{"id":3072,"date":"2023-09-08T16:47:29","date_gmt":"2023-09-08T16:47:29","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3072"},"modified":"2025-11-19T09:28:46","modified_gmt":"2025-11-19T09:28:46","slug":"regulacio-sistema-nervios-i-conducta","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/","title":{"rendered":"Regulaci\u00f3, sistema nervi\u00f3s i conducta"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a><\/p>\n<p>Regulaci\u00f3 hormonal. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#sentits\">Els sentits<\/a>, interacci\u00f3 amb senyals. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a>, senyal, sistema, aprenentatge i mem\u00f2ria. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cordats\">Cordats<\/a> i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">cervell trino<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#conducta\">Conducta<\/a> Cicles vitals, pautes de comportament. Moviment, conductes heretada, adquirida i aprenentatge, social, etiologia.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Regulaci\u00f3 hormonal<\/h2>\n<p>Els organismes han de mantenir regulada la temperatura, el nivell d&#8217;aigua o de sucre, entre altres. La regulaci\u00f3 hormonal regula i coordina els diferents processos de l&#8217;organisme amb subst\u00e0ncies que activen o inhibeixen la producci\u00f3 d&#8217;enzims. [funcionem con un conjunt d&#8217;aixetes, cosa que es correspondria una mica amb la teoria dels quatre humors dels antics]. Es tracta de de subst\u00e0ncies que no s\u00f3n generades a la mateixa c\u00e8l\u00b7lula sin\u00f3 en altres c\u00e8l\u00b7lules especialitzades que les segreguen immediatament o les emmagatzemen fins que s\u00f3n requerides i passen a la sang. Poden ser prote\u00efnes (insulina), isopr\u00e8, o esteroides [l\u00edpids] (gl. suprarenal, h.sexuals) fabricant-se en gl\u00e0ndules, el sistema nervi\u00f3s central o en c\u00e8l\u00b7lules\u00a0 especialitzades de teixits com el budell. Regulen el creixement i funcions fisiol\u00f2giques incrementant la producci\u00f3 d&#8217;enzims (transcripci\u00f3 mRNA) o activant-ne de ja fets.<br \/>\nAl s19 Berthold observa que la castraci\u00f3 dels galls en disminueix l&#8217;agressivitat (1849). Edward Sharpley-Schafer veu que el nivell de sucre de la sang est\u00e0 regulat per les hormones insulina i glucag\u00f3n, segregats pel p\u00e0ncrees. Als insectes les hormones regulen la metamorfosi. A les plantes l&#8217;auxina actua sobre el creixement.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Hipot\u00e0lem-hip\u00f2fisi<\/strong>. L&#8217;hipot\u00e0lem enlla\u00e7a el sistema nervi\u00f3s amb el sistema hormonal a trav\u00e9s de la hip\u00f2fisi. Segrega neurohormones que estimulen o inhibeixen la secreci\u00f3 d&#8217;hormones de la hip\u00f2fisi (gl\u00e0ndula pituit\u00e0ria). Controla la temperatura corporal, la gana, la set, la fatiga, la son i el ritme circadi\u00e0.<br \/>\n(A.329) L&#8217;activaci\u00f3 de la secreci\u00f3 es deu tant a la concentraci\u00f3 de subst\u00e0ncies a la sang, fet que suposa una regulaci\u00f3 feedback (exc\u00e9s de sucre \u2192 secreci\u00f3 d&#8217;insulina que el frena), com a un senyal del sistema nervi\u00f3s (adrenalina) [resposta del cos a un est\u00edmul]. L&#8217;hipot\u00e0lem est\u00e0 en contacte amb el cervell (endomorfines pel dolor), activa els sistemes simp\u00e0tic i parasimp\u00e0tic, i segrega liberina i estatina que passen a la hip\u00f2fisi. Aquesta segrega unes altres hormones glandotr\u00f2pes que activen les gl\u00e0ndules perif\u00e8riques (tiroides, p\u00e0ncrees, suprarenal, sexuals). Regula la temperatura.<\/li>\n<li><strong>Gl\u00e0ndules sexuals<\/strong>: fabriquen els g\u00e0metes, espermatozous i \u00f2vuls, aix\u00ed com hormones reguladores de car\u00e0cter i comportament sexual. La testosterona \u00e9s una hormona que accentua els car\u00e0cters masculins i augmenta la massa muscular. Els estr\u00f2gens s\u00f3n hormones femenines entre les quals hi ha l&#8217;estradiol que regula la formaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans sexuals femenins a l&#8217;embri\u00f3, i els cicles de fertilitat [ els dos tipus es troben en els dos sexes, amb efectes m\u00e9s o menys intensos].<\/li>\n<li><strong>Tiroides<\/strong>. Situada rere la tr\u00e0quea segrega la tiroxina (iode+tirosina) a inst\u00e0ncies d&#8217;est\u00edmuls (emocions, fred, calor, llum, son, fam, fosca) que actuen sobre l&#8217;hipot\u00e0lem que ho passa a la hip\u00f2fisi. T\u00e9 un paper fonamental en la diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular i el creixement, aix\u00ed com en els reaccions a les emocions. Un exc\u00e9s crema greixos, puja el pols, la humitat i d\u00f3na un temperament alegre i excitable. En canvi un defecte disminueix el ritme metab\u00f2lic i el creixement i fomenta un car\u00e0cter ap\u00e0tic.<\/li>\n<li><strong>Gl\u00e0ndula Suprarenal<\/strong>: Segrega l&#8217;adrenalina a inst\u00e0ncies no de la hip\u00f2fisi sin\u00f3 de senyals del simp\u00e0tic que reclamen una reacci\u00f3 d&#8217;urg\u00e8ncia (excitaci\u00f3 provocable tamb\u00e9 per la cafe\u00efna). S&#8217;inhibeixen les funcions digestives, augmenta la pressi\u00f3 sangu\u00ednia i el sucre [energia a punt]. La crosta suprarenal segrega aldosterona que regula l&#8217;equilibri la concentraci\u00f3 de les sals actuant sobre la secreci\u00f3 de saliva i orina, corticosterona que regula el metabolisme de prote\u00efnes i hidrats de carboni (ritme dia-nit, activitat, estat an\u00edmic).<\/li>\n<li><strong>P\u00e0ncrees<\/strong>: Regula el nivell de sucre a la sang. Mentre que el glucogen l&#8217;augmenta, la insulina el redueix [Els diab\u00e8tics se l&#8217;han d&#8217;injectar. El nivell de sucre tamb\u00e9 \u00e9s intervingut per la tiroides [estat general], la suprarenal (corticoides i adrenalina (reacci\u00f3 r\u00e0pida)).<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"sentits\">\n<hr \/>\n<h2>Els sentits<\/h2>\n<\/div>\n<p>Proc\u00e9s d&#8217;interacci\u00f3, no metab\u00f2lic sin\u00f3 mec\u00e0nic o electromagn\u00e8tic, amb l&#8217;entorn mitjan\u00e7ant els \u00f2rgans dels sentits, per regular d&#8217;altres processos del cos, en els superiors moviment i conducta sovint a trav\u00e9s d&#8217;un sistema nervi\u00f3s. [L&#8217;entorn supera el nivell de contacte qu\u00edmic. Informaci\u00f3. Les c\u00e8l\u00b7lules simples viuen depenent d&#8217;un medi favorable. Amb uns inputs assegurats, els organismes superiors desenvolupen un metabolisme i una regulaci\u00f3 hormonal globals amb divisi\u00f3 del treball. El seg\u00fcent pas \u00e9s actuar abans de l&#8217;alteraci\u00f3 de les magnituds internes, \u00e9s a dir, actuar davant les causes externes que provoquen aquestes alteracions. Aix\u00f2 suposa uns \u00f2rgans capa\u00e7os de recollir aquests senyals externs. Un organisme cec &#8220;interacciona&#8221; mec\u00e0nicament amb una pedra que li cau i segurament mor, si l&#8217;organisme pot reaccionar a ones de llum, pot evitar-la. Amb l&#8217;aparici\u00f3 del sistema nervi\u00f3s neix un nou tipus d&#8217;interacci\u00f3. L&#8217;energia d&#8217;interacci\u00f3 entre l&#8217;objecte extern i l&#8217;organisme \u00e9s rebuda pel sistema nervi\u00f3s, processada i genera una resposta d&#8217;acord amb les pautes de conducta fixades al llarg de l&#8217;evoluci\u00f3. Aix\u00ed el comportament global de l&#8217;organisme NO \u00c9S LA SUMA de les interaccions f\u00edsiques. La mateixa energia lluminosa sobre un organisme amb el SN espatllat nom\u00e9s escalfaria el conjunt mentre que la conducta fixada al llarg de l&#8217;evoluci\u00f3 pot desencadenar un moviment general posant en joc diversos m\u00fasculs.]