{"id":3119,"date":"2023-10-25T10:06:35","date_gmt":"2023-10-25T10:06:35","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3119"},"modified":"2026-08-18T17:11:58","modified_gmt":"2026-08-18T17:11:58","slug":"pensar-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pensar-la-vida\/","title":{"rendered":"Pensar la vida"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a><\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s la vida?\u00a0 |\u00a0 Complexitat, ordre, individuaci\u00f3\u00a0 | \u00a0\u00a0 Els museus de ci\u00e8ncies naturals<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Qu\u00e8 \u00e9s la vida?<\/h2>\n<p>[Mirant el que tenim al voltant veiem les plantes que creixen, els animals que creixen i es mouen, reaccionant tots es reprodueixen. ] Arist\u00f2til va classificar els \u00e9ssers segons les seves capacitats, atribuint-los una \u00e0nima vegetativa, sensitiva i racional. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-fins-s16\/\">Ci\u00e8ncies de la vida fins sXVI<\/a> ). L&#8217;observaci\u00f3 dels \u00e9ssers vius planteja si es tracta de mat\u00e8ria amb \u00e0nima, o b\u00e9 de mecanismes complicats (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pensar-la-vida\/\">Pensar la vida<\/a>). No podem concebre gaire b\u00e9 ni l&#8217;origen de la vida ni una explicaci\u00f3 de la seva diversitat. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-segles-xvii-i-xviii\/\">Ci\u00e8ncies de la vida segles XVII i XVIII<\/a> )<\/p>\n<p>Amb el microscopi i s&#8217;afirma la c\u00e8l\u00b7lula com a unitat de la vida (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-sxix\/\">Ci\u00e8ncies de la vida. sXIX<\/a>) , l&#8217;evoluci\u00f3 com a explicaci\u00f3 de la diversitat d&#8217;esp\u00e8cies. Al s20 arribem al nivell molecular ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-sxx\/\">Ci\u00e8ncies de la vida. sXX-sXXI<\/a>) i a formular hip\u00f2tesis sobre l&#8217;origen de la vida.<\/p>\n<p>[La vida doncs, s\u00f3n unes estructures extraordin\u00e0riament complexes, mol\u00e8cules, c\u00e8l\u00b7lules, teixits, \u00f2rgans, organismes, duent a terme processos de:<\/p>\n<ul>\n<li>Nutrici\u00f3 (agafar subst\u00e0ncies de l&#8217;ambient i transformar-les, obtenint components i energia i retornant els residus)<\/li>\n<li>Creixement i proliferaci\u00f3 cel\u00b7lular<\/li>\n<li>\u00a0Diferenciaci\u00f3 (els gens s&#8217;expressen segons diferents est\u00edmuls externs)<\/li>\n<li>Senyalitzaci\u00f3 (resposta a est\u00edmuls qu\u00edmics i f\u00edsics, comunicaci\u00f3 amb altres c\u00e8l\u00b7lules, per senyals qu\u00edmics com hormones, o neurotransmissors)<\/li>\n<li>Evoluci\u00f3. Modificacions del codi gen\u00e8tic<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Com a estructura i fenomen molt complex, a cada \u00e8poca hem l&#8217;hem ent\u00e8s com s&#8217;ha pogut, amb les met\u00e0fores que ten\u00edem disponibles. A l&#8217;antiguitat ho veiem com a mat\u00e8ria impulsada per un principi no visible, com un aire o al\u00e8, la met\u00e0fora del vent invisible movent mat\u00e8ria. Al segle 17 i 18, quan comencem a entendre algunes m\u00e0quines, considerem la possibilitat que siguin una m\u00e0quina, tot i que encara no sabem gaire de sistemes t\u00e8rmics. Al s19,\u00a0 que ja es coneix m\u00e9s qu\u00edmica, ho veurem com un laboratori qu\u00edmic on es transformen subst\u00e0ncies,\u00a0 i es converteix energia en treball. Al s20, amb la qu\u00edmica molecular i la inform\u00e0tica, farem servir la met\u00e0fora de l&#8217;ordinador i el codi que programa.