![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/3\/3c\/Yin_and_Yang_symbol.svg\/250px-Yin_and_Yang_symbol.svg.png\")
<\/p>\nIntroducci\u00f3. Fonts i textos. Hist\u00f2ria. Cosmologia. Yin Yang. Wu Wei, el buit i l’aigua. Anonimat i silenci. Personal.<\/p>\n
Potser m\u00e9s una forma de vida que no pas una religi\u00f3 organitzada.<\/p>\n
Una actitud davant la vida que l’accepta tal com ve, alegre i despreocupat. El corrent m\u00e9s important a Xina juntament amb el confucianisme. M\u00e9s tard hi haur\u00e0 influ\u00e8ncies m\u00fatues amb el budisme.<\/p>\n
<\/p>\n
Els textos principals s\u00f3n el Daodejing<\/a><\/i> atribu\u00eft a Laozi<\/a> (o Lao Tse sVI – sV), el Zhuangzi<\/em><\/a> de Zhuangzi<\/a> (3699-288 BCE) i el Lie Zi<\/a>.<\/p>\n Lao Zi \u00e9s descrit com un mestre de Zhuangzi per\u00f2 es creu que el Daodejing \u00e9s una recipilaci\u00f3 procedent de diferents fonts.\u00a0 En principi es tracta d’un manual per a un governant [com la Rep\u00fablica]. Aquest ha de trobar la natura de les coses sense voler for\u00e7ar un resultat. El Zhuangzi \u00e9s una guia per la vida privada. Els homes que assoleixen la perfecci\u00f3 i viuen en harmonia amb la natura no s\u00f3n afectats pels elements.<\/p>\n El pensament es forma als segles V-III, en el per\u00edode dels Regnes combatents<\/a> (475-221). Hi ha tradici\u00f3 popular de llegendes, com les dels vuit immortals<\/a> i una religi\u00f3 organitzada.<\/p>\n Durant l’era (Han 206BCE-220 2HAX1<\/a>) una s\u00e8rie de corrents, textos i tradicions es va concretar en forma organitzada en el moviment Cam\u00ed dels mestres celestials<\/a> de Zhang Daoling<\/a> (142).\u00a0\u00a0 El 215 ser\u00e0 reconegut pel senyor de la guerra Cao Cao<\/a> a canvi de ser legitimat [com fan totes les religions]. El moviment Taiqing (Claredat suprema), busca la immortalitat en elixirs alqu\u00edmics.<\/p>\n A l’\u00e8poca dels Tres Regnes<\/a> (220-618) apareixen diverses escoles. L’escola Xuanxue (Saviesa profunda) que desenvolupa la filosofia i integra elements del Confucianisme. L’alqu\u00edmia com a manera de transformar la mat\u00e8ria i un mateix. L’escola Shangqing de Yang Shi, que compila descripcions detallades dels cels i m\u00e8todes xam\u00e0nics o alqu\u00edmics de viatges sagrats. L’escola Lingbao incorpora elements del budisme Mahayana, fent servir talismans i recitaci\u00f3 d’escriptures [com el rosari]. Ying Tong funda el primer ordre mon\u00e0stic taoista, inspirat en els budistes. A l’era Tang<\/a> (618-960) el taoisme ser\u00e0 la religi\u00f3 m\u00e9s important de Xina. alguns emperadors com Xuanzong (r. 712\u2013755) seran molt devots i basar\u00e0 els ex\u00e0mens en el taoisme. Finan\u00e7ar\u00e0 santuaris i monestirs. Lu Dongbin funda la meditaci\u00f3 jindan que ser\u00e0 influent en la pr\u00e0ctica neidan<\/a> (alqu\u00edmia interna) .<\/p>\n A l’era Song<\/a> (960-1280) l’escola Quanzhen (Perfecci\u00f3 completa) accentua les experi\u00e8ncies m\u00edstiques i l’ascetisme contraposant-ho a les tradicions de d\u00e9us i esperits. Integra elements del budisme i el confucianisme. Ser\u00e0 predominant quan el seu mestre Qiu Chuji ser\u00e0 fet l\u00edder relligi\u00f3s de Xina per Gengis Khan. Al sud es desenvolupa la tradici\u00f3 Zhengyi Dao<\/a> amb accent a la lit\u00fargia. Tindr\u00e0 el suport de diversos emperadors i segueix avui.