{"id":3085,"date":"2023-09-20T17:49:49","date_gmt":"2023-09-20T17:49:49","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3085"},"modified":"2024-06-23T09:39:51","modified_gmt":"2024-06-23T09:39:51","slug":"arquitectura-classica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquitectura-classica\/","title":{"rendered":"Arquitectura cl\u00e0ssica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/\">Art<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-arquitectura\/\">Arquitectura<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Edat de ferro<\/h2>\n<p>1700-1580 BCE Palau de Minos a Knossos (excavat per Arthur Evans)<\/p>\n<p>s14 BCE Gr\u00e8cia Mic\u00e8nica. <strong>Micenes<\/strong>. Schlieman.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Gr\u00e8cia arcaica<\/h2>\n<p>Els temples no \u00a0eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l&#8217;altar fora. Inicialment nom\u00e9s hi havia un terreny sagrat, un santuari, amb un munt de pedres on fer l&#8217;ofrena. S&#8217;haurien comen\u00e7at a fer edificacions per allotjar una est\u00e0tua de la divinitat. <span style=\"font-size: 1rem;\">Inicialment els temples eren de fusta, fang i maons, una casa per la divinitat a prop de l&#8217;altar on s&#8217;oferien sacrificis.<\/span><\/p>\n<p>A partir del 650 coneixen l&#8217;arquitectura eg\u00edpcia i substitueixen la fusta per pedra. Es defineix l&#8217;ordre d\u00f2ric, possiblement a Corint i m\u00e9s tard, cap el 600 el j\u00f2nic, m\u00e9s a orient.<\/p>\n<p>Tenien els seg\u00fcents elements:<\/p>\n<ul>\n<li>Timp\u00e0 o Pediment, sovint decorat amb escultures<\/li>\n<li>Cornisa<\/li>\n<li>Fris, alternant trigl\u00edfs i m\u00e8topes on hi podia haver escultures<\/li>\n<li>Arquitrau que sostenia el sostre<\/li>\n<li>Columnes, en l&#8217;ordre d\u00f2ric, joni o corinti. Capitell,\u00a0 fusta, base<\/li>\n<li>Plataforma<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/6\/66\/Ordres_grecs_classics.jpg\/1024px-Ordres_grecs_classics.jpg\" \/><br \/>\nLes col\u00f2nies d&#8217;It\u00e0lia i Sic\u00edlia s\u00f3n pr\u00f2speres i edifiquen grans temples a siracusa i Acragas, amb terra cuita ja que no disposen de marbre pent\u00e8lic.<\/p>\n<p>Es defineix una planta que t\u00e9 els seg\u00fcents elements<\/p>\n<ul>\n<li>naos, on s&#8217;exposa l&#8217;escultura, a vegades en una habitaci\u00f3 a part (Adyton)<\/li>\n<li>pronaos, porxo a l&#8217;entrada, i opist\u00f2dom a l&#8217;altre extrem, sense acc\u00e9s a la naos, afegit per simetria, que podia servir de magatzem o tresor.<\/li>\n<li>per\u00edstasi: per\u00edmetre amb columnes.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tamb\u00e9 n&#8217;hi havia amb planta circular, &#8220;Tholos&#8221;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/5f\/Temple_types.gif\/350px-Temple_types.gif\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/02\/Athena_Parthenos_LeQuire.jpg\/220px-Athena_Parthenos_LeQuire.jpg\" \/> Reproducci\u00f3 est\u00e0tua Atenea a Nashvile<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica<\/h2>\n<p>Els temples seguien unes proporcions determinades per les mides de la planta o di\u00e0metre de les columnes.La proporci\u00f3 entre columnes frontals i laterals era de n \/ (2n+1), per exemple 5&#215;11, 6&#215;13, o en el cas del Parten\u00f3, 8&#215;17. COm que la l\u00ednia recta visualment sembla caure a la meitat, els arquitectes hi afegien un subtil curvatura per compensar-ho. Les columnes estaven lleugerament inclinades cap a dins. La majoria estaven orientats a l&#8217;est, en honor al sol. L&#8217;oest s&#8217;associava amb l&#8217;entrada a l&#8217;Hades.