{"id":3083,"date":"2023-09-20T09:28:09","date_gmt":"2023-09-20T09:28:09","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3083"},"modified":"2026-03-13T07:19:20","modified_gmt":"2026-03-13T07:19:20","slug":"escultura-classica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-classica\/","title":{"rendered":"Escultura cl\u00e0ssica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/\">Art<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-escultura\/\">Escultura<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a><\/p>\n<p>S&#8217;han conservat molt poques obres, les integrades en l&#8217;arquitectura i tenim un coneixement indirecte a trav\u00e9s de les c\u00f2pies romanes. <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=esculturaclassica\">Galeria<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><\/p>\n<p>(en negreta les que he vist)<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Art cicl\u00e0dic<\/h2>\n<p>3000-2000 BC Edat de bronze<\/p>\n<p>A les illes <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%ADclades\">c\u00edclades<\/a> hi ha una cultura pr\u00f2spera, contempor\u00e0nia de la minoica, que fa unes escultures de formes simplificades, usualment deesses. (museu <strong>art cicl\u00e0dic<\/strong>)<\/p>\n<p>[foto casa]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Gr\u00e8cia pre cl\u00e0ssica<\/h2>\n<p>900-800 BC Per\u00edode geom\u00e8tric<\/p>\n<p>800-650 BC Per\u00edode orientalitzant<\/p>\n<p>650-480 BC Per\u00edode Arcaic: sota la influ\u00e8ncia d&#8217;Egipte s&#8217;esculpeixen cossos de joves, kouroi homes, kore, dones, inicialment molt est\u00e0tics seguint un model te\u00f2ric.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica<\/h2>\n<p>480-330 S&#8217;aconsegueix una representaci\u00f3 natural del cos.<\/p>\n<p>Primer<\/p>\n<ul>\n<li>Mestre d&#8217;Ol\u00edmpia. Pediments del temple de Zeus. Les m\u00e8topes il\u00b7lustren els 12 treballs d&#8217;H\u00e8rcules.<\/li>\n<li>Mir\u00f3 (sV): El Disc\u00f2bol (c\u00f2pia romana al museu nacional de Roma). Va treballar sobretot en bronze.<\/li>\n<li>L&#8217;<strong>auriga de Delfos<\/strong>. Delfos.<\/li>\n<li><strong>Poseid\u00f3<\/strong>. Museu arqueol\u00f2gic d&#8217;Atenes<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerrers_de_Riace\">Guerrers de Riace<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>[afegir fotos o galeria]<\/p>\n<p>Plenitud: la figura humana s&#8217;idealitza, sense mostrar trets representatius de l&#8217;edat, joventut o vellesa, ni les emocions. No es representa un individu sin\u00f3 un ideal d&#8217;home. Acabades les guerres amb Persia el 449, els recursos es poden dedicar a reconstruir i embellir la ciutat d&#8217;Atenes, sota Pericles.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%ADdies\">F\u00eddias<\/a>: Se li atribueixen Atena en or i ivori pel Partenon, i Zeus assegut a Ol\u00edmpia (337) (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\">Obres perdudes<\/a>). Disseny general de les figures del temple del <strong>Partenon<\/strong> (British Museum). Les m\u00e8topes il\u00b7lustren la batalla entre centaures i lapites.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Policlet\">Policlet<\/a> (480-410): Va escriure un canon sobre les proporcions ideals del cos mascul\u00ed, perdut. A trav\u00e9s de c\u00f2pies romanes coneixem el <a title=\"Dor\u00edfor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dor%C3%ADfor\">Dor\u00edfor<\/a> i el <a title=\"Diadumen\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diadumen\">Diadumen<\/a>.<\/li>\n<li>Escultures que mostren el cos femen\u00ed de manera m\u00e9s natural, revelant les formes a trav\u00e9s dels plecs del vestit. Fris del temple d&#8217;Atena victoriosa (Nik\u00e9) de Paeonius a l&#8217;Acr\u00f2polis.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/2\/2e\/A_well-preserved_Roman_period_copy_of_the_Doryphoros_of_Polykleitos_cast_circa_440_BC%2C_from_the_time_of_Tiberius_%2814-37_AD%29%2C_found_in_Pompeii%2C_Moi%2C_Auguste%2C_Empereur_de_Rome_exhibition%2C_Grand_Palais%2C_Paris.jpg\/247px-thumbnail.jpg\" \/><\/p>\n<p>Dor\u00edfor de Policlet. C\u00f2pia romana del museu de N\u00e0pols.