<\/p>\n Durant la dinastia Yuan<\/a> 1280\/1368 es reben influ\u00e8ncies del budisme tibet\u00e0 i tradicions populars. La grua, sovint present als temples juntament amb la tortuga \u00e9s l’animal sagrat del taoisme. (Art xin\u00e8s, escultura<\/a>)<\/p>\n Revoluci\u00f3 Xinesa<\/a> 1912\/1945 i Mao<\/a> 1945\/1976 la religi\u00f3 \u00e9s perseguida. El taoisme es preserva tot just al Temple del N\u00favol blanc. Creix la pr\u00e0ctica del Tai Chi<\/a>, influit pel taoisme, amb les figures de Yang Chengfu i Sun Lutang. Galeria<\/a>: Temple del n\u00favol blanc (Beijing 2010), Temples a saigon (2014), Temple taoista al Poblenou (2019, desaparegut despr\u00e9s de la Covid).<\/p>\n Tao<\/strong> (EB) Originalment la part fosca i la part il\u00b7luminada d’un tur\u00f3, esmentat per primer cop en un ap\u00e8ndix de I ching, el llibre dels canvis al s4 BCE. L’al\u00e8 primordial es va separar en dos: la llum, l’al\u00e8 eteri del yang, i la terra, l’al\u00e8 m\u00e9s pesant del yin. Les interaccions de l’un i l’altre van donar lloc a les 10.000 coses. Els dos alens s\u00f3n referits com a chi<\/em> que vol dir aire, respiraci\u00f3, vapor, originalment el vapor de quan es cou l’arr\u00f2s. Vol dir tamb\u00e9 l’energia c\u00f2smica. Cada home rep una part d’aquesta for\u00e7a primordial en el moment de n\u00e9ixer [la torxa de la vida] i la seva tasca \u00e9s no dissipar-la a trav\u00e9s de l’activitat dels sentits sin\u00f3 refor\u00e7ar-la, controlar-la i incrementar-la per tal de realitzar tota l’extensi\u00f3 potencial.<\/p>\n Els dos principis s\u00f3n presents en tot objecte i pensament. Aix\u00f2 vol dir que hi ha un canvi constant i que tot \u00e9s din\u00e0mic. Cada idea tindria el seu contrari, [a cada moment el succeeix el contrari, esfor\u00e7 cansament – rep\u00f2s, gana – saciar-se]. El que veiem com contraris s\u00f3n dos aspectes d’una mateixa realitat. YIN<\/strong>: Dona, fosc, for\u00e7a centr\u00edfuga, silenci, fred, negre, nit, lluna, hivern, nord, esquerra, receptivitat, buit, introversi\u00f3, passiu, senar.<\/p>\n YANG<\/strong>: Home, clar, for\u00e7a centr\u00edpeta, so, escalfor, blanc, dia, sol, estiu, sud, dreta, creativitat, ple, extroversi\u00f3, actiu, parell.<\/p>\n (EB) Tot va canviant i tot torna al seu contrari [YIN YANG]\u00a0 [jo m’he adonat del ritme de les coses, cansar-se i reposar, tenir gana i saciar-la, estudiar i neteja de la casa] Wu-wei (en xin\u00e8s tradicional \u7121\u70ba, en xin\u00e8s simplificat \u65e0\u4e3a) literalment vol dir “no acci\u00f3”. Per\u00f2 no \u00e9s un ideal d’inacci\u00f3 absoluta ni tampoc simplement no sobreactuar. \u00c9s una acci\u00f3 tan d’acord amb les coses que el seu autor no deixa cap tra\u00e7a de si mateix en la seva obra, com un polidor de jade l’eina del qual no deixa cap marca.[Per aix\u00f2 sembla que no hagi fet res] No hi ha cap assoliment real sense wu-wei ja que tota intervenci\u00f3 deliberada en el decurs natural de les coses acabar\u00e0 rectificada per un moviment contrari [molta fe en l’estat natural de les coses …]. El savi que practica el wuwei viu en l’estat natural abans que fos alterat per coneixements i restringit per la moralitat, \u00e9s com un infant, com un bloc que no ha estat modelat.<\/p>\n [Potser es tracta de “no for\u00e7ar”. T\u00e9 un component estoic i epicuri, gaudir del que es pot, aguantar el que n. Potser tamb\u00e9 t\u00e9 una connexi\u00f3 amb Spinoza, recon\u00e8ixer’ns com a formant part de l’esdevenir de les coses. Saber pensar-nos en l’experi\u00e8ncia d’agents lliures i alhora com a part del tot. No angoixar-se i deixar que les coses flueixin.