{"id":3301,"date":"2024-05-22T08:14:27","date_gmt":"2024-05-22T08:14:27","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3301"},"modified":"2026-04-29T11:56:59","modified_gmt":"2026-04-29T11:56:59","slug":"anatomia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/","title":{"rendered":"Anatomia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#esquelet\">Esquelet<\/a> (211 ossos). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#smuscular\">Sistema muscular<\/a> (&gt;600). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#scirculatori\">Sistema circulatori<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#toraxabdomen\">\u00d2rgans cavitat tor\u00e0cica i abdominal<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#ocap\">\u00d2rgans del cap<\/a> (sentits i digestius). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#epidermis\">Epidermis<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introducci\u00f3\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>L&#8217;home pertany a l&#8217;ordre dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/primats\/\">primats<\/a>\u00a0 dins de la classe <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mamifers\/\">mam\u00edfers<\/a> dels vertebrats. Hi trobem els deu (onze si posem a part l&#8217;immune) sistemes d&#8217;\u00f2rgans localitzats en diverses parts d&#8217;un cos sostingut per un esquelet. Aquest esquelet ha desenvolupat un cap i quatre extremitats a partir de la columna vertebral, amb les parts m\u00f2bils gr\u00e0cies a un conjunt de m\u00fasculs controlats pel sistema nervi\u00f3s. Els \u00f2rgans s&#8217;allotgen en quatre cavitats, tor\u00e0cica, abdominal (cavitat ventral), craneal i espinal (cavitat dorsal).<\/p>\n<p>Percentatges de pes: pell i m\u00fasculs (56%), V\u00edsceres (34%), Cervell (2%), esquelet (8%).\u00a0Un nad\u00f3 t\u00e9 un 75% d&#8217;aigua, percentatge que baixa a 63% al jove var\u00f3 (53% dona) i un 53% i 46% en els madurs.\u00a0La sang \u00e9s un 8% del pes total.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/howardshatzhomes.png\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/homes.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"683\" \/><\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/howardshatzdones.png\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/dones.jpg\" alt=\"\" width=\"930\" height=\"176\" \/><\/a><\/p>\n<p>(Howard Shatz)<\/p>\n<p>(WK) El cos hum\u00e0 t\u00e9 de l&#8217;ordre de 30 10<sup>12<\/sup> c\u00e8l\u00b7lules humanes i un nombre semblant de no humanes. Les c\u00e8l\u00b7lules resideixen en un espai format per col\u00b7lagen i fluids.\u00a0 n un cos d&#8217;uns 70kg, 45 correspondrien a c\u00e8l\u00b7lules humanes i 25 a no humanes i no cel\u00b7lular.<\/p>\n<p>El <a href=\"https:\/\/data.humancellatlas.org\/\">Human Cell Atlas<\/a> ha estudiat 67M de c\u00e8l\u00b7lules de 10m individus, identificat milers de tipus\u00a0 classificats en 18 grups (Adip\u00f3s, pit, desemvolupament, ull, diversitat gen\u00e8tica, intestins, cor, sistema immune, rony\u00f3, fetge, pulm\u00f3, m\u00fascul i esquelet, sistema nervi\u00f3s, oral i craneofacial, organoid, p\u00e0ncrees, reproducci\u00f3, pell).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"esquelet\">Esquelet<\/h2>\n<p>Hi ha 211 ossos: 22 al crani, 33 v\u00e9rtebres a la columna, 12 parells de costelles i estern\u00f3 (25), extremitats superiors (68) i inferiors (63).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/esquelet.png\" width=\"330\" height=\"638\" \/><\/p>\n<p><strong>Teixit<\/strong><br \/>\nL&#8217;os est\u00e0 envoltat pel teixit compacte disposat en estructures cil\u00edndriques (sistema de Havers) travessat per vasos sanguinis i canals per on circulen els productes metab\u00f2lics. Les capes externa i interna (periosti i endosti) generen noves c\u00e8l.lules pel creixement en di\u00e0metre. Dins hi ha el teixit esponj\u00f3s amb la medula \u00f2ssia que genera els gl\u00f2buls rojos.<br \/>\nEn un os llarg hi ha dos caps als extrems (ep\u00edfisis) entre els quals hi ha la di\u00e0fisi. Uns cart\u00edlags de conjunci\u00f3 permeten el creixement longitudinal. Els cart\u00edlags de l&#8217;ep\u00edfisi permeten l&#8217;articulaci\u00f3 lubrificats pel l\u00edquid sinovial.<br \/>\nLa subst\u00e0ncia org\u00e0nica (oste\u00efna) arriba a un 30% del pes mentre que la resta \u00e9s aigua i sals minerals, principalment fosfat de cal\u00e7.<br \/>\nA m\u00e9s dels ossos llargs hi ha els curts (v\u00e9rtebres, mans i peus) i els plans (crani, omoplat, estern\u00f3). Tenim l&#8217;esquelet axial i l&#8217;apendicular (extremitats).<\/p>\n<p><strong>Esquelet axial<\/strong> (80): crani (29), Columna (26), T\u00f2rax (25)<\/p>\n<p><strong>Crani<\/strong><br \/>\nFrontal, Occipital, parietals, temporals, esfenoide, etnoide (8). Os malar, maxilars superiors (2), maxilar inferior (1), zigom\u00e0tic [p\u00f2mul] i altres: cart\u00edleg nasal (2) i lacrimals (2), orella (6), iode al coll<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/calavera.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p><strong>Columna<\/strong><br \/>\nV\u00e9rtebres cervicals (7), dorsals (12), lumbars (5), sacro\u00a0 i coxis.<br \/>\nLes cervicals formen el coll. La que sost\u00e9 el cap s&#8217;anomena atlas, la segona \u00e9s l&#8217;axis. Estan articulades. Les dorsals estan connectades a les costelles. Tenen un sortint enrera (ap\u00f2fisi espinosa) i dos als costats (ap\u00f2fisis transverses). Estan connectades per cart\u00edlags. Les v\u00e9rtebres del sacro i coxis estan soldades.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/columnavertebral.png\" width=\"120\" height=\"412\" \/><\/p>\n<p><strong>T\u00f3rax<\/strong><br \/>\n12 parelles de costelles i l&#8217;est\u00e8rnum.<br \/>\nEls primers set parells s\u00f3n costelles de deb\u00f3, unides a l&#8217;estern\u00f3 per un cart\u00edlag propi, els tres seg\u00fcents s\u00f3n costelles falses unides a l&#8217;estern\u00f3 pel cart\u00edlag de la setena. Els dos darrers parells s\u00f3n costelles flotants que no s&#8217;uneixen a l&#8217;estern\u00f3 i es dilaten en la inspiraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Esquelet apendicular [extremitats]<\/strong> (126): clav\u00edcula i om\u00f2plat (4), bra\u00e7os (60), pelvis (2) cames (60)<\/p>\n<p><strong>Extremitats superiors<\/strong> 64 (4+30+30)<br \/>\nClav\u00edcula, omoplat (4). Bra\u00e7, h\u00famer, radio, c\u00fabito (3). Mans (27), carp(8), metacarp (5), falanges(14, 3 als quatre dits i dos al polze).<br \/>\nLa clav\u00edcula est\u00e0 unida a l&#8217;estern\u00f3 d&#8217;una banda i es recolza en l&#8217;omoplat que conecta amb les costelles per uns m\u00fasculs. Junts formen la cintura escapular. A l&#8217;articulaci\u00f3 del bra\u00e7, el c\u00fabito, extern i m\u00e9s llarg, s&#8217;uneix a l&#8217;h\u00famer (del colze al dit petit). El radi pot girar al voltant quan ho fa el canell (carp) passant de supinaci\u00f3 (m\u00e0 palmell) a creuar-se en la pronaci\u00f3. La m\u00e0 t\u00e9 27 ossos, tars, metatars i els dits amb tres falanges cada un llevat del polze.