{"id":3057,"date":"2023-09-05T09:40:12","date_gmt":"2023-09-05T09:40:12","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3057"},"modified":"2024-05-22T19:04:33","modified_gmt":"2024-05-22T19:04:33","slug":"fisiologia-metabolisme-d-organismes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/","title":{"rendered":"Fisiologia. Metabolisme d&#8217;organismes"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#metabolisme\">Metabolisme cel\u00b7lular<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Introducci\u00f3. Respiraci\u00f3<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/#vegetal\"> Fisiologia vegetal<\/a> Nutrici\u00f3, transport xilema i floema, excreci\u00f3. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/#animal\">Fisiologia animal<\/a>. Digesti\u00f3 extracel\u00b7lular. Excreci\u00f3. Respiraci\u00f3. Transport. M\u00fasculs.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Processos dels \u00f2rgans de l&#8217;organisme amb entrada de nutrients, assimilaci\u00f3 i evacuaci\u00f3 de deixalles [metabolisme global] garantint el metabolisme cel\u00b7lular i el seu entorn. [Una tribu autosuficient tindria aigua, conreus, ramat, minerals, i es podria proveir de tot. En el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a733-els-fluxos\/\">meu pis<\/a>, jo no s\u00f3c autosuficient, hi ha un sistema que em fa arribar aigua, gas, llum, els aliments, els vestits, els mobles, es fabriquen en altres llocs i un sistema me&#8217;ls deixa a una botiga del barri o me&#8217;ls fa arribar Amazon. Jo contribueixo -contribu\u00efa- en una part del sistema de control].<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/celulaquari.png\" width=\"1253\" height=\"400\" \/><\/p>\n<p>Les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#metabolisme\">necessitats metab\u00f2liques<\/a> individuals de les c\u00e8l\u00b7lules de l&#8217;organisme es resolen a nivell global gr\u00e0cies a l&#8217;especialitzaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules i \u00f2rgans (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#diferenciacio\">diferenciaci\u00f3 i teixits<\/a>).<br \/>\nDespr\u00e9s que les plantes han fabricat glucosa amb la fotos\u00edntesi, tots els organismes duen a terme un proc\u00e9s de respiraci\u00f3. [ La respiraci\u00f3 en animals i plantes, \u00e9s una mena de combusti\u00f3 lenta que t\u00e9 lloc en tots els teixits [la fermentaci\u00f3 que fa el llevat convertint el sucre en alcohol la fan tamb\u00e9 les zimases a tots els teixits vegetals i animals. Felix Hope-Seyler descobreix com l\u2019oxigen \u00e9s recollit per la sang]. Hi ha una respiraci\u00f3 sense oxigen, anaer\u00f2bica, observada per Cagniard de la Tour el 1838. El 1897 B\u00fcchner troba que extractes de llevat (sense la c\u00e8l\u00b7lula sencera) tamb\u00e9 poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.<\/p>\n<ul>\n<li>Gluc\u00f2lisi: glucosa \u2192 piruvat (citoplasma)<\/li>\n<li><a title=\"\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descarboxilaci%C3%B3_oxidativa\">Descarboxilaci\u00f3 oxidativa<\/a> : Piruvat \u2192 <a title=\"Acetil-CoA\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acetil-CoA\">Acetil-CoA<\/a> (mitocondris)<\/li>\n<li>Cicle de Krebs: Acetil-Coa \u2192 ATP + elements b\u00e0sics per a transport i bios\u00edntesi. (amino\u00e0cids, vitamines com a auxiliars)<\/li>\n<li><a title=\"Cadena respirat\u00f2ria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cadena_respirat%C3%B2ria\">Cadena respirat\u00f2ria<\/a> i <a title=\"Fosforilaci\u00f3 oxidativa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fosforilaci%C3%B3_oxidativa\">Fosforilaci\u00f3 oxidativa<\/a> [en les darreres dues etapes, Oxidaci\u00f3 amb O\u2082 de l&#8217;acetil-Coa a \u00a0 H\u2082O\u00a0 i CO\u2082]<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"vegetal\">\n<hr \/>\n<h2>Fisiologia vegetal<\/h2>\n<\/div>\n<p><strong>Nutrici\u00f3<\/strong>. Les plantes necessiten<\/p>\n<ul>\n<li>aigua<\/li>\n<li>gasos com O\u2082 i CO\u2082<\/li>\n<li>nitr\u00f2gen (nitrats \u2192 metabolisme del nitrogen)<\/li>\n<li>f\u00f2sfor (fosfats \u2192 ATP i \u00e0cids nucleics)<\/li>\n<li>sofre (sulfats \u2192 amino\u00e0cids que contenen S) per als processos org\u00e0nics<\/li>\n<li>una s\u00e8rie de components minerals (anions i cations) que formen part d&#8217;alguns enzims, processos de transport i estructura del citoplasma. K+ i Ca++ intervenen inflant i desinflant citoplasma. Mg++, Mn++, Fe++ s\u00f3n necessaris per alguns enzims i citocroms de la fotos\u00edntesi.