{"id":3313,"date":"2024-05-27T11:08:27","date_gmt":"2024-05-27T11:08:27","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3313"},"modified":"2025-11-14T17:35:15","modified_gmt":"2025-11-14T17:35:15","slug":"fisiologia-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/","title":{"rendered":"Fisiologia humana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/\">Anatomia<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-metabolisme-d-organismes\/#animal\">Fisiologia animal<\/a>.<\/p>\n<p>Processos del cos hum\u00e0: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#reproducciocreixement\">Reproducci\u00f3 i Creixement<\/a>. Metabolisme: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#digestio\">digesti\u00f3<\/a>, excreci\u00f3, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#respiracio\">respiraci\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#circulacio\">circulaci\u00f3<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#musculs\">M\u00fasculs<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#regulaciohormonal\">Regulaci\u00f3 hormonal<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snerviosautonom\">Sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom<\/a> (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a>). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#sentits\">Sentits<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snervioscentral\">Sistema nervi\u00f3s central<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#movimenticonducta\">Moviment i conducta<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>, avortament, esquivar la mort.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"reproducciocreixement\">Reproducci\u00f3 i creixement<\/h2>\n<p>Producci\u00f3 d&#8217;espermatozous i \u00f2vuls. Cicle menstrual. Fecundaci\u00f3. Zigot. Embrpg\u00e8nesi. Part. Cicle Vital ( Reproducci\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#animals\">animals<\/a>.)<\/p>\n<p><strong>Zigot<\/strong><br \/>\nLa primera c\u00e8l\u00b7lula del nou organisme, despr\u00e9s que un espermatozou fecunda l&#8217;\u00f2vul. En la reproducci\u00f3, els 46 cromosomes dobles de la c\u00e8l\u00b7lula s&#8217;obtenen per combinaci\u00f3 aleat\u00f2ria de 23 masculins i 23 femenins [aix\u00f2 d\u00f3na de l&#8217;ordre de 1.000 gens reguladors per cromosoma] [aix\u00f2 suposa 23! combinacions possibles de cromosomes. Si hi afegim les desconegudes combinacions de gens, tindrem un nombre tan elevat que fa que tots els homes siguin diferents].<br \/>\nNom\u00e9s s\u00f3n del mateix genotipus els bessons id\u00e8ntics, procedents d&#8217;un mateix zigot (univitelins) mentre que els bessons fraterns, dizig\u00f2tics o bivitelins (un \u00f2vul i dos espermatozous), nom\u00e9s en comparteixen la meitat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/06\/HumanEmbryogenesis.svg\/800px-HumanEmbryogenesis.svg.png\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"embrio\">Embri\u00f3 i organog\u00e8nesi<\/strong><br \/>\nEl zigot es va dividint, diferenciant formant una b\u00e0stula i el dia 7 s&#8217;implanta a l&#8217;\u00fater. Comen\u00e7a la gastrulaci\u00f3 en qu\u00e8 es formen els tres fulls embrionaris, ectoderma, mesoderma i endoderma.\u00a0 Quan es comen\u00e7a a formar el teixit neural l&#8217;embri\u00f3 s&#8217;anomena neurula.<br \/>\nEntre la tercera i vuitena setmana comencen a desenvolupar-se els \u00f2rgans.<br \/>\nAl mesoderma es comen\u00e7a a fabricar sang. El cor es forma i comen\u00e7a a bombejar als 22 dies. El sistema digestiu es comen\u00e7a a formar a la setmana 3 i a la 12 els \u00f2rgans s\u00f3n al seu lloc. Cor i pulmons. sistema urinari. Rostre, coll, ulls setmanes 3-10. (Correspond\u00e8ncia amb la forma corporal, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/somatotipus\/\">somatotipus<\/a>).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/52\/Germ_layers.jpg\/650px-Germ_layers.jpg\" \/><\/p>\n<p><strong>Fetus<\/strong><br \/>\nCap a la setmana 9, [amb la majoria dels \u00f2rgans formats, es comen\u00e7a a parlar de fetus].<br \/>\nSetmanes 9-16 (3.6 mesos). 30mm i 8 grams, el cap gaireb\u00e9 la meitat. Moviments de respiraci\u00f3 per estimular la formaci\u00f3 dels pulmons. [setmana 12\u00a0 l\u00edmit per avortament a europa]<br \/>\nSetmanes 17-25 (6.6 mesos). La mare comen\u00e7a a notar els moviments cap a la setmana 21. Cap al cinqu\u00e8 mes fa uns 20 cm. [setmana 24 l\u00edmit per avortament a USA i UK].<br \/>\nSetmanes 26-38. Ossos, ungles, p\u00e8ls, connexi\u00f3 entre sentits i t\u00e0lem. Es considera format entre les setmanes 37 i 40. En n\u00e9ixer acostumen a fer 48-53 cm.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/2\/2a\/Views_of_a_Foetus_in_the_Womb_detail.jpg\/270px-Views_of_a_Foetus_in_the_Womb_detail.jpg\" \/><\/p>\n<p>Dibuix de Leonardo [la wikipedia no mostra el gr\u00e0fic de l&#8217;embri\u00f3 i fetus com un mateix \u00e9sser ampliant-se, potser per l&#8217;\u00fas que se&#8217;n fa en el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#questions\">debat de l&#8217;avortament<\/a>. ]<\/p>\n<p><strong>Cicle vital<\/strong><br \/>\nEs divideix en desenvolupament, maduresa i involuci\u00f3. La wikip\u00e8dia t\u00e9 les etapes:<\/p>\n<ul>\n<li>Infant-nad\u00f3<\/li>\n<li>Toddler-nen petit (1-3 anys)<\/li>\n<li>child-nen\/nena (4-8)<\/li>\n<li>preadolescent (9-12)<\/li>\n<li>adolescent (10-19)<\/li>\n<li>Emerging and early adulthood [proposat al 2000, indica quan comencen a considerar amor i treball \/\/\u00a0Young adult<\/li>\n<li>Middle adult (40-60)<\/li>\n<li>Old adult (60-xx)<\/li>\n<li>Dying<\/li>\n<\/ul>\n<p>Una tercera part \u00e9s pl\u00e0stica. L&#8217;home es va formant fins als vint anys, edat en que assoleix uns valors que es mantindran m\u00e9s o menys estacionaris fins a l&#8217;envelliment [0-20 formaci\u00f3, 20-40 jove adult, 40-60 adult, 60-80 vellesa]. El desenvolupament de l&#8217;organisme i el psicol\u00f2gic no \u00e9s uniforme en tots els aspectes. Aix\u00ed per exemple (Pinillos 626), es veu que el sistema nervi\u00f3s creix molt r\u00e0pidament assolint un m\u00e0xim entre els 8 i 14 anys per decr\u00e9ixer despr\u00e9s fins als vint. El desenvolupament genital \u00e9s inapreciable fins a la pubertat (12-14 anys) en que creix r\u00e0pidament. El desenvolupament limf\u00e0tic creix asimpt\u00f2ticament.<br \/>\n[Anat\u00f2micament tamb\u00e9 hi deu haver unes etapes. Les proporcions entre les parts del cos van des del nen petit rodanx\u00f3 i amb un cap gran, l&#8217;estirament infantil, els canvis a la pubertat amb els pits i anques a les noies, bigoti als nois, el creixement de la musculatura al final de l&#8217;adolesc\u00e8ncia. Despr\u00e9s vindr\u00e0 la panxa de l&#8217;home casat, les arrugues.]<br \/>\n[Segons la hist\u00f2ria i les cultures, el que es fa\u00a0 cada estadi quant a treball, casament\u00a0 i relacions sexuals, varia molt. La Julieta de Shakespeare es considerava per a ser casada als 14 anys]<br \/>\n[desenvolupament psicol\u00f2gic]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/ephecat\/2009\/09\/05\/regeneracio-identitat-corporal\/\"><strong>Regeneraci\u00f3 cel\u00b7lular<\/strong><\/a><\/p>\n<ul>\n<li>C\u00e8l\u00b7lules de la sang: gl\u00f2bulsvermells, 120 dies. Leuc\u00f2cits, 1-2dies. Tromb\u00f2cits 7-10 dies.<\/li>\n<li>C\u00e8l\u00b7lules de l&#8217;epidermis, 28-30 dies.<\/li>\n<li>C\u00e8l\u00b7lules gastrointestinals: est\u00f3mac, 2-9 dies. Intest\u00ed, 2-6 dies.<\/li>\n<li>Ungles mans 3mm\/mes, ungles peus 1mm\/mes, cabells 1 cm\/mes.<\/li>\n<li>Ossos: s&#8217;estima que l&#8217;esquelet es renova tot sencer cada 10 anys.<\/li>\n<li>M\u00fasculs, regeneraci\u00f3 l\u00edmitada.<\/li>\n<li>Fetge, 300-500 dies.<\/li>\n<li>Neurones: no es regeneren.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Mort<br \/>\n<\/strong>A banda de les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut\/#malalties\">malalties<\/a>, s&#8217;ha establert que la poblaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules humanes es pot dividir unes 50 vegades (l\u00edmit de Hayflick). A cada divisi\u00f3 cel\u00b7lular, els tel\u00f2mers als extrems dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/genoma-huma\/#cromosomesdna\">cromosomes<\/a> s&#8217;escurcen fins que arriba un moment que es tornen senescents o moren. En el millor dels cassos arribar\u00edem als 120-130 anys. S&#8217;estudien tractaments per protegir els tel\u00f2mers.<\/p>\n<ul>\n<li>Aturada cardiorespirat\u00f2ria: implicava la mort abans dels procediment de recuperaci\u00f3. El procediment ECMO (extra corporeal membrane oxygenation)\u00a0 permet durant uns dies, substituir el cor i pulmons. Es connecta una vena a un sistema extern que fa l&#8217;intercanvi CO2 O2 i es torna a inserir a una art\u00e8ria.<\/li>\n<li>Mort cerebral: sense resposta a est\u00edmuls externs, abs\u00e8ncia de reflexos (llum a la pupil\u00b7la), sense respiraci\u00f3 espont\u00e0nia (test apnea). Amb respiraci\u00f3 assistida el cos pot sobreviure unes setmanes. Es fa en cas de donaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans.<\/li>\n<li>Mort biol\u00f2gica: Fi irreversible de totes les funcions biol\u00f2giques<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"digestio\">Digesti\u00f3<\/h2>\n<p>Digesti\u00f3 extracel\u00b7lular [&#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-lavabo\/#a733lavabocos\">el jo com a cos<\/a>&#8221; al lavabo de A733]\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#toraxabdomen\">\u00d2rgans cavitat tor\u00e0cica i abdominal<\/a>.<br \/>\n(F 182) Per satisfer la demanda d&#8217;energia un home de 70 kg necessita unes 2000 Kcal (8400 KJ) al dia. Aquesta demanda \u00e9s satisfeta per uns 65g de greix, 70 de prote\u00efnes i 370 d&#8217;hidrats de carb\u00f3. A m\u00e9s s\u00f3n necess\u00e0ries aigua (1.5l al dia) i sals minerals. A part dels components necessaris en la bios\u00edntesi, el metabolisme consisteix a cremar combustibles (sucres, greixos, prote\u00efnes) amb O2, per donar aigua i H2O. Els greixos i sucres es metabolitzen completament i tenen uns valors de combusti\u00f3 de 9.3 Kcal\/g i 4.1 Kcal\/g. En canvi les prote\u00efnes no es cremen del tot sin\u00f3 nom\u00e9s fins al nivell de la urea i tenen un valor de combusti\u00f3 fisiol\u00f2gic (diferent del f\u00edsic que seria la combusti\u00f3 total) de 24 Kcal\/g.<\/p>\n<p><strong>Digesti\u00f3 bucal<\/strong><br \/>\nEls aliments s\u00f3n ingerits, mastegats i insalivats a la cavitat oral (BM190). En uns 10s arriben a l&#8217;est\u00f3mac. (F188)<\/p>\n<p><strong>Digesti\u00f3 g\u00e0strica<\/strong><br \/>\nProc\u00e9s de l&#8217;est\u00f3mac (BM161).\u00a0(F192) A l&#8217;est\u00f3mac se li afegeix el suc g\u00e0stric del qual se&#8217;n segreguen uns 3l al dia. Unes contraccions musculars ajuden a la barreja. Al duod\u00e8 rep la bilis (BM164) (procedent del fetge i que permet la digesti\u00f3 dels greixos) i el suc pancre\u00e0tic (BM163) (aporta bicarbonat i enzims digestius) (F198). El proc\u00e9s acaba a les 3 hores de la ingesti\u00f3. Aqu\u00ed comen\u00e7a la digesti\u00f3 de les prote\u00efnes amb pepsines (activades per un pH 2-4 degut a l&#8217;\u00e0cid clorh\u00eddric) que queden en polip\u00e8ptids.<\/p>\n<p><strong>Digesti\u00f3 intestinal<\/strong><br \/>\nProc\u00e9s de l&#8217;intest\u00ed prim (BM162) i gruixut (BM165).\u00a0A l&#8217;intest\u00ed prim es desintegren els aliments, s&#8217;absorbeixen els seus productes [sucres, amino\u00e0cids, vitamines, sals]. 7-9 hores despr\u00e9s de la ingesti\u00f3 (3-4 a l&#8217;intest\u00ed) passa a l&#8217;intest\u00ed gruixut on s&#8217;extreu l&#8217;aigua per solidificar les farinetes aliment\u00e0ries i formar els excrements al cap de 25-30 hores. Aquests poden sortir de seguida o quedar al colon sigmoide fins a una altra defecaci\u00f3 que pot ser fins a les 120 hores (!).<br \/>\nEls aliments absorbits per l&#8217;intest\u00ed passen al fetge a trav\u00e9s de la vena porta (BM134) mentre que part dels greixos passa al circuit general de venes a trav\u00e9s de la limfa de l&#8217;intest\u00ed sense passar pel fetge. La bilis del fetge, a m\u00e9s de servir per la digesti\u00f3 dels greixos [i si resulta que els greixos no van al fetge ser\u00e0 que la bilis passa a la sang i act\u00faa fora?] tamb\u00e9 t\u00e9 la funci\u00f3 excretora (BM300) d&#8217;eliminar la bilirubina resultant de la destrucci\u00f3 dels hematies (BM131.1) en un circuit fetge-intest\u00ed fins que \u00e9s eliminat per l&#8217;orina.<br \/>\nEls hidrats de carb\u00f3 s&#8217;han comen\u00e7at a digerir a la boca, arriben al duod\u00e8 com mid\u00f3, i s&#8217;acaben de desdoblar a l&#8217;intest\u00ed per l&#8217;acci\u00f3 d&#8217;enzims com la maltasa, sacarosa, quedant com a glucosa, fructosa i galactosa d&#8217;on passen a la sang. (F204).<br \/>\nLa digesti\u00f3 de les prote\u00efnes s&#8217;atura a la part neutre de l&#8217;intest\u00ed quan s&#8217;inactiven les pepsines. Les tripsines aportades pel p\u00e0ncreas al duodeno seguiran la descomposici\u00f3 fins als amino\u00e0cids que seran absorbits per la sang. (F206)<br \/>\nL&#8217;aigua i les sals minerals s\u00f3n absorbits al jej\u00fa (F208).<\/p>\n<p><strong>Excreci\u00f3<\/strong><br \/>\nProcessos del rony\u00f3 (BM171)(F108).\u00a0La sang arriba al rony\u00f3 per les art\u00e8ries, al glom\u00e8rul de les nefrones (1 mili\u00f3) es filtra retenint prote\u00efnes i d&#8217;altres elements mentre que l&#8217;aigua amb d&#8217;altres subst\u00e0ncies dissoltes passen als t\u00fabuls connectats als conductes urinaris. Per les parets retornar\u00e0 a la sang la part reutilitzable (reabsorci\u00f3), mentre que la nociva s&#8217;expulsar\u00e0 (excreci\u00f3).<\/p>\n<ul>\n<li>Eliminaci\u00f3 d&#8217;aigua i sals. Mant\u00e9 constant el volum i l&#8217;osmolaritat de l&#8217;espai extracel\u00b7lular. Eliminaci\u00f3 de sals NaCl (F 118) de la que n&#8217;ingerim uns 8-15 gr\/dia mantenint constant la concentraci\u00f3 de Na+.<br \/>\nCada dia passen pels ronyons uns 180l d&#8217;aigua de la qual se n&#8217;elimina 1.5l amb l&#8217;orina regulant l&#8217;osmolaritat de l&#8217;aigua plasm\u00e0tica. (En tenim uns 40l, BM100). Cada dia ingerim uns 2.5l (1.3l en beguda, 1l en aliments s\u00f2lids, aigua d&#8217;oxidaci\u00f3 produ\u00efda pel metabolisme) que s&#8217;elimina per l&#8217;orina (1.5l), el suor i les femtes. El balan\u00e7 hidrosal\u00ed (F 126) \u00e9s controlat hormonalment.<\/li>\n<li>Equilibri \u00e0cid-base.\u00a0Mant\u00e9 constant el pH de la sang regulant l&#8217;eliminaci\u00f3 de ions H+ i HCO3+. (F 130)<\/li>\n<li>Urea. Eliminaci\u00f3 dels residus metab\u00f2lics. Aix\u00ed com les subst\u00e0ncies no digeribles s&#8217;eliminen directament, el nitrogen requereix la conversi\u00f3 a urea amb despesa d&#8217;energia [com les empreses ecol\u00f2giques] ja que l&#8217;amon\u00edac \u00e9s t\u00f2xic. L&#8217;urea es converteix en orina.<\/li>\n<li>Nivells glucosa. Manteniment dels nivells de glucosa i amino\u00e0cids a la sang<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"respiracio\">Respiraci\u00f3<\/h2>\n<p>(F 68-97) Pulmons, alveols, pleura (BM153). \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#toraxabdomen\">\u00d2rgans cavitat tor\u00e0cica i abdominal<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Intercanvi de gasos per difusi\u00f3<\/strong><br \/>\nMentre que en els organismes elementals la c\u00e8l\u00b7lula est\u00e0 en contacte amb el O2 i CO2 del medi, en els animals superiors cal un sistema de transport per dur a terme l&#8217;intercanvi gas\u00f3s.<br \/>\nL&#8217;aire inspirat t\u00e9 unes proporcions de pressions parcials de O2 (21.3), CO2 (0.3), H2O (5.7), Nitrogen i gasos nobles (79)(en kPA, kilopascal, 1mm Hg=133 Pascals). En passar per la tr\u00e0quea se satura d&#8217;aigua. Als alveols (O2 (13.3), CO2 (5.2), H2O (6.27), Nitrogen (77)) s&#8217;entra en conctacte amb la sang venosa (O2 (5.3), CO2 (6), H2O (6.7), Nitrogen (77)) on t\u00e9 lloc una transfer\u00e8ncia de O2 i CO2 per gradients de concentraci\u00f3. Aix\u00ed la sang es converteix en arterial (O2 (12.7), CO2 (5.47), H2O (6.27), Nitrogen (77)). Als teixits (O2 (&lt;5.33), CO2 (&gt;6), H2O (6.27), Nitrogen (77)) hi torna a haver un intercanvi per difusi\u00f3 i la sang torna a quedar venosa. L&#8217;aire espirat queda (O2 (15.33, CO2 (4.4), H2O (6.27), Nitrogen (75)).<\/p>\n<p><strong>Mec\u00e0nica respirat\u00f2ria<\/strong><br \/>\nEl volum dels pulmons \u00e9s comprimit per les costelles i el diafragma en l&#8217;expiraci\u00f3 i expandit en la inspiraci\u00f3. El pulm\u00f3 queda fixat a les costelles i diafragma mitjan\u00e7ant les dues capes de la pleura. El volum d&#8217;aire inspirat normalment \u00e9s d&#8217;uns 0.5l (vol. inspiratori) podent arribar a un m\u00e0xim de 2.5l (vol. inspiratori de reserva). En estat de rep\u00f2s encara queda 1.5l que es poden espirar (vol. espiratori de reserva). Havent-ho espirat tot encara queden 1.5l a dins. Aix\u00f2 d\u00f3na una capacitat total de 6l (4.5l) que entren en joc.<\/p>\n<p><strong>Transport de CO2 i O2<\/strong><br \/>\n(F 84) Els teixits alliberen CO2 que en els eritr\u00f2cits (BM131.1) es converteix en HCO3- amb l&#8217;aportaci\u00f3 d&#8217;aigua. El proc\u00e9s \u00e9s catalitzat per la carboanhidratasa perqu\u00e8 la reacci\u00f3 es pugui fer en el temps &lt;1s en que els hematies es queden als capilars. El H+ sobrer queda regulat pel sistema tamp\u00f3 de l&#8217;hemoglobina (gl\u00f2buls rojos). Aquesta pot estar en estat oxigenat OxiHb, alliberar O2 quedant Hb-, capturar un H+ i quedar Hb-H.<br \/>\nEn total hi ha un 10% de CO2 dissolt i un 90% fixat com a HCO3- en eritr\u00f2cits (31), plasma (46) i enlla\u00e7 carbamino als teixits. L&#8217;ox\u00edgen pr\u00e0cticament no es troba dissolt i tot est\u00e0 fixat en l&#8217;hemoglobina. Un gram de Hb fixa com a m\u00e0xim 0.062 mmol de O2.