{"id":3259,"date":"2024-04-18T07:59:46","date_gmt":"2024-04-18T07:59:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3259"},"modified":"2026-03-18T17:55:40","modified_gmt":"2026-03-18T17:55:40","slug":"sensacions-i-percepcio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/","title":{"rendered":"Sensacions i percepci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a> \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#receptorssensacions\">Receptors sensacions<\/a> (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#interfase\">interfase<\/a>)\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">Percepci\u00f3<\/a>: Introducci\u00f3, les dimensions del m\u00f3n, la percepci\u00f3 de la realitat. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"receptorssensacions\">Sentits. Receptors<\/h2>\n<p><strong>Lleis del sistema sensorial<\/strong> (Psicof\u00edsica)<\/p>\n<ul>\n<li>hi ha un llindar m\u00ednim per que l&#8217;organisme respongui, i un llindar m\u00e0xim pel sobre del qual la resposta es desorganitza. L&#8217;energia \u00e9s m\u00ednima per la vista, o\u00efda i olfacte.<\/li>\n<li>hi ha un llindar diferencial, un m\u00ednim per que notem el canvi. [que dep\u00e8n de la magnitud total, segons la llei de Fechner S=klnE, S sensaci\u00f3, E est\u00edmul. <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Stevens%27s_power_law\">Stevens<\/a> la formul\u00e0 de manera m\u00e9s general el 1961 com S = k E<sup> \u03b1<\/sup>, on k dep\u00e8n de les unitats ][si apliquem logaritme, no \u00e9s exactament igual?]<\/li>\n<li>els llindars varien inversament a la densitat de punts receptors i la durada de l&#8217;est\u00edmul<\/li>\n<li>El proc\u00e9s pel qual l&#8217;energia de l&#8217;est\u00edmul (llum, so, qu\u00edmic, mec\u00e0nic) \u00e9s convertit en un senyal a les neurones s&#8217;anomena <strong>transducci\u00f3<\/strong>.<\/li>\n<li><strong>Percepci\u00f3 sublimina<\/strong>l. Anticipada per Leibniz, estudiada per Charles Sanders Peirce i Joseph Jastrow (1884), Boris Sidis (1898) i Otto Poetzl (1917), que va notar que imatges mostrades molt breument apareixien despr\u00e9s als somnis. El publicista James Vicary (1957) es va inventar que havia aconseguit augmentar les vendes de cocacola inserint al cinema fotogrames subliminals. I als films es va imaginar que es podia induir a assassinar, per exemple.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Pinillos, evoluci\u00f3 dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#sentits\">sentits<\/a> als animals]<\/p>\n<p><strong>Exteroreceptors<br \/>\n<\/strong>Situats a la superf\u00edcie del cos, \u00a0els cinc 5 sentits cl\u00e0ssics descrits ja des d&#8217;Arist\u00f2til tacte (i temperatura, dolor), vista, o\u00efda, gust i olfacte.<\/p>\n<ul>\n<li>Vista. Fotoreceptors que detecten intensitat i color. Fotoreceptors a 2000&#215;2000 pixels (retina), colors amb freq\u00fc\u00e8ncies entre 5000 (violeta) i 8000 (vermell) Angstroms, [intensitats?] camp de 53 graus + vista perif\u00e8rica. Hi hauria uns 120M de bastons i 6M de cons (detecci\u00f3 color), connectats als ganglis de la retina. (WK) Aquesta informaci\u00f3 es processa a la retina ja que al nervi \u00f2ptic nom\u00e9s hi ha 1.2M fibres.<\/li>\n<li>O\u00efda. Receptors mec\u00e0nics, ganglis espirals a la c\u00f2clea. Hi hauria de 30m a 50m neurones\u00a0 [el micr\u00f2fon, un a cada orella] Freq\u00fc\u00e8ncies entre 16 i 20.000 H, [intensitats?]<\/li>\n<li>Tacte. \u00b4[epidermis]. Receptors mec\u00e0nics pel tacte i pressi\u00f3.\u00a0 Entre discs de Merkel, corpuscles de Meissner i Pacini, terminals de Ruffini, es calcula que hi ha milers de receptors mec\u00e0nics per cent\u00edmetre quadrat, dels quals 200 serien nociceptors pel dolor. La densitat varia, per exemple, \u00e9s molt m\u00e9s alta a les puntes dels dits. Termoreceptors per calor i fred (milers). Nociceptors que envien senyals de dolor davant irritaci\u00f3 o ferida (milions). [Amb una estimaci\u00f3 de 2m<sup>2<\/sup> de superf\u00edcie, 2\u00b710<sup>4<\/sup> cm<sup>2<\/sup> i suposant 5\u00b710<sup>3<\/sup> sensors, tindr\u00edem 10<sup>8<\/sup> en total] [potser hi h a preproc\u00e9s com a la retina?] [&#8220;ralet, ralet, pica dineret!&#8221;]<\/li>\n<li>Olfacte. Receptors qu\u00edmics. An\u00e0lisi qu\u00edmica de part\u00edcules vol\u00e0tils en 5.000 tipus de qualitats amb 400 tipus diferents de receptors amb un total de 5-10M.