<\/p>\n<p><strong>Extremitats inferiors<\/strong> (62) pelvis 2, cames 4 peu 26<br \/>\nOsos coxals o il\u00edac (2), f\u00e8mur, r\u00f2tula, t\u00edbia, peron\u00e9 (4), tars (7), metatars (5), falanges(14) (3+2&#215;30).<br \/>\nEls ossos il\u00edacs estan soldats formant la pelvis on s&#8217;allotja el cap del f\u00e8mur que s&#8217;articula al genoll amb la t\u00edbia. El peron\u00e9, m\u00e9s petit, est\u00e0 unit a la t\u00edbia i no pot girar com el radi.<\/p>\n<p><strong>Articulacions<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Ossos sense moviment a la uni\u00f3 (sinartrosi) com les sutures del crani i la t\u00edbia i el peron\u00e9.<\/li>\n<li>Articulacions cartilaginoses (ossos del pubis)\n<ul>\n<li>Articulacions sinovials amb cavitat articular. Aquestes darreres es classifiquen aix\u00ed (AF 9)<\/li>\n<li>1. Troclear, tipus frontissa, monoaxial, flexi\u00f3 i extensi\u00f3 (colze i dits).<\/li>\n<li>2. Trocoide, pivot, rotaci\u00f3, monoaxial (r\u00e0dio i c\u00fabito).<\/li>\n<li>3. Artrodia, lliscant (carpo, tarso, costelles i v\u00e9rtebres).<\/li>\n<li>4. Cond\u00edlea, el\u00edptica permetent flexi\u00f3 i rotaci\u00f3, biaxial (Occipital sobre atlas, radi i carpo). Tamb\u00e9 el polze.<\/li>\n<li>5. Enartrosi, en allotjament esf\u00e8ric, triaxial (genoll, espatlla).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"smuscular\">Sistema muscular<\/h2>\n<p>Els m\u00fasculs s\u00f3n feixos de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/#musculs\">fibres musculars<\/a> formades per c\u00e8l\u00b7lules miofibril\u00b7les\u00a0 suportades per teixit conjuntiu fibr\u00f3s. Propioceptors.<br \/>\nM\u00fasculs estriats o vermells (cor i esquelet), i llisos o blancs. Tend\u00f3 i ventre.\u00a0 (Cada feix de fibres t\u00e9 unes 25 fibres, cada una d&#8217;elles amb 1000 miofibrilles de 1\u00b5m. En la miofibril\u00b7la es distingeixen segments o discos, els sarc\u00f2mers, formats per filaments gruixuts i prims).\u00a0Les fibres dels m\u00fasculs vermells (esquel\u00e8tics) tenen un di\u00e0metre d&#8217;unes 100 micres i una longitud d&#8217;uns 5 cm. Les dels m\u00fasculs blancs nom\u00e9s arriben a 150 micres (per aix\u00f2 no es distingeixen les estries i s&#8217;anomenen blancs, llisos). Els esquel\u00e9tics, s\u00f3n inervats per neurones motores som\u00e0tiques i produeixen els moviments voluntaris mentre que el cor i els m\u00fasculs llisos, presents a les v\u00edsceres, ho s\u00f3n pel sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom.<br \/>\nHi ha m\u00e9s de 600 m\u00fasculs i constitueixen de l&#8217;ordre del 40% del pes de l&#8217;home.<br \/>\nEls esquel\u00e8tics estan fixats als ossos per tendons. Es classifiquen pel nombre d&#8217;insercions (b\u00edceps o tr\u00edceps), per l&#8217;os sobre el que actuen, per la direcci\u00f3 dels feixos (recte, oblic, transversal), la mida i forma, o el tipus de moviment (flexor, extensor, pronador, supinador).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/musculsfrontal.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/musculsposterior.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%BAscul_tr%C3%ADceps_braquial\">tr\u00edceps<\/a> t\u00e9 tres caps que s&#8217;uneixen al colze, el llarg a l&#8217;esc\u00e0pula, el lateral o extern a l&#8217;h\u00famer, i el medial o intern a l&#8217;h\u00famer. El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%BAscul_b%C3%ADceps_braquial\">b\u00edceps<\/a> t\u00e9 dos caps, el curt de l&#8217;esc\u00e0pula m\u00e9s prop del pit, i el llarg a l&#8217;esc\u00e0pula m\u00e9s amunt.<\/p>\n<p><strong>M\u00fasculs del cap<\/strong><br \/>\nFrontal, temporal, orbicular parpelles i llavis, elevador llavi superior, masseter (baixar mand\u00edbula), esterno-clido-mastoidal.<\/p>\n<p><strong>M\u00fasculs del t\u00f2rax<\/strong><br \/>\nDeltoide, pectoral major, serrat (costelles), oblic major (costat), recte abdominal (amb tres interseccions tendinoses). Trapezi, dorsal. Diafragma.<\/p>\n<p><strong>M\u00fasculs del bra\u00e7<\/strong><br \/>\nB\u00edceps, tr\u00edceps. Avantbra\u00e7 interior: supinador, palmars (flexor dels dits). Avantbra\u00e7 extern: radial (pronador), extensors dels dits.<\/p>\n<p><strong>M\u00fasculs de la cama<\/strong><br \/>\nDarrera: Gluti, vast extern (cuixa exterior), b\u00edceps crual i femoral (flexi\u00f3 cuixa), [isquiotibials] adductors (obrir cuixa), bessons amb tend\u00f3 d&#8217;Aquiles, flexors dels dits. Davant: Banda iliotibial amb tensor de la fascia lata(del maluc al genoll), qu\u00e0driceps, tibial anterior, extensors dels peus.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"scirculatori\">Sistema circulatori<\/h2>\n<p>Xarxa de conductes, art\u00e8ries, venes i vasos, teixit epitelial per on circula la sang i el plasma format per prote\u00efnes i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fibrinogen\">fibrinogen<\/a>, impulsat pel cor.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/sistemacirculatori.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>[Les c\u00e8l\u00b7lules dels organismes primitius han de viure en un entorn l\u00edquid ric en nutrients i on s&#8217;aboquen els residus. En els vertebrats el sistema circulatori duu aquest entorn a cada c\u00e8l.lula a trav\u00e9s d&#8217;una xarxa circulat\u00f2ria. \u00c9s el mateix organisme que fa el manteniment d&#8217;aquest entorn, aportant ox\u00edgen i eliminant CO2 (ruta pulmonar), recollint i distribu\u00efnt els nutrients dels teixits i distribuint i reciclant els limfocits del sistema immune (sistema limf\u00e0tic).]<br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">F 145, a cada interstici del cos hi arriben capil\u00b7lars connectats a arterioles, v\u00e8nules i vasos limf\u00e0tics. Es filtren 20l al dia dels vasos capil\u00b7lars cap als intersticis, dels quals se&#8217;n reabsorbeixen 18 per les v\u00e8nules i 2 tornen a trav\u00e9s de la xarxa de vasos limf\u00e0tics.<br \/>\n<\/span>La circulaci\u00f3 es reparteix aix\u00ed: enc\u00e8fal 15%, cor 10%, fetge i intest\u00ed 20%, ronyons 25%, altres \u00f2rgans 30% (Atlas Biol 108).<\/p>\n<p><strong id=\"sang\">Sang<\/strong><br \/>\nPer cada mm<sup>3<\/sup> 5.10<sup>6<\/sup> eritrocits, 4-10.000 leucocits i 2.10<sup>6<\/sup> Trombocits. (Indico els valors a l&#8217;anal\u00edtica de 2022).<\/p>\n<ul>\n<li>Eritr\u00f2cits o gl\u00f2buls rojos fixen i transporten el O2 i el CO2. Es produeixen a la medul\u00b7la \u00f2ssia. Duren uns 120 dies. (Hematies per mm3 4.44M, Hemat\u00f2crit % en volum 40%, hemoglobina, la prote\u00efna que transporten els gl\u00f2buls rojos, 14g\/dl).