{"id":3208,"date":"2024-01-28T08:49:53","date_gmt":"2024-01-28T08:49:53","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3208"},"modified":"2025-12-22T09:19:08","modified_gmt":"2025-12-22T09:19:08","slug":"lascensor-imaginari","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lascensor-imaginari\/","title":{"rendered":"L’ascensor imaginari"},"content":{"rendered":"

L’imaginari<\/a><\/p>\n

\n

A Caixabank a la torre I crec que hi havia una planta a la qual nom\u00e9s es podia accedir amb una clau. Es deia que estava buida per raons de seguretat en cas d’incendi i que hi havia un gimn\u00e0s per a executius. Imagino un ascensor que ens du a subterranis i pisos secrets, o sales de palau. paisatges de dimensions diferents. Un ascensor que a cada pis troba una estaci\u00f3 diferent: l\u2019hivern a la planta baixa o semis\u00f2tano, amb una sortida a un pati nevat, la tardor al primer pis, amb unes escales que baixen al mateix pati on hi ha un faig amb les fulles grogues; la primavera al segon pis amb un balc\u00f3 sobre el mateix pati, ara tot florit. L\u2019estiu a la terrassa, amb una p\u00e8rgola i una petita piscina.<\/p>\n

[a dance dance dance de Haruki Murakami l’hotel Dolphin t\u00e9 un pis fantasma: A receptionist approaches him after he inquires about the previous incarnation of the Dolphin, telling him that she has had a supernatural experience and is curious about what the hotel used to be like. In great detail, she tells him that she got in the staff elevator but that it stopped at a non-existent floor, where she was temporarily trapped in a cold, dark, damp-smelling hallway. Something that \u201cwasn\u2019t human\u201d moved towards her but she managed to escape.<\/p>\n

When he tries to reach the mysterious hidden floor, the narrator fails, but later, when he is not paying attention, the elevator dumps him there. In the darkness, he runs into the Sheep Man, a tiny, wool-clad supernatural being from A Wild Sheep Chase. He claims to have been waiting here for the narrator but won\u2019t say why. He says that his job is to connect things and tells the narrator \u201cYougottadance.\u201d (In the English translation, the Sheep Man\u2019s words run together without spacing and only minimal punctuation.) The two converse but the Sheep Man\u2019s answers are extremely cryptic and the narrator learns little except that this other world is not the land of the dead.<\/p>\n

<\/p>\n

(ascensor al American Writer’s Museum)<\/p>\n

\n

Treballava en un edifici que de fora semblava tenir unes 25 plantes. A l’ascensor per\u00f2 nom\u00e9s hi havia marcat 16 plantes superiors i tres subterr\u00e0nies. Una clau semblava obrir un altre departament. Un dia estava sol i en lloc de pr\u00e8mer el 7 vaig fer 1-7. L’ascensor es va obrir a una planta on no havia estat mai:<\/p>\n

A1<\/strong>. Un vestidor i despr\u00e9s una sala de m\u00e0quines de gimn\u00e0s on suaven homes i dones, una sala de spinning, una sauna. Boxa. circuit de bici velocitat, pista atletisme indoor.<\/p>\n

A2<\/strong>. Al terrat, vest\u00edbul 4 portes: Hivern un jard\u00ed nevat, bedolls, un petit estany gla\u00e7at. Tardor, una fageda amb un coix\u00ed de fulles a terra. Primavera: un prat ple de roselles. Estiu, el blat segat, les cigales rascant l’aire. Cada cop que surto del vest\u00edbul tot el terrat pertany a una estaci\u00f3. Quan entro tanco la porta i torno a obrir una altra, el terrat sencer ha canviat.<\/p>\n