<\/li>\n<li>Gust. Receptors qu\u00edmics. An\u00e0lisi qu\u00edmica de part\u00edcules en contacte d&#8217;una dissoluci\u00f3 amb saliva resultant 5 tipus. Hi hauria uns 5-10m papil\u00b7les gustat\u00f2ries cadascuna\u00a0 amb 50-100 c\u00e8l\u00b7lules receptors. [7mx70 ~ 50m]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">Interoceptors (Visceroceptors)<\/strong><\/p>\n<p>Situats als \u00f2rgans interns i vasos sanguinis, baroreceptors mec\u00e0nics per la pressi\u00f3, qu\u00edmics que detecten canvis en els nivells de pH, CO2 i O2.\u00a0Als intestins: Receptors mec\u00e0nics (baroceptors) que detecten el moviment i pressi\u00f3 a les parets. Receptors qu\u00edmics sobre nutrients i nivell de pH.\u00a0 Receptors immunol\u00f2gics que detecten pat\u00f2gens. Nociceptors que envien senyals de dolor en resposta a irritaci\u00f3 o ferida. Les c\u00e8l\u00b7lules que segreguen hormones envien senyals al cervell per regular la sensaci\u00f3 de gana o sacietat.<\/p>\n<p><strong>Proprioceptors<\/strong><br \/>\nReceptors mec\u00e0nics situats als m\u00fasculs, articulacions i o\u00efda interna. A cada una de les articulacions del cos (unes 15 de les extremitats m\u00e9s els moviments fins de mans, peus i columna) i els m\u00fasculs que les mouen es recull informaci\u00f3 sobre l&#8217;angle, velocitat i esfor\u00e7 del moviment. Equilibri, recullen el moviment, i posici\u00f3 del cos respecte de la gravetat.<\/p>\n<p><strong>Receptors d&#8217;hormones<br \/>\n<\/strong>Gana i set. Hipot\u00e0lem: Aqu\u00ed s&#8217;enlla\u00e7a el sistema endocr\u00ed amb el sistema nervi\u00f3s. Hi ha receptors per la Ghrelina (gana) i Leptina (sacietat), insulina (sucre), Corticotropina (estr\u00e8s), antidiur\u00e8tic (hidrataci\u00f3), Orexina (estar despert), Melanocortina (gana), neurop\u00e8ptids (gana i energia).<br \/>\nFatiga. Distribu\u00efts per tot el cos hi ha receptors per Cortisol (estr\u00e8s i fatiga), adrenalina (epinefrina i norepinmefrina, resposta d&#8217;alerta), Serotonina (neurotransmissor que regula l&#8217;\u00e0nim, son i gana), Dopamina (motivaci\u00f3), tiroides (energia i metabolisme), melatonina (alerta).<br \/>\nDesig sexual, libido. Testosterona i estrogens i dopamina s\u00f3n detectats per receptors al nucleus accumbens.<br \/>\nL&#8217;estimaci\u00f3 seria dif\u00edcil per\u00f2 seria al voltant dels milions.<\/p>\n<p><strong id=\"interfase\">La nostra &#8220;interfase&#8221;<br \/>\n<\/strong>[La nostra &#8220;finestra&#8221; al m\u00f3n exterior seria de l&#8217;ordre de 5M-20M, la nostra monitoritzaci\u00f3 mec\u00e0nica sobre moviment i digesti\u00f3 10m, la monitoritzaci\u00f3 de danys amb nociceptors 20M i la nostra monitoritzaci\u00f3 sobre la fisiologia a trav\u00e9s del sistema endocr\u00ed, de 5M. Un cervell artificial que volgu\u00e9s simular la nostra experi\u00e8ncia amb prou granularitat, hauria d&#8217;aportar un input de 10M]<\/p>\n<ul>\n<li>Vista: 126M de receptors a 1.2M neurones<\/li>\n<li>O\u00efda: 100m<\/li>\n<li>Tacte: 100M de receptors [potser menys neurones], potser 20M serien nociceptors.<\/li>\n<li>Olfacte: 7M<\/li>\n<li>Gust: 50m<\/li>\n<li>nociceptors [dolor]: 20M Salut, els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut\/#simptomes\">s\u00edmptomes<\/a><\/li>\n<li>Interoceptors intestins: estimaci\u00f3 2m<\/li>\n<li>Propioceptors musculars: estimaci\u00f3 5m<\/li>\n<li>Receptors d&#8217;hormones (gana, set, fatiga\/energia, desig sexual): 5M<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"percepcio\">Percepci\u00f3<\/h2>\n<p>[Estem desperts i atents al m\u00f3n, qu\u00e8 passa? Pinillos &#8220;la percepci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s psicof\u00edsic pel qual els est\u00edmuls se&#8217;ns manifesten com a m\u00f3n][Els receptors transformen un conjunt d&#8217;est\u00edmuls, externs i interns, en senyals a les neurones. Qu\u00e8 fa el cervell amb ells? Com es construeix un m\u00f3n de percepcions? De qu\u00e8 ens adonem? Com integrem les dades diverses en percepci\u00f3? Qu\u00e8 descartem i qu\u00e8 posem al centre de la nostra atenci\u00f3? Quin paper hi t\u00e9 l&#8217;aprenentatge, la mem\u00f2ria i les expectatives?]