{"id":3247,"date":"2024-04-16T08:01:54","date_gmt":"2024-04-16T08:01:54","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3247"},"modified":"2026-08-21T15:53:01","modified_gmt":"2026-08-21T15:53:01","slug":"lexperiencia-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/","title":{"rendered":"L&#8217;experi\u00e8ncia humana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#quesentim\">Qu\u00e8 sentim?<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#antecedents\">Antecedents filosofia i psicologia<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#inventari\">Un inventari d&#8217;experi\u00e8ncies<\/a>\u00a0 Sensacions i percepci\u00f3\u00a0 \u00a0Emocions i Sentiments\u00a0 Debat\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/#altres\">Altres<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia afectiva<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">Experi\u00e8ncia narrativa<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/i1elmon.jpg\" width=\"800\" height=\"160\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/invfenommon.jpg\" width=\"1000\" height=\"752\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"quesentim\">Qu\u00e8 sentim? Com \u00e9s ser un hum\u00e0?<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Qu\u00e8 veiem, sentim i olorem? Qu\u00e8 identifiquem? <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">Ara i aqu\u00ed<\/a><\/li>\n<li>Com estem? asseguts, caminant, ajaguts, cansats, relaxats, excitats, ens fa mal alguna cosa?<\/li>\n<li>Com estem? indiferents? alegres, irritats, tristos, ansiosos?<\/li>\n<li>Com veiem la nostra vida? el passat acceptat o amb penediment? el futur amb esperan\u00e7a?<\/li>\n<\/ul>\n<p>Preguntes<\/p>\n<ul>\n<li>En qu\u00e8 consisteix? Veurem com s&#8217;ha pensat l&#8217;experi\u00e8ncia en la filosofia i la psicologia. Q\u00fcestions que apareixeran:<\/li>\n<li>L&#8217;estatut ontol\u00f2gic de l&#8217;experi\u00e8ncia respecte de la dels objectes. La consci\u00e8ncia, \u00e9s de natura diferent a la mat\u00e8ria?<\/li>\n<li>Si partim de l&#8217;experi\u00e8ncia del subjecte, com ens percebem com un cos en un espai amb tres dimensions amb altres objectes i subjectes, i com ens pensem en un m\u00f3n enmig del sistema solar resultat de l&#8217;evoluci\u00f3?<\/li>\n<li>Si la meva experi\u00e8ncia experi\u00e8ncia \u00e9s individual, com podem compartir la visi\u00f3 del m\u00f3n, comunicar-nos i entendre&#8217;ns? \u00c9s semblant al problema de la traducci\u00f3. Les neurones mirall hi tenen un paper. La major part del que pensem no ho hem elaborat individualment sin\u00f3 absorbit de la cultura comuna.<\/li>\n<li>Assaig d&#8217;un inventari: des de la filosofia no s&#8217;ha treballat prou la riquesa de l&#8217;experi\u00e8ncia. Se superposen percepcions, emocions i curcumst\u00e0ncies de la vida.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"antecedents\">Antecedents filosofia i psicologia<\/h2>\n<ul>\n<li>Filosofia antiga i medieval, font d&#8217;error. Plat\u00f3. (sV-sXVI)<\/li>\n<li>Filosofia moderna: dualisme, Descartes, Cogito (1637-1800)<\/li>\n<li>Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty<\/li>\n<li>Psicologia 1890-20xx<\/li>\n<li>Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers<\/li>\n<li>Popper i els tres m\u00f3ns, 1972<\/li>\n<li>Embodied Mind (1991)<\/li>\n<li>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx)<\/li>\n<li>[la ment en xarxa]<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Filosofia antiga<\/strong><\/p>\n<p>En <strong><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/plato\/#popperplato\">Plat\u00f3<\/a><\/strong> (428-347 BCE) podr\u00edem apuntar que el m\u00f3n1 correspon al Cosmos del Timeu, el m\u00f3n2 a l&#8217;experi\u00e8ncia sensible, el el m\u00f3n3, l&#8217;equivalent de les Idees. Quant al m\u00f3n2 tindr\u00edem d&#8217;una banda la \u03b1\u1f34\u03c3\u03b8\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2 (percepci\u00f3) que \u00e9s poc fiable epistemol\u00f2gicament i de l&#8217;altra les afeccions de l&#8217;\u00e0nima (els \u03c0\u03ac\u03b8\u03b7 (pathe), \u03b8\u03c5\u03bc\u03cc\u03c2 (thymos) i \u1f10\u03c0\u03b9\u03b8\u03c5\u03bc\u03af\u03b1\u03b9 (epithymiai)) que ens poden desviar de la conducta recta guiada per la ra\u00f3.<\/p>\n<p>Durant bona part de la hist\u00f2ria de la filosofia occidental, l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva no ser\u00e0 estudiada en si mateixa sin\u00f3 en relaci\u00f3 a l&#8217;epistemologia i la moral. Ens preguntarem &#8220;com ens enganya l&#8217;experi\u00e8ncia&#8221; o &#8220;com podem dominar les passions&#8221;?<\/p>\n<p>Aix\u00f2 segueix essent aix\u00ed en Arist\u00f2til, els estoics o la teologia medieval, que estudien les passions per\u00f2 nom\u00e9s en tant que possible obstacle per la vida virtuosa.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/agusti-dhipona-confessions\/\">Agust\u00ed<\/a><\/strong> (354-430) estudia la vida interior, &#8220;Noli foras ire, in te ipsum redi; in interiore homine habitat veritas&#8221;, La mem\u00f2ria, l&#8217;experi\u00e8ncia del temps, l&#8217;experi\u00e8ncia de la feblesa de la voluntat. Anticipa q\u00fcestions que reprendr\u00e0 la fenomenologia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Filosofia moderna<\/strong><\/p>\n<p>En <strong>Descartes<\/strong> (1596-1650) podem fer la correspond\u00e8ncia Res extensa i m\u00f3n1, la subst\u00e0ncia f\u00edsica, la realitat material, all\u00f2 que ocupa espai i \u00e9s susceptible de descripci\u00f3 f\u00edsica. La res cogitans correspondria al mon2. La subst\u00e0ncia pensant no es limita a &#8220;raonar&#8221;. Inclou tamb\u00e9 entendre, voler, imaginar i sentir. I dins del &#8220;sentir&#8221; hi hauria les percepcions, emocions, desigs, imaginaci\u00f3. (1637, Discurs del m\u00e8tode)<\/p>\n<p><strong>Berkeley<\/strong> (1685-1753) a &#8220;A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge&#8221; (1710) i &#8220;Three Dialogues Between Hylas and Philonous&#8221; (1713) afirma el &#8220;esse est percipi&#8221; i posa el centre de la realitat en l&#8217;experi\u00e8ncia. De fet gaireb\u00e9 es podria dir que prescindeix del m\u00f3n1 i tot seria el m\u00f3n2. El que donaria consist\u00e8ncia seria la ment de D\u00e9u, que segueix vivint les coses fins i tot quan els individus no les pensen.<\/p>\n<p><strong>Hume<\/strong> (1711-1776) posa l&#8217;accent en l&#8217;experi\u00e8ncia concreta abans que en les construccions metaf\u00edsiques, q\u00fcestionant conceptes tradicionals com subst\u00e0ncia, causalitat i jo. [No sabem res de les coses directament, nom\u00e9s tenim impressions particulars (colors, sons, textures&#8230;), tampoc trobem un jo sin\u00f3 un seguit d&#8217;experi\u00e8ncies] Dona un paper central a l&#8217;experi\u00e8ncia afectiva en la moral (aqu\u00ed connecta amb Max Scheler, els valors no es dedueixen l\u00f2gicament, sin\u00f3 que es donen en una experi\u00e8ncia afectiva.)\u00a0 Al s18 Jean-Jacques Rousseau reivindica l&#8217;autenticitat del sentiment i Hume afirma que &#8220;Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them.&#8221;Es demana qu\u00e8 experimentem i ofereix una teoria empirista i sovint psicologista del coneixement. La fenomenologia de Husserl pretendr\u00e0 descriure les estructures constitutives de l&#8217;experi\u00e8ncia mateixa. [Hume descriu qu\u00e8 passa, Husserl intentar\u00e0 trobar com seria possible l&#8217;experi\u00e8ncia.]