<\/p>\n (EB) El Tao \u00e9s buit, acull com una vall, \u00e9s suau i donador de vida com l’aigua, \u00e9s la ‘dona misteriosa’, la font de tota vida, la mare de es 10.000 coses [ -> inventari, 10.000 coses existeixen]. [la idea de “ser conjuntament amb el tot” troba dues met\u00e0fores. “Be Water, My Friend. El 2005, en el viatge a Xina, al vespre tornant de Juizhaigou em demanava “Quins tresors he vist avui? Els cims de les muntanyes poblades d’avets coronats per la boira. Els troncs humits dels arbres de tons rogencs o les arrugues dels xiprers. La superf\u00edcie dels llacs blav\u00edssims reflectint les muntanyes. Els turonets de molsa, les ep\u00edfites en troncs submergits. Les cascades, l’aigua omnipresent escolant-se entremig el bosc [desgla\u00e7] em recorda el Dao, la inacci\u00f3 de no oposar-se: moure’s com l’aigua, quedar-se imm\u00f2bil com un espill. Aix\u00ed hi ha un bosc que neix en una extensi\u00f3 d’aigua, sembla que a la menor oportunitat de viure una planta, aquesta l’aprofiti. (Sichuan<\/a>).<\/p>\n (Mircea Eliade). Laozi conreava el Tao, viure an\u00f2nimament i d’amagat, a difer\u00e8ncia de Confuci que apostava per l’home superior. Alqu\u00edmia, 8 immortals<\/p>\n [Hi ha un component de m\u00e0gica esot\u00e8rica, amb llegendes d’herois, talismans, batteja de tradicions i d’imaginaci\u00f3 popular]<\/p>\n (EB) Els esperits purs no senten ni la calor ni el fred, cavalquen els n\u00favols com si fossin els seus carruatges. El tema del “passeig espiritual”\u00a0 es remunta als viatges xam\u00e0nics. De fet aquestes passejades serien viatges dins d’un mateix, tombs a trav\u00e9s de l’infinit en \u00e8xtasi. Transcendint les distincions de le coses i l’U amb el Tao, l’home perfecte no te “jo”, l’home sant no t\u00e9 m\u00e8rit, el savi no t\u00e9 fama. Viu discretament entre els altres i tot el que aplica al Tao li aplica a ell.<\/p>\n Els “Vuit immortals<\/a>” s\u00f3n uns personatges que apareixen a la literatura durant la dinastia Yuan i que haurien nascut suposadament a les dinasties Tang o Song practicant l’alqu\u00edmia i les t\u00e8cniques de la immortalitat. S\u00f3n objectes de devoci\u00f3 en el taoisme i presents en la cultura popular [com els sants en el cristianisme]. Cadascun t\u00e9 un poder, que ha vegades es pot transferir a un objecte. (Donen nom a la hort\u00e8nsia).<\/p>\n He Xiangu<\/a> (\u4f55\u4ed9\u59d1<\/span><\/span>), una dona que sost\u00e9 la flor del lotus. Cao Guojiu<\/a> (\u66f9\u570b\u8205<\/span><\/span>), un emperador Song abans de ser immortal. Li Tieguai<\/a> (\u674e\u9435\u62d0<\/span><\/span>), mig boig, associat amb alleujar el dolor dels malalts i necessitats, amb una crossa de ferro i una cantimplora de carbassa. Lan Caihe<\/a> (\u85cd\u91c7\u548c<\/span><\/span>), dona o trans, patrona dels jardiners. L\u00fc Dongbin<\/a> (\u5442\u6d1e\u8cd3<\/span><\/span>), estudi\u00f3s i poeta, l\u00edder dels Vuit immortals. Han Xiangzi<\/a> (\u97d3\u6e58\u5b50<\/span><\/span>), flautista. Zhang Guolao<\/a> (\u5f35\u679c\u8001<\/span><\/span>), s\u00edmbol de la longevitat. Han Zhongli<\/a> (\u6c49\u937e\u96e2<\/span><\/span>), associat amb la mort i el poder crear plata i or, amb un vano. Moltes hist\u00f2ries els presenten com alegres amants del vi. Se’ls ha representat en l’art i s’han escrit moltes hist\u00f2ries (Tales of the taoist immortals<\/i>. WONG, EVA<\/u><\/a>). T\u00e9 