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Complexitat, ordre, individuaci\u00f3<\/h2>\n<p>[Si b\u00e9 l&#8217;estudi de la vida ens ha mostrat que la base de la vida no \u00e9s diferent del m\u00f3n inorg\u00e0nic, hi ha els mateixos \u00e0toms, la seva complexitat s\u00ed que el diferencia. En lloc de parlar de m\u00f3n inanimat i m\u00f3n animat, podem parlar de sistemes uniformes i sistemes complexos. o ho formulava a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/1990-1997-antropologia-determinista-layered-ontology\/\">Layered Ontology<\/a> ignorant les observacions similars de Schr\u00f6dinger a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/schrodinger-what-is-life\/\">What is Life<\/a> 50 anys abans. El m\u00f3n inanimat \u00e9s b\u00e0sicament uniforme, ja es tracti de gasos, o de s\u00f2lids. El cam\u00ed per entendre la vida ha estat passar de la idea general de &#8220;mat\u00e8ria animada&#8221; al coneixement detallat dels \u00f2rgans, teixits, c\u00e8l\u00b7lules i mol\u00e8cules. Segons el que arribem a entendre a cada \u00e8poca, passem pel model de mecanisme, similar a un rellotge, a la f\u00e0brica qu\u00edmica, al sistema d&#8217;informaci\u00f3 codificat al DNA. J<\/p>\n<p>Schr\u00f6dinger parla de &#8220;cristall aperi\u00f2dic&#8221; i sobretot assenyala que els sistemes vius es caracteritzen per evitar el desordre, \u00e9s a dir, la uniformitat, l&#8217;estat d&#8217;equilibri a la qual tendeixen tots els sistemes f\u00edsics (2a llei de la termodin\u00e0mica).<\/p>\n<p>[Hi pot haver un sistema que esquivi l&#8217;equilibri i la uniformitat si d&#8217;alguna manera est\u00e0 separat de la resta, alhora que s&#8217;hi comunica. L&#8217;individu biol\u00f2gic, per contraposici\u00f3 a un gas uniforme, \u00e9s possible gr\u00e0cies a la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#partsfuncions\">membrana<\/a>, que estableix els l\u00edmits i intercanvia energia i components amb l&#8217;exterior. En els estadis m\u00e9s primitius, la c\u00e8l\u00b7lula es troba en un entorn favorable, una &#8220;sopa org\u00e0nica&#8221;. En els estadis m\u00e9s evolucionats el sistema viu modifica l&#8217;entorn, cosa que tamb\u00e9 aplica a la vida humana en general (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fer-un-entorn-habitable-anar-pasant-alegrement-la-trista-vida\/\">entorn habitable<\/a>).\u00a0 existir com a individu suposa a\u00efllar-se, separar-se, i alhora connectar-se i modificar-s m\u00fatuament.]<\/p>\n<p>La complexitat de la vida t\u00e9 diferents nivells que s\u00f3n dif\u00edcils d&#8217;entendre. Com es va originar per primer cop el cicle de processos que sintetitzen mol\u00e8cules complexes? Un cop en marxa s&#8217;ent\u00e9n el seu avantatge per\u00f2 la\u00a0 probabilitat que aparegui per atzar, \u00e9s molt petita ( hipercicle a l&#8217; <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/3500-primeres-formes-de-vida\/\">Origen de la vida<\/a> ). [una de les proves \u00e9s la universalitat del codi gen\u00e8tic (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/\">la c\u00e8l\u00b7lula<\/a>). Les c\u00e8l\u00b7lules vives tindrien de l&#8217;ordre de 10<sup>9<\/sup> parelles de bases al DNA i unes 10.000 prote\u00efnes amb uns 2000 amino\u00e0cids, 2 10<sup>7<\/sup> en total. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#pecesvida\">les peces de la vida<\/a>).