<br \/>\nEls elements estaven pintats, blanc en general, blau als trig\u00edfs i vermell a les metopes i el pediment. Aquests sovint estaven decorats amb escultures .<\/p>\n<p>Pericles va impulsar la construcci\u00f3 de diferents edificis a l&#8217;<strong>Acr\u00f2polis<\/strong> a Atenes. L&#8217;arquitecte Ictinus va disposar diferents edificis:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;entrada amb el Propyleum i el temple d&#8217;Atena Nike a la dreta<\/li>\n<li>L&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Erect%C3%A8on\">Erect\u00e8on<\/a>, seu de cultes m\u00e9s antics, evoca la disputa entre Atena i Posid\u00f3, el fundador de la ciutat, Erecteu, amb un tra\u00e7at condicionat pel fort desnivell. T\u00e9 dos porxos laterals, un d&#8217;ells amb les cari\u00e0tides.<\/li>\n<li>El Parten\u00f3 que allotjava la gran est\u00e0tura d&#8217;Atena de F\u00eddies.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/acropolis1.jpg\" width=\"1582\" height=\"982\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/acropolis2.jpg\" width=\"1210\" height=\"1000\" \/><\/p>\n<p>Temples d\u00f2rics<\/p>\n<ul>\n<li>Temple de Zeus a <strong>Ol\u00edmpia<\/strong> 460 BCE (6&#215;13)<\/li>\n<li>Temple d&#8217;Apol\u00b7l\u00f3 a Delos (6&#215;13)<\/li>\n<li><strong>Parten\u00f3 <\/strong>(8&#215;17)<strong>, temple d&#8217;Hefest<\/strong> (6&#215;13)a Atenes<\/li>\n<li><strong>Temple de Posid\u00f3 a S\u00fanion<\/strong> (6&#215;13)<\/li>\n<li>Temple de Zeus a Nemea, Temple d&#8217;Atena a Thegea<\/li>\n<li>Temples d&#8217;Hera i Posid\u00f3 a Paestum [Magna Gr\u00e8cia, sud de N\u00e0pols), Olimpeion a Agrigent, Apol\u00b7l\u00f3 a Siracusa<\/li>\n<\/ul>\n<p>Temples j\u00f2nics<\/p>\n<ul>\n<li>Heraion a l&#8217;illa de Samos a l&#8217;Egeu (560)<\/li>\n<li>Artemision a \u00c8fes (J\u00f2nia, Turquia)<\/li>\n<li>Apol\u00b7l\u00f3 a Dydima (J\u00f2nia)<\/li>\n<li>Atena Polias a Priene (J\u00f2nia)<\/li>\n<li>Artemision a Magnesia (J\u00f2nia)<\/li>\n<li>Parts de l&#8217;Erect\u00e8on a l&#8217;Acr\u00f2polis<\/li>\n<li><strong>Asclepi a Epidaure<\/strong> (Pelopon\u00e8s)<\/li>\n<li>Jandial (Pakistan)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic<\/h2>\n<p>Alexandre expandeix l&#8217;imperi i les construccions m\u00e9s importants seran fora de Gr\u00e8cia. <strong>P\u00e8rgam<\/strong> a J\u00f2nia (Turquia, Museu Berlin <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2004\/\">2004<\/a>), Alexandria a Egipte (el far i la biblioteca), Rodes (amb el col\u00f3s). L&#8217;auster estil d\u00f2ric passa de moda i predomina el decorat corinti. Ser\u00e0 seguit pels romans.<\/p>\n<p>Temples corintis<\/p>\n<ul>\n<li>Serapium i Herm\u00f2polis a Alexandria<\/li>\n<li>Temple de Zeus Ol\u00edmpic a Atenes (175-146 BCE)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Roma<\/h2>\n<p>Vitrubi (80-15 BCE). Va escriure els <a href=\"https:\/\/en.wikisource.org\/wiki\/Ten_Books_on_Architecture\">10 llibres d&#8217;arquitectura<\/a> del que en circulaven c\u00f2pies a l&#8217;Edat mitjana i va ser copiat per l&#8217;Scriptorium de Carlemany. Redescobert a la biblioteca de Sant Gall el 1414, tindr\u00e0 la seva editio Princeps el 1486, sense il\u00b7lustracions. Cesare Cesariano en fa il\u00b7lustracions el 1521.