{"id":3339,"date":"2024-06-19T09:25:43","date_gmt":"2024-06-19T09:25:43","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3339"},"modified":"2026-04-15T10:08:20","modified_gmt":"2026-04-15T10:08:20","slug":"historia-de-la-psicologia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la psicologia"},"content":{"rendered":"

La vida humana<\/a>\u00a0 Psicologia<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0Visi\u00f3 global<\/a>\u00a0 s19 Sensacions i introspecci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Psicoan\u00e0lisi<\/a>\u00a0 \u00a0 Gestalt<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Conductisme<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0P. Desenvolupament<\/a>\u00a0 i mem\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0Cognitivisme<\/a>\u00a0 \u00a0Connexionisme<\/a>\u00a0 Neuroci\u00e8ncia<\/a>\u00a0 \u00a0 Emocions<\/a>\u00a0 \u00a0Personalitat<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Psicologia social<\/a> Psicometria<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3, temes de la filosofia i psicologia<\/h2>\n

Filosofia i medicina<\/strong>
\nFins al sXIX, la vida humana s’havia estudiat des de la filosofia quant a identificar el que en dir\u00edem “la vida interior”, i des de la medicina quant al cos (Hist\u00f2ria de com s\u2019ha pensat la vida humana<\/a> ). Els primers “psic\u00f2legs” tenen formaci\u00f3 en medicina i filosofia. Quan el 1876 Dewey proposa la seva classificaci\u00f3 de llibres per termes, la psicologia amb el 150, la psicologia \u00e9s dins a la filosofia.<\/p>\n

Les met\u00e0fores disponibles<\/strong>
\nA cada moment hem intentant pensar la condici\u00f3 humana segons la met\u00e0fora que ten\u00edem disponible<\/a>, una figura de fang, una barreja de l\u00edquids, el mecanisme d’un rellotge, un ordinador.
\nCada met\u00e0fora il\u00b7lumina uns aspectes per\u00f2 n’oculta d’altres. Si la ment \u00e9s un ordinador, la consci\u00e8ncia queda sense lloc perqu\u00e8 cap programa no “sent” res. Si la ment \u00e9s una xarxa bayesiana, el problema es despla\u00e7a a entendre com s’aprenen els a priori. Hi ha una tensi\u00f3 recurrent entre dos pols. D’una banda, models centralitzats i representacionals (la cambra fosca de Locke, l’ordinador simb\u00f2lic de Fodor), on la ment cont\u00e9 imatges o s\u00edmbols del m\u00f3n. De l’altra, models distribu\u00efts i relacionals (el connexionisme, la cognici\u00f3 encarnada), on el “significat” no resideix en cap lloc concret sin\u00f3 en patrons d’interacci\u00f3. Aquesta tensi\u00f3 ja existia entre Plat\u00f3 (les idees com a entitats discretes) i Arist\u00f2til (la forma com a relaci\u00f3 entre parts). Un cas especialment curi\u00f3s \u00e9s Freud. La seva met\u00e0fora no prov\u00e9 de la biologia del cervell sin\u00f3 de la f\u00edsica del seu temps: la termodin\u00e0mica i la conservaci\u00f3 de l’energia. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 el seu sistema \u00e9s tan coherent internament i al mateix temps tan dif\u00edcil de connectar amb la neuroci\u00e8ncia: va construir un edifici magn\u00edfic sobre uns fonaments manllevats d’una altra disciplina. Al sXXI s’han invertit els termnes. Si fins ara agaf\u00e0vem la tecnologia com a met\u00e0fora per entendre la ment, ara s’estudia el cervell per construir millors xarxes artificials (mecanismes d’atenci\u00f3, mem\u00f2ria associativa de Hopfield, arquitectures inspirades en el c\u00f2rtex visual).<\/p>\n

[Temes i q\u00fcestions]<\/strong><\/p>\n