<\/li>\n<li>Els leuc\u00f2cits o gl\u00f2buls blancs fan funcions de defensa. Es produeixen al tim, ganglis limf\u00e0tics o la melsa. Hi ha un 67% de granul\u00f2cits, un 27% de limf\u00f2cits i un 6% de mon\u00f2cits. (4.2m\/mm3, limf\u00f2cits 32%, mon\u00f2cits 14%))<\/li>\n<li>Els trombocits o plaquetes tenen el paper de tapar els vasos lesionats mitjant\u00e7ant la coagulaci\u00f3. (162m\/mm3)<\/li>\n<li>L\u00edquid que cont\u00e9 els elements anteriors, amb una osmolaritat de 290 mosm\/lamb 72g de prote\u00efnes (alb\u00famina i globulina) i fibrinogen usat en la coagulaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tots els components<\/p>\n<ul>\n<li>C\u00e8l\u00b7lules i derivats: Gl\u00f2buls rojos, gl\u00f2buls blancs i plaquetes.<\/li>\n<li>Prote\u00efnes plasm\u00e0tiques (alb\u00famina, globulines, fibrinogen) \u2014 que tenen funcions pr\u00f2pies (transport, defensa, coagulaci\u00f3), per\u00f2 no s\u00f3n la font d&#8217;amino\u00e0cids per a les c\u00e8l\u00b7lules.<\/li>\n<li>Nutrients energ\u00e8tics i estructurals:\n<ul>\n<li>L\u00edpids (colesterol, triglic\u00e8rids, \u00e0cids grassos lliures, fosfol\u00edpids) transportats per lipoprote\u00efnes.<\/li>\n<li>Sucres (principalment glucosa, tamb\u00e9 fructosa i galactosa).<\/li>\n<li>Amino\u00e0cids lliures \u2014 aquests s\u00f3n els que realment utilitzen les c\u00e8l\u00b7lules per sintetitzar les seves pr\u00f2pies prote\u00efnes.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Altres subst\u00e0ncies: vitamines, sals minerals, hormones<\/li>\n<li>Productes de rebuig a eliminar\n<ul>\n<li>Nitrogenats (provinents del metabolisme de prote\u00efnes i \u00e0cids nucleics)\n<ul>\n<li>Urea: El m\u00e9s abundant. Es forma al fetge a partir de l&#8217;amon\u00edac (t\u00f2xic) procedent del catabolisme d&#8217;amino\u00e0cids. S&#8217;elimina pels ronyons.<\/li>\n<li>\u00c0cid \u00faric: Producte final del metabolisme de les purines (bases nitrogenades de l&#8217;ADN i ARN). S&#8217;elimina pels ronyons (i en petita part per l&#8217;intest\u00ed).<\/li>\n<li>Creatinina: Producte de rebuig de la degradaci\u00f3 de la creatina del m\u00fascul. \u00c9s un bon indicador de la funci\u00f3 renal.<\/li>\n<li>Amon\u00edac (NH\u2083) : Molt t\u00f2xic, normalment es troba en concentracions molt baixes perqu\u00e8 el fetge el converteix r\u00e0pidament en urea.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Productes del metabolisme dels gl\u00f2buls vermells. Bilirrubina: Prov\u00e9 de la degradaci\u00f3 de l&#8217;hemoglobina. Es transporta unida a l&#8217;alb\u00famina fins al fetge, on \u00e9s conjugada i excretada per la bilis (i despr\u00e9s a la femta).<\/li>\n<li>Gasos i productes respiratoris: Di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) : Principal producte de rebuig del metabolisme cel\u00b7lular. Es transporta dissolt, com a bicarbonat (HCO\u2083\u207b) o unit a l&#8217;hemoglobina. S&#8217;elimina pels pulmons.<\/li>\n<li>Altres: Lactat: Producte de la fermentaci\u00f3 l\u00e0ctica en situacions d&#8217;hip\u00f2xia o exercici intens. Normalment el fetge el recicla (cicle de Cori). Cossos cet\u00f2nics (acetoacetat, \u03b2-hidroxibutirat): En dejuni o diabetis descontrolada, poden acumular-se i ser considerats productes de rebuig.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Indicadors<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Gluc\u00e8mia: nivells de sucre (76 mgr\/dL)<\/li>\n<li>Indicadors del funcionament del rony\u00f3: Ur\u00e8mia (residus que queden a la sang no eliminats pel rony\u00f3) (14 mgr\/dL), Creatinina (residus del treball muscular) (0.8 mgr)\/dL. Uric\u00e8mia (\u00e0cids \u00faric) (5mgr\/dL)<\/li>\n<li>Colesterol, component important en les membranes cel\u00b7lulars, precursor de certes vitamines i hormones. Un nivell alt pot donar lloc a malalties cardiovasculars.\u00a0 Colesterol total (146 mg\/dL&lt;200), HDL &#8220;bo&#8221; transport lipoprote\u00efnes\u00a0 cap al fetge (62 mg\/dL&gt;60),\u00a0 colesterol LDL &#8220;dolent&#8221; per embussar art\u00e8ries (71mg\/dL&lt;130).<br \/>\nTriglic\u00e8rids (64mgr\/dL &lt; 150).<\/li>\n<li>Indicadors del funcionament del fetge. Transaminases que enzims que descomponen amino\u00e0cids i sintetitzen els no essencials. Transaminasa SGOT-AST (24 U\/L &lt; 40). Transaminasa SGPT-ALT (15 U\/L &lt; 40). Gamma GT, enzim al cicle hamma-glutamil, indicador de la salut del fetge (13 U\/L&lt;50).<\/li>\n<li>Ant\u00edgen espec\u00edfic prost\u00e0tic (PSA), indicador de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. (1.27 ng\/mL &lt; 4).<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hemoglobina_glicosilada\">Hemoglobina Glic HbA1c<\/a>, indicador diabetis (4.4&lt; 5.6% &lt; 6.4)<\/li>\n<li>Ferritina, nivell de ferro (13.92 ng \/mL &lt; 22 a 275) molt baix<\/li>\n<li>LDH (Lactat deshidrogenasa) indicador de lesions, malaltia del fetge, c\u00e0ncer (125 &lt; 201 U\/L &lt; 243).<\/li>\n<li>25 Hidroxicalciferol, vitamina D, calci als ossos (30 &lt; 30.4 mg\/mL&lt; 100 )<\/li>\n<\/ul>\n<p>Una hist\u00f2ria de la sang, medecina i cultura (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2019\/01\/magazine\/2019\/01\/14\/the-history-of-blood\">NewYorker<\/a>)<\/p>\n<p><strong>Limfa<\/strong><br \/>\nL\u00edquid grog\u00f3s i transparent que banya tots els teixits i constitueix una quarta part del pes del cos (15l. per 65 kg.). No tot est\u00e0 en els vasos linf\u00e0tics, gran part es troba als intersticis. Com que no t\u00e9 fibrin\u00f2gen [trombocits] no coagula tant f\u00e0cilment com la sang.<\/p>\n<p><strong>Art\u00e8ries<\/strong><br \/>\nAorta. Cap: car\u00f2tides i vertebral. Bra\u00e7: humeral, radial i cubital. Cama: femoral, tibial i peroneal. Tronc: pulmonar, renals, mesent\u00e8rica (intestins). Vasos capil\u00b7lars.\u00a0Passem d&#8217;un di\u00e0metre 2.6 cm a l&#8217;aorta, 0.8 cm a les grans art\u00e8ries, 0.1 a les branques arterials, 0.002 a les arterioles i 0.0009 als capil\u00b7lars. L&#8217;art\u00e8ria coron\u00e0ria regula l&#8217;activitat del cor.<\/p>\n<p><strong>Venes<\/strong><br \/>\nVena cava superior. Cap: iugular i cervical. Profundes com les art\u00e8ries i superficials. Vena cava inferior. Vena porta (intest\u00ed al fetge), Vena hep\u00e0tica (fetge a cava).\u00a0El volum que circula per les venes \u00e9s superior al de les art\u00e8ries. Dels capil\u00b7lars de 0.0009 cm de di\u00e0metre es passa als 3.2 de les dues venes cava. Aix\u00ed com les art\u00e8ries circulen profundament, les venes van per dins i tamb\u00e9 superficialment.