A3<\/strong>. Una biblioteca immensa. A l’entrada un taulell amb una bibliotec\u00e0ria que no em fa cas. Consulto les fitxes que s\u00f3n en calaixos de fusta com abans. Busco arquitectura antiga. Tenen els 10 llibres de Vitrubi. Del taulell amb els fitxers en surten 8 corredors, radialment que segueixen aproximadament la classificaci\u00f3 de Dewey per\u00f2 llengua i literatura van juntes, aix\u00ed com religi\u00f3 i filosofia. Al llarg d’aquests corredors n’hi ha d’altres en cercle conc\u00e8ntrics cada cop m\u00e9s grans. Est\u00e0 organitzat cronol\u00f2gicament. Als primers metres hi ha tots els incunables que es conserven de cada mat\u00e8ria, anteriors a 1501. Hi ha originals o reproduccions d’originals, amb la transcripci\u00f3 i traducci\u00f3. A mesura que m’endiso el sostre, que a l’entrada era l’habitual d’una de les plantes de l’edifici, va pujant en al\u00e7ada i entra llum natural a trav\u00e9s d’uns grans finestrals. Arribo a les primeres edicions impreses, les editio princeps. Hi ha els 12.000 volums catalogats per Gessner el 1545 m\u00e9s altres que s’han anat trobant despr\u00e9s. Cada 5 metres hi ha una taula amb cadires per seure i consultar, amb paper per prendre notes. Hi ha carpetes per desar les notes preses. Cada 100 metres hi ha una petita sala amb butaques i una campaneta que permet demanar un te i sanvitxos de pa angl\u00e8s. No s\u00e9 qu\u00e0nta estona fa que hi s\u00f3c i segurament hauria de tornar al lloc de treball. I segurament he caminat diversos quil\u00f2metres, cosa que sembla impossible en un edifici que segurament fa 50m de fa\u00e7ana. Han passat diverses hores. Un bibliotecari em pregunta si he acabat la meva recerca i li responc que no. M’ofereix acompanyar-me a l’entrada o b\u00e9 de quedar-me a la biblioteca. Als investigadors novells se’ls permet quedar-shi una primera nit. Se’ls proveeix sopar i un pijama, necesser i un llit. L’endem\u00e0 hauran de redactar una descripci\u00f3 del seu objecte d’inter\u00e8s que ser\u00e0 examinada per decidir si es prorr\u00f2ga la seva estada a la biblioteca.<\/p>\n

A4<\/strong>. Un Aquari que ocupa tota la planta.\u00a0 Peixos tropicals de colors. Un taur\u00f3. Meduses amb els filaments.<\/p>\n

A5<\/strong>. cubicles kafkians, separats per mampares, formant un laberint, amb les taules plenes de papers i dossiers. He de trobar el B123, deixar un sobre i endur-me’n un altre, per\u00f2 no ho aconsegueixo.<\/p>\n

A6<\/strong>. Robots asseguts davant de pantalles supervisant el que fan els humans a l’edifici, i enviant-los correus i missatges indicant-los qu\u00e8 han de fer.<\/p>\n

A7<\/strong>. S\u00f2tano garatge ple de cotxes, amb un taller, com un museu de transports. Hi ha un Pegaso Z-102, un Bentley, un Ford Mustang, un cadillac enorme, un Mercedes alemany de la WWII, una Volkswagen Calif\u00f2rnia.
\n2025. Un x\u00f2fer i un secretari m’estan esperant al costat d’un Mercedes Benz negre. M’obren la porta i arrenquem. No s\u00e9 on anem ni qu\u00e8 s’espera de mi, per\u00f2 segueixo el corrent. Una altra versi\u00f3, sortim a la terrassa on hi ha un heliport i un helic\u00f2pter amb els ales en marxa.<\/p>\n

A8<\/strong>. Pantalles de vigil\u00e0ncia per sat\u00e8l\u00b7lit a tot el m\u00f3n, espiar qualsevol lloc, les comunicacions i xarxes socials de qualsevol persona. Un empleat em pregunta si vull observar alg\u00fa en concret, seguir-lo per on camina, o b\u00e9 si vull mirar algun lloc.<\/p>\n