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"circulacio\">Circulaci\u00f3<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#scirculatori\">Sistema circulatori<\/a><br \/>\n(F140-180) (BM131-132 Sang i linfa), (BM133-135 Vasos sanguinis i linf\u00e0tics), (BM136 Cor) [Entenc que les venes no duen &#8220;sang bruta&#8221; en el sentit de residus metab\u00f2lics. Nom\u00e9s pel que fa a CO2. Els productes i residus van donant voltes al circuit, recollint-ne m\u00e9s cada vegada que passen per l&#8217;intest\u00ed, aportant-ne als teixits i deixant-ne uns quants al sistema excretor. La renovaci\u00f3 a ritme de pulsaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s pel que fa a ox\u00edgen, els dem\u00e9s productes duren hores i dies. Les venes doncs tamb\u00e9 porten aliment, i les art\u00e8ries residus]. [5 litres de sang en un adult]<\/p>\n<p><strong>Fisiologia del Sistema circulatori<\/strong><br \/>\nIrrigaci\u00f3 sangu\u00ednia dels \u00f2rgans del cos.\u00a0El sistema circulatori t\u00e9 la funci\u00f3 de transport de O2, CO2, subst\u00e0ncies aliment\u00e0ries (sucres i components pel creixement), residus metab\u00f2lics, transport de calor, transport de senyals qu\u00edmics hormonals, regulaci\u00f3 del pH, i defensa contra subst\u00e0ncies estranyes.<br \/>\nDels 5l de sang que t\u00e9 el cos, un 8% del sistema corporal, un 80% es troba a les venes i vasos de circulaci\u00f3 menor (pulmonar) que, conjuntament, formen el sistema de baixa pressi\u00f3 (2 mm Hg). Va dels teixits al cor, es neteja als pulmons i torna al ventricle esquerre on passa al sistema d&#8217;alta pressi\u00f3 (120-80 mm Hg), les art\u00e8ries. Si el cor t\u00e9 un volum 0.07l, resulta que a 70n pulsacions per minut s&#8217;envien 1l de sang cada minut (VMC volum minut card\u00edac) [si es t\u00e9 el cor molt gros, com l&#8217;Indurain, nom\u00e9s calen 40 pulsacions].<br \/>\nLes prioritats d&#8217;irrigaci\u00f3 s\u00f3n el cervell (13%) (les c\u00e8l. mortes per manca d&#8217;ox\u00edgen no es poden regenerar) i el propi cor (5%). El rony\u00f3 reb un 20%. El treball muscular esquel\u00e8tic intens pot arribar al 60% i el sistema digestiu tamb\u00e9. Per aix\u00f2 s&#8217;han d&#8217;alternar. En el cas del m\u00fascul esquel\u00e8tic la irrigaci\u00f3 pot anar de 1l\/min en rep\u00f2s fins a un m\u00e0xim de 8l\/min segons l&#8217;entrenament. L irrigaci\u00f3 del tracte gastrointestinal va de 1 a 5.5. La regulaci\u00f3 pot ser local (basant-se en concentracions de O2 i productes metab\u00f2lics i contraccions de les parets dels vasos) o central sota el sistema simp\u00e0tic (BM270). Aix\u00ed per exemple, quan s&#8217;envia una ordre a un m\u00fascul tamb\u00e9 s&#8217;envia una ordre per augmentar-ne la irrigaci\u00f3.<br \/>\nLa sang va del cor als teixits per art\u00e8ries cada vegada m\u00e9s petites (BM133) fins que arriba al l\u00edquid intersticial on t\u00e9 lloc l&#8217;intercanvi gas\u00f3s (BM243) i es filtren 20l de l\u00edquid plasm\u00e0tic al dia, dels quals 18 retornen per les venes i 2 per la limfa.<\/p>\n<p><strong>Fisiologia del cor<\/strong><br \/>\nS\u00edstole, Di\u00e0stole, Electrocardiograma.\u00a0(BM136) A cada batec el cor es passa per quatre fases:<\/p>\n<ul>\n<li>i) Tensi\u00f3 isovolum\u00e8trica de la s\u00edstole. V\u00e0lvules tancades. Augmenta la tensi\u00f3 (80 mm Hg) al ventricle esquerre [perqu\u00e8 el m\u00fascul es contrau) fins que supera la de l&#8217;aorta.<\/li>\n<li>ii) Expansi\u00f3 de la s\u00edstole. Amb els ventr\u00edculs plens s&#8217;obre la v\u00e0lvula i la sang surt per l&#8217;aorta (v.esquerre) cap als teixits i cap als pulmons per l&#8217;art\u00e8ria pulmonar (v.dret).<\/li>\n<li>iii) Relaxament isovolum\u00e8tric. S&#8217;han tancat les v\u00e0lvules i s&#8217;eixampla.<\/li>\n<li>iv) S&#8217;obren les v\u00e0lvules, entra sang venosa a l&#8217;aur\u00edcula dreta i arterial procedent del cor (vena pulmonar) a l&#8217;esquerra. Seguidament s&#8217;omplen els ventricles i es tanquen les v\u00e0lvules.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Com una manxa, en la di\u00e0stole s&#8217;expandeix absorbint sang del sistema de reserva (venes), mentre que en la di\u00e0stole l&#8217;impulsa cap als pulmons i teixits].\u00a0(F 151) El ritme de les excitacions \u00e9s marcat pel n\u00f2dul sinusal [c\u00f3m funciona aquest rellotge?, \u00e9s el que se substitueix per un marcapassos] de manera aut\u00f2noma al sistema nervi\u00f3s. El senyal P es transmet al n\u00f2dul auriculo ventricular (PQ), s&#8217;activen les aur\u00edcules, arriba l&#8217;impuls en uns 125 ms, s&#8217;activen les branques de Tawara (Q 145ms), les fibres de Purkinje (R, potencial m\u00e0xim 150 ms [i jo tinc un espai PR de 0.11), la part interna del miocardi (ventr\u00edcle dret) en 190 ms (S) i l&#8217;externa en 225 ms. La part del n\u00f2dul AV a les ventr\u00edcules s&#8217;anomena complex QRS. Les variacions de potencial en diversos punts de la pell permeten obtenir un ECG o electrocardiograma. Aquest potencial representatiu \u00e9s suma de varis potencials (components vectorials) que exciten el cor en diferents direccions (F 155).<\/p>\n<p><strong>Equilibri pH<\/strong><br \/>\nLa concentraci\u00f3 de H+ en la sang i el l\u00edquid intersticial \u00e9s important per mantenir la forma de les prote\u00efnes i per tant la seva funcionalitat. La digesti\u00f3 dels aliments aporta diversos ions que s\u00f3n contrarestats per dos sistemes reguladors (FQXXX). D&#8217;una banda els pulmons aporten CO2 i els ronyons HCO3- i H+.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"musculs\">M\u00fasculs<br \/>\n<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#smuscular\">Sistema muscular<\/a><span style=\"color: #333333; font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><\/h2>\n<p><strong>Activaci\u00f3 dels m\u00fasculs<\/strong><br \/>\nMotoneurona.\u00a0(BM120) La neurona motora (BM147) i el m\u00fascul que dep\u00e8n d&#8217;ella formen una unitat motora. D&#8217;una motoneurona poden penjar des de 5 fibres musculars (ull) fins a 700 (b\u00edceps). El senyal nervi\u00f3s allibera acetilcolina al final de l&#8217;\u00e0xon, canvia el potencial i excita la c\u00e8l\u00b7lula nerviosa contraient-la (B1322.2) mitjan\u00e7ant el mecanisme de Ca2+. L&#8217;acetilcolina \u00e9s recuperada novament per la neurona (F 31).<\/p>\n<p><strong>Mec\u00e0nica i energia<\/strong><br \/>\nGluc\u00f2lisi aer\u00f2bia, Treball din\u00e0mic, Treball postural est\u00e0tic.\u00a0El m\u00fascul t\u00e9 un 50% de pes en fibril\u00b7les, un 30% de mitocondris [per cremar sucres], un 5% de reticles sarcoplasm\u00e0tics i un 15% de teixit conjuntiu.<br \/>\nLa contracci\u00f3 es produeix quan els filaments gruixuts del sarc\u00f2mer (miosina) es desplacen al llarg dels prims (actina) (B1322.2). L&#8217;alliberament de Ca2+ a cada grup [sense-miosina-sense] o t\u00fabul del sarc\u00f2mer canvia el potencial al voltant de la membrana que envolta el sarc\u00f2mer i causa el despla\u00e7ament dels filaments. En 20 ms s&#8217;eleva la concentraci\u00f3 de Ca 500 vegades, fins a 7 mol\/l, la uni\u00f3 queda inestable i descarregant-se l&#8217;ATP en ADP, s&#8217;allibera la uni\u00f3 i es despla\u00e7a quedant sense energia i r\u00edgid (com els cad\u00e0vers), reb ATP relaxant-se i torna el Ca fora del sarc\u00f2mer.(F 37). El m\u00fascul guarda gluc\u00f2gen com a reserva energ\u00e8tica, per carregar el ADP en ATP. Com a producci\u00f3 d&#8217;energia r\u00e0pida hi ha la gluc\u00f2lisi anaerobia i el proc\u00e9s del Fosfat de Creatinina (KrP) que s&#8217;esgota en 10-20s. [cursa 100 m]. L&#8217;\u00fanica manera d&#8217;obtenir energia de manera perllongada \u00e9s la gluc\u00f2lisi aerobia (B1312). La meitat de l&#8217;energia es dissipa en calor. El cicle metab\u00f2lic produeix lactat que ha de ser tractat pel fetge amb m\u00e9s consum d&#8217;ox\u00edgen. El consum d&#8217;ox\u00edgen pot augmentar en 500 vegades entre l&#8217;estat de rep\u00f2s i el de m\u00e0xima activitat. El m\u00fascul t\u00e9 una efic\u00e0cia d&#8217;un 25%.<\/p>\n<p>El treball que fa el cos pot ser:<\/p>\n<ul>\n<li>i) Treball din\u00e0mic positiu. Contracci\u00f3 que fa treball, ex. pujar escales, i distensi\u00f3.<\/li>\n<li>ii) Treball din\u00e0mic negatiu. Distensi\u00f3 de frenada, ex. baixar escales.<\/li>\n<li>iii) Treball postural est\u00e0tic.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Musculatura llisa<\/strong><br \/>\nEls m\u00fasculs del \u00f2rgans no tenen el sarc\u00f2mer amb una estructura tubular. No hi ha un potencial de membrana estable [que permeti el moviment voluntari] sin\u00f3 que varia de manera peri\u00f2dica [ritmes del cor i l&#8217;est\u00f3mac].<\/p>\n<p><strong id=\"veu\">Veu<\/strong><br \/>\nCordes vocals. Els m\u00fasculs de la larinx condicionen les formes de les cordes vocals i la glotis, inervats i controlats des del c\u00f2rtex motosensorial (anada i tornada per control realimentat).<br \/>\nLa glotis est\u00e0 tancada en els tons baixos i forts i s&#8217;obre en els aguts i murmuris. Les vocals a mateixa freq\u00fc\u00e8ncia i intensitat es distingeixen pels harm\u00f2nics.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/50\/Gray956.png\" \/><\/p>\n<p>Formen l&#8217;anomenat triangle de vocals:<\/p>\n<p>A<br \/>\nA \u00c4<br \/>\nO \u00d6 E<br \/>\nU \u00dc I<\/p>\n<p>[Les consonants s\u00f3n transitoris em sembla] En parlar un home va aproximadament de la greu (clau de fa) al mi, mentre que la dona ho fa del la al mi3 de l&#8217;escala superior. Cantant s&#8217;arriben a les dues octaves. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/\">La veu humana<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"regulaciohormonal\">Regulaci\u00f3 hormonal. Sistema endocr\u00ed<\/h2>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/sistemaendocri.png\" width=\"800\" height=\"788\" \/><\/p>\n<p>BM270.DP Proc\u00e9s de regulaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 dels diferents processos de l&#8217;organisme amb subst\u00e0ncies que activen o inhibeixen la producci\u00f3 d&#8217;enzims (B2600).<br \/>\nEn els organismes elementals la c\u00e8l\u00b7lula \u00e9s un espai \u00fanic, totes les parts estan en contacte i les reaccions qu\u00edmiques es poden equilibrar. En un organisme complex cal una integraci\u00f3 i coordinaci\u00f3 de moltes parts separades. Aix\u00f2 s&#8217;aconsegueix mitjan\u00e7ant el sistema nervi\u00f3s, especialitzat en respostes r\u00e0pides [sobretot musculars, afectant el moviment voluntari el SNC BM290 i el metabolisme el SNA BM270], i el sistema endocr\u00ed, especialitzat en la transmissi\u00f3 lenta i cr\u00f2nica [peri\u00f2dica, no puntual?] de senyals a trav\u00e9s del sistema circulatori (BM250). El s.endocr\u00ed regula el metabolisme (BM220-BM240), el creixement f\u00edsic i ps\u00edquic, els mecanismes de reproducci\u00f3 (BM210), l&#8217;adaptaci\u00f3 al rendiment i l&#8217;homeostasi del medi intern (moviment BM2A0, circulaci\u00f3 BM250) en estreta col.laboraci\u00f3 amb el sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom (BM270). L&#8217;esquema general (F 217) s&#8217;inicia amb una neurosecreci\u00f3 a l&#8217;hipot\u00e0lem i hip\u00f2fisi per activar les gl\u00e0ndules hormonals perif\u00e8riques que generaran les hormones finals. Hi ha un mecanisme de realimentaci\u00f3 (F 218) que retorna el punt de partida, ja sia que la hormona final inhibeixi la neurosecreci\u00f3 inicial, o b\u00e9 que les concentracions de determinats factors metab\u00f2lics informin l&#8217;hipot\u00e0lem.<\/p>\n<p><strong>Hormones<\/strong><br \/>\nHormones pept\u00eddiques, esteroides, prostaglangines.<br \/>\nLes hormones s\u00f3n subst\u00e0ncies transmissores que actuen modificant la configuraci\u00f3 d&#8217;enzims, inhibint o estimulant la s\u00edntesi d&#8217;enzims, o b\u00e9 canviant la permeabilitat de les membranes cel\u00b7lulars (la insulina regula aix\u00ed la disponibilitat intracel\u00b7lular de glucosa).<br \/>\nDonat que la concentraci\u00f3 d&#8217;hormones a la sang \u00e9s molt petita 10-5 mol\/l, cal que l&#8217;afinitat entre la c\u00e8l\u00b7lula objectiu de l&#8217;hormona (target o receptor) i aquesta, sigui molt gran.<br \/>\nPel que fa a l&#8217;estructura les hormones es classifiquen en pept\u00eddiques (els receptors estan a la membrana cel\u00b7lular on s&#8217;activa una subst\u00e0ncia transmissora secund\u00e0ria) (F222), esteroides (poden penetrar dins la c\u00e8l\u00b7lula i trobar dins els receptors espec\u00edfics) (F224) i derivades de la tirosina.<br \/>\nLes hormones tisulars no pertanyen al sistema centralitzat endocr\u00ed i actuen de manera local (prostaglandines i digestives).<\/p>\n<p><strong>Neurosecreci\u00f3 a l&#8217;hipot\u00e0lem i hip\u00f2fisi<\/strong><br \/>\nLes neurones de l&#8217;hipot\u00e0lem (BM144.2) segreguen hormones que es lliuren a la sang sota un senyal nervi\u00f3s. Hi ha doncs la transformaci\u00f3 d&#8217;un senyal nervi\u00f3s a un senyal qu\u00edmic. L&#8217;hipot\u00e0lem est\u00e0 en contacte amb el cervell (endomorfines pel dolor), activa els sistemes simp\u00e0tic i parasimp\u00e0tic, i segrega un primer grup d&#8217;hormones (liberina i estatina i d&#8217;altres F 215, F 217) que estimulen o inhibeixen la secreci\u00f3 d&#8217;un grup secundari al l\u00f2bul anterior de la hip\u00f2fisi (BM144.2). El l\u00f2bul posterior s&#8217;activa sol. Aquest grup secundari activar\u00e0 les gl\u00e0ndules perif\u00e8riques. Oxitocina, alliberada en l&#8217;acte sexual\u00a0 i en el moment de parir.<\/p>\n<p><strong>Gl\u00e0ndules sexuals<\/strong><br \/>\nTestosterona, Estrogens, Progesterona.<br \/>\n(BM172 BM173) G.sexuals fabriquen els gametos, espermatozous i \u00f2vuls, aix\u00ed com hormones reguladores de car\u00e0cter i comportament sexual. La testosterona segregada pels testicles \u00e9s una h. que accentua els car\u00e0cters masculins i augmenta la massa muscular. Els estr\u00f2gens s\u00f3n hormones femenines entre les quals hi ha l&#8217;estradiol que regula la formaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans sexuals femenins a l&#8217;embri\u00f3, i els cicles de fertilitat [Tots els tipus, tant masc. com fem. es troben en els dos sexes amb efectes m\u00e9s o menys intensos]. La progesterona t\u00e9 l&#8217;efecte invers.<\/p>\n<p><strong>Tiroides<\/strong><br \/>\nTirosina, Car\u00e0cter emocional, creixement.<br \/>\n(BM154) Situada rere la tr\u00e0quea segrega la tiroxina (iode+tirosina) a inst\u00e0ncies d&#8217;est\u00edmuls (emocions, fred, calor, llum, son, fam, fosca) que act\u00faen sobre l&#8217;hipot\u00e0lem que ho passa a la hip\u00f2fisi. T\u00e9 un paper fonamental en la diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular i el creixement, aix\u00ed com en els reaccions a les emocions. Un exc\u00e9s crema greixos, puja el pols, la humitat i d\u00f3na un temperament alegre i excitable. En canvi un defecte disminueix el ritme metab\u00f2lic i el creixement i fomenta un car\u00e0cter ap\u00e0tic. (F 230)<\/p>\n<p><strong>Suprarenal<\/strong><br \/>\nAdrenalina i cortisol, Resposta a perill.<br \/>\nLa medul\u00b7la segrega adrenalina (i noradrenalina i norepinefrina) davant d&#8217;un senyal d&#8217;urg\u00e8ncia del simp\u00e0tic (B2800) [No hipot\u00e0lem] porta sucre, activa la circulaci\u00f3 desviant la irrigaci\u00f3 de la digesti\u00f3 que queda interrompuda i portant-la al sistema muscular. S&#8217;inhibeixen les funcions digestives, augmenta la pressi\u00f3 sangu\u00ednia i el sucre [energia a punt]. [Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho fa una mica la cafe\u00efna].<br \/>\nLa crosta suprarenal segrega aldosterona que regula l&#8217;equilibri la concentraci\u00f3 de les sals actuant sobre la secreci\u00f3 de saliva i orina, corticosterona que regula el metabolisme de prote\u00efnes i hidrats de carboni (ritme dia-nit, activitat, estat an\u00edmic). Activaci\u00f3 per hipot\u00e0lem.<\/p>\n<p><strong>Ronyons i paratiroides<\/strong><br \/>\nRegulacio Ca, creixement dels ossos.<br \/>\nRegulen la integraci\u00f3 celular (creixement i duplicaci\u00f3) mitjant\u00e7ant la concentraci\u00f3 de Ca2+ que t\u00e9 efectes sobre la permeabilitat de les membranes celulars. Creixement dels ossos.<\/p>\n<p><strong>P\u00e0ncrees<\/strong><br \/>\nGluc\u00e8mia, insulina, gluc\u00e0gon.<br \/>\nRegula el nivell de sucre a la sang (gluc\u00e8mia). Mentre que el glucag\u00f3 l&#8217;augmenta la insulina el redueix [Els diab\u00e8tics se l&#8217;han d&#8217;injectar. El nivell de sucre tamb\u00e9 \u00e9s intervingut per la tiroides [estat general], la suprarenal (corticoides i adrenalina (reacci\u00f3 r\u00e0pida)). Hi ha uns 6-10mg d&#8217;insulina al p\u00e0ncreas.<\/p>\n<p><strong>Fetge<\/strong><br \/>\nColesterina, metabolisme de greixos.<br \/>\nRegulaci\u00f3 del balan\u00e7 hidrosal\u00ed (BM231, F 126)<\/p>\n<p><strong id=\"hormonesemocional\">Hormones amb impacte emocional<\/strong><br \/>\nOxitocina (lligam de parella o grup\u00a0 ), Adrenalina i cortisol (activa al circulaci\u00f3 aturant la digesti\u00f3 per reaccionar), insulina (p\u00e0ncrees, estat d&#8217;\u00e0nim, millora la mem\u00f2ria i la cognici\u00f3, el d\u00e8ficit afecta la dopamina i la motivaci\u00f3, i augmenta el cortisol), sexuals (estrogen, testosterona), tiroxina (excitaci\u00f3 i alegria \/ apatia,\u00a0 tiroides).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"snerviosautonom\">Sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom<\/h2>\n<p>El SN aut\u00f2nom o vegetatiu controla funcions org\u00e0niques sense que intervingui el control voluntari del SN Central. (BM148 AF 107 i F49). Consta de dues parts, el simp\u00e0tic i el parasimp\u00e0tic que actuen sovint de manera antag\u00f2nica. [El simp\u00e0tic posa el cos en estat d&#8217;alerta general preparant energia pels m\u00fasculs i interrompent el proc\u00e9s digestiu. El parasimp\u00e0tic tornar\u00e0 a activar la digesti\u00f3 localment].<\/p>\n<p><strong id=\"neurotransmissors\">Neurotransmissors<\/strong><br \/>\nEls neurotransmissors s\u00f3n missatgers del sistema nervi\u00f3s, produits per ves\u00edcules a les neurones, actuant entre els espais de les sinapsis de les neurones. Actuen molt localment i r\u00e0pidament (m-3s a 1 s). Disparen reaccions musculars, pensaments o emocions. (en canvi les hormones s\u00f3n segregades per gl\u00e0ndules i actuen sobre c\u00e8l\u00b7lules de tot el cos que tenen receptors per a , viatjant pel corrent sanguini. Regulen processos a llarg termini (minuts a dies) com el creixement, metabolisme o reproducci\u00f3.)