<\/p>\n<p>Tard\u00e0:<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prax%C3%ADteles\">Prax\u00edteles<\/a>: 395-330 Figures m\u00e9s naturals i relaxades.\n<ul>\n<li><strong>Hermes portant Dionisos<\/strong> ( possible original, Ol\u00edmpia),<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Afrodita_de_Cnidos\"><strong>Afrodita de Cnidos<\/strong><\/a> . Cap Kauffman al Louvre, suposadament una bona c\u00f2pia. [7&#8242; el tabic nasal ample i al mateix nivell que el front, l&#8217;expressi\u00f3 com de determinaci\u00f3, fermesa i inter\u00e8s i un esb\u00f3s de somriure confiat). Venus Colonna al museu del vatic\u00e0. ). A Villa Hadriana hi ha una reproducci\u00f3 del temple circular i l&#8217;escultura. L&#8217;original s&#8217;hauria encarregat al sIV BCE per al temple de Venus a Cnidos i va ser una de les primeres representacions del cos femen\u00ed nu, fins aleshores dominat per figures d&#8217;herois i atletes masculins. Se&#8217;n van fer molts c\u00f2pies i que va establir un c\u00e0non pel cos femen\u00ed.<\/li>\n<li><strong>Apol\u00b7l\u00f3 Saurocton<\/strong> (c\u00f2pia romana Louvre, postal).<\/li>\n<li>Potser <strong>Hermes del Belvedere<\/strong>, o deixeble (Museu vatic\u00e0)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escopes_de_Paros\">Escopes de Paros<\/a>: (395-350) Arquitecte dels temples d&#8217;Atena a Arc\u00e0dia, \u00c0rtemis a Efes, Mausoleu Halicarnas. Tenia renom per l&#8217;expressi\u00f3 que donava a les escultures.\u00a0 Pothos, el desig al museu arqueol\u00f2gic de N\u00e0pols.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lisip_de_Sici%C3%B3\">Lisip<\/a>:\u00a0 (390-310) Les escultures es poden apreciar recorrent-les al voltant. Retrat d&#8217;Alexandre. Apoxiomenos als museus vaticans. <strong>Els Corredors de la Villa dei papiri<\/strong> a Herculanum (museu arqueol\u00f2gic de N\u00e0pols). L&#8217;<strong>H\u00e8rcules Farnese<\/strong> tamb\u00e9 s&#8217;atribueix a l&#8217;escola de L\u00edsip.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Gr\u00e8cia hel\u00b7len\u00edstica<\/h2>\n<p>S&#8217;accentua l&#8217;expressivitat de les emocions, amb el gest i els plecs de la roba. \u00c9s en aquesta \u00e8poca que es comencen a fer c\u00f2pies de les escultures cl\u00e0ssiques.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Altar de Pergamom<\/strong> (Berlin)<\/li>\n<li><strong>Vict\u00f2ria (Nike) de samotr\u00e0cia<\/strong> (Louvre)<\/li>\n<li><strong>Tors de Belvedere<\/strong> (museu vatic\u00e0), que ser\u00e0 molt admirat al renaixement.<\/li>\n<li><strong>El Laocoont<\/strong> (museu vatic\u00e0)<\/li>\n<li><strong>Venus de Milo<\/strong>, nombroses c\u00f2pies romanes (Louvre)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Els temes de l&#8217;escultura grega<\/h2>\n<p>[Si amb el cristianisme tindrem uns 1000 anys de representaci\u00f3 de la vida de Jes\u00fas i Sants, els grecs organitzen la seva iconografia al voltant d&#8217;una oposici\u00f3 fonamental: ordre vs. caos, civilitzaci\u00f3 vs. barb\u00e0rie, cosmos vs. forces primordials. Les batalles mitol\u00f2giques no s\u00f3n simplement aventures heroiques sin\u00f3 al\u00b7legories cosmol\u00f2giques i pol\u00edtiques. Els quatre grans cicles de batalla (&#8220;machiai&#8221;) que apareixen repetidament s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Gigantomaquia. Els d\u00e9us ol\u00edmpics contra els Gegants (ordre div\u00ed vs. forces ct\u00f2niques)<\/li>\n<li>Centauromaquia. Els Lapites contra els Centaures (civilitzaci\u00f3 humana vs. bestialitat)<\/li>\n<li>Amazonomaquia. Els grecs (Teseu i atenencs) contra les Amazones (ordre patriarcal i hel\u00b7l\u00e8nic vs. alteritat femenina i b\u00e0rbara)<\/li>\n<li>Iliupersis. La caiguda de Troia (grecs vs. b\u00e0rbars orientals)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Despr\u00e9s de les Guerres M\u00e8diques (490-479 aC) aquests temes adquireixen una dimensi\u00f3 pol\u00edtica expl\u00edcita: els Perses s\u00f3n els nous b\u00e0rbars, els nous Gegants, els nous Centaures. L&#8217;art es converteix en propaganda ideol\u00f2gica sublim.