{"id":3329,"date":"2024-06-08T09:50:40","date_gmt":"2024-06-08T09:50:40","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3329"},"modified":"2024-06-14T15:34:04","modified_gmt":"2024-06-14T15:34:04","slug":"la-representacio-de-la-figura-humana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-representacio-de-la-figura-humana\/","title":{"rendered":"La representaci\u00f3 de la figura humana"},"content":{"rendered":"

El cos hum\u00e0<\/a>\u00a0 \u00a0421 Art<\/a> L\u2019ideal de bellesa<\/a>\u00a0al llarg de la hist\u00f2ria<\/p>\n

Prehist\u00f2ria<\/a>\u00a0 Antiguitat<\/a> Postcl\u00e0ssica<\/a> Renaixement, Barroc, s18<\/a> segle19<\/a> segle20<\/a><\/p>\n

\n

[Com s’ha representat la figura humana al llarg de la hist\u00f2ria? Ideal del cos o retrat? Quines edats, emocions, situacions?] [Qu\u00e8 considerem important mostrar? la bellesa? les virtuts morals?\u00a0 l’original que se surt del com\u00fa? la vida quotidiana? Si \u00e9s la bellesa, quina idea en tenim?<\/p>\n

ESBORRANY, pendent de fer galeria<\/p>\n

\n

Prehist\u00f2ria<\/h2>\n

Al paleol\u00edtic la figura humana \u00e9s poc freq\u00fcent, a les coves d’Altamira i Lascaux hi ha representacions realistes d’animals per\u00f2 poques d’humans. Venus de Willendorf, dona grassa possiblement representant la fertilitat.<\/p>\n

Al neol\u00edtic trobem figures esquem\u00e0tiques. Cogul<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Antiguitat<\/h2>\n

Egipte<\/strong>
\nFigures esveltes, sim\u00e8triques. Escenes del m\u00f3n dels morts. Escenes de la vida quotidiana. [podem dir esquem\u00e0tic a les parets, retrats a les escultures?] Nefertiti, Tutankhamon, est\u00e0tua de fusta de l’escriba Ka\u2019aper.<\/p>\n

Ass\u00edria i Babil\u00f2nia
\n[relleus]<\/p>\n

Gr\u00e8cia<\/strong>
\n[Atletes i d\u00e9us]. Escultures. Kouroi i kores est\u00e0tics a l’\u00e8poca arcaica. Ideal d’home, serenitat, proporcions. Decoraci\u00f3 de gerros. A l’\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica s’expressen les emocions.
\nRoma
\nC\u00f2pies de les escultures\u00a0 gregues. Retrat.
\nEscultura cl\u00e0ssica<\/a>\u00a0 <\/span>Galeria<\/a>\u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n

[\u00edndia<\/strong>]
\nMaurya (s3-s1 BCE). Representacions de Buda. La natura en forma de dona voluptuosa en postura\u00a0 tribhanga, 3 corbes. Gupta (s4-s8)<\/p>\n

<\/p>\n

[Xina<\/strong>]
\nDinastia Qin 221-202 BCE: els guerrers de Xian en terracota, amb trets individualitzats. Dinastia Han 202BCE-220. Figures de terracotta.<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Postcl\u00e0ssica<\/h2>\n

Bizanci sV-XIII
\n<\/strong>[apareixen els sants com a tema] Mosaics bizantins a Ravenna <\/p>\n

Rom\u00e0nic sX-XIII<\/strong>
\nRepresentaci\u00f3 de sants, martiris, els dimonis i representaci\u00f3 del l’amena\u00e7a del m\u00e9s enll\u00e0. [figures simb\u00f2liques] Sant Climent de Ta\u00fcll. Galeria MNAC<\/a><\/p>\n

G\u00f2tic sXIV-XV<\/strong>
\n[Comen\u00e7a la cerca de la representaci\u00f3 m\u00e9s natural de la figura].\u00a0 Galeria MNAC<\/a>, Mare de D\u00e9u dels consellers. Sant Jordi. Giotto (Capella Scrovegni Padova, vist 2017).<\/p>\n

L’islam<\/strong>
\nno representa la figura humana]<\/p>\n

\u00cdndia<\/strong>
\ns8-s13 Art Hind\u00fa. Buda. Figures m\u00edtiques i er\u00f2tiques. Temple de Khajuraho<\/a>.<\/p>\n

<\/p>\n

Nataraja<\/a>, Shiva com a d\u00e9u de la dansa<\/p>\n

<\/p>\n

Xina<\/strong>
\nDinasties Tang i Sui 220-960. Figures de buda. Pintures de dames de la cort.<\/p>\n

<\/p>\n

Dinastia Song. Escenes de la vida quotidiana. Budes<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

Jap\u00f3. s12 e-maki, Rotlles amb hist\u00f2ries, el cavaller Ban Dainagon<\/a> [tinc la reproducci\u00f3]. L’estil onna-e, femen\u00ed, representa escenes de les dames a palau, el otoko-e, mascul\u00ed, homes en batalles.
\nKamakura 1180-1333. s13 Escultura Kei<\/a>. Monjos, dimonis m\u00edtics.
\nMuromachi 1333-1573. Arriba el budisme procedent de Xina. Rotlles a tinta representant monjos o escenes zen.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Renaixement i Barroc<\/h2>\n

