball: el cintur\u00f3 d&#8217;Hip\u00f2lita, la reina de les amazones (que trencaven els bra\u00e7os i cames dels nens mascles per limitar-los a fer les tasques dom\u00e8stiques. (G131). Des\u00e8 treball: els bous de Geri\u00f3 que era un gegant que vivia a Tartessos, l&#8217;home m\u00e9s fort del m\u00f3n, amb tres caps i sis bra\u00e7os; les columnes d&#8217;H\u00e9rcules a Cadis (G132). Onz\u00e8 treball: les pomes de les Hesp\u00e8rides, d&#8217;una pomera d&#8217;or regal de la mare Terra a Hera que l&#8217;havia plantat al seu jard\u00ed div\u00ed, al mont Atlas, on els cavalls del sol acabaven el seu viatge. Les Hesp\u00e9rides, filles d&#8217;Atlant, les robaven i Hera ho va fer vigilar per un drac. Heracles substituir\u00e0 Atlant a sostenir el firmament mentre ell agafa tres pomes. De tornada lluita amb Anteu, que recuperava forces quan tocava terra de manera que Heracles li trencar\u00e0 les costelles a l&#8217;aire. A les muntanyes de C\u00e2ucas troba <strong>Prometeu<\/strong> encadenat i suplica a Zeus que el perdoni, cosa que far\u00e0. Per\u00f2 per simbolitzar que segueix castigat a ser presoner, dur\u00e0 un anell amb una pedra engastada, el primer de tots. Heracles mata el voltor que cada dia li devorava el fetge. (G133). Dotz\u00e8 treball: la captura de Cerber (G134). Per aix\u00f2 va iniciar-se en els <strong>misteris d&#8217;Eleusis<\/strong>, restringit als atenesos, per la qual cosa es va fer fill adoptiu. Baixar\u00e0 al T\u00e0rtar i creuar\u00e0 el riu Est\u00edgia amb Caront, dominant el gos de tres caps.<\/li>\n<li>Altres<br \/>\nL&#8217;assassinat de \u00cdfitus (G135). Heracles \u00e9s venut com a esclau a la reina Onfale. Captura els bessons <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cercops_(mitologia)\">Cercops<\/a> que no la deixaven dormir, una bandolers i entabanadors. Heracles els penja de cap per avall i aleshors li veuen el cul que estava bronzejat perqu\u00e8 la pell del lle\u00f3 n el cobria. Van esclatar a riure i al final Heracles amb ell (d&#8217;aqu\u00ed es va treure el nom de l&#8217;hom\u00ednid Cercopitecus). En una ocasi\u00f3 Heracles i \u00d2nfale es van intercanviar la roba i quan Pan que s&#8217;havia enamorat d&#8217;ella es va introduir al llit i va intentar fer l&#8217;amor a Heracles crient que era ella, va sortir rebotat. \u00d2mfale al final l&#8217;allibera i H tornar\u00e0 a casa amb regals (\u00f2mfale, &#8220;el melic&#8221;, simbolitzaria com un home fort es converteix en esclau d&#8217;una dona lasciva i ambiciosa).\u00a0 (G136). H va a Troia i allibera Hes\u00edone que estava encadenada a una roca i amena\u00e7ada per un monstre. El seu pare Laomendont li promet\u00e9 les eg\u00fces immortals que Zeus li havia donat per haver raptat Gan\u00edmedes. H ven\u00e7 el monstre per\u00f2 Laomedont no li vol donar les eg\u00fces i h ataca la ciutat amb Telamon. Abans havia embolicat el seu fill acabat de n\u00e9ixer, \u00c0iax, amb la pell de lleo, fent-lo invulnerable excepte al coll i l&#8217;aixella que no van quedar coberts. H mata Telamon i tots els seus fills excepte Podarces que havia mantingut que s&#8217;havien de donar els cavalls a H. \u00c9s venut com a esclau per\u00f2 Hes\u00edone el redimir\u00e0 i canviar\u00e0 el nom a <strong>Pr\u00edam<\/strong>. (G137).\u00a0 La conquesta d&#8217;H\u00e8lide, Zeus espantamosques, Jocs ol\u00edmpics. (G138). La presa de Pilos, lluiten Heracles i Atenea contra Ares, Hera, Posid\u00f3 i Hades. (G139). Els fills d&#8217;Hipocoon, Heracles ataca Esparta (G140). Auge (G141). H combat amb Aqueloo per aconseguir Deianira. Aqueloo podia prendre la forma de toro, serp, o home amb cap de toro. Despr\u00e9s de matar un coper per accident, marxava a Traquis amb Deianira quan es troben que havien de travessar el riu Eveno que tenia com a barquer el centaure Nesos. Aquest diu que far\u00e0 creuer Deinaria mentre H el travessa nedant. Per\u00f2 intentar\u00e0 violar-la. En demanar auxili, H el mata de lluny amb una fletxa. Nesos per venjar-se enganya Deianira dient que si barreja la seva sang amb el semen i oli d&#8217;oliva, H sempre li ser\u00e0 fidel. (G142). Heracles a Traquis, combat amb Cicnos (G143). H ataca Ecalia en repres\u00e0lia perqu\u00e8 no li han entregat Yole (G144). Deianira decideix fer servir la roba impregnada amb la sang de Nesos. En posar-se-la, se li desfan les carns. Ser\u00e0 cremat en una pira i la part divina puja a l&#8217;Olimp on, malgrat l&#8217;oposici\u00f3 d&#8217;Hera, es convertir\u00e0 en un dels ol\u00edmpics i far\u00e0 de porter del cel (G145). Els fills d&#8217;Heracles (G146).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"troia\">La guerra de Troia<\/h2>\n<p>Homer, La Il\u00edada, L&#8217;Odissea. S\u00f2focles, \u00c0iax, Filoctetes. Eur\u00edpides, Helena, H\u00e8cuba, Les Troianes, Andr\u00f2maca, Resos, El C\u00edclop.<\/p>\n<ul>\n<li>Troia i el rapte d&#8217;Helena.<br \/>\nFundaci\u00f3 de Troia (G158). Antecedents, saqueig d&#8217;Heracles que l&#8217;entrega a Pr\u00edam. Va tenir molts fills entre els quals H\u00e9ctor, Paris i <strong>Cassandra. Aquesta tindria el do de la profecia i alhora la maledicci\u00f3 que ning\u00fa mai no la creuria.<\/strong> Menelaus es casa amb la bella Helena, filla de Tindareu. Paris, bell i intel\u00b7ligent, \u00e9s reclamat per Hermes a jutjar quina \u00e9s la deessa m\u00e9s bella, Hera, Atenea o Afrodita. Es decideix per aquesta que li promet que far\u00e0 que Helena s&#8217;enamori d&#8217;ell. (G159). Agam\u00e9mnon i Menelaus demanen reparaci\u00f3 per\u00f2 Pr\u00edam no en sabia res ja que Paria encara no havia arribat, i a m\u00e9s Hes\u00edone, la germana de Pr\u00edam, havia estat raptada per grecs. Aquests comen\u00e7aran a reclutar un ex\u00e8rcit. Els costar\u00e0 conv\u00e8ncer a Odisseu d&#8217;\u00edTaca, casat amb Pen\u00e8lope, suposadament fill de Laertes per\u00f2 en realitat de S\u00edsif i Anticlea. N\u00e9stor. Aiax de Salamina, Idomeneu de Creta. Aquil\u00b7les (amb els seus mirmidons) a qui la seva mare Tetis havia submergit al riu Estigia fent-lo invulnerable, subjectant-lo pel tend\u00f3. Va ser criat pel savi centaure Quir\u00f3. Diomedes. La flota es reuneix a \u00c0ulide. (G160).<\/li>\n<li>La guerra.