{"id":3060,"date":"2023-09-05T10:29:12","date_gmt":"2023-09-05T10:29:12","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3060"},"modified":"2025-07-25T08:42:51","modified_gmt":"2025-07-25T08:42:51","slug":"herencia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/herencia\/","title":{"rendered":"Her\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-terra-evolucio-biologia-i-canvis-geologics\/\">Evoluci\u00f3<\/a><\/p>\n<p>Esp\u00e8cie i Her\u00e8ncia. Procariotes. Eucariotes. Lleis de Mendel. Sexe. Mutacions. Clonaci\u00f3. Domesticaci\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Esp\u00e8cie i her\u00e8ncia<\/h2>\n<p>Conjunt d&#8217;organismes amb caracter\u00edstiques prou semblants com per reproduir-se entre ells i heretar-les. [la vida suposa complexitat i ordre, els trets es perpetuen. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linneu-systema-naturae\/\">Linneu<\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/schrodinger-what-is-life\/\">Schr\u00f6dinger<\/a> assenyalava com d&#8217;extraordinari era que es pogu\u00e9s mantenir.] Els individus de l&#8217;esp\u00e8cie, en un h\u00e0bitat ecol\u00f2gic adequat, van naixent, reprodu\u00efnt-se, morint i, eventualment, evolucionant o extingint-se.<br \/>\nL&#8217;<strong>her\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s el proc\u00e9s de transmissi\u00f3 de car\u00e0cters morfol\u00f2gics i fisiol\u00f2gics d&#8217;un organisme a la seva r\u00e8plica per informaci\u00f3 gen\u00e8tica. (A.443) En una esp\u00e8cie, els organismes que se succeeixen cada generaci\u00f3 s\u00f3n semblants gr\u00e0cies a la const\u00e0ncia relativa de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica que hereten (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#sexual\">replicaci\u00f3 DNA<\/a>) tot i que hi ha alguns car\u00e0cters variables degut a la recombinaci\u00f3 i, en temps llargs, mutacions que alteren el material gen\u00e8tic. (1865 Mendel, 1950 Morgan).<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Genotip<\/strong>: en un individu, car\u00e0cters deguts a material gen\u00e8tic fix.<\/li>\n<li><strong>Fenotip<\/strong>: car\u00e0cters deguts a l&#8217;her\u00e8ncia+ambient. El fenotipus \u00e9s la suma de car\u00e0cters morfol\u00f2gics i fisiol\u00f2gics resultat del genotipus, el material gen\u00e8tic fix, i\u00a0 la influ\u00e8ncia de l&#8217;entorn. (A.449) En general la correspond\u00e8ncia 1 fen=1 gen no sempre \u00e9s certa. A vegades un car\u00e0cter \u00e9s controlat per varis al\u00b7lels (4 gens pel grup sanguini), o b\u00e9 un sol al\u00b7lel controla varis fens alhora.<\/li>\n<li><strong>Al\u00b7lel<\/strong>: Conjunt de gens d&#8217;una esp\u00e8cie que regulen un mateix car\u00e0cter, posici\u00f3 cadena DNA, dos a cada organisme diploide. Els gens que regulen un mateix car\u00e0cter i estan a la mateixa posici\u00f3 en la cadena de DNA reben el nom d&#8217;alel\u00b7ls. A tots els organismes diploides, per un car\u00e0cter hi ha dos grups de gens que el regulen, una parella d&#8217;al\u00b7lels. Es podran combinar barrejant-se o b\u00e9 dominant un sobre l&#8217;altre. Si no estan barrejats se simbolitzaran per AA, BB,&#8230; Quan un sigui recessiu, que es deixi dominar per l&#8217;altre s&#8217;escriur\u00e0 aa, bb.