<br \/>\nDespr\u00e9s, en els organismes multicel\u00b7lulars, \u00bfcom es forma una comunitat organitzada de c\u00e8l\u00b7lules? Com es substitueixen ordenadament les que es degraden? Com es forma un nou \u00e9sser amb milers de milions de c\u00e8l\u00b7lules (de les 10<sup>5<\/sup> d&#8217;una mosca als 10<sup>12<\/sup> d&#8217;animals superiors, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/\">Creixement i reproducci\u00f3<\/a>).<br \/>\n\u00bfCom s&#8217;organitza un h\u00e0bitat on coexisteixen diferents esp\u00e8cies que interactuen i es reprodueixen? amb diferents processos? [en el cas de l&#8217;home, es podria parlar d&#8217;un ordre &#8220;narratiu&#8221;? un model del m\u00f3n compartit amb altres humans, una narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"autopoiesi\">Autopoiesi<\/h2>\n<p>El 1972 Maturana i Varela van publicar &#8220;De m\u00e1quinas y seres vivos&#8221;, despr\u00e9s tradu\u00eft com &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Autopoiesis_and_Cognition:_The_Realization_of_the_Living\">Autopoiesis and cognition<\/a>&#8221;<\/p>\n<ul>\n<li>El concepte d&#8217;Autopoiesi. Els autors defineixen els \u00e9ssers vius com a sistemes autopoietics (del grec auto, si mateix, i poiesis, creaci\u00f3). Una c\u00e8l\u00b7lula, per exemple, \u00e9s una xarxa de processos que produeix cont\u00ednuament els mateixos components qu\u00edmics que la mantenen viva. La vida es defineix, doncs, per la capacitat d&#8217;un sistema f\u00edsic d&#8217;autoproduir-se i mantenir els seus propis l\u00edmits (com la membrana cel\u00b7lular) establint\u00a0l&#8217;espai on aquesta xarxa pot operar com a unitat distingible de l&#8217;entorn. \u00c9s a dir: la membrana no \u00e9s una frontera donada des de fora que despr\u00e9s cont\u00e9 processos interns; \u00e9s ella mateixa un producte del mateix sistema de processos que delimita. Hi ha una circularitat essencial: la xarxa metab\u00f2lica produeix la membrana, i la membrana fa possible que la xarxa metab\u00f2lica continu\u00ef existint com a unitat (mantenint concentracions, protegint dels gradients dissolutius de l&#8217;entorn). Cap dels dos \u00e9s previ a l&#8217;altre.<\/li>\n<li>Claredat Operacional i Clausura Organitzacional. Els sistemes vius s\u00f3n operacionalment tancats. Aix\u00f2 significa que els est\u00edmuls del m\u00f3n exterior no especifiquen ni dicten qu\u00e8 passa a l&#8217;interior de l&#8217;organisme. L&#8217;entorn nom\u00e9s &#8220;pertorba&#8221; el sistema, i \u00e9s el propi sistema el que reacciona i es reorganitza internament segons la seva pr\u00f2pia estructura biol\u00f2gica per a no morir.<\/li>\n<li>L&#8217;Acoblament Estructural. Com que l&#8217;organisme i el medi interactuen constantment, es produeix un acoblament estructural. L&#8217;entorn pateix canvis provocats per l&#8217;\u00e9sser viu, i l&#8217;\u00e9sser viu pateix canvis anat\u00f2mics o fisiol\u00f2gics provocats per l&#8217;entorn. Si aquest acoblament mutu es trenca, l&#8217;organisme mor.<\/li>\n<li>Una nova definici\u00f3 de Cognici\u00f3. En aquest model, la cognici\u00f3 deixa de ser el processament d&#8217;informaci\u00f3 de l&#8217;exterior. Con\u00e8ixer \u00e9s la capacitat d&#8217;un \u00e9sser viu d&#8217;actuar de manera adequada en el seu entorn per a poder seguir existint. Per tant, una simple col\u00f2nia de bacteris que es mou cap a un nutrient ja est\u00e0 duent a terme un acte cognitiu b\u00e0sic.