<\/p>\n<p><strong>Edmund Burke<\/strong> (1729-1797) a &#8220;The Philosophical Investigation of Our Ideas of the Sublim and the Beautiful&#8221; (1757) no fa una teoria sobre la bellesa sin\u00f3 que aporta una mena de cartografia de les viv\u00e8ncies perceptives i afectives. No pregunta &#8220;qu\u00e8 \u00e9s la bellesa?&#8221; en termes metaf\u00edsics, sin\u00f3 &#8220;quines experi\u00e8ncies concretes provoquen en nosaltres el bell i el sublim?&#8221;. Hi ha la grand\u00e0ria i la petitesa, la llum i la foscor, el color, el so (sobretot els sons sobtats, repetitius o poderosos), el silenci, la rugositat, la suavitat, la tensi\u00f3, el moviment, la dist\u00e0ncia, la immensitat, el dolor i el plaer, la por, la sorpresa, fins i tot l&#8217;efecte f\u00edsic de les paraules independentment del seu significat. Descriu per\u00f2 no fa una teoria de l&#8217;estructura de la consci\u00e8ncia. Els fenomen\u00f2legs per\u00f2 no el citen. Merleau-Ponty tornar\u00e0 a prestar atenci\u00f3 a la percepci\u00f3 corporal.<br \/>\n[aquest l&#8217;he afegit jo com a rellevant, antecessor de Brentano?]<\/p>\n<p><strong>Kant<\/strong>. El fenomen, l&#8217;objecte tal com apareix a la consci\u00e8ncia, conformat per les formes a priori de la intu\u00efci\u00f3 i les categories de l&#8217;enteniment) correspondria al m\u00f3n2 i la cosa en s\u00ed, al m\u00f3n. La novetat de Kant \u00e9s que la cosa-en-si no determina per si sola el fenomen, sin\u00f3 que aquest \u00e9s constitu\u00eft per les formes i categories. [Uns \u00e9ssers diferents constituirien fen\u00f2mens diferents, per exemple els ratpenats de Nagel]<\/p>\n<p><strong>[La fenomenologia, el descobriment de l&#8217;experi\u00e8ncia] 1890-1960<\/strong><\/p>\n<p>El canvi vindr\u00e0 al s19. Des de la filosofia, Nietzsche q\u00fcestionar\u00e0 el privilegi de la racionalitat. A Des de la psicologia, William James estudia l&#8217;experi\u00e8ncia humana en termes de corrent de consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brentano-franz-1838-1917\/\"><strong>Brentano<\/strong><\/a> (1838-1917) Va dividir els fen\u00f2mens ps\u00edquics en tres categories unificades per la intencionalitat: representacions (l&#8217;acte de presentar-se un objecte), judicis (acceptar o rebutjar l&#8217;objecte) i moviments de l&#8217;\u00e0nim (amor, odi, desig).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\"><strong>Husserl<\/strong><\/a> (1859-1938) [fa una ontologia de l&#8217;experi\u00e8ncia com a realitat primera. L&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s intencional, el que es d\u00f3na (noema) pot tenir diferents actes intencionals (noesi): presentaci\u00f3 (percepci\u00f3), representaci\u00f3 (record, anticipaci\u00f3 futur, fantasia), posicionament (creure, afirmar, negar, valorar, desitjar o rebutjar).<\/p>\n<p><strong><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/\">Scheler<\/a><\/strong>\u00a0 1874-1928 far\u00e0 una fenomenologia de la intu\u00efci\u00f3 dels valors, les emocions, la simpatia i l&#8217;amor i del div\u00ed.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/\">Heidegger<\/a><\/strong> 1889-1976, [el primer H diu &#8220;fixa&#8217;t com vivim a cada moment anticipant el futur, atenent el present i reinterpretant el passat&#8221;. Obre l&#8217;observaci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia humana m\u00e9s enll\u00e0 de la percepci\u00f3 sensible o la possibilitat de les veritats objectives. Ho podr\u00edem relacionar tamb\u00e9 amb la narrativitat, o els diferents tipus de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussio\">personalitat<\/a>.\u00a0 El segon diu &#8220;mira que bonic i suggerent \u00e9s prestar atenci\u00f3 als significats possibles que se&#8217;ns revelen a cada moment, la seva riquesa de significat.\u00a0 &#8220;Escolta el que passa&#8221;.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sartre-lhome-com-a-projecte\/\">Sartre<\/a><\/strong> 1905-1980. Indica que l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;home no est\u00e0 definida, que ens trobem vivint i que hem de triar, inevitablement, qu\u00e8 volem fer. La condici\u00f3 humana es caracteritza per futur, pel que encara no \u00e9s.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maurice-merleau-ponty-1908-1961\/\"><strong>Maurice Merleau-Ponty<\/strong><\/a> 1908-1961. la condici\u00f3 humana \u00e9s b\u00e0sicament ser un cos en el m\u00f3n, l&#8217;experi\u00e8ncia no l&#8217;estat mental no est\u00e0 separat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">Psicologia 1890-20xx<\/strong><\/p>\n<p>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/\">Hist\u00f2ria de la psicologia<\/a><br \/>\nLa psicologia ha tractat l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva de manera discontinua.\u00a0 A finals del sXIX, Wundt i William James atenen expl\u00edcitament la introspecci\u00f3. William James estableix el flux de l&#8217;experi\u00e8ncia mental com a objecte d&#8217;investigaci\u00f3 leg\u00edtim i irreductible al substrat neuronal.\u00a0 Insisteix que el flux mental no es pot descriure adequadament amb els conceptes atomistes de l&#8217;empirisme brit\u00e0nic cl\u00e0ssic (impressions discretes, associaci\u00f3 mec\u00e0nica). L&#8217;experi\u00e8ncia t\u00e9 una textura cont\u00ednua, transitiva, personal. Assenyala el car\u00e0cter subjectiu, el flux continu i les zones &#8220;fringe&#8221; o de penombra. La consci\u00e8ncia no \u00e9s una successi\u00f3 de continguts clars sin\u00f3 un camp amb centre i perif\u00e8ria, on les relacions entre coses s\u00f3n tan reals com les coses mateixes.<br \/>\nFreud distingeix entre conscient, preconscient i inconscient.<br \/>\nDespr\u00e9s el corrent principal es limitar\u00e0 a observar la conducta. La psicologia del desenvolupament tampoc s&#8217;hi referir\u00e0. El cognitivisme i connexionisme exploraran la ment com a sistema que processa informaci\u00f3.<br \/>\nSense que la seva tasca principal sigui descriure els estats mentals, o continguts presents en l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva, aquesta apareixeria en \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#sensacions\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#memoria\">Mem\u00f2ria<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#afectivitatmotivacio\">Afectivitat, motivaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n<p>[Tenim idea d&#8217;una activitat\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">no conscient<\/a>\u00a0de la que n&#8217;emergeix un seguit d&#8217;estats mentals, un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">corrent de consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#vidamental\">la vida de la ment<\/a>). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al m\u00f3n exterior (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#atencio\">Atenci\u00f3<\/a>) o anar en pilot automatic mind wandering. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">el cervell<\/a>, 3 xarxes).La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , \u00e9s un seguit d&#8217;estats, corrent de consci\u00e8ncia que enfoquen objectes en un fons [s\u00f2lids r\u00edgids en l&#8217;espai] [+ relacions amb altres persones. L&#8217;experi\u00e8ncia conscient seria la part de l&#8217;iceberg que emergeix (Freud,\u00a0 Gazzaniga, Global Workspace Theory). Queda pendent de respondre si els somnis tamb\u00e9 constitueixen una experi\u00e8ncia nom\u00e9s que la &#8220;viu&#8221; alg\u00fa altre diferent del jo despert.]