<br \/>\nLes naus no poden salpar per l&#8217;ira d&#8217;Artemis que nom\u00e9s s&#8217;aplicar\u00e0 amb el sacrifici d&#8217;Ifig\u00e8nia, salvada in extremis per Artemis. [Eur\u00edpides] (G161). Segueixen nou anys de guerra (G162). Els grecs conquereixen moltes ciutats del voltant. Enees, i els dard\u00e0nides, de Romania, ser\u00e0 aliat de Troia. Odisseu acusa amb enganys a Palamedes que ser\u00e0 jutjat i executat. Havia estat inventor del joc de daus, els fars, la balan\u00e7a i les mesures, el disc, l&#8217;alfabet i els sentinelles. Aquil\u00b7les s&#8217;ofen quan Agam\u00e9mnon es queda Briseida, una esclava que li havia estat assignada. Ell i els seus mirm\u00eddons es retiren (G163). Combat de Menelaus i Paris que ser\u00e0 salvat per Afrodita. \u00c0iax i H\u00e9ctor combaten sense que guanyi ning\u00fa i intercanvien regals. Odisseu mat\u00e0 Resos i els seus cavalls. Havia estat profetitzat que Troia no cauria mentre els conserv\u00e9s. Patrocle ataca Troia que hauria caigut sense la intervenci\u00f3 d&#8217;Apol\u00b7l\u00f3. H\u00e9ctor el mata. Combat entre Aquil\u00b7les i H\u00e9ctor, a qui mata. Pr\u00edam s&#8217;entrevista amb Aquil\u00b7les per acordar el rescat del cad\u00e0ver [una de les millors escenes de la Il\u00b7l\u00edada]. Segueix la lluita. Una fletxa de Paris guiada per Apol\u00b7l\u00f3 ferir\u00e0 Aquil\u00b7les al tal\u00f3, l&#8217;\u00fanic lloc on era vulnerable (G164). Agam\u00e9mnon concedeix les armes d&#8217;Aquil\u00b7les a Odisseu causant la ira d&#8217;\u00c0ixax. Aquest voldr\u00e0 atacar els grecs en venjan\u00e7a per Atenea el fa embogir i en canvi mata el bestiar. Quan recupera el seny se su\u00efcida. [S\u00f2focles]. (G165). Els oracles de Troia. L&#8217;arquer Filoctetes mata Paris [S\u00f2focles] (G166). Odisseu es fa seva l&#8217;estratagema d&#8217;Atena de construir un cavall on s&#8217;amagarien 23 guerrers, presentar-lo com a regal als troians en tant que ofrena a Atenea (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Timeo_danaos_et_dona_ferentes\">Timeo Danaos et dona ferentes<\/a>) i fer veure que la resta de l&#8217;ex\u00e8rcit abandona i el campament i es fa a la mar.\u00a0 Abans havia conven\u00e7ut Helena de tornar a Micenes (G167) . [Eur\u00edpides les troianes]. Laocoont avisava que era un engany i volia fer un sacrifici a Posid\u00f3 per\u00f2 Apol\u00b7lo envia dues serps que van matar-lo a ell i als seus fills [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-classica\/\">Laocoont<\/a>]. Els troians refiats fan un banquet. Els grecs baixen del cavall, obren le sportes i saquegen Troia. H\u00e9cabe els maleeix (G168) [Eur\u00edpides, H\u00e9cabe]. El retorn ser\u00e0 dif\u00edcil. Menalaus marxa sense voler fer sacrificis a Atena per\u00f2 no troba vents propicis. A l&#8217;illa de Faros la nimfa Id\u00f2tea li diu que nom\u00e9s podr\u00e0 v\u00e8ncer l&#8217;encanteri si captura el seu pare, el d\u00e9u<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o4\"> Proteu<\/a>, que era capa\u00e7 de transformar-se en Lle\u00f3, serp, pantera, senglar, aigua o arbre [ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-poesia-significat-coneixement-veritat\/\">la poesia<\/a> ]. Haur\u00e0 de fer una visita a Egipte i fer sacrificis als d\u00e9us. Arribar\u00e0 a Micenes despr\u00e9s que Orestes hagi venjat l&#8217;assassinat del seu pare Agam\u00e9mnon a mans d&#8217;Egist i Climmenestra. (G169). Diomedes, Idomeneu i Filoctetes tornen a casa i es troben que les dones els han estat infidels. Nom\u00e9s el savi N\u00e9stor tindr\u00e0 una vellesa tranquil\u00b7la.<\/li>\n<li>Els viatges d&#8217;Odisseu- [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%c2%b7liada-lodissea\/\">Homer<\/a>] (G170).<br \/>\nEls lot\u00f2fags, amb el fruit que feia oblidar la missi\u00f3. El C\u00edclop Polifem. L&#8217;odre que tancava els vents. Els lestr\u00edgons que els apedreguen. La deessa Circe que converteix els mariners en porcs. El viatge a l&#8217;Hades a consultar Tiresias. Les sirenes, Escila i Caribdis, Odisseu lligat al pal de la nau i els mariners amb les orelles tapades. La nimfa Calipso. Nausicaa. Quan arriba a casa (G171), Pen\u00e9lope fa esperar els pretendents teixint un tap\u00eds de dia que desf\u00e0 de nit. Odisseu es disfressa de captaire i demanar\u00e0 provar a tensar l&#8217;arc. Maten els pretendents.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"jason\">J\u00e0son i els argounautes, Medea<\/h2>\n<p>[Eur\u00edpides, Medea]<\/p>\n<ul>\n<li>Apol\u00b7l\u00f3 hauria tingut un fill amb Ps\u00e0mate, Linus, que van ser morts pel pare d&#8217;ella Cr\u00f2topo, per la qual cosa Apol\u00b7l\u00f3 va castigar la ciutat d&#8217;Argos fins que li van fer ofremes (G147). Pelias, fill de Posid\u00f3 va arrabassar el tron de Yolco i feu matar tots els descendents d&#8217;Eol llevat d&#8217;Eson que havia renunciat al tro. Per\u00f2 aquest havia tingut un fill d&#8217;amagat que va ser enviat al mont Peli\u00f3 on va ser creiat pel centaure Quir\u00f3. Aquest, anomenat primer Diomedes i despr\u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/J%C3%A0son\">J\u00e0son<\/a>, recuperar\u00e0 el tron despr\u00e9s de prometre alliberar el pa\u00eds d&#8217;una maledicci\u00f3. Havia de tornar amb l&#8217;\u00e0nima de Iolco i el vell\u00f3 d&#8217;or [la pell d&#8217;un be]. El vell\u00f3 estava penjat d&#8217;un arbre a la C\u00f4lquida, m\u00e9s enll\u00e0 del mar negre, vigilat dia i nit per un drac. Per a la missi\u00f3, Argos va construir una nau, anomenada Argo. El van acompanyar 55 herois, els argonautes, entre els quals hi havia Orfeu, C\u00e0stor, P\u00f2l\u00b7lux, Peleu, H\u00e8racles, Teseu, Laertes, Atalanta i Meleagre. (G148).<\/li>\n<li>A Mir\u00ednia, les Lemnies van matar tots els seus marits que es queixaven que feien mala i olor i prenien noies de Tr\u00e0cia com a concubines. Per\u00f2 Hips\u00edpila va salvar el seu pare, el rei Toante posant-lo en una barca de rems. Quan va arribar l&#8217;Argo d&#8217;entrada es disposaven a lluitar per\u00f2 despr\u00e9s una anciana e\u00f1s va aconsellar que els acollissin i tinguessin fills amb ells. S&#8217;haurien quedat all\u00e0 si Heracles no els hagu\u00e9s recordat el seu deure. Es vanf er a la mar i van ser acollits pel rei C\u00edcic. Tornats a la mar, un vent els va fer tornar enrere i en la negra nit van ser atacats per uns guerrers. Era C\u00edcic que els prenia per pirates i a qui van matar.