{"id":3347,"date":"2024-06-22T16:13:13","date_gmt":"2024-06-22T16:13:13","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3347"},"modified":"2026-05-11T13:00:11","modified_gmt":"2026-05-11T13:00:11","slug":"vigilia-son-consciencia-inconscient","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/","title":{"rendered":"Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient"},"content":{"rendered":"<p>\u03a8 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">El cervell<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">Despert, adormit, ritme circadiari<\/a>\u00a0 i\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#son\">El son<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#atencio\">Atenci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">l&#8217;inconscient<\/a>\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#somiardespert\"> \u00a0Somiar despert<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#vidamental\">Q\u00fcestions: la vida de la ment<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#museu\">Museu<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#articles\">Articles<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>[El un cop estudiat el cos, i en particular l&#8217;anatomia del cervell, un cop hem estudiat quines parts del cervell estan\u00a0 relacionades amb quines funciones i quines xarxes s&#8217;activen segons si estan en rep\u00f2s o fent una tasca, ara observem la conducta dels humans, i ens autoobservem introspectivament.<br \/>\nEl primer que veurem \u00e9s que passem unes hores desperts i unes hores adormits: son i vig\u00edlia. I que quan estan desperts podem estar atents a una tasca. reaccionant a est\u00edmuls i passar per alt el que no importa, o b\u00e9 estar somiant desperts. Els somnis o les tasques autom\u00e0tiques indiquen que hi ha una activitat inconscient.<br \/>\nLa neuroci\u00e8ncia consolida i matisa visi\u00f3 de conjunt de la vida mental com a activitat de la xarxa de la qual una part emergeix a la consci\u00e8ncia.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"despertadormit\">Despert, adormit, ritme circadiari<\/h2>\n<p><strong>Estar despert<\/strong><br \/>\n&#8220;Estar conscient voldria dir que l&#8217;individu s&#8217;adona de si mateix i el seu entorn, incloent els propis pensaments i somnis. L&#8217;experi\u00e8ncia conscient es basa en la integraci\u00f3 de diferents parts del sistema nervi\u00f3s.<br \/>\nNeurol\u00f2gicament parlant, la consci\u00e8ncia consistiria en una s\u00e8rie de xarxes corticals i subcorticals del cervell que treballen amb sinergia per mantenir l&#8217;atenci\u00f3, l&#8217;estat d&#8217;alerta i l&#8217;autoconsci\u00e8ncia (attention, alertness, and awareness, wakefulness, arousal[l&#8217;angl\u00e8s t\u00e9 m\u00e9s vocabulari?]. Pot ser despert executant una tasca que requereix atenci\u00f3. o somiant despert (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">\u00a03 xarxes<\/a> )<br \/>\nEl son \u00e9s un estat fisiol\u00f2gic amb la consci\u00e8ncia redu\u00efda.&#8221; (<a href=\"https:\/\/teachmephysiology.com\/nervous-system\/sensory-system\/consciousness-and-sleep\/\">teachmephisiology<\/a>)<\/p>\n<p><strong>[Com s&#8217;enc\u00e9n i s&#8217;apaga?]<\/strong><br \/>\nIntervenen dues parts del tronc cerebral (brainstem, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">sistema nervi\u00f3s<\/a>).<\/p>\n<ul>\n<li>Sistema d&#8217;activaci\u00f3 reticular (RAS)<br \/>\nEl nucleus coeruleus cont\u00e9 neurones noradrenergic que es projecten al cervell i cerebel, activades per orexina de l&#8217;hipot\u00e0lem. El nuclis raphe tenen c\u00e8l\u00b7lules que contenen serotonina, connectat al nucli supraquiasm\u00e0tic de l&#8217;hipot\u00e0lem que regulen el <strong>ritme circadiari<\/strong>. Els nuclis del complex pontomesencephalotegmental intervenen per canviar les ones lentes del son a ritmes de freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s elevada. El nucli tuberomammillary cont\u00e9 neurones histaminergic neurones que tenen un paper en l&#8217;estat d&#8217;alerta i la mem\u00f2ria.