influ\u00e8ncies en les arts marcials de Qijong i apareix en algunes pel\u00edcules de Jackie Chan [els herois que volen els films Wuxia<\/a>, selecci\u00f3<\/a> ]<\/p>\n [Potser era taoista sense saber-ho, com el que parlava en prosa. Ressona molt l’actitud de no voler destacar, no voler influir, passar desapercebut, no for\u00e7ar les coses, no protestar ni reclamar, sin\u00f3 esquivar, esperar a curar-me sol quan estic malalt, fugir del focus. Em queda lluny tota la part d’alqu\u00edmia de poders en pedres i talismans, que veig com una fugida en la l\u00ednia de les estampetes de sants i rosaris. Introducci\u00f3. Fonts i textos. Hist\u00f2ria. Cosmologia. Yin Yang. Wu Wei, el buit i l’aigua. Anonimat i silenci. Personal. Introducci\u00f3 Potser m\u00e9s una forma de vida que no pas una religi\u00f3 organitzada. Una actitud davant la vida que l’accepta tal com ve, alegre i despreocupat. El corrent m\u00e9s important a Xina juntament amb el confucianisme. M\u00e9s … <\/p>\n
\nHist\u00f2ria<\/h2>\n
\nLu Xiujing (406\u2013477) mirar\u00e0 d’unificar les diferents tradicions, per competir amb el confucianisme i budisme. Ordena els diferents textos i deitats. Hi ha tres “coves”, la perfecci\u00f3 (Dongzhen), relacionada amb els tres sobirans m\u00edtics, el misteri (Dongxuan), relacionat amb el Lingbao, i l’esperit (Dongshen), relacionat amb la tradici\u00f3 Gran Claredat. El moviment dels Tres purs fusiona deitats taoistes en una trinitat comuna.<\/p>\n
\nSota la dinastia Ming 1368\/1644, la religi\u00f3 oficial ser\u00e0 el neo-confucianisme que incorpora molts elements taoistes. Les llegendes dels vuit immortals s\u00f3n molt populars. L’escola Jingming (“Pura il\u00b7luminaci\u00f3”) descarta l’alqu\u00edmia externa i se centra en l’\u00e8tica i conrear la ment. Ser\u00e0 popular a la classe “literati”.
\nDeclivi durant la dinastia Qing<\/a> 1644\/1912. L’escola Longmen (“porta del drac”) intenta preservar el taoisme i s’instal\u00b7la al White Cloud Temple<\/a> a Beijing. [Visitat el 16\/7\/2010<\/a> amb la Maria]. Galeria<\/a>.<\/p>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/0d\/WhiteCloudpic1.jpg\/800px-WhiteCloudpic1.jpg\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczOo0VYGd9HH0LoJ_xr0RBnGi6wMyAFwUG-ut_vxK_o5nb_iAyuSAvM6S6AyET82Hmd5wzWm9nu22AuJnUqsbi6oQwpmG9l8hSKqH7sHvpvuY2rguadwFIh2SYlYRu4uI1uhb5cOM54DXOmXZ5YiM8CB=w813-h610-s-no-gm\")
\nAmb la relativa apertura i recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica (5AX03<\/a> 1976 en endavant) hi ha m\u00e9s llibertat religiosa i es restauren temples. Entre 1980 i 2000 hi ha un creixement extraordinari de practicants de Txikung<\/a>.
\nEs difon a occident on amb autors com James Legge, Alan Watts, John Blofeld, Gia-fu Feng, i Bruce Lee.<\/p>\n
\nIdees principals<\/h2>\n
\n(EB) El Tao ho cont\u00e9 tot i no es pot dir [anterior a tota concreci\u00f3], el taoista s’ha de buidar i aleshores es mou sense esfor\u00e7 i sense obstacles, espont\u00e0niament. (WK) No pot ser copsat pel pensament hum\u00e0 [transcend\u00e8ncia, teologia negativa] i tot nom que el concreti ser\u00e0 inadequat. Per referir-s’hi es fa servir “tao”, que vol dir “cam\u00ed recte”. Laozi \u00e9s a un altre pla, que “existia abans del Cel i de la Terra”. \u00c9s la matriu de la creaci\u00f3 i font de tots els \u00e9ssers. El tao tampoc no \u00e9s temporal o limitat; \u00e9s impossible definir-lo, mirar-lo o escoltar-lo; el tao \u00e9s el no-\u00e9sser.