<\/p>\n<p><strong>Est\u00edmuls de les plantes<\/strong><br \/>\nResponen a est\u00edmuls lluminosos, gravitatoris, de contacte o qu\u00edmics, que exciten membranes cel\u00b7lulars. El senyal es transmet (en la mimosa &gt;50cm a 10cm\/s) per potencials d&#8217;acci\u00f3 o transport qu\u00edmic. La reacci\u00f3 consisteix en moviments intracel\u00b7lulars (despla\u00e7ament de nucli o org\u00e0nuls com els cloroplastos davant la llum), canvi de lloc o t\u00e0xia (en protistos, algues, c\u00e8l\u00b7lules reproductores de falgueres que tenen capacitat de moviment) i moviment d&#8217;\u00f2rgans (canvis en la direcci\u00f3 de creixement, turg\u00e8ncia) o tropismes. El fototropisme es manifesta en l&#8217;orientaci\u00f3 de les fulles i direcci\u00f3 de creixement de la tija. El creixement de les arrels \u00e9s geopositiu [cap a la gravetat] i el de la tija geonegatiu. Les n\u00e0sties s\u00f3n alteracions de la turg\u00e8ncia sota contacte i les trobem a la mimosa, als estams i sobretot a les plantes insect\u00edvores que es poden tancar en 0.02 seg.<\/p>\n<p><strong>Sentits dels animals<br \/>\n<\/strong>[Pinillos, evoluci\u00f3 dels sentits. Els organismes primitius van anar desenvolupant receptors, estatocists per la gravetat, a la llum (de la simple reacci\u00f3 a claredat foscor, a captar formes en els insectes, cefal\u00f2podes i m\u00e9s tard els colors), l&#8217;o\u00efda a partir dels estatocists. L&#8217;olfacte i el gust nom\u00e9s existeixen en els insectes i vertebrats.]<br \/>\nExcitaci\u00f3 de membranes celulars a partir d&#8217;un llindar. Quimioceptors, gust (dol\u00e7, salat, amarg, \u00e0cid), olfacte (1000 olors), vista, o\u00efda). La captaci\u00f3 de senyals es fa per \u00f2rgans especialitzats [cal aprofitar millor la informaci\u00f3 perqu\u00e8 es disposa de mobilitat]. Les c\u00e8l\u00b7lules sensorials tenen una membrana amb un potencial en rep\u00f2s de -60 a -120 mV. L&#8217;est\u00edmul despolaritza el potencial del receptor tot extenent-se fins al soma i l&#8217;ax\u00f3n des d&#8217;on es transmet sin\u00e0pticament a d&#8217;altres c\u00e8l\u00b7lules. Els quimioceptors es troben en els mol\u00b7luscs, artr\u00f2podes i vertebrats. Un mol\u00e8cula de subst\u00e0ncia est\u00edmul \u00e9s fixada per una prote\u00efna. El gust t\u00e9 un llindar d&#8217;est\u00edmul (&gt;1016 mol\/ml) m\u00e9s alt que l&#8217;olfacte (107 mol\/ml en l&#8217;home i 102 en alguns animals) i nom\u00e9s presenta quatre qualitats (dol\u00e7, salat, amarg, \u00e0cid) contra m\u00e9s de mil qualitats olfactives dif\u00edcils de determinar.<\/p>\n<ul>\n<li>Vista. Un fot\u00f3 activa un fotoreceptor (canvi d&#8217;energia de rodopsina despr\u00e9s de l&#8217;absorci\u00f3), bast\u00f3 o con, activant el nervi \u00f2ptic. Es capta forma, color, moviment (combinat amb moviment muscular del cos) i dist\u00e0ncia (esfor\u00e7 enfocament).El sentit de la visi\u00f3 \u00e9s la capacitat de reacci\u00f3 a vibracions electromagn\u00e8tiques mitjant\u00e7ant uns fotoreceptors sensibles a unes determinades longituds d&#8217;ona. La qualitat m\u00e9s simple de captar \u00e9s la lluminositat (cucs de terra). La direcci\u00f3 demana un conjunt de fotoreceptors disposats en forma de cassola (ves\u00edcula \u00f2ptica) (A.350D)[segons la direcci\u00f3 de la llum s&#8217;activen uns o altres], permetent la variaci\u00f3 de la direcci\u00f3 captar el moviment. La percepci\u00f3 de la forma es pot aconseguir amb els ulls compostos, presents en insectes, crustacis i alguns mol\u00b7luscs, que consten d&#8217;un nombre d&#8217;ulls simples amb lent cuticular i cristal\u00b7l\u00ed, i tamb\u00e9 amb els ulls cambra dels vertebrats. Aquests deriven de la ves\u00edcula \u00f2ptica on la reducci\u00f3 de l&#8217;orifici hauria perm\u00e8s un principi d&#8217;enfocament. L&#8217;ull com a aparell \u00f2ptic consta d&#8217;un diafragma per variar l&#8217;obertura, la c\u00f2rnia (lent convergent) i el cristal\u00b7l\u00ed com a lent biconvexa que enfoca la imatge a la retina segons la dist\u00e0ncia on es trobi l&#8217;objecte. Quan el globus ocular \u00e9s massa gran i la imatge es forma abans tenim miopia que es corregeix amb una lent divergent. La hipermetropia \u00e9s el cas invers. L&#8217;apreciaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia i relleu s&#8217;aconsegueix comparant les imatges dels dos ulls. La retina consta d&#8217;una densa capa de fotoreceptors, cons i bastons, (20 10<sup>6<\/sup> per mm2) connectada a una segona capa de c\u00e8l\u00b7lules nervioses bipolars que despr\u00e9s passa a una capa de c\u00e8l\u00b7lules ganglionars i el nervi \u00f2ptic. Aquesta densitat permet un poder de resoluci\u00f3 de 0.4&#8242; al falc\u00f3 o 2&#8242; en l&#8217;home [Amb un camp visual de 54 graus suposa que tenim una pantalla d&#8217;uns 2000&#215;2000 punts]. Els bastons receptors tenen rodopsina [prote\u00efna] que es transforma (retinal-cis -&gt; retinal-trans) quan absorbeix un fot\u00f3, tot activant ions Ca i canviant el potencial de la membrana de manera que en superar un llindar s&#8217;activa el nervi. Despr\u00e9s la rodopsina torna a la configuraci\u00f3 inicial [deu estar vibrant cont\u00ednuament entre un estat i l&#8217;altre. Els diferents colors s\u00f3n percebuts pels cons que reaccionen de diferent manera segons les longituds d&#8217;ona. Amb tres tipus de cons diferents tindr\u00edem els tres extrems del triangle dels colors. Sabem que l&#8217;objecte est\u00e0 imm\u00f2bil quan la imatge varia pel despla\u00e7ament de l&#8217;ull perqu\u00e8 el sistema nervi\u00f3s combina la informaci\u00f3 del moviment muscular amb la visual [quan movem el cap &#8220;espera&#8221; un despla\u00e7ament de la imatge]. El mateix mecanisme [esfor\u00e7 d&#8217;enfocament de l&#8217;ull] fa que interpretem com a gran un objecte gran que es veu petit perqu\u00e8 est\u00e0 lluny.<\/li>\n<li>O\u00efda. Vibracions de membranes com el timp\u00e0, c\u00e8l\u00b7lules ciliades connectades a neurones. La informaci\u00f3 sobre la posici\u00f3 del cos s&#8217;obt\u00e9 a trav\u00e9s de cilis externs o ves\u00edcules que contenen corpuscles m\u00f2bils que actuen sobre uns receptors o altres de la ves\u00edcula segons la posici\u00f3. El sentit de l&#8217;o\u00efda es basa en la velocitat del so en artr\u00f2podes i en variacions de la pressi\u00f3 en els vertebrats. A l&#8217;home les vibracions s\u00f3n recollides per l&#8217;orella fins a la membrana del timp\u00e0 (o\u00efda externa) d&#8217;on es transmeten les vibracions per una cadena d&#8217;ossos (o\u00efda mitj\u00e0) fins a l&#8217;o\u00efda interna on s\u00f3n recollides per unes c\u00e8l\u00b7lules ciliades (\u00b815.000) connectades a neurones. L&#8217;o\u00efda humana abasta un ventall de freq\u00fc\u00e8ncies de 16Hz a 20.000Hz amb un nivell m\u00e0xim entre 500-3000. D&#8217;altres sentits mec\u00e0nics s\u00f3n els del tacte o pressi\u00f3. Tamb\u00e9 hi ha percepci\u00f3 de la temperatura, dolor i informaci\u00f3 interna com la posici\u00f3 de les articulacions, el seu moviment o l&#8217;esfor\u00e7 muscular que s&#8217;est\u00e0 fent per v\u00e8ncer una resist\u00e8ncia.<\/li>\n<li>[quins altres sentits hi ha? els ratpenats?]