<\/p>\n<p><strong>Vasos limf\u00e0tics<\/strong><br \/>\nEls leuc\u00f2cits fabricats pel tim, ganglis limf\u00e0tics i la melsa passen per vies limf\u00e0tiques a la sang per on circulen exercint funcions de defensa. [No em queda clar per on es connecta la xarxa linf\u00e0tica al circuit d&#8217;art\u00e8ries i venes de la sang. (AF 67) i b\u00e9 ho han de fer si s\u00f3n impulsats pel cor. O b\u00e9 \u00e9s que no hi ha circulaci\u00f3 i el contacte \u00e9s a nivell de teixits, passant els leuc\u00f2cits i els residus a la sang per concentraci\u00f3? Els ganglis serien centres de processament. Quin l\u00edquid de base hi ha als vasos?] (F145) La limfa sembla ser una xarxa independent est\u00e0tica i l&#8217;intercanvi seria als intersticis. Al cap del dia 20l hi arriben, se&#8217;n tornen 18 per les v\u00e8nules i 2 donen la volta per la limfa fins que s&#8217;afegeixen a la vena cava. Per aix\u00f2 es parla de &#8220;drenatge&#8221; limf\u00e0tic. (AF 95 Ganglis i vasos limf\u00e0tics del cap).<\/p>\n<p><strong>Cor<\/strong><br \/>\nAur\u00edcula, Ventricle, Miocardi, N\u00f2dul sinusal.<br \/>\nM\u00fascul format per per quatre cavitats, aur\u00edcules (dalt) i ventricles esquerre i dret que es contrauen alternativament juntament amb tancament de v\u00e0lvules. La sang bruta arriba per les venes cava a l&#8217;aur\u00edcula dreta en el moment de la di\u00e0stole, passen al ventr\u00eccle dret d&#8217;on s\u00f3n impulsades per l&#8217;art\u00e8ria pulmonar cap als pulmons on t\u00e9 lloc l&#8217;intercanvi de CO2 i ox\u00edgen. Tornen a l&#8217;aur\u00edcula esquerra per la vena pulmonar i passen al ventricle esquerre on s\u00f3n impulsades per a l&#8217;aorta cap als teixits.\u00a0El m\u00fascul del cor s&#8217;anomena miocardi.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/elcor.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>1.\u00a0Endocardi, 2:\u00a0Miocardi, 3.\u00a0Epicardi, 4.\u00a0Pericardi.<br \/>\n5.\u00a0Cambres:\u00a0Aur\u00edcules\u00a0(6.\u00a0Dreta\u00a0i 7.\u00a0Esquerra) i\u00a0Ventricles\u00a0(8.\u00a0Dret\u00a0i 9.\u00a0Esquerre).<br \/>\n10.\u00a0V\u00e0lvules: 11.\u00a0Mitral, 12.\u00a0A\u00f2rtica, 13.\u00a0Pulmonar, 14.\u00a0Tric\u00faspide.<br \/>\nVasos: 15.\u00a0Aorta, 16.\u00a0Art\u00e8ria pulmonar\u00a0dreta, 17.\u00a0Venes pulmonars\u00a0(superior i inferior dretes). 18.\u00a0Vena cava\u00a0superior, 19.\u00a0Vena cava\u00a0inferior, 20.\u00a0Vasos coronaris<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/h2>\n<p>Teixit nervi\u00f3s, neurones formant nervis, ganglis, medul\u00b7la i enc\u00e8fal. (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a> als animals, tipus de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#animals\">teixit<\/a>). Els cossos de les neurones es troben al cervell, medul\u00b7la i ganglis. mentre que els \u00e0xons ho connecten tot agrupats en nervis.<\/p>\n<ul>\n<li>Sistema nervi\u00f3s central, amb l&#8217;enc\u00e8fal i la medul\u00b7la espinal, protegit per ossos [integraci\u00f3]<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s perif\u00e8ric\n<ul>\n<li>Sistema nervi\u00f3s som\u00e0tic [motoneurones i receptors]<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom [\u00f2rgans interns]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/sistemanervios.svg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<h3><strong>SISTEMA NERVI\u00d3S CENTRAL, enc\u00e8fal i medul\u00b7la espinal<\/strong><\/h3>\n<p>Enc\u00e8fal<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>cervell anterior (tel\u00e8ncefal): Ganglis Basals, Escor\u00e7a cerebral (subst\u00e0ncia gris amb unes 16 10<sup>9 <\/sup>c\u00e8l\u00b7lules., medul\u00b7la o subst\u00e0ncia blanca connexions. [2] [neoc\u00f3rtex, processos racionals]<\/li>\n<li>cervell Intermig o dienc\u00e8fal: t\u00e0lem\u00a0 (conex. vies sensibles), Hipot\u00e0lem (metabolisme i SN aut\u00f2nom), Hip\u00f2fisi i gl\u00e0ndula pineal. [3] [sistema l\u00edmbic] [paleoc\u00f3rtex o paleomam\u00edfer, emocions] [inclou el gyrus, c\u00f2rtex cingulat]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tronc cerebral [4][complex reptili\u00e0, conducta instintiva]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>C.Mig o Mesenc\u00e8fal [5]<\/li>\n<li>Protuber\u00e0ncia [6]<\/li>\n<li>Bulb raquidi, connexi\u00f3 enc\u00e8fal i medul\u00b7la espinal [7]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li style=\"list-style-type: none;\"><\/li>\n<li style=\"list-style-type: none;\">C.Posterior o cerebel, orientaci\u00f3 en l&#8217;espai, coordinaci\u00f3 de moviment [8]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Medul\u00b7la espinal [9]<\/p>\n<p>Tenim 12 parells de nervis cranials i 31 espinals. En aquests van barrejats vies del S.N.Aut\u00f2nom i del som\u00e0tic.<\/p>\n<p><strong>Neurones<\/strong><br \/>\n(Gr\u00e0cies a la neurocient\u00edfica brasilera Suzana Herculano-Houzel)<\/p>\n<ul>\n<li>Sistema nervi\u00f3s central 89 10<sup>9<\/sup>[El hardware de computar]\n<ul>\n<li>Cerebel 69 10<sup>9<\/sup>, coordinaci\u00f3 motora i equilibri<\/li>\n<li>Telenc\u00e8fal (escor\u00e7a) 16 10<sup>9<\/sup>, funcions executives, el llenguatge, la consci\u00e8ncia i el pensament abstracte. Tot i ser minorit\u00e0ria en nombre, la seva complexitat de connectivitat \u00e9s immensament superior a la del cerebel.<\/li>\n<li>Dienc\u00e8fal 1 10<sup>9<\/sup>. Aquestes relativament poques neurones controlen les funcions aut\u00f2nomes b\u00e0siques (respiraci\u00f3, ritme card\u00edac, son i vig\u00edlia). S\u00f3n regions molt antigues evolutivament i amb una densitat de connexions enorme.<\/li>\n<li>Medul\u00b7la espinal\u00a0\u00a01 10<sup>9<\/sup>. No s\u00f3n nom\u00e9s un &#8220;cable&#8221; de transmissi\u00f3; la medul\u00b7la cont\u00e9 circuits complexos capa\u00e7os de generar patrons motors (com la marxa) i reflexes sense intervenci\u00f3 cerebral .<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s perif\u00e8ric 0.5 10<sup>9<\/sup>\u00a0[el cablejat] (aqu\u00ed no hi ha proc\u00e9s, el SNP est\u00e0 format principalment per ganglis (agrupacions de cossos neuronals fora del SNC) i nervis (feixos d&#8217;axons). Els nervis s\u00f3n, essencialment, vies de comunicaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Sistema nervi\u00f3s <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cordats\">Cordats<\/a> i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">cervell trino<\/a>. Fisiologia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snervioscentral\">Sistema nervi\u00f3s central<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell i xarxa neuronal<\/a><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/encefal.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p><strong>Enc\u00e8fal<br \/>\n<\/strong>16mM de neurones<br \/>\nEl cervell est\u00e0 envoltat del l\u00edquid cerebroespinal o cefaloraquidi i cont\u00e9 quatre ventricles interiors connectats entre s\u00ed i amb el canal de la medul\u00b7la espinal. Al centre de l&#8217;enc\u00e8fal hi ha el plexe coroideu que produeix 0.65 l de l\u00edquid al dia que es torna a absorbir. L&#8217;intercanvi de subst\u00e0ncies entre el l\u00edquid cfr i la sang est\u00e0 impedit a excepci\u00f3 de CO2, O2 i H2O. Quan el l\u00edquid no pot sortir es produeix una compressi\u00f3 cerebral.