Renaixement<\/strong>
\n[S’estudia l’art cl\u00e0ssic. Apareixen els mites grecs com a tema. Retrats de nobles, naturalitat i expressivitat en les escenes religioses. La imaginaci\u00f3 de Bosch. escenes populars]
\nIt\u00e0lia. Flor\u00e8ncia. Escultura Donatello. Fra Ang\u00e8lico (Convent de Sant Marc). Botticelli, el naixement de Venus. Mantegna. Crist mort. Leonardo da Vinci, Monnalisa, home de Vitrubi, Sant sopar. Miquel \u00c0ngel<\/a>, la capella Sixtina. Raffaello, la madonna sixtina a Dresde, l’escola d’Atenes.\u00a0 Giorgione, la tempestat. Tiziano.
\nManierisme: Tintoretto.
\nNord. Pa\u00efsos Baixos. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Roger van der Weyden, descendiment al Prado. D\u00fcrer<\/a><\/strong>, Melencolia<\/strong>, Adam i Eva. Gr\u00fcnewald. Cranach. Ieronimusch Bosch<\/a>. Holbein<\/strong>, els retrats<\/strong> de la cort anglesa. Brueghel<\/strong> i les escenes populars.
\nEspanya. El Greco.<\/p>\n

Barroc<\/strong>
\n[s’accentua l’expressi\u00f3 de les emocions, els clars i foscos]
\nIt\u00e0lia: Carracci. Caravaggio. Temes m\u00edtics i religiosos. Escultures de Bernini [
\nNord: Rubens. Rembrandt. Mites i religi\u00f3. Holanda, escenes d’interior. Vermeer<\/strong>.
\nEspanya: Vel\u00e1zquez, noblesa, el carrer.<\/p>\n

s18<\/strong>
\n[escenes cl\u00e0ssiques i retrats de la noblesa, la imaginaci\u00f3 de Goya i Blake]Anglaterra: Hogarth, Reynolds, Gainsborough. Retrats de l’aristocr\u00e0cia [que no podia encarregar]. William Blake
\nFran\u00e7a. David, l’assassinat de Marat
\nEspanya. Goya [noblesa, escenes populars, imaginari , les pintures negres<\/p>\n

[Jap\u00f3<\/strong>]
\nEdo 1600-1868. Planxes de fusta ukiyo-e. Hokusai. Predomina el paisatge i la natura. <\/p>\n

[Xina Min i Qing. Igual que en les dinasties anteriors, amb excepcions, el tema de la pintura ha estat el paisatge, m\u00e9s que no pas la figura humana.]<\/p>\n

\n

s19<\/h2>\n

Fran\u00e7a: Ingres, escenes simb\u00f2liques? [esborrany d’un pit]. Delacroix, temes dram\u00e0tics. Millet, les espigadores. Courbet, el quotidi\u00e0. Manet. Monet. Renoir. Degas. Rodin, el pensador. Toulouse-Lautrec. C\u00e9zanne. Gauguin, les dones de Tait\u00ed. Van Gogh<\/strong>, els autoretrats.
\nGran Bretanya: els prerafaelites [escenes religioses i liter\u00e0ries per expressar emocions]. Dante Gabriel Rosetti. John Everett Millais, Ofelila (Tate Modern, Manchester).
\nUSA Whistler, la mare de l’artista.<\/p>\n

\n

s20<\/h2>\n

Nord: EdvardMunch, Melankoli<\/a>, el crit.
\nFran\u00e7a. Matisse. Cubisme. Picasso. Henri Rousseau.
\nChagall, la imaginaci\u00f3 dels contes.
\nDal\u00ed [ el cos hum\u00e0 en un m\u00f3n imaginat]
\nUSA. Edward Hopper, la solitud. Norman Rockwell
\n[Giacometti i Botero] David Hockney. Lucien Freud.<\/p>\n

421 Fotografia<\/a><\/p>\n

\n

Free Gallery:\u00a0\u00cdndex de temes m\u00edtics<\/a>,\u00a0\u00cdndex de Sants<\/a><\/p>\n

London: National Portrait Gallery<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cos hum\u00e0\u00a0 \u00a0421 Art L\u2019ideal de bellesa\u00a0al llarg de la hist\u00f2ria Prehist\u00f2ria\u00a0 Antiguitat Postcl\u00e0ssica Renaixement, Barroc, s18 segle19 segle20 [Com s’ha representat la figura humana al llarg de la hist\u00f2ria? Ideal del cos o retrat? Quines edats, emocions, situacions?] [Qu\u00e8 considerem important mostrar? la bellesa? les virtuts morals?\u00a0 l’original que se surt del com\u00fa? … <\/p>\n

Continue reading “La representaci\u00f3 de la figura humana”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[604],"tags":[167],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3329"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3329"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3329\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3329"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3329"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3329"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3329"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3329"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}