{"id":3317,"date":"2024-05-30T08:54:41","date_gmt":"2024-05-30T08:54:41","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3317"},"modified":"2024-05-31T10:27:45","modified_gmt":"2024-05-31T10:27:45","slug":"bioquimica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/","title":{"rendered":"Bioqu\u00edmica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a>. La c\u00e8l\u00b7lula:<span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#pecesvida\">Les peces de la vida<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/#quimicavida\">La qu\u00edmica de la vida<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/#componentsbasics\">Components b\u00e0sics<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/#proteines\">Prote\u00efnes i enzims<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/#acidsnucleicsavida\">\u00c0cids nucleics<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"quimicavida\">La\u00a0qu\u00edmica de la vida<\/h2>\n<p>Els sers vius presenten una enorme quantitat de compostos qu\u00edmics que classifiquem a grans trets en quatre grups:<\/p>\n<ul>\n<li>i) Prote\u00efnes i enzims. De gran especificitat tant estructural i catalitzadors de reaccions. Hi ha de l&#8217;ordre de 1012 prote\u00efnes diferents.<\/li>\n<li>ii) \u00c0cids nucleics. Capa\u00e7os de duplicar-se i de contenir la informaci\u00f3 per sintetitzar les prote\u00efnes. El ATP transporta grups fosfat per funcions energ\u00e8tiques.1010 AN diferents.<\/li>\n<li>iii) Hidrats de carb\u00f3 usats com a reserva d&#8217;energia (mid\u00f3) o com a estructura (cel\u00b7lulosa).<\/li>\n<li>iv) L\u00edpids, mol\u00e8cules insolubles que tenen un paper a les membranes, reserva d&#8217;energia i regulaci\u00f3 hormonal.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;enorme diversitat de prote\u00efnes i \u00e0cids nucleics s&#8217;aconsegueix amb un nombre redu\u00eft de components b\u00e0sics, 20 amino\u00e0cids i 8 nucle\u00f2tids.<\/p>\n<p>La mat\u00e8ria viva \u00e9s una dissoluci\u00f3 col\u00b7loidal principalment de prote\u00efnes (+\u00e0cids nucleics, sucres i l\u00edpids) limitats per una membrana.<\/p>\n<p>L&#8217;aigua forma el 70% de la mat\u00e8ria viva. Es especialment adequada perqu\u00e8 t\u00e9 punts de fusi\u00f3 i ebullici\u00f3 elevats, i una alta calor espec\u00edfica. Aix\u00f2 d\u00f3na estabilitat. D&#8217;altra banda la polaritat de les mol\u00e8cules tenen un paper important en l&#8217;estructura de les prote\u00efnes.<\/p>\n<p>[Cada c\u00e8l\u00b7lula \u00e9s una olla on es cou un caldo de prote\u00efnes i, merc\u00e8s a l&#8217;especificitat dels enzims [&#8220;eines moleculars&#8221;], tenen lloc simult\u00e0niament i sense interferir molts processos qu\u00edmics diferents, sense energia el\u00e8ctrica ni t\u00e8rmica (m\u00e0quina qu\u00edmica isoterma) i sense subproductes ni deixalles.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"componentsbasics\">Components b\u00e0sics<\/h2>\n<p><strong>Amino\u00e0cids<\/strong><br \/>\nR-H.NH2.C-COOH amb 20 radicals diferents.<br \/>\nAlanina (Ala), leucina (Leu), isoleucina (Ile), valina (Val), prolina (Pro), fenilalanina (Phe), tript\u00f2fan (Trp), metionina (Met), glicocola (Gly), serina (Ser), treonina (Tre), ciste\u00edna (Cys), tirosina (Tyr), asparagina (Asn), glutamina (Gln), \u00e0cid asp\u00e0rtic (Asp) a. glut\u00e0mic (Glu), arginina (Arg), lisina (Lys), histidina (His).