<\/p>\n<p>[El subjecte no \u00e9s una m\u00e0quina que percep passivament. La percepci\u00f3 \u00e9s part d&#8217;un proc\u00e9s de conducta, &#8220;mirar, identificar situaci\u00f3 i actuar&#8221;, amb una funci\u00f3 de cara a la superviv\u00e8ncia de l&#8217;organisme [encara que m\u00e9s endavant pugui apar\u00e8ixer &#8220;curiositat pura&#8221;, aquesta deriva de la necessitat de disposar d&#8217;una bona representaci\u00f3 del m\u00f3n]. [Podr\u00edem dir que, almenys inicialment, l&#8217;home no \u00e9s una m\u00e0quina de con\u00e8ixer sin\u00f3 una m\u00e0quina de menjar.] Aix\u00f2 vol dir que el subjecte no mira de manera indiferent i exhaustiva, sin\u00f3 que mira all\u00f2 que l&#8217;interessa. Hi ha doncs un estat d&#8217;alerta i una intencionalitat.<\/p>\n<p>[la percepci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un input. Es hi ha un aprenentatge perceptiu i una resposta perceptiva]<\/p>\n<p><strong>Introducci\u00f3 i model b\u00e0sic<br \/>\n<\/strong>[inventari previ, qu\u00e8 percebem? Objectes en l&#8217;espai amb formes i colors, olors, un m\u00f3n amb arbres, plantes i animals, edificis i persones. Gust i textura en el menjar, sons, el vent a la pell, el cop i la car\u00edcia, &gt;&gt; [[sembla que l&#8217;estudi de la percepci\u00f3 \u00e9s el m\u00f3n de FORA, i l&#8217;autopercepci\u00f3 serien les emocions ?]]<br \/>\n(WK) No rebem els senyals dels receptors de manera passiva, els seleccionem i agrupem segons certes regles.\u00a0 Est\u00e0 condicionat per l&#8217;aprenentatge, mem\u00f2ria, atenci\u00f3 i expectatives del subjecte. Es passa d&#8217;informaci\u00f3 de baix nivell a informaci\u00f3 d&#8217;alt nivell [ex, de p\u00edxels a formes i conceptes. La complexitat d&#8217;aquest proc\u00e9s s&#8217;ha posat de manifest en la dificultat que ha tingut la AI per que els sistemes reconeguessin objectes.]<br \/>\nEs pot debatre si la informaci\u00f3 sensible \u00e9s prou rica per inegrar-se en una percepci\u00f3 o b\u00e9 si es tracta d&#8217;un proc\u00e9s en que tenim una hip\u00f2tesi sobre el m\u00f3n i la sotmetem a prova.<br \/>\nModel: Un objectes del m\u00f3n real, est\u00edmul o <strong>objecte distal<\/strong>, interactua amb els receptors intercanviant energia o reaccions qu\u00edmiques. Els receptors ho transformen a activitat neuronal, <strong>transducci\u00f3<\/strong>, un est\u00edmul proximal que el cervell processa recreant una imatge de l&#8217;objecte distal, la percepci\u00f3. [ex. veure una sabata, interpretar un so determinat com &#8220;est\u00e0 sonant el tel\u00e8fon&#8221;, que segons l&#8217;expectativa podria ser, la meva filla de qui estic esperant la trucada].<br \/>\n(Pinillos) Cal recordar amb M\u00fcller que el que &#8220;sentim&#8221; ho defineix el receptor [seran sons si arriba pel nervi auditiu, imatges si pel nervi \u00f2ptic, podr\u00edem substituir la realitat exterior per impulsos als terminals]. No rebem dades sensorials que integrem de manera conscient. Aix\u00f2 ho hem fet a un nivell profund i el que ens arriben ja s\u00f3n percepcions [objectes amb forma i color] i \u00e9s nom\u00e9s per abstracci\u00f3 que arribem a les qualitats prim\u00e0ries [forma i color]. L&#8217;est\u00edmul no ho \u00e9s fins que arriba al cervell. Quan es forma el percept cal considerar-ho una resposta, a desgrat dels conductistes, una resposta tan v\u00e0lida com un moviment.<\/p>\n<p><strong>[Les &#8220;dimensions&#8221; del m\u00f3n, escenari, esdevenir, significat]<\/strong><br \/>\n[(Pinillos) Hi ha dues experi\u00e8ncies b\u00e0siques del m\u00f3n que se&#8217;ns d\u00f3na, el sincr\u00f2nic, com trobem el m\u00f3n en un moment donat, objectes en l&#8217;espai, i el diacr\u00f2nic, el corrent de consci\u00e8ncia.]<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Configuraci\u00f3 i Gestalt<\/strong><br \/>\nL&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#gestalt\">escola de la Gestalt<\/a> va mostrar que perceb\u00edem el m\u00f3n [objectes en l&#8217;espai] segons unes determinades lleis que ens presenten objectes i no una suma d&#8217;est\u00edmuls. [la suma es faria a nivell inconscient? Potser la noci\u00f3 de representaci\u00f3 distribu\u00efda de xarxes neuronals en pot donar ra\u00f3]<\/li>\n<li><strong id=\"correntconsciencia\" style=\"font-size: 1rem;\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/a><br \/>\n<\/strong>Henri Bergson en filosofia i <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#wjames\">William James<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> als seus Principles of Psychology han indicat que l&#8217;experi\u00e8ncia consisteix en un &#8220;camp organitzat figuralment&#8221; i un esdevenir sense interrupci\u00f3. Els canvis d&#8217;un moment a l&#8217;altre en la qualitat de la consci\u00e8ncia mai no s\u00f3n abruptes [i la sorpresa?]