A9<\/strong>. Cafeteria restaurant amb parades de tot el m\u00f3n. Un diner americ\u00e0, Tail\u00e0ndia, English Breakfast, l’hummus d’Orient, les safates del Jap\u00f3.
\n2025: un restaurant de luxe, em pregunten el nom i em porten a una taula reservada on m’esperen una dona i una altra parella. Una copa de cava i una ostra, p\u00e8sols i filets de roger i verat, costellam de xai.<\/p>\n

A10<\/strong>. Spa. Piscina de bombolles de 50metres, Hammam de marbre amb sales diverses, aigua freda, sauna. Hammam de Tun\u00edsia. Piscina de l’hotel Gellert a Budapest.<\/p>\n

A11<\/strong>. Quir\u00f2fan on fan implants rob\u00f2tics i implanten mem\u00f2ria al cervell. Em diuen que tenen programat canviar els genolls, l’articulaci\u00f3 del f\u00e8mur per tal que pugui per espegats. I de la mateixa manera que una higiene bucal indica l’estat de les dents, amb un r\u00e0pid escaneig m’avisen que l’estat del cervell \u00e9s deplorable i que hauria de substituir \u00e0rees de mem\u00f2ria i actualitzar el processador.<\/p>\n

A12<\/strong>. Auditori concerts. Arribo just quan s’apaguen els llums i em fan seure a la darrera butaca que quedava lliure. La nit transfigurada de Sch\u00f6nberg.<\/p>\n

A13<\/strong>. Galeria d’art. [a Caixabank a l’entrada s’exposaven peces de la col\u00b7lecci\u00f3]. Hi trobo les meves obres preferides<\/a>, del MNAC, la Gem\u00e4lde Galerie Alte Meister de Dresde, Semp\u00e9.<\/p>\n

A15<\/strong>. Petit teatre, sala per a 10 espectadors. Comen\u00e7a l’obra, escena de Homeland on Carrie Mathison interroga l’ex soldat sospit\u00f3s d’un atemptat i hi empatitza fins que el fa confessar.<\/p>\n

A16<\/strong>. Arxiu amb capses que contenen mem\u00f2ries i objectes de tots els meus avantpassats.<\/p>\n

A17<\/strong>. De seguida alg\u00fa amb bata blanca em pregunta el nom i em fa passar a una sala que diu “Examen f\u00edsic”. Em fan despullar i m’ajeuen a una plataforma que entra en un cilindre semblant als de fer TACs. El recorrer\u00e9 quatre vegades. Quan surtoi mentre em vesteixo veig en unes pantalles un model de la meva pell, en un altres, l’esquelet i els m\u00fasculs, en un altre el cor i els vasos sanguinis, tot el sistema circulatori, els pulmons, \u00f2rgans interns. M’extreuen sang i orina i els introdueixen en un aparell. En un pantalla comen\u00e7a a apar\u00e8ixer l’an\u00e0lisi gen\u00e8tica i totes les predisposicions de malalties, possibles tend\u00e8ncies de car\u00e0cter. Acabat l’examen f\u00edsic em serveixen un esmorzar i passo a una altra sala. Hi ha quatre persones, tenen damunt la taula un munt de dossiers i cadascun t\u00e9 una tauleta a la m\u00e0. Em posen un cas que recollir\u00e0 la meva activitat neuronal. Passo una bateria cl\u00e0ssica de tests d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, num\u00e8ric i verbal. Comencen a preguntar-me coses sobre la meva vida. A vegades projecten fotografies en una pantalla. Els pares a Vilafranca 40., la facultat de F\u00edsica l’any 1977, la Teresa amb 3 mesos, la Maria quan volia caminar. En general primer em pregunten, despr\u00e9s em mostren una imatge o m’aporten una dada que no recordava, i tornen a preguntar. Acabada aquesta s\u00e8rie, passo a un despatx on un psic\u00f2leg (suposo), em pregunta si estic satisfet de la meva vida, qu\u00e8 hauria volgut fer, qu\u00e8 lamento, quins son els meus desigs sexuals. Despr\u00e9s, i sempre amb el casc que registra la meva activitat neuronal, em presenten escenes, un paisatge, un fet violent o anguni\u00f3s, una escena er\u00f2tica, un joc, i recullen les meves reaccions. Per acabar, em posen unes ulleres de realitat virtual i em fan prendre part en determinades interaccions socials, un xoc amb un altre cotxe, aplaudiments a un escenari. Un cop completat em diuen que ja tenen un model complet de qui s\u00f3c jo. Poden predir exactament com reaccionar\u00e0 el meu cos a l’exercici, quan comen\u00e7ar\u00e0 a estar cansat, fins quan aguantar\u00e0, quan comen\u00e7ar\u00e9 a tenir gana; saben com reaccionar\u00e9 a cada situaci\u00f3, si aguantar\u00e9 o fugir\u00e9, saben qu\u00e8 puc calcular i raonar.<\/p>\n