<br \/>\nTots els amino\u00e0cids tenen l&#8217;estructura R &#8211; C &#8211; C = O [on el grup\u00a0NH2 OH\u00a0carboxil dels \u00e0cids ha canviat -H per -OH] amb un grup carboxil i un amida. (Lehninger 73). Els 20 amino\u00e0cids difereixen en el radical i es classifiquen en<\/p>\n<ul>\n<li>i) No polars o hidr\u00f2fobs: alanina (Ala), leucina (Leu), isoleucina (Ile), valina (Val), prolina (Pro), fenilalanina (Phe), tript\u00f2fan (Trp), metionina (Met)(8).<\/li>\n<li>ii) Neutre polar: glicocola (Gly), serina (Ser), treonina (Tre), ciste\u00edna (Cys), tirosina (Tyr), asparagina (Asn), glutamina (Gln)(9).<\/li>\n<li>iii) C\u00e0rrega negativa (\u00e0cids): (\u00e0cid asp\u00e0rtic (Asp) a. glut\u00e0mic (Glu) -&gt; asparagina i glutamina) (2)<\/li>\n<li>iv) C\u00e0rrega positiva (b\u00e0sics): arginina (Arg), lisina (Lys), histidina (His)(3)<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/51\/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg\/800px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png\" \/><\/p>\n<p><strong>Bases dels \u00e0cids nucleics<\/strong><br \/>\nUracil, timina, citosina (pirimidines, arom\u00e0tics de 6) i adenina i guanina (purines, arom\u00e0tics 5-6)<br \/>\nLes pirimidines uracil, timina i citosina ((c\u00edclics de 6) i les purines com l&#8217;adenina i guanina (c\u00edclis 5-6) s\u00f3n les quatre bases dels \u00e0cids nucleics. (Lehninger 23, 315). [En el DNA hi juguen TCAG i en el RNA UCAG].<br \/>\nUn nucle\u00f2tid est\u00e0 compost per una\u00a0base nitrogenada, un sucre de cinc carbonis (ribosa\u00a0o\u00a02- desoxiribosa) i un\u00a0grup fosfat.[<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/e2\/Nucleotides_1.svg\/1920px-Nucleotides_1.svg.png\" \/><\/p>\n<p><strong>Hidrats de carb\u00f3<\/strong><br \/>\nRibosa, pentosa.<br \/>\nEls sucres m\u00e9s corrents s\u00f3n hidrocarburs c\u00edclics amb el grup CH2OH, pentoses (C5H10O5) com la ribosa i hexoses (C6H12O6) com la glucosa. (lehninger 23, 255). Poden tenir funcions de reserva com el mid\u00f3 i el gluc\u00f2gen o estructurals com la cel.lulosa.<\/p>\n<p><strong>Precursors dels l\u00edpids<\/strong><\/p>\n<p>FQ614.OS Glicerina, \u00e0cids grassos, triglic\u00e8rids, esteroides, prostaglandina.<br \/>\nEls precursors dels l\u00edpids s\u00f3n la glicerina (CH2OH-CHOH-CH2OH), la colina i \u00e0cids grasos com el palm\u00edtic (CH3-CH2-&#8230;-CH2-COOH). Els triglic\u00e8rids s\u00f3n l\u00edpids de reserva formats per tres mol\u00e8cules d&#8217;\u00e0cids grassos esterificats amb els tres grups hidr\u00f2xils de la glicerina. Els fosfoglic\u00e8rids es troben a les membranes (\u00e0cid gras+glicerilfosfat). Els terpens (isopr\u00e8) i esteroides com el colesterol, testosterona, i les prostaglandines tenen un paper com a reguladors hormonals (Lehninger 304).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"proteines\">Prote\u00efnes i Enzims<\/h2>\n<p><strong>Cadenes d&#8217;amino\u00e0cids<\/strong><br \/>\nEnlla\u00e7 pept\u00eddic, Estructures prim\u00e0ria (seq\u00fc\u00e8ncia), secund\u00e0ria (plegament en h\u00e8lix), terci\u00e0ria (estructura 3D de l&#8217;h\u00e8lix), quatern\u00e0ria (uni\u00f3 prote\u00efnes). Funcions estructurals, contr\u00e0ctil, reserva, transport, hormona, anticossos.