<\/li>\n<li><strong id=\"epigenetica\">Epigen\u00e8tica<\/strong>: Hi ha mecanismes que influeixen en l\u2019expressi\u00f3 dels gens determinant quan s&#8217;activen, i enm quins teixits, o b\u00e9 si queden in\u00e8dits. Poden ser influ\u00efts per l\u2019alimentaci\u00f3, l\u2019estr\u00e8s, l\u2019exercici, l\u2019ambient o fins i tot l\u2019exposici\u00f3 a toxines. (1) Metilaci\u00f3 del DNA- L&#8217;addici\u00f3 d&#8217;un grup metil -CH3 pot silenciar un gen. (2) Modificaci\u00f3 de les histones, les prote\u00efnes al voltant de les quals s\u2019enrotlla el DNA. (3) RNA no codificants (ncRNA) poden interrompre el mRNA missatger. [i cal recordar que molts trets del fenotipus v\u00e9nen determinats per diversos gens (her\u00e8ncia polig\u00e8nica)]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La mida del genoma en mitjana per a diferents organismes \u00e9s, en parells de bases:<\/p>\n<ul>\n<li>Fongs: 10-50 Mb<\/li>\n<li>Angiospermes: 0.1 a 1.50 Gb<\/li>\n<li>Insectes: 0.1 a 1.50 Gb<\/li>\n<li>Aus: 1 a 3 GB<\/li>\n<li>Mam\u00edfers: 1 a 6 Gb, 3.2 en el cas dels humans. la mida d&#8217;un gen pot variar per\u00f2 rau al voltant de 10m-15m parelles de bases. El genoma hum\u00e0 t\u00e9 de l&#8217;ordre de 20m-25m gens que codifiquen prote\u00efnes, tot just un 2% dek genoma total [i com ho saben?] [No \u00e9s un proc\u00e9s de c\u00f2pia exacta. L&#8217;ambient determina quins gens s&#8217;expressen. (Cells, not DNA, are the master architects of life). S&#8217;estima que nom\u00e9s un 2% del DNA est\u00e0 dedicat a codificar prote\u00efnes (BBC the mistery of human genome dark matter). S&#8217;observen casos d&#8217;epigen\u00e8tica en que es propaguen caracter\u00edstiques adquirides sense que hi hagut canvis en el DNA. v[epigen\u00e8tica, qu\u00e8 s&#8217;expressa, genoma dark matter]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Her\u00e8ncia en els Procariotes<\/strong><\/p>\n<p>(A.459) [S\u00f3n m\u00e9s simples d&#8217;estudiar, com el bacteri Escherichia Coli, i en ells es va poder determinar la seq\u00fc\u00e8ncia de nucle\u00f2tids del DNA). El DNA d&#8217;un virus es pot introduir en un bacteri i reproduir-se. (A.462, Meselsohn-Stahl el DNA de diferent tipus es determina per centrifugaci\u00f3, quedant a diferents posicions del tub segons la seva densitat).<\/p>\n<p><strong>Her\u00e8ncia en els Eucariotes<\/strong><\/p>\n<p><strong>Lleis de Mendel<\/strong><\/p>\n<p>[Es creia, amb ra\u00f3, que els individus hereten caracter\u00edstiques dels pares. Per\u00f2 com? Per exemple creuant flors blanques i vermelles, se n&#8217;obtindr\u00eden de rosades? Els experiments de Mendel amb p\u00e8sols van dur-lo a la conclusi\u00f3 que les caracter\u00edstiques del color, el que m\u00e9s endavant s&#8217;anomenaria gen, s&#8217;heretaven senceres, \u00e9s a dir, o blanc o vermell. Una dominava sobre l&#8217;altra (gen recessiu). Aquest darrer podia quedar emmascarat fins a una propera generaci\u00f3.]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/biologydictionary.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Independent-assortment-segregation.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/ea\/Mendel_seven_characters.svg\/1280px-Mendel_seven_characters.svg.png\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>LLei d&#8217;uniformitat. El creuament de dues races homozig\u00f2tiques [pures, per un tret com el colro t\u00e9 Aa o aa] que es diferenc\u00efin nom\u00e9s en un parell d&#8217;al\u00b7lels donaran una generaci\u00f3 F1 amb tots els h\u00edbrids iguals (flors blanques + vermelles = f.roses, RR + BB = RB + RB).<\/li>\n<li>Llei de Segregaci\u00f3 El creuament de membres de F1 d\u00f3na F2 RB+RB+RB+RB = RR + BB + RB + RB [Es recupera RR per segregaci\u00f3 dels R durant la divisi\u00f3).