. Encara que hi hagi una interrupci\u00f3, la consci\u00e8ncia se sent com a formant part del mateix jo [<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">invariants<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">].<\/span><\/li>\n<li><strong>Significaci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Pinillos aqu\u00ed \u00e9s poc clar 199] Hi ha una relaci\u00f3 entre l&#8217;activitat perceptiva i la intel\u00b7lig\u00e8ncia del subjecte. El percebut t\u00e9 un significat i es pot considerar una forma de coneixement [s&#8217;enmarca en el model del m\u00f3n que tenim, conmfirmant-lo o corregint-lo.]. Experiments de figures ambig\u00fces com la jove\/sogra, conill\/\u00e0nec.\u00a0 El significat s&#8217;emmarca en les expectatives del subjecte. Pinillos recupera la distinci\u00f3 escol\u00e0stica entre la <em>simplex aprehensio<\/em>, [rebem dada] i el <em>iudicium<\/em> que \u00e9s quan ens pronunciem dient qu\u00e8 \u00e9s.<br \/>\n[Com que la percepci\u00f3 \u00e9s intencional i est\u00e0 afectada per la motivaci\u00f3 i interessos del subjecte, la situaci\u00f3 social i cultural (biografies H6XXX, H9XXX) pot influenciar-la. Tal com d\u00e8iem abans, almenys inicialment, l&#8217;home no \u00e9s una m\u00e0quina de con\u00e8ixer, sin\u00f3 de menjar, i els objectes percebuts rebien un cert valor de cara a la superviv\u00e8ncia. Aix\u00ed el nombre d&#8217;hores en dej\u00fa es correlaciona amb les respostes perceptives relacionades amb l&#8217;aliment [La percepci\u00f3 no \u00e9s neutre sin\u00f3 que l&#8217;atenci\u00f3 dirigida s&#8217;at\u00e9n a les necessitats. Aix\u00ed els primitius no classifiquen les plantes com ho farien els bot\u00e0nics sin\u00f3 en comestible, \u00fatil, indiferent i perillosa]. Un altre experiment mostra que, amb monedes de la mateixa mida, es veuen m\u00e9s grans les que tenen m\u00e9s valor.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La percepci\u00f3 de la realitat<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Percepci\u00f3 d&#8217;<strong>objectes<\/strong> i figures. Objecte permanent. Segueixen les lleis d&#8217;organitzaci\u00f3 de configuraci\u00f3 que va descobrir la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#gestalt\">Gestalt<\/a>, figura sobre fons, agrupaci\u00f3, etc. A m\u00e9s de la integraci\u00f3 figural [organitzaci\u00f3 de les dades espacials en una estructura figura-fons], hi ha una integraci\u00f3 temporal que permet a l&#8217;organisme de fer durar les seves configuracions perceptives a desgrat de les variacions inevitables de l&#8217;estimulaci\u00f3 [correspondria al temps de la mem\u00f2ria sensible &lt;1s? Aix\u00f2 voldria dir que tota dada que rep la nostra atenci\u00f3 ocupa un quantum m\u00ednim de temps? Aix\u00f2 implicaria a m\u00e9s que mentre dura aquesta ocupaci\u00f3 no estem disponibles per a una altra dada? No vol dir tamb\u00e9 que el flux de consci\u00e8ncia, si b\u00e9 no s&#8217;interromp, est\u00e0 compost per unitats discretes d&#8217;una mida m\u00ednima?][La realitat consisteix en objectes que es mouen en l&#8217;espai]<br \/>\n[L&#8217;adquisici\u00f3 de l&#8217;objecte permanent \u00e9s un cas d&#8217;aprenentatge perceptiu, [estadis Piaget, Gesell]<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 de <strong>relacions<\/strong><br \/>\nEs obvi que en l&#8217;adquisici\u00f3 de l&#8217;objecte permanent s&#8217;han adquirit tamb\u00e9 relacions entre les parts i dades sensibles, m\u00e9s que no pas valors absoluts. [Aix\u00ed podem recon\u00e8ixer una figura humana redu\u00efda encara que no tingui els valors normals, com \u00e9s el cas de ninots i nines]. L&#8217;adquisici\u00f3 de relacions no era gaire acceptada per conductistes que, en principi, nom\u00e9s acceptarien est\u00edmuls purs. La prova de que no \u00e9s aix\u00ed \u00e9s que es poden entrenar gallines perqu\u00e8 responguin a una relaci\u00f3, per exemple, la difer\u00e8ncia d&#8217;intensitat de gris entre dues targes. La resposta dep\u00e8n de la relaci\u00f3, no de la intensitat absoluta de gris.