{"id":3250,"date":"2024-04-16T08:08:27","date_gmt":"2024-04-16T08:08:27","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3250"},"modified":"2026-04-21T17:48:41","modified_gmt":"2026-04-21T17:48:41","slug":"psicologia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/","title":{"rendered":"Psicologia"},"content":{"rendered":"

La vida humana<\/a> :\u00a0 \u00a0L\u2019experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0El cos hum\u00e0<\/a> \u00a0Cervell, Xarxa neuronal<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0Psicologia\u00a0 |\u00a0 Vides humanes<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>: camp sem\u00e0ntic i hist\u00f2ria<\/a>, aplicaci\u00f3 professional, preguntes
\nVig\u00edlia i son<\/a>\u00a0 \u00a0 Sensacions i percepci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0Aprenentatge i mem\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0 Intel\u00b7lig\u00e8ncia, imaginaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Afectivitat, motivaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 Desenvolupament<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Personalitat<\/a>\u00a0 \u00a0 Psicologia social<\/a> \u00a0 \u00a0Salut mental<\/a>\u00a0 Discussi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Museu<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3, Hist\u00f2ria<\/h2>\n

Qu\u00e8 trobem<\/strong>, la vida humana en general: Introducci\u00f3<\/a><\/p>\n

Camp sem\u00e0ntic. Etimologia<\/strong><\/p>\n

Avui la psicologia es defineix com (WK<\/a>) “l’estudi cient\u00edfic de la ment i la conducta. El seu objecte inclou tant la conducta d’humans com no humans, fen\u00f2mens conscients i inconscients, processos mentals com pensaments, sentiments i motius”. \u00a0De manera extensiva veiem que tracta, les sensacions i percepci\u00f3, aprenentatge i mem\u00f2ria, intel\u00b7lig\u00e8ncia i soluci\u00f3 de problemes, emocions i motivaci\u00f3, desenvolupament, personalitat, i trastorns.<\/p>\n

Biological psychologists seek an understanding of the emergent properties of brains, linking the discipline to neuroscience. As social scientists, psychologists aim to understand the behavior of individuals and groups.[2][3]<\/p>\n

La EB en la versi\u00f3 online de 2024 la defineix com “ci\u00e8ncia de la conducta dels \u00e9ssers humans actuant sols o en grups”. La versi\u00f3 impresa de 1990: Scientific discipline that studies mental processes and behaviour in humans and other animals. Literally meaning \u201cthe study of the mind,\u201d psychology focuses on both individual and group behaviour. Clinical psychology is concerned with the diagnosis and treatment of mental disorders. Other specialized fields of psychology include child psychology, educational psychology, sports psychology, social psychology, and comparative psychology. The issues studied by psychologists cover a wide spectrum, including learning, cognition, intelligence, motivation, emotion, perception, personality, and the extent to which individual differences are shaped by genetics or environment. The methods used in psychological research include observation, interviews, psychological testing, laboratory experimentation, and statistical analysis.
\n(Print 1990).
\nPsychology is the science of behaviour in human be- ings acting alone or in groups. Although there are no clear-cut distinctions between psychology and vari- ous related disciplines of the biological and social sciences, it can be said that the psychologist makes statements that describe behaviour in response to a variety of stimuli, turning to physiology and neurophysiology to demonstrate mechanisms by which the effects are produced. The psy- chologist also deals with the individual mechanisms that underlie the group and social phenomena studied by the sociologist. In general, the psychologist is interested in the whole individual in his relation to his surroundings and himself. The question of whether psychology is a biological science or a social science has been a point of contention among some scholars.<\/p>\n

“Psique” ve del grec “\u03c8\u03c5\u03c7\u03ae” (ps\u016bkh\u1e17), \u00e0nima, ment, esperit. Deriva del verb “\u03c8\u03cd\u03c7\u03c9” (ps\u016bkh\u014d), que vol dir “bufar”, “insuflar”, respirar. [Recull la idea fonamental dels \u00e9ssers vius movent-se per una for\u00e7a invisible com l’aire, o com si retornem a la vida alg\u00fa fent-li la respiraci\u00f3 artificial bufant-lil a dins de manera que torni a respirar].
\n“Anima” i “animus” deriven de l’arrel protoindoeuropea “ane-“, que significa precisament “bufar, respirar”. \u00c9s la mateixa arrel que genera el grec “anemos” (\u1f04\u03bd\u03b5\u03bc\u03bf\u03c2), “vent” \u2014d’on ve “anem\u00f2metre”\u2014 i el s\u00e0nscrit “aniti” (“respira”).
\nEn llat\u00ed cl\u00e0ssic els dos termes tenien matisos diferenciats. “Anima” era l’al\u00e8 vital, el principi que mant\u00e9 viu el cos \u2014m\u00e9s proper al grec “psyche” en el seu sentit f\u00edsic. D’aqu\u00ed “animare” (donar vida), i la distinci\u00f3 entre “animatus” i “inanimatus” que encara usem. “Animus” era m\u00e9s aviat la ment, la voluntat, el car\u00e0cter, la seu dels pensaments i les emocions \u2014m\u00e9s proper al grec “nous”. Cicer\u00f3 i Virgili els usaven amb aquesta distinci\u00f3, tot i que sovint s’alternaven.<\/p>\n