A18<\/strong>. Em trobo una andana de metro<\/a>, i comencen les aventures corresponents.<\/p>\n

A19<\/strong>. Baixo a una planta que est\u00e0 30 pisos sota terra. Jo estic fr\u00e0gil i feble. Em reben tres persones molt amablement i em diuen que aqu\u00ed passar\u00e9 la darrera setmana de vida. Passem per uns corredors amb tot de n\u00ednxols i m’expliquen que jo estar\u00e9 un temps en un d’ells fins que es recicli. Hi haur\u00e0 un sorteig i alguns cassos seran congelats pel futur<\/p>\n

\n

2024<\/p>\n

La botonera de l’ascensor t\u00e9 marcats nom\u00e9s els pisos habituals. Un dia m’adono que si premo molt seguit els botons 2 i 17, em dirigeix al pis de l’aquari. Abans d’obrir-se la porta a la pantalla hi apareix, per un moment, un signe que no \u00e9s cap dels n\u00fameros dels pisos. Penso que potser trobar\u00e9 la manera de marcar els pisos que vulgui. (A no ser que vagin canviant els codis).<\/p>\n

A20<\/strong>. Em trobo un pis espai\u00f3s decorat com als anys ’60, formes simples i esveltes, taules ovalades. Tocadiscos i una col\u00b7lecci\u00f3 de vinils. R\u00e0dio, televisi\u00f3 de tub. Una gran biblioteca, una finestra que d\u00f3na una avinguda Diagonal desconeguda, amb menys edificis i que sembla estar en obres. En un sobre una nota em diu que viur\u00e9 un any en aquest apartament. M’arribar\u00e0 menjar per una plataforma massa petita per que jo hi c\u00e0piga. All\u00e0 tamb\u00e9 podr\u00e9 desfer-me de les deixalles. A la cuina hi ha un calendari. Provo de sortir per l’ascensor per\u00f2 no respon. El m\u00f2bil no t\u00e9 senyal. Les finestres no es poden obrir per\u00f2 noto que l’aire es renova. Hi ha un full amb la programaci\u00f3 de la televisi\u00f3. Tom i Jerry, Pink Panther, The Twilight Zone.<\/p>\n

A21<\/strong>. A mig mat\u00ed premo el n\u00famero 5 a l’ascensor, quan s’obre la porta hi trobo la planta 5 per\u00f2 no hi ha ning\u00fa i \u00e9s de nit. Tot est\u00e0 ple de pols. Hi ha alguns ordinadors desendollats. A les taules hi ha algun got amb caf\u00e8 mig evaporat. Sembla com si tothom hagu\u00e9s abandonat el lloc de treball a correcuita i no haguessin tornat.<\/p>\n

