{"id":3247,"date":"2024-04-16T08:01:54","date_gmt":"2024-04-16T08:01:54","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3247"},"modified":"2026-09-09T16:12:55","modified_gmt":"2026-09-09T16:12:55","slug":"lexperiencia-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/","title":{"rendered":"L&#8217;experi\u00e8ncia humana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#quesentim\">Qu\u00e8 sentim?<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#antecedents\">Antecedents filosofia i psicologia<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#questions\">q\u00fcestions<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#inventari\">Un inventari d&#8217;experi\u00e8ncies?<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#llista\">Llista<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#cervellgerrotemps\">De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#uncosenelmon\">Un cos en el m\u00f3n<\/a>\u00a0 Percepcions, afectivitat\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#comunitats\">Membre de comunitats<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#continguts\">Creador i consumidor de continguts<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#vida\">Una vida en marxa<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#museu\">Museu<\/a>:\u00a0 Visor, superposici\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#altres\">Altres<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/i1elmon.jpg\" width=\"800\" height=\"160\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/invfenommon.jpg\" width=\"1000\" height=\"752\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"quesentim\">Qu\u00e8 sentim? Com \u00e9s ser un hum\u00e0?<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Qu\u00e8 veiem, sentim i olorem? Qu\u00e8 identifiquem? <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">Ara i aqu\u00ed<\/a><\/li>\n<li>Com estem? asseguts, caminant, ajaguts, cansats, relaxats, excitats, ens fa mal alguna cosa?<\/li>\n<li>Com estem? indiferents? alegres, irritats, tristos, ansiosos?<\/li>\n<li>Com veiem la nostra vida? el passat acceptat o amb penediment? el futur amb esperan\u00e7a?<\/li>\n<\/ul>\n<p>Preguntes<\/p>\n<ul>\n<li>En qu\u00e8 consisteix? Veurem com s&#8217;ha pensat l&#8217;experi\u00e8ncia en la filosofia i la psicologia. Q\u00fcestions que apareixeran:<\/li>\n<li>L&#8217;estatut ontol\u00f2gic de l&#8217;experi\u00e8ncia respecte de la dels objectes. La consci\u00e8ncia, \u00e9s de natura diferent a la mat\u00e8ria?<\/li>\n<li>Si partim de l&#8217;experi\u00e8ncia del subjecte, com ens percebem com un cos en un espai amb tres dimensions amb altres objectes i subjectes, i com ens pensem en un m\u00f3n enmig del sistema solar resultat de l&#8217;evoluci\u00f3?<\/li>\n<li>Si la meva experi\u00e8ncia experi\u00e8ncia \u00e9s individual, com podem compartir la visi\u00f3 del m\u00f3n, comunicar-nos i entendre&#8217;ns? \u00c9s semblant al problema de la traducci\u00f3. Les neurones mirall hi tenen un paper. La major part del que pensem no ho hem elaborat individualment sin\u00f3 absorbit de la cultura comuna.<\/li>\n<li>Assaig d&#8217;un inventari: des de la filosofia no s&#8217;ha treballat prou la riquesa de l&#8217;experi\u00e8ncia. Se superposen percepcions, emocions i curcumst\u00e0ncies de la vida.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"antecedents\">Antecedents filosofia i psicologia<\/h2>\n<ul>\n<li>Filosofia antiga i medieval, font d&#8217;error. Plat\u00f3. (sV-sXVI)<\/li>\n<li>Filosofia moderna: dualisme, Descartes, Cogito (1637-1800)<\/li>\n<li>Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty<\/li>\n<li>Psicologia 1890-20xx<\/li>\n<li>Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers<\/li>\n<li>Popper i els tres m\u00f3ns, 1972<\/li>\n<li>Embodied Mind (1991)<\/li>\n<li>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx)<\/li>\n<li>[la ment en xarxa]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Filosofia antiga<\/strong><\/p>\n<p>En <strong><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/plato\/#popperplato\">Plat\u00f3<\/a><\/strong> (428-347 BCE) podr\u00edem apuntar que el m\u00f3n1 correspon al Cosmos del Timeu, el m\u00f3n2 a l&#8217;experi\u00e8ncia sensible, el el m\u00f3n3, l&#8217;equivalent de les Idees. Quant al m\u00f3n2 tindr\u00edem d&#8217;una banda la \u03b1\u1f34\u03c3\u03b8\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2 (percepci\u00f3) que \u00e9s poc fiable epistemol\u00f2gicament i de l&#8217;altra les afeccions de l&#8217;\u00e0nima (els \u03c0\u03ac\u03b8\u03b7 (pathe), \u03b8\u03c5\u03bc\u03cc\u03c2 (thymos) i \u1f10\u03c0\u03b9\u03b8\u03c5\u03bc\u03af\u03b1\u03b9 (epithymiai)) que ens poden desviar de la conducta recta guiada per la ra\u00f3.<\/p>\n<p>Durant bona part de la hist\u00f2ria de la filosofia occidental, l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva no ser\u00e0 estudiada en si mateixa sin\u00f3 en relaci\u00f3 a l&#8217;epistemologia i la moral. Ens preguntarem &#8220;com ens enganya l&#8217;experi\u00e8ncia&#8221; o &#8220;com podem dominar les passions&#8221;?<\/p>\n<p>Aix\u00f2 segueix essent aix\u00ed en Arist\u00f2til, els estoics o la teologia medieval, que estudien les passions per\u00f2 nom\u00e9s en tant que possible obstacle per la vida virtuosa.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/agusti-dhipona-confessions\/\">Agust\u00ed<\/a><\/strong> (354-430) estudia la vida interior, &#8220;Noli foras ire, in te ipsum redi; in interiore homine habitat veritas&#8221;, La mem\u00f2ria, l&#8217;experi\u00e8ncia del temps, l&#8217;experi\u00e8ncia de la feblesa de la voluntat. Anticipa q\u00fcestions que reprendr\u00e0 la fenomenologia.<\/p>\n<p><strong>Filosofia moderna<\/strong><\/p>\n<p>En <strong>Descartes<\/strong> (1596-1650) podem fer la correspond\u00e8ncia Res extensa i m\u00f3n1, la subst\u00e0ncia f\u00edsica, la realitat material, all\u00f2 que ocupa espai i \u00e9s susceptible de descripci\u00f3 f\u00edsica. La res cogitans correspondria al mon2. La subst\u00e0ncia pensant no es limita a &#8220;raonar&#8221;. Inclou tamb\u00e9 entendre, voler, imaginar i sentir. I dins del &#8220;sentir&#8221; hi hauria les percepcions, emocions, desigs, imaginaci\u00f3. (1637, Discurs del m\u00e8tode)<\/p>\n<p><strong>Berkeley<\/strong> (1685-1753) a &#8220;A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge&#8221; (1710) i &#8220;Three Dialogues Between Hylas and Philonous&#8221; (1713) afirma el &#8220;esse est percipi&#8221; i posa el centre de la realitat en l&#8217;experi\u00e8ncia. De fet gaireb\u00e9 es podria dir que prescindeix del m\u00f3n1 i tot seria el m\u00f3n2. El que donaria consist\u00e8ncia seria la ment de D\u00e9u, que segueix vivint les coses fins i tot quan els individus no les pensen.