<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"snervios\">\n<hr \/>\n<h2>Sistema nervi\u00f3s<\/h2>\n<\/div>\n<p>Conjunt de neurones formant una xarxa. Proc\u00e9s de relaci\u00f3 entre entrades sensorials i sortides motores per transmissi\u00f3 de senyals d&#8217;acord amb els pesos de la xarxa. Coordinaci\u00f3. Variaci\u00f3 dels pesos: aprenentatge.<br \/>\n[La c\u00e8l\u00b7lula regula els processos metab\u00f2lics per la concentraci\u00f3 de subst\u00e0ncies necess\u00e0ries i els nutrients de l&#8217;entorn. Hi ha un contacte qu\u00edmic. L&#8217;organisme ha de coordinar un gran conjunt de c\u00e8l\u00b7lules i un entorn m\u00e9s complex enriquit per la informaci\u00f3 que aporten els sentits.]<\/p>\n<div id=\"senyal\"><strong>Senyal<\/strong>.<\/div>\n<p>Ara el contacte pot ser &#8220;a dist\u00e0ncia&#8221; captant variacions en la pressi\u00f3 de l&#8217;aire (vibracions de l&#8217;objecte origen), part de l&#8217;espectre electromagn\u00e8tic em\u00e8s pels objectes de l&#8217;entorn, o b\u00e9 part\u00edcules qu\u00edmiques caracter\u00edstiques despreses per l&#8217;objecte i transportades per l&#8217;aire. Aqu\u00ed no es contacta amb una part\u00edcula d&#8217;aliment a engolir sin\u00f3 amb un senyal a processar. Aix\u00f2 suposa l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un sistema nervi\u00f3s que comen\u00e7a a apar\u00e8ixer, encara que de manera molt simple, despr\u00e9s dels celenterats. El SN recull senyals, les passa a la CPU i envia ordres d&#8217;activaci\u00f3 als \u00f2rgans. Nom\u00e9s\u00a0 en tenen els animals perqu\u00e8 nom\u00e9s els animals amb moviment tenen capacitat de moure&#8217;s, de reaccionar]. Aix\u00ed cada c\u00e8l\u00b7lula nerviosa \u00e9s un node que recull informaci\u00f3 d&#8217;una o v\u00e0ries c\u00e8l\u00b7lules nervioses\/receptors, el condueix llarga dist\u00e0ncia i el transmet a una o v\u00e0ries c\u00e8l\u00b7lules o efectors [inductor de moviment. Es forma una immensa i complexa xarxa neuronal].<\/p>\n<p><strong id=\"evoluciopsiquisme\">Evoluci\u00f3 del psiquisme<\/strong><br \/>\nEl sistema nervi\u00f3s comen\u00e7a als celenterats com un generador de polsos i despr\u00e9s passa a una xarxa central amb separaci\u00f3 de proc\u00e9s autom\u00e0tic i resposta a est\u00edmuls externs. El nombre de neurones estimat:<\/p>\n<ul>\n<li>Insectes: de 10<sup>3<\/sup> a 10<sup>5<\/sup><\/li>\n<li>Crustacis de 10<sup>5<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>Pop 0.5 a 1 10<sup>9<\/sup>, tenen part de les neurones distribuides als tentacles.<\/li>\n<li>Peixos de 10<sup>3<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>Amfibis de 10<sup>5<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>R\u00e8ptils: de 10<sup>5<\/sup> a 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>Aus: 10<sup>3<\/sup> a 10<sup>6<\/sup> (cervells relativament grans en proporci\u00f3 al cos)<\/li>\n<li>Gossos: 70 a 500 10<sup>6<\/sup><\/li>\n<li>\u00c9sser hum\u00e0: 86 10<sup>9<\/sup>, unes 100 vegades m\u00e9s que un pop<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/27\/Esquemes_sistema_nervi%C3%B3s.PNG\" width=\"208\" height=\"579\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Primitius: (celenterats), SN ganglionar en escala al voltant del tub digestiu (cucs, mol.luscs i artr\u00f2podes).<\/li>\n<li>Cordats: SN central amb cervell:\n<ul>\n<li>i) C.Anterior (olfacte) \u2192 telenc\u00e8fal i dienc\u00e8fal (c\u00f3rtex que evoluciona paleoc\u00f3rtex olfactori, arquic\u00f3rtex de telencefalitzaci\u00f3 sensorial i neoc\u00f3rtex associatiu<\/li>\n<li>ii) C. Mig (vista) \u2192 Mesenc\u00e8fal<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">iii) C.Posterior (equilibri) \u2192 Cerebel i bulb raquidi<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Pinillos parla de l&#8217;origen del psiquisme com de capacitat d&#8217;adaptaci\u00f3, m\u00e9s enrere que el tractament d&#8217;informaci\u00f3. Tenim t\u00e0xies i tropismes a plantes i animals. El parameci presenta un moviment coordinat dels cilis)<br \/>\nAls <strong>celenterats<\/strong> apareix un sistema nervi\u00f3s reticular. Als Plathelmintes o cucs plans comen\u00e7a la diferenciaci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s amb l&#8217;agrupament de cossos en ganglis disposats al llarg d&#8217;una mena d&#8217;escala i tres tipus de neurones, eferents cap als m\u00fasculs, aferents dels receptors i connexions. Aix\u00f2 suposa una jerarquitzaci\u00f3.<br \/>\nEn els <strong>mol\u00b7luscs i artr\u00f2podes<\/strong> es forma una mena de cervell a partir d&#8217;un gangli. El sistema nervi\u00f3s est\u00e0 segmentat al llarg del tub digestiu seguint els anells del cos. Tot i que poden presentar conductes tan complexes com la construcci\u00f3 de formiguers o la comunicaci\u00f3 en les abelles, les parts del cos (anells) encara tenen independ\u00e8ncia respecte del cervell. Els mol\u00b7luscs ja es poden sotmetre a condicionament simple, cl\u00e0ssic o operant. Un calamar necessita una fibra d&#8217;un di\u00e0metre de 650 10-9 m (0.65 mm) per transmetre a una velocitat de 25 m.p.s. [qu\u00e8 \u00e9s aquest m?] mentre que als mam\u00edfers disminuir\u00e0 2000 vegades.<br \/>\nAmb els <strong>cordats<\/strong> i l&#8217;esquelet comen\u00e7a el veritable control centralitzat. D&#8217;una banda la medul\u00b7la quedar\u00e0 encapsulada a la columna vertebral i de l&#8217;altra el cervell es desenvolupar\u00e0 a partir de tres protuber\u00e0ncies inicials. El cervell anterior donar\u00e0 lloc al telenc\u00e8fal (c\u00f2rtex) i dienc\u00e8fal (Hipot\u00e0lem i hip\u00f2fisi)[Olfacte]. El cervell mig\u00a0 al mesenc\u00e8fal o &#8220;peduncles cerebrals&#8221; [connexi\u00f3 nervi \u00f2ptic?]. El cervell posterior al cerebel i bulb raquidi\u00a0 [Equilibri]. El desenvolupament fou desigual ja que mentre els peixos necessiten un bon sentit de la vista i de l&#8217;equilibri, no fou fins que comen\u00e7\u00e0 la vida terrestre (amfibis i r\u00e8ptils), que l&#8217;olfacte [medi gas\u00f3s amb moltes propietats diferents a ensumar] va ser important i van cr\u00e9ixer els hemisferis del telenc\u00e8fal.<br \/>\nEn els <strong>mam\u00edfers<\/strong>, comen\u00e7\u00e0 el desenvolupament del c\u00f2rtex a partir del bulb olfactori (paleoc\u00f2rtex). Per poder integrar la creixent informaci\u00f3 sensorial que desbordava les possibilitats del t\u00e0lem va apar\u00e8ixer l&#8217;arquic\u00f2rtex amb \u00e0rees per la vista, l&#8217;equilibri o la motricitat. De la necessitat d&#8217;integrar i relacionar les diferents dades sensorials va n\u00e9ixer el neoc\u00f2rtex o c\u00f2rtex associatiu, sense connexions sensorials, una \u00e0rea lliure destinada a relacionar informaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Transmissi\u00f3 del senyal nervi\u00f3s<\/strong><br \/>\nEn rep\u00f2s les c\u00e8l\u00b7lules tenen un potencial (entre el plasma i el l\u00edquid extracelular) entre -55 i -110 mV. La membrana funciona com un condensador entre dues solucions salines,\u00a0 de 6 nm de gruix. Aquest condensador es carrega traient fora ions K+ contra el gradient el\u00e8ctric ( transport actiu). Sota un est\u00edmul o excitaci\u00f3, aquesta situaci\u00f3 de rep\u00f2s es torna inestable i es desencadena un potencial d&#8217;acci\u00f3 que despolaritza la membrana fins a +30mV tot recuperant despr\u00e9s la situaci\u00f3 de rep\u00f2s inicial. Aquesta excitaci\u00f3 en un punt de la membrana es transmet al llarg de tota la c\u00e8l\u00b7lula. [amb la mateixa llei del tot o res] que evita el debilitament del senyal [amplificaci\u00f3]. Despr\u00e9s d&#8217;una excitaci\u00f3 la c\u00e8l\u00b7lula no es pot tornar a activar fins que recuperi la polaritzaci\u00f3, durant uns 4 10<sup>-3<\/sup> s [aquesta seria la unitat de temps fisiol\u00f2gica?]