(G149)<\/li>\n<li>Hilas, el preferit d&#8217;Heracles, va anar a buscar aigua. Era tan bell que les nimfes se&#8217;n van enamorar i se&#8217;l van endur a una cova sota l&#8217;aigua. Heracles i Polifem el van cercar en va. A B\u00e9bricos P\u00f2l\u00b7lux derrotar\u00e0 el rei \u00c0mic que desafiava els visitants a pugilat i els matava. Fineu els aconsellar\u00e0 sbre qu\u00e8 fer a la C\u00f4lquide. (G150)<\/li>\n<li>A l&#8217;estret del B\u00f2sfor hi havia les roques Simpl\u00e8gades que quan s&#8217;acostava un vaixell es tancaven i l&#8217;esclafaven. Per consell de Fineu van enviar un colom\u00a0 a qui les roques nom\u00e9s van rtallar les ales de la cua i quan retrocedien va passar l&#8217;Argo. Despr\u00e9s es van protegir dels estols d&#8217;aus que ferien els mariners amb ales de bronze. (G151).<\/li>\n<li>La presa del vell\u00f3 d&#8217;or. El rei Eetes fa veure que accedeix a lliurar el vell\u00f3 per\u00f2 exigeix unes proves impossibles, llaurar el camp d&#8217;Ares amb dos toros salvatges que exhalaven foc i sembrar-hi les dents de serp que havien sobrat de Tebes. Afrodita far\u00e0 que Eros dispari una fletxa i Medea, la filla de Eetes, facilitar\u00e0 a J\u00e0son un ung\u00fcent per protegir-se dels toros. Sembra el cap i de les dents en neixen guerrers armats que lluiten entre ells. Eetes refusa de donar-li el vell\u00f3 i els vol fer matar. Per\u00f2 Medea condueix J\u00e0son al recinte d&#8217;Ares on hi ha el vell\u00f3 protegit pr un drac que Medea encantar\u00e0. Prenen el vell\u00f3 i fugen amb l&#8217;Argo (G152).<\/li>\n<li>Els argonautes maten el germ\u00e0 de Medea i tornen a Tess\u00e0lia per\u00f2 J\u00e0son i Medea han d&#8217;anar a veure Circe per que els purifiqui de l&#8217;assassinat. (G153)<\/li>\n<li>Tornada de l&#8217;Argos, esquiven les sirenes perqu\u00e8 Orfeu encara canta millor. A Creta Medea desactivar\u00e0 el sentinella de bronze que apedrega els vaixells, destapant la vena per on corria el licor div\u00ed que servia de sang. (G154).<\/li>\n<li>Entretant Pelies havia mort els pares de J\u00e0son, pensant que no tornaria. No s&#8217;atreveixen a atacar la ciutat per\u00f2 Medea simular\u00e0 ser \u00c0rtemis i prometr\u00e0 a Pelies que el rejovenir\u00e0 si el trossegen i bullen en una olla. Els argonautes ocuparan la ciutat sense resist\u00e8ncia per\u00f2 J\u00e0son \u00e9s desterrat.(G155)<\/li>\n<li>J\u00e0son i Medea regnaran a Corint. Deu anys despr\u00e9s J\u00e0son sospita que Medea aconsegu\u00ed el tron enverinant el rei i voldr\u00e0 casar-se amb la tebana Glauce, filla de Creont. Medea els envia com a regal una corona d&#8217;or i una t\u00fanica blanca. Quan Glauce se les posa \u00e9s consumida per les flames aix\u00ed com tots els que eren a palau llevat de J\u00e0son que salta per una finestra. Els corintis mataran els fills de Medea. En la versi\u00f3 d&#8217;Eur\u00edpides \u00e9s ella qui hauria mort els seus fills. Eur\u00edpides ho hauria presentat aix\u00ed despr\u00e9s que els corintis li paguessin una suma de diners.(G156)<\/li>\n<li>Medea fuig a Tebes per\u00f2 aquests la rebutgen per haver mort Creont. Tampoc l&#8217;accepten a Atenes per haver intentat enverinar Teseu.(G157)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"altres\">Altres<\/h2>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cupido_i_Psique\">Cupido i Psique<\/a>. (Grec, Eros i psique, llat\u00ed, Cupido e Anima[Vitralls a Chantilly. Frescos al Palazzo Te]. Hist\u00f2ria de Luci Apuleu. Venus estava gelosa de la bella Psique i deman\u00e0 a Cupido que la fer\u00eds amb una fletxa de manera que s&#8217;enamor\u00e9s d&#8217;un monstre. per\u00f2 per accident es va ferir ell mateix. Com que no es casa els pares consulten un oracle dient que est\u00e0 destinada a alg\u00fa que fins i tot els d\u00e9us temen i l&#8217;han de deixar al cim d&#8217;un precipici vestida de n\u00favia. Pe`ro no troba cap monstre sin\u00f3 el vent Z\u00e8fir que de l&#8217;enduu volant a un palau on es atesa per servents invisibles i a la nit fa l&#8217;amor apassionadament a les fosques, amb un amant desconegut. Enyora les germanes i demana al vent que les hi porti. Aquestes per enveja li diuen que talli el cap al monstre desconegut. Descobrir\u00e0 que \u00e9s Cupid que se&#8217;n va, decebut. Psique, desesperada, cerca Cupido per tot arreu fins que troba el temple de Dem\u00e8ter a qui prega. Aquesta li dir\u00e0 que Venus ho ha descobert tot i ha empresonat CUpido. Ni ella ni Juno la voldran ajudar. Es lliura volunt\u00e0riament a Venus, i \u00e9s assotada per les seves esclaves Inquietud i Tristesa. Li encarrega la tasca de triar tot de grans de cerals barrejats prometent-li que si ho fa en unes hores aprovar\u00e0 la uni\u00f3 amb Cupido. L&#8217;ajudar\u00e0 una col\u00f2nia de formigues. Passa una altra prova d&#8217;obtenir llana d&#8217;unes ovelles salvatges. I encara li dir\u00e0 d&#8217;anar a buscar aigua del riu Cocit, a l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#musesorfeu\">infram\u00f3n<\/a>. Per \u00faltim, li ordena baixar a l&#8217;Hades i demanar a Proserpina [Pers\u00e8fone] una mica de la seva bellesa i guardar-la en una capsa negra. Anava a llen\u00e7ar-se des d&#8217;una Torre quan aquesta li parla i l&#8217;aconsella com superar Cerber (amb uns pastissos de blat), el barquer Caront (pagant-lo amb una moneda). Un cop fora, Psique obre la capsa per\u00f2 en lloc de la bellesa hi ha el son de l&#8217;Est\u00edgia, que la deixa adormida. Cupido, per\u00f2, ha pogut escapar-se i li neteja el son dels seus ulls. Els d\u00e9us els perdonen i podran casar-se, un cop atorgada la immortalitat a Psique. La seva filla es dir\u00e0 Voluptas (Plaer).<br \/>\nIl\u00b7lustrat als vitralls de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/chateau-chantilly\/\">Chantilly<\/a> i frescos del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/palazzo-te\/\">Palazzo Te<\/a> a Mantova.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"origen\">Origen dels mites, hist\u00f2ria de la religi\u00f3<\/h2>\n<p>Segons Robert Graves el mite seria la traducci\u00f3 a taquigrafia narrativa de la pantomima ritual representada als festivals p\u00fablics i registrada gr\u00e0ficament tot sovint a les parets dels temples, gerros. Tota l&#8217;Europa neol\u00edtica, a jutjar pels artefactes i mites que han sobreviscut, tenia un sistema d&#8217;idees religioses notablement homogeni, basat en l&#8217;adoraci\u00f3 de la deessa mare de molts t\u00edtols.<br \/>\nEl s\u00edmbol principal era la lluna, que es veia com a reguladora de les estacions. 