<\/p>\n<p><strong>Hume<\/strong> (1711-1776) posa l&#8217;accent en l&#8217;experi\u00e8ncia concreta abans que en les construccions metaf\u00edsiques, q\u00fcestionant conceptes tradicionals com subst\u00e0ncia, causalitat i jo. [No sabem res de les coses directament, nom\u00e9s tenim impressions particulars (colors, sons, textures&#8230;), tampoc trobem un jo sin\u00f3 un seguit d&#8217;experi\u00e8ncies] Dona un paper central a l&#8217;experi\u00e8ncia afectiva en la moral (aqu\u00ed connecta amb Max Scheler, els valors no es dedueixen l\u00f2gicament, sin\u00f3 que es donen en una experi\u00e8ncia afectiva.)\u00a0 Al s18 Jean-Jacques Rousseau reivindica l&#8217;autenticitat del sentiment i Hume afirma que &#8220;Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them.&#8221; Es demana qu\u00e8 experimentem i ofereix una teoria empirista i sovint psicologista del coneixement. La fenomenologia de Husserl pretendr\u00e0 descriure les estructures constitutives de l&#8217;experi\u00e8ncia mateixa. [Hume descriu qu\u00e8 passa, Husserl intentar\u00e0 trobar com seria possible l&#8217;experi\u00e8ncia.]<\/p>\n<p><strong>Edmund Burke<\/strong> (1729-1797) a &#8220;The Philosophical Investigation of Our Ideas of the Sublim and the Beautiful&#8221; (1757) no fa una teoria sobre la bellesa sin\u00f3 que aporta una mena de cartografia de les viv\u00e8ncies perceptives i afectives. No pregunta &#8220;qu\u00e8 \u00e9s la bellesa?&#8221; en termes metaf\u00edsics, sin\u00f3 &#8220;quines experi\u00e8ncies concretes provoquen en nosaltres el bell i el sublim?&#8221;. Hi ha la grand\u00e0ria i la petitesa, la llum i la foscor, el color, el so (sobretot els sons sobtats, repetitius o poderosos), el silenci, la rugositat, la suavitat, la tensi\u00f3, el moviment, la dist\u00e0ncia, la immensitat, el dolor i el plaer, la por, la sorpresa, fins i tot l&#8217;efecte f\u00edsic de les paraules independentment del seu significat. Descriu per\u00f2 no fa una teoria de l&#8217;estructura de la consci\u00e8ncia. Els fenomen\u00f2legs, per\u00f2 no el citen. Merleau-Ponty tornar\u00e0 a prestar atenci\u00f3 a la percepci\u00f3 corporal.<br \/>\n[aquest l&#8217;he afegit jo com a rellevant, antecessor de Brentano?]<\/p>\n<p><strong>Kant<\/strong>. El fenomen, l&#8217;objecte tal com apareix a la consci\u00e8ncia, conformat per les formes a priori de la intu\u00efci\u00f3 i les categories de l&#8217;enteniment) correspondria al m\u00f3n2 i la cosa en s\u00ed, al m\u00f3n. La novetat de Kant \u00e9s que la cosa-en-si no determina per si sola el fenomen, sin\u00f3 que aquest \u00e9s constitu\u00eft per les formes i categories. [Uns \u00e9ssers diferents constituirien fen\u00f2mens diferents, per exemple els ratpenats de Nagel]<\/p>\n<p><strong>[La fenomenologia, el descobriment de l&#8217;experi\u00e8ncia] 1890-1960<\/strong><\/p>\n<p>El canvi vindr\u00e0 al s19. Des de la filosofia, Nietzsche q\u00fcestionar\u00e0 el privilegi de la racionalitat. A Des de la psicologia, William James estudia l&#8217;experi\u00e8ncia humana en termes de corrent de consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brentano-franz-1838-1917\/\"><strong>Brentano<\/strong><\/a> (1838-1917) Va dividir els fen\u00f2mens ps\u00edquics en tres categories unificades per la intencionalitat: representacions (l&#8217;acte de presentar-se un objecte), judicis (acceptar o rebutjar l&#8217;objecte) i moviments de l&#8217;\u00e0nim (amor, odi, desig).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\"><strong>Husserl<\/strong><\/a> (1859-1938) [fa una ontologia de l&#8217;experi\u00e8ncia com a realitat primera. L&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s intencional, el que es d\u00f3na (noema) pot tenir diferents actes intencionals (noesi): presentaci\u00f3 (percepci\u00f3), representaci\u00f3 (record, anticipaci\u00f3 futur, fantasia), posicionament (creure, afirmar, negar, valorar, desitjar o rebutjar).<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/\">Scheler<\/a><\/strong>\u00a0 1874-1928 far\u00e0 una fenomenologia de la intu\u00efci\u00f3 dels valors, les emocions, la simpatia i l&#8217;amor i del div\u00ed.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/\">Heidegger<\/a><\/strong> 1889-1976, [el primer H diu &#8220;fixa&#8217;t com vivim a cada moment anticipant el futur, pensant que morirem, atenent el present i reinterpretant el passat&#8221;. Obre l&#8217;observaci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia humana m\u00e9s enll\u00e0 de la percepci\u00f3 sensible o la possibilitat de les veritats objectives. Ho podr\u00edem relacionar tamb\u00e9 amb la narrativitat, o els diferents tipus de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussio\">personalitat<\/a>.\u00a0 El segon diu &#8220;mira que bonic i suggerent \u00e9s prestar atenci\u00f3 als significats possibles que se&#8217;ns revelen a cada moment, la seva riquesa de significat.\u00a0 &#8220;Escolta el que passa&#8221;.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sartre-lhome-com-a-projecte\/\">Sartre<\/a><\/strong> 1905-1980. Indica que l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;home no est\u00e0 definida, que ens trobem vivint i que hem de triar, inevitablement, qu\u00e8 volem fer. La condici\u00f3 humana es caracteritza per futur, pel que encara no \u00e9s.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maurice-merleau-ponty-1908-1961\/\"><strong>Maurice Merleau-Ponty<\/strong><\/a> 1908-1961. la condici\u00f3 humana \u00e9s b\u00e0sicament ser un cos en el m\u00f3n, l&#8217;experi\u00e8ncia no l&#8217;estat mental no est\u00e0 separat.<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">Psicologia 1890-20xx<\/strong><\/p>\n<p>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/\">Hist\u00f2ria de la psicologia<\/a><br \/>\nLa psicologia ha tractat l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva de manera discontinua.\u00a0 A finals del sXIX, Wundt i William James atenen expl\u00edcitament la introspecci\u00f3. William James estableix el flux de l&#8217;experi\u00e8ncia mental com a objecte d&#8217;investigaci\u00f3 leg\u00edtim i irreductible al substrat neuronal.\u00a0 Insisteix que el flux mental no es pot descriure adequadament amb els conceptes atomistes de l&#8217;empirisme brit\u00e0nic cl\u00e0ssic (impressions discretes, associaci\u00f3 mec\u00e0nica). L&#8217;experi\u00e8ncia t\u00e9 una textura cont\u00ednua, transitiva, personal. Assenyala el car\u00e0cter subjectiu, el flux continu i les zones &#8220;fringe&#8221; o de penombra. La consci\u00e8ncia no \u00e9s una successi\u00f3 de continguts clars sin\u00f3 un camp amb centre i perif\u00e8ria, on les relacions entre coses s\u00f3n tan reals com les coses mateixes.<br \/>\nFreud distingeix entre conscient, preconscient i inconscient.<br \/>\nDespr\u00e9s el corrent principal es limitar\u00e0 a observar la conducta. La psicologia del desenvolupament tampoc s&#8217;hi referir\u00e0. El cognitivisme i connexionisme exploraran la ment com a sistema que processa informaci\u00f3.