. El senyal es va transmetent per les fibres formades per n\u00f2duls de Ranvier. Al final de l&#8217;\u00e0xon hi ha un cap que cont\u00e9 ves\u00edcules amb acetilcolina (Ca++) que es desprenen en rebre el senyal i s\u00f3n captades per la membrana de la dentrita de la c\u00e8l\u00b7lula en contacte (sinapsi qu\u00edmica) alliberant-se despr\u00e9s i tornant a l&#8217;emissora. Aquest mecanisme fa l&#8217;efecte d&#8217;amplificaci\u00f3 del senyal, efecte de v\u00e0lvula que nom\u00e9s deixa passar senyals en el sentit axon \u2192 dentrita, i capacitat de modificaci\u00f3 de l&#8217;efic\u00e0cia de la transmissi\u00f3 ( capacitat d&#8217;aprenentatge, mem\u00f2ria) [xarxes neuronals]. El cap de l&#8217;\u00e0xon pot estar dividit de manera que transmeti l&#8217;impuls a diverses c\u00e8l\u00b7lules nervioses (principi de diverg\u00e8ncia) [no es debilita]. Aix\u00ed les fibres aferents [sentits], despr\u00e9s d&#8217;entrar a la m\u00e8dula espinal informen diverses cn i queden informats n.motores (reflexos), el cerebel i la crosta cerebral. Aquesta xarxa m\u00faltiple t\u00e9 diferents mecanismes d&#8217;excitaci\u00f3, suma d&#8217;impulsos, realimentaci\u00f3 (quan s&#8217;excita un m\u00fascul s&#8217;inhibeixen els antagonistes). El senyal es transmet sempre en la mateixa direcci\u00f3 (de dentrites a axon).<\/p>\n<p><strong>Sistema Nervi\u00f3s<\/strong><br \/>\nLes c\u00e8l\u00b7lules nervioses sempre formen part d&#8217;un sistema que, en general, acompleix la funci\u00f3 de coordinar les funcions dels \u00f2rgans juntament amb les hormones, i estableixen un vincle entre els sensors i els efectors (m\u00fasculs).<br \/>\nEn els celenterats hi ha unes xarxes simples que distribueixen el senyal en totes les direccions i on s&#8217;observa la producci\u00f3 d&#8217;impulsos r\u00edtmics (moviments natatoris de les meduses, digesti\u00f3 act\u00ednia), \u00e9s a dir, activitat espont\u00e0nia en abs\u00e8ncia d&#8217;est\u00edmuls externs.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/d\/d0\/Neuroncat.jpg\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"cordats\">Sistema nervi\u00f3s als cordats<\/strong><br \/>\nGangli=cossos cel\u00b7lulars, nervi=axons, medul\u00b7la espinal=(nervis sensibles i motors, sistema vegetatiu aut\u00f2nom =(simp\u00e0tic (activaci\u00f3) + parasimp\u00e0tic (relax)), xarxa formada per tronc cerebral i enc\u00e8fal.<br \/>\nEn els animals superiors les c\u00e8l\u00b7lules es disposen agrupant els cossos cel\u00b7lulars en ganglis que formaran centres a\u00efllats i els axons conductors en nervis. Se separen les vies aferents [input sensorial] i eferents [output motriu]. Aquesta organitzaci\u00f3 general constitueix un sistema nervi\u00f3s central. Seguim trobant producci\u00f3 de patrons d&#8217;impulsos juntament amb una complexa organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica de nivells d&#8217;activaci\u00f3 amb mecanismes d&#8217;autoregulaci\u00f3. Algunes c\u00e8l\u00b7lules s&#8217;alteren segons la freq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;activaci\u00f3 [entrenament d&#8217;una xarxa neuronal]. [Topologia a tenir en compte en la recerca de xarxes neuronals]. Hi ha moltes neurones, 10<sup>11<\/sup>\u00a0 i cada una rep inputs de moltes altres, entre 10<sup>3<\/sup> i 10<sup>5<\/sup>. Aix\u00f2 vol dir que \u00e9s possible connectar dues neurones qualsevol amb nom\u00e9s quatre sinapsis (10<sup>16<\/sup> accessibles) amb un promig de 10<sup>4<\/sup> connexions) (PDP:4). Als vertebrats el sistema nervi\u00f3s consta de les parts seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>Enc\u00e8fal\n<ul>\n<li>cervell anterior (tel\u00e8ncefal): Ganglis Basals, Escor\u00e7a cerebral (subst\u00e0ncia gris amb unes 15 10<sup>9 <\/sup>c\u00e8l\u00b7lules, medul\u00b7la o subst\u00e0ncia blanca connexions. [2]<\/li>\n<li>cervell Intermig o dienc\u00e8fal: t\u00e0lem\u00a0 (conex. vies sensibles), Hipot\u00e0lem (metabolisme i SN aut\u00f2nom), Hip\u00f2fisi i gl\u00e0ndula pineal. [3]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Tronc cerebral [4]\n<ul>\n<li>C.Mig o Mesenc\u00e8fal [5]<\/li>\n<li>Protuber\u00e0ncia [6]<\/li>\n<li>C.Posterior o cerebel, orientaci\u00f3 en l&#8217;espai [8]<\/li>\n<li>Bulb raquidi, connexi\u00f3 enc\u00e8fal i medul\u00b7la espinal [7]<\/li>\n<li>12 parells de nervis, \u00f2rgans sensorials i cap<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Medul\u00b7la espinal (subst\u00e0ncia gris interna) [9]\n<ul>\n<li>31 parells de nervis raquidis: sensible i motor<\/li>\n<li>SN nervi\u00f3s aut\u00f2nom o vegetatiu (ganglis): S.simp\u00e0tic (activaci\u00f3), S.Parasimp\u00e0tic (relaxament)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s intramural, independent del SNC, cor, intest\u00ed, veixiga \u00a6<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/0e\/Encephalon_human_sagittal_section_multilingual.svg\" width=\"401\" height=\"374\" \/><\/p>\n<p>[El 1960s Paul D. MacLean va proposar el <strong id=\"cervelltrino\">model del cervell trino<\/strong>, que ara no es considera vigent, per\u00f2 que d\u00f3na una visi\u00f3 simplificada:<\/p>\n<ul>\n<li>Complex reptili\u00e0 format pels ganglis basals [i el cerebel] corresponent als instints primaris.<\/li>\n<li>Sistema l\u00edmbic, paleomam\u00edfer associat amb els primers mam\u00edfers i corresponent a les emocions.<\/li>\n<li>Complex neomam\u00edfer, el neoc\u00f2rtex, associat amb el pensament racional.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a8\/Triune_brain.png\/800px-Triune_brain.png\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/736x\/7e\/e9\/86\/7ee986563e53adc6211109634ae22028.jpg\" \/><\/p>\n<p>(WK emocions). Quan van apar\u00e8ixer els mam\u00edfers actius a la nit, l&#8217;olfacte va passar a ser m\u00e9s important que la visi\u00f3. Aix\u00f2 els permetia sobreviure mentre els r\u00e8ptils dormien. Se suposa que aix\u00f2 va desenvolupar l&#8217;emoci\u00f3 i la mem\u00f2ria i finalment aquestes rutes de l&#8217;olfacte van donar lloc al sistema l\u00edmbic.<\/p>\n<p>Sensibilitat<\/p>\n<ul>\n<li>Area Cortical de Motivaci\u00f3 Impuls d&#8217;actuar [PLA &#8211; PROGRAMA]<\/li>\n<li>Ganglis Basals\/Cerebel<\/li>\n<li>T\u00e0lem, motricitat dirigida<\/li>\n<li>Escor\u00e7a motora<\/li>\n<li>Tronc cerebra, motricitat de suport<\/li>\n<li>Interneurones espinals, EXECUCIO<\/li>\n<li>Neurones motores \u03b1 i \u03b3 \u2192 m\u00fasculs<\/li>\n<\/ul>\n<p>En principi es distingeix entre el SN vegetatiu que controla els \u00f2rgans interns i el som\u00e0tic [m\u00fasculs voluntaris]. Hi ha un SN vegetatiu perif\u00e8ric (A.377) amb ganglis (nou cos cel\u00b7lular) entre la medula i els \u00f2rgans (ex. intest\u00ed) de manera que distingim entre neurones preganglionars (medul\u00b7la \u2192 gangli) i postganglionars (gangli \u2192 \u00f2rgan). El sistema simp\u00e0tic fa una excitaci\u00f3 difusa mentre el parasimp\u00e0tic activar\u00e0 el contrari per\u00f2 de forma localitzada. Aix\u00ed es regulen reflexos viscerals, cutanis i intestinals. Hi ha centres superiors a l&#8217;hipot\u00e0lem i sistema l\u00edmbic (influ\u00e8ncia de les emocions en els processos digestius) que actuen en combinaci\u00f3 amb les hormones. [Davant d&#8217;un perill] el sistema simp\u00e0tic activar\u00e0 el cor, mobilitzar\u00e0 glucosa i interrompr\u00e0 l&#8217;activitat del sistema digestiu. [Despr\u00e9s] El parasimp\u00e0tic reduir\u00e0 el ritme card\u00edac i tornar\u00e0 a activar la musculatura intestinal i gl\u00e0ndules digestives.