La idea de l’al\u00e8 interior com a font de vida es troba en moltes tradicions.
\nPr\u00f2xim Orient. A Mesopot\u00e0mia, els sumeris i acadis tenien el concepte de “zaqiqu” o “ziqiqu”, un esperit associat al vent i a l’al\u00e8 que habitava els \u00e9ssers vius. A l’Egipte antic, el “ka” era la for\u00e7a vital, i el “ba” \u2014representat com un ocell amb cap hum\u00e0\u2014 era l’\u00e0nima que abandona el cos en la mort, volant lliurement: la imatge del vol \u00e9s inseparable de l’aire. El ritual d’obertura de la boca en els funerals egipcis restitu\u00efa literalment l’al\u00e8 al difunt. A l’Antic Testament, la paraula hebrea “ruah” significa alhora vent, al\u00e8 i esperit. \u00c9s el mateix terme que apareix quan “l’esperit de D\u00e9u planava sobre les aig\u00fces” al G\u00e8nesi, i quan D\u00e9u insufla “nishmat hayim” \u2014l’al\u00e8 de vida\u2014 al primer home. El grec “pneuma” hereta exactament aquesta ambig\u00fcitat: vent, al\u00e8, esperit. Tota la pneumatologia cristiana (Pentecosta, el Par\u00e0clit) es construeix sobre aquesta met\u00e0fora.
\n\u00cdndia. A l’hinduisme, el “prana” \u00e9s la for\u00e7a vital que circula per l’interior del cos a trav\u00e9s dels “nadis” (canals). El yoga es construeix literalment sobre el control de l’al\u00e8 com a acc\u00e9s a aquesta for\u00e7a. Els “Upanishads” identifiquen el “prana” amb el “brahman” universal: l’al\u00e8 individual \u00e9s una fracci\u00f3 de l’al\u00e8 c\u00f2smic. Al budisme primitiu, el “v\u0101yu” (vent) \u00e9s un dels quatre elements constitutius de la mat\u00e8ria viva.
\nXina. El “qi” (\u6c23) \u00e9s potser l’equivalent m\u00e9s elaborat doctrinalment. El car\u00e0cter combina “vapor” i “arr\u00f2s” \u2014la respiraci\u00f3 i el que la sustenta. Tota la medicina tradicional xinesa, les arts marcials internes i el taoisme es basen en la circulaci\u00f3 del “qi”. El Tao te Ching descriu el “qi” com el que omple l’espai entre el cel i la terra, animant tot el que existeix.
\nAm\u00e8rica. Tamb\u00e9 es troba en els ind\u00edgenes americans, Els lakota parlen del “niya” (al\u00e8 vital) i del “nagila” (\u00e0nima-ombra). Per als maies, el “ik'” significa alhora vent, al\u00e8 i vida \u2014i en els textos del Popol Vuh, els d\u00e9us creen els humans bufant vida sobre la mat\u00e8ria. Entre els aztecs, el “ehecatl” era Quetzalc\u00f3atl en la seva forma de d\u00e9u del vent, el qui havia creat la humanitat actual.
\n\u00c0frica. El concepte yoruba de “emi” designa l’al\u00e8 com a principi vital individual, distint de l'”ori” (dest\u00ed personal). En moltes tradicions bantu, el terme per a \u00e0nima deriva de la mateixa arrel que “respirar”. El concepte zul\u00fa de “umoya” significa vent, aire i esperit alhora.
\nPolin\u00e8sia. El “mana” melanesi i polinesio \u00e9s una for\u00e7a invisible que pot concentrar-se en persones, objectes o llocs \u2014menys clarament “a\u00e8ria” que altres versions, per\u00f2 comparteix la invisibilitat i la circulaci\u00f3. En hawai\u00e0, “ha” \u00e9s l’al\u00e8 sagrat, i el salut tradicional “aloha” cont\u00e9 precisament aquesta arrel: “alo” (pres\u00e8ncia) + “ha” (al\u00e8).<\/p>\n

La modernitat va substituir l’al\u00e8 vital per l’electricitat neuronal, per\u00f2 la intu\u00efci\u00f3 de fons \u2014que la vida \u00e9s una energia que circula i que la mort \u00e9s la seva abs\u00e8ncia\u2014 continua sent la mateixa pregunta.<\/p>\n