<br \/>\nSense que la seva tasca principal sigui descriure els estats mentals, o continguts presents en l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva, aquesta apareixeria en \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#sensacions\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#memoria\">Mem\u00f2ria<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#afectivitatmotivacio\">Afectivitat, motivaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n<p>[Tenim idea d&#8217;una activitat\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">no conscient<\/a>\u00a0de la que n&#8217;emergeix un seguit d&#8217;estats mentals, un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">corrent de consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#vidamental\">la vida de la ment<\/a>). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al m\u00f3n exterior (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#atencio\">Atenci\u00f3<\/a>) o anar en pilot automatic mind wandering. La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , \u00e9s un seguit d&#8217;estats, corrent de consci\u00e8ncia que enfoquen objectes en un fons [s\u00f2lids r\u00edgids en l&#8217;espai] [+ relacions amb altres persones. L&#8217;experi\u00e8ncia conscient seria la part de l&#8217;iceberg que emergeix (Freud,\u00a0 Gazzaniga, Global Workspace Theory). Queda pendent de respondre si els somnis tamb\u00e9 constitueixen una experi\u00e8ncia nom\u00e9s que la &#8220;viu&#8221; alg\u00fa altre diferent del jo despert.] (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">el cervell<\/a>, 3 xarxes DMN default, DAN atenci\u00f3, SN slianec control. Ones cerebrals )<\/p>\n<p>A la d\u00e8cada dels 70,\u00a0 Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una t\u00e8cnica semblant al\u00a0Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s&#8217;entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experi\u00e8ncia comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traum\u00e0tiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia human\u00edstica de Carl Rogers 1902-1987 tamb\u00e9 ho tindr\u00e0 en compte.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/hurlburt.faculty.unlv.edu\">Hurlburt<\/a> (2007) proposa el Descriptive Experience Sampling (DES); el buscapersones que interromp l&#8217;experi\u00e8ncia en moments aleatoris i demana una descripci\u00f3 del que passava &#8220;just en aquell moment&#8221;\u2014 \u00e9s metodol\u00f2gicament revolucionari precisament perqu\u00e8 desconfia de la introspecci\u00f3 retrospectiva. Les seves troballes principals subverteixen molts sup\u00f2sits filos\u00f2fics: molta gent no t\u00e9 pr\u00e0cticament pensament verbal interior; d&#8217;altres experimenten imatges visuals molt v\u00edvides; les emocions sovint apareixen com a sensacions corporals localitzades, no com a estats difusos. La variabilitat intersubjectiva \u00e9s enorme i filos\u00f2ficament inc\u00f2moda. Di\u00e0leg amb Eric Schwitzgebel &#8220;Describing Inner Experience? Proponent Meets Skeptic&#8221;. (Psicologia &gt; Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/a> ).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-popper-1902-1994\/\"><strong>Karl Popper<\/strong><\/a>\u00a0 a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-popper-1902-1994\/#metafisica\">Objective Knowledge<\/a>\u00a0 (1972) distingeix entre el m\u00f3n1 dels objectes f\u00edsics i el m\u00f3n2 de les experi\u00e8ncies. [Trobo que \u00e9s el punt de vista m\u00e9s clar]. Quins antecedents tenim?<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-de-la-ment\/\">Filosofia de la ment<\/a> (1950-2000)<br \/>\n<\/strong>[\u00c9s un intent d&#8217;explorar fins on podem arribar sense admetre el problema de l&#8217;experi\u00e8ncia? Elimina la idea d&#8217;experi\u00e8ncia privilegiada en primera persona i estudia el mental com si fos un ordinador que t\u00e9 un estat mental, percepci\u00f3, predisposici\u00f3 a actuar. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-filosofica\/\">Antropologia filos\u00f2fica<\/a>). [Era natural donat el context de progr\u00e9s de proc\u00e9s d&#8217;informaci\u00f3]<br \/>\nCometem un error si pensem en termes d&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva (Ryle, Dennet)?, contradiu la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.<br \/>\nEn tenim prou amb la descripci\u00f3 funcional? El funcionalisme identifica set tipus d&#8217;estats: percepci\u00f3, dolor\/plaer, creen\u00e7a, desig, intenci\u00f3, emoci\u00f3, mem\u00f2ria. ]<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#enaction\">Enactivism, 4E Cognition<\/a> (199x)<\/strong><\/p>\n<p>La idea d&#8217;<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pensar-la-vida\/#autopoiesi\">Autopoiesi<\/a> on un sistema com la c\u00e8l\u00b7lula mant\u00e9 un seguit de processos qu\u00edmics que alhora el diferencien del m\u00f3n, suggereix la idea que la cognici\u00f3 no consisteix a rebre input de l&#8217;exterior sin\u00f3 que est\u00e0 encarnada en tot el cos. [jo havia assenyalat que l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;home \u00e9s una interacci\u00f3 amb el m\u00f3n, no som un programa que analitza el seguit d&#8217;imatges que li envia una c\u00e0mera de v\u00eddeo, el que enfoca la c\u00e0mera ve determinat pel que vol, i el que processa, tamb\u00e9].[El m\u00f3n es d\u00f3na com factor dels processos de tot el sistema, no com a informaci\u00f3 del cervell. Tot i la connexi\u00f3 amb la fenomenologia de Merleau Ponty, es tracta d&#8217;una aportaci\u00f3 sobre la cognici\u00f3 m\u00e9s que no\u00a0 pas sobre l&#8217;experi\u00e8ncia].<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/existential-feelings-predictive-processing-free-energy-principle\/\"><strong>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Mathew Ratcliffe defineix els sentiments existencials com una categoria fenomenol\u00f2gica diferent de les emocions, sentiments corporals que constitueixen maneres de relacionar-se amb el m\u00f3n en la seva totalitat, \u00a0sentir-se integrat o estrany en el m\u00f3n,\u00a0 viu connectat, o a\u00efllat i desconnectat.<br \/>\nAndy Clark amb el &#8220;predictive processing&#8221; assenyala que el cervell no espera passivament les dades sensorials. Genera cont\u00ednuament prediccions sobre qu\u00e8 trobar\u00e0, i compara aquestes prediccions amb els senyals que arriben. Els sentiments existencials serien com prediccions d&#8217;alt nivell. Per exemple, si predic que res funcionar\u00e0 entrar\u00e9 en depressi\u00f3.<br \/>\nKarl Frinston ofereix un marc te\u00f2ric sobre la percepci\u00f3 en general com un mecanisme d&#8217;anticipaci\u00f3 que intenta minimitzar la incertesa (l&#8217;energia lliure).<\/p>\n<p><strong>[La ment en xarxa]<\/strong><br \/>\n[Sense entrar directament en el qualia, la fenomenologia social\u00a0 (Hegel, Mead, Habermas, fenomenologia social) apuntaria que subjecte i l&#8217;objecte, la ment i el cos, sorgeixen despr\u00e9s de la relaci\u00f3 amb altres ments.