<\/p>\n<p><strong>El Parten\u00f3 (447-432 aC)<\/strong><\/p>\n<p>, F\u00eddies com a director art\u00edstic) \u00e9s l&#8217;equivalent grec de la Capella Sixtina. Els \u2014 un programa visual totalment integrat amb m\u00faltiples nivells de lectura:<\/p>\n<ul>\n<li>Front\u00f3 est (fa\u00e7ana principal): El naixement d&#8217;Atena \u2014 sorgint completament armada del cap de Zeus. Al centre la figura de Zeus assegut, flanquejat per tots els d\u00e9us ol\u00edmpics en reacci\u00f3 d&#8217;estupefacci\u00f3 i meravella. Als extrems, els carros del Sol (H\u00e8lios) i la Lluna (Selene) marcant l&#8217;alba c\u00f2smica. \u00c9s l&#8217;origen de la deessa patrona de la ciutat, una teogonia en marbre. M\u00e8topes, Gigantomaquia.<\/li>\n<li>Front\u00f3 oest: La disputa entre Atena i Posid\u00f3 per la patronia d&#8217;Atenes \u2014 Atena ofereix l&#8217;olivera, Posid\u00f3 una font d&#8217;aigua salada. Els jutges s\u00f3n els primers reis llegendaris d&#8217;\u00c0tica. \u00c9s la narraci\u00f3 de la fundaci\u00f3 m\u00edtica de la polis. M\u00e8topes, Amazonomaquia.<\/li>\n<li>M\u00e8topes sud: Centauromaquia (ara al British Museum).<\/li>\n<li>M\u00e8topes nord: Iliupersis, escenes de la caiguda de Troia<\/li>\n<li>El fris j\u00f2nic interior (160 metres de longitud): Les Panatenees \u2014 la gran process\u00f3 que cada quatre anys pujava a l&#8217;Acr\u00f2polis per oferir el nou peple (vestit) a l&#8217;est\u00e0tua d&#8217;Atena. Cavallers, carros, animals per al sacrifici, joves portadors d&#8217;ofrenes, magistrats, d\u00e9us asseguts esperant l&#8217;arribada de la process\u00f3. Per primera vegada en l&#8217;art grec monumental, els ciutadans d&#8217;Atenes mateixos \u2014 no herois ni d\u00e9us \u2014 apareixen representats en un temple. La polis es representa a si mateixa com a protagonista del sagrat.<\/li>\n<li>L&#8217;est\u00e0tua criselefantina d&#8217;Atena P\u00e0rtenos. A l&#8217;interior, l&#8217;est\u00e0tua de dotze metres d&#8217;Atena en or i ivori (perduda, coneguda per c\u00f2pies) tenia al seu torn un programa iconogr\u00e0fic: al bouclier, la Gigantomaquia i l&#8217;Amazonomaquia; a les sand\u00e0lies, la Centauromaquia; a la base, el naixement de Pandora. El temple dins del temple.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>L&#8217;Altar de P\u00e8rgam (c. 180-160 aC)<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;altar de P\u00e8rgam \u00e9s potser l&#8217;obra m\u00e9s dram\u00e0tica i barroca de l&#8217;art grec \u2014 i el seu fris \u00e9s el m\u00e9s gran que es conserva (113 metres de longitud, figures de prop de dos metres i mig d&#8217;al\u00e7ada). L&#8217;estil \u00e9s radicalment diferent del Parten\u00f3: on F\u00eddies \u00e9s serenitat i mesura, P\u00e8rgam \u00e9s pathos i moviment extrem \u2014 m\u00fasculs contorsionats, rostres en agonia, drapejos agitats. \u00c9s l&#8217;expressi\u00f3 del que W\u00f6lfflin anomenaria el barroc grec.. Ara al Pergamonmuseum de Berl\u00edn.<\/p>\n<ul>\n<li>El fris exterior: Gigantomaquia. Atena arrossega el Gegant Alcyoneus per als cabells mentre Nike vola a coronar-la. Zeus llan\u00e7a els seus llamps. Artemis i el seu gos. Els d\u00e9us dels astres, del mar, de la terra&#8230; (El significat pol\u00edtic. Els reis de P\u00e8rgam (At\u00e0lides) s&#8217;havien enfrontat als G\u00e0lates (celtes invasors) i presentaven la seva vict\u00f2ria com una nova Gigantomaquia \u2014 ells eren els nous Ol\u00edmpics, els nous defensors de la civilitzaci\u00f3 grega contra el caos b\u00e0rbar.<\/li>\n<li>El fris interior: el mite de T\u00e8lef, fill d&#8217;H\u00e8racles i fundador llegendari de P\u00e8rgam \u2014 legitimaci\u00f3 din\u00e0stica mitjan\u00e7ant la mitologia.