{"id":3313,"date":"2024-05-27T11:08:27","date_gmt":"2024-05-27T11:08:27","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3313"},"modified":"2025-11-14T17:35:15","modified_gmt":"2025-11-14T17:35:15","slug":"fisiologia-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/","title":{"rendered":"Fisiologia humana"},"content":{"rendered":"

El cos hum\u00e0<\/a>. Anatomia<\/a>.\u00a0 Fisiologia animal<\/a>.<\/p>\n

Processos del cos hum\u00e0: Reproducci\u00f3 i Creixement<\/a>. Metabolisme: digesti\u00f3<\/a>, excreci\u00f3, respiraci\u00f3<\/a>, circulaci\u00f3<\/a>. M\u00fasculs<\/a>. Regulaci\u00f3 hormonal<\/a>. Sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom<\/a> (neurotransmissors<\/a>). Sentits<\/a>. Sistema nervi\u00f3s central<\/a>. Moviment i conducta<\/a>. Q\u00fcestions<\/a>, avortament, esquivar la mort.<\/p>\n

\n

Reproducci\u00f3 i creixement<\/h2>\n

Producci\u00f3 d’espermatozous i \u00f2vuls. Cicle menstrual. Fecundaci\u00f3. Zigot. Embrpg\u00e8nesi. Part. Cicle Vital ( Reproducci\u00f3 animals<\/a>.)<\/p>\n

Zigot<\/strong>
\nLa primera c\u00e8l\u00b7lula del nou organisme, despr\u00e9s que un espermatozou fecunda l’\u00f2vul. En la reproducci\u00f3, els 46 cromosomes dobles de la c\u00e8l\u00b7lula s’obtenen per combinaci\u00f3 aleat\u00f2ria de 23 masculins i 23 femenins [aix\u00f2 d\u00f3na de l’ordre de 1.000 gens reguladors per cromosoma] [aix\u00f2 suposa 23! combinacions possibles de cromosomes. Si hi afegim les desconegudes combinacions de gens, tindrem un nombre tan elevat que fa que tots els homes siguin diferents].
\nNom\u00e9s s\u00f3n del mateix genotipus els bessons id\u00e8ntics, procedents d’un mateix zigot (univitelins) mentre que els bessons fraterns, dizig\u00f2tics o bivitelins (un \u00f2vul i dos espermatozous), nom\u00e9s en comparteixen la meitat.<\/p>\n

<\/p>\n

Embri\u00f3 i organog\u00e8nesi<\/strong>
\nEl zigot es va dividint, diferenciant formant una b\u00e0stula i el dia 7 s’implanta a l’\u00fater. Comen\u00e7a la gastrulaci\u00f3 en qu\u00e8 es formen els tres fulls embrionaris, ectoderma, mesoderma i endoderma.\u00a0 Quan es comen\u00e7a a formar el teixit neural l’embri\u00f3 s’anomena neurula.
\nEntre la tercera i vuitena setmana comencen a desenvolupar-se els \u00f2rgans.
\nAl mesoderma es comen\u00e7a a fabricar sang. El cor es forma i comen\u00e7a a bombejar als 22 dies. El sistema digestiu es comen\u00e7a a formar a la setmana 3 i a la 12 els \u00f2rgans s\u00f3n al seu lloc. Cor i pulmons. sistema urinari. Rostre, coll, ulls setmanes 3-10. (Correspond\u00e8ncia amb la forma corporal, somatotipus<\/a>).<\/p>\n

<\/p>\n

Fetus<\/strong>
\nCap a la setmana 9, [amb la majoria dels \u00f2rgans formats, es comen\u00e7a a parlar de fetus].
\nSetmanes 9-16 (3.6 mesos). 30mm i 8 grams, el cap gaireb\u00e9 la meitat. Moviments de respiraci\u00f3 per estimular la formaci\u00f3 dels pulmons. [setmana 12\u00a0 l\u00edmit per avortament a europa]
\nSetmanes 17-25 (6.6 mesos). La mare comen\u00e7a a notar els moviments cap a la setmana 21. Cap al cinqu\u00e8 mes fa uns 20 cm. [setmana 24 l\u00edmit per avortament a USA i UK].
\nSetmanes 26-38. Ossos, ungles, p\u00e8ls, connexi\u00f3 entre sentits i t\u00e0lem. Es considera format entre les setmanes 37 i 40. En n\u00e9ixer acostumen a fer 48-53 cm.<\/p>\n

<\/p>\n

Dibuix de Leonardo [la wikipedia no mostra el gr\u00e0fic de l’embri\u00f3 i fetus com un mateix \u00e9sser ampliant-se, potser per l’\u00fas que se’n fa en el debat de l’avortament<\/a>. ]<\/p>\n

Cicle vital<\/strong>
\nEs divideix en desenvolupament, maduresa i involuci\u00f3. La wikip\u00e8dia t\u00e9 les etapes:<\/p>\n