<\/p>\n<p>A la d\u00e8cada dels 70,\u00a0 Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una t\u00e8cnica semblant al\u00a0Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s&#8217;entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experi\u00e8ncia comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traum\u00e0tiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia human\u00edstica de Carl Rogers 1902-1987 tamb\u00e9 ho tindr\u00e0 en compte.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/hurlburt.faculty.unlv.edu\">Hurlburt<\/a> (2007) proposa el Descriptive Experience Sampling (DES); el buscapersones que interromp l&#8217;experi\u00e8ncia en moments aleatoris i demana una descripci\u00f3 del que passava &#8220;just en aquell moment&#8221;\u2014 \u00e9s metodol\u00f2gicament revolucionari precisament perqu\u00e8 desconfia de la introspecci\u00f3 retrospectiva. Les seves troballes principals subverteixen molts sup\u00f2sits filos\u00f2fics: molta gent no t\u00e9 pr\u00e0cticament pensament verbal interior; d&#8217;altres experimenten imatges visuals molt v\u00edvides; les emocions sovint apareixen com a sensacions corporals localitzades, no com a estats difusos. La variabilitat intersubjectiva \u00e9s enorme i filos\u00f2ficament inc\u00f2moda. Di\u00e0leg amb Eric Schwitzgebel &#8220;Describing Inner Experience? Proponent Meets Skeptic&#8221;.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-popper-1902-1994\/\"><strong>Karl Popper<\/strong><\/a>\u00a0 a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-popper-1902-1994\/#metafisica\">Objective Knowledge<\/a>\u00a0 (1972) distingeix entre el m\u00f3n1 dels objectes f\u00edsics i el m\u00f3n2 de les experi\u00e8ncies. [Trobo que \u00e9s el punt de vista m\u00e9s clar]. Quins antecedents tenim?<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-de-la-ment\/\">Filosofia de la ment<\/a> (1950-2000)<br \/>\n<\/strong>[\u00c9s un intent d&#8217;explorar fins on podem arribar sense admetre el problema de l&#8217;experi\u00e8ncia? Elimina la idea d&#8217;experi\u00e8ncia privilegiada en primera persona i estudia el mental com si fos un ordinador que t\u00e9 un estat mental, percepci\u00f3, predisposici\u00f3 a actuar. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-filosofica\/\">Antropologia filos\u00f2fica<\/a>). [Era natural donat el context de progr\u00e9s de proc\u00e9s d&#8217;informaci\u00f3]<br \/>\nCometem un error si pensem en termes d&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva (Ryle, Dennet)?, contradiu la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.<br \/>\nEn tenim prou amb la descripci\u00f3 funcional? El funcionalisme identifica set tipus d&#8217;estats: percepci\u00f3, dolor\/plaer, creen\u00e7a, desig, intenci\u00f3, emoci\u00f3, mem\u00f2ria. ]<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#enaction\">Enactivism, 4E Cognition<\/a> (199x)<\/strong><\/p>\n<p>La idea d&#8217;<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pensar-la-vida\/#autopoiesi\">Autopoiesi<\/a> on un sistema com la c\u00e8l\u00b7lula mant\u00e9 un seguit de processos qu\u00edmics que alhora el diferencien del m\u00f3n, suggereix la idea que la cognici\u00f3 no consisteix a rebre input de l&#8217;exterior sin\u00f3 que est\u00e0 encarnada en tot el cos. [jo havia assenyalat que l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;home \u00e9s una interacci\u00f3 amb el m\u00f3n, no som un programa que analitza el seguit d&#8217;imatges que li envia una c\u00e0mera de v\u00eddeo, el que enfoca la c\u00e0mera ve determinat pel que vol, i el que processa, tamb\u00e9].[El m\u00f3n es d\u00f3na com factor dels processos de tot el sistema, no com a informaci\u00f3 del cervell. Tot i la connexi\u00f3 amb la fenomenologia de Merleau Ponty, es tracta d&#8217;una aportaci\u00f3 sobre la cognici\u00f3 m\u00e9s que no\u00a0 pas sobre l&#8217;experi\u00e8ncia].<\/p>\n<p><strong>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-<\/strong><\/p>\n<p>[Autors que em proposa Claude quan plantejo la simplificaci\u00f3 dels informes sobre l&#8217;experi\u00e8ncia humana] [Aporta una fenomenologia interessant, d&#8217;alt nivell, de la manera de sentir-se al m\u00f3n, que troba suport en models de percepci\u00f3-acci\u00f3, i per tant subjecte-objecte que no s\u00f3n passius sin\u00f3 que presenten un proc\u00e9s de predicci\u00f3 i error. (\u2192<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/\"> Sensacions i percepci\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#pensament\">Desenvolupament cognitiu<\/a>\u00a0 Piaget assimilaci\u00f3 i acomodaci\u00f3)]<\/p>\n<p><strong>Feelings of being<\/strong><\/p>\n<p>&#8220;Feelings of Being: Phenomenology, Psychiatry and the Sense of Reality&#8221;(2008). Mathew Ratcliffe defineix els sentiments existencials com una categoria fenomenol\u00f2gica diferent de les emocions. Argumenta que es caracteritzen per tres trets clau: 1) s\u00f3n sentiments corporals, 2) constitueixen maneres de relacionar-se amb el m\u00f3n en la seva totalitat, i 3) s\u00f3n responsables del nostre sentit de la realitat i pertinen\u00e7a. Per explicar-ho, s&#8217;hi explora la fenomenologia del tacte com a model per entendre com un sentiment pot ser alhora corporal i una forma de &#8220;tocar&#8221; el m\u00f3n. Aplica aquest marc te\u00f2ric per comprendre canvis experimentals en diverses condicions, com ara la depressi\u00f3, deliriums circumscrits (com el deliri de Capgras), la despersonalitzaci\u00f3 i l&#8217;esquizofr\u00e8nia. S&#8217;hi analitzen, per exemple, &#8220;sentiments de mort&#8221; i de buit associats a deliriums com el de Cotard, o la sensaci\u00f3 d&#8217;estranyesa en la despersonalitzaci\u00f3. Despr\u00e9s examina la contribuci\u00f3 dels sentiments existencials a l&#8217;experi\u00e8ncia religiosa i a la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica, incloent-hi una reavaluaci\u00f3 de les idees de William James sobre el paper de l&#8217;emoci\u00f3 en l&#8217;experi\u00e8ncia i el pensament.<br \/>\nUn sentiment existencial no \u00e9s una emoci\u00f3 ordin\u00e0ria dirigida cap a un objecte; \u00e9s una manera m\u00e9s general de sentir la pr\u00f2pia relaci\u00f3 amb la realitat en conjunt, sentir-se integrat o estrany en el m\u00f3n,\u00a0 viu connectat, o a\u00efllat i desconnectat. Seria pre-reflexiu. Les emocions serien intencionals, com &#8220;tinc por que un gos em mossegui&#8221;, mentre que un sentiment existencial podria ser &#8220;El m\u00f3n, en general, se&#8217;m presenta com un lloc amena\u00e7ador \/ ali\u00e8 \/ ple de possibilitats.&#8221; [aqu\u00ed retrobem la dificultat de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\">Husserl<\/a> per adre\u00e7ar experi\u00e8nciues difuses no dirigides a un objecte]. [ En tracta la personalitat (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussi%C3%B3\">Discussi\u00f3<\/a>) jo identificava dues maneres d&#8217;estar en el m\u00f3n, confiat, agra\u00eft o frustrat amb la sensaci\u00f3 de perill o d&#8217;estafa]. Es pot aplicar als trastorns. Per exemple, en el cas d&#8217;una depressi\u00f3, no \u00e9s nom\u00e9s que la persona pensi que el futur ser\u00e0 dolent, aquest deixa de presentar-se com un espai real de possibilitats.<\/p>\n<p><strong>Predictive processing. Andy Clark<\/strong><\/p>\n<p>El cervell no espera passivament les dades sensorials. Genera cont\u00ednuament prediccions sobre qu\u00e8 trobar\u00e0, i compara aquestes prediccions amb els senyals que arriben. L&#8217;error entre expectativa i senyal permet modificar el model o actuar per produir les condicions esperades. Clark insisteix, especialment, que aquest proc\u00e9s est\u00e0 \u00edntimament lligat al cos i a l&#8217;acci\u00f3: l&#8217;organisme mant\u00e9 una relaci\u00f3 activa amb el seu entorn, no construeix simplement una c\u00f2pia interna del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Els existential feelings de Ratcliffe serien un cas particular de &#8220;prediccions&#8221; d&#8217;alt nivell que no estarien formulades expl\u00edcitament i que definirien el marc des del qual percebem objectes, persones i situacions.