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Transport<\/strong><br \/>\n(A.289) Les sals minerals i l&#8217;aigua s\u00f3n absorbides per les arrels mitjan\u00e7ant osmosi (deixa entrar aigua i solvent i nom\u00e9s deixa sortir aigua). Aquestes subst\u00e0ncies s&#8217;han de transportar als llocs de producci\u00f3 i magatzem (r\u00e0pid 95%) i del magatzem als llocs de consum (lent 5%). El transport a curta dist\u00e0ncia es fa a trav\u00e9s dels espais intercelul\u00b7lars i el protoplasma com\u00fa a totes les c\u00e8l\u00b7lules. (A.288) fins que s&#8217;arriben a les conduccions especialitzades en conducci\u00f3 (xilema i floema).<br \/>\n<strong>Xilema<\/strong>: Transport general de l\u00edquid, aigua i minerals\u00a0 de les arrels a les fulles.\u00a0 Entren per osmosi a les arrels i es transporta cap amunt per capilaritat a trav\u00e9s dels vasos del xilema. (Strasburger 1891), evaporaci\u00f3 a les fulles segons el nombre d&#8217;estomes (Garreu 1849) Les fulles cedeixen vapor d&#8217;aigua provocant una succi\u00f3 que arriba als 40 bars i que pot ser prou com per impulsar-la fins a 140 m.<br \/>\n<strong>Floema<\/strong>. Com es fa arribar a tot l&#8217;organisme els nutrients [equivalent a la circulaci\u00f3 de la sang]? Hi ha un altre sistema de vasos, el floema, per on circulen els sucres des de llocs d&#8217;alta pressi\u00f3, com les fulles, a llocs de baixa pressi\u00f3, com les arrels. (M\u00fcnch \u223c1930, i m\u00e9s tard Sussex i Sadava el 1983). Els espais intercel\u00b7lulars permeten l&#8217;intercanvi de gasos per simple difusi\u00f3. Nutrients. (1930 Ernst Munch) . DK 154<\/p>\n<p><strong>Excreci\u00f3<\/strong><br \/>\n(A.295) A part de l&#8217;aigua s&#8217;eliminen exc\u00e9s d&#8217;hidrats de carboni mentre que no hi ha un mecanisme d&#8217;excreci\u00f3 de nitrogen com la urea en els animals degut a que les plantes gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n deficit\u00e0ries en Nitrogen. Algunes subst\u00e0ncies com olis, resines i cautx\u00fa surten de les c\u00e8l\u00b7lules i queden guardats en bosses (explotaci\u00f3 comercial).<\/p>\n<div id=\"animal\">\n<hr \/>\n<h2>Fisiologia animal<\/h2>\n<p>Cal un entorn amb nutrients vegetals. Els heter\u00f2trofs necessiten amino\u00e0cids que no s\u00f3n capa\u00e7os de sintetitzar, hidrats de carb\u00f3 (glucosa) o greixos com a combustible energ\u00e8tic, components inorg\u00e0nics com Na, K, Ca, Mg, Cu, per processos nerviosos, enzims, i vitamines per sintetitzar enzims. La digesti\u00f3 intracelular (protozous i c\u00e8l\u00b7lules\u00a0 fagocit\u00e0ries) t\u00e9 una fase \u00e0cida on l&#8217;aliment es descompon en components que seran incorporats o expulsats per excreci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<ul>\n<li><strong>Digesti\u00f3 extracelular<\/strong><br \/>\nAls ann\u00e8lids, artr\u00f2podes i vertebrats l&#8217;especialitzaci\u00f3 c\u00e8l\u00b7lular permet una digesti\u00f3 extracelular (A.284 B) on els aliments recorren un tub on van essent transformats fins a la seva incorporaci\u00f3 o excreci\u00f3: digesti\u00f3 bucal (trituraci\u00f3+saliva), digesti\u00f3 g\u00e0strica (\u00e0cid clorh\u00eddric i altres a la paret de l&#8217;est\u00f3mac que descomponen les prote\u00efnes i mata els bacteris), digesti\u00f3 intestinal (mid\u00f3 a glucosa, prote\u00efnes a polip\u00e8ptids, greixos a \u00e0cids grassos) mitjan\u00e7ant la secreci\u00f3 alcalina del p\u00e0ncrees. La bilis del fetge activa els moviments de l&#8217;intest\u00ed col.laborant al proc\u00e9s. Els resultats de la digesti\u00f3 de baix pes molecular s\u00f3n absorbides a l&#8217;intest\u00ed (a.enteral) afavorides per les vellositats i moviments de l&#8217;intest\u00ed estret. S&#8217;anomena metabolisme basal a la producci\u00f3 d&#8217;energia necess\u00e0ria per mantenir les funcions vitals en estat de rep\u00f2s (5800-8400 kJ a l&#8217;home segons edat, pes i sexe) i dep\u00e8n de la massa segons M0.73 (m\u00e9s un ratol\u00ed que un elefant).