<\/p>\n<p><strong>Telenc\u00e8fal<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>L&#8217;escor\u00e7a cerebral. (l\u00f2buls). Subst\u00e0ncia grisa externa | Percepci\u00f3, pensament, llenguatge, planificaci\u00f3, mem\u00f2ria (els directius i treballadors processant la informaci\u00f3 i prenent decisions)<\/li>\n<li>La subst\u00e0ncia blanca. Axons mielinitzats (el sistema de telefonia i xarxes internes)<\/li>\n<li>Els nuclis basals. Subst\u00e0ncia grisa subcortical, nucli caudat, putamen, control i modulaci\u00f3 del moviment voluntari<\/li>\n<li>El sistema l\u00edmbic (hipocamp, am\u00edgdala, \u00e0rea septal, gir del c\u00edngol&#8230;).\u00a0Subst\u00e0ncia grisa subcortical. Emocions, mem\u00f2ria, motivaci\u00f3 (el departament de recursos humans i gesti\u00f3 emocional)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Telenc\u00e8fal Escor\u00e7a<br \/>\n<\/strong>Camps de projecci\u00f3 sensorial, motora, mem\u00f2ria i llenguatge. Hemisferi esquerre (llenguatge), hemisferi dret (espai). Dividit en dos hemisferis i amb nombrosos plecs que permeten una superf\u00edcie de 2200 cm2 t\u00e9 a l&#8217;exterior la subst\u00e0ncia gris formada per 15 109 neurones (cossos) interconnectades amb un gruix d&#8217;uns 4mm i sis capes de neurones interconnectades. El cos call\u00f3s connecta els dos hemisferis.<br \/>\nEls hemisferis estan dividits per la cesura central que separa el l\u00f2bul frontal dels parietals. Aquests s\u00f3n seguits per l&#8217;occipital. Lateralment una altra cesura separa els parietals dels temporals. L&#8217;hemisferi esquerre est\u00e0 especialitzat en el llenguatge i el dret en el reconeixement de formes espacials. [Si separem els hemisferis, els objectes vistos amb la meitat esquerra s\u00f3n projectats a la banda dreta del cervell i no poden ser anomenats. En canvi els percebuts amb la meitat dreta s\u00ed. Aix\u00f2 situaria la consci\u00e8ncia a l&#8217;hemisferi esquerre (AB 385).<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>L\u00f2bul frontal:<br \/>\nControla el moviment voluntari, el raonament, la planificaci\u00f3, la personalitat i part del llenguatge (\u00e0rea de Broca).<br \/>\nS&#8217;hi localitza el pensament productiu, la formaci\u00f3 i emissi\u00f3 de frases (Neoc\u00f3rtex H0110), una petita \u00e0rea de projecci\u00f3 sensorial olfactiva (Paleoc\u00f3rtex H0110) i prop d&#8217;ella un neoc\u00f3rtex afectiu, i l&#8217;\u00e0rea del moviment voluntari amb moviments a\u00efllats al llarg de la cisura central i seq\u00fc\u00e8ncies de moviments davant (Paleoc\u00f3rtex H0110). A part de l&#8217;\u00e0rea de projecci\u00f3 olfactiva la resta \u00e9s totalment \u00e0rea lliure per a l&#8217;associaci\u00f3 [la recepci\u00f3 sensorial es troba als parietals pel que fa el cos, als temporals per l&#8217;ac\u00fastica i a l&#8217;occipital per a l&#8217;o\u00efda].<\/li>\n<li>L\u00f2buls parietals:<br \/>\nProcessa la informaci\u00f3 sensorial (tacte, pressi\u00f3, dolor, temperatura) i integra la percepci\u00f3 espacial.<br \/>\nS&#8217;hi localitzen els camps de projecci\u00f3 sensorial (AB 378) (paleoc\u00f3rtex): Cames, maluc, tronc, coll, cap, espatlla, bra\u00e7, Peu i dits (mans&gt; Dits de la m\u00e0), ll, nas, rostre, Genitals, llavis, llengua i coll. Noti&#8217;s la major extensi\u00f3 relativa de les \u00e0rees de sensibilitat fina dels dits de mans i peus i els llavis. Recordi&#8217;s que els receptors de la meitat dreta s\u00f3n projectats a l&#8217;hemisferi esquerre i viceversa. Als l\u00f2buls parietals tamb\u00e9 hi ha unes \u00e0rees motores (per exemple, s&#8217;hi localitzen accions constructives com escriure [i tocar el piano?]. Tamb\u00e9 hi ha un camp de mem\u00f2ria t\u00e0ctil.<\/li>\n<li>L\u00f2buls temporals: S&#8217;hi localitzen la percepci\u00f3 ac\u00fastica (si falta tenim sordesa cortical) i els camps de mem\u00f2ria pel reconeixement de paraules i sons musicals (si falta tenim sordesa ps\u00edquica). Es interessant remarcar que les \u00e0rees de fonemes i de m\u00fasica s\u00f3n diferents [Aix\u00ed la comprensi\u00f3 d&#8217;una can\u00e7\u00f3 cantada t\u00e9 a veure amb les dues]. \u00a0La comprensi\u00f3 del llenguatge (\u00e0rea de Wernicke), aspectes de la mem\u00f2ria i l&#8217;emoci\u00f3.<\/li>\n<li>L\u00f2bul occipital: S&#8217;hi localitza la percepci\u00f3 visual (associada a ceguera cortical) i els camps de mem\u00f2ria visual (mem\u00f2ria de llocs, reconeixement de n\u00fameros, c\u00e0lcul, lectura, identificaci\u00f3 d&#8217;objectes, reconeixement dels colors) associats a la ceguera ps\u00edquica. (A.Biol 111, 382, AF 99, F 263).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/lobulscervell.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>Frontal blau, Parietal groc\/temporal verd, Occipital rosa<\/p>\n<p><strong>Telenc\u00e8fal, subst\u00e0ncia blanca<\/strong>. Axons mielinitzats<\/p>\n<ul>\n<li>Fibres de projecci\u00f3: escor\u00e7a \u2192 estructures subcorticals (t\u00e0lem, tronc, medul\u00b7la). Porten ordres del cervell al cos (moviment) i sensacions del cos al cervell<\/li>\n<li>Fibres comissurals: coordinen els dos hemisferis (que la m\u00e0 esquerra s\u00e0piga qu\u00e8 fa la dreta) [veure experimentsd e Gazzaniga] hemisferis<\/li>\n<li>Fibres d&#8217;associaci\u00f3 : connecvten diferents \u00e0rees d&#8217;un mateix hemisferi, integraci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 per exemple connectar l&#8217;\u00e0rea visual amb l&#8217;\u00e0rea del llenguatge).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Telenc\u00e8fal Nuclis basals<\/strong><br \/>\nSubst\u00e0ncia grisa subcortical, nucli caudat, putamen, control i modulaci\u00f3 del moviment voluntari.<br \/>\nModulen i regulen el moviment voluntari [iniciat al c\u00f3rtex]. Inhibeixen els moviments no compatibles (com tancar el puny o estendre els dits incorrectament quan volem agafar un got). Controlen el to muscular i la postura incorporant. Incorporen moviments apresos com conduir, lligar-se les sabates, tocar un instrument. Component de circuit de recompensa (al Nucli accumbens, que \u00e9s part de l&#8217;estriat ventral) \u2192 relacionat amb la motivaci\u00f3 i l&#8217;addicci\u00f3. Si fallen tenim les malalties de Parkinson (degeneraci\u00f3 de la subst\u00e0ncia negra, moviments lents, rigidesa, tremolor (perqu\u00e8 els nuclis basals queden desinhibits) o Huntington (degeneraci\u00f3 de l&#8217;estriat, moviments involuntaris i espasm\u00f2dics)<\/p>\n<p><strong>Telenc\u00e8fal Sistema L\u00edmbic<\/strong><br \/>\n(anell d&#8217;estructures profundes que envolten el cos call\u00f3s)<\/p>\n<ul>\n<li>Hipocamp. Formaci\u00f3 de nous records (mem\u00f2ria declarativa a llarg termini). Relacionat amb l&#8217;aprenentatge i la navegaci\u00f3 espacial.