<br \/>\nVitrubi sostenia que l&#8217;arquitectura havia de tenir <em>utilitas, firmitas i venustas<\/em>, utilitat, fermesa i bellesa.<\/p>\n<ol>\n<li>Urbanisme, enginyeria civil i qualificacions per a ser arquitecte o enginyer<\/li>\n<li>Materials de construcci\u00f3<\/li>\n<li>Temps i ordres d&#8217;arquitectura, proporcions en edificis i el cos hum\u00e0 (que va dur Leonardo a dibuixar el seu home de Vitrubi).<\/li>\n<li>Continuaci\u00f3 del llibre III<\/li>\n<li>Edificis civils<\/li>\n<li>Edificis dom\u00e8stics<\/li>\n<li>Paviments i revestiments decoratius<\/li>\n<li>Subministrament d&#8217;aigua i aqueductes<\/li>\n<li>Ci\u00e8ncies, geometria, mesuraments, astronomia, rellotge de sol<\/li>\n<li>M\u00e0quines, setge militar, molins d&#8217;aigua,\u00a0 drenatge, pneum\u00e0tica<\/li>\n<\/ol>\n<div>Si els grecs havien fet servir sobretot el marbre pent\u00e8lic els romans faran servir el travert\u00ed de Tivoli. Aquest era decoratiu, sota hi havia parets de ma\u00f3. Per les construccions m\u00e9s simplex enguixaven parets de maons sense coure. Com a ciment feien servir pozzolana barrejat amb argila. Van modificar els ordres grecs, afegint el tosc\u00e0 i barrejant el j\u00f2nic i el corinti, aquest el m\u00e9s popular (descrits per Palladio al primer llibre d&#8217;arquitectura):<\/div>\n<div><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/originals\/b0\/fd\/6c\/b0fd6c261b67780faa9807496eda7c27.jpg\" \/><\/div>\n<div>Si inicialment segueixen els models grecs, a l&#8217;\u00e8poca d&#8217;August les plantes ja difereixen i la decoraci\u00f3 es carrega amb temes florals.\u00a0 [La volta de les Bas\u00edliques i el Pante\u00f3 \u00e9s una innovaci\u00f3 romana?]<\/div>\n<div><\/div>\n<p><strong>Temples<\/strong><\/p>\n<p>Els temples [potser perqu\u00e8 estaven menys a\u00efllats] s&#8217;orientaven en relaci\u00f3 amb els altres. Eren m\u00e9s amples i el peristil a vegades es redu\u00efa a columnes enganxades a la paret.<\/p>\n<ul>\n<li>Fortuna Virilis, Mars Ultor, Castor i P\u00f2l\u00b7lux, Concord i Antoninus, Faustina a Roma<\/li>\n<li>Temple de Minerva a Ass\u00eds, Pompeia<\/li>\n<li>Temple de Bacchus a Baalbek, temple del sol a Palmira a S\u00edria.<\/li>\n<li>Maison Carr\u00e9e a Nimes<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Temples circulars<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Temple des Vesta (deessa de la fam\u00edlia) a Roma i Tivoli , Venus a Baalbek.<\/li>\n<li>El Pante\u00f3 a Roma, dedicat a tots els d\u00e9us, de 44 metres de di\u00e0metre i parets de 6 metres de gruix.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Altres tipus d&#8217;edifici<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Tombes: Cecilia Metella, Adria, Via Appia.<\/li>\n<li>Bas\u00edliques: edificis civils per administrar just\u00edcia o fer transaccions comercials. <strong>Bas\u00edliques J\u00falia i Emilia<\/strong>. Bas\u00edlica de Maxentius prop del Colisseu. [Com \u00e9s que les esgl\u00e9sies cristianes van seguir el model de la bas\u00edlica m\u00e9s que el dels temples? potser perqu\u00e8 volien que fos un lloc de trobada?].<\/li>\n<li>Banys i termes, Caracalla<\/li>\n<li>Amfiteatres: el <strong>Colisseu<\/strong><\/li>\n<li>Circus per les curses de cavalls: <strong>Circus Maximus<\/strong> de Roma, fragment a Tarragona<\/li>\n<li>Teatres, Arles, Nimes [Tarragona]<\/li>\n<li>Arcs triomfals: Titus a Roma, <strong>Arc de Ber\u00e0, Jerash<\/strong><\/li>\n<li>Palaus i resid\u00e8ncies al tur\u00f3 del Palat\u00ed. Domus \u00c0urea de Ner\u00f3.