<\/p>\n<p>Les vies sensorials condueixen els senyals sensibles dels \u00f2rgans a la medul\u00b7la espinal (1a neurona) on una 2 neurona les connecta al t\u00e0lem o cerebel. Una 3a neurona passa el senyal a l&#8217;escor\u00e7a. Tant el t\u00e0lem com l&#8217;escor\u00e7a t\u00e9 diferenciades les zones corresponents a cada receptor i es parla de camps de projecci\u00f3 sensorials. Uns camps sensorials secundaris estan relacionats amb la interpretaci\u00f3 (identificaci\u00f3, aprenentatge, mem\u00f2ria) de la percepci\u00f3. El tronc cerebral regula motricitat de posici\u00f3 que segueix funcionant incl\u00fas amb l&#8217;animal sense cervell. La motricitat dirigida (moviment voluntari) parteix d&#8217;un est\u00edmul a un hemisferi de l&#8217;escor\u00e7a on es poden localitzar zones espec\u00edfiques (gir de cap, cames) que causar\u00e0 el moviment corresponent a l&#8217;altra meitat del cos. La motricitat de posici\u00f3 [moviment general] s&#8217;adaptar\u00e0 a aquesta acci\u00f3.<\/p>\n<p>Les vies motores surten del cervell amb l&#8217;ordre d&#8217;activaci\u00f3 fins al segment de la medul\u00b7la espinal d&#8217;on es connecta amb el m\u00fascul. Els moviments reflexos no arriben al cervell sin\u00f3 que s&#8217;originen en algunes connexions entre neurones aferents i eferents que tenen lloc a la mateixa medul\u00b7la espinal obtenint aix\u00ed respostes r\u00e0pides i fixes.<\/p>\n<p><strong>Aprenentatge i mem\u00f2ria. Mem\u00f2ria distribu\u00efda<\/strong><\/p>\n<p>El SNC fa una funci\u00f3 integradora a m\u00e9s del control separat d&#8217;\u00f2rgans. A mesura que avan\u00e7a l&#8217;evoluci\u00f3 l&#8217;\u00e0rea de l&#8217;escor\u00e7a cerebral inespec\u00edfica, \u00e9s a dir, integradora i no fent una feina concreta, \u00e9s cada vegada m\u00e9s important. Entre ells hi ha el ritme circadiari son-vig\u00edlia. Es important la fase del son REM (Rapid Eye Movement) durant el qual es mou l&#8217;ull i baixa molt l&#8217;activitat muscular [proc\u00e9s de les viv\u00e8ncies di\u00e0ries?]. La consci\u00e8ncia nom\u00e9s es pot estudiar introspectivament, tot i que per estudis de lesions cerebrals s&#8217;ha pogut veure que l&#8217;hemisferi esquerre \u00e9s la base neuronal de la consci\u00e8ncia (el que s&#8217;observa amb l&#8217;hemisferi . esquerre i va al dret, no pot ser anomenat). Sembla que l&#8217;hemisferi esquerre est\u00e0 relacionat amb el llenguatge i el dret amb l&#8217;orientaci\u00f3 espacial. L&#8217;aprenentatge i la mem\u00f2ria encara estan poc estudiats. Es distingeix una mem\u00f2ria sensorial que dura &lt;1s. [buffer del perif\u00e8ric], una mem\u00f2ria prim\u00e0ria que guarda uns segs. informaci\u00f3 verbal (hi t\u00e9 un paper una prote\u00efna) que per entrenament i repetici\u00f3 passa a la mem\u00f2ria secund\u00e0ria, de gran capacitat i llarga durada (minuts o anys) amb recuperaci\u00f3 lenta. Quan l&#8217;entrenament ha estat molt intens es passa a una mem\u00f2ria terci\u00e0ria de recuperaci\u00f3 r\u00e0pida i pr\u00e0cticament permanent. La mem\u00f2ria que suporta l&#8217;aprenentatge d&#8217;h\u00e0bits i reconeixement de patrons \u00e9s distribu\u00efda (PDP), no simb\u00f2lica.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"conducta\">Conducta<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Tenim la &#8220;vida&#8221; de les c\u00e8l\u00b7lules, refent les prote\u00efnes que es desfan, duplicant-se per mantenir els teixits. Quina \u00e9s la &#8220;vida&#8221; dels organismes?\u00a0 Qu\u00e8 els passa i qu\u00e8 fan? Diferents actes com moviment, posici\u00f3 o segregaci\u00f3 qu\u00edmica, heretats, o adquirits en funci\u00f3 de l&#8217;estat interior i l&#8217;entorn (coordinaci\u00f3 nerviosa) (i a l&#8217;entorn hi ha d&#8217;altres organismes, en especial) per garantir els processos b\u00e0sics de l&#8217;organisme (reproducci\u00f3, creixement, metabolisme).<br \/>\nEtiologia [Del metabolisme i reproducci\u00f3 de la c\u00e8l\u00b7lula inicial immersa en l&#8217;entorn perfecte de la sopa org\u00e0nica hem passat a organismes pluricel\u00b7lulars que desenvolupen teixits i \u00f2rgans amb una divisi\u00f3 del treball, autoregulats per hormones i una integraci\u00f3 nerviosa entre els senyals dels sensors i els m\u00fasculs. Per\u00f2 a m\u00e9s de tenir \u00f2rgans especialitzats per moure&#8217;s, captar aliment, digerir-lo, protegir-se d&#8217;enemics, etc, els animals tenen incorporades unes pautes de comportament que no s\u00f3n simples reaccions per contacte amb el medi o reflexos, s\u00f3n seq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;accions encaminades a aconseguir un fi. Part d&#8217;aquest comportament s&#8217;adquireix per her\u00e8ncia gen\u00e8tica (instint) mentre que l&#8217;altre \u00e9s fruit d&#8217;un aprenentatge. Aqu\u00ed comen\u00e7aria el que es podria anomenar her\u00e8ncia cultural, que es superposaria a l&#8217;her\u00e8ncia gen\u00e8tica pura, amb el benent\u00e8s que la simple her\u00e8ncia gen\u00e8tica no garanteix la vida, cal un medi favorable. Per\u00f2 un entorn &#8220;educador&#8221; \u00e9s m\u00e9s que un entorn favorable metab\u00f2licament.]<\/p>\n<p><strong>Cicles vitals<\/strong><br \/>\nVisi\u00f3 global de la conducta animal. De major a menor, els processos d&#8217;un animal serien els seg\u00fcents, cada un d&#8217;ells contenint l&#8217;inferior:<\/p>\n<ul>\n<li>Proc\u00e9s lineal de naixement, creixement, maduresa i mort (i reproducci\u00f3).<\/li>\n<li>Processos estacionals (per\u00edode anual) com hivernaci\u00f3, migraci\u00f3, aparellament.<\/li>\n<li>Processos diaris: rep\u00f2s, obtenci\u00f3 d&#8217;aliment. Hi ha un ritme c\u00edclic de son i vig\u00edlia [no igual per a tots. No tots els animals dormen de nit, d&#8217;altres tenen cicles estacionals com els ossos que hivernen. Per\u00f2 sembla clar que, els organismes superiors &#8220;descansen&#8221;. Les amebes van funcionant la sopa org\u00e0nica de manera cont\u00ednua. Dormen les formigues? Comen\u00e7a el ritme c\u00edclic quan s\u00f3n necessaris els sentits per dur a terme una activitat coordinada amb els senyals que es reben del medi?]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Pautes de comportament<\/strong><br \/>\nCada acci\u00f3 estacional o di\u00e0ria (aparellament, metabolisme) es duu a terme segons una pauta de comportament (seq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;accions) que se superposa a la &#8220;fisiologia vegetativa&#8221;. La pauta de conducta t\u00e9 en compte l&#8217;h\u00e0bitat (geografia d&#8217;aliment, refugi, perill, identificaci\u00f3 de coses), els altres membres del grup (compet\u00e8ncia, protecci\u00f3 m\u00fatua) i pot ser:<br \/>\ni) resultat d&#8217;un contacte qu\u00edmic (sopa org\u00e0nica).<br \/>\nii) resposta heretada o apresa sota un senyal nervi\u00f3s extern (el m\u00f3n codificat en informaci\u00f3, senyals de primer ordre) o intern (motius de gana, set, agressivitat, sexe).<\/p>\n<ul>\n<li>t\u00e0xies i motricitat de coordinaci\u00f3 (caminar, vol).<\/li>\n<li>\u00a0conductes instintives per a l&#8217;estrat\u00e8gia de ca\u00e7a, aparellament, migraci\u00f3.