<\/p>\n<ul>\n<li>Glutamat: el neurotransmissor principal, present a la majoria d&#8217;enlla\u00e7os que es poden modificar [com el el model de representaci\u00f3 distribu\u00efda]. Un exc\u00e9s causa sobreestimulaci\u00f3 i pot tenir repercussions en ansietat, depressi\u00f3, ictus i Alzheimer.<\/li>\n<li>GABA: inhibidor i tranquilitzador; els nivells baixos s&#8217;associen amb ansietat i estr\u00e8s.<\/li>\n<li>Glicina: inhibidor a la medul\u00b7la espinal.<\/li>\n<li>Acetilcolina: Activa o inhibeix m\u00fasculs i \u00f2rgans al sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom. \u00c9s el principal connector entre nervis i m\u00fasculs. Tamb\u00e9 actua al cervell.<\/li>\n<li>Dopamina: sistema de gratificaci\u00f3 sense de plaer i euf\u00f2ria , el defecte est\u00e0 relacionat amb la malaltia de Parkinson, i l&#8217;exc\u00e9s, amb l&#8217;esquizofr\u00e8nia.<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Serotonina, produ\u00eft als intestins (90%)\u00a0 i SN central. Seria l&#8217;estabilitzador d&#8217;estats d&#8217;\u00e0nim, regulant<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\"> la gana, la son, mem\u00f2ria, estat d&#8217;\u00e0nim i funcions del sistema cardiovascular i endocr\u00ed.\u00a0 Nivells baixos s&#8217;associen amb ansietat, irritabilitat i depressi\u00f3.<\/span><\/li>\n<li>Norepinefrina, sintetitzat al SN perif\u00e8ric, estimula la segregaci\u00f3 de l&#8217;hormona de l&#8217;estr\u00e8s epinefrina (adrenalina) a les gl\u00e0ndules suprarenals\u00a0 en situacions de fugir o atacar preparant el cos per reaccionar. Contribueix a la por i l&#8217;ansietat. El mateix l&#8217;epinefrina (adrenalina) que augmenta el pols, la pressi\u00f3 i el sucre.<\/li>\n<li>Endorfines, generades a la gl\u00e0ndula pituit\u00e0ria. Bloquegen la percepci\u00f3 del dolor i augmenten la sensaci\u00f3 de benestar. Produ\u00efdes quan es fa exercici f\u00edsic o a l&#8217;orgasme.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Neurotransmissors implicats en les emocions: Glutamat\/GABA (general, excitaci\u00f3 o rep\u00f2s), Dopamina (plaer i euf\u00f2ria), Serotonina (estabilitzador estats d&#8217;\u00e0nim), Norepinefrina i epinefrina (reacci\u00f3 estr\u00e8s), Endorfines (bloqueig dolor i benestar).<\/p>\n<p><strong>Simp\u00e0tic<\/strong><br \/>\nLes fibres preganglionars s&#8217;activen amb acetilcolina. Despr\u00e9s del gangli es ramifiquen en una proporci\u00f3 1:20 i l&#8217;activaci\u00f3 \u00e9s amb noradrenalina. En els \u00f2rgans hi ha receptors alfa (generalment estimulants) i \u00df (generalment inhibidors). [En situacions d&#8217;emerg\u00e8ncia posa el cos en estat d&#8217;alerta. La medula suprarenal -similar a l&#8217;hipot\u00e0lem- transforma senyals nerviosos en secreci\u00f3 d&#8217;adrenalina i noradrenalina].<\/p>\n<ul>\n<li>Ull: Dilataci\u00f3<\/li>\n<li>Gl\u00e0ndula submandibular: secreci\u00f3 mucosa espessa.<\/li>\n<li>Cor: Transmissi\u00f3 r\u00e0pida de l&#8217;est\u00edmul, augment de la freq\u00fc\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Bronquis: Relaxament.<\/li>\n<li>Est\u00f3mac i intest\u00ed: Relaxament.<\/li>\n<li>P\u00e0ncreas: Inhibici\u00f3\/Activaci\u00f3 de secreci\u00f3 d&#8217;insulina.<\/li>\n<li>Medula suprarenal: Activaci\u00f3 de secreci\u00f3 [d&#8217;adrelina].<\/li>\n<li>Vasos: contracci\u00f3.<\/li>\n<li>M\u00fasculs: Glucogen\u00f3si.<\/li>\n<li>Veixiga orina: Contracci\u00f3 esf\u00ednter i relaxament detrusor.<\/li>\n<li>Genitals: ejaculaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Parasimp\u00e0tic<\/strong><br \/>\nEls ganglis estan situats sovint dins dels mateixos \u00f2rgans [aix\u00ed la cadena de ganglis del SNA \u00e9s nom\u00e9s simp\u00e0tic, per aix\u00f2 es diu que el simp\u00e0tic fa una excitaci\u00f3 difusa i el parasimp\u00e0tic m\u00e9s local]. Aqu\u00ed la subst\u00e0ncia transmissora \u00e9s sempre l&#8217;acetilcolina. T\u00e9 contacte amb l&#8217;hipot\u00e0lem hi ha connexions al nervi gandul.<\/p>\n<ul>\n<li>Ull: Contracci\u00f3. Gl\u00e0ndules llagrimals<\/li>\n<li>Gl\u00e0ndula submandibular: saliva acuosa, quinines.<\/li>\n<li>Cor: Transmissi\u00f3 lenta de l&#8217;est\u00edmul, baixa la freq\u00fc\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Bronquis: Contracci\u00f3, activaci\u00f3 secreci\u00f3.<\/li>\n<li>Est\u00f3mac i intest\u00ed: Activaci\u00f3 del to muscular i secreci\u00f3.<\/li>\n<li>P\u00e0ncreas: Activaci\u00f3 de secreci\u00f3 d&#8217;exocrina.<\/li>\n<li>Intest\u00ed gruixut: Activaci\u00f3 del to muscular i secreci\u00f3.<\/li>\n<li>Veixiga orina: Contracci\u00f3 del detrusor.<\/li>\n<li>Genitals: Erecci\u00f3 (vasodilataci\u00f3).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/sistemanerviosautonom.jpg\" width=\"840\" height=\"1091\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sentits\">Sentits<\/h2>\n<p>[ENLLA\u00c7 a percepci\u00f3 psicologia i fenomenologia] Els receptors del cos es projecten als l\u00f2buls parietals (BM144.12) [on ho fan els receptors de les v\u00edsceres?, el mal d&#8217;est\u00f3mac], l&#8217;olfacte al frontal (BM144.11), l&#8217;o\u00efda als temporals (BM144.13) i la vista a l&#8217;occipital (BM144.14).<\/p>\n<p><strong>Sentits d\u00e8rmics<\/strong><br \/>\nReceptors de dolor, temperatura i pressi\u00f3.<br \/>\n(BM1A0) La pell registra pressi\u00f3, contacte i vibraci\u00f3 amb receptors mec\u00e0nics (c\u00e8l.lules de Meiner, corpuscles de Meiner i c. de Pacini) que reaccionen a la pressi\u00f3 mec\u00e0nica o als estiraments del cabell. Per la temperatura hi ha receptors de fred T&lt;36C, i receptors de calor per T&gt;36. Hi ha un domini d&#8217;adaptaci\u00f3 entre 20 i 40 fora del qual s&#8217;avisa de fred o calor a evitar.<br \/>\nHi ha receptors de dolor, terminals nervioses lliures que reaccionen a danys del cos (tall, aixafament, calor). Hi ha un primer dolor (agut) i breu que condueix a un reflex de retirada i un segon dolor (greu), m\u00e9s llarg, que duu a postures de precauci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Sensibilitat profunda<\/strong><br \/>\nPropioceptors.\u00a0(BM121) Els propioceptors es troben als m\u00fasculs. Els receptors articulars mesuren l&#8217;angle i velocitat de les articulacions en moviment. Els fusos musculars i receptors tendinosos recullen la longitud muscular (contracci\u00f3) i tensi\u00f3 m\u00fascul-tendons.<\/p>\n<p><strong>Olfacte<\/strong><br \/>\nLes subst\u00e0ncies olfact\u00f2ries s\u00f3n inhalades, dissoltes en una capa de mucosa i arriben als receptors (106). Els llindars de recepci\u00f3 depenen de la humitat i temperatura de l&#8217;aire, i de la subst\u00e0ncia. Es detecten 108 mg de metilmercaptana en 108 m3 d&#8217;aire. Hi ha una adaptaci\u00f3 r\u00e0pida. Per exemple l&#8217;octanol, al cap de tres minuts ja no es detecta, ni a una concentraci\u00f3 100 vegades superior a la inicial. D&#8217;altres com els \u00e0cids, afecten a terminals lliures que no s&#8217;adapten (dolor). [En alg\u00fan lloc he llegit que s&#8217;han registres m\u00e9s de 1000 olors diferents]. Les neurones van convergint (200 en una) i van cap a l&#8217;hipot\u00e0lem, a l&#8217;escor\u00e7a cerebral i el sistema l\u00edmbic on tenen influ\u00e8ncia sobre la situaci\u00f3 afectiva. Poden desencadenar secreci\u00f3 salival i g\u00e0strica.<\/p>\n<p><strong>Gust<\/strong><br \/>\nLes c\u00e8l\u00b7lules del sentit del gust s&#8217;agrupen en poncelles gustatives situades a la llengua. Es detecten quatre qualitats b\u00e0siques amb punts receptors distribu\u00efts en quatre regions diferents: dol\u00e7 (extrem), salat (cant\u00f3 frontal), \u00e0cid (laterals) i amarg (enrera). Els llindars s\u00f3n molt m\u00e9s elevats que en l&#8217;olfacte (1g\/l pel NaCl (sal), o 4mg\/l per la quinina (amarg). [A la llengua tamb\u00e9 hi ha sensors d\u00e8rmics per la temperatura i la textura, suposo.]<\/p>\n<p><strong>Equilibri<\/strong><br \/>\nEn la c\u00f2clea (caragol) (BM182) hi ha tres canal\u00edculs que contenen una ampolla immersa en un l\u00edquid, la endolimfa. Quan es mou el cap, la in\u00e8rcia de l&#8217;endolinfa que tarda en seguir el moviment act\u00faa sobre els cilis de l&#8217;ampolla que registren. Hi ha tres canal\u00edculs per recollir el moviment en les tres dimensions. Si els canal\u00edculs recullen l&#8217;acceleraci\u00f3 de rotaci\u00f3, l&#8217;orgue vestibular t\u00e9 tamb\u00e9 dos epitelis sensorials m\u00e9s que recullen la posici\u00f3 cel cap respecte la vertical de la gravetat (macula sacculi i m\u00e0cula utriculi). Aquesta informaci\u00f3 es coordina al cerebel per modificar els m\u00fasculs i mantenir l&#8217;equilibri aix\u00ed com amb la informaci\u00f3 visual per saber si el canvi del camp visual es deu a una rotaci\u00f3 del cap o al moviment de l&#8217;objecte observat.