A22<\/strong>. Escape Pod. En sortir de l’ascensor passo a un compartiment estret. En tancar-se la porta de l’ascensor s’obren unes portes correderes que hi ha davant i entro en una nau. Una veu em diu per un altaveu que m’assegui a una butaca i que em cordi el cintur\u00f3, que en 30 segons, la nau sortir\u00e0. En una pantalla veig el compte enrere. M’assec, em cordo el cintur\u00f3 que despr\u00e9s s’estreny autom\u00e0ticament. Davant tinc una pantalla m\u00e9s petita que diu “Jordi Cots. missi\u00f3 24UI3L\u00c7”. La nau tremola i en arribar al 0 surt disparada amunt.<\/p>\n

A23<\/strong>. Torno a la meva planta despr\u00e9s de sortir fora i en lloc dels ordinadrs port\u00e0tils i pantalles planes torno a trobar els terminals 3270<\/a> dels ’80. No hi ha correu electr\u00f2nic sin\u00f3 comunicats escrits a m\u00e0quina que s’envien per sobre de color manila.<\/p>\n

A24<\/strong>. Un pis di\u00e0fan, a un extrem hi ha una taula amb un aparell d’enregistrar \u00e0udio, uns auriculas, un telescopi i una m\u00e0quina de retratar amb un teleobjectiu. El telescopi est\u00e0 orientat a un pis a l’altra banda de la Diagonal. Com al film “Das Leben der anderen”,\u00a0 jo he d’observar qui arriba i anotar-ho a una llibreta. Hi ha unes fitxes amb les fotos i noms dels habituals. En cas que arribi alg\u00fa nou, l’he de retratar. Amb els auriculars he d’escoltar qu\u00e8 es diuen. Cada hora de fer un resum de l’activitat observada.\u00a0 Un home gran rep la visita d’una dona. Prepara un te amb pastes. Posen una m\u00fasica tranquil\u00b7la i ballen.<\/p>\n

A25<\/strong>. Trobo un vestidor i una dona en maillot de ballet em diu que espabili a canviar-me, que arribo tard. Veig una taquilla amb el meu nom i a dins hi ha una samarreta i pantalons curts negres, i unes sabatilles de ballet. Em canvio i passo a una gran sala. El terra \u00e9s de parquet, tenim una barra al llarg d’una paret amb miralls i a l’altra banda hi ha finestrals que donen a la Diagonal. La professora ens diu que comencem amb els pli\u00e9s i una pianista comen\u00e7a a tocar.<\/p>\n

A26<\/strong>. Em reben un grup d’homes i dones i em donen la benvinguda al debat. Passem a una biblioteca amb les parets plenes de volums. Hi ha dos sof\u00e0s on hi ha asseguts 3 homes i 3 dones d’edats diverses. Al centre, una butaca on un\u00a0 home m\u00e9s gran amb corbata de llacet que sembla dirigir la trobada. Em presenta els altres professors i em diu que ja dec con\u00e8ixer la posici\u00f3 de K segons la qual el lliure albir no existeix, \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 i em convida a presentar el meu punt de vista.<\/p>\n

A27<\/strong> Somiant despert 8\/9, Despr\u00e9s passava a l’ascensor, plantes de feina, plantes de control de naus espacials, hospitals, plantes de tots els grans magatzems, CorteIngl\u00e9s, Lafayette, com si em pogu\u00e9s traslladar a qualsevol pis del m\u00f3n accessible per ascensor. Roba per a home, joguines, papereria, botiga de gurmets, els papers de Raima.<\/p>\n

A28<\/strong>. Una vegada vaig ballar amb l’Elisabet a l’ascensor que pujava al Blues a les al\u00e7ades, l’\u00e0tic d’en Paco Salazar. Imagino un ascensor que \u00e9s un apartament sencer, amb sof\u00e0 llit, i cuina, que puja amunt i avall al llarg d’un gran edifici. \u00c9s possible aturar-se a una planta on trobar\u00e9 un espai que es comunica amb altres ascensors. Aix\u00ed, hi pot haver una sala de ball, una piscina, un supermercat. En una versi\u00f3, s\u00f3c jo qui controla com es mou. En una altra, el que \u00e9s el meu apartament es mou a l’atzar o controlat per alg\u00fa altre. De les finestres que donen a l’exterior veig el paisatge urb\u00e0 despla\u00e7ant-se a m\u00e9s o menys al\u00e7ada. Potser quan s’atura a un pis, si surto i tanco la porta, despr\u00e9s ja no podr\u00e9 tornar a casa meva. Potser aleshores m’he d’acostumar a anar canviant de pis, per exemple esperant si s’obre una altra porta d’un pis que arriba, porta corredera que nom\u00e9s estar\u00e0 oberta uns segons. El nou pis pot estar buit, o ocupat per altres persones.<\/p>\n