\n(EB) Macrocosmos i microcosmos. L’univers no es concep ni materialista ni animista, sin\u00f3 com un con junt de parts jerarquitzades on cada part reprodueix el tot, en particular, el cos hum\u00e0. (5 elements, 5 direccions, 5 muntanyes sagrades). “En el taoisme religi\u00f3s l’interior del cos \u00e9s habitat pels mateixos d\u00e9us que el macrocosmos. Un adepte sovint cerca el seu mestre div\u00ed en totes les muntanyes sagrades de Xina fins que finalment el troba en un dels ‘palaus’ dins del seu cap”.<\/p>\n
\nYin Yang<\/a><\/h2>\n
\nRes \u00e9s completament Yin o Yang. S\u00f3n interdependents, com el dia i la nit. Es consumeixen i generen m\u00fatuament [com la dial\u00e8ctica de Hegel per\u00f2 sense s\u00edntesi sin\u00f3 sempre c\u00edclic], un augmenta i l’altre minva i despr\u00e9s passa el contrari, com l’aigua que s’evapora fins que l’exc\u00e9s de vapor provoca la pluja. Cadascun es transforma en el seu contrari, la nit en dia, el calent en fred, el naixement acaba en mort.
\nEn el s\u00edmbol dels peixos els punts indiquen que cadascun est\u00e0 present en l’altre.<\/p>\n
\nWU WEI<\/h2>\n
\nL’home de virtud superior no \u00e9s virtu\u00f3s, i \u00e9s per aix\u00f2 que t\u00e9 virtut [no s’esfor\u00e7a, no vol ser virtu\u00f3s. Jo havia intu\u00eft que els veritables mestres de pau interior fan la seva vida sense retirs, sense t\u00faniques i sense gongs tibetans. queda tamb\u00e9 lluny de la consci\u00e8ncia esquin\u00e7ada dels cristians]. “L’home de virtut superior mai no actua (wu-wei) i tot i aix\u00f2, no deixa res per fer”.<\/p>\n
\nEl no-res, el buit, l’aigua<\/h2>\n
\nEl buit<\/strong> que pot acollir el que passa. [Flannery O’Connor parla de la identitat com a l’ombra que cobreix la lluna i no ens la deixa veure; haur\u00edem de saber desapar\u00e8ixer per deixar lloc al sagrat].
\nL’aigua<\/strong>. Haur\u00edem de saber ser febles i adaptar-nos com l’aigua, que acaba superant el dur i fort i que sempre cerca el fons. Bruce Lee<\/a>:<\/p>\n
\nEmpty your mind.
\nBe formless, shapeless, like water.
\nYou put water into a cup, it becomes the cup.
\nYou put water into a bottle, it becomes the bottle.
\nYou put it into a teapot, it becomes the teapot.
\nNow water can flow or it can crash.
\nBe water, my friend.”<\/p>\n
\nAnonimat i silenci<\/h2>\n
\n(EB). Quan argumentes hi ha coses que podr\u00e0s copsar. En el Tao res \u00e9s dit, en la discussi\u00f3 m\u00e9s important no es diu res. A l’home que vol seguir el Tao se li aconsella “no meditis, no pensis, no segueixis cap escola, cap cam\u00ed, i assolir\u00e0s el Tao. Descarta el coneixement, oblidar les classificacions, assoleix el no-coneixement. Aquesta ignor\u00e0ncia del savi no \u00e9s la mateixa que la del nen, ell pot “seure en l’oblit”. L’aut\u00e8ntic m\u00edstic no parla perqu\u00e8 quan ho fa ja imposa una dualitat entre qui parla i l’afirmaci\u00f3.<\/p>\n
\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/9a\/Eight_Immortals_Crossing_the_Sea_-_Project_Gutenberg_eText_15250.jpg\/214px-Eight_Immortals_Crossing_the_Sea_-_Project_Gutenberg_eText_15250.jpg\")
<\/p>\n
\nPersonal<\/h2>\n
\nA vegades tinc l’experi\u00e8ncia com si suspengu\u00e9s el temps i en qued\u00e9s fora mentre tota la gent segueix corrent, com encadenats a uns cavallets que donen voltes sense para. Aleshores jo s\u00f3c lliure de moure’m].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"