<\/li>\n<li>conducta (heretada) modificada per un aprenentatge d&#8217;habituaci\u00f3, sensibilitzaci\u00f3 o condicionament cl\u00e0ssic i operant. [Podr\u00edem dir que cada est\u00edmul busca en el repertori d&#8217;instints la resposta que toca]. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#senyal\">Senyal<\/a>, un nou tipus d&#8217;interacci\u00f3 objecte\/energia-informaci\u00f3\/organisme, que difereix de la suma d&#8217;interaccions sobre els \u00e0toms en tenir un sistema (SNervi\u00f3s) que tracta aquesta energia com a informaci\u00f3 per desencadenar una conducta).<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Cada senyal i resposta de l&#8217;etiologia es podr\u00e0 reduir a la fisiologia dels sentits i motricitat corresponent. En termes antropol\u00f2gics dir\u00edem que hi ha una infraestructura pel que fa a la nutrici\u00f3 i reproducci\u00f3 (estrat\u00e8gies de ca\u00e7a i aparellament), una certa estructura en l&#8217;organitzaci\u00f3 del grup o ramat (l\u00edder, paper del mascle i les femelles) i una superestructura cultural pr\u00e0cticament nul.la. En nivells decreixents tenim:<\/p>\n<ul>\n<li>Fisiologia dels \u00f2rgans, processos de Reproducci\u00f3, Creixement, Metabolisme, regulaci\u00f3 hormonal, sistema nervi\u00f3s, Moviment.<\/li>\n<li>Bioqu\u00edmica de la c\u00e8l\u00b7lula,\u00a0 Metabolisme, Catabolisme, Anabolisme amb bios\u00edntesi, moviment i transport, duplicaci\u00f3 DNA i c\u00f2pies RNA.<\/li>\n<li>F\u00edsico-qu\u00edmica<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Quina seria la simulacio de la vida d&#8217;un animal?<\/p>\n<ul>\n<li>i) Organisme i entorn en par\u00e0metres i equacions d&#8217;evoluci\u00f3.<br \/>\nPer exemple a l&#8217;entorn cicles dia-nit, estacions i temperatura, senyals lluminosos i olfactius d&#8217;objectes, contacte amb objectes. A l&#8217;organisme concentraci\u00f3 de sucre, sals, receptors mec\u00e0nics, dolor [ex. cama: rep\u00f2s, activaci\u00f3, dolor], cicles metab\u00f2lics amb temps de consum.<\/li>\n<li>ii) Repertori de programes input-proc\u00e9s-output (inicialment innats). Exemple: dolor -&gt; reflex evitaci\u00f3, senyal de menjar -&gt; secreci\u00f3 salival-aproximaci\u00f3 per ca\u00e7a, senyal hormonal de fertilitat -&gt; conducta d&#8217;aparellament.<\/li>\n<li>iii) Evoluci\u00f3 en el temps. Al llarg de la vida es van rebent inputs 1), es reacciona amb la conducta 2). La resposta modifica el medi, l&#8217;organisme evoluciona sol i en depend\u00e8ncia de la resposta i l&#8217;exercici de ii fa que es modifiquin els programes d&#8217;actuaci\u00f3 o b\u00e9 que n&#8217;apareguin de nous (conducta apresa).<\/li>\n<\/ul>\n<p>[En l&#8217;home H0000 tamb\u00e9 hi haur\u00e0:<\/p>\n<ul>\n<li>Un cicle vital amb etapes i ritmes estacionals i diaris (l&#8217;etapa infantil \u00e9s molt m\u00e9s llarga, els ritmes estacionals ja s\u00f3n m\u00e9s convenis culturals -vacances- que naturals).<\/li>\n<li>Pautes de comportament on i) Es processen senyals de segon ordre, ii) hi ha una motivaci\u00f3 cultural -expectatives-, iii) Les accions sobre el medi es fan en l&#8217;estructura de divisi\u00f3 del treball de la societat. iii) hi ha her\u00e8ncia i comunicaci\u00f3 cultural. iv) Hi ha propositivitat.<br \/>\nEn definitiva, un est\u00edmul no busca l&#8217;instint adequat en el limitat repertori de l&#8217;esp\u00e8cie sin\u00f3 que s&#8217;inscriu en el model del m\u00f3n del subjecte, en les expectatives creades per la seva hist\u00f2ria personal en un cert entorn sociocultural. la conducta dependr\u00e0 menys dels est\u00edmuls i m\u00e9s de la hist\u00f2ria personal.<br \/>\nLes expectatives si projectes a llarg termini es descomposen en petites unitats [s\u00e8ries encaixades] on entorn + situaci\u00f3 interna configuren una acci\u00f3 a resoldre per c\u00e0lcul, fugida, etc.<br \/>\nCada reacci\u00f3 t\u00e9 el seu corresponent a nivell de xarxa neuronal alhora que es pot veure com dues xarxes nervioses (SNC, SNA) intentant controlar el sistema de musculatura esquel\u00e8tic i visceral. Despr\u00e9s, com en els animals, hi haur\u00e0 la fisiologia (BM200) i la bioqu\u00edmica (B1200).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Moviment<\/strong><br \/>\nProc\u00e9s de d&#8217;\u00f2rgans (m\u00fasculs) amb canvi de posici\u00f3 o despla\u00e7ament de l&#8217;organisme en l&#8217;entorn. Creixement plantes, moviments aut\u00f2noms (orientaci\u00f3 fulles, budell, cor), moviments reflexos, locomoci\u00f3 per retropropulsi\u00f3, rem de cilis, vol, salt, marxa.<br \/>\n(A.389) (A les plantes es basa en creixement de teixits i \u00f2smosi) (Animals \u2192 moviment de cada c\u00e8l\u00b7lula, filaments, cilis, despla\u00e7ament d&#8217;actina i miosina per activaci\u00f3 de Ca+ consumint ATP) Es distingeix entre m\u00fasculs r\u00e0pids i lents. Activacions poden provocar un t\u00e8tanos on la for\u00e7a muscular \u00e9s quatre vegades la normal. Hi ha moviments aut\u00f2noms que es basen en condicions internes. A les plantes hi ha l&#8217;orientaci\u00f3 de les fulles o l&#8217;enganxament de les heures. En els animals hi ha la motricitat del budell prim i l&#8217;activitat card\u00edaca basada en el ritme sinusal. Els moviments reflexos s\u00f3n regulacions est\u00edmuls resposta.<br \/>\nFormes de Locomoci\u00f3. A l&#8217;aigua es desplacen per retropropulsi\u00f3 meduses i cefal\u00f2podes, per rem d&#8217;extremitats crustacis, insectes, granota, castor o ping\u00fc\u00ed, per moviment ondulatori de tot el cos (anguila) o les aletes (peixos). El vol s&#8217;ha desenvolupat igual en insectes, r\u00e8ptils, aus i ratpenats. A part del planejament, el batre les ales, que demana una forta musculatura i un perfil adequat, el moviment cap avall impulsa el cos amunt i endavant, tot replegant-se l&#8217;ala per recuperar la posici\u00f3 inicial. El colibr\u00ed oscil.la les ales com un helic\u00f2pter. Per terra el despla\u00e7ament pot ser per reptaci\u00f3 perist\u00e0ltica en els cucs (es recolza on el cos es fa gruixut), reptaci\u00f3 basal als caragols i r.serps. Els vertebrats caminen recolzant alternativament les diferents extremitats. Les llagostes salten amb les potes de darrera.<\/p>\n<p><strong id=\"instint\">Conducta heretada<\/strong><br \/>\nInstint: Moviments i accions ordenats per aconseguir un fi desencadenats per est\u00edmuls interns (gana, hormones, estat de creixement) o externs (motivaci\u00f3). Jerarquitzats en graus creixents de complexitat. Fixat al codi gen\u00e8tic. S\u00f3n respostes fixes a est\u00edmuls fixes. Coordinaci\u00f3 heredit\u00e0ria, t\u00e0xia (orientaci\u00f3 sota est\u00edmul extern). B2920.1.OS Equilibri, prensi\u00f3 d&#8217;objectes, ca\u00e7a, aparellament, migraci\u00f3.<br \/>\n(A.403) L&#8217;instint seria &#8220;un mecanisme nervi\u00f3s jer\u00e0rquicament organitzat que reacciona davant d&#8217;uns impulsos desencadenants, tant interns com externs, responent amb uns moviments ben coordinats destinats a la conservaci\u00f3 de la vida i de l&#8217;esp\u00e8cie&#8221;. La coordinaci\u00f3 heredit\u00e0ria (moviment instintiu) \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia complexa de moviments pr\u00f2pia de l&#8217;esp\u00e8cie amb un marge de variaci\u00f3 m\u00e9s petit fins i tot que els car\u00e0cters morfol\u00f2gics (ex. moviment de festeig dels \u00e0necs, agafar un objecte, ca\u00e7ar una mosca amb la llengua una granota). La t\u00e0xia \u00e9s un moviment d&#8217;orientaci\u00f3 desencadenat per un est\u00edmul extern (ex. orientaci\u00f3 de la granota abans de ca\u00e7ar la mosca per una granota).