28 dies el cicle lunar, 28 dies la menstruaci\u00f3, 364 (?) dies l&#8217;any, que donaria lloc a un sistema de 13 mesos de 28 dies. En les seves tres fases podrien representar tres edats de la vida, o b\u00e9 els tres m\u00f3ns, l&#8217;aire, la terra i el subterrani (Selene, Afrodita, H\u00e8cate). Alguns ritus suposaven fer una pila que es pintava de blanc (la lluna) i s&#8217;hi enterrava un ninot fet de cereals per assegurar la collita. (Nota, al National Geographic de juny 2005 s&#8217;esmenta que l&#8217;\u00e8tnia Csango de Romania presenta a &#8220;Baba Maria&#8221;, la deessa de la lluna o la verge Maria els nou nats). Quan es va establir la relaci\u00f3 entre el coit i la reproducci\u00f3, el paper dels homes es va tornar m\u00e9s important. Un cop l&#8217;any la nimfa o reina tribal elegia un amant anual que era sacrificat quan s&#8217;acabava l&#8217;any. M\u00e9s tard la mort va ser simb\u00f2lica. Quan el rei representava la reina en algun acte es posava els seus vestits, amb pits falsos.<\/p>\n<p>Molts mites grecs es poden llegir com a elaboracions po\u00e8tiques de la invasi\u00f3 de tribus aries de culte patriarcal que saquegen temples de deesses, aix\u00ed, tots els herois i d\u00e9us masculins que maten monstres femenins: Belerofont que mata la Quimera, Perseu la Gorgona medusa, Apol\u00b7l\u00f3 mata la serp Pit\u00f3 a Delfos. Tots els mites de d\u00e9us seduint nimfes es poden llegir com a casos de cabdills helens que s&#8217;unien a sacerdotesses de la lluna locals. I totes les violacions, en el mateix sentit, cultes patriarcals que substitueixen per la for\u00e7a a cultes matriarcals.<\/p>\n<p>(<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ancient_Greek_religion#History\">Hist\u00f2ria de la religi\u00f3 grega<\/a> a WK):\u00a0 Aquesta hip\u00f2tesi no \u00e9s acceptada per tothom. El que s\u00ed sembla evident \u00e9s que els 12 ol\u00edmpics amb Zeus com a &#8220;pare del cel&#8221; tenen una arrel indoeuropea. A l&#8217;\u00e8poca arcaica i cl\u00e0ssica s&#8217;han consolidat unes pr\u00e0ctiques de lleialtat a la polis [com les devocions als sants locals] i alguns santuaris que s\u00f3n venerats a tota Gr\u00e8cia [com Montserrat]. A l&#8217;\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica alguns reis inverteixen molt en construcci\u00f3 de temples, com l&#8217;altar de P\u00e8rgam, ara a Berlin, apuntant a una divinitzaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s evident en la dinastia dels Ptolomeus, per la tradici\u00f3 eg\u00edpcia.<\/p>\n<p>(Mircea Eliade) Amb Alexandre Magne la cultura grega va arribar fins a la \u00cdndia i el grec com\u00fa (koin\u00e9) es parlava i s&#8217;escrivia a la\u00cdndia, Iran, S\u00edria, Palestina, Egipte i It\u00e0lia. Hi haur\u00e0 influ\u00e8ncies de l&#8217;hinduisme i el budisme.<\/p>\n<p><strong>El Pante\u00f3 rom\u00e0<\/strong><br \/>\nEn aquesta \u00e8poca s&#8217;incorporen els cultes a altres divinitats. El culte a Isis originari d&#8217;Egipte, revernciada com a deessa de la fertilitat i m\u00e0gia. Atargatis de S\u00edria, Cibeles d&#8217;Anat\u00f2lia (Fr\u00edgia), la Gran Mare, amb rituals que inclo\u00efen m\u00fasica i dansa,\u00a0 duts a terme per sacerdots eunucs. Apareix Serapis [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/villa-hadriana\/\">Villa Adriana<\/a>], una evoluci\u00f3 dels d\u00e9us egipcis amb influ\u00e8ncia grega que els Ptolomeus impulsaran el segle III. De les campanyes a \u00c0sia els soldats van tornar amb un culte mist\u00e8ric a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(mitologia)\">Mitra<\/a>, una de\u00eftat d&#8217;origen persa.\u00a0 El cristianisme va tenir els seus adeptes i es va convertir en religi\u00f3 oficial amb Constant\u00ed i l&#8217;edicte de Mil\u00e0 que acabava amb la seva persecuci\u00f3.\u00a0 El culte a Dionisos, el d\u00e9u del vi, la llibertat i l&#8217;\u00e8xtasi s&#8217;expressava en les\u00a0 Bacchanalia, festivals desinhibits, inicialment secrets [ els festivals pop i les discoteques, amb la m\u00fasica ensordidora, l&#8217;alcohol i les drogues estimulants en serien la versi\u00f3 actual]. El maniqueisme (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mani\">Mani<\/a> s3 BCE) veia l&#8217;univers com una lluita c\u00f2smica entre les forces del b\u00e9 i del mal. Durant el regne d&#8217;Aureli\u00e0 es va imposar el culte a Sol Invictus, el d\u00e9u sol.<\/p>\n<p>Amb Teodosi (381) es van prohibir els cultes pagans no cristians.<br \/>\n(Mircea Eliade) El 396 Alaric, seguit de monjos cristians, incendia el santuari d&#8217;Eleusis. Per\u00f2 el culte a D\u00e8meter hauria seguit en la devoci\u00f3 a santa Demetra, una est\u00e0tua de la qual va ser expoliada a Cambridge. El 1940 una dona vella iu prima va pujar a la parada d&#8217;autob\u00fas d&#8217;Atenes-Corint i com que no duia diners el conductor la va fer baixar a la seg\u00fcent parada, que era Eleusis. Per\u00f2 l&#8217;autob\u00fas no arrencava fins que els altres passatgers es van posar d&#8217;acord per pagar-li el bitllet. Aleshores arrenc\u00e0 i la vella els recrimin\u00e0 el seu egoisme i que serien castigats. I tot seguit va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"creences\">Creences<\/h2>\n<p>[Graves diu, i jo hi estaria d&#8217;acord, que els mites no tenen res a veure amb el subconscient de Jung, que es poden interpretar en clau hist\u00f2rico-pol\u00edtica, que no s\u00f3n m\u00e9s misteriosos que les modernes caricatures electorals. Per\u00f2 aleshores, i el culte i els sacrificis? Alguna part d&#8217;aut\u00e8ntica fenomenologia religiosa hi deuria haver, penso. I d&#8217;altra banda, la &#8220;reducci\u00f3&#8221; dels mites a propaganda religiosa pol\u00edtica els treu la dimensi\u00f3 po\u00e8tica universal]<\/p>\n<p>Cada de\u00eftat estava associada amb un aspecte del m\u00f3n o de la vida humana, el sol, el llamp, el mar, l&#8217;amor, la guerra. Cada ciutat retia culte a una divinitat en especial [aquest politeisme perdura en els sants cristians, cadascun associat amb alguna cosa, santa Ll\u00facia amb la vista, sant Pancra\u00e7, aix\u00ed com la &#8220;m\u00e0gia&#8221; de les rel\u00edquies i que cada vila tingui el seu sant o mare de d\u00e9u particular].<\/p>\n<p>No hi havia una cosmogonia equivalent al G\u00e8nesi. La Teogonia d&#8217;Hes\u00edode era una creaci\u00f3 liter\u00e0ria. La vida m\u00e9s enll\u00e0 de la mort tampoc tenia un paper important. Els d\u00e9us no eren sancionadors de la moral com en el judici final cristi\u00e0. L&#8217;\u00e9xc\u00e9s d&#8217;ambici\u00f3, la hibris, era avorrida i a Atenes constitu\u00efa un crim. Per\u00f2 no era equivalent al pecat. A les trag\u00e8dies\u00a0 ser\u00e0 castigat. Tampoc hi havia uns textos sagrats.