<br \/>\n[En el context de les ci\u00e8ncies cognitives i la psicologia conductista on es veia la ment com un sistema processa inputs de l&#8217;exterior,] Varela i Maturana rebutgen que el sistema autopoi\u00e8tic estigui obert informacionalment a l&#8217;entorn en el sentit que l&#8217;entorn li &#8220;digui&#8221; qu\u00e8 fer o li &#8220;insereixi&#8221; instruccions. Els canvis que l&#8217;entorn provoca en el sistema estan determinats per l&#8217;organitzaci\u00f3 interna del sistema mateix (el que en diuen structure-determined systems): l&#8217;entorn nom\u00e9s pot desencadenar (trigger) canvis, mai especificar-los o instruir-los. \u00c9s per aix\u00f2 que parlen d&#8217;acoblament estructural (structural coupling) i no d&#8217;intercanvi d&#8217;informaci\u00f3: el sistema i l&#8217;entorn evolucionen en una hist\u00f2ria de canvis rec\u00edprocament desencadenats, per\u00f2 cadascun canvia segons la seva pr\u00f2pia l\u00f2gica interna, no perqu\u00e8 l&#8217;altre li imposi res directament. No hi ha transmissi\u00f3 de contingut, nom\u00e9s perturbaci\u00f3 i resposta estructuralment determinada.<br \/>\nAix\u00f2 \u00e9s el que desembocar\u00e0 m\u00e9s tard en la tesi enactivista sobre el sense-making. El sistema no rep informaci\u00f3 del m\u00f3n sin\u00f3 que la construeix segons la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 en respondre a pertorbacions, aleshores el &#8220;m\u00f3n&#8221; tal com apareix per a l&#8217;organisme no \u00e9s un m\u00f3n neutre pr\u00e8viament donat, sin\u00f3 un m\u00f3n ja configurat per la perspectiva normativa pr\u00f2pia del sistema (el seu Umwelt, per fer servir el terme de von Uexk\u00fcll, que Varela citava expl\u00edcitament com a precedent). [\u00e9s una mica un Kant posat al dia]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La noci\u00f3 d&#8217;aitopoiesi aplica a la bioqu\u00edmica cel\u00b7lular, extendre-ho a un organisme implicaria una autopoiesi (processos, teixits, pell i orificis com a interf\u00edcie) de segon ordre. [A explorar si es pot aplicar a la identitat humana com a narraci\u00f3 que es va reconstruint <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">el jo invariants<\/a>]<\/p>\n<p>[Interessant l&#8217;accent en la circularitat dels processos i la individuaci\u00f3, la definici\u00f3 d&#8217;un espai separat del m\u00f3n. Per\u00f2 no hi ha la idea, que trobarem despr\u00e9s de co-determinaci\u00f3, que aplica a l&#8217;evoluci\u00f3 i tamb\u00e9 a les nocions d&#8217;assimilaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de Piaget.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Els museus de ci\u00e8ncies naturals.<\/h2>\n<p>Tots els museus de ci\u00e8ncies naturals van comen\u00e7ar com una col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;insectes i vitrines amb animals dissecats.\u00a0 A mitjans del s19 totes les ciutats importants van fundar-ne. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-sxix\/\">Ci\u00e8ncies de la vida sXIX<\/a>). Com hauria de ser una museu que no sigui una acumulaci\u00f3 de pedres i un seguit de vitrines? Qu\u00e8 volem explicar? Un inventari de totes les esp\u00e8cies com Linneu? Preguntes sobre la vida? Com passem del que tenim al voltant a una visi\u00f3 ampliada? Coses a contemplar, la vida en aquest instant, organismes que es renoven, que neixen i que moren, els h\u00e0bitats, els avantpassats].<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/museuciencies.cat\/\">El museu blau<\/a><br \/>\n<strong>Entrada<\/strong>: esquelet de balena, &#8220;Som natura&#8221;, mediateca i botiga, el terrat viu, espai nens, exposici\u00f3 temporal.<br \/>\nAltres museus de ci\u00e8ncies naturals a Catalunya per ordre d&#8217;antiguetat: Geol\u00f2gic del seminari, Zoo, museu Darder, Marimurtra, Cosmocaixa, Alcover, Montsi\u00e0, Volcans, Granollers, Arenys de Mar, Conca de Dei\u00e0, Cercs, Papallones a Sort, Crusafont Sabadell, Ter Manlleu.