[\u00c9s el context que determinaria tamb\u00e9 l&#8217;autonarraci\u00f3 que elaborem sobre nosaltres mateixos, sobre si ens sentim afortunats, o tractats injustament. A vegades pot ser totalment no objectiu, com els incels que es consideren v\u00edctimes del feminisme.]<\/p>\n<p>El m\u00f3n \u00e9s un lloc relativament estable i comprensible.<br \/>\nLes meves accions poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies previsibles.<br \/>\nHi ha coses que puc fer.<br \/>\nEls altres s\u00f3n accessibles.<br \/>\nEl futur ofereix possibilitats.<\/p>\n<p>Surfing Uncertainty: Prediction, Action, and the Embodied Mind (2016). La investigaci\u00f3 actual proposa que els sentiments existencials \u2014com ara la sensaci\u00f3 d&#8217;estranyesa, de buit o de p\u00e8rdua de significat\u2014 poden ser el resultat de disfuncions en els processos de minimitzaci\u00f3 d&#8217;errors predictius i en les estimacions de precisi\u00f3 d&#8217;aquest sistema predictiu. En el cas de la depressi\u00f3 major Ratcliffe identifica un canvi profund en la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a al m\u00f3n, que no pot fer res. El predictive sprocessing ho explicaria que aquesta experi\u00e8ncia fenomenol\u00f2gica es correlaciona amb un funcionament cerebral alterat, una disminuci\u00f3 de la influ\u00e8ncia causal de l&#8217;acci\u00f3 (active inference) i estimacions de precisi\u00f3 distorsionades. En termes pr\u00e0ctics, el cervell podria estar donant massa pes a les prediccions negatives (pensaments com &#8220;tot \u00e9s in\u00fatil&#8221;) i ignorant la informaci\u00f3 sensorial que les contradiu (un gest d&#8217;afecte o un petit \u00e8xit), el que perpetua el sentiment d&#8217;impossibilitat. [la tesi seria que el sentiment de com ens trobem en el m\u00f3n dep\u00e8n de mecanismes de percepci\u00f3 i acci\u00f3. Potser per aix\u00f2 mantenir una rutina de gimn\u00e0s i dur a terme una feina m\u00e9s o menys b\u00e9 ajuda]<\/p>\n<p><strong>Karl Frinston, minimitzaci\u00f3 de la incertesa<\/strong><\/p>\n<p>El seu principi de Free Energy proposa que tots els sistemes biol\u00f2gicament organitzats s&#8217;esforcen per minimitzar la seva &#8220;energia lliure&#8221;, que \u00e9s una mesura matem\u00e0tica de la sorpresa o la incertesa. La Infer\u00e8ncia Activa \u00e9s el mecanisme a trav\u00e9s del qual els sistemes aconsegueixen aix\u00f2: actuant sobre el m\u00f3n per canviar les dades sensorials que reben i actualitzant les seves creences internes per fer-les m\u00e9s predictives. El cervell seria una &#8220;m\u00e0quina de predicci\u00f3&#8221; que constantment intenta minimitzar l&#8217;error entre all\u00f2 que espera i all\u00f2 que percep, tant ajustant les seves prediccions com canviant l&#8217;entorn.<br \/>\nAportaria una base neurobiol\u00f2gica als &#8220;Existential feelings&#8221;. Per exemple en elc as de la depressi\u00f3, el sistema predictiu quedaria atrapat en un estat de certesa negativa, donant m\u00e9s pes a les prediccions negatives i ignorant la informaci\u00f3 que les contradiu. La psiquiatria computacional, basada en la infer\u00e8ncia activa, est\u00e0 explorant aquestes vies per entendre els mecanismes causals dels trastorns mentals.<\/p>\n<p><strong>[La ment en xarxa]<\/strong><br \/>\n[Sense entrar directament en el qualia, la fenomenologia social\u00a0 (Hegel, Mead, Habermas, fenomenologia social) apuntaria que subjecte i l&#8217;objecte, la ment i el cos, sorgeixen despr\u00e9s de la relaci\u00f3 amb altres ments.\u00a0 La consci\u00e8ncia individual \u00e9s derivada; la prim\u00e0ria \u00e9s la intersubjectivitat. El &#8220;jo&#8221; nom\u00e9s emergeix en el reconeixement d&#8217;un &#8220;tu&#8221;. El m\u00f3n exterior \u00e9s compartit abans de ser conegut. Aqu\u00ed el debat \u00e9s gen\u00e8tic i relacional: no es pregunta qu\u00e8 \u00e9s la ment, sin\u00f3 com es constitueix en la comunitat. [I d&#8217;alguna manera som \u00e9ssers de llenguatge] [Per\u00f2 fins a un cert punt, l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s privada, no s\u00e9 &#8220;what is like&#8221; alletar un nad\u00f3. Haur\u00edem d&#8217;intentar quina part \u00e9s intersubjectiva i compartida i quina part \u00e9s privada]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3 del problema<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Filosofia antiga i medieval. Plat\u00f3. \u00c0nima i cos, font d&#8217;error epistemol\u00f2gic i moral.<\/li>\n<li>Filosofia moderna:\u00a0 Descartes, Hume, Kant. Dualisme Ment i mat\u00e8ria, com interactuen? subjecte i objecte, experi\u00e8ncia fenomen, cosa en si noumen.<\/li>\n<li>Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty. Com ens \u00e9s donat el m\u00f3n? Percepcions i f\u00edsica, valors, ser per la mort, ser per l&#8217;acci\u00f3, cos en el m\u00f3n. Com recupero el m\u00f3n f\u00edsic i la intersubjectivitat des de l&#8217;experi\u00e8ncia privada?<\/li>\n<li>Psicologia 1890-20xx. D&#8217;una banda James i Freud, de l&#8217;altra, el conductisme.<\/li>\n<li>Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers. En lloc d&#8217;experi\u00e8ncia, sistema que processa informaci\u00f3; Hard Problem, consci\u00e8ncia i qualia.<\/li>\n<li>Popper i els tres m\u00f3ns, 1972<\/li>\n<li>Embodied Mind (1991). Adre\u00e7a la q\u00fcesti\u00f3 subjecte-objecte per\u00f2 no gaire l&#8217;experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx).<\/li>\n<li>[la ment en xarxa] No hem de recuperar la intersubjectivitat des d&#8217;un solipsisme inicial perqu\u00e8 ja hi \u00e9s des del principi.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[A nivell de teoria i d&#8217;ordenar idees, ni els fil\u00f2sofs i els psic\u00f2legs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]El que \u00e9s una mica ir\u00f2nic \u00e9s que de Plat\u00f3 fins al segle XVIII, hem considerat que el que t\u00e9 m\u00e9s valor de la condici\u00f3 humana \u00e9s la facultat racional, mentre que considerem l&#8217;experi\u00e8ncia sensible conscient com a font d&#8217;error cognitiu i possible temptaci\u00f3 moral. Ara que la AI sembla superar les capacitats humanes ens afanyem a destacar el valor de la consci\u00e8ncia i les emocions.<\/p>\n<ul>\n<li>Hi hauria for\u00e7a consens en el fisicalisme, que el mental emergeix a partir de processos en al xarxa de neurones del cervell.\u00a0T\u00e9 sentit parlar de d&#8217;identitat, d&#8217;expectatives de futur, de responsabilitat, de valors? O s\u00f3n epifenomens? Hi ha una certa independ\u00e8ncia del substrat f\u00edsic que justifiqui parlar de certs invariants \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nivells-de-complexitat-i-emergencia-de-propietats\/\">emerg\u00e8ncia i causalitat d&#8217;alt nivell<\/a>.<\/li>\n<li>Existeix l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva? (Hard problem). Si admetem que s\u00ed, fins a quin punt t\u00e9 un paper en la constituci\u00f3 d&#8217;una exist\u00e8ncia humana, en el sentit d&#8217;un sistema que es mou per imaginaci\u00f3 i expectatives de futur, valors? <span style=\"font-size: 1rem;\">\u2192 <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/\">Consci\u00e8ncia<\/a><\/li>\n<li>De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n: Com passem d&#8217;una experi\u00e8ncia privada, un seguit d&#8217;estats mentals en un corrent de consci\u00e8ncia a veure&#8217;ns com a cossos en l&#8217;espai i el temps, entre altres objectes i altres subjectes?