<\/li>\n<li>Am\u00edgdala (cos amigdali\u00e0). Processa les emocions b\u00e0siques (por, ira, plaer, ansietat). Important per a les respostes emocionals i l&#8217;agressivitat. Una <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7a\/Amygdala_small.gif\">am\u00edgdala<\/a> a cada hemisferi, tractant informaci\u00f3 abans d&#8217;enviar-la a l&#8217;hipot\u00e0lem.<\/li>\n<li>Cingulate Girus (i gir parahipocamp) . Integra emocions amb mem\u00f2ries i sensacions viscerals. Regula l&#8217;empatia, la motivaci\u00f3 i l&#8217;atenci\u00f3 emocional.<\/li>\n<li>Cos mamil\u00b7lar (part de l&#8217;hipot\u00e0lem). Implicat en la mem\u00f2ria (amb l&#8217;hipocamp a trav\u00e9s del f\u00f2rnix).<\/li>\n<li>\u00c0rea septal (zona de plaer), nucli accumbens (gratificaci\u00f3, addicci\u00f3) i f\u00f2rnix. Centres de recompensa, plaer i addiccions. Connecten l&#8217;hipocamp, l&#8217;hipot\u00e0lem i l&#8217;am\u00edgdala.<\/li>\n<li>\u00c0rees corticals: l\u00f2bul l\u00edmbic, c\u00f2rtex orbitofrontal (presa de decisions), c\u00f2rtex piriforme (olfacte), c\u00f2rtex Entorinal (mem\u00f2ria), f\u00f2rnix (mat\u00e8ria blanca connectant l&#8217;hipocamp amb altres estructures),<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/sistemalimbic2.jpg\" width=\"1005\" height=\"568\" \/><\/p>\n<p>[mostra el sistema l\u00edmbic embolicant el dianc\u00e8fal]<\/p>\n<p><strong>Dienc\u00e8fal<\/strong><br \/>\nSituat entre el tronc cerebral i els hemisferis cerebrals-<\/p>\n<ul>\n<li>T\u00e0lem: Rel\u00e9 sensorial: processa i transmet gaireb\u00e9 tota la informaci\u00f3 sensorial (excepte l&#8217;olfacte) cap a l&#8217;escor\u00e7a cerebral. Regula l&#8217;estat de consci\u00e8ncia, l&#8217;atenci\u00f3 i el son.<\/li>\n<li>Hipot\u00e0lem: Centre de control homeost\u00e0tic: regula la fam, la set, la temperatura corporal, el son i l&#8217;activitat sexual. Controla la hip\u00f2fisi (sistema endocr\u00ed) i respostes autom\u00e0tiques com la lluita o fugida.<\/li>\n<li>Epit\u00e0lem (inclou la gl\u00e0ndula pineal). Regula els ritmes circadians (cicle son-vetlla) mitjan\u00e7ant la melatonina.<\/li>\n<li>Subt\u00e0lem. Participa en el control del moviment (relacionat amb els ganglis basals).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Cerebel<\/strong> o cervell posterior.<br \/>\nSota del telenc\u00e8fal a l&#8217;occipital, \u00e9s el centre de l&#8217;orientaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 motora. 69mM de neurones.<\/p>\n<p><strong>Tronc cerebral<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Mesenc\u00e8fal o cervell mig<\/strong>. <span style=\"font-size: 1rem;\">[Atrofiat en l&#8217;home, en els animals inferiors connecta \u00f2rgans sensibles i musculars, funci\u00f3 que en els mam\u00edfers fa el dienc\u00e8fal). Processa reflexos visuals i auditius (moviment dels ulls en seguir un objecte, sobresalt per un soroll). Regula el to muscular i el moviment (via subst\u00e0ncia negra i nucli vermell). Interv\u00e9 en l\u2019estat d\u2019alerta i en el control del dolor.<\/span><\/li>\n<li><strong> Protuber\u00e0ncia (o pont de Varoli)<\/strong><br \/>\nConnecta el cervell amb el cerebel i la medul\u00b7la. Coordina els moviments facials i la sensibilitat de la cara (amb parells cranials V a VIII). Participa en la regulaci\u00f3 de la son i el control respiratori b\u00e0sic.<\/li>\n<li><strong>Bulb raquid<\/strong>i. Connexi\u00f3 entre l&#8217;enc\u00e8fal i la medul\u00b7la. Centre aut\u00f2nom vital: controla el ritme card\u00edac, la pressi\u00f3 arterial, la respiraci\u00f3 (ritme i profunditat), la degluci\u00f3, el v\u00f2mit, la tos i el reflex del esternut. Cont\u00e9 nuclis de parells cranials (IX, X, XI, XII) per a llengua, faringe i coll.<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\"><strong>Medul\u00b7la espinal<\/strong>\u00a0(subst\u00e0ncia gris interna) [9]<\/span><\/p>\n<p>Neurones formant subst\u00e0ncia gris (cossos que reben arrels nervis) envoltat de subst\u00e0ncia blanca (nervis cap a l&#8217;enc\u00e8fal).\u00a0Els cossos de les neurones motores s\u00f3n a la subst\u00e0ncia gris. Aqu\u00ed es reben tamb\u00e9 les terminals de les neurones sensibles dels ganglis espinals repartits pel cos. La medul\u00b7la t\u00e9 forma de trebol. D&#8217;ella surten 31 parells de nervis raquidis (hi ha 33 v\u00e8rtebres, un per cada interstici llevat d&#8217;un), amb vies eferents (motores) amb una arrel ventral i aferents (sensibles) amb arrel dorsal. Veure AF 24-27.<br \/>\nLa subst\u00e0ncia blanca o medul\u00b7la formada per fibres nervioses (500.000 km) (els axons de la subst\u00e0ncia gris) amb vies d&#8217;associaci\u00f3 que connecten diferents camps corticals, vies d&#8217;uni\u00f3 entre els dos hemisferis (cos call\u00f3s), i vies de projecci\u00f3 que connecten amb la medul\u00b7la espinal i d&#8217;altres parts de l&#8217;enc\u00e8fal. En forma redu\u00efda hi ha tamb\u00e9 l&#8217;arquipallium i el paleopallium que reben el nervi olfactiu [? a d&#8217;altres llocs sembla que aquests siguin parts antigues del c\u00f2rtex, i no parts subcorticals]. Tamb\u00e9 hi ha els ganglis basals.<br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">D&#8217;aquesta part primitiva del cervell (el telenc\u00e8fal es desenvolup\u00e0 m\u00e9s tard a partir dels l\u00f2buls olfactoris) en surten 12 parells de nervis cerebrals que van cap als sentits. Olfacte, ulls auditius, el nervi vague (nervus vagus) innerva\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\"> la faringe, l&#8217;es\u00f2fag, la laringe, la tr\u00e0quea, els bronquis, el cor, l&#8217;est\u00f3mac i el fetge. Neix del bulb raquidi. i ?, el des\u00e8 \u00e9s el nervi vague].<\/span><\/p>\n<h3><strong>SISTEMA NERVI\u00d3S SOM\u00c0TIC<\/strong><\/h3>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nervi\">Nervis<\/a> les neurones s&#8217;uneixen formant uns cordons, sobretot \u00e0xons i c\u00e8l\u00b7lules glials. Un sol \u00e0xon recorre tot el nervi (ChatGPT). Connecten els diversos ganglis amb la medul\u00b7la.<br \/>\n<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gangli_nervi\u00f3s\">Glanglis<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> [nusos de comunicacions] hi ha grups de neurones<br \/>\nMotoneurones, neuroreceptors.\u00a0<\/span>Format per vies aferents i eferents que recorren el cos amb un esquema similar al circulatori, controlant el moviment voluntari i la recepci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 [t\u00e0ctil, temperatura, dolor] de tot el cos. (Veure diferents cap\u00edtols d&#8217;Af).<br \/>\nCam\u00ed sensaci\u00f3 (3 neurones),exemple del tacte o la propiocepci\u00f3. Neurona1: perif\u00e8ria a gangli de la medul\u00b7la (o al tronc cerebral pels nervis del cervell). Neurona2: medul\u00b7la\/tronc al t\u00e0lem. Neurona3: t\u00e0lem-c\u00f2rtex sensorial.