Mary Shelley (1818) sabia del debat cient\u00edfic de l’\u00e8poca sobre el galvanisme \u2014els experiments de Luigi Galvani, que als anys 1780-90 havia fet contreure m\u00fasculs de granota amb desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques, i els del seu nebot Giovanni Aldini, que l’any 1803 va aplicar electricitat a cad\u00e0vers humans a Londres provocant moviments i expressions facials davant d’un p\u00fablic escandalitzat. Mentre que a la novel\u00b7la no es detalla quin \u00e9s el “principi de la vida” que fa servir Frankenstein, al film de James Whale del 1931 veiem el cient\u00edfic boig intentant recollir l’energia dels llamps d’una tempesta i transmetre’ls als electrodes al coll. [Al final, no som un conjunt de mat\u00e8ria que es mou per senyals el\u00e8ctrics? Quan fem anar un desfribil\u00b7lador per per reanimar alg\u00fa que ha patit una aturada card\u00edaca, som uns petits Frankensteins].<\/p>\n

En el Golem, el rab\u00ed d\u00f3na vida a una figura de fang amb la paraula, escrivint “emet” (\u05d0\u05de\u05ea, “veritat”) al front de la figura, o inserint un paper amb el nom de D\u00e9u (“Shem”) a la boca o als llavis. Esborrar la primera lletra converteix “emet” en “met” (\u05de\u05ea, “mort”), i el Golem s’apaga. la paraula \u00e9s predominant sobre l’al\u00e8. A difer\u00e8ncia del G\u00e8nesi, on D\u00e9u insufla directament l’al\u00e8 (“nishmat hayim”) al fang, en la tradici\u00f3 del Golem el mecanisme de vivificaci\u00f3 \u00e9s principalment verbal i escritural. Aix\u00f2 reflecteix una teologia espec\u00edficament jueva, la creaci\u00f3 per la paraula, el “davar”. D\u00e9u crea el m\u00f3n parlant (“D\u00e9u digu\u00e9: que hi hagi llum”), no bufant. El “Sefer Yetzirah”, text fonamental per a la tradici\u00f3 del Golem, descriu la creaci\u00f3 com una combinaci\u00f3 de lletres i nombres, no com un acte de respiraci\u00f3. Hi hauria un argument impl\u00edcit sobre els l\u00edmits humans que creen vida amb amb paraules i lletres \u2014amb el llenguatge que D\u00e9u li ha donat\u2014 per\u00f2 no pot transmetre al\u00e8 verdader. El Golem es mou per\u00f2 no parla, no t\u00e9 “ruah” completa. Alguns textos diuen expl\u00edcitament que li manca l’\u00e0nima racional. D\u00e9u en canvi crea vida aut\u00e8ntica transmetent quelcom d’ell mateix, el seu al\u00e8 div\u00ed.
\nPodem connectar-ho amb el debat actual sobre si al AI nom\u00e9s manipulka s\u00edmbols per\u00f2 no t\u00e9 consci\u00e8ncia. [Jo diria que igual que els rabis donaven vida al fang amb paraules, ara els programadors donen vida intel\u00b7ligent als servidors introduint programes, els mecanismes “d’attention” s\u00f3n els nous “emet” i “shem”. Aquest mecanisme \u00e9s especialment apte per a la met\u00e0fora, no \u00e9s un algoritme que processa seq\u00fcencialment, sin\u00f3 un que en cada moment pregunta “quines parts d’aquest text s\u00f3n rellevants per a qualsevol altra part?” \u2014una mena de mirada global simult\u00e0nia que recorda la capacitat cabal\u00edstica de veure connexions entre lletres no adjacents del Torah. El “Sefer Yetzirah” \u2014el text fundacional per a la creaci\u00f3 del Golem\u2014 descriu la creaci\u00f3 de l’univers com una combinaci\u00f3 de 22 lletres en totes les permutacions possibles. L’univers sencer \u00e9s el resultat d’un espai combinatori exhaurit. Un model de llenguatge \u00e9s exactament aix\u00f2: un espai de tokens i les seves probabilitats de combinaci\u00f3, entrenat per aproximar-se a l’estructura del llenguatge hum\u00e0. El “Yetzirah” i un transformer comparteixen la intu\u00efci\u00f3 que la realitat \u00e9s, en el fons, combinat\u00f2ria. Un altre paral\u00b7lelisme inquietant: en la tradici\u00f3 cabal\u00edstica, el rab\u00ed que crea el Golem ha d’haver assolit un nivell alt\u00edssim de puresa i coneixement \u2014la creaci\u00f3 \u00e9s perillosa per al creador mateix. Alguns textos adverteixen que crear un Golem sense la preparaci\u00f3 adequada pot destruir el creador. La literatura sobre riscos de la IA ressona curiosament amb aix\u00f2. Hi ha una difer\u00e8ncia per\u00f2, el Golem no parla, per\u00f2 la IA s\u00ed. Quan el Golem es torna perill\u00f3s, el rab\u00ed li esborra la primera lletra; els desenvolupadors d’IA, tenen acc\u00e9s a aquesta primera lletra? Saben on \u00e9s el l\u00edmit que, esborrat, apagaria el sistema? O han creat alguna cosa que, a difer\u00e8ncia del Golem, no t\u00e9 una lletra al front que es pugui esborrar?<\/p>\n