\u2192 Merleau-Ponty i Embodied Mind; no som un seguit d&#8217;imatges aleat\u00f2ries i arbitr\u00e0ries sin\u00f3 que parteixen de l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;un cos en el m\u00f3n [i d&#8217;un participant en una conversa, a m\u00e9s d&#8217;un cos en el m\u00f3n]\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla<\/a><\/li>\n<li>Del m\u00f3n a l&#8217;experi\u00e8ncia: com arriba un tros de mat\u00e8ria a viure experi\u00e8ncies? Podem concebre com pot un tros de mat\u00e8ria formar conceptes i manipular textos. Per\u00f2 encara que aconseguim mapejar experi\u00e8ncia i correlat de la xarxa neuronal, \u00bfcom ho entenem? Hi ha una dualitat? (\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#hardproblem\">El hard Problem<\/a>, Bohr) \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell<\/a>, Consci\u00e8ncia <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: Consci\u00e8ncia en animals, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-humana\/\">Evoluci\u00f3 humana<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"inventari\">Un inventari de l&#8217;experi\u00e8ncia humana?<\/h2>\n<p><strong>La simplificaci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/tf\/filo\/treball1.htm\">Els exemples en la filosofia de la ment<\/a> Si d&#8217;aix\u00f2 en volgu\u00e9ssim fer una caricatura, dir\u00edem que l&#8217;home de les ci\u00e8ncies cognitives \u00e9s un subjecte que veu objectes, sobretot vermells (l&#8217;o\u00efda i l&#8217;olfacte hi s\u00f3n menys representats), els quals determinen continguts mentals, que permeten d&#8217;establir pensaments (<i>beliefs<\/i>) diversos, sobretot de caire meteorol\u00f2gic, i desigs, principalment relacionats amb la set, per\u00f2 que curiosament les accions a qu\u00e8 acostumen a conduir aquests desigs, s\u00f3n assassinats. L&#8217;home de les ci\u00e8ncies cognitives pateix molt dolor, encara que aix\u00f2 no estigui directament relacionat amb certs experiments als quals es veu sotm\u00e8s, com el de tenir el cervell connectat a un ordinador (<i>brain-in-a-Vat<\/i>), o ser-li escindit el cervell per trasplantar-lo a d&#8217;altres cossos. Tamb\u00e9 acostuma a comentar les propietats de l&#8217;aigua amb el seu bess\u00f3 de la terra bessona, tot i que l&#8217;aigua bessona, en realitat, no ho \u00e9s.<\/p>\n<p>i ha un altre aspecte que voldria explorar. D&#8217;una banda parlem d&#8217;experi\u00e8ncia i m\u00f3n mental en abstracte, des del cogito de DEscartes, a la reducci\u00f3 fenomenol\u00f2gica de Husserl. De l&#8217;altra en la discussi\u00f3 dels Qualia fem servir sovint qualitats extremadament simples, com el color vermell. Per\u00f2 des de la Gestalt sabem que no experimentem qualitats simples com el vermell, sin\u00f3 percepcions que apleguen informaci\u00f3 de forma, colors, sons, olors. Fins a quin punt les escenes reals que tenim al voltant, o les que imaginem, estan barrejades amb d&#8217;emocions, amb l&#8217;estat de cansament o energia corporal, amb la visi\u00f3 del moment sobre la narrativa de la nostra vida, si \u00e9s d&#8217;esperan\u00e7a o de des\u00e0nim. Trobo a faltar una exploraci\u00f3 sobre qu\u00e8 consisteix l&#8217;experi\u00e8ncia humana (i precisament la tenim aqu\u00ed disponible, no cal construir un equip de laboratori car\u00edssim). Potser s&#8217;hi ha aproximat m\u00e9s William James, o escriptors com Joyce o Virginia Wolf que no pas tots els fil\u00f2sofs de la filosofia de la ment. Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s conec el treball de Russell Hurlburt. Hi ha alguna altra aportaci\u00f3?<\/p>\n<p>La teva observaci\u00f3 \u00e9s molt aguda, i toca un punt cec real de la filosofia de la ment anal\u00edtica. Tens ra\u00f3 que hi ha una desproporci\u00f3 grotesca entre la sofisticaci\u00f3 dels arguments sobre el &#8220;hard problem&#8221; i la pobresa de la descripci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia real amb la qual treballen. El vermell qualitatiu abstracte \u00e9s una caricatura de l&#8217;experi\u00e8ncia humana. La ra\u00f3 profunda d&#8217;aquest buit \u00e9s, crec, metodol\u00f2gica i institucional alhora. La filosofia anal\u00edtica de la ment ha modelat el seu rigor sobre la f\u00edsica i la l\u00f2gica: prefereix arguments precisos sobre exemples pobres a descripcions riques sobre fen\u00f2mens complexos. El resultat \u00e9s una disciplina que sap molt sobre les condicions l\u00f2giques de la consci\u00e8ncia i molt poc sobre com \u00e9s tenir-ne una. La fenomenologia continental va en l&#8217;altra direcci\u00f3 per\u00f2 sovint cau en un vocabulari tan t\u00e8cnic que \u00e9s dif\u00edcil saber si descriu experi\u00e8ncies o construeix sistemes.<\/p>\n<p>Autors que ho han treballat des de la literatura i la filosofia:<\/p>\n<p>William James amb el concepte de &#8220;fringe&#8221; (marge) a The Principles of Psychology remarca que cap estat de consci\u00e8ncia \u00e9s mai una qualitat nua, sempre t\u00e9 un focus i un marge de relacions, tend\u00e8ncies i sentiments de direcci\u00f3 que l&#8217;envolten. El &#8220;specious present&#8221; tamb\u00e9 trenca la idea d&#8217;una percepci\u00f3 puntual. (1890).<\/p>\n<p>Joyce a l&#8217;Ulysses (1922), Virginia Woolf a Mrs Dalloway (1925) o The Waves (1931) descriuen el flux mental, com una percepci\u00f3 porta una emoci\u00f3 que porta un record que porta una anticipaci\u00f3; no hi ha separaci\u00f3 entre percepci\u00f3, emoci\u00f3 i narrativa de si mateix. \u00c9s una descripci\u00f3 molt m\u00e9s fidel que no pas un thought experiment filos\u00f2fic.<\/p>\n<p>Heidegger amb la Befindlichkeit i la Stimmung (tonalitat afectiva): mai no estem sense estat d&#8217;\u00e0nim, i l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim no s&#8217;afegeix a la percepci\u00f3 sin\u00f3 que en descobreix tot l&#8217;horitz\u00f3 de cop, hol\u00edsticament. Aix\u00f2 \u00e9s molt a prop del que tu descrius: la paella no es percep neutra i despr\u00e9s s&#8217;hi afegeix l&#8217;emoci\u00f3; ve ja tonalitzada. (Sein und Zeit 1927).<\/p>\n<p>Eugen Minkowski i la psiquiatria fenomenol\u00f2gica. &#8220;Le temps v\u00e9cu&#8221; (1933) descriu com l&#8217;experi\u00e8ncia temporal viscuda canvia radicalment en estats depressius o man\u00edacs \u2014la depressi\u00f3 no \u00e9s tristesa abstracta sin\u00f3 una alteraci\u00f3 de l&#8217;estructura temporal de l&#8217;experi\u00e8ncia, un bloqueig de la *protention*, de l&#8217;anticipaci\u00f3. Aqu\u00ed tenim precisament la connexi\u00f3 entre estat emocional i estructura narrativa del temps que esmentaves.<\/p>\n<p>Merleau-Ponty a &#8220;Ph\u00e9nom\u00e9nologie de la perception&#8221; (1945) descriu l&#8217;experi\u00e8ncia perceptiva real, no abstracta, i mostra que la percepci\u00f3 \u00e9s sempre ja corporal, emotiva, orientada pr\u00e0cticament. El cos viscut (&#8220;corps propre&#8221;) no \u00e9s un objecte en l&#8217;espai sin\u00f3 l&#8217;esquema des del qual l&#8217;espai s&#8217;organitza. La fatiga que esmentaves, l&#8217;energia corporal, en Merleau-Ponty no s\u00f3n afegits a la percepci\u00f3 sin\u00f3 constitutius de com el m\u00f3n apareix: un cos cansat veu el mateix carrer com a m\u00e9s llarg. \u00c9s el fil\u00f2sof que pren la psicologia de la Gestalt (K\u00f6hler, Koffka) m\u00e9s seriosament i n&#8217;extreu les conseq\u00fc\u00e8ncies ontol\u00f2giques plenes.