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El temple de Zeus a Ol\u00edmpia (c. 460 aC)<\/strong><\/p>\n<p>Un dels conjunts escult\u00f2rics m\u00e9s importants, ara al Museu d&#8217;Ol\u00edmpia.<\/p>\n<ul>\n<li>Front\u00f3 est: La preparaci\u00f3 de la cursa de carros entre P\u00e8lops i En\u00f2mau \u2014 est\u00e0tica, tensa, els competidors i els d\u00e9us imm\u00f2bils abans de la trag\u00e8dia. Zeus al centre com a \u00e0rbitre c\u00f2smic. Una de les composicions m\u00e9s solemnes de l&#8217;art grec.<\/li>\n<li>Front\u00f3 oest: La Centauromaquia al casament de Pir\u00edtous \u2014 Apol\u00b7lo al centre, bra\u00e7 est\u00e8s, imposant ordre mentre al voltant es desenvolupa el caos de la batalla. El contrast entre la serenitat divina i la viol\u00e8ncia humana \u00e9s el tema.<\/li>\n<li>Les m\u00e8topes: Els dotze treballs d&#8217;H\u00e8racles \u2014 el cicle heroic per excel\u00b7l\u00e8ncia; l&#8217;heroi que purifica el m\u00f3n de monstres i estableix l&#8217;ordre civilitzat.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong> Altres temples i temes recurrents<\/strong><\/p>\n<p>El tresor dels Atenencs a Delfos. M\u00e8topes amb les Amazonomaquia i els treballs de Teseu. Teseu com a heroi aten\u00e8s equivalent a H\u00e8racles, netejador de monstres de l&#8217;\u00c0tica.<br \/>\nEl temple d&#8217;Afaia a Egina. Dues versions dels frontoners (un arcaic, un cl\u00e0ssic primerenc) amb escenes de la guerra de Troia, guerrers en combat, ferits, moribunds; un dels primers intents de representar convincentment la mort.<br \/>\nEl temple d&#8217;Apol\u00b7lo a Bassae (F\u00edgalia). Fris interior amb Amazonomaquia i Centauromaquia \u2014 en un temple a l&#8217;interior del Pelopon\u00e8s, lluny dels centres, per\u00f2 amb un programa iconogr\u00e0fic complet.<\/p>\n<p><strong>Els vasos (cer\u00e0mica \u00e0tica):<\/strong><\/p>\n<p>La cer\u00e0mica \u00e9s el museu popular de la iconografia grega \u2014 accessible, abundant, tem\u00e0ticament riqu\u00edssima:<\/p>\n<ul>\n<li>Escenes dionis\u00edaques \u2014 el thiase (process\u00f3 de Dion\u00eds), s\u00e0tirs i m\u00e8nades, simposis<\/li>\n<li>\u00e7Escenes de la vida quotidiana \u2014 atletes, escoles, tallers, noces, escenes dom\u00e8stiques<\/li>\n<li>Cicles heroics \u2014 H\u00e8racles, Teseu, Perseu, Odisseu<\/li>\n<li>Escenes de ca\u00e7a \u2014 el senglar de Calid\u00f3, caceres aristocr\u00e0tiques<\/li>\n<li>Escenes er\u00f2tiques \u2014 amb una franquesa que l&#8217;art cristi\u00e0 no coneixer\u00e0 fins al Renaixement<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00c9s significatiu el que no hi ha a l&#8217;art grec monumental contraposat a l&#8217;art cristi\u00e0.<\/p>\n<ul>\n<li>Escenes de creaci\u00f3 del m\u00f3n \u2014 la teogonia hesi\u00f2dica no es representa; els d\u00e9us grecs no creen el m\u00f3n, simplement l&#8217;habiten<\/li>\n<li>Escenes de judici moral post-mortem \u2014 Minos, Radamant i \u00c8ac jutgen els morts per\u00f2 rarament apareixen en l&#8217;art monumental<\/li>\n<li>Representacions de la divinitat sola, sense narrativa \u2014 els d\u00e9us grecs quasi sempre apareixen en acci\u00f3, en relaci\u00f3, en context; no hi ha equivalent a la icona cristiana o la cal\u00b7ligrafia isl\u00e0mica com a objecte de contemplaci\u00f3 pura<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;art grec \u00e9s fonamentalment narratiu i pol\u00edtic \u2014 explica una cosmologia (ordre vs. caos), legitima una comunitat (Atenes, P\u00e8rgam) i estableix models de conducta heroica. L&#8217;art cristi\u00e0 \u00e9s fonamentalment soteriol\u00f2gic i contemplatiu \u2014 cada imatge \u00e9s una finestra a la realitat transcendent, un suport per a la preg\u00e0ria, una narraci\u00f3 de la salvaci\u00f3. El grec vol situar l&#8217;home en el cosmos i en la polis. El cristi\u00e0 vol orientar l&#8217;\u00e0nima cap a D\u00e9u.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Roma<\/h2>\n<p>Accent en el retrat. C\u00f2pies d&#8217;originals grecs.