<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 de <strong>mida, profunditat i espai<\/strong>. En principi la mida de l&#8217;objecte ve donat per la mida de la imatge retinal. Aix\u00f2 es veu alterat pel fet que tendim a mantenir constant la mida de l&#8217;objecte respecte de petites variacions (Thouless 1931: una moneda inclinada \u00e9s una elipsi que seguim veient rodona). La percepci\u00f3 de l&#8217;espai on es troben els objectes es fa per la vista [camp visual i posicions relatives de les imatges dels objectes, la nitidesa i velocitat de moviment segons la llunyania, la variaci\u00f3 amb la dist\u00e0ncia segons les lleis de la perspectiva] i es complementa amb d&#8217;altres dades com l&#8217;esfor\u00e7 d&#8217;acomodaci\u00f3 dels ulls, l&#8217;equilibri per [referir la vertical i l&#8217;horitzontal], el so [eco i ac\u00fastica de l&#8217;espai com els ratpenats], etc. [La percepci\u00f3 dels objectes en diferents punts de l&#8217;espai s&#8217;hauria de complementar amb la manipulaci\u00f3 d&#8217;objectes r\u00edgids, despla\u00e7aments i rotacions que faran intu\u00eftiva la geometria de l&#8217;espai euclidi\u00e0 (M3210)] [La conservaci\u00f3 de relacions de la forma dels cossos en diferents punts de l&#8217;espai, adquirida per a.perceptiu H1836, recull de manera impl\u00edcita les lleis de transformacions projectives (M3240). La manipulaci\u00f3 dels cossos r\u00edgids equival a transformacions de congru\u00e8ncia [el cos ocupa els mateixos espais] (M3210). \u00c9s a trav\u00e9s d&#8217;aquesta manipulaci\u00f3 i l&#8217;experi\u00e8ncia del nostre propi cos movent-se en l&#8217;espai que la geometria de l&#8217;espai euclidi\u00e0 ser\u00e0 intu\u00eftiva per nosaltres.]<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 del <strong>moviment<\/strong>. Es combina una integraci\u00f3 del moviment de la imatge en la retina amb la percepci\u00f3 del moviment muscular que fa girar el cap i els ulls [A ull constant el moviment de la imatge correspon al de l&#8217;objecte]. D&#8217;altres modalitats poden ser la percepci\u00f3 de despla\u00e7aments de cossos al llarg de la nostra pell o la percepci\u00f3 del despla\u00e7ament del nostre propi cos on, a m\u00e9s de la vista hi intervenen l&#8217;equilibri i els propioceptors musculars (H16xx). [Aqu\u00ed percebem la variaci\u00f3 de la relaci\u00f3 de la figura sobre un fons, el prototipus seria un punt que es despla\u00e7a al llarg d&#8217;una recta graduada].<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 del <strong>temps i el canvi<\/strong>. [A m\u00e9s del canvi que suposa el despa\u00e7ament en l&#8217;espai, hi ha el canvi qualitatiu. En el canvi, hi ha una part que varia mentre que una altra es conserva. Aix\u00ed percebem la realitat com un continu, tant per les relacions simult\u00e0nies entre objectes coexistents en l&#8217;espai, com pels fets que es van succeint. En el canvi de color o temperatura es conserva la forma. En el creixement d&#8217;una planta o una \u00e0nima, almenys entre moments no gaire distants, es conserven les proporcions entre les parts. La realitat no \u00e9s un seguit de diapositives aleat\u00f2ries sin\u00f3 quelcom compacte i continu. Un altre aspecte unificador de l&#8217;experi\u00e8ncia de la realitat \u00e9s la conservaci\u00f3 del &#8220;jo&#8221; com a espectador i actor. Tot acte perceptiu \u00e9s un &#8220;jo veig&#8221; i aquesta \u00e9s una relaci\u00f3 que es conserva ja que jo m&#8217;autoidentifico cont\u00ednuament]. D&#8217;una banda es pot dir que el temps &#8220;es presenta com l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;esdevenir, un fluir existencial que no es pot aturar, fent del present una transici\u00f3 incapturable entre l&#8217;abans i el despr\u00e9s&#8221; [per\u00f2 el fet que les percepcions durin un m\u00ednim de temps, donaria una unitat m\u00ednima durant la qual les coses es mantindrien constants i que podr\u00edem identificar com a present]. De l&#8217;altra tenim el temps cient\u00edfic mesurat usant com a patr\u00f3 un sistema amb canvis regulars com pot ser el p\u00e8ndol [el temps \u00e9s percepci\u00f3 de canvi i encara que sovint tendim a pensar-lo com una magnitud espacial, aquesta transposici\u00f3 duu a extrapolacions no sempre l\u00edcites, com el viatge en el temps].