<br \/>\nCam\u00ed motor (2 neurones). Neurona1: c\u00f2rtex motor (gyrus precentral del l\u00f2bul frontal) o tronc cerebral a la mat\u00e8ria gris de la medul\u00b7la (ventral horn of the spinal cord) o nuclis motors del tronc cerebral. Neurona2: de la medul\u00b7la al m\u00fascul.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/tresneurones.jpg\" width=\"655\" height=\"550\" \/><\/p>\n<h3 id=\"snautonom\"><strong>SISTEMA NERVI\u00d3S AUT\u00d2NOM<\/strong><\/h3>\n<p>(F 49) (AF 107)<br \/>\n<strong>Sistema simp\u00e0tic<\/strong>.\u00a0Cadena de ganglis d&#8217;uns 4mm interconnectats amb els n.raquidis de les v\u00e9rtebres del t\u00f3rax i lumbars que en situacions d&#8217;emerg\u00e8ncia dilata l&#8217;ull, activa gl\u00e0ndules del sistema endocr\u00ed, el cor, dilata els vasos circulatoris, el metabolisme del sucre, etc. Es parla de neurones preganglionars (medula-gangli) i postganglionars (gangli-\u00f2rgan).<br \/>\n<strong>Sistema parasimp\u00e0tic<\/strong>. <span style=\"font-size: 1rem;\">Restableix la situaci\u00f3 de rep\u00f2s oposant-se al sistema simp\u00e0tic, [despr\u00e9s d&#8217;una activaci\u00f3 d&#8217;alerta, no \u00e9s que sigui l&#8217;oposat al simp\u00e0tic; el actua separadament a cada organ]\u00a0 amb connexions a les v\u00e8rtebres cervicals i de la pelvis. T\u00e9 origen al mesenc\u00e8fal. Paper del nervi vague.<br \/>\nSistema ent\u00e8ric.\u00a0 Controla l&#8217;aparell digestiu, integrat als teixits de <\/span>l&#8217;es\u00f2fag, est\u00f3mac, intest\u00ed prim i el c\u00f2lon. Regula la secreci\u00f3, moviments dels intestins, v\u00f2mits i diarrees. (AB 111) Xarxes perif\u00e8riques controlades pel SN aut\u00f2nom.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/sistemanerviosautonom.jpg\" width=\"840\" height=\"1091\" \/><\/p>\n<h3><strong>ALTRES<\/strong><\/h3>\n<p>Connexi\u00f3 entre el sistema nervi\u00f3s i el sistema immune.<br \/>\nEl control de l&#8217;organisme no es duu a terme exclusivament amb la xarxa de neurones. Candace Pert (NG, juny 1995, p.26) afirma que &#8220;the mind is not only in the brain. It is also in the flow of neurocommunicators throughout the brain, glands, and immune system&#8221;. La teoria \u00e9s que pel cos circulen tamb\u00e9 cadenes d&#8217;amino\u00e0cids, neurop\u00e8ptids, que s&#8217;enganxen all\u00e0 on troben un receptor [on es generen?]. Aquests neurop\u00e8ptids permeten la comunicaci\u00f3 entre el cervell i el sistema immune. Es poden considerar com uns activadors d&#8217;emocions. Fins ara se n&#8217;han descobert uns 60.<br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">El control del cos mitjant\u00e7ant una xarxa ocupada per neurop\u00e8ptids que enllacen el cervell amb d&#8217;altres \u00f2rgans, recuperaria la noci\u00f3 de la medecina xinesa, (4.000 anys), segons la qual el cervell \u00e9s influenciat pel cor, els pulmons, etc, a trav\u00e9s de canals d&#8217;energia que s\u00f3n intervinguts en l&#8217;acupuntura.<br \/>\n<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">La relaci\u00f3 entre processos mentals i la salut, una noci\u00f3 tradicional que ja es troba en l&#8217;antic testament (&#8220;un cor alegre ajuda com una medecina, per\u00f2 un esperit desfet asseca els ossos&#8221;, llibre dels proverbis), tamb\u00e9 la retrobar\u00edem aqu\u00ed. L&#8217;explicaci\u00f3 f\u00edsica estaria en els neurop\u00e8ptids alliberats per un estat d&#8217;\u00e0nim determinat.<\/span><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"toraxabdomen\">\u00d2RGANS DEL T\u00d2RAX i l&#8217;ABDOMEN<\/h2>\n<p><strong>\u00d2rgans de la cavitat tor\u00e0cica<\/strong><br \/>\nTub: (larinx, cordes vocals), es\u00f2fag, tr\u00e0quea. Pulmons. Gl\u00e0ndula Tiroides, tim.\u00a0[Teixit epitelial (membranes \u00f2rgans) i conjuntiu] El que est\u00e0 entre par\u00e8ntesi es tracta a part. Entre el cap i l&#8217;abdomen del que queda separat pel m\u00fascul del diafragma. AF 68-72.<\/p>\n<ul>\n<li>Es\u00f2fag<\/li>\n<li>Tr\u00e0quea, bronquis.\u00a0Envoltat per anells cartilaginosos i en contacte amb la tr\u00e0quea, es divideix en dos bronquis que penetren en els pulmons. Els bronquis es ramifiquen en bronquiols cada vegada m\u00e9s petits.<\/li>\n<li>Pulmons, alv\u00e8ols, pleura. Recoberts per la pleura contenen els bronquiols que acaben en uns sacs anomenats ves\u00edcules pulmonars. La paret d&#8217;aquests sacs \u00e9s rugosa, amb petits bonys, els alv\u00e8ols, d&#8217;un di\u00e0metre de 0.2 mm, on t\u00e9 lloc l&#8217;intercanvi de gasos amb les v\u00e8nules i arterioles.<\/li>\n<li>Gl\u00e0ndula tiroides. [Com una papallona a la base del coll] (AF 125). Hormona tiroxina.<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Tim. <\/span>Gl\u00e0ndula a l&#8217;estern\u00f3, damunt del cor, d&#8217;uns 5 cm (AF 125).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/aparellrespiratori.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<h3><strong>\u00d2rgans abdominals<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li>Est\u00f3mac. Cavitat amb teixit muscular extern i capa interna de teixit epitelial amb gl\u00e0ndules secretores. La sortida passa pel p\u00edlor i el duod\u00e8.<\/li>\n<li>Intest\u00ed prim. Conducte (t.epitelial) de 3 cm de di\u00e0metre i 8m de llarg que comen\u00e7a al duod\u00e8, segueix com a jej\u00fa i \u00edleum fins que desemboca a l&#8217;intest\u00ed gruixut. T\u00e9 nombrosos plecs (vellositats, 3000 per cm2) amb gl\u00e0ndules intestinals que segreguen sucs.<\/li>\n<li>P\u00e0ncreas. Gl\u00e0ndula (teixit epitelial) Hormona Glucag\u00f3 i insulina.\u00a0Segrega cada dia uns 2l de suc pancre\u00e0tic (ions bicarbonat i enzims per a la digesti\u00f3) que van a parar al duod\u00e8.<\/li>\n<li>Fetge. Gl\u00e0ndula (t.epitelial), ves\u00edcula biliar. Hormona Somatomedina. Funci\u00f3 metab\u00f2lica i excretora. Amb uns 2 kg, \u00e9s la v\u00edscera m\u00e9s gran del cos. Segrega bilis cap a l&#8217;intest\u00ed pel conducte hep\u00e0tic i col\u00e9doc (f. metab\u00f2lica). La bilis est\u00e0 formada per bilirubina, esteroides, \u00e0cids biliars i colesterina, a m\u00e9s d&#8217;aigua i electr\u00f2lits (serveix per la digesti\u00f3 dels greixos). Les secrecions internes regulen el sucre de la sang, dip\u00f2sit de ferro, sintetitza urea i transforma \u00e0cids grassos.<\/li>\n<li>Intest\u00ed gruixut, C\u00f2lon. <span style=\"font-size: 1rem;\">Conducte (t.epitelial) amb colon ascendent, transvers, descendent i anus.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Melsa. <\/span>Teixit epitelial. Sistema limf\u00e0tic. Massa ovalada de color vermell fosc, d&#8217;uns 200 gr sota el diafragma rera l&#8217;est\u00f3mac.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/aparelldigestiu.