<\/p>\n<p>Francisco Varela, Evan Thompson i Eleanor Rosch a The Embodied Mind (1991) connecten la fenomenologia husserliana amb les ci\u00e8ncies cognitives i el budisme. La seva proposta d&#8217;enactivisme \u2014la cognici\u00f3 com a enacci\u00f3, com a portar-a-l&#8217;exist\u00e8ncia un m\u00f3n mitjan\u00e7ant l&#8217;acci\u00f3\u2014 \u00e9s potser la s\u00edntesi m\u00e9s ambiciosa entre descripci\u00f3 fenomenol\u00f2gica i ci\u00e8ncia. Evan Thompson sol, a Waking, Dreaming, Being (2014), fa una cosa molt propera al que tu demanes: descriu sistem\u00e0ticament els diferents modes de l&#8217;experi\u00e8ncia \u2014vig\u00edlia, somni, son profund, meditaci\u00f3\u2014 com a variacions d&#8217;una estructura b\u00e0sica. \u00c9s filosofia per\u00f2 amb acc\u00e9s a les descripcions concretes.<\/p>\n<p>Hurlburt (2007) proposa el Descriptive Experience Sampling (DES); el buscapersones que interromp l&#8217;experi\u00e8ncia en moments aleatoris i demana una descripci\u00f3 del que passava &#8220;just en aquell moment&#8221;\u2014 \u00e9s metodol\u00f2gicament revolucionari precisament perqu\u00e8 desconfia de la introspecci\u00f3 retrospectiva. Les seves troballes principals subverteixen molts sup\u00f2sits filos\u00f2fics: molta gent no t\u00e9 pr\u00e0cticament pensament verbal interior; d&#8217;altres experimenten imatges visuals molt v\u00edvides; les emocions sovint apareixen com a sensacions corporals localitzades, no com a estats difusos. La variabilitat intersubjectiva \u00e9s enorme i filos\u00f2ficament inc\u00f2moda. Di\u00e0leg amb Eric Schwitzgebel &#8220;Describing Inner Experience? Proponent Meets Skeptic&#8221;.\u00a0 https:\/\/hurlburt.faculty.unlv.edu<\/p>\n<p>Matthew Ratcliffe a Feelings of Being (2008) i treball posterior sobre &#8220;existential feelings&#8221;: defensa que hi ha un nivell de sentiment que no \u00e9s ni percepci\u00f3 ni emoci\u00f3 puntual, sin\u00f3 una tonalitat de fons que determina com les coses ens poden afectar en general (si el m\u00f3n es viu com a obert o clos, amena\u00e7ador o acollidor). Precisament fa servir exemples com el teu: la mateixa situaci\u00f3 objectiva es viu radicalment diferent segons aquest fons existencial, que alhora est\u00e0 lligat a la biografia. Diria que \u00e9s la lectura m\u00e9s rellevant per al teu argument.<\/p>\n<blockquote><p>&gt; superposici\u00f3 i complexitat<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Estat mental i temps no puntual<\/strong><\/p>\n<p>William James (1890) i Husserl en tractar de l&#8217;experi\u00e8ncia del temps ja van indicar que no \u00e9 suns eguit d&#8217;instants. Aix\u00f2 hauria de ser evident. No podr\u00edem entendre una frase si no retingu\u00e9ssim fins al final els primers mots de la sent\u00e8ncia (en el cas de l&#8217;alemany, on a vegades trobes el particip del verb principal al final d&#8217;una llarga frase amb subordinades quan gaireb\u00e9 ja no recordes el subjecte i el verb, cal molta atenci\u00f3. I tampoc no podr\u00edem seguir una narraci\u00f3 si no retinguessim frases anteriors. En m\u00fasica, no podr\u00edem saber si un acord de D- est\u00e0 fent el paper de t\u00f2nica en una tonalitat de D menor o de segon menor en una tonalitat de C major. Husserl va posar expl\u00edcitament l&#8217;exemple de la melodia. De fet, la percepci\u00f3 humana sembla treballar de manera molt semblant als mecanismes de &#8220;attention&#8221; que es fan servir per entrenar els LLM.<\/p>\n<p>A cada moment retenim el passat i anticipem el futur, la resta de la melodia o la frase.<\/p>\n<p>Ho podr\u00edem ampliar a la<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\"> identitat narrativa<\/a>. Quan alg\u00fa que &#8220;escriu&#8221; la pr\u00f2pia vida enlla\u00e7ant cap\u00edtols passats, presents i imaginats, aquesta s\u00edntesi retencional a escala del &#8220;present gruixut&#8221; \u00e9s la condici\u00f3 de possibilitat micro de la s\u00edntesi narrativa a escala macro que est\u00e0s desenvolupant amb Ric\u0153ur. La frase, l&#8217;acord, la narraci\u00f3 i la vida sencera comparteixen la mateixa exig\u00e8ncia estructural: cap unitat de sentit no es constitueix sense retenir all\u00f2 que ja no \u00e9s present-ara. Potser aqu\u00ed hi ha un pont interessant entre Husserl i Ric\u0153ur que no sempre es fa expl\u00edcit: la m\u00edmesis narrativa (configuraci\u00f3 d&#8217;un argument) seria una retenci\u00f3-protenci\u00f3 portada a escala biogr\u00e0fica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>[Model provisional]<\/strong><\/p>\n<p>[Qu\u00e8 \u00e9s la vida conscient? Aquesta il\u00b7lustraci\u00f3 vol mostrar quan no nom\u00e9s vivim el m\u00f3n sin\u00f3 que ens adonem que l&#8217;estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, \u00e9s un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experi\u00e8ncies.<br \/>\nHi ha alg\u00fa que mira, escolta i olora aquest m\u00f3n. Alg\u00fa que t\u00e9 emocions, records, imagina, i que t\u00e9 la voluntat d&#8217;anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiraci\u00f3 i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d&#8217;explorar a diferents llocs del m\u00f3n, aqu\u00ed el material \u00e9s en nosaltres mateixos, la introspecci\u00f3.]<\/p>\n<ul>\n<li>PRESENT. Atent exterior: els sentits externs. estar en l&#8217;espai i el temps (observant, caminant, executant una tasca)\u00a0 \/\u00a0 comunicant amb altres humans. Atent interior: estat del cos, emocions.<\/li>\n<li>PASSAT. reconstrucci\u00f3 d&#8217;episodis<\/li>\n<li>Pensar i somniar, la DMN, plans futur, pensant solucionant problemes, narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica.\u00a0mind wandering: pilot autom\u00e0tic exterior \/ escenes imagin\u00e0ries + records + futurs possibles<\/li>\n<\/ul>\n<p>[A partir de l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva visc om un subjecte en un m\u00f3n objectiu]<\/p>\n<p>[esse est percipi<\/p>\n<p>a partir del que visc -nen- em vaig coneixent com<\/p>\n<ul>\n<li>un cos en l&#8217;espai (casa, barri, terres, m\u00f3n, univers)<\/li>\n<li>dins d&#8217;una societat (pares, germans,altra gent) amb una hist\u00f2ria<\/li>\n<\/ul>\n<p>a partir d&#8217;aqu\u00ed:<\/p>\n<p>estudio el meu cos i els que s\u00f3n com el meu, i el cervell<\/p>\n<p>la conducta dels altres<\/p>\n<p>a banda, el que em trobo: la terra i la vida, la hist\u00f2ria, la cultura, la ci\u00e8ncia<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La complexitat de l&#8217;experi\u00e8ncia, superposici\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>En l&#8217;estudi de l&#8217;experi\u00e8ncia humana trobem, d&#8217;una banda, la tradici\u00f3 filos\u00f2fica, des de l&#8217;esse est percipi de Berkeley a la fenomenologia de Husserl, i de l&#8217;altra el debat de consciencia i qualia amb el &#8220;What is like&#8221; de Nagel dins del debat de la filosofia de la ment. En els dos cassos es presta molt poca atenci\u00f3 a la complexitat de l&#8217;experi\u00e8ncia humana, ja sia limitant-nos a abstraccions com noesi\/noema, o a qualitats elementals com la percepci\u00f3 del color vermell.<br \/>\nEn realitat la mateixa psicologia ja indica que mai no percebem qualitats simples sin\u00f3 percepcions complexes. Per\u00f2 a m\u00e9s, al mateix temps que les percepcions que provenen dels sentits externs, tenim la percepci\u00f3 del propi cos, si estem excitats o fatigats, tenim una experi\u00e8ncia emocional (indifer\u00e8ncia, tristesa, alegria), la percepci\u00f3 (el what is like) dep\u00e8n de l&#8217;experi\u00e8ncia del subjecte i no nom\u00e9s de la qualitat simple (el mateix vermell no diu el mateix a alg\u00fa normal que a un pintor amb una mirada entrenada, el mateix passaria amb el vi), la mateixa dada perceptiva, per exemple una paella en una terrassa amb vistes al mar, es viu de diferent manera segon el moment biogr\u00e0fic del subjecte, segons si acaba de ser acomiadat de la feina o si est\u00e0 pendent d&#8217;uan entrevista per a un lloc de treball millor.