<\/p>\n<p><strong>O\u00efda<\/strong><br \/>\nL&#8217;orella humana percep freq\u00fc\u00e8ncies entre 16 i 20000 Hz (disminuint fins a 5000 a la vellesa) amb unes intensitats que van des de 3.2 10-4 din\/cm2 fins al l\u00edmit dolor\u00f3s de 640 din\/cm2. Subjectivament les ones sonores es perceben amb diferent intensitat segons la freq\u00fc\u00e8ncia (F297) (a igual intensitat les freq\u00fc\u00e8ncies baixes se senten m\u00e9s fortes, pujant altra vegada a les altes amb un m\u00ednim cap als 4000 Hz. Les freq\u00fc\u00e8ncies agudes es recullen a la part de la cocl\u00e8a m\u00e9s a la vora de la finestra oval mentre que les baixes ho fan prop de l&#8217;helicotrema. A la rampa mitjana, una coberta vibra d&#8217;acord amb les ones de pressi\u00f3 que recorren l&#8217;endolimfa i excita els cilis de les c\u00e8l\u00b7lules receptores que activen el senyal nervi\u00f3s [els cilis potser nom\u00e9s s&#8217;han despla\u00e7at 10-11 m, de l&#8217;ordre del radi de l&#8217;\u00e0tom d&#8217;hidrogen].<br \/>\nDel so se&#8217;n recull la freq\u00fc\u00e8ncia (amb un &#8220;poder separador&#8221; que distingeix entre 1000 i 1003 Hz [qu\u00e8 \u00e9s, un quart de to? Segurament separem m\u00e9s dos dos simultanis que successius]), la intensitat, la direcci\u00f3 i la dist\u00e0ncia del focus de so. La direcci\u00f3 es capta comparant la difer\u00e8ncia de temps per arribar a cada orella mentre que la dist\u00e0ncia es troba, comparant un so conegut amb el sentit i recordant que els aguts s\u00f3n m\u00e9s amortits que els greus.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/51\/Anatomy_of_the_Human_Ear_1_Intl.svg\/800px-Anatomy_of_the_Human_Ear_1_Intl.svg.png\" \/><\/p>\n<p>1: Orella externa. 5: Orella mitjana. 13: Orella interna: 14: Laberint: 15: Conducte semicircular, 16: Vest\u00edbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: C\u00f2clea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. Altres: 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu<\/p>\n<p><strong>Vista<\/strong><br \/>\nMiopia, Hipermetropia, Poder separador, cons, bastons, rodopsina, visi\u00f3 estereosc\u00f2pica.<br \/>\nEls raigs s\u00f3n refractats per la c\u00f2rnea, l&#8217;humor vitri i el cristal.l\u00ed que fan la funci\u00f3 d&#8217;una lenta convexa formant una imatge invertida a la retina. El m\u00fascul ciliar estira la lent pels objectes llunyans i es relaxa arrodonint la lent pels propers. Quan el globus ocular \u00e9s massa llarg la imatge de l&#8217;objecte lluny\u00e0 es forma abans de la retina i es corregeix amb una lent c\u00f2ncava. Quan \u00e9s massa curt l&#8217;objecte proper t\u00e9 una imatge passada la retina i es corregeix amb una lent c\u00f2ncava.<br \/>\nL&#8217;ull t\u00e9 una resoluci\u00f3 o poder separador d&#8217;un minut (1mm a 3.5 m). Al centre hi ha cons que van disminuint a mesura que es desplacen a la perif\u00e8ria (-90 i 90 graus) amb una corresponent disminuci\u00f3 de l&#8217;agudesa visual. Capten b\u00e9 els detalls d&#8217;objectes ben il\u00b7luminats, visi\u00f3 clara. Els bastons estan distribu\u00efts amb un pic al centre i baixen molt m\u00e9s enll\u00e0 de 30 graus. S&#8217;usen per visi\u00f3 de clar i fosc amb mala il\u00b7luminaci\u00f3.<br \/>\nLa rodopsina dels bastons (clar-fosc) \u00e9s sensible a totes les longituds d&#8217;ona. Els cons recullen el color gr\u00e0cies a que n&#8217;hi ha tres tipus, corresponents als colors blau-violeta, verd i vermell-groc, amb els quals es poden generar tots els altres per combinaci\u00f3.<br \/>\nLa conversi\u00f3 del senyal llumin\u00f3s en senyal nervi\u00f3s la fa la mol\u00e8cula rodopsina als bastons [i quina la fa als cons?] que gira d&#8217;estat cis a trans i excita un senyal el\u00e8ctric tornant a ser carregada amb despesa d&#8217;energia.<br \/>\nL&#8217;adaptaci\u00f3 a la intensitat lluminosa \u00e9s possible per i) la variaci\u00f3 del di\u00e0metre de la retina, ii) la densitat de mol\u00e8cules [rodopsina] a punt per rebre el senyal llumin\u00f3s (carregades), que \u00e9s m\u00e9s baixa sota llum intensa i iii) variaci\u00f3 del n\u00famero de receptors connectats a terminals del nervi \u00f2ptic [mecanisme de xarxa neuronal].<br \/>\nLa visi\u00f3 estereosc\u00f2pica i apreciaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia es fa integrant els camps visuals lleugerament diferents de cada ull (i avaluant l&#8217;esfor\u00e7 muscular d&#8217;acomodaci\u00f3).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/c\/c9\/Schematic_diagram_of_human_eye_multilingual.svg\/800px-Schematic_diagram_of_human_eye_multilingual.svg.png\" \/><\/p>\n<p>Diagrama complet d&#8217;un\u00a0ull hum\u00e0\u00a0(secci\u00f3 horitzontal\u00a0del dret vist des de dalt) 1.\u00a0cristal\u00b7l\u00ed; 2.\u00a0z\u00f2nula ciliar; 3.\u00a0cambra posterior; 4.\u00a0cambra anterior; 5. trajecte de l&#8217;humor aqu\u00f3s; 6.\u00a0pupil\u00b7la; 7.\u00a0corneosclera; 8.\u00a0c\u00f2rnia; 9. sistema trabecular i\u00a0canal de Schlemm; 10.\u00a0limbe esclerocornial; 11.\u00a0escler\u00f2tica; 12.\u00a0conjuntiva; 13.\u00a0\u00favea; 14.\u00a0iris; 15.\u00a0cos ciliar\u00a0amb a:\u00a0pars plicata\u00a0i b:\u00a0pars plana; 16.\u00a0coroide; 17.\u00a0ora serrata; 18.\u00a0humor vitri\u00a0amb 19.\u00a0conducte hialoide; 20.\u00a0retina; 21.\u00a0M\u00e0cula retinal; 22.\u00a0f\u00f2vea central de la retina; 23\u00a0disc \u00f2ptic, papil\u00b7la \u00f2ptica\u00a0\u2192\u00a0punt cec; 24. eix \u00f2ptic de l&#8217;ull; 25. eix de l&#8217;ull; 26.\u00a0nervi \u00f2ptic; 27. beina\u00a0dural; 28.\u00a0c\u00e0psula de Tenon; 29. tend\u00f3. 30.\u00a0segment anterior, 31.\u00a0segment posterior\u00a032.\u00a0art\u00e8ria oft\u00e0lmica, 33.\u00a0art\u00e8ria\u00a0i\u00a0vena centrals de la retina\u00a0\u2192 36. vasos sanguinis de la retina;\u00a0art\u00e8ries ciliars: 34.\u00a0posteriors curtes, 35.\u00a0posteriors llargues\u00a0i 37.\u00a0anteriors, 38.\u00a0Art\u00e8ria lacrimal, 39.\u00a0Vena oft\u00e0lmica, 40.\u00a0Vena vorticosa\u00a041:\u00a0Etmoide, 42.\u00a0M\u00fascul recte intern, 43.\u00a0M\u00fascul recte extern, 44.\u00a0Esfenoide<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"snervioscentral\">Sistema nervi\u00f3s central<\/h2>\n<p>El sistema nervi\u00f3s regula l&#8217;organisme mitjan\u00e7ant la transmissi\u00f3 de senyals d&#8217;\u00f2rgans i receptors cap al SN (medul\u00b7la i enc\u00e8fal), senyals aferents, i del SN cap als \u00f2rgans i m\u00fasculs, senyals eferents.<br \/>\nEs calcula que rebem uns 10<sup>9<\/sup> bit\/s d&#8217;informaci\u00f3 de l&#8217;ambient del qual nom\u00e9s tenim consci\u00e8ncia d&#8217;uns 10<sup>2<\/sup> bit\/s. La informaci\u00f3 que tornem al medi mitjan\u00e7ant el llenguatge i el gest es podria avaluar en 10<sup>7<\/sup> bit\/s. [Una pantalla de televisi\u00f3 representa 10<sup>6<\/sup> bit\/s, una p\u00e0gina de llibre 4000 bit\/s].<\/p>\n<p><strong>Topologia<\/strong><br \/>\nVies sensorials del cord\u00f3 posterior i anterolateral, nervis cerebrals. Via motora piramidal (moviment voluntari) i extrapiramidal. Sistema reticular d&#8217;activaci\u00f3. C\u00f3rtex.<br \/>\n[(AB) Principi de converg\u00e8ncia: sobre les dentrites d&#8217;una neurona hi arriven terminals d&#8217;axons de diferents neurones. Principi de diverg\u00e8ncia: una neurona en pot activar d&#8217;altres, de 15 en el cas de m\u00fasculs oculars a 900 en cas del peu].(Veure BM141-BM149) [ connexi\u00f3 en 3 parts: enc\u00e8fal\u00a0 (1) t\u00e0lem (2) medul\u00b7la (3) \u00f2rgan o sentit]<\/p>\n<ul>\n<li>i) Pel sistema motor i els sentits d\u00e8rmics, va una primera neurona dels \u00f2rgans a la medul\u00b7la oblonga. Una segona neurona les duu al cerebel o el t\u00e0lem on una tercera les connectar\u00e0 al c\u00f2rtex. Es localitza conscientment la zona afectada (mapa sensitiu). (Via del cord\u00f3 posterior, inexistent als vertebrats inferiors).<\/li>\n<li>ii) Els nervis de dolor i temperatura, canvien a la medul\u00b7la tot passant a l&#8217;altre costat (1a neurona) i una segona connecta al t\u00e0lem, la tercera projecta al c\u00f2rtex la zona del dolor. (Via del cord\u00f3 anterolateral)<br \/>\n[Les fibres de la regi\u00f3 cef\u00e0lica tamb\u00e9 van al t\u00e0lem. I tinc ent\u00e8s que els sentits de la vista, o\u00efda i gust tamb\u00e9 van al t\u00e0lem mentre que l&#8217;olfacte aniria al c\u00f3rtex].<\/li>\n<li>iii) Els nervis cerebrals (vista, o\u00efda, olfacte [nervis procedents d&#8217;\u00f2rgans sensorials espec\u00edfics mentre que la resta s\u00f3n un mapa muscular del cos]) van al c\u00f3rtex passant pel t\u00e0lem (1a neurona del sentit al tronc, 2a del tronc al t\u00e0lem, 3a projecci\u00f3 al c\u00f3rtex) Aquesta tercera neurona s&#8217;hauria afegit als mam\u00edfers amb la telencefalitzaci\u00f3. En els vertebrats inferiors el dienc\u00e8fal era suficient (H0110).<\/li>\n<li>iv) Via piramidal. Moviment voluntari. Es tracta d&#8217;una via similar a la posterior on una neurona va directament de les zones motores del c\u00f3rtex (1 neurona) fins a les c\u00e8l\u00b7lules motores de la medul\u00b7la espinal (2) que inervar\u00e0 els m\u00fasculs voluntaris.<\/li>\n<li>v) Via extrapiramidal. Es un sistema poc homogeni [poc clar] i s\u00f3n interrompudes almenys una vegada entre c\u00f2rtex i medul\u00b7la espinal (al dienc\u00e8fal o al tronc. Distribueix el to muscular. Facilita o inhibeix complexos de moviments voluntaris.