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<h3><strong>\u00d2rgans urogenitals<\/strong><\/h3>\n<p>(AF 80-88)<\/p>\n<ul>\n<li>Ronyons. (t.epitelial), conducte urinari, veixiga. 1 mili\u00f3 de nefrones (F 108) Hormona Eritropoyetina.<\/li>\n<li>Aparell reproductor mascul\u00ed. Testicles (gl\u00e0ndules), ves\u00edcula seminal, penis, gland, espermatozous. Hormona Testosterona.<\/li>\n<li>Aparell reproductor femen\u00ed. Ovaris, Fons uter\u00ed, vagina, llavis, cl\u00edtoris, orifici vaginal, orifici urinari. \u00d2vuls. Placenta. Hormona Estrogen.<\/li>\n<li>Gl\u00e0ndula suprarenal.\u00a0Hormona Corticoesteroides.<\/li>\n<li>Medula renal.\u00a0Adrenalina.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/aparellurinari.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>1.\u00a0Aparell urinari\u00a0hum\u00e0:\u00a02.\u00a0Rony\u00f3, 3.\u00a0Pelvis renal, 4.\u00a0Ur\u00e8ter, 5.\u00a0Bufeta urin\u00e0ria, 6.\u00a0Uretra. (Costat esquerra amb\u00a0secci\u00f3 frontal) 7.\u00a0Gl\u00e0ndula suprarenal\u00a0Vasos:\u00a08.\u00a0Art\u00e8ria\u00a0i\u00a0vena\u00a0renals, 9.\u00a0Vena cava inferior, 10.\u00a0Aorta abdominal, 11.\u00a0Art\u00e8ria\u00a0i\u00a0vena\u00a0il\u00edaques\u00a0Transpar\u00e8ncies:\u00a012.\u00a0Fetge, 13.\u00a0Intest\u00ed gros, 14.\u00a0Pelvis<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/aparellfemeni.svg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>Aparell reproductor femen\u00ed: 1.\u00a0Trompa de Fal\u00b7lopi, 2.\u00a0Ovari, 5.\u00a0Gl\u00e0ndules de Skene, 7.\u00a0Cl\u00edtoris, 8. Vest\u00edbul de la\u00a0vulva, 9.\u00a0Llavi menor, 10.\u00a0Llavi major, 11. F\u00edmbria o\u00a0franja ov\u00e0rica, 13.\u00a0\u00dater, 14.\u00a0F\u00f2rnix, 15.\u00a0Coll uter\u00ed, 17.\u00a0Vagina. 3.\u00a0Bufeta urin\u00e0ria, 4.\u00a0S\u00edmfisi p\u00fabica, 6.\u00a0Uretra, 12.\u00a0C\u00f2lon\u00a0sigmoide, 16.\u00a0Recte, 18.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ocap\">\u00d2rgans al cap<\/h2>\n<p><strong>\u00d2rgans dels sentits<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Ull. Parpella, ll\u00e0grimes, globus ocular, c\u00f2rnia, humor vitri, iris, cristal\u00b7l\u00ed, retina, bastons, cons, nervi \u00f2ptic. Exterior amb parpelles, gl\u00e0ndula lacrimal [entre cella i ull] que rega la c\u00f2rnia i desemboca al sac lacrimal al nas.\u00a0Aparell \u00f2ptic amb globus ocular, escler\u00f2tica, c\u00f2rnia, humor vitri, iris, cristal\u00b7l\u00ed tensat pel m\u00fascul ciliar.<br \/>\nReceptors: retina que cobreix la major part de l&#8217;interior del globus llevat de la sortida del nervi \u00f2ptic. La part oposada al cristal\u00b7l\u00ed \u00e9s la f\u00f2vea central. Est\u00e0 formada per c\u00e8l\u00b7lules receptores (20 106 per mm2 segons l&#8217;AB i 130 106 segons F), bastons al centre i cons a la perif\u00e8ria. Les receptores estan connectades entre s\u00ed per una capa de c\u00e8l.lules horitzontals i, passant per unes capes de c\u00e8l. bipolars i amacrines, a les c\u00e8l. ganglionars del nervi \u00f2ptic [Hi ha un terminal del nervi per cada receptor? Aix\u00f2 t\u00e9 tota la pinta d&#8217;una xarxa neuronal (F281). F 290 ens diu que per 130 M de receptors hi ha 1 M d&#8217;\u00e0xons al nervi \u00f2ptic. A la perif\u00e8ria la relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran &gt;1000:1 mentre que al centre la correspond\u00e8ncia \u00e9s menys directe [xarxa neuronal].<\/li>\n<li>O\u00efda. Orella externa, timp\u00e0, o\u00efda mitjana, martell, mall, estrep, o\u00efda interna, c\u00f2clea, \u00f2rgan equilibri, ductus coclearis, endolinfa. L&#8217;orella externa acaba al timp\u00e0 que connecta amb l&#8217;o\u00efda mitjana, cavitat amb acc\u00e9s a la larinx amb els ossos martell, mall i estrep. Aquest que connecta amb l&#8217;o\u00efda interna per una membrana a la finestra oval traspassant la vibraci\u00f3 a l&#8217;orella interna formada per una espiral, c\u00f2clea o caragol i l&#8217;\u00f2rgan de l&#8217;equilibri format per tres canal\u00edculs. Tot el recinte est\u00e0 ple d&#8217;un l\u00edquid, la perilinfa dins del qual sura un conducte (que recorre l&#8217;espiral i els tres canal\u00edculs), el ductus coclearis ple de l&#8217;endolinfa. La vibraci\u00f3 va de la membrana de la finestra oval cap a dins seguint la rampa vestibular fins que al centre de l&#8217;espiral es troba amb el cam\u00ed de retorn, la rampa timp\u00e0nica que torna a l&#8217;o\u00efda mitjana per la finestra rodona. Enmig de les dues rampes hi ha el ductus coclearis amb la rampa mitjana. F 299.<\/li>\n<li>Nas. Emb\u00e0 nasal, bulb olfactori.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>\u00d2rgans digestius del cap<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Cavitat oral. LLavis, dents, llengua, gl\u00e0ndules salivars, paladar, faringe oral, epiglotis, gl\u00e0ndula par\u00f2tida, am\u00edgdala.<\/li>\n<li>Larinx. Faringe de la laringe [!], glotis, cordes vocals, m\u00fasculs vocals.\u00a0[Qu\u00e8 separa l&#8217;aire cap a la tr\u00e0quea i el menjar cap a l&#8217;es\u00f2fag, els m\u00fasculs de la larinx?].<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"epidermis\">Epidermis<\/h2>\n<p>Pell, p\u00e8ls, ungles. Sentits d\u00e8rmics. Estrat germinatiu, estrat d\u00e8rmic [ com saben les c\u00e8l\u00b7lules de tornar a generar la mateixa empremta digital?]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Pell.jpg\" width=\"396\" height=\"400\" \/><\/p>\n<p>La superf\u00edcie de la pell es pot calcular amb la f\u00f3rmula de Mosteller:<\/p>\n<p>Superf\u00edcie (en m<sup>2<\/sup>) = (pes(kg) x al\u00e7ada(cm))\/3600)<sup>1\/2<\/sup><\/p>\n<hr \/>\n<ul>\n<li>PDFs Vesalius, Bourgerie, Gray, PernKopf<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cos hum\u00e0 Introducci\u00f3. Esquelet (211 ossos). Sistema muscular (&gt;600). Sistema circulatori. Sistema nervi\u00f3s.\u00a0 \u00d2rgans cavitat tor\u00e0cica i abdominal.\u00a0 \u00d2rgans del cap (sentits i digestius). Epidermis. Introducci\u00f3 L&#8217;home pertany a l&#8217;ordre dels primats\u00a0 dins de la classe mam\u00edfers dels vertebrats. Hi trobem els deu (onze si posem a part l&#8217;immune) sistemes d&#8217;\u00f2rgans localitzats en diverses &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Anatomia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[182],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3301"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3301"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3301\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3301"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3301"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3301"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3301"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3301"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}