<\/p>\n<ul>\n<li>Prote\u00efnes: la pepsina a l\u2019est\u00f3mac talla les prote\u00efnes en p\u00e8ptids. A l\u2019intest\u00ed prim s\u2019acaben de dividir en amino\u00e0cids.<\/li>\n<li>Hidrats de carb\u00f3: la amisala de la saliva degrada el mid\u00f3 a maltosa. A l\u2019intest\u00ed prim de maltosa a glucosa.<\/li>\n<li>Greixos (l\u00edpids): intest\u00ed prim, la lipasa pancre\u00e0tica passa als quil\u00edfers [?]<\/li>\n<li>Fibra: passa de llarg i s\u2019acumula a l\u2019intest\u00ed gruixut.<\/li>\n<li>Aigua: Se n\u2019absorbeix una mica a l\u2019est\u00f3mac i intest\u00ed prim; la majoria a l\u2019intest\u00ed gruixut.<\/li>\n<li>Vitamines liposolubles (A, D, K): Intest\u00ed prim amb la bilis del fetge es preparen. Al gruixut bacteris generen la K i s\u2019absorbeixen totes.<\/li>\n<li>Vitamines hidrosolubles: s\u2019absorbeixen als intestins prim i gruixut.<\/li>\n<li>Minerals (Fe, Na, Ca): S\u2019absorbeixen a l\u2019intest\u00ed prim.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Excreci\u00f3<\/strong><br \/>\nS&#8217;expulsen productes metab\u00f2lics sobrers o t\u00f2xics i es defequen subst\u00e0ncies no digeribles (no arriben a entrar en el proc\u00e9s). Entre els primeres s&#8217;eliminen sense transformar el CO<sub>2<\/sub> i NH<sub>3<\/sub>, \u00e0cids grassos i amino\u00e0cids quan estan en concentracions elevades, s.actives i toxines mentre que el nitrogen requereix la preparaci\u00f3 d&#8217;\u00e0cid \u00faric enzim\u00e0ticament i amb despesa d&#8217;energia. Mentre els mesozous i celenterats expulsen els productes sense intervenci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans, els animals superiors han desenvolupat els ronyons on es genera l&#8217;orina (amb els productes de deixalles) que ser\u00e0 traspassada als conductes urinaris. El CO<sub>2<\/sub> \u00e9s eliminat pels pulmons, la suor elimina sals inorg\u00e0niques i les br\u00e0nquies dels peixos l&#8217;exc\u00e9s de sal.<\/p>\n<p><strong>Respiraci\u00f3<\/strong><br \/>\nEls unicelul\u00b7lars han d&#8217;estar en contacte amb l&#8217;oxigen per dur a terme la respiraci\u00f3 que els d\u00f3na l&#8217;energia necess\u00e0ria. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de transport efica\u00e7 que mant\u00e9 les c\u00e8l\u00b7lules en estat permanent de saturaci\u00f3 de O<sub>2<\/sub>. El gas es transmet per difusi\u00f3 ajudat per moviments (br\u00e0nquies de crustacis, compressi\u00f3 i expansi\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans en caragols pulmonats, insectes i vertebrats) i passa a l&#8217;organisme a trav\u00e9s d&#8217;un sistema traqueal (insectes) o circulatori (vertebrats).<\/p>\n<p><strong>Transport<\/strong><br \/>\nProc\u00e9s pel qual es posa en contacte els diferents \u00f2rgans a trav\u00e9s del sistema circulatori, sang. Els nutrients de la digesti\u00f3 (sucre), i O<sub>2<\/sub> (hemoglobina) de la respiraci\u00f3 s\u00f3n transportats a les c\u00e8l\u00b7lules on t\u00e9 lloc el metabolisme que allibera CO<sub>2<\/sub> i deixalles. Aquestes s\u00f3n transportades als pulmons i sistema excretor. Funci\u00f3 d&#8217;immunologia ( leucocits ) protecci\u00f3 de coagulaci\u00f3 ( trombocits ).<br \/>\nAls celenterats el transport es fa pels espais intercelul\u00b7lars i a trav\u00e9s de les c\u00e8l\u00b7lules. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de vasos sanguinis que en els insectes \u00e9s obert i en els ann\u00e8lids i vertebrats \u00e9s tancat. El sistema de vasos capil\u00b7lars (di\u00e0metre de 5-10\u03bcm ) intercanvia CO<sub>2<\/sub> i O<sub>2<\/sub> als pulmons, i cedeix productes residuals als \u00f2rgans excretors. El l\u00edquid intersticial \u00e9s substitu\u00eft per plasma nou sanguini i queda acumulat a les vies limf\u00e0tiques on va a parar a les venes. El l\u00edquid \u00e9s impulsat pel cor. [En el l\u00edquid intersticial que envolta la c\u00e8l\u00b7lula, com se separen en art\u00e8ries i venes el que \u00e9s aliment del que \u00e9s deixalla?]