<\/li>\n<li>Llei de recombinaci\u00f3. Quan les races difereixen en dos o m\u00e9s al\u00b7lels aquests es barregen i recombinen donant lloc a tipus nous (A.444 B). Aix\u00ed la barreja de races diferents pot recuperar alg\u00fan car\u00e0cter at\u00e0vic. La recombinaci\u00f3 gen\u00e8tica, possible gr\u00e0cies a la reproducci\u00f3sexual dels haplontes, t\u00e9 un paper important en l&#8217;evoluci\u00f3 doncs 10 mutacions simples poden donar lloc a 210 races diferents. La recombinaci\u00f3 \u00e9s a nivell de cromosoma, per la qual cosa no es poden recombinar de qualsevol manera sin\u00f3 que el grup que pertany a un mateix cromosoma segueix junt (grup de lligament) (1950, Morgan Mosca del Vinagre, Drosophila Melanogaster, amb 500 gens agrupats en 4 grups i per tant 4 cromosomes).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Determinaci\u00f3 del sexe<\/strong><br \/>\nTotes les c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n potencialment bisexuals. En les algues, fongs, tal\u00f2fits i hermafrodites (falgueres i espermat\u00f2fits), el car\u00e0cter \u00e9s determinat per l&#8217;ambient. A les plantes inferiors, les c\u00e8\u00b7lules diploides s\u00f3n hermafrodites per\u00f2 en la fase haploide es determinen d&#8217;un sexe o un altre, \u00e9s a dir, durant la meiosi (det. haplogenot\u00edpica). En la determinaci\u00f3 diplogenot\u00edpica, durant la meiosi es formen g\u00e0metes X X (femella) o X Y (mascle). Si la fecundaci\u00f3 \u00e9s XX tindrem femella i si \u00e9s XY un mascle (en alguns peixos i r\u00e8ptils \u00e9s a l&#8217;inrev\u00e9s).<\/p>\n<p><strong>Her\u00e8ncia extracromos\u00f2mica<\/strong><br \/>\nA part del DNA nuclear que es troba en els cromosomes hi ha processos de replicaci\u00f3 basats en DNA del citoplasma que duplica mitocondris i pl\u00e0stids (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/3500-primeres-formes-de-vida\/\">origen de la vida<\/a>). A l&#8217;home l&#8217;estudi \u00e9s complicat donat que els car\u00e0cters (fens) observables com color de cabells, ulls i pell, al\u00e7ada, intel\u00b7lig\u00e8ncia i personalitat estan controlats per gens diversos i molt influ\u00efts pel medi ambient. Hi ha 23+23 cromosomes de manera que la dona \u00e9s 44+XX i l&#8217;home 44+XY. [no tenim una configuraci\u00f3 a demanda, triar sexe, al\u00e7ada, color dels cabells].<\/p>\n<p><strong>Mutacions<\/strong><br \/>\nLa informaci\u00f3 heredit\u00e0ria pot quedar alterada per mutacions. A les c\u00e8l. som\u00e0tiques (mitosi, regeneraci\u00f3 teixits) est\u00e0 relacionat amb la diversitat d&#8217;anticossos, el [creixement desordenat] dels tumors i l&#8217;envelliment fisiol\u00f2gic que afecta la s\u00edntesi proteica. Les alteracions a les c\u00e8l. sex. afectaran totes les c\u00e8l. del fill, amb el resultat de que no reculli les car\u00e0cter\u00edstiques pr\u00f2pies de l&#8217;esp\u00e8cie i estigui mal adaptat, o b\u00e9 que el canvi sigui avantatj\u00f3s.<br \/>\nLa mutaci\u00f3 pot ser puntual si afecta un parell de nucle\u00f2tids de la seq\u00fc\u00e8ncia de DNA, cromos\u00f2mica quan es perden fragments sencers de DNA del cromosoma o de ploidia si canvia el nombre de cromosomes sencers. Les causes de l&#8217;alteraci\u00f3 poden ser un mal funcionament del DNA-polimerasa, l&#8217;absorci\u00f3 de fotons de raigs ultravioleta, i \u00e9s afavorida per un augment de temperatura. En el cas de ploidia l&#8217;alteraci\u00f3 es deu a problemes en el proc\u00e9s de duplicaci\u00f3 cromos\u00f2mica a la mitosi.