\u00a0 La consci\u00e8ncia individual \u00e9s derivada; la prim\u00e0ria \u00e9s la intersubjectivitat. El &#8220;jo&#8221; nom\u00e9s emergeix en el reconeixement d&#8217;un &#8220;tu&#8221;. El m\u00f3n exterior \u00e9s compartit abans de ser conegut. Aqu\u00ed el debat \u00e9s gen\u00e8tic i relacional: no es pregunta qu\u00e8 \u00e9s la ment, sin\u00f3 com es constitueix en la comunitat. [I d&#8217;alguna manera som \u00e9ssers de llenguatge] [Per\u00f2 fins a un cert punt, l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s privada, no s\u00e9 &#8220;what is like&#8221; alletar un nad\u00f3. Haur\u00edem d&#8217;intentar quina part \u00e9s intersubjectiva i compartida i quina part \u00e9s privada]<\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3 del problema<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Filosofia antiga i medieval. Plat\u00f3. \u00c0nima i cos, font d&#8217;error epistemol\u00f2gic i moral.<\/li>\n<li>Filosofia moderna:\u00a0 Descartes, Hume, Kant. Dualisme Ment i mat\u00e8ria, com interactuen? subjecte i objecte, experi\u00e8ncia fenomen, cosa en si noumen.<\/li>\n<li>Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty. Com ens \u00e9s donat el m\u00f3n? Percepcions i f\u00edsica, valors, ser per la mort, ser per l&#8217;acci\u00f3, cos en el m\u00f3n. Com recupero el m\u00f3n f\u00edsic i la intersubjectivitat des de l&#8217;experi\u00e8ncia privada?<\/li>\n<li>Psicologia 1890-20xx. D&#8217;una banda James i Freud, de l&#8217;altra, el conductisme.<\/li>\n<li>Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers. En lloc d&#8217;experi\u00e8ncia, sistema que processa informaci\u00f3; Hard Problem, consci\u00e8ncia i qualia.<\/li>\n<li>Popper i els tres m\u00f3ns, 1972<\/li>\n<li>Embodied Mind (1991). Adre\u00e7a la q\u00fcesti\u00f3 subjecte-objecte per\u00f2 no gaire l&#8217;experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx).<\/li>\n<li>[la ment en xarxa] No hem de recuperar la intersubjectivitat des d&#8217;un solipsisme inicial perqu\u00e8 ja hi \u00e9s des del principi.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"questions\">Q\u00fcestions<\/strong><\/p>\n<p>[A nivell de teoria i d&#8217;ordenar idees, ni els fil\u00f2sofs i els psic\u00f2legs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]El que \u00e9s una mica ir\u00f2nic \u00e9s que de Plat\u00f3 fins al segle XVIII, hem considerat que el que t\u00e9 m\u00e9s valor de la condici\u00f3 humana \u00e9s la facultat racional, mentre que considerem l&#8217;experi\u00e8ncia sensible conscient com a font d&#8217;error cognitiu i possible temptaci\u00f3 moral. Ara que la AI sembla superar les capacitats humanes ens afanyem a destacar el valor de la consci\u00e8ncia i les emocions.<\/p>\n<ul>\n<li>Hi hauria for\u00e7a consens en el fisicalisme, que el mental emergeix a partir de processos en al xarxa de neurones del cervell.\u00a0T\u00e9 sentit parlar de d&#8217;identitat, d&#8217;expectatives de futur, de responsabilitat, de valors? O s\u00f3n epifenomens? Hi ha una certa independ\u00e8ncia del substrat f\u00edsic que justifiqui parlar de certs invariants \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nivells-de-complexitat-i-emergencia-de-propietats\/\">emerg\u00e8ncia i causalitat d&#8217;alt nivell<\/a>.<\/li>\n<li>Existeix l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva? (Hard problem). Si admetem que s\u00ed, fins a quin punt t\u00e9 un paper en la constituci\u00f3 d&#8217;una exist\u00e8ncia humana, en el sentit d&#8217;un sistema que es mou per imaginaci\u00f3 i expectatives de futur, valors? <span style=\"font-size: 1rem;\">\u2192 <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/\">Consci\u00e8ncia, ment i mat\u00e8ria<\/a><\/li>\n<li>Com passem d&#8217;una experi\u00e8ncia privada, un seguit d&#8217;estats mentals en un corrent de consci\u00e8ncia a veure&#8217;ns com a cossos en l&#8217;espai i el temps, entre altres objectes i altres subjectes? [Com sabem que no som un cervell en un cubell? Si l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s privada, com \u00e9s possible la comunicaci\u00f3? Quin m\u00f3n compartim?\u00a0\u2192\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#cervellgerrotemps\">De l\u2019experi\u00e8ncia al m\u00f3n<\/a>:<\/li>\n<li>Del m\u00f3n a l&#8217;experi\u00e8ncia: com arriba un tros de mat\u00e8ria a viure experi\u00e8ncies? Podem concebre com pot un tros de mat\u00e8ria formar conceptes i manipular textos. Per\u00f2 encara que aconseguim mapejar experi\u00e8ncia i correlat de la xarxa neuronal, \u00bfcom ho entenem? Hi ha una dualitat? (\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#hardproblem\">El hard Problem<\/a>, Bohr) \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell<\/a>, Consci\u00e8ncia <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: Consci\u00e8ncia en animals, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/\">Evoluci\u00f3 humana<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"inventari\">Un inventari de l&#8217;experi\u00e8ncia humana?<\/h2>\n<ul>\n<li>Llista inicial: Presentaci\u00f3, representaci\u00f3, judicis, \u00e0nim-emocions<\/li>\n<li>La simplificaci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/li>\n<li>Percepcions, totalitats complexes, qualitats prim\u00e0ries.<\/li>\n<li>Temps &#8220;especi\u00f3s&#8221; vs estats mentals discrets<\/li>\n<li>Superposici\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Qu\u00e8 \u00e9s la vida conscient? Aquesta il\u00b7lustraci\u00f3 vol mostrar quan no nom\u00e9s vivim el m\u00f3n sin\u00f3 que ens adonem que l&#8217;estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, \u00e9s un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experi\u00e8ncies.<br \/>\nHi ha alg\u00fa que mira, escolta i olora aquest m\u00f3n. Alg\u00fa que t\u00e9 emocions, records, imagina, i que t\u00e9 la voluntat d&#8217;anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiraci\u00f3 i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d&#8217;explorar a diferents llocs del m\u00f3n, aqu\u00ed el material \u00e9s en nosaltres mateixos, la introspecci\u00f3.]<\/p>\n<p><strong>Llista inicial<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Present<\/strong><br \/>\n<strong>Sensacions<\/strong>, percepcions. <strong>Afectivitat<\/strong>, plaer i dolor, desig [?] [Atenem al que passa al nostre voltant o en nosaltres mateixos].<br \/>\nBrentano parla de &#8220;representaci\u00f3&#8221;, juntament amb els records i imaginaci\u00f3, contraposat a judicis i moviments de l&#8217;\u00e0nim. Husserl parla de &#8220;presentaci\u00f3&#8221;.\u00a0 El funcionalisme parla de percepci\u00f3, desig, intenci\u00f3, emoci\u00f3, dolor. Merleau Ponty i l&#8217;enactivisme remarcarien l&#8217;experi\u00e8ncia conjunta de tot el cos, contraposant-ho a reduir l&#8217;experi\u00e8ncia a un conjunt d&#8217;inputs d&#8217;informaci\u00f3. L&#8217;experi\u00e8ncia\u00a0 de tipus existencial de Scheler, Heidegger, Sartre o Ratcliffe tamb\u00e9 seria quelcom que ens arriba en el present.