<br \/>\nSang. El transport de subst\u00e0ncies a trav\u00e9s de la xarxa de vasos sanguinis acompleix funcions de respiraci\u00f3, nutrici\u00f3-excreci\u00f3, amortiguaci\u00f3 (regulaci\u00f3 concentraci\u00f3 H+), cessi\u00f3 de calor i immunobiologia. Consta d&#8217;unes c\u00e8l\u00b7lules\u00a0 [carros de transport, arteria \u00adautopista] leucocits (immunologia i reparaci\u00f3, originats al teixit conjuntiu), trombocits o plaquetes (coagulaci\u00f3) i eritrocits o gl\u00f2buls rojos (produ\u00efts a la medul\u00b7la \u00f2ssia, c\u00e8l\u00b7lules contenint molta hemoglobina, prote\u00efna amb ferro que fixa l&#8217;oxigen). En la respiraci\u00f3 l&#8217;aire captat pels pulmons es difon en la sang, queda fixat a l&#8217;hemoglobina i \u00e9s alliberat al plasma quan troba molta concentraci\u00f3 de CO<sub>2<\/sub>. Aquest es dissol a la sang en forma de HCO<sub>3<\/sub>&#8211; la qual cosa suposa una acumulaci\u00f3 d&#8217;\u00e0cids a la sang que \u00e9s compensada amb l&#8217;aportaci\u00f3 de bases (amortiguaci\u00f3). La funci\u00f3 de la sang \u00e9s tan important que els organismes superiors han desenvolupat un sistema de coagulaci\u00f3 per evitar p\u00e8rdues en cas de ferida (trombocits). Tamb\u00e9 hi ha un sistema de defensa contra microorganismes nocius com la secreci\u00f3 de lisozima, els interferons i c\u00e8l\u00b7lules fagocit\u00e0ries, alhora que hi ha tamb\u00e9 una defensa cel\u00b7lular espec\u00edfica en els vertebrats (en l&#8217;organisme hum\u00e0 el sistema immunitari pesa un kg i t\u00e9 10<sup>20<\/sup> anticossos) que consisteix en la generaci\u00f3 dels enzims espec\u00edfics per destruir el cos detectat com a estrany. L&#8217;al\u00b7l\u00e8rgia \u00e9s una reacci\u00f3 immunit\u00e0ria inadequada. Quan la sang roba c\u00e8l\u00b7lules amb el nivell d\u2019oxigen baix, l\u2019hemoglobina els el cedeix. L\u2019energia de la respiraci\u00f3 es fa servir per la divisi\u00f3 cel\u00b7lular, construcci\u00f3 de prote\u00efnes i DNA i transport.<\/p>\n<p><strong id='musculs'>M\u00fasculs<\/strong><br \/>\nEs contrauen per l\u2019acci\u00f3 de dues prote\u00efnes la miosina (K\u00fchne 1864) i l\u2019actina (Halliburton 1887). 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren que als m\u00fasculs, els filaments de la prote\u00efna actina llisquen sobre la miosina per contraure\u2019l tot consumint energia ATP.)<br \/>\nEn rep\u00f2s els filaments fins de l\u2019actina se superposen una mica sobre els de la miosina. Quan es rep un senyal nervi\u00f3s, els filaments d\u2019actina llisquen sobre la miosina escur\u00e7ant el m\u00fascul i consumint energia ATP.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/biologydictionary.net\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Sliding-filament.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida\u00a0 Metabolisme cel\u00b7lular Introducci\u00f3. Respiraci\u00f3 Fisiologia vegetal Nutrici\u00f3, transport xilema i floema, excreci\u00f3. Fisiologia animal. Digesti\u00f3 extracel\u00b7lular. Excreci\u00f3. Respiraci\u00f3. Transport. M\u00fasculs. Processos dels \u00f2rgans de l&#8217;organisme amb entrada de nutrients, assimilaci\u00f3 i evacuaci\u00f3 de deixalles [metabolisme global] garantint el metabolisme cel\u00b7lular i el seu entorn. [Una tribu autosuficient tindria aigua, conreus, ramat, minerals, i &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Fisiologia. Metabolisme d&#8217;organismes&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[343],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3057"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3057"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3057"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3057"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3057"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3057"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}