<br \/>\nPotser es podria assenyalar que l&#8217;experi\u00e8ncia humana \u00e9s semblant a l&#8217;experi\u00e8ncia musical on se superposen multitud de freq\u00fc\u00e8ncies i timbres de diferents instruments, i alhora, i on dep\u00e8n del context de l&#8217;evoluci\u00f3 mel\u00f2dica i la progressi\u00f3 harm\u00f2nica. No es pot reduir a una freq\u00fc\u00e8ncia de 440 Hz, per exemple.<br \/>\nNo he sabut trobar a la literatura de filosofia o psicologia, una an\u00e0lisi de la complexitat de l&#8217;experi\u00e8ncia, que reconegui que se superposen percepcions, emocions, el moment biogr\u00e0fic, etc.<\/p>\n<p>En la discussi\u00f3 dels Qualia, del &#8220;what is like&#8221;, es fa servir sovint l&#8217;exemple del color vermell, que \u00e9s simple (a mostrar aquesta limitaci\u00f3 vaig dedicar la tesina &gt;&gt;, per\u00f2 en realitat, l&#8217;experi\u00e8ncia cont\u00e9 m\u00faltiples components, com un acord en una orquestra amb diferents instruments. Ho vivim tot barrejat, nom\u00e9s per an\u00e0lisi descomponem a sensacions a\u00efllades del sentits, com les freq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;un espectrograma [i fins i tot, en l&#8217;efecte d&#8217;un acord hi compta la hist\u00f2ria del fragment musical, cap on &#8220;camina&#8221; la melodia o la progressi\u00f3 harm\u00f2nica.<\/p>\n<p>M&#8217;atreviria a proposar els seg\u00fcents nivells que se superposen:<\/p>\n<ul>\n<li>percepcions dels sentits externs, que podr\u00edem descomposar en paletes de colors, olors, gustos, sons, per\u00f2 que en realitat abastarien la meitat d&#8217;un diccionari ideol\u00f2gic amb tot el que podem veure, olorar, sentir, tastar. Objectes, altres humans (percepci\u00f3 social), textos.<\/li>\n<li>sensacions del cos, dolor, cansament, adrenalina, gana<\/li>\n<li>emocions, sempre hi ha un color emocional que acompanya tota experi\u00e8ncia<\/li>\n<li>significats, parla, dels altres o interior, \u00c9s de segon ordre, primer hi ha un percepte auditiu o visual, que nom\u00e9s passa a ser significat si tenim la capacitat del llenguatge.<\/li>\n<li>records, reconstrucions del passat. Construccions de futurs o imaginaris<\/li>\n<li>el context biogr\u00e0fic (equivalent al moviment mel\u00f2dic i harm\u00f2nic en m\u00fasica). per exemple, una mateixa escena exterior, un mateix cansament muscular, pot ser una experi\u00e8ncia totalment diferent si es tracta d&#8217;un atleta que creu que guanyar\u00e0 una cursa, o si \u00e9s alg\u00fa que fuig d&#8217;un perill. Un mateix plat a un restaurant &#8220;no t\u00e9 el mateix sabor&#8221; per alg\u00fa a qui acaben ded promoure a la feina o per a qui l&#8217;ha abandonat una parella,<br \/>\nEns cal un &#8220;what is like&#8221; de tot el que pot viure alg\u00fa a totes le classes socials de totes les \u00e8poques. WIL assassinar? parir? descobrir un teorema? ca\u00e7ar un mamut? Que et diagnostiquin un c\u00e0ncer? Que hagis aprovat un exman?<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>un cos en el m\u00f3n, l&#8217;escena visual<\/p>\n<p>una vida en marxa, la hist\u00f2ria en el temps que passa en un lloc<\/p>\n<p>cansament, tristesa,<\/p>\n<p>ara i aqu\u00ed: present voltant o dins, record, imaginat, futur<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/IMG_20260619_113546548.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Louise Seidler. Erinnerung und Fantasie. 1830. Kunsthalle Bremen<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Percepcions, espai, temps<\/h2>\n<p>[Burke]<\/p>\n<p>percepcions<\/p>\n<p>Sentits i percepci\u00f3 [deixar aqu\u00ed nom\u00e9s les descripcions del que sentim la teoria a psicologia<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a><\/p>\n<p>a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivaci\u00f3, van a sentits o a emocions?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-sons\/\">Els sons<\/a> \u00a0 soundscape\u00a0\u00a0 [ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">exposici\u00f3 sonora<\/a>]<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-sabors\/\">Els sabors<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-noms-dels-colors\/\">Els noms dels colors<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-olors\/\">Les olors<\/a> \u00a0 [sensacions, Kate McLean Smellwalk Intro Kit \/ notes de Burke sobre el sublime]<\/li>\n<li>Dolor:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/picades-dinsectes-index-de-schmidt\/\">Picades d\u2019insectes. \u00cdndex de Schmidt<\/a>, s\u00edmptomes medecina &gt;<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/\">Experi\u00e8ncia afectiva<\/a><\/h2>\n<p>Qu\u00e8 sentim?<\/p>\n<p>[ampliar secci\u00f3 sexe i orgasme]<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#dolor\">Dolor<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/desigplaer\">Desig i plaer<\/a>, gana, set, rep\u00f2s, sexe<\/li>\n<li>Sensacions agradables satisfent desigs primaris:<\/li>\n<li>Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#emocions\">Emocions i sentiments<\/a><\/p>\n<p>Emocions b\u00e0siques, intenses i de curta durada<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-sorpresa\/\">Sorpresa<\/a> [vs normal i rutinari]<\/li>\n<li>Por \/ Ira<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-joia\/\">Joia<\/a> \/ Disgust \/ tristesa<\/li>\n<\/ul>\n<p>Sentiments<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/\">Amor<\/a> [i desig]. Afecte, tendresa.\u00a0Atracci\u00f3, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-joia\/\">Joia<\/a>.\u00a0Felicitat, pau d&#8217;esperit.\u00a0Entusiasme.\u00a0Satisfacci\u00f3, plaer.\u00a0Orgull.\u00a0Optimisme, gratitud. Fascinaci\u00f3. Alleujament: despr\u00e9s d&#8217;una etapa dif\u00edcil en una excursi\u00f3<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-sorpresa\/\">Sorpresa<\/a>, astorament<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-ira\/\">Ira<\/a> ,\u00a0Irritabilitat. Exasperaci\u00f3, frustraci\u00f3. F\u00faria, r\u00e0bia, odi, ressentiment,. Venjan\u00e7a. Odi, <span style=\"font-size: 1rem;\">Schadefreude.\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Enveja, gelosia.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Disgust:\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">sabors i olors. M<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">enyspreu.\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">[<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-no-magrada\/\">el que no m&#8217;agrada<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">]<\/span><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-tristesa\/\">Tristesa<\/a>: \u00c0nsia, el desig insatisfet. Confusi\u00f3, dubte.\u00a0Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida.\u00a0Depressi\u00f3, desesperaci\u00f3. Mecanismes de fugida i evasi\u00f3, mediaci\u00f3 i drogues.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/melanconia\/\">Melancolia<\/a>. \u00a0<i style=\"font-size: 1rem;\"><a title=\"Mono no aware\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mono_no_aware\">Mono no aware<\/a><\/i><span style=\"font-size: 1rem;\"> [expressi\u00f3 japonesa que reflecteix la melancolia per com n\u2019\u00e9s d\u2019ef\u00edmera la bellesa]. Pena per una p\u00e8rdua.