<\/li>\n<li><strong>Passat<\/strong><br \/>\nReconstrucci\u00f3 d&#8217;episodis. [quina difer\u00e8ncia hi ha entre recuperar un episodi o recuperar una cosa apresa, ?]<br \/>\nBrentano i Husserl parlen de representaci\u00f3. El funcionalisme, de mem\u00f2ria.<\/li>\n<li><strong>Futur, imaginaci\u00f3<br \/>\n<\/strong>Construir escenes possibles o imagin\u00e0ries.\u00a0\u00a0Pensar i somniar, la DMN, plans futur, pensant solucionant problemes, narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica. mind wandering: pilot autom\u00e0tic exterior \/ escenes imagin\u00e0ries + records + futurs possibles.<br \/>\nRepresentaci\u00f3 per Brentano i Husserl<\/li>\n<li><strong>Creences<br \/>\n<\/strong>Brentano parla de Judicis i Husserl de Posicionament.\u00a0 El Funcionalisme de creences.<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\">[Nota: en certa manera, tot passa en el present, la difer\u00e8ncia \u00e9s si atenem al que passa al voltant o\u00a0 ens dediquem a representar. Tot <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">aquest plantejament est\u00e0 molt influ\u00eft per la idea que som un seguit d&#8217;estats mentals amb un determinat contingut ]<\/span>a o injusta, una vida que m&#8217;interessa o m&#8217;avorreix, o se&#8217;m fa insuportable.]<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">La simplificaci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/strong><\/p>\n<p>[La filosofia recull pobrement la riquesa de l&#8217;experi\u00e8ncia humana. La fenomenologia es queda en categories abstractes en cas de Husserl (noesi\/norma) i Brentano, i la resta assenyala alguns sentiments existencials. La filosofia de la ment encara \u00e9s m\u00e9s pobra. A la tesina &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/tf\/filo\/treball1.htm\">Els exemples en la filosofia de la ment<\/a>&#8221; deia &#8220;l&#8217;home de les ci\u00e8ncies cognitives \u00e9s un subjecte que veu objectes, sobretot vermells (l&#8217;o\u00efda i l&#8217;olfacte hi s\u00f3n menys representats), els quals determinen continguts mentals, que permeten d&#8217;establir pensaments (<i>beliefs<\/i>) diversos, sobretot de caire meteorol\u00f2gic, i desigs, principalment relacionats amb la set, per\u00f2 que curiosament les accions a qu\u00e8 acostumen a conduir aquests desigs, s\u00f3n assassinats. L&#8217;home de les ci\u00e8ncies cognitives pateix molt dolor, encara que aix\u00f2 no estigui directament relacionat amb certs experiments als quals es veu sotm\u00e8s, com el de tenir el cervell connectat a un ordinador (<i>brain-in-a-Vat<\/i>), o ser-li escindit el cervell per trasplantar-lo a d&#8217;altres cossos. Tamb\u00e9 acostuma a comentar les propietats de l&#8217;aigua amb el seu bess\u00f3 de la terra bessona, tot i que l&#8217;aigua bessona, en realitat, no ho \u00e9s.&#8221;<br \/>\nEn plantejar-ho a Claude, responia &#8220;La teva observaci\u00f3 \u00e9s molt aguda, i toca un punt cec real de la filosofia de la ment anal\u00edtica. Tens ra\u00f3 que hi ha una desproporci\u00f3 grotesca entre la sofisticaci\u00f3 dels arguments sobre el &#8220;hard problem&#8221; i la pobresa de la descripci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia real amb la qual treballen. El vermell qualitatiu abstracte \u00e9s una caricatura de l&#8217;experi\u00e8ncia humana. La ra\u00f3 profunda d&#8217;aquest buit \u00e9s, crec, metodol\u00f2gica i institucional alhora. La filosofia anal\u00edtica de la ment ha modelat el seu rigor sobre la f\u00edsica i la l\u00f2gica: prefereix arguments precisos sobre exemples pobres a descripcions riques sobre fen\u00f2mens complexos. El resultat \u00e9s una disciplina que sap molt sobre les condicions l\u00f2giques de la consci\u00e8ncia i molt poc sobre com \u00e9s tenir-ne una. La fenomenologia continental va en l&#8217;altra direcci\u00f3 per\u00f2 sovint cau en un vocabulari tan t\u00e8cnic que \u00e9s dif\u00edcil saber si descriu experi\u00e8ncies o construeix sistemes.&#8221;<\/p>\n<p><strong>Percepcions totalitats complexes vs qualitats prim\u00e0ries.<\/strong><\/p>\n<p>E<span style=\"font-size: 1rem;\">n la discussi\u00f3 dels Qualia fem servir sovint qualitats extremadament simples, com el color vermell. Per\u00f2 des de la Gestalt sabem que no experimentem qualitats simples com el vermell, sin\u00f3 percepcions que apleguen informaci\u00f3 de forma, colors, sons, olors. Alhora, el que percebem s&#8217;emmarca en la nostra acci\u00f3 de superviv\u00e8ncia en el m\u00f3n, tal com apuntaven Merleau-Ponty i L&#8217;Enactivisme, el m\u00f3n t\u00e9 un significat.<\/span><\/p>\n<p><strong>Temps &#8220;especi\u00f3s&#8221; vs estats mentals discrets<\/strong><\/p>\n<p>[No vivim una successi\u00f3 d&#8217;estats mentals puntuals. A cada moment retenim un fragment del passat i anticipem el futur. Si no fos aix\u00ed no podr\u00edem entendre una frase, o un par\u00e0graf d&#8217;un text, ni tampoc una frase musical, ja que el paper d&#8217;una nota o un acord dep\u00e8n del conjunt d&#8217;una progressi\u00f3].\u00a0 William James va parlar de &#8220;specious Time&#8221; (que traduirem per &#8220;especi\u00f3s&#8221; del DIEC: &#8220;que t\u00e9 aparen\u00e7a de veritat o de bo sense ser-ho&#8221;) i Husserl va posar l&#8217;exemple de la melodia. \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#uncosenelmon\">Un cos en el m\u00f3n<\/a> , el temps.<\/p>\n<p><strong>Superposici\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Les escenes reals que tenim al voltant, o les que imaginem, estan barrejades amb emocions, i l&#8217;estat del cos, si estem excitats o fatigats.<br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">William James amb el concepte de &#8220;fringe&#8221; (marge) a The Principles of Psychology (1890) remarca que cap estat de consci\u00e8ncia \u00e9s mai una qualitat nua, sempre t\u00e9 un focus i un marge de relacions, tend\u00e8ncies i sentiments de direcci\u00f3 que l&#8217;envolten. Merleau-Ponty i l&#8217;enactivisme tamb\u00e9 ho apunta.<\/span><\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha dos factors m\u00e9s.<br \/>\nLa percepci\u00f3 (el what is like) dep\u00e8n de l&#8217;experi\u00e8ncia del subjecte i no nom\u00e9s de la qualitat simple; el mateix vermell no diu el mateix a alg\u00fa normal que a un pintor amb una mirada entrenada i un vocabulari pels colors, el mateix passaria amb el vi i un sommelier, un m\u00fasic que detecta la variaci\u00f3 harm\u00f2nica en una progressi\u00f3 de jazz o un matem\u00e0tic que detecta un patr\u00f3 en una s\u00e8rie de n\u00fameros.<br \/>\nI despr\u00e9s, l&#8217;experi\u00e8ncia dep\u00e8n tamb\u00e9 del moment que estem vivint en la nostra vida, \u00a0si \u00e9s d&#8217;esperan\u00e7a, de por d&#8217;una amena\u00e7a o de des\u00e0nim que no podem fer res. La mateixa dada perceptiva, per exemple menjar una paella en una terrassa amb vistes al mar, es viu de diferent manera segosn el moment biogr\u00e0fic del subjecte, segons si acaba de ser acomiadat de la feina o si est\u00e0 pendent d&#8217;una entrevista per a un lloc de treball millor, si l&#8217;est\u00e0 menjant amb una parella que estima, o si l&#8217;acaben de deixar.