\n

2025<\/p>\n

A29<\/strong>. Una gran festa, m\u00fasica funky, centenars de persones ballant, una barra de bar, llums estrobosc\u00f2pics, una noia m’estira per anar a la pista i ballar, sona el “Hook and sling” d’Eddie Bo.
\nO b\u00e9 el Savoy als anys ’40.<\/p>\n

A30<\/strong>. Em rep alg\u00fa que em du a un auditori i em presenta davant del p\u00fablic, “Jordi Cots, fil\u00f2sof i expert en xarxes, que ens parlar\u00e0 de la cessi\u00f3 de llibertat a la AI”. Al faristol hi tinc les notes d’una presentaci\u00f3 power point.<\/p>\n

A31<\/strong>. El 21\/12 tornava a casa Lazar per una sessi\u00f3 de Fusion i recordava quan vaig ballar a l’ascensor amb l’Elisabet. Fantasia que estic esperant l’ascensor a la planta baixa, s’obren les portes, hi ha una noia amb una cabellera rossa, com l’Ester, per exemple, que s’hi queda. En tancar-se les portes comen\u00e7a a sonar la m\u00fasic ai ballem mentre l’ascensor puja lentament. Baixo al meu pis per\u00f2 en lloc de dirigir-me a les oficines on anava torno a cridar l’ascensor. Aquest cop \u00e9s una noia bruna, com la Patr\u00edcia, potser. En tancar-se les portes, novament sona una m\u00fasica i ens posem a ballar. Despr\u00e9s ja no passa. Vaig tornant a l’edifici els dies seg\u00fcents, amb l’esperan\u00e7a que tornar-les a trobar. Al de dues setmanes, quan ja no hi comptava, en un altre edifici, aquest amb quatre ascensors, m’hi torno a trobar l’Ester.\u00a0 Provo per baixar per\u00f2 no ve ning\u00fa m\u00e9s. Provo un altre ascensor i aqu\u00ed hi ha una altra noia.\u00a0 Acabo determinant que a cada ascensor hi ha una noia diferent i passo el mat\u00ed esperant tornar-les a trobar i aconseguint-ho de tant en tant.<\/p>\n

A32<\/strong>. Un edifici que a cada pis hi ha un ball diferent, com els del Corte Ingl\u00e9s. A la terrassa per\u00f2 cobert, una orquestra toca foxtrots i balades de jazz. Els homes vesteixen esm\u00f2king i les dones vestit llarg.\u00a0 4rt pis, amb una roba semblant, valsos i polques. 3er pis: Tango. 2on pis: Ritmes llatins, l’orquestra de Cachao, roba blanca i folgada. 1er pis: Samba i Bossa nova.\u00a0 A la planta baixa hi ha una sala com l’Apolo on es balla swing, Zoot suits. Al s\u00f2tano -1 hi ha un club de jazz de Chicago. Al -2 Fusion. Al -3 un club de House.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’imaginari A Caixabank a la torre I crec que hi havia una planta a la qual nom\u00e9s es podia accedir amb una clau. Es deia que estava buida per raons de seguretat en cas d’incendi i que hi havia un gimn\u00e0s per a executius. Imagino un ascensor que ens du a subterranis i pisos secrets, … <\/p>\n

Continue reading “L’ascensor imaginari”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[627],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3208"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3208"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3208\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3208"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3208"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3208"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3208"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3208"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}