<br \/>\nCom a percepci\u00f3 del canvi, el present seria l&#8217;interval durant el qual les coses es mantenen constants i per tant la seva durada varia segons el que estiguem observant; pot ser el pols, la respiraci\u00f3 (percepci\u00f3 interna del temps). Aquests intervals, unitats &#8220;ara&#8221; poden arribar fins als 5 segons. Els experiments de laboratori (P 191) mostren que se sobreestima la durada d&#8217;intervals menors a un segon i s&#8217;infraestima la dels altres. Si el que observem no s\u00f3n fenomens fisiol\u00f2gics sino els canvis de records, viv\u00e8ncies o emocions, el seguit d'&#8221;ara&#8221;s \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil d&#8217;establir.<br \/>\nL&#8217;organisme t\u00e9 capacitat d&#8217;estimar aproximadament intervals de temps m\u00e9s llargs mitjan\u00e7ant els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">ritmes circadiaris<\/a>\u00a0 que tenen una durada d&#8217;unes 24 hores.\u00a0 Es diu que amb l&#8217;edat el temps passa m\u00e9s de pressa. Tamb\u00e9 passa el mateix quan l&#8217;experi\u00e8ncia viscuda \u00e9s interessant i absorbeix la nostra atenci\u00f3 [els estius de petit eren infinits. Ser\u00e0 que hi ha menys intervals de rep\u00f2s. I l&#8217;experi\u00e8ncia contemplativa on els instants s\u00f3n plens i alhora freguen la intemporalitat?].<\/li>\n<li>percepci\u00f3 de la <strong>realitat social<br \/>\n<\/strong>[Pinillos sembla que tracta, no la percepci\u00f3 d&#8217;altres persones sin\u00f3 la influ\u00e8ncia del context cultural, per exemple que, a igualtat de mida, les monedes que sabem que tenen m\u00e9s valor s\u00f3n percebudes com a m\u00e9s grans]<br \/>\n(WK) La percepci\u00f3 social o interpersonal tracta de com ens formem impressions i fem infer\u00e8ncies [atribu\u00efm estats interns] sobre l&#8217;altra gent. Avaluem situacions que situem en un marc de normes socials. A partir de l&#8217;expressi\u00f3 del rostre, del to de veu o la postura del cos podem inferir les emocions de l&#8217;altre. El que atribu\u00efm als altres est\u00e0 influ\u00eft per la nostra situaci\u00f3. (Firtz Heider 1958) Per exemple, els que tenen una bona posici\u00f3 atribueixen a mancances internes i no a factors externs la pobresa d&#8217;altres persones.\u00a0 (fem hip\u00f2tesis sobre factors interns o externs (situaci\u00f3)).<br \/>\nParla: els oients s\u00f3n capa\u00e7os de distingir mots en condicions molt diverses [soroll ambient, diferent afinaci\u00f3 i accent] Es t\u00e9 en compte tamb\u00e9 el moviment dels llavis. Podem recon\u00e8ixer un mot encara que manqui un fonema.<br \/>\nRostres: reconeixem els rostres i les seves expressions (Darwin i l&#8217;expressi\u00f3 de les emocions).<br \/>\nEl tacte: el tacte afectiu \u00e9s processat de manera diferent.<br \/>\n[ La percepci\u00f3 dels altres subjectes com a diferents dels objectes, obeeix a l&#8217;observaci\u00f3 de semblan\u00e7a cultural i de conducta. La infer\u00e8ncia perceptiva els atribuiria una consci\u00e8ncia semblant a la que jo experimento.) \u00d2bviament la difer\u00e8ncia fonamental amb els altres objectes i animals \u00e9s que els subjectes parlen i que tenen una vida interrelacionada. Per\u00f2 fins i tot a nivell subsimb\u00f2lic sembla que es pot parlar d&#8217;una percepci\u00f3 de la realitat social.] [&gt;&gt; la q\u00fcesti\u00f3 del solipsism.<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 de <strong>decidir<\/strong> [agency]<br \/>\nAdonar-se d&#8217;haver pres una decisi\u00f3. Els esquizofr\u00e8nics no la tenen. L&#8217;experiment de Libet de 1983 mostra un retard entre l&#8217;activitat neuronal i la consci\u00e8ncia d&#8217;haver pres la decisi\u00f3.<\/li>\n<li>[(invscons 1751)A partir dels esquemes de les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#representaciodistribuida\">xarxes neuronals<\/a> adquirim objectes permanents, seq\u00fc\u00e8ncies causa-efecte i situacions. Percebem la realitat com a un conjunt d&#8217;objectes en l&#8217;espai, amb propietats diverses, els que es poden tocar, menjar, com es mouen. Percebem regularitats i seq\u00fc\u00e8ncies causa-efecte segons les accions que fem. Acabem tenint un model del m\u00f3n, del que \u00e9s esperable]<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#aperceptiu\"><strong>Aprenentage perceptiu<\/strong><\/a><br \/>\n(Pinillos 195) Els experiments de Senden amb pacients operats de cataractes (1932) que en recuperar la vista, inicialment no copsaven els objectes tal com predeia la Gestalt, no identificaven un gat, o les mides d&#8217;uns llistons. William James ja havia dit que un nou nat tenia una confusi\u00f3 d&#8217;est\u00edmuls. [Fins que no anem veient