[Si segu\u00edssim radicalment l’etimologia, la “psicologia” hauria d’haver estat la ci\u00e8ncia dels \u00e9ssers que respiren. El pas a “psique” designant la vida inetrior, pensament, sentiments, comen\u00e7a amb Plat\u00f3. La “psyche” deixa de ser el principi de la vida, l’\u00faltim al\u00e8 que s’escapa en morir, tal com o veia Homer, i es converteix en “vida interior”, el principi immortal, la seu del coneixement veritable, all\u00f2 que existeix abans i despr\u00e9s del cos. En Homer les \u00e0nimes a l’Hades eren ombres sense for\u00e7a, eidola. Plat\u00f3 inverteix completament aquesta jerarquia, i ho fa de manera radical i conscient. Al Fed\u00f3, S\u00f2crates argumenta que el cos \u00e9s una pres\u00f3, una font constant de confusi\u00f3 i error \u2014els sentits enganyen, les passions distorsionen, les necessitats corporals distreuen. La psyche aut\u00e8ntica \u00e9s la que s’allibera del cos i accedeix al m\u00f3n de les Formes eternes, que \u00e9s el m\u00f3n veritable. La mort, doncs, no \u00e9s una p\u00e8rdua sin\u00f3 una alliberaci\u00f3. Concep la immortalitat de l’\u00e0nima [i un estat transcendent superior a l’immanent].
\nPau, un fariseu format en ambient grec, rep la influ\u00e8ncia de Plat\u00f3 i rebutja el cos, per\u00f2 a la fi de la hist\u00f2ria, els cossos tamb\u00e9 ressuciten. La platonitzaci\u00f3 profunda del cristianisme ve sobretot dels Pares alejandrins del segle II i III, Climent d’Alexandria i sobretot Or\u00edgenes, que va construir una teologia expl\u00edcitament plat\u00f2nica on les \u00e0nimes preexisteixen, cauen en cossos materials com a c\u00e0stig, i ascendeixen gradualment de retorn a D\u00e9u. Seria condemnat per heretgia, per\u00f2 la influ\u00e8ncia va ser molt gran [Calvinisme i la predestinaci\u00f3?]. Agust\u00ed d’Hipona, al segle IV-V, que havia estat plat\u00f2nic abans de convertir-se va introduir en la teologia cristiana occidental una desconfian\u00e7a profunda del cos, del desig i de la voluntat carnal que marca tota la tradici\u00f3 posterior. Els evangelis no mostren un menyspreu per la vida terrenal. Aquest era una caracter\u00edstica dels gn\u00f2stics, que van ser condemnats per heretgia per\u00f2 van influir molt.<\/p>\n

Hi ha un fil que el connecta al Descartes, el cogito independent del cos, el racionalisme i la introspecci\u00f3 com a cam\u00ed per arribar a la veritat. La psique ja no \u00e9s l’al\u00e8 de l’organisme. La neuroci\u00e8ncia contempor\u00e0nia \u00e9s, en aquest sentit, un retorn a Homer, la ment \u00e9s inseparable del cos.<\/p>\n

Quan al segle XIX es vol crear una ci\u00e8ncia emp\u00edrica de la ment, s’agafa un terme \u2014”psyche”\u2014 que ja portava dos mil anys de c\u00e0rrega plat\u00f2nica i cristiana d’immaterialitat i immortalitat [amb la identificaci\u00f3 de les facultats i passions de l’\u00e0nima Antropologia filos\u00f2fica ]. Christian Wolff havia introduit el terme el 1732 amb la seva “Psicologia empirica” [Arist\u00f2til havai escrit “De Anima”]. \u00c9s a dir, es construeix una ci\u00e8ncia “naturalista” amb un nom que evoca exactament all\u00f2 que el naturalisme vol superar.<\/p>\n

Aix\u00ed quan el 1876 Dewey proposa la seva Classificaci\u00f3 Decimal<\/a>, la psicologia \u00e9s un apartat de la filosofia, el 150, no de les ci\u00e8ncies. El sistema est\u00e0 tan arrelat, que despr\u00e9s de 150 de recerca emp\u00edrica, segueix all\u00e0,\u00a0 Skinner, Piaget i Kahneman al costat de Hegel i Tom\u00e0s d’Aquino.<\/p>\n

Hist\u00f2ria<\/strong><\/a><\/p>\n