<\/p>\n<p>Joyce a l&#8217;Ulysses (1922), Virginia Woolf a Mrs Dalloway (1925) o The Waves (1931) descriuen el flux mental, com una percepci\u00f3 porta una emoci\u00f3 que porta un record que porta una anticipaci\u00f3; no hi ha separaci\u00f3 entre percepci\u00f3, emoci\u00f3 i narrativa de si mateix. \u00c9s una descripci\u00f3 molt m\u00e9s fidel que no pas un thought experiment filos\u00f2fic.<br \/>\nHeidegger a Sein und Zeit (1927)amb la Befindlichkeit i la Stimmung (tonalitat afectiva) indica que mai no estem sense estat d&#8217;\u00e0nim, i l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim no s&#8217;afegeix a la percepci\u00f3 sin\u00f3 que en descobreix tot l&#8217;horitz\u00f3 de cop, hol\u00edsticament.<br \/>\nMatthew Ratcliffe defensa que hi ha un nivell de sentiment que no \u00e9s ni percepci\u00f3 ni emoci\u00f3 puntual, sin\u00f3 una tonalitat de fons que determina com les coses ens poden afectar en general (si el m\u00f3n es viu com a obert o clos, amena\u00e7ador o acollidor).<\/p>\n<p>[Potser es podria assenyalar que l&#8217;experi\u00e8ncia humana \u00e9s semblant a l&#8217;experi\u00e8ncia musical on se superposen multitud de freq\u00fc\u00e8ncies i timbres de diferents instruments, i alhora,\u00a0 dep\u00e8n del context de l&#8217;evoluci\u00f3 mel\u00f2dica i la progressi\u00f3 harm\u00f2nica. Ho vivim tot barrejat, nom\u00e9s per an\u00e0lisi descomponem a sensacions a\u00efllades del sentits, com les freq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;un espectrograma [i fins i tot, en l&#8217;efecte d&#8217;un acord hi compta la hist\u00f2ria del fragment musical, cap on &#8220;camina&#8221; la melodia o la progressi\u00f3 harm\u00f2nica.<\/p>\n<p id=\"llista\"><strong>Les experi\u00e8ncies humanes, una llista<\/strong><\/p>\n<p>Quin \u00e9s el total del &#8220;what is like&#8221; [qu\u00e8 haur\u00edem de mostrar a una intel\u00b7lig\u00e8ncia extraterrestre\u00a0 que volgu\u00e9s con\u00e8ixer tot el que pot viure un hum\u00e0?]?<\/p>\n<ul>\n<li><strong>cos en el m\u00f3n<\/strong>\n<ul>\n<li>[el que ve de fora sense tocar, vista i o\u00efda] percepcions dels sentits externs, que podr\u00edem descompondre en paletes de colors, olors, gustos, sons, per\u00f2 que en realitat abastarien la meitat d&#8217;un diccionari ideol\u00f2gic amb tot el que podem veure (les fotos i els sons). Objectes, altres humans (percepci\u00f3 social), textos.<br \/>\n[el que ve de dins, els propioceptors] Dolor, olfacte, gust, tacte, gana, set. El cansament, l&#8217;excitaci\u00f3.<\/li>\n<li>[el que faig]. Jeure, c\u00f3rrer, moure&#8217;m, tocar, agafar, manipular, parir, alletar &gt; consci\u00e8ncia del cos budista<\/li>\n<li>el que sento i desitjo, les emocions<\/li>\n<li>[que varia segons el talent natural o l&#8217;experi\u00e8ncia: un\u00a0 ballar\u00ed, un sommelier, un pianista]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>membre de comunitats<\/strong>\n<ul>\n<li>converses (significats, parla, dels altres o interior, \u00c9s de segon ordre, primer hi ha un percepte auditiu o visual, que nom\u00e9s passa a ser significat si tenim la capacitat del llenguatge. Si no s\u00e9 rus, nom\u00e9s sento sons)<\/li>\n<li>[feina i consum]<\/li>\n<li>relacions afectives i morals<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>creador i consumidor de continguts<\/strong> (m\u00f3n3)\n<ul>\n<li>Rebre: anar a l&#8217;escola, a un concert, escoltar m\u00fasica, llegir un llibre, xarxes socials<\/li>\n<li>crear: escriure el clave ben temperat, demostrar un teorema, pintar e\u00f1 skri<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>vida en marxa<br \/>\n<\/strong>El context biogr\u00e0fic (equivalent al moviment mel\u00f2dic i harm\u00f2nic en m\u00fasica). per exemple, una mateixa escena exterior, un mateix cansament muscular, pot ser una experi\u00e8ncia totalment diferent si es tracta d&#8217;un atleta que creu que guanyar\u00e0 una cursa, o si \u00e9s alg\u00fa que fuig d&#8217;un perill. Un mateix plat a un restaurant &#8220;no t\u00e9 el mateix sabor&#8221; per alg\u00fa a qui acaben de promoure a la feina o per a qui l&#8217;ha abandonat una parella.<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>el temps en general, ara i aqu\u00ed: present voltant o dins, record, imaginat, futur <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a><\/li>\n<li>records, reconstrucions del passat. Construccions de futurs o imaginaris. Desig, anticipaci\u00f3 del futur, frustraci\u00f3, remordiment<\/li>\n<li>[pensar, descobrir ci\u00e8ncia, entendre, crear literatura o m\u00fasica]<\/li>\n<li>sentiments existencials<\/li>\n<li>[el marc impl\u00edcit on transcorre la nostra vida, la visi\u00f3 del m\u00f3n el m\u00f3n animista del paleol\u00edtic, el m\u00f3n amb la por a l&#8217;infern del sXII. L&#8217;estructura de la societat que determina molt quins camins a seguir tinc accessibles]. Ens cal un &#8220;what is like&#8221; de tot el que pot viure alg\u00fa a totes les classes socials de totes les \u00e8poques. Una guerra, assassinar o ser agredit? parir? descobrir un teorema? ca\u00e7ar un mamut? Que et diagnostiquin un c\u00e0ncer? Que hagis aprovat un examen?<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/IMG_20260619_113546548.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Louise Seidler. Erinnerung und Fantasie. 1830. Kunsthalle Bremen<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cervellgerrotemps\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n<\/a><\/h2>\n<ul>\n<li>L&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s ara i aqu\u00ed. I si nom\u00e9s exist\u00eds aix\u00f2 (solipsisme)? Com passem d\u2019una experi\u00e8ncia privada, un seguit d\u2019estats mentals en un corrent de consci\u00e8ncia a veure\u2019ns com a cossos en l\u2019espai i el temps, entre altres objectes i altres subjectes? \u2192 l&#8217;experi\u00e8ncia, els conceptes i les paraules, s&#8217;ha constitu\u00eft per interacci\u00f3 amb el m\u00f3n i els altres.\u00a0 Som un cos en el m\u00f3n i un participant de converses. (\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla<\/a>)<\/li>\n<li>Com sabem que no som un cervell en un cubell? o vivint una ficci\u00f3 com a matrix? Les paraules nom\u00e9s tenen sentit si estan basades en la interacci\u00f3 [La simulaci\u00f3 seria irraonablement costosa] [Amb una vida cada cop m\u00e9s artificial fins a quin punt no som en part ja, no un cervell en un cubell sin\u00f3 un cervell connectat a les xarxes socials a trav\u00e9s del m\u00f2bil?]<\/li>\n<li>Com \u00e9s possible la comunicaci\u00f3 si l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s essencialment privada? El m\u00f3n compartit mai \u00e9s total, la traducci\u00f3 perfecta \u00e9s impossible (Quine). Per\u00f2 \u00e9s suficient per permetre la comunicaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3. La matem\u00e0tica seria el que podr\u00edem compartir amb extraterrestres.