<\/p>\n<p><strong>Clonaci\u00f3 i edici\u00f3<\/strong><br \/>\nClonat de gens. Les t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica permeten clonar gens amb el procediment seg\u00fcent: es trenquen mol\u00e8cules de DNA usant endoRNA-ases espec\u00edfiques que despr\u00e9s s&#8217;uneixen amb ligases i la mostra s&#8217;introdueix a l&#8217;Escherichia Coli [com un virus] que el fabrica amb gran efic\u00e0cia.<br \/>\nClonat d&#8217;individus. Per reproducci\u00f3 asexual es poden obtenir vegetals a partir de c\u00e8l\u00b7lules som\u00e0tiques i es milloren les esp\u00e8cies d&#8217;inter\u00e8s agr\u00edcola. El 1996 es va aconseguir clonar l&#8217;ovella Dolly. I en un futur s&#8217;espera poder generar embrions a partir de qualsevol c\u00e8l\u00b7lula del cos (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2023\/04\/24\/the-future-of-fertility\">New Yorker 2023<\/a>). El 2018 He Jiankui va editar el genoma d&#8217;uns humans (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2023\/09\/11\/the-transformative-alarming-power-of-gene-editing\">New Yorker<\/a> 2023), i posteriorment fou empresonat.<\/p>\n<p><strong>Domesticaci\u00f3<\/strong><br \/>\nEl canvi de les condicions fisiol\u00f2giques [forma de vida] de b\u00e8ns i porcs on la selecci\u00f3 natural \u00e9s substitu\u00efda per la selecci\u00f3 de les cries per part de l&#8217;home, afecta els organismes amb p\u00e8rdua de sentits que ja no necessiten i disminuci\u00f3 de la mida cerebral. [C\u00f3m queda fixat? Tamb\u00e9 per alteraci\u00f3 mutaci\u00f3 o b\u00e9 queda fixat d&#8217;una generaci\u00f3 a l&#8217;altra cosa que implicaria el Lamarckisme?]<br \/>\nLes plantes cultivades tenen uns fruits m\u00e9s grans. Es parla de car\u00e0cter Gigas i s&#8217;atribueix a un augment del genoma per diploidia. El canvi no nom\u00e9s pot ser de mida sin\u00f3 de durada, passant a vegades d&#8217;anuals a bianuals. La selecci\u00f3 es fa produint les varietats que s&#8217;han mostrat millors i assajant creuaments entre varietats per combinar qualitats diferents com mida del fruit i resist\u00e8ncia al clima. [Hi ha modificacions que produeixen animals amb una vida m\u00e9s dif\u00edcil, ja sia vaques per produir m\u00e9s llet o gossos per satisfer capricis dels compradors]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida\u00a0 Evoluci\u00f3 Esp\u00e8cie i Her\u00e8ncia. Procariotes. Eucariotes. Lleis de Mendel. Sexe. Mutacions. Clonaci\u00f3. Domesticaci\u00f3 Esp\u00e8cie i her\u00e8ncia Conjunt d&#8217;organismes amb caracter\u00edstiques prou semblants com per reproduir-se entre ells i heretar-les. [la vida suposa complexitat i ordre, els trets es perpetuen. Linneu Schr\u00f6dinger assenyalava com d&#8217;extraordinari era que es pogu\u00e9s mantenir.] Els individus de l&#8217;esp\u00e8cie, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/herencia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Her\u00e8ncia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3060"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3060"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3060\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3060"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3060"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3060"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3060"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3060"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}