<\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=Musei%20Capitolini\">Musei Capitolini<\/a><\/strong>. Marc Aureli, est\u00e0tua eq\u00fcestre. Cap de dona. Lo Spinario.<\/li>\n<li><strong>Columna de Traj\u00e0<\/strong><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=Museo%20Archeologico%20Nazionale&amp;tag2=esculturaCapitolini\"><strong>Museu arqueol\u00f2gic de N\u00e0pols<\/strong><\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">\n<hr \/>\n<\/div>\n<div>L&#8217;escultura cl\u00e0ssica, grega a trav\u00e9s de les c\u00f2pies romanes tindr\u00e0 una influ\u00e8ncia enorme al renaixement. Escultors: Donatello (c. 1386-1466).. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/michelangelo\/\">Michelangelo Buonarroti<\/a> (1475-1564), Benvenuto Cellini (1500-1571), Bernini (1598-1680) i m\u00e9s tard Antonio Canova (1757-1822). I tamb\u00e9 pintors com Leonardo da Vinci (1452-1519) i Raphael (1483-1520).<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Malgrat diverses evid\u00e8ncies, durant segles hem cregut que les escultures cl\u00e0ssiques eren de marbre blanc sense pintar.\u00a0 [els romans ja no les pintaven?] Els cr\u00edtics contraposaven la &#8220;puresa&#8221; i classicisme de l&#8217;escultura cl\u00e0ssica a les policromades medievals. (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2018\/10\/29\/the-myth-of-whiteness-in-classical-sculpture\">New Yorker 2018\/10\/29<\/a> ).<br \/>\nAls temples budistes i hindus tenim budes, monstres i ganeshes pintats de colors vius com els Orient tenim els &#8220;caballitos&#8221;.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<p><strong>2005\u00a0<\/strong> <a title=\"Delphi Archaeological Museum\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Delphi_Archaeological_Museum\">Museu arqueol\u00f2gic de Delfos<\/a>. <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Archaeological_Museum_of_Olympia\">Museu arqueol\u00f2gic d&#8217;Olympia<\/a>. Museu art cicl\u00e0dic. <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/National_Archaeological_Museum,_Athens\">Museu arqueol\u00f2gic d&#8217;Atenes<\/a>. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=arquitecturagrega&amp;tag2=2005\">Arquitectura<\/a>,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=esculturagrega&amp;tag2=2005\">Escultura<\/a>)<\/p>\n<p>N\u00e0pols 2018 [completar galeria]<\/p>\n<p>Roma 2022 [completar galeria]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-antiga\/\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/esculturantiga.jpg\" width=\"350\" height=\"137\" \/><\/a><\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Art\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Escultura\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Gr\u00e8cia S&#8217;han conservat molt poques obres, les integrades en l&#8217;arquitectura i tenim un coneixement indirecte a trav\u00e9s de les c\u00f2pies romanes. Galeria\u00a0 (en negreta les que he vist) Art cicl\u00e0dic 3000-2000 BC Edat de bronze A les illes c\u00edclades hi ha una cultura pr\u00f2spera, contempor\u00e0nia de la minoica, que fa unes &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/escultura-classica\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Escultura cl\u00e0ssica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[247],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3083"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3083"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3083\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3083"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3083"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3083"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3083"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3083"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3083"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3083"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}