\u00a0 Amb els animals compartir\u00edem un m\u00f3n f\u00edsic. En literatura la traducci\u00f3 perd i alhora aporta una recreaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"uncosenelmon\">Un cos en el m\u00f3n<\/h2>\n<p>[el que ve de fora sense tocar, vista i o\u00efda] percepcions dels sentits externs, que podr\u00edem descompondre en paletes de colors, olors, gustos, sons, per\u00f2 que en realitat abastarien la meitat d\u2019un diccionari ideol\u00f2gic amb tot el que podem veure (les fotos i els sons). Objectes, altres humans (percepci\u00f3 social), textos.<br \/>\n[el que ve de dins, els propioceptors] Dolor, olfacte, gust, tacte, gana, set. El cansament, l\u2019excitaci\u00f3.<br \/>\n[el que faig]. Jeure, c\u00f3rrer, moure\u2019m, tocar, agafar, manipular, parir, alletar &gt; consci\u00e8ncia del cos budista<br \/>\nel que sento i desitjo, les emocions<br \/>\n[que varia segons el talent natural o l\u2019experi\u00e8ncia: un\u00a0 ballar\u00ed, un sommelier, un pianista]<\/p>\n<p>[Burke]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Espai, temps, Kant<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a><\/p>\n<p>kant<\/p>\n<p>vocabulari<\/p>\n<p><strong>Les coses, els objectes i qualitats eprcebudes<\/strong><\/p>\n<p>Sentits i percepci\u00f3 [deixar aqu\u00ed nom\u00e9s les descripcions del que sentim la teoria a psicologia<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a><\/p>\n<p>a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivaci\u00f3, van a sentits o a emocions?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-sons\/\">Els sons<\/a> \u00a0 soundscape\u00a0\u00a0 [ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">exposici\u00f3 sonora<\/a>]<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-sabors\/\">Els sabors<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-noms-dels-colors\/\">Els noms dels colors<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-olors\/\">Les olors<\/a> \u00a0 [sensacions, Kate McLean Smellwalk Intro Kit \/ notes de Burke sobre el sublime]<\/li>\n<li>Dolor:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/picades-dinsectes-index-de-schmidt\/\">Picades d\u2019insectes. \u00cdndex de Schmidt<\/a>, s\u00edmptomes medecina &gt;<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#pensarelcosacadaepoca\">Pensar el cos a cada \u00e8poca<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#estapassant\">Qu\u00e8 est\u00e0 passant<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#regeneracio\">Regeneraci\u00f3<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#zigot\">D&#8217;una c\u00e8l\u00b7lula al cos<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#avantpassats\">D&#8217;una sopa als avantpassats<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#avantpassats\">El reciclatge<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lhome-el-cos\/#consciencia\">Consci\u00e8ncia del cos<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/\">Experi\u00e8ncia afectiva<\/a><\/p>\n<p>Qu\u00e8 sentim?<\/p>\n<p>[ampliar secci\u00f3 sexe i orgasme]<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#dolor\">Dolor<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/desigplaer\">Desig i plaer<\/a>, gana, set, rep\u00f2s, sexe<\/li>\n<li>Sensacions agradables satisfent desigs primaris:<\/li>\n<li>Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#emocions\">Emocions i sentiments<\/a><\/p>\n<p>Emocions b\u00e0siques, intenses i de curta durada<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-sorpresa\/\">Sorpresa<\/a> [vs normal i rutinari]<\/li>\n<li>Por \/ Ira<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-joia\/\">Joia<\/a> \/ Disgust \/ tristesa<\/li>\n<\/ul>\n<p>Sentiments<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/\">Amor<\/a> [i desig]. Afecte, tendresa.\u00a0Atracci\u00f3, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-joia\/\">Joia<\/a>.\u00a0Felicitat, pau d&#8217;esperit.\u00a0Entusiasme.\u00a0Satisfacci\u00f3, plaer.\u00a0Orgull.\u00a0Optimisme, gratitud. Fascinaci\u00f3. Alleujament: despr\u00e9s d&#8217;una etapa dif\u00edcil en una excursi\u00f3<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-sorpresa\/\">Sorpresa<\/a>, astorament<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-ira\/\">Ira<\/a> ,\u00a0Irritabilitat. Exasperaci\u00f3, frustraci\u00f3. F\u00faria, r\u00e0bia, odi, ressentiment,. Venjan\u00e7a. Odi, <span style=\"font-size: 1rem;\">Schadefreude.\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Enveja, gelosia.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Disgust:\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">sabors i olors. M<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">enyspreu.\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">[<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-no-magrada\/\">el que no m&#8217;agrada<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">]<\/span><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-tristesa\/\">Tristesa<\/a>: \u00c0nsia, el desig insatisfet. Confusi\u00f3, dubte.\u00a0Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida.\u00a0Depressi\u00f3, desesperaci\u00f3. Mecanismes de fugida i evasi\u00f3, mediaci\u00f3 i drogues.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/melanconia\/\">Melancolia<\/a>. \u00a0<i style=\"font-size: 1rem;\"><a title=\"Mono no aware\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mono_no_aware\">Mono no aware<\/a><\/i><span style=\"font-size: 1rem;\"> [expressi\u00f3 japonesa que reflecteix la melancolia per com n\u2019\u00e9s d\u2019ef\u00edmera la bellesa]. Pena per una p\u00e8rdua.\u00a0<\/span>Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m\u2019ha passat (Jinka). Humiliaci\u00f3. Aband\u00f3, Solitud.\u00a0Simpatia i compassi\u00f3.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-por\/\">Por<\/a>:\u00a0Horror.\u00a0Nerviosisme, preocupaci\u00f3, ansietat, estr\u00e8s<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/emocions-i-sentiments\/\">Emocions i sentiments<\/a><\/p>\n<p>[compartit amb psicologia]<\/p>\n<p>Emocions i sentiments<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Inventari [informes en primera persona], contenidor <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/qct\/?categoria=sensacions&amp;tag=res&amp;titol=Sensacions\">sensacions<\/a>.