\u00a0 <strong>Villa Hadriana<\/strong> a Tivoli. Palau de Diocleci\u00e0 a Split. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/villa-dei-misteri\/\"><strong>Villa dei misteri<\/strong><\/a> a Pompeia.<\/li>\n<li>Domus, amb habitacions al voltant d&#8217;un pati. Insulae que eren com blocs de pisos.\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/limaginari\/#llocsonhauriaviscut\">L&#8217;imaginari, llocs on hauria viscut<\/a>).<\/li>\n<li>Ciutats, amb planificaci\u00f3 rectangular seguint el cardo (E-W) i el decumanus (N-S) amb el Forum al centre. Roma tenia la Cloaca Maxima i al museu de Badalona es veu tamb\u00e9 tra\u00e7at de clavegueram. Tra\u00e7at a Barcelona a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/catalunya-romana\/\">Catalunya<\/a> Romana. Algunes ciutats del nord d&#8217;\u00c0frica (Timgad, Tebessa a Alg\u00e8ria, Thuburbo majus a Tun\u00edsia [i Jerash a Jord\u00e0nia?]) conserven intacte el tra\u00e7at.<\/li>\n<li>Ponts i aq\u00fceductes (Tarragona).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/736x\/e2\/5b\/18\/e25b18cae51b1827a43ada30592d5792--pile-roma.jpg\" \/><\/p>\n<p>Bas\u00edlica de Maxentius<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/originals\/fa\/c8\/64\/fac864d866e4ca2b5b6647422a1b90c1.jpg\" \/><\/p>\n<p>Domus Aurea<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/vilaromana.jpg\" \/><\/p>\n<p>Model de Domus ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/limaginari\/#llocsonhauriaviscut\">llocs on hauria volgut viure<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<p>[inf\u00f1u\u00e8ncia Palladio, Piranesi<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/carceri-piranesi\/\">Piranesi<\/a> (1720-1778), arquitecte i gravador, va rec\u00f3rrer Roma, excavant i aixecant pl\u00e0nols de les restes romanes. Considerava l&#8217;arquitectura romana superior a la grega. Va dur a terme moltes planxes de gravats, Vedute di Roma, Antichit\u00e0 Romane, dirigides als turistes i alhora amb l&#8217;aspiraci\u00f3 de documentar l&#8217;art rom\u00e0. Especialment interessants s\u00f3n les reconstruccions imagin\u00e0ries de grans edificis, que semblen apuntar a un paisatge metaf\u00edsic, i les presons.<\/p>\n<p>walhalla de LudwigII<\/p>\n<p>L&#8217;armari de Castellar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Art\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Arquitectura\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Gr\u00e8cia Edat de ferro 1700-1580 BCE Palau de Minos a Knossos (excavat per Arthur Evans) s14 BCE Gr\u00e8cia Mic\u00e8nica. Micenes. Schlieman. Gr\u00e8cia arcaica Els temples no \u00a0eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l&#8217;altar fora. Inicialment nom\u00e9s hi havia un terreny sagrat, un santuari, amb un &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquitectura-classica\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Arquitectura cl\u00e0ssica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[181],"tags":[612],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3085"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3085\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3085"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3085"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3085"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3085"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3085"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}