<\/p>\n<p>Mitjant\u00e7ant enlla\u00e7os pept\u00eddics: Els amino\u00e0cids formen cadenes unint un -NH.H i un -CO.OH amb la p\u00e8rdua d&#8217;una mol\u00e8cula d&#8217;aigua:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/e8\/Peptidformationball-ca.svg\/800px-Peptidformationball-ca.svg.png\" \/><\/p>\n<p>Aquestes cadenes tenen entre 100 i 1800 amino\u00e0cids amb pesos moleculars entre 5000 i 106. Es pot arribar a formar una quantitat gaireb\u00e9 il\u00b7limitada de prote\u00efnes diferents (&gt;10500). L&#8217;home t\u00e9 unes 100.000 prote\u00efnes diferents. Per hidr\u00f2lisi [captura d&#8217;aigua] les prote\u00efnes es descomponen en amino\u00e0cids (p.simples) i algunes en am. m\u00e9s d&#8217;altres factors com \u00e0toms met\u00e0l\u00b7lics (p. conjugades).<\/p>\n<p>La seq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;amino\u00e0cids d&#8217;una prote\u00efna constitueix la seva estructura prim\u00e0ria. Aquesta seq\u00fc\u00e8ncia es disposa en forma d&#8217;h\u00e8lix o full plegat (e.secund\u00e0ria) que, a la seva vegada, tindr\u00e0 una configuraci\u00f3 tridimensional allargada (p.fibroses) o enrotllada (p.globulars) (e.terci\u00e0ria). Quan v\u00e0ries d&#8217;aquestes estructures s&#8217;uneixen formant un complex es parla d&#8217;e.quatern\u00e0ria. (ex. Lehninger p.143)(Atlas p.12).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/94\/Protein_structure_%284%29-ca.svg\/270px-Protein_structure_%284%29-ca.svg.png\" \/><\/p>\n<p>L&#8217;estudi de les p. demana a\u00efllar-les, comesa dif\u00edcil que s&#8217;aconsegueix per les difer\u00e8ncies de mida, solubilitat, comportament en un camp el\u00e8ctric i absorci\u00f3. Un cop purificades s&#8217;estudia l&#8217;estructura per raigs x.<\/p>\n<p>Les funcions de les prote\u00efnes s\u00f3n estructurals com el col\u00b7lagen i la queratina (parets cel\u00b7lulars, ossos i lligaments), contr\u00e0ctils com la miosina i actina de les miofibril\u00b7les, de reserva (alb\u00famina de la clara d&#8217;ou), de transport com l&#8217;hemoglobina que duu O2 en la sang dels vertebrats, de protecci\u00f3 com els anticossos, hormones com la insulina que regula la glucosa a la sang, toxines i enzims. (Lehninger p.66, Atlas p.14).<\/p>\n<p><strong>Enzims<\/strong><br \/>\nProte\u00efnes que catalitzen reaccions. Reben el nom -asa segons reacci\u00f3 catalitzada. Vitamines.<\/p>\n<p>Els enzims catalitzen reaccions de bios\u00edntesi accelerant-ne la velocitat de 108 a 1020 vegades. Es denominen segons el substrat que catalitzen m\u00e9s el sufix -asa. Aix\u00ed es classifiquen en oxidoreductases (redox), transferases (porten grups moleculars), hidrolases, liases (deslliguen), isomerases (canvis intramoleculars) i ligases (formen nous enlla\u00e7os). (Atlas p.14) L&#8217;augment de velocitat es caracteritza per la constant de Michaelis-Menten (Lehninger 199) i es deu a una disminuci\u00f3 de l&#8217;energia d&#8217;activaci\u00f3 [donen un cam\u00ed alternatiu]. L&#8217;efic\u00e0cia i especificitat dels enzims es deu a que la mol\u00e8cula substrat encaixa perfectament en el centre actiu de l&#8217;enzim que aix\u00ed el pot transportar i orientar en la posici\u00f3 m\u00e9s favorable [un robot de muntatge a nivell molecular]. Les plantes produeixen els seus propis enzims mentre que els animals els han d&#8217;adquirir en forma de vitamines.