<\/p>\n<p>(Cornford) Els d\u00e9us estaven sotmesos al dest\u00ed, la moira. Hi ha una noci\u00f3 que la naturalesa est\u00e0 ordenada\u00a0 moralment i que les transgressions tenen conseq\u00fc\u00e8ncies. Un acte hum\u00e0 immoral contamina la terra. La moira \u00e9s un ordre superior al dels d\u00e9us.\u00a0 \u00c9s impersonal i no t\u00e9 un designi. [aix\u00f2 hauria facilitat la idea d&#8217;un m\u00f3n governat per la ra\u00f3].`Inicialment la naturalesa estaria repartida en diferents dominis [mars, vents] i assignada a diferents daimons impersonals que despr\u00e9s\u00a0 prendrien forma divina. Aquest ordre primordial abastava tant el m\u00f3n f\u00edsic com el m\u00f3n moral, les forces de la naturalesa i els costums socials. Quan els daimons es personalitzen tenim d&#8217;una banda un d\u00e9u mist\u00e8ric, Dionisos, que a trav\u00e9s dels ritus d&#8217;iniciaci\u00f3 est\u00e0 en contacte amb els humans, i els d\u00e9us ol\u00edmpics que viuen separats i [malgrat les intervencions a la Il\u00edada], no s&#8217;interessen gaire pels afers dels homes. Cornford ho compara amb la figura de Jes\u00fas i D\u00e9u pare<br \/>\nLa tesi fonamental de Cornford \u00e9s que els filos\u00f2fs i cient\u00edfics no arriben a conclusions estudiant les dades de l&#8217;experi\u00e8ncia sin\u00f3 per defensar &#8220;les creences que va aprendre als genolls de la seva mare&#8221;.<\/p>\n<p>(Mircea Eliade). La vida de l&#8217;home est\u00e0 plena de patiment i el dest\u00ed ja est\u00e0 decidit. No es pot esperar una compensaci\u00f3 despr\u00e9s de la mort, que \u00e9s una vida disminu\u00efda; no hi ha premi ni c\u00e0stig, llevat d&#8217;Ix\u00edon, T\u00e0ntal i S\u00edsif. Els homes haurien de buscar la virtut per\u00f2 si s&#8217;enorgulleixen massa i cauen en la hibris, seran castigats. L&#8217;home s&#8217;ha de con\u00e8ixer a s\u00ed mateix, ser conscient de les seves limitacions i treure el que pugui del dia.<br \/>\nEls Ol\u00edmpics es reparteixen diferents dominis. Zeus el cel, Posid\u00f3 el mar i els cavalls,\u00a0 de tanta import\u00e0ncia pels indoeuropeus que van arribar a Gr\u00e8cia. Hefest \u00e9s el mag i artes\u00e0. Apol\u00b7lo t\u00e9 la lira i l&#8217;arc i anuncia la voluntat de Zeus a trav\u00e9s dels oracles, que entraven en uns estats ext\u00e0tics. Hermes \u00e9s el menys ol\u00edmpic dels d\u00e9us, el company de l&#8217;home, astut, que afavoreix lladres i enganys. Ser\u00e0 recuperat per l&#8217;alqu\u00edmia.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"practiques\">Pr\u00e0ctiques<\/h2>\n<p><strong>Ofrenes i sacrificis<\/strong><br \/>\n(WK) Les pr\u00e0ctiques depenien de les tradicions de cada temple. Cadascun tenia els seus sacerdots o sacerdotesses.\u00a0 Els sacrificis d&#8217;animals o ofrenes es feien a un altar que estava davant del temple (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquitectura-classica\/\">arquitectura cl\u00e0ssica<\/a>). Quan se sacrificava un animal es cremaven les entranyes i s&#8217;enduien la carn per menjar. Libacions: ofrenes de vi que es vessava a l&#8217;altar. A vegades es llen\u00e7ava un gra d&#8217;encens al foc per que crem\u00e9s [ les ofrenes que veiem als temples budistes ].<\/p>\n<p><strong>Festivals<\/strong><br \/>\nLes ciutats tenien dates en que dedicaven un festival a una divinitat, Pan a l&#8217;Arc\u00e0dia, Zeus a Ol\u00edmpia amb els jocs panhel\u00b7l\u00e8nics, Atenes. Hi havia sacrificis i ofrenes, festes, la gent es vestia millor, s&#8217;engalanaven els carrers [com el diumenge de rams]. El festival de Thesmophoria estava dedicat a D\u00e8meter i Pers\u00e8fone. Dionis\u00edaques.<\/p>\n<p><strong>Temples i oracles<\/strong><br \/>\nNo eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l&#8217;altar fora. Inicialment era un terreny sagrat, un santuari. S&#8217;haurien comen\u00e7at a fer edificacions per allotjar una est\u00e0tua de la divinitat.<\/p>\n<ul>\n<li>Atenes: el Parten\u00f3 a Atena, L&#8217;Erecteion amb les cari\u00e0tides, dedicat a Atenes i Posid\u00f3. Hephaisteion dedicat a Hefest [el d\u00e9u del bricolatge].<\/li>\n<li>Ol\u00edmpia: temples dedicats a Zeus (amb una gran est\u00e0tua). Cada quatre anys se celebraven els jocs ol\u00edmpics. Un dels cultes m\u00e9s importants que van comen\u00e7ar el 776 aC. Els atletes competien en curses a peu, boxa, curses en quadrigues i s&#8217;oferien sacrificis als altars. A l&#8217;\u00e8poca Helenistica els reis el van comen\u00e7ar a fer sobretot per a consolidar el seu poder pol\u00edtics. Els romans hi prenien part per\u00f2 aleshores el seu esperit religi\u00f3s s&#8217;havia debilitat for\u00e7a. Van acabar essent prohibits pels emperadors convertits al cristianisme. Temple dedicat a Hera, jocs Hereus per noies. [Recuperats el 1894 per Pierre de Coubertin].<\/li>\n<li>\u00c8fes, temple d&#8217;\u00c0rtemis<\/li>\n<li><strong>Delfos<\/strong>, temple d&#8217;Apol\u00b7lo, potser el centre de la religi\u00f3 al m\u00f3n grec. Peregrins d&#8217;arreu hi arribaven per consultar la P\u00edtia. [ inicialment era una cova, situada al centre del m\u00f3n (centre que s&#8217;havia determinat quan Zeus va enviar dues \u00e0guiles a donar la volta a l&#8217;univers el vol de les quals es va creuar justament a Delfos). El temple dedicat a Apol\u00b7l\u00f3 era habitat per una sacerdotessa, la Pitia, que entrava en un estat d&#8217;extasi durant el quales comunicava amb els d\u00e9us i podia profetitzar sobre el futur (Apoll\u00f3 era el d\u00e9u de la llum i de la profecia). Al comen\u00e7ament nom\u00e9sprofetitzava un copl&#8217;any, despr\u00e9s va passar a fer-ho cada mes. Molta gent viatjava a Delfos per consultar l&#8217;oracle; calia sacrificar una cabra. Sovint la pregunta era &#8220;faig aix\u00f2? o no?&#8221; i la Pitia simplement triava ea l&#8217;atzar entre faves blanques o negres. D&#8217;altres vegades parlava sobre el que li havien revelat els d\u00e9us. Es fascinant, que al temple hi havia inscrita la frase &#8220;coneix-te a tu mateix&#8221; (no seria aquesta la resposta impl\u00edcita a les preguntes sobre el futur?). Igual que els jocs ol\u00edmpics, Teodosi va tancar l&#8217;oracle.]<\/li>\n<li>S\u00fanion, a Posid\u00f3.