qu\u00e8 es repeteix i qu\u00e8 no). Antecedents tamb\u00e9 de Berkeley, Locke i Voltaire. [Interpretem correctament la informaci\u00f3 visual gr\u00e0cies a la interacci\u00f3 f\u00edsica. Aquests experiments dels 60s indiquen el mateix que el moviment <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Embodied_cognition\">embodied cognition<\/a>]<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\"><strong>Teories<\/strong><br \/>\n<\/span><\/p>\n<ul>\n<li>Estructuralisme de Wundt i Titchener. Es proposaven descobrir l&#8217;estructura de la ment, mirant de trobar els seus components elements i com s&#8217;integraven. Es presentava un objecte i es preguntava sobre la forma, color, totes les qualitats elementals. A partir d&#8217;aqu\u00ed, l&#8217;associaci\u00f3 havia de donar ra\u00f3 de la construcci\u00f3 de l&#8217;objecte percebut.<\/li>\n<li>La Gestalt mostrar\u00e0 que el que es presenta a la consci\u00e8ncia \u00e9s el tot i que arribem a les qualitats elementals per abstracci\u00f3 [vol dir que la integraci\u00f3 dels est\u00edmuls es fa sense ser-ne conscient]<\/li>\n<li>El Funcionalisme de James relaciona la percepci\u00f3 amb les intencions i motivacions del subjecte; aix\u00ed s&#8217;explicaria perqu\u00e8 percebem algunes coses i d&#8217;altres no (enfoquem al que ens interessa, filtrem, no ho recollim tot).<\/li>\n<li>Bruner i Postman (1949) fan notar la import\u00e0ncia de les expectatives, (tenim unes hip\u00f2tesis sobre el que ens envolta que es veuen confirmades o corregides).<\/li>\n<li>Donald <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#hebb\">Hebb<\/a> (1949), hip\u00f2tesi de la plasticitat de les neurones en l&#8217;aprenentatge perceptiu.<\/li>\n<li>Gibson a &#8220;The Ecological Approach to Visual Perception&#8221; (1979) defensa que la percepci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s directe sense necessitat d&#8217;una elaboraci\u00f3 cognitiva complexa. L&#8217;entorn proposa unes possibilitats d&#8217;interactuar, de fer-se accessible (affordance). Una cadira per seure, un m\u00e0nec d&#8217;una porta per estirar. T\u00e9 a veure amb el que m\u00e9s tard se&#8217;n dir\u00e0 &#8220;usabilitat&#8221;. Els est\u00edmuls de l&#8217;entorn presenten uns invariants que poden ser detectats [les formes de la sensibilitat de Kant no s&#8217;ho poden inventar tot, els \u00f2rgans de la sensibilitat han evolucionat per adequar-se als invariants de la realitat]. M\u00e9s que no pas basar-se en un model o imatge mental interior, la percepci\u00f3 es construiria a partir de la interacci\u00f3 amb l&#8217;entorn.<\/li>\n<li>Pinillos, resposta perceptiva:&#8221;Una percepci\u00f3 \u00e9s una resposta amb la mateixa entitat psicol\u00f2gica, si no m\u00e9s, que la reacci\u00f3 muscular que es vulgui. El que \u00e9s, a desgrat de conductistes, \u00e9s una resposta interior, o millor dit, un acte d&#8217;experi\u00e8ncia, que el cas de la percepci\u00f3 pot tenir car\u00e0cter de resposta, i en de la imaginaci\u00f3 i el pensament pot tenir-lo de proposta.&#8221;[tindr\u00e0 car\u00e0cter de resposta ja que \u00e9s la reacci\u00f3 a un input sensible (H1600), reacci\u00f3 que es fa d&#8217;una manera o altra segons l&#8217;aprenentatge perceptiu. La sortida del proc\u00e9s perceptiu -patr\u00f3 xarxa- pot ser l&#8217;entrada per un altre proc\u00e9s.]\u00a0[Podr\u00edem parlar doncs de resposta perceptiva (H1930) com al resultat del proc\u00e9s pel qual les dades sensibles activen un patr\u00f3 estable o esquema. No nom\u00e9s tindrem respostes estrictament perceptives en el sentit de la formaci\u00f3 d&#8217;imatges corresponents a objectes externs, sin\u00f3 tamb\u00e9 respostes afectives que correspondran a la formaci\u00f3 d&#8217;estats afectius determinats].<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#representaciodistribuida\">Representacions distribu\u00efdes i esquema<\/a> a Parallel Distributed Processing.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Q\u00fcestions<\/h2>\n<p><strong>Epistemologia<\/strong><br \/>\n[Els sentits i la percepci\u00f3, s\u00f3n un acc\u00e9s a la realitat tal com \u00e9s?]