<br \/>\nLa motivaci\u00f3 (A.404), el desencadenament de l&#8217;acci\u00f3 es pot deure a factors interns:<\/p>\n<ul>\n<li>Est\u00edmuls sensorials interns: la gana es basa en l&#8217;excitaci\u00f3 d&#8217;unes c\u00e8l. que reaccionen davant d&#8217;una determinada concentraci\u00f3 de glucosa o sal a la sang. El llindar de l&#8217;est\u00edmul pot variar segons si la necessitat ha estat molt satisfeta (puja) o fa temps que est\u00e0 pendent (baixa).<\/li>\n<li>Les hormones.<\/li>\n<li>Els ritmes end\u00f2gens, circadians (ritme dia-nit, freq\u00fc\u00e8ncia de cant dels ocells) o circanuals (reproducci\u00f3, migracions, acumulaci\u00f3 de reserves).<\/li>\n<li>Estat de maduresa. L&#8217;animal reacciona de diferent manera segons l&#8217;edat.<\/li>\n<li>Hist\u00f2ria pr\u00e8via a l&#8217;acci\u00f3: Experi\u00e8ncies anteriors amb \u00e8xit reforcen la resposta i viceversa [on s&#8217;acumula aquest aprenentatge?]<br \/>\nEls factors externs poden ser:<\/li>\n<li>Est\u00edmuls. Primer es detecten patrons d&#8217;est\u00edmuls que s\u00f3n aplegats en un acumulador. Despr\u00e9s s\u00f3n comparats i avaluats d&#8217;acord amb les necessitats internes.<\/li>\n<li>Influ\u00e8ncies ecol\u00f2giques<\/li>\n<li>Influ\u00e8ncies c\u00edcliques<\/li>\n<\/ul>\n<p>(A.410) Les cadenes d&#8217;accions instintives tenen una jerarquia que va des d&#8217;instints d&#8217;ordre superior (apet\u00e8ncia de migraci\u00f3 primaveral) [ca\u00e7a, reproducci\u00f3], desencadenats internament per una hormona que se subdivideixen en varis d&#8217;ordre inferior (Recerca del territori, lluita amb rivals) [moviment d&#8217;aproximaci\u00f3, ritual de festeig] condicionats per factors interns i externs com poden ser les condicions de l&#8217;entorn i que despr\u00e9s, es descomponen en coordinacions heredit\u00e0ries (cop de bec, mossegar, c\u00f3rrer)[moviment coordinats d&#8217;extremitats en arrossegar-se o sacsejar el cap] i finalment en moviment muscular (on encara podr\u00edem distingir un centre per l&#8217;extremitat sencera, una altre pels diferents radis d&#8217;uan aleta, els feixos de fibres musculars d&#8217;un radi i finalment la neurona motora d&#8217;un \u00fanic feix de fibra muscular).<br \/>\nLa base gen\u00e8tica de pautes de comportament aix\u00ed com la seva localitzaci\u00f3 cerebral s&#8217;ha pogut comprovar en animals sense aprenentatge que presenten un comportament determinat (amena\u00e7a, atac, fugida) per estimulaci\u00f3 cerebral directa a diferents punts de la crosta. Es pot veure que els diferents est\u00edmuls que poden desencadenar unes accions s\u00f3n agrupats i avaluats.<br \/>\nEl comportament heretat es basa en informacions acumulades al llarg de la filog\u00e8nia i fixades al material hereditari [un gen que genera una prote\u00efna per sintetitzar una hormona d&#8217;acord amb el ritme de les estacions?] A m\u00e9s de la paleontologia morfol\u00f2gica hi hauria una paleontologia etiol\u00f2gica\u00a0 A.425. Hi ha proves que la fixaci\u00f3 gen\u00e8tica de pautes de comportament constitueix un avantatge. Aix\u00ed s&#8217;observen pautes similars en esp\u00e8cies diferents emparentades filogen\u00e8ticament], constituint una mem\u00f2ria de l&#8217;esp\u00e8cie. T\u00e9 l&#8217;avantatge d&#8217;una resposta r\u00e0pida amb la contrapartida la rigidesa; funcionar\u00e0 b\u00e9 en condicions de vida estacion\u00e0ries.<br \/>\n<strong>Migracions.<\/strong> al s19, Audubon a Am\u00e8rica, Hans Christian Mortensen i\u00a0 Hans Christian Cornelius Mortensen que marquen els ocells amb anells, aporten coneiement sobre els patrons de migraci\u00f3. Nikolai Przhevalsky i Vladimir Kovshov ho fan pels mam\u00edfers a l&#8217;\u00c0sia.\u00a0 Es troba que hi ha un coneixement innat de les rutes que pot ser modificat amb l&#8217;aprenentatge. <em>Why animals Don&#8217;t Get Lost<\/em>. Kathryn Schulz (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2021\/04\/05\/why-animals-dont-get-lost\">New Yorker<\/a> 201\/04\/05)<\/p>\n<p><strong>Conducta adquirida i aprenentatge<\/strong><br \/>\nMoviments i accions fixats [en pesos de la xarxa neuronal] per habituaci\u00f3, sensibilitzaci\u00f3, condicionament cl\u00e0ssic (associaci\u00f3 est\u00edmul neutre a un real), condicionament operant (refor\u00e7 o atenuaci\u00f3). Adapta respostes a entorns (est\u00edmuls) m\u00e9s concrets i variables que els instints fixes. Es una mem\u00f2ria no simb\u00f2lica, distribu\u00efda. La conducta heretada est\u00e0 fixada gen\u00e8ticament i permet una resposta r\u00e0pida. En l&#8217;aprenentatge tenim una experi\u00e8ncia individual gravada al SNC, una mem\u00f2ria individual [alteraci\u00f3 de les connexions neuronals? on es grava la informaci\u00f3?].<br \/>\nDiferents tipus d&#8217;aprenentatge poden ser l&#8217;habituaci\u00f3 (quan es repeteix un est\u00edmul sense conseq\u00fc\u00e8ncies) o sensibilitzaci\u00f3 segons si baixa o puja la reacci\u00f3 a un est\u00edmul:<br \/>\nEl condicionament cl\u00e0ssic crea una resposta a un est\u00edmul inicialment neutre per associaci\u00f3 (Pavlov, gos, os i campaneta, 1891). s19 Douglas Spalding (1841-1877) estudia la conducta\u00a0 dels animals, innata i adquirida i assenyala l&#8217;efecte Baldwin, quan la conducta adquirida \u00e9s un avantatge per a la superviv\u00e8ncia en l&#8217;evoluci\u00f3.<br \/>\nEl condicionament operant refor\u00e7a una tend\u00e8ncia ja existent. Skinner, observa que un animal que havia accionat una palanca de menjar, era capa\u00e7 de repetir-ho. Throndike creia que aix\u00ed es podrien explicar la majoria de conductes d&#8217;animals que semblen intel\u00b7ligents, simplement la repetici\u00f3 del que s&#8217;ha trobat per atzar. (Skinner). L&#8217;aprenentatge pot ser per assaig i error (premi i c\u00e0stig), per entrenament motor (repetici\u00f3 d&#8217;un moviment fins que es domina ex. ballar o conduir).<br \/>\nPer\u00f2 Wolfang K\u00f6hler, estudiant ximpanz\u00e8s en captivitat notar\u00e0 que s\u00f3n capa\u00e7os de solucionar problemes, \u00e9s a dir que tenen un prop\u00f2sit [una pregunta, depassa l&#8217;assaig i error]. Fan servr un pal o apilen capses per abastar un objecte inaccessible. A partir de 1970, l&#8217;etologia considerar\u00e0 tamb\u00e9 la gen\u00e8tica i l&#8217;ecologia. Hi ha aprenentatge per observaci\u00f3 o imitaci\u00f3 (simis), per intel\u00b7lig\u00e8ncia. En els vertebrats \u00e9s una tend\u00e8ncia heretada la curiositat d&#8217;explorar nous materials i comportaments, tend\u00e8ncia que va desapareixent amb l&#8217;edat. El joc \u00e9s un altre aspecte de la curiositat i l&#8217;aprenentatge per assaig i error present en alguns mam\u00edfers. L&#8217;empremta \u00e9s una conducta que nom\u00e9s es pot adquirir en una fase sensible, sovint curta, i que despr\u00e9s queda fixada irreversiblement. (Konrad Lorenz estudia aprenentatge adquirit en ocells i assenyala l&#8217;exist\u00e8ncia de la empremta, l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;una conducta que t\u00e9 lloc a una edat determinada. Tinbergen, el ritual de festeig del peix espin\u00f3s. )<br \/>\nAlguns vertebrats presenten capacitats d&#8217;aprenentatge superior similars a les de l&#8217;home: mem\u00f2ria (elefant, cavall), concepte d&#8217;igual i diferent, n\u00famero en aus i mam\u00edfers i algunes nocions verbals en primats. A vegades hi ha pautes de comportament desencadenades per est\u00edmuls ja dif\u00edcils d&#8217;identificar. Domesticaci\u00f3.