<\/li>\n<li>Dodona, a Zeus, amb l&#8217;oracle m\u00e9s antic.<\/li>\n<li>Dydima a Apol\u00b7lo<\/li>\n<li>Epidaure, dedicat a Asclepi, el d\u00e9u metge, va ser el &#8220;centre de salut&#8221; m\u00e9s importat de l&#8217;antiguitat fins que va decaure al segle segon.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Misteris<\/strong><br \/>\nA m\u00e9s de la pr\u00e0ctica p\u00fablica, qui tenia necessitat o inclinaci\u00f3 per una visi\u00f3 m\u00edstica de l&#8217;exist\u00e8ncia i del m\u00e9s enll\u00e0, i una comunitat amb qui compartir aquesta pr\u00e0ctica, podia iniciar-se en un culte que restringia les creences i pr\u00e0ctiques als iniciats.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/misteris-eleusis\/\"><strong>Misteris d&#8217;Eleusis<\/strong><\/a> dedicats a Dem\u00e8ter i Pers\u00e8fone. Rituals que simbolitzen el cicle de la vida i la mort, i que oferirien una cam\u00ed per ren\u00e9ixer a una vida millor. (Mircea Eliade) Hi havia uns misteris petits, oberts a tothom, que se celebraven a la primavera amb ritus de dejuni i purificaci\u00f3 [com la quaresma]. A la tardor tenien lloc els misteris grans, que duraven vuit dies, amb processons i sacrificis. Es pot especular sobre els rituals secrets o <em>telet\u00e9<\/em> a partir d&#8217;alguns textos d&#8217;apologistes cristians. Els rituals reprodu\u00efen l&#8217;experi\u00e8ncia de morir i ressucitar, passant per les tenebres i despr\u00e9s trobant un esclat de llum, llocs purs, prats, m\u00fasica i dansa. O potser consistien en arribar a ser acceptats per les deesses Pers\u00e8fone i D\u00e8meter, de qui depenia l&#8217;agricultura i la renovaci\u00f3 de la vida a les collites. La insist\u00e8ncia en el secret inspiraria altres ritus inici\u00e0tics [els ma\u00e7ons?]<br \/>\n(intro 2005: No \u00e9s probable que puguem visitar Eleusis, per\u00f2 en aquest santuari s&#8217;hi van celebrar uns rituals d&#8217;iniciaci\u00f3 secrets durant m\u00e9s de dos mil anys, desde despr\u00e9s del , del 2000 aC fins a la imposici\u00f3 del cristianisme. El mite diu que D\u00e9meter, la deessa de l&#8217;agricultura, va perdre la seva filla Pers\u00e9fone quan Zeus la va donar en<br \/>\nmatrimoni al seu germ\u00e0 Plut\u00f3, el d\u00e9u del regne de les profunditats (els morts, les ombres). Indignada, D\u00e9meter va marxar de l&#8217;Olimp-on vivien els d\u00e9us-i va intentar suplir la seva abs\u00e8ncia intentant convertir en immortal el fill hum\u00e0 d&#8217;un rei, alimentant-lo amb ambrosia, el menjar dels d\u00e9us, i posant-lo damunt brases enceses. Per\u00f2 no ho va aconseguir per poc. Moguda pel dolor de no poder veure la seva filla va provocar una sequera terrible. Al final Zeus va accedir a demanar a Plut\u00f3 que Pers\u00e9fone sort\u00eds dels inferns, tot i que almenys quatre mesos l&#8217;any hauria de tornar al costat del seu esp\u00f3s. Aix\u00ed va tornar a cr\u00e9ixer el verd a la terra. [Noteu el simbolisme amb el cicle de vida de les plantes anuals, durant quatre mesos sembla que hagin mort, fins que tornen a brotar, cr\u00e9ixer i donar fruita, per &#8220;morir&#8221; altra vegada i tornar al m\u00f3n de les profunditats]. Aleshores D\u00e9meter va tornar a l&#8217;Olimp per\u00f2 abans va transmete el seus rituals i els seus misteris a uns pocs escollits, amb l&#8217;ordre que no podien ser divulgats. El mite es pot entendre en un sentit doble, D\u00e9meter transmet als grecs el secret de la vida, en sentit de l&#8217;agricultura, que els permetr\u00e0 conrear cereals i aliments i sobreviure, per\u00f2 tamb\u00e9 el secret de la vida en el sentit de la immortalitat. Els misteris se celebraven durant vuit dies, un cop l&#8217;any, i hi podien prendre part tots aquells que parlessin grec i tinguessin les mans pures-fins i tot les dones i els esclaus, que estaven exclosos de la democr\u00e0cia. Se saben algunes coses del comen\u00e7ament dels ritus, en que els aspirants es purificaven, cantaven i ballaven en honor a la deessa. Del que venia despr\u00e9s sembla que hi havia una experi\u00e8ncia similar a la de la mort, caminar en la foscor, passar perills [aix\u00f2 devia ser com el t\u00fanel del<br \/>\nterror], fins que s&#8217;arriba a una gran llum en un prat verd, com si fos la nova vida.)<\/li>\n<li><strong>Misteris \u00f2rfics<\/strong>, evocant el descens i retorn\u00a0 dels inferns d&#8217;Orfeu. Creien en la transmigraci\u00f3 de les \u00e0nimes. La purificaci\u00f3 permetria un renaixement millor [molt similar al <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/budisme\/\">budisme<\/a>?] (Mircea Eliade. Originari de Tr\u00e0cia, una de\u00eftat arcaica, i de les primeres a fundar ritus inici\u00e0tics. A l&#8217;obra perduda d&#8217;\u00c8squil, les Bass\u00e0rides, pujava cada mat\u00ed al mont Pangeu per adorar al sol, associat amb Apol\u00b7lo. En seria el devot per excel\u00b7l\u00e8ncia i comparteix amb ell la lira. Com realitzar la uni\u00f3 amb el div\u00ed? &#8220;una certa uni\u00f3 entre el div\u00ed i l&#8217;hum\u00e0 es realitzava durant les orgies dionis\u00edaques, per\u00f2 era temporal i s&#8217;obtenia amb el cost d&#8217;una obnubilaci\u00f3 (=Trastorn mental caracteritzat per la lentitud de pensament i l\u2019ofuscaci\u00f3. de la consci\u00e8ncia. Els \u00f2rfics van acceptar la lli\u00e7\u00f3 dionis\u00edaca -la participaci\u00f3 de l&#8217;home en el div\u00ed, i en van treure la conclusi\u00f3 que l&#8217;\u00e0nima era immortal i divina. Per\u00f2 en lloc de l&#8217;orgia el que farien seria la katharsis, la purificaci\u00f3 d&#8217;Apol\u00b7lo. A trav\u00e9s de Pit\u00e0gores arriba a Plat\u00f3 una idea de l&#8217;\u00e0nbima immortal tancada en el cos (soma) com si fos un sepulcre (sema). En morir som jutjats i passat un temps ens reencarnem despr\u00e9s d&#8217;oblidar en beure de l&#8217;aigua del Leteu. [Plat\u00f3, el mite d&#8217;Er. Semblan\u00e7a amb el budisme] Per\u00f2 els purs i iniciats en els ritus \u00f2rfics arriben a la vida divina sense reencarnar-se [semblant al Nirvana]. S&#8217;hi arriba despr\u00e9s d&#8217;unes deu reencarnacions passant un per\u00edode de 1000 anys a un lloc de c\u00e0stig o benauran\u00e7a. Els \u00f2rfics haurien estat els primers a creure en l&#8217;infern. Pit\u00e0gores uneix la pr\u00e0ctica de la purificaci\u00f3 amb la ci\u00e8ncia de l&#8217;astronomia i la m\u00fasica que justificarien l&#8217;exist\u00e8ncia de quelcom immutable i immortal. Plat\u00f3 trob\u00e0 en l&#8217;orfisme de Pit\u00e0gores una base des d&#8217;on combatre el relativisme dels sofistes que seria la causa de la corrupci\u00f3 moral humana i ciutadana. Si en general la religi\u00f3 grega no tenia una escatologia, Plat\u00f3 situar\u00e0 l&#8217;\u00e0nima immortal com al principal mode d&#8217;exist\u00e8ncia, i no l&#8217;ombra de l&#8217;Hades (El Banquet, Gorgias, Men\u00f3, Fed\u00f3, Rep\u00fablica, Fedre on el l&#8217;ordre dels estels al cosmos s&#8217;assimila al de l&#8217;\u00e0nima. [A trav\u00e9s de Sant Pau, el dualisme plat\u00f2nic influir\u00e0 el cristianisme en la negaci\u00f3 de la vida terrenal per guanyar una vida divina despr\u00e9s de la mort].