<br \/>\n<strong>Gran esfera<\/strong> on es projecta la hist\u00f2ria de l&#8217;univers i la hist\u00f2ria geol\u00f2gica de la terra, mostrant els moviments dels continents. \/\u00a0 Hist\u00f2ria r\u00e0pida de la ci\u00e8ncia, de Cop\u00e8rnic, Lyell, Darwin&#8230;<br \/>\n<strong>Biografia de la terra<\/strong>: meteorits. Arque\u00e0 3.8 a 2.5, Proterozoic 2.5 a 542, Paleozoic inferior 542 a 416 Trilobites i peixos, Paleozoic superior 416 a 252, Mesozoic 252 a 65, Cenozoic 66 a 0. Presenten l&#8217;arbre de la vida i mostren quines branques han aparegut a cada per\u00edode. F\u00f2ssils. \/ Evoluci\u00f3 [molt breu, sense els arguments de Darwin].<br \/>\n<strong>Animals<\/strong>. La c\u00e8l\u00b7lula animal [no entren a estudiar teixits i sistemes d&#8217;\u00f2rgans, ni bioqu\u00edmica. Classificaci\u00f3, botons, nomenclaura, Linneu encara vigent. El moviment: volar, despla\u00e7ar-se, sostenir-se amb un esquelet. Aliment: predadors, herv\u00edvors, carn\u00edvors, com evitar ser menjat. Difer\u00e8ncies entre individus, cicles biol\u00f2gics. conducta. Els grans animals. El gabinet de curiositats.<br \/>\nFongs. <strong>Plantes<\/strong>. La c\u00e8l\u00b7lula vegetal. Fulles, flors, herbaris, diversitat de fulles i llavors [no presenten una classificaci\u00f3 general]. Algues. Microbis [hauria de sortir Haeckel?]. Biodiversitat a Catalunya.<br \/>\nUnivers. la Terra i la seva estructura. <strong>Roques i minerals<\/strong>. Formes i cristal\u00b7lografia. cicle geol\u00f2gic, \u00edgnees, metam\u00f2rfiques i sediment\u00e0ries.\u00a0 Geologia de Catalunya, Europa i nord-d&#8217;\u00c0frica. Mineria.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/cosmocaixa.org\/ca\/\">Cosmocaixa<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.nhm.ac.uk\/\">London Natural History Museum<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.amnh.org\/\">American Museum Natural History<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.nhm-wien.ac.at\/\">Naturhistorisches Museum Wien<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.glasgowlife.org.uk\/museums\/kelvingrove-art-gallery-and-museum\">Kelvingrove Art Gallery and Museum<\/a>. Concentrat per\u00f2 molt ben explicat, vista per h\u00e0bitats. <a href=\"https:\/\/www.liverpoolmuseums.org.uk\/world-museum\">Liverpool World Museum<\/a>. <a href=\"https:\/\/www.museum.manchester.ac.uk\/\">Manchester Museum<\/a>.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.museumfuernaturkunde.berlin\/en\">Berlin, Museum f\u00fcr Naturkunde<\/a> .<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida Qu\u00e8 \u00e9s la vida?\u00a0 |\u00a0 Complexitat, ordre, individuaci\u00f3\u00a0 | \u00a0\u00a0 Els museus de ci\u00e8ncies naturals Qu\u00e8 \u00e9s la vida? [Mirant el que tenim al voltant veiem les plantes que creixen, els animals que creixen i es mouen, reaccionant tots es reprodueixen. ] Arist\u00f2til va classificar els \u00e9ssers segons les seves capacitats, atribuint-los una &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pensar-la-vida\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Pensar la vida&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102,85],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3119"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3119"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3119"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3119"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3119"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3119"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}