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#agradabledisgust\">Agradable \/ disgust<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"comunitats\">Membre de comunitats, relacions<\/h2>\n<p>converses (significats, parla, dels altres o interior, \u00c9s de segon ordre, primer hi ha un percepte auditiu o visual, que nom\u00e9s passa a ser significat si tenim la capacitat del llenguatge. Si no s\u00e9 rus, nom\u00e9s sento sons)<br \/>\n[feina i consum]<br \/>\nrelacions afectives i morals<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"continguts\">exp cognitiva<\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>llegir, pensar. eureka &#8211; confusi\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vida\">experi\u00e8ncia de la vida<\/h2>\n<p>les relacions<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">Experi\u00e8ncia narrativa<\/a><\/p>\n<p>l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;enamorament, el cansament, el desamor<\/p>\n<p>el 80% de les lletres de can\u00e7ons s\u00f3n d&#8217;amor o desamor<\/p>\n<p>veure psicologia social<\/p>\n<p>;Magritte, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-tentative-de-limpossible-1928-magritte\/\">la tentative de l&#8217;impossible<\/a>\u00a0ens pintem la parella<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2 id=\"altres\">Altres, arts<\/h2>\n<p>Altres: Exposici\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dins-del-cap\/\">Dins del cap<\/a> \u00a0 &gt; [elaborar <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/geografia-emocional\/\">geografia emocional<\/a> com a estances dintre d&#8217;una casa]<br \/>\nl<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">&#8216;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>, l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-present\/\">experi\u00e8ncia del present<\/a>, el jo, l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">experi\u00e8ncia de la vida narrativa<\/a> (el despertar), <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">invariants i vida amf\u00edbia<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">el son i els somnis<\/a>. Experi\u00e8ncia del temps: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tralfamadore\/\">Tralfamadore<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">Ara\u00a0 aqu\u00ed<\/a>. El debat sobre la consci\u00e8ncia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">el jo narratiu<\/a>. l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>.<\/p>\n<p>Literatura: corrent de consci\u00e8ncia, Woolf, Joyce<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Films: lady in the lake 1947<\/p>\n<p>1. **Lady in the Lake** (1947) \u2013 *Robert Montgomery* \ud83d\udd75\ufe0f Film noir on tota la c\u00e0mera \u00e9s \u201cels ulls\u201d del detectiu Philip Marlowe. Innovador, per\u00f2 pol\u00e8mic pel seu efecte estrany i per la falta de connexi\u00f3 emocional amb el protagonista.<br \/>\n2. **Dark Passage** (1947) \u2013 *Delmer Daves* \ud83d\udd12 Humphrey Bogart interpreta un fugitiu; la primera part est\u00e0 rodada des del seu punt de vista. Quan es fa una cirurgia pl\u00e0stica, finalment el veiem. (Aquest film va sortir el mateix any que *Lady in the Lake*!)<br \/>\n3. **Hardcore Henry** (2015) \ud83e\udd16 Acci\u00f3 russa-estatunidenca rodada completament en **primera persona**, com un videojoc de tir. El protagonista mai parla; la c\u00e0mera literalment \u00e9s \u201cels seus ulls\u201d.<br \/>\n6. **Enter the Void** (2009) \u2013 *Gaspar No\u00e9* \ud83c\udf00 El punt de vista d\u2019un jove que mor i \u201cflota\u201d fora del seu cos. Barreja primera persona f\u00edsica i espiritual. Est\u00e8ticament molt radical.<\/p>\n<p>enter the void 2009<\/p>\n<p>hardcore henry 2015<\/p>\n<p>Art com a experi\u00e8ncia<\/p>\n<p class=\"western\">La fenomenologia en filosofia, Husserl i Merleu-Ponty s&#8217;interessa per les estructures de l&#8217;experi\u00e8ncia conscient [encara que no s&#8217;entengui gaire], com perbem el m\u00f3n, com construim la realitat, quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre el subjecte i l&#8217;objecte [percepci\u00f3 psicologia]<br \/>\nPer Olafur Eliasson, l&#8217;obra d&#8217;art f\u00edsica (l&#8217;escultura, la llum), no \u00e9s el producte final. El producte final \u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia que t\u00e9 lloc en l&#8217;espectador. Les seves obres se centren en que l&#8217;espectador s&#8217;adoni del seu proc\u00e9s perceptiu. Per exemple, fent visible el que \u00e9s invisible, jugant amb la llum, la temperatura, el flux d&#8217;aire. &#8220;Your rainbow panorama&#8221; et fa caminar DINS del color. Emfatitza l&#8217;experi\u00e8ncia del cos (&#8220;Leib&#8221;) com a la nostra manera d&#8217;estar en el m\u00f3n [Laia?]. Per exemple sentit la boira de &#8220;Fog Assembly&#8221;, o sentir-se desorientat en &#8220;Your blind passenger&#8221; (un corredor amb boira espessa), o caminar per un terra que vibra a &#8220;Room for one colour&#8221;. A &#8220;The weather project&#8221; (2003) que va fer a la Tate mostra un sol gegant semicircular amb llum groga monocrom\u00e0tica que absorbeix els altres colors i fa que la gent es vegi en blanc i negre. Un gran mirall reflectia la gent que s&#8217;estava hors ajagut a terra mirant el conjunt. Els espectadors definien la vista cocnreta en un moment donat.&#8211;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">MUSEU<\/h2>\n<ul>\n<li>El que s&#8217;ha pensat sobre l&#8217;experi\u00e8ncia<\/li>\n<li>Pots intentar fer una llista de totes les teves sensacions i experi\u00e8ncies, com les classificaries<\/li>\n<li>model de superposici\u00f3 de tipus<\/li>\n<li>generador de totes les experi\u00e8ncies possibles<\/li>\n<li>simulador what is like to be &#8230;: dada sensible i context: aigua pel normal o per qui ha estat ald esert, vi pel sommelier o per mi,<\/li>\n<li>imaginem una sala amb tot de pantalles que ens eprmet veure l&#8217;estat mental del corrent de consci\u00e8ncia de cadascu<\/li>\n<li>penfield modificat, experi\u00e8ncies<\/li>\n<li>vides hist\u00f2riques, els reenactments, fires medievals, films i novel\u00b7les<\/li>\n<\/ul>\n<p>jkhjh<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 sentim?\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Antecedents filosofia i psicologia, q\u00fcestions\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Un inventari d&#8217;experi\u00e8ncies?\u00a0 Llista\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n Un cos en el m\u00f3n\u00a0 Percepcions, afectivitat\u00a0 |\u00a0 \u00a0Membre de comunitats\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Creador i consumidor de continguts\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Una vida en marxa Museu:\u00a0 Visor, superposici\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0Altres Qu\u00e8 sentim? Com \u00e9s ser un &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;L&#8217;experi\u00e8ncia humana&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[87],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3247"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3247"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3247\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3247"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3247"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3247"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3247"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3247"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}