<br \/>\n(intro 2005: L&#8217;Orfisme. Orfeu, fill d&#8217;Apoll\u00f3, era un dels m\u00fasics amb m\u00e9s talent. S&#8217;estimava Euridice amb passi\u00f3. Un dia una serp va mossegar-la i Euridice va morir, baixant a l&#8217;Hades. Orfeu estava tant trist que va comen\u00e7ar a cantar i a tocar amb la lira un lament que expressava la seva desesperaci\u00f3. Tant trista i bella era aquesta m\u00fasica que va arribar a commoure el mateix Plut\u00f3, el d\u00e9u del m\u00f3n de les ombres. Aquest va accedir que Euridice pugu\u00e9s tornar a veure la llum del dia, amb la condici\u00f3 que Orfeu no es giraria en cap moment per assegurar-se que Euridice la seguia. Orfeu va avan\u00e7ar gaireb\u00e9 tot el llarg cam\u00ed, de les profunditats de l&#8217;Hades fins a l&#8217;exterior, amb Euridice al darrera i quan ja gaireb\u00e9 era fora es va tombar per veure la seva estimada. A l&#8217;instant Euridice va haver de tornar a les profunditats. Despr\u00e9s d&#8217;aix\u00f2, Orfeu no volia saber res m\u00e9s de les dones, i passejava pels boscos tocant la seva lira. Algunes de les sacerdotesses de Dionisos, M\u00e8nades, per\u00f2, se&#8217;n van enamorar, ell les va rebutjar i elles, en el decurs d&#8217;una orgia, el van matar i desmembrar. El seu cap va quedar flotant a les aig\u00fces i seguia cantant. Orfeu \u00e9s, amb Ulisses, un dels pocs que ha visitat el m\u00f3n dels morts i n&#8217;ha tornat. La hist\u00f3ria simbolitza el poder de la musica i l&#8217;art per v\u00e8ncer la mort. Seguint aquesta derivaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, per primera vegada es va concebre que hi pugu\u00e9s haver una vida espiritual separada de la material (fins ara les \u00e0nimes dels morts no es concebien com a espirituals, sin\u00f3 com una mena d&#8217;exist\u00e8ncia menor, com un fantasma). Els seguidors del culte a Orfeu duien una vida segons unes regles estrictes que els purificava i evitava que l&#8217;esperit es contamin\u00e9s amb la carn. L&#8217;anima espiritual era immortal i no desapareixia amb la mort del cos sin\u00f3 que passava a allotjar-se en un altre (transmigraci\u00f3 de les \u00e0nimes). Aix\u00ed, a vegades podriem tenir records de vides passades. [Amb aix\u00f2 l&#8217;orfisme presenta punts de semblan\u00e7a amb el budisme].<\/li>\n<li><strong id=\"dionisiaques\">Misteris dionis\u00edacs<\/strong>, devoci\u00f3 a Dionisos, el d\u00e9u del vi, la fertilitat i l&#8217;\u00e8xtasi. Els rituals inclo\u00efen m\u00fasica, dansa i subst\u00e0ncies estimulants per induir un estat de possessi\u00f3 divina [com els festivals musicals actuals]. (Mircea Eliade: El mar\u00e7 se celebraven les Antesteries i despr\u00e9s les Grans Dionis\u00edaques, tastant el nou, fent desfilades i homenatjant els morts que tenien a veure amb la fertilitat i les collites. A les bacants Eur\u00edpides descriu l&#8217;orgia de les m\u00e8nades, que recorren els boscos i despedacen b\u00e8sties amb les mans menjant la carn crua. A banda de les celebracions p\u00fabliques hi havien cerim\u00f2nies secretes inici\u00e0tiques. Entraven en contacte amb el d\u00e9u i es renovaven.\u00a0 Diversos testimonis parlen que els participants quedaven\u00a0 com posse\u00efts d&#8217;una mania que els alliberava de totes les prohibicions. Un aspecte tenia a veure amb el mite del Dionisos-nen Zagreu, desmembrat pels titans i en couen els trossos. Per\u00f2 Zeus castigar\u00e0 els Titans i Rhea far\u00e0 reviure Dionisos. Els iniciants serien &#8220;morts&#8221; pel Titans per ren\u00e9ixer despr\u00e9s. Embriaguesa, erotisme, mania, fecunditat, s\u00f3n aspectes que atrauran diferents religions, pagesos i intelectuals [que perdura en les raves i concerts avui]<br \/>\n(intro 2005: Les Dionis\u00edaques eren festivals populars dedicats a Dionisos, un d\u00e9u diferent dels ol\u00edmpics, m\u00e9s subversiu, relacionat amb la vida, la reproducci\u00f3, i l&#8217;embriaguesa. Es diu que quan va arribar a Gr\u00e8cia va ser rebutjat pels reis de les ciutats, i aleshores ell va respondre portant les dones a un estat d&#8217;\u00e8xtasi que les feia sortir de la ciutat i reunir-se al bosc, on ballaven i cantaven buscant Dionisos amb qui fer una orgia. Si se les deixava no passava res, per\u00f2 qui les veia i se&#8217;n burlava era desmembrat (el que li va passar a Penteu) i devorat. Se suposava que les adoradores de Dionis, en l&#8217;estat d&#8217;euf\u00f2ria, arribaven a tenir una gran for\u00e7a i podien matar i desmembrar qualsevol animal del bosc.<br \/>\nA les festes dionisiaques, es bevia vi, hi havia reproduccions de fal-lus, i se suposava que enmig d&#8217;aquests excessos s&#8217;arribava a una vida superior. Era un tipus de culte molt diferent al normal Olimpic, m\u00e9s subversiu ja que no s&#8217;acatava l&#8217;ordre i a m\u00e9s les dones, fortament oprimides, tenien un paper m\u00e9s rellevant. En una altra versi\u00f3 del mite, Dionisos apareix com un nen que \u00e9s desmembrat i devorat, i despr\u00e9s ressucita. Aix\u00ed, poc a poc arribarien tamb\u00e9 a la celebraci\u00f3 d&#8217;uns misteris que recorden de lluny el d&#8217;Osiris (tamb\u00e9 desmembrat i despr\u00e9s ressucitat). El culte va evolucionar cap a rituals mist\u00e8rics, relacionats amb els d&#8217;Eleusis; els iniciats executarien cerim\u00f2nies que els permetrien esquivar la mort o arribar a un nivell de vida superior. Els rituals consistirien en matar i desmembrar un animal, com si fos Dionisos [i si trobem que aix\u00f2 \u00e9s molt fort, nom\u00e9s cal que recordem que a l&#8217;Eucaristia evoquem la mort de Jes\u00fas i que, simb\u00f2licament, mengem la seva carn i bevem la seva sang].