\u00a0<\/span>Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m\u2019ha passat (Jinka). Humiliaci\u00f3. Aband\u00f3, Solitud.\u00a0Simpatia i compassi\u00f3.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-por\/\">Por<\/a>:\u00a0Horror.\u00a0Nerviosisme, preocupaci\u00f3, ansietat, estr\u00e8s<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/emocions-i-sentiments\/\">Emocions i sentiments<\/a><\/p>\n<p>[compartit amb psicologia]<\/p>\n<p>Emocions i sentiments<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Inventari [informes en primera persona], contenidor <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/qct\/?categoria=sensacions&amp;tag=res&amp;titol=Sensacions\">sensacions<\/a>.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/#agradabledisgust\">Agradable \/ disgust<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>exp cognitiva<\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>llegir, pensar. eureka &#8211; confusi\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<h2>experi\u00e8ncia de la vida<\/h2>\n<p>les relacions<\/p>\n<p>l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;enamorament, el cansament, el desamor<\/p>\n<p>el 80% de les lletres de can\u00e7ons s\u00f3n d&#8217;amor o desamor<\/p>\n<p>veure psicologia social<\/p>\n<p>;Magritte, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-tentative-de-limpossible-1928-magritte\/\">la tentative de l&#8217;impossible<\/a>\u00a0ens pintem la parella<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2 id=\"altres\">Altres, arts<\/h2>\n<p>Altres: Exposici\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dins-del-cap\/\">Dins del cap<\/a> \u00a0 &gt; [elaborar <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/geografia-emocional\/\">geografia emocional<\/a> com a estances dintre d&#8217;una casa]<br \/>\nl<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">&#8216;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>, l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-present\/\">experi\u00e8ncia del present<\/a>, el jo, l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">experi\u00e8ncia de la vida narrativa<\/a> (el despertar), <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">invariants i vida amf\u00edbia<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">el son i els somnis<\/a>. Experi\u00e8ncia del temps: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tralfamadore\/\">Tralfamadore<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">Ara\u00a0 aqu\u00ed<\/a>. El debat sobre la consci\u00e8ncia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">el jo narratiu<\/a>. l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\">experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n<\/a>.<\/p>\n<p>Literatura: corrent de consci\u00e8ncia, Woolf, Joyce<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Films: lady in the lake 1947<\/p>\n<p>1. **Lady in the Lake** (1947) \u2013 *Robert Montgomery* \ud83d\udd75\ufe0f Film noir on tota la c\u00e0mera \u00e9s \u201cels ulls\u201d del detectiu Philip Marlowe. Innovador, per\u00f2 pol\u00e8mic pel seu efecte estrany i per la falta de connexi\u00f3 emocional amb el protagonista.<br \/>\n2. **Dark Passage** (1947) \u2013 *Delmer Daves* \ud83d\udd12 Humphrey Bogart interpreta un fugitiu; la primera part est\u00e0 rodada des del seu punt de vista. Quan es fa una cirurgia pl\u00e0stica, finalment el veiem. (Aquest film va sortir el mateix any que *Lady in the Lake*!)<br \/>\n3. **Hardcore Henry** (2015) \ud83e\udd16 Acci\u00f3 russa-estatunidenca rodada completament en **primera persona**, com un videojoc de tir. El protagonista mai parla; la c\u00e0mera literalment \u00e9s \u201cels seus ulls\u201d.<br \/>\n6. **Enter the Void** (2009) \u2013 *Gaspar No\u00e9* \ud83c\udf00 El punt de vista d\u2019un jove que mor i \u201cflota\u201d fora del seu cos. Barreja primera persona f\u00edsica i espiritual. Est\u00e8ticament molt radical.<\/p>\n<p>enter the void 2009<\/p>\n<p>hardcore henry 2015<\/p>\n<p>Art com a experi\u00e8ncia<\/p>\n<p class=\"western\">La fenomenologia en filosofia, Husserl i Merleu-Ponty s&#8217;interessa per les estructures de l&#8217;experi\u00e8ncia conscient [encara que no s&#8217;entengui gaire], com perbem el m\u00f3n, com construim la realitat, quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre el subjecte i l&#8217;objecte [percepci\u00f3 psicologia]<br \/>\nPer Olafur Eliasson, l&#8217;obra d&#8217;art f\u00edsica (l&#8217;escultura, la llum), no \u00e9s el producte final. El producte final \u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia que t\u00e9 lloc en l&#8217;espectador. Les seves obres se centren en que l&#8217;espectador s&#8217;adoni del seu proc\u00e9s perceptiu. Per exemple, fent visible el que \u00e9s invisible, jugant amb la llum, la temperatura, el flux d&#8217;aire. &#8220;Your rainbow panorama&#8221; et fa caminar DINS del color. Emfatitza l&#8217;experi\u00e8ncia del cos (&#8220;Leib&#8221;) com a la nostra manera d&#8217;estar en el m\u00f3n [Laia?]. Per exemple sentit la boira de &#8220;Fog Assembly&#8221;, o sentir-se desorientat en &#8220;Your blind passenger&#8221; (un corredor amb boira espessa), o caminar per un terra que vibra a &#8220;Room for one colour&#8221;. A &#8220;The weather project&#8221; (2003) que va fer a la Tate mostra un sol gegant semicircular amb llum groga monocrom\u00e0tica que absorbeix els altres colors i fa que la gent es vegi en blanc i negre. Un gran mirall reflectia la gent que s&#8217;estava hors ajagut a terra mirant el conjunt. Els espectadors definien la vista cocnreta en un moment donat.&#8211;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>MUSEU<\/h2>\n<ul>\n<li>El que s&#8217;ha pensat sobre l&#8217;experi\u00e8ncia<\/li>\n<li>Pots intentar fer una llista de totes les teves sensacions i experi\u00e8ncies, com les classificaries<\/li>\n<li>model de superposici\u00f3 de tipus<\/li>\n<li>generador de totes les experi\u00e8ncies possibles<\/li>\n<li>simulador what is like to be &#8230;: dada sensible i context: aigua pel normal o per qui ha estat ald esert, vi pel sommelier o per mi,<\/li>\n<li>imaginem una sala amb tot de pantalles que ens eprmet veure l&#8217;estat mental del corrent de consci\u00e8ncia de cadascu<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 sentim?\u00a0 Antecedents filosofia i psicologia\u00a0 Un inventari d&#8217;experi\u00e8ncies\u00a0 Sensacions i percepci\u00f3\u00a0 \u00a0Emocions i Sentiments\u00a0 Debat\u00a0 Altres L&#8217;experi\u00e8ncia afectiva\u00a0 \u00a0 L&#8217;experi\u00e8ncia del temps\u00a0 \u00a0 Experi\u00e8ncia narrativa Qu\u00e8 sentim? Com \u00e9s ser un hum\u00e0? Introducci\u00f3 Qu\u00e8 veiem, sentim i olorem? Qu\u00e8 identifiquem? Ara i aqu\u00ed Com estem? asseguts, caminant, ajaguts, cansats, relaxats, excitats, ens fa mal &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;L&#8217;experi\u00e8ncia humana&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[87],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3247"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3247"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3247\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3247"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3247"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3247"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3247"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3247"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}