<\/li>\n<li>vi) Al tronc cerebral (medula oblonga=bulbe raquidi?) hi ha el sistema reticular que rep unes afer\u00e8ncies polisensorials (Visi\u00f3, audici\u00f3, gust, olfacte). Tamb\u00e9 rep i envia senyals al c\u00f2rtex afectiu via t\u00e0lem, al sistema vegetatiu via l&#8217;hipot\u00e0lem, a la consci\u00e8ncia pel sistema l\u00edmbic i al c\u00f2rtex motor a trav\u00e9s dels ganglis basals [A tot arreu sembla AB 378]. Aquests senyals no es projecten sobre una \u00e0rea sensorial concreta ni produeixen una resposta espec\u00edfica sin\u00f3 que envien uns senyals generalitzats a diferents zones del c\u00f2rtex provocant un estat d&#8217;atenci\u00f3 o arousal. Es parla de ARAS (Ascending Reticular Activating System). T\u00e9 un paper important en els cicles de son i vig\u00edlia. El sistema reticular tamb\u00e9 pot ser activat pel c\u00f3rtex [Una obsessi\u00f3 que no em deixa dormir?].<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>C\u00f3rtex<\/strong><br \/>\n[Topologia a tenir en compte en la recerca de xarxes neuronals]. Hi ha moltes neurones, 1011 i cada una rep inputs de moltes altres, entre 103 i 105. Aix\u00f2 vol dir que \u00e9s possible connectar dues neurones qualsevols amb nom\u00e9s quatre sinapsis (1016 accessibles) amb un promig de 104 connexions) (PDP:4). Es parla de sis capes de neurones al c\u00f2rtex associatiu.<br \/>\nTant el t\u00e0lem com la crosta t\u00e9 diferenciades les zones corresponents a cada receptor i es parla de camps de projecci\u00f3 sensorials. Uns camps sensorials secundaris estan relacionats amb la interpretaci\u00f3 (identificaci\u00f3, aprenentatge, mem\u00f2ria) de la percepci\u00f3. (BM144.12).<br \/>\nVeure tamb\u00e9 xarxes neuronals a H1100.<\/p>\n<p>(Sistema nervi\u00f3s\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cordats\">Cordats<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">cervell trino<\/a>. Anatomia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a>.\u00a0 Fisiologia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snervioscentral\">Sistema nervi\u00f3s central<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell i xarxa neuronal<\/a> )<\/p>\n<p><strong>Mecanismes de proc\u00e9s<br \/>\n<\/strong>[Actualitzat 2025, veure<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-reproduccio\/#neurones\"> neurones i sinapsis<\/a>] Un potencial d&#8217;acci\u00f3 es despla\u00e7a per l&#8217;\u00e0xon fins arribar a la sinapsi on s&#8217;alliberen <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a> que arribaran a la neurona receptora. Aquesta presenta plasticitat per refor\u00e7ar o inhibir la connexi\u00f3.<br \/>\n[<del>segons 1990x Inhibici\u00f3. [: Cada neurona rep afer\u00e8ncies de moltes altres. El potencial que es transmet va codificat en pulsos m\u00e9s que en altura del potencial [F254, aix\u00ed que els senyals del cos estan digitalitzats?]. El nou potencial \u00e9s funci\u00f3 dels que es reben, havent-hi mecanismes de comparaci\u00f3 i inhibici\u00f3 (F255). La inhibici\u00f3 pot ser presin\u00e0ptica si una dentrita \u00e9s &#8220;interceptada&#8221; per un altre abans del contacte, amb la qual cosa allibera menys acetilcolina, o b\u00e9 postsin\u00e0ptica [funci\u00f3 dels impulsos F260]. La neurona que activa un m\u00fascul flexor connecta tamb\u00e9 amb una que inhibeix l&#8217;extensor antag\u00f2nic. (AB 373). Veure tamb\u00e9 xarxes neuronals a HXXXX<\/del>.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"movimenticonducta\">Moviment i conducta<\/h2>\n<p>Reflexos. Motilitat de sosteniment. Conducta vegetativa, instints. Moviment voluntari. Son i vig\u00edlia.<br \/>\n[on acaba la medecina i comen\u00e7a la psicologia?] [La conducta de l&#8217;organisme hum\u00e0 \u00e9s objecte d&#8217;estudi de la psicologia. All\u00e0 es parlar\u00e0 de subjecte. El subjecte-organisme es troba immers en un medi f\u00edsic, social i cultural del que rep mat\u00e8ria, energia (metabolisme), senyals de primer ordre (informaci\u00f3 sensorial) i de segon ordre (codi de s\u00edmbols culturals com el llenguatge) i al qual retorna tamb\u00e9 mat\u00e8ria, energia (excreci\u00f3, calor, treball mec\u00e0nic), i senyals de primer i segon ordre. L&#8217;home \u00e9s doncs un sistema biol\u00f2gic, membre d&#8217;un grup social (SXXXX) i un consumidor de cultura (CXXXX).]<br \/>\n[A nivell biol\u00f2gic baix el sistema evoluciona per mantenir un equilibri din\u00e0mic de processos qu\u00edmic. A nivell de processament de senyals baix, xarxes neuronals, el sistema es comporta ajustant els valors de connexi\u00f3 (resposta) i els pesos (aprenentatge) per arribar a un m\u00ednim &#8220;energia&#8221; (veure PDP). A nivell psicol\u00f2gic el subjecte en el sentit de Skinner \u00e9s una capsa negra que respon a est\u00edmuls de manera modificable. Dit d&#8217;altra manera, aqu\u00ed la causalitat no \u00e9s l&#8217;equilibri qu\u00edmic biol\u00f2gic, ni l&#8217;ajustament de la xarxa neuronal sin\u00f3 la satisfacci\u00f3 de necessitats biol\u00f2giques i instints (gana, set, sexe). Al nivell de personalitat [narrativa], el motor de la conducta \u00e9s la satisfacci\u00f3 de &#8220;necessitats&#8221; o expectatives socio-culturals.]<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Reflexos<\/strong><br \/>\nArc reflex, reflex propioceptiu, reflex exteroceptiu.\u00a0En l&#8217;arc reflex l&#8217;afer\u00e8ncia de l&#8217;\u00f2rgan connecta amb una motoneurona a la medula sense passar pel cervell.\u00a0Quan l&#8217;est\u00edmul i la resposta estan al mateix \u00f2rgan es parla de reflex propioceptiu (pot passar pel cerebel i pel c\u00f3rtex). En cas contrari es tracta d&#8217;un reflex heteroceptiu (receptor i \u00f2rgan executor separats). Aix\u00ed per exemple un est\u00edmul al peu dret provoca la flexi\u00f3 de tots els m\u00fasculs del peu dret. D&#8217;altres cassos poden ser reflexos digestius, l&#8217;esternut, la tos, etc. (F 260).\u00a0(Xarxes neuronals HXXXX, respostes nivell H0 i H1).<\/li>\n<li><strong>Motilitat de sosteniment<\/strong><br \/>\nA m\u00e9s dels reflexos propioceptius hi ha una gesti\u00f3 integrada de la posici\u00f3 del cos respecte de medi amb l&#8217;objectiu de mantenir un equilibri. El centre principal d&#8217;aquesta funci\u00f3 \u00e9s el cerebel i per tant funciona fins i tot en un animal descerebrat. Parteix d&#8217;un est\u00edmul a un hemisferi del c\u00f3rtex on es poden localitzar zones espec\u00edfiques (gir de cap, cames) (BM144.11, BM144.12) que causar\u00e0 el moviment corresponent a l&#8217;altra meitat del cos (veure topologia BM2A1). La motricitat de posici\u00f3 [moviment general BM2B2] s&#8217;adaptar\u00e0 a aquesta acci\u00f3. [S&#8217;activen de manera coordinada d&#8217;altres m\u00fasculs per acompanyar un moviment voluntari (ex. jugar a tenis o tocar el piano) i per respondre a un est\u00edmul (reflex heteroceptiu). Aix\u00f2 t\u00e9 una explicaci\u00f3 en PDP. Pel que fa a conductes motores coordinades i complexes s&#8217;hauria de distingir entre la capacitat b\u00e0sica de coordinaci\u00f3, les t\u00e0xies heredit\u00e0ries, i aprenentatges complexos com el tenis o el piano]. Al cerebel li arriba informaci\u00f3 de l&#8217;\u00f2rgan de l&#8217;equilibri (BMXXX), informaci\u00f3 dels propioceptors de l&#8217;aparell locomotor i c\u00f2pies de les ordres motores que est\u00e0 enviant el c\u00f3rtex. La sortida torna informaci\u00f3 al c\u00f3rtex motosensorial i als centres motors del tronc cerebral d&#8217;on surten via medula espinal ordres motores coordinades (F 266), tant per via piramidal com extrapiramidal.<\/li>\n<li><strong>Conducta vegetativa. Instints<\/strong><br \/>\nHipot\u00e0lem i s. l\u00edmbic. Reacci\u00f3 de defensa, metabolisme basal, reproducci\u00f3. Instints d&#8217;agressi\u00f3, nutrici\u00f3 i sexe. Programa de conducta inconscient. L&#8217;hipot\u00e0lem regula els processos vegetatius (SNA) i endocrins, integrant els moviments interns. Per aix\u00f2 reb dades dels termoceptors per regular la temperatura, dels osmoceptors per regular l&#8217;osmolaritat de la sang, etc. Aix\u00f2 permet preparar l&#8217;organisme per i) Una reacci\u00f3 de defensa davant d&#8217;un perill [SNA simp\u00e0tic amb adrenalina, augment pressi\u00f3 i respiraci\u00f3], ii) conducta nutritiva estimulant els processos digestius [parasimp\u00e0tic, secreci\u00f3 salival, irrigaci\u00f3 est\u00f3mac][metabolisme basal], i iii) conducta reproductiva (regulaci\u00f3 nerviosa central davant del company, erecci\u00f3, regulaci\u00f3 hormonal de l&#8217;embar\u00e0s). [No s\u00f3n aquests els instints b\u00e0sics d&#8217;agressi\u00f3, nutrici\u00f3 i sexe?]. Les ordres de l&#8217;hipot\u00e0lem van al SNA simp\u00e0tic i parasimp\u00e0tic, al sistema som\u00e0tic nervi\u00f3s [musculatura esquel\u00e8tica] i al sistema endocr\u00ed -hormones- a trav\u00e9s de la hip\u00f2fisi (BM270).