<br \/>\n<strong>Antiguitat<\/strong>: Emp\u00e8docles, Dem\u00f2crit i Epicur van proposar que la percepci\u00f3 consistia en la interacci\u00f3 dels elements o \u00e0toms emesos pels objectes, amb els \u00f2rgans del cos. Plat\u00f3 contraposava el coneixement de veritats matem\u00e0tiques i morals amb la informaci\u00f3 imperfecta dels sentits. Arist\u00f2til identifica mat\u00e8ria i forma i estableix com els \u00f2rgans capten la forma dels objectes. Els estoics ho van comparar amb la impressi\u00f3 que un segell deixava en una tauleta de cera. Els esc\u00e8ptics van remarcar que els sentits ens poden enganyar i que cal suspendre els judicis [fins a fer m\u00e9s proves?].<br \/>\n<strong>Moderna<\/strong>. Locke (1632\u20131704), la ment \u00e9s una tabula rasa i tot el coneixement arriba a trav\u00e9s dels cinc sentits. Hume (1711\u20131776) indica que rebem impressions a trav\u00e9s dels sentits i formem idees a partir d&#8217;elles, per\u00f2 no podem afirmar gaire res del cert [si el sol sortir\u00e0 dem\u00e0]. Thomas Reid (1710\u20131796) s&#8217;adhereix a una filosofia del sentit com\u00fa i &#8220;direct realism&#8221; donant per bo el que ens d\u00f3na la percepci\u00f3. Descartes\u00a0 (1596\u20131650) parteix del dubte sobre el que ens arriba pels sentits i afirma que el coneixement vertader nom\u00e9s arriba per la ra\u00f3. Spinoza i Leibniz insistiran en l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;idees innates que no hem rebut pels sentits. Kant a la filosofia cr\u00edtica explica les idees innates com a [incrustades] en la nostra sensibilitat.<br \/>\nContempor\u00e0nia. La fenomenologia de Husserl voldria centrar-se en l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva i no en la discussi\u00f3 metaf\u00edsica [per\u00f2 no aclareix res]. El pragmatisme de Peirce, William James i Dewey remarquen que el que compta \u00e9s si la idea que tenim sobre el m\u00f3n tal com ens la donen les percepciosn, funciona o no, si ens permet predir i actuar sobre ell. \u00a0[un cop prenem les precaucions necess\u00e0ries per evitar unes poques il\u00b7lusions \u00f2ptiques, de qu\u00e8 serveixen les distincions entre realitat en s\u00ed i realitat fenom\u00e8nica?]<\/p>\n<p><strong>Informaci\u00f3 vs experi\u00e8ncia<\/strong><br \/>\nL&#8217;experi\u00e8ncia de la qualitat sensible, juntament amb les emocions, aporta un component que va m\u00e9s enll\u00e0 de la simple informaci\u00f3. Cervell:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#conscienciaqualia\">Consci\u00e8ncia i qualia<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/tf\/filo\/treball1.htm\">Els exemples en la filosofia de la ment<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Notes<\/strong><br \/>\n(2010411 sensacions i emocions [les experi\u00e8ncies rarament deuen ser informaci\u00f3 sensorial pura, un color, una olor; deuen anar lligades a plaer-desagradable i records biogr\u00e0fics.<br \/>\n[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-palau-de-la-memoria\/\">El palau de la mem\u00f2ria<\/a>] [ qu\u00e8 passa quan pensem, veiem imatges? potser escenes? escoltem la nostra veu en un mon\u00f2leg interior? <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2023\/01\/16\/how-should-we-think-about-our-different-styles-of-thinking\">NY<\/a><br \/>\n[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/edmund-burke-a-philosophical-inquiry-into-the-origin-of-our-ideas-of-the-sublime-and-beautiful\/\">Edmund Burke<\/a> fa un rep\u00e0s de tots els sentits i els efectes que tenen quant a la bellesa i el sublim]<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana \u00a0 L&#8217;experi\u00e8ncia humana\u00a0 Psicologia Receptors sensacions (interfase)\u00a0 Percepci\u00f3: Introducci\u00f3, les dimensions del m\u00f3n, la percepci\u00f3 de la realitat. Q\u00fcestions Sentits. Receptors Lleis del sistema sensorial (Psicof\u00edsica) hi ha un llindar m\u00ednim per que l&#8217;organisme respongui, i un llindar m\u00e0xim pel sobre del qual la resposta es desorganitza. L&#8217;energia \u00e9s m\u00ednima per la &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Sensacions i percepci\u00f3&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3259"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3259"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3259\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3259"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3259"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3259"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3259"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3259"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}