<\/li>\n<\/ul>\n<p>[intro 2005] Aquests van ser els cultes i ritus m\u00e9s importants fins l&#8217;adveniment de l&#8217;Helenisme. Tenim un domini d&#8217;una eligi\u00f3 politeista, la dels d\u00e9us ol\u00edmpics, amb el culte a Dionisos com una mena d&#8217;alternativa. Quan gr\u00e8cia s&#8217;expandeix per Egipte i P\u00e8rsia amb Alexandre Magne, apareixen nous cultes que competeixen amb els antics. Hi haur\u00e0 temples dedicats a Isis, a Zoroastre i en alguns casos es barrejaran diferents tradicions. Tota aquest mercat d&#8217;ofertes religioses, per dir-ho aix\u00ed, topar\u00e0 al segle I amb l&#8217;incipient cristianisme que pret\u00e9n ser l&#8217;\u00fanica religi\u00f3 vertadera.<\/p>\n<ul>\n<li>Misteris d&#8217;Isis, deessa de la fertilitat, m\u00e0gia i el mar, originaris d&#8217;Egipte per\u00f2 populars a Gr\u00e8cia i Roma. Cerem\u00f2nies d&#8217;iniciaci\u00f3 i rituals de purificaci\u00f3.<\/li>\n<li>Misteris Cabirs a Samotr\u00e0cia, associats a Hefest i Dem\u00e8ter, (divinitats de sota terra).<\/li>\n<li>Misteris mitraics, rituals complexos amb diferents jerarquies, popular entre els soldats. \u00c8mfasi en el coratge, lleialtat, promesa d&#8217;immortalitat.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"filosofs\">Els fil\u00f2sofs<\/h2>\n<p>[Els fil\u00f2sofs grecs, en general, no van ser te\u00f2legs. Hem vist que hi havia una devoci\u00f3 social, una creen\u00e7a en el dest\u00ed i ordre de les coses que, amb l&#8217;excepci\u00f3 de l&#8217;orfisme, no creia en la immortalitat de l&#8217;\u00e0nima. Els misteria inici\u00e0tics dionis\u00edacs i d&#8217;Eleusis oferien una esperan\u00e7a d&#8217;escapar la vida frustrant terrenal.]<\/p>\n<p>(CGPT) Els presocr\u00e0tics estaven m\u00e9s interessats a entendre la natura que no pas en la religi\u00f3 i els mites. S\u00f2crates m\u00e9s aviat era esc\u00e8ptic i el seu q\u00fcestionar les pr\u00e0ctiques p\u00fabliques el van dur a ser jutjat i executat. Plat\u00f3 (428-348)\u00a0 va introduir l&#8217;\u00e0nima immortal i les formes ideals. Arist\u00f2til (384-322) concebia un d\u00e9u que posava en marxa el m\u00f3n [sense emocions ni sancionador de la moral], la vida bona \u00e9s la vida moderada. Epicur (342-270) tenia una visi\u00f3 materialista de l&#8217;univers, potser amb uns d\u00e9us aliens a tot el que passava i proposava viure en pau i feli\u00e7, l&#8217;atar\u00e0xia. Zen\u00f3 de C\u00edtion (336 -264) inici\u00e0 l&#8217;estoicisme, un univers regit per la ra\u00f3, i una proposta de vida indiferent al plaer i el dolor. (amb similituds amb el budisme, indica Mircea Eliade, l&#8217;\u00e0nima s&#8217;ha d&#8217;alliberar del desig) [en broma jo deia que seria epicuri quan pogu\u00e9s gaudir, i estoic quan em toqu\u00e9s aguantar]. El neoplatonisme de Plot\u00ed concebia una jerarquia de nivells d&#8217;exist\u00e8ncia que culminava en l&#8217;U d&#8217;on emanava tot.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">[Un museu de mites i religi\u00f3 grega?]<\/h2>\n<p>[com l&#8217;exposici\u00f3 que hi havia a Manchester?]<\/p>\n<p>[La lectura dels mites: uns d\u00e9us &#8220;massa humans per\u00f2 que s\u00f3n s\u00edmbols universals de l&#8217;experi\u00e8ncia humana, les passions, l&#8217;exc\u00e9s d&#8217;ambici\u00f3.<\/p>\n<p>La pr\u00e0ctica social de sacrificis als temples i festivals, Parten\u00f3, Ol\u00edmpia, S\u00fanion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.<\/p>\n<p>Dues maneres fonamentals de viure: el quotidi\u00e0 amb \u00e8xtasi temporal de les dionis\u00f3aques [els caps de setmana i les vacances], o b\u00e9 l&#8217;ordre i la bellesa disciplinada d&#8217;Apol\u00b7lo.<\/p>\n<p>Apuntar-se a algun dels misteris inici\u00e0tics, la possible uni\u00f3 amb el div\u00ed amb Eleusis i els \u00f2rfics.<\/p>\n<p>No hi ha una &#8220;teologia&#8221; semblant a la d&#8217;un d\u00e9u que imparteix just\u00edcia en una vida futura tot i que els mites mostren els d\u00e9us intervenint cont\u00ednuament, ja sia per prefer\u00e8ncies o per castigar atrocitats, per\u00f2 nom\u00e9s coneixem els c\u00e0stigs eterns de T\u00e0ntal i S\u00edsif. El div\u00ed \u00e9s m\u00e9s aviat un concepte, l&#8217;U perfecte de Plat\u00f3 i Plot\u00ed, el primer motor d&#8217;Arist\u00f2til.<\/p>\n<p>Si volem aprendre dels fil\u00f2sofs, haurem de discutir amb els sofistes i S\u00f2crates per veure que tot \u00e9s relatiu, matricular-nos a l&#8217;acad\u00e8mia de Plat\u00f3 que ens recomanar\u00e0 la disciplina de l&#8217;\u00e0nima per ser immortal com els \u00f2rfics, al Liceu d&#8217;Arist\u00f2til amb la moderaci\u00f3, al jard\u00ed d&#8217;Epicur amb l&#8217;atar\u00e0xia, o sota el p\u00f2rtic (Stoa) on Zen\u00f3 ensenyava l&#8217;esto\u00efcisme.<\/p>\n<p>Al s20 i 21 hi ha hagut un certa recuperaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hellenism_(modern_religion)#20th_century\">religi\u00f3 grega<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Un lladre s&#8217;atura a llegir un llibre sobre la Il\u00edada narrada del punt de vista dels d\u00e9us i \u00e9s detingut (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cvg4kpv3p4zo\">BBC<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gr\u00e8cia \u00a0 | contenidor\u00a0 Mites grecs\u00a0 | \u00a0 Introducci\u00f3 i fonts\u00a0 \u00a0|\u00a0 La religi\u00f3:\u00a0Origen dels mites, hist\u00f2ria. Creences. Pr\u00e0ctiques. Els fil\u00f2sofs. [Un museu de mites i religi\u00f3 grega] MITES Cosmogonia ,\u00a0 Els 12 ol\u00edmpics Muses, Orfeu, inferns Gan\u00edmedes, Tiqu\u00e9, N\u00e8mesi, Nereides La rebel\u00b7li\u00f3 dels gegants La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora Eos, Helios, Heleno, \u00c8ol Asclepi, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Religi\u00f3 i mites a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17,22],"tags":[276],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3050"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3050"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3050\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3050"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3050"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3050"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3050"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3050"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3050"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3050"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3050"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}