<br \/>\nEl sistema l\u00edmbic consta de les zones cerebrals seg\u00fcents: cos amigdal\u00ed, corn de Ammon, gyrus cinguli, nucli septal [se suposa que s\u00f3n parts de l&#8217;hipot\u00e0lem]. Se suposa que interv\u00e9 en l&#8217;elaboraci\u00f3 del programa de conducta de de l&#8217;hipot\u00e0lem [inconscient] recollint les necessitats corporals, consultant l&#8217;aprenentatge i tenint un paper fonamental en els instints i la part afectiva d&#8217;emoci\u00f3 i motivaci\u00f3. Seria el responsable de les expressions d&#8217;emocions com c\u00f3lera, r\u00e0bia, alegria [i riure]. Una de les dades que t\u00e9 gran influ\u00e8ncia \u00e9s l&#8217;olfactiva que anir\u00e0 a parar el l\u00f3bul frontal [del c\u00f3rtex per tant. El nervi olfactori no aniria al t\u00e0lem sin\u00f3 directament al c\u00f3rtex. Em sembla que Pinillos deia que el c\u00f3rtex associatiu es form\u00e0 per evoluci\u00f3 del bulb olfactori]. La relaci\u00f3 entre el l\u00f3bul frontal i l\u00edmbic serviria per subordinar o controlar associativament pautes de comportament innates [Freud 100%].(Pel que fa a la preparaci\u00f3 de l&#8217;organisme per a l&#8217;activitat es parla de sistema d&#8217;activaci\u00f3 reticular ascendent ARAS).<\/li>\n<li><strong>Moviment voluntari<\/strong><br \/>\nA m\u00e9s de la medul\u00b7la espinal, el tronc cerebral i el cerebel, en la regulaci\u00f3 del moviment hi intervenen el c\u00f2rtex i els ganglis basals (dividits en estriat, p\u00e0l\u00b7lid i subst\u00e0ncia nigra) (BM144.1). En el c\u00f2rtex es pot tra\u00e7ar un mapa de les diferents zones motosensorials. Les parts corporals amb moviments fins com la cara i els dits hi s\u00f3n intensament representades. Hi trobem agrupades en forma de columna les c\u00e8l.lules nervioses que connecten el c\u00f2rtex amb motoneurones de la medul\u00b7la; s&#8217;anomenen cel. piramidals. Les vies piramidals estan agrupades no tant per m\u00fasculs independents com per grups de moviments. Transmeten ordres als m\u00fasculs esquel\u00e8tics per dur a terme moviments intencionals r\u00e0pids. A m\u00e9s d&#8217;aquesta efer\u00e8ncia directa hi ha una via extrapiramidal que passa pel tronc cerebral. El pas pels ganglis basals permet preparar programes pels moviments lents i uniformes (anomenats &#8220;trepadores&#8221; [climbing?] [Aquesta \u00e9s una via piramidal o extrapiramidal?].<br \/>\nEl proc\u00e9s es resumeix aix\u00ed. Arriba un est\u00edmul per un moviment i a l&#8217;\u00e0rea subcortical [cervell mig amb t\u00e0lem i hipot\u00e0lem, tronc cerebral] es produeix un projecte de moviment que passa als camps corticals associatius. Es diu que a tot el cervell s&#8217;estableix un &#8220;potencial de voluntat&#8221;. El projecte voluntari passa al cerebel per coordinar l&#8217;equilibri (moviments r\u00e0pids) i als ganglis basals pels moviments d&#8217;escalada. D&#8217;aqu\u00ed, a trav\u00e9s del t\u00e0lem arriben a les \u00e0rees corticals motores que enviaran l&#8217;ordre final a les motoneurones de la medul\u00b7la via piramidal. (F 268)<\/li>\n<li><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">Son<\/a> i vig\u00edlia<\/strong><br \/>\nBM2B5.DE Ones alfa, ones beta, electroencefalograma, REM, ritme circadi\u00e0.<br \/>\nTots aquests processos constitueixen la conducta de l&#8217;organisme que ja gaireb\u00e9 \u00e9s un subjecte. El ritme d&#8217;activitat varia c\u00edclicament al llarg del dia (ritmes circadians), alternant son i atenci\u00f3 (arousal). Els nivells d&#8217;activitat de la crosta cerebral es pot recollir en el potencial de la pell (Electroencefalograma, EEG). En estat de vig\u00edlia (despert en rep\u00f2s amb els ulls tancats [sense mirar ni fer, nom\u00e9s contemplar?], hi ha les ones alfa (10Hz, 50 \u00b5V), en estat d&#8217;atenci\u00f3 (ulls oberts, fent coses) hi ha ones \u00df (20Hz, &lt; 50 \u00b5V). En el son hi ha un estadi BC amb ones \u00da de 6 Hz i un altre de son profund DE amb ones \u00d9 de 1 Hz. Durant l&#8217;estadi B apareixen moviments r\u00e0pids de l&#8217;ull [acci\u00f3 virtual?] REM. Els somnis d&#8217;aquest estadi es recorden amb m\u00e9s intensitat que els NO REM. Sembla que es recorren aquests estadis fins a cinc vegades al llarg de la nit (per\u00edodes despert BCDE d&#8217;una hora).<br \/>\nEl son no suposa una interrupci\u00f3 de l&#8217;activitat cerebral sin\u00f3 una forma d&#8217;organitzaci\u00f3 cerebral diferent de la de la vig\u00edlia [proc\u00e9s batch de les experi\u00e8ncies di\u00e0ries?].<br \/>\nEl ritme circadi\u00e0 sembla ser de 25 hores en abs\u00e8ncia d&#8217;informaci\u00f3 ambiental. L&#8217;entorn ens el fa sincronitzar a 24h [i jo el dec tenir de 27 i per aix\u00f2 me&#8217;n vaig a dormir tard, amb siesta al mig].<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"questions\">Q\u00fcestions, l\u00edmits de la condici\u00f3 humana<\/h2>\n<p><strong>El debat de l&#8217;avortament<br \/>\n<\/strong>Als USA abans que es tomb\u00e9s Roe v. Wade, a UK i austr\u00e0lia, l&#8217;avortament \u00e9s perm\u00e8s fins a la setmana 24. A Europa fins la setmana 12 i fins la 24 en cas de risc de malformaci\u00f3 o risc per la mare. Del punt de vista legal per ser considerar subjecte de dret i tenir dret a heretar, a molts pa\u00efsos s&#8217;exigeix que sobrevisqui 5 dies.<br \/>\n[on tra\u00e7ar la l\u00ednia? Un zigot hum\u00e0 \u00e9s molt semblant a un zigot d&#8217;un ratol\u00ed, per\u00f2 \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0 en pot\u00e8ncia. A les 12 setmanes fa 30mm i 8 grams, el sistema nervi\u00f3s est\u00e0 a mig formar.] [ Si els homes que han engendrat el fetus que es considera avortar se n&#8217;haguessin de fer responsables, segurament la llei seria m\u00e9s permissiva. El paper de l&#8217;esgl\u00e9sia, oposant-se als m\u00e8todes de control de natalitat ha demonitzat el plaer sexual, com si fos quelcom dolent llevat que estigui orientat a procrear.<\/p>\n<p><strong>La bona mort, testament vital, eutan\u00e0sia, su\u00efcidi assistit<br \/>\n<\/strong>La tecnologia actual de respiraci\u00f3 assistida permet, a un cost elevat de recursos i patiment, allargar la vida unes setmanes. Per evitar-ho est\u00e0 previst el testament vital.<br \/>\n[Fins fa unes d\u00e8cades els humans morien aviat. Ara vivim m\u00e9s anys per\u00f2 s\u00f3n anys de depend\u00e8ncia. <a href=\"https:\/\/www.catorze.cat\/biblioteca\/henry-marsh-200046\/\">Entrevista a Henry Marsh<\/a> . A partir dels 75 anys hi ha un 30% de possibilitats de patir Alzheimer, 50% als 90.\u00a0 M\u00e9s enll\u00e0 del testament vital, que Es planteja si hem de poder decidir si nom\u00e9s volem viure amb un m\u00ednim de qualitat de vida. (Acabar la vida <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2021\/05\/17\/weve-had-great-success-extending-life-what-about-ending-it\">NewYorker<\/a>)<br \/>\nAlguns pa\u00efsos permeten el su\u00efcidi assistit en certes circumst\u00e0ncies (B\u00e8lgica, Holanda, Canad\u00e0\u00a0 (2024, un 4.7% de les morts s\u00f3n per eutan\u00e0sia <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c0j1z14p57po\">BBC<\/a>)\u00a0, Espanya, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda). [2024 \u00a0una parella a Holanda decideix eutan\u00e0sia (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c0jjq2vynq7o\">BBC<\/a>).<br \/>\n2025. El dif\u00edcil debat sobre mort assistida degut a patiment ps\u00edquic. (<a href=\"https:\/\/undark.org\/2025\/01\/15\/assisted-death-euthanasia-psychiatric\/\">Undark<\/a>). Pacients demandant el govern pel dret a morir (<a href=\"https:\/\/macleans.ca\/longforms\/canada-maid-mental-illness\/?utm_source=pocket_saves\">Mclean<\/a>)<\/p>\n<p><strong>Vida augmentada. Longevitat<\/strong><br \/>\n<a href=\"https:\/\/www.bryanjohnson.com\/\">Bryan Johnson<\/a> gasta 2M$ anuals en tractaments per mirar d&#8217;estendre la seva vida ( <a href=\"https:\/\/time.com\/6315607\/bryan-johnsons-quest-for-immortality\/\">Time<\/a>). S&#8217;especula que nous tractaments que evitin la senesc\u00e8ncia de les c\u00e8l\u00b7lules podrien estendre la vida fins als 150 anys o fins i tot arribar a la immortalitat. Peter Attia investiga com allargar la vida amb exercici i alimentaci\u00f3 (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2024\/04\/22\/how-to-die-in-good-health\">NewYorker<\/a>, <a href=\"https:\/\/peterattiamd.com\/outlive\/\">PeterAttia.com<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cos hum\u00e0. Anatomia.\u00a0 Fisiologia animal. Processos del cos hum\u00e0: Reproducci\u00f3 i Creixement. Metabolisme: digesti\u00f3, excreci\u00f3, respiraci\u00f3, circulaci\u00f3. M\u00fasculs. Regulaci\u00f3 hormonal. Sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom (neurotransmissors). Sentits. Sistema nervi\u00f3s central. Moviment i conducta. Q\u00fcestions, avortament, esquivar la mort. Reproducci\u00f3 i creixement Producci\u00f3 d&#8217;espermatozous i \u00f2vuls. Cicle menstrual. Fecundaci\u00f3. Zigot. Embrpg\u00e8nesi. Part. Cicle Vital ( Reproducci\u00f3 animals.) &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Fisiologia humana&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[182],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3313"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3313"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3313\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3313"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3313"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3313"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3313"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3313"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}