<\/p>\n<p>[<strong>Emocions<\/strong>. Indicis d&#8217;emocions en insectes, <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20211126-why-insects-are-more-sensitive-than-they-seem\">BBC<\/a>, ex les mosques busquen aliment m\u00e9s intensament si pateixen gana. Hi ha indicis que poden patir dolor.]<\/p>\n<p><strong>Conducta social<\/strong><br \/>\nConducta pr\u00f2pia de relacions entre organismes. Divisi\u00f3 del treball, compet\u00e8ncia, agressivitat, territori, comunicaci\u00f3.<br \/>\nAlguns esp\u00e8cies constitueixen societats, que poden ser an\u00f2nimes quan no hi ha papers individuals (a vegades agrupacions obertes com ramats o bancs de peixos, o tancades i identificables per l&#8217;olor com clans de rosegadors, estats d&#8217;insectes, o individualitzades amb jerarquies. Presenten avantatges d&#8217;organitzaci\u00f3 i divisi\u00f3 del treball com poden ser la defensa dels enemics, ca\u00e7a en com\u00fa, cura comunit\u00e0ria de les cries, construcci\u00f3 de refugis.<br \/>\nL&#8217;agressivitat intraespec\u00edfica es basa en la rivalitat per triar parella, i serveix per garantir la salut de l&#8217;esp\u00e8cie en la reproducci\u00f3. Hi ha un comportament d&#8217;amena\u00e7a (l&#8217;ant\u00edlop mostra les banyes) que anticipa la lluita i un d&#8217;exhibici\u00f3 (l&#8217;ant\u00edlop mostra els flancs, la mida). Alguns combats estan ritualitzats en pautes fixades.<br \/>\nEls territoris es denfensen contra competidors de la mateixa esp\u00e8cie i poden ser per reproducci\u00f3 i\/o alimentaci\u00f3. El territori es pot delimitar per l&#8217;olfacte amb excrements i orina, \u00f2pticament (maques als arbres dels ossos), o ac\u00fasticament (aus).<br \/>\n<strong>Llenguatge<\/strong>. Algunes esp\u00e8cies (en societat) presenten alguna mena de comunicaci\u00f3. La reina dels ruscs d&#8217;abelles regula la comunitat amb segregacions qu\u00edmiques. Les danses de les abelles poden informar sobre fonts d&#8217;aliment i la seva dist\u00e0ncia al rusc. Els primats tenen 25 sons que combinen per comunicar dades. [Quin \u00e9s l&#8217;origen del llenguatge i la representaci\u00f3? La dansa de les abelles, resumeix els moviments que caldria fer per arribar a un aliment situat a 5m direcci\u00f3 nord? Els sons s\u00f3n els que s&#8217;emetrien en contacte amb l&#8217;objecte real (bang)? En tot cas es pot repetir aqu\u00ed el mateix que amb el codi gen\u00e8tic: potser no \u00e9s l&#8217;\u00fanica possibilitat, per\u00f2 un cop establerta, t\u00e9 un immens avantatge selectiu.] Sobre el llenguatge dels animals (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2022\/06\/13\/the-strange-and-secret-ways-that-animals-perceive-the-world-ed-yong-immense-world-tom-mustill-how-to-speak-whale\">New Yorker<\/a>\u00a0 2022\/06\/13)<\/p>\n<div id=\"etiologiahumana\"><strong>Etiologia Humana<\/strong><\/div>\n<p>Conducta heretada fixada gen\u00e8ticament al llarg del paleol\u00edtic afectant ingesti\u00f3 d&#8217;aliments, sexualitat i agressi\u00f3. Modificada per conducta adquirida i per her\u00e8ncia cultural que tindr\u00e0 un paper fonamental.<br \/>\n(A.435) S&#8217;accepta que en l&#8217;home predomina l&#8217;adquisici\u00f3 cultural a l&#8217;instint: &#8220;l&#8217;home \u00e9s fins a tal punt un ser cultural que no t\u00e9 sentit parlar d&#8217;una naturalesa de l&#8217;home, doncs aquesta varia segons les diferents condicions socials&#8221; (Kentler 1971). No obstant s\u00ed que hi ha un comportament heretat. Aquest pot ser reprimit o alterat culturalment (agressi\u00f3). Es interessant demanar-se qu\u00e8 roman de l&#8217;hereditari, si \u00e9s un avantatge o un inconvenient i com pot ser alterat culturalment.<br \/>\nHauser ha mostrat que hi ha gestos independents de la cultura (el somriure i aixecar les celles per saludar, amagar la cara per timidesa, somriure i mirada de flirteig, cop de puny a la taula, el pet\u00f3 derivat de l&#8217;alimentaci\u00f3 boca a boca \u00e9s independent de la cultura, i que cecs i sords de naixement presenten gestos expressius t\u00edpics. Els nou nats tenen una motricitat heretada de succi\u00f3, de prensi\u00f3, de caminar, reptar, anar penjat o nedar. Algunes d&#8217;aquestes capacitats desapareixen al cap de poques setmanes perqu\u00e8 no es desenvolupen.<br \/>\nSembla que alguns tipus de comportament es poden identificar com derivats de mecanismes hereditaris: esquema infantil (ser graci\u00f3s, generar protecci\u00f3), esquema femen\u00ed (forma de guitarra, accentuat pel vestit), esquema mascul\u00ed (amples espatlles i musculatura) [?].<br \/>\nLa motivaci\u00f3 seria heredit\u00e0ria (modificable culturalment) pel que fa a la ingesti\u00f3 d&#8217;aliments, la sexualitat i l&#8217;agressi\u00f3. Com que la societat humana ha evolucionat molt r\u00e0pidament des de la superaci\u00f3 de la societat de ca\u00e7adors i recol\u00b7lectors (amb la revoluci\u00f3 agr\u00edcola del neol\u00edtic), cal suposar que els mecanismes de conducta fixats gen\u00e8ticament no han canviat des d&#8217;aleshores. Aix\u00f2 voldria dir que sota la capa cultural tenim els instints del ca\u00e7ador del paleol\u00edtic. Des d&#8217;aleshores el paper de l&#8217;her\u00e8ncia cultural i la influ\u00e8ncia de la societat sobre l&#8217;individu \u00e9s molt important. Quan la resta d&#8217;instint (ex. homosexualitat) s&#8217;oposa a l&#8217;establert socialment hi ha conflicte. L&#8217;agressivitat i la guerra \u00e9s el natural, encara no hem apr\u00e8s a viure en pau ara que tenim armes globals (futbol com a substitutiu?). Hi ha la tend\u00e8ncia a formar grups, clans amb signes distintius tot marginant els estranys (els nens es burlen dels que tenen defectes f\u00edsics). Hi ha lla\u00e7os afectius que compensen l&#8217;agressivitat, especialment la relaci\u00f3 mare-fill o sexualitat perdurable amb la parella. Hi ha tend\u00e8ncia a la submissi\u00f3 (el l\u00edder d&#8217;un experiment indu\u00ed a fer electroxocs que simulaven gran dolor). La conducta humana se suposa determinada per (models cibern\u00e8tics A.440): Disposicions heretades o &#8220;valors te\u00f2rics vitals&#8221;, &#8211; Normes socials o v.t. socials., Decisions personals o v.t. racionals.<\/p>\n<p>[Pendent de dividir conducta en trobar aliment, aparellament i reproducci\u00f3, territori]<\/p>\n<p>Els petons es remuntarien a 21Ma enrere (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cr43gq61g2qo\">BBC<\/a>),<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.evolhumbehav.2025.106788\"> Journal evolution human behaviour<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida Regulaci\u00f3 hormonal. Els sentits, interacci\u00f3 amb senyals. Sistema nervi\u00f3s, senyal, sistema, aprenentatge i mem\u00f2ria. Cordats i cervell trino.\u00a0 Conducta Cicles vitals, pautes de comportament. Moviment, conductes heretada, adquirida i aprenentatge, social, etiologia. Regulaci\u00f3 hormonal Els organismes han de mantenir regulada la temperatura, el nivell d&#8217;aigua o de sucre, entre altres. La regulaci\u00f3 hormonal &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Regulaci\u00f3, sistema nervi\u00f3s i conducta&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[305],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3072"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3072"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3072"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3072"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3072"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}