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"acidsnucleics\">\u00c0cids nucleics<\/h2>\n<p>Doble h\u00e8lix de cadenes de purines i pirimidines A, G, C, U (RNA), AGCT (DNA) encarades amb ponts d&#8217;hidrogen.<br \/>\nDNA Acid desoxirubonucleic, RNA Acid ribonucleic.<\/p>\n<p><strong>Codi gen\u00e8tic<\/strong><br \/>\nCorrespond\u00e8ncia entre 4 bases i un amino\u00e0cid (B1500)<br \/>\nGen fragment de la cadena que codifica una prote\u00efna.<\/p>\n<p>La seq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;amino\u00e0cids de les prote\u00efnes est\u00e0 codificada amb una correspond\u00e8ncia amino\u00e0cid-3 nucle\u00f2tids de RNA (-&gt; codi gen\u00e8tic) que a la seva vegada \u00e9s una c\u00f2pia complement\u00e0ria de DNA. El fragment de DNA que codifica una cadena polipept\u00eddica sencera \u00e9s un <strong>gen<\/strong>. Un triplet de 3 bases s&#8217;anomena <strong>cod\u00f3<\/strong>. [Uns enzims generen el m-RNA copiant la seq\u00fc\u00e8ncia corresponent al DNA. Als ribosomes, encaixen amb els t-RNA que porten els amino\u00e0cids corresponents.]<\/p>\n<p>Les purines (Adenina, Guanina) i pirimidines (Citosina, Timina al DNA i Uracil al RNA), juntament amb una pentosa i un \u00e0cid fosf\u00f2ric formen les unitats estructurals dels \u00e0cids nucleics.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/5c\/Estructura_qu%C3%ADmica_de_l%27ADN.svg\/800px-Estructura_qu%C3%ADmica_de_l%27ADN.svg.png\" \/><\/p>\n<p>Aquestes unitats (nucle\u00f2tids) s&#8217;uneixen amb enlla\u00e7os covalents (entre l&#8217;extrem de l&#8217;\u00e0cid fosf\u00f2ric H.O-P i un OH.pentosa). L&#8217;an\u00e0lisi de les seq\u00fc\u00e8ncies de DNA o RNA es fa doncs per hidr\u00f2lisi. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/1953-dna-watson-i-crick\/\">Watson i Crick<\/a> 1953) L&#8217;estructura tridimensional \u00e9s una doble h\u00e8lix de cadenes de nucle\u00f2tids on cada base t\u00e9 davant la seva complement\u00e0ria A-T(U) i G-C unida per un pont d&#8217;hidrogen (Lehninger p.875).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.genome.gov\/sites\/default\/files\/tg\/en\/illustration\/genetic_code.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/0c\/DNA_animation.gif\/170px-DNA_animation.gif\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida. La c\u00e8l\u00b7lula:\u00a0Les peces de la vida. La qu\u00edmica de la vida. Components b\u00e0sics. Prote\u00efnes i enzims. \u00c0cids nucleics La\u00a0qu\u00edmica de la vida Els sers vius presenten una enorme quantitat de compostos qu\u00edmics que classifiquem a grans trets en quatre grups: i) Prote\u00efnes i enzims. De gran especificitat tant estructural i catalitzadors de reaccions. &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bioquimica\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Bioqu\u00edmica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3317"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3317"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3317\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3317"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3317"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3317"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3317"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3317"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}