<\/li>\n<li>L&#8217;Hipot\u00e0lem<br \/>\nEl nucli \u00a0suprachiasmatic (SCN) rep input de la retina sobre la intensitat de la llum i estableix el ritme circadi\u00e0. L&#8217;hipot\u00e0lem lateral t\u00e9 neurones que segreguen el neurotransmissor hypocretina (orexina) que excita el RAS i atura el son REM. El nucli ventrolateral pre\u00f2ptic (VLPO) t\u00e9 neurotransmissors com el GABA que inhibeixen el RAS i fan adormir. [interruptors d&#8217;encendre i apagar, si funciona b\u00e9 el flip-flop no hi ha l&#8217;estat de somnol\u00e8ncia intermig].<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Regulaci\u00f3 endocrina<br \/>\nLa gl\u00e0ndula pineal segrega melatonina responen a senyals del sistema nervi\u00f3s central. Al vespre augmenta, arriba al m\u00e0xim cap a mitjanit i va disminuint fins al mat\u00ed que ens despertem. La llum blava de les pantalles l&#8217;inhibeix. El cortisol est\u00e0 al m\u00e0xim al mat\u00ed, ajudant a estar alerta.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>Al llarg del dia estem m\u00e9s alerta al final del mat\u00ed i la tarda, amb una baixada despr\u00e9s de dinar. L&#8217;home\u00f2stasi implica que estem millor despr\u00e9s d&#8217;una bona nit de descans. Factors ambientals com la llum, el soroll, l&#8217;inter\u00e8s de les tasques, l&#8217;estat an\u00edmic, la gana i la set , la fatiga mental acumulada per la quantitat d&#8217;informaci\u00f3 processada, influeixen el grau d&#8217;alerta.<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">El ritme circadiari<\/strong><\/p>\n<p>(WK) Des de Teofrast (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-fins-s16\/\">ci\u00e8ncies de la vida<\/a>), els ritmes circadiaris d&#8217;aproximadament 24 hores s&#8217;han observat en animals, plantes, fongs i cianobacteris. (Cada nit, milions d&#8217;organismes de pl\u00e0ncton pugen a la superf\u00edcie)Haurien evolucionat de manera independent. S\u00f3n end\u00f2gens tot i que s&#8217;ajusten a indicadors externs, de llum, temperatura i cicles redox, anomenats zeitgebers [jetlag]. Els animals que viuen sota terra sense visi\u00f3, com certs talps, tenen els seus ritmes end\u00f2gens. [la segregaci\u00f3 de melatonina\/cortisol marcaria el rellotge].<\/p>\n<p><strong id=\"oneseeg\">Ones EEG<\/strong><\/p>\n<p>Quan mesurem l&#8217;activitat cerebral el tipus d&#8217;ones detectades varia segons l&#8217;estat d&#8217;alerta:<\/p>\n<ul>\n<li>Beta (13-30 Hz), baixa amplitud. Estat d&#8217;alerta, pensar activament com quan s&#8217;est\u00e0 solucionant un problema. (Presents tamb\u00e9 a la fase REM del son, associats amb somnis v\u00edvids)<\/li>\n<li>Alpha (8-13 Hz), amplitud moderada. Estat relaxat i calmat, ulls tancats, meditant (somnol\u00e8ncia?)<\/li>\n<li>Theta (4-8 Hz), amplitud de moderada a alta. Son lleuger, somnol\u00e8ncia, alguns estats de meditaci\u00f3. (Presents tamb\u00e9 a la fase REM del son)<\/li>\n<li>Delta (0.5-4 Hz), amplitud alta. Son profund, estadis 3 i 4 del son no REM (NREM). Predominen en la fase de son profund restaurador.<\/li>\n<li>Sleep Spindles (12-16 Hz) and K-Complexes, Observats a la fase 2 del son NREM un salt (K) seguit d&#8217;un &#8220;eix de son&#8221; que indicaria la transici\u00f3 a un estat de son m\u00e9s profund.<\/li>\n<li>Es parla tamb\u00e9 d&#8217;ones Gamma (30-100 Hz) en estats d&#8217;alta concentraci\u00f3 cognitiva, per\u00f2 els resultats s\u00f3n discutits [la m\u00e0quina a ple funcionament!]<\/li>\n<li>Subst\u00e0ncies<\/li>\n<li>Per mantenir-se despert i alerta\n<ul>\n<li>Caf\u00e8: Probablement l\u2019estimulant social m\u00e9s influent de la hist\u00f2ria. El seu principi actiu \u00e9s la cafe\u00efna, que bloqueja els receptors d\u2019adenosina i redueix la sensaci\u00f3 de cansament. Originari d\u2019Eti\u00f2pia i desenvolupat culturalment al m\u00f3n \u00e0rab.<\/li>\n<li>Te: cont\u00e9 cafe\u00efna per\u00f2 tamb\u00e9 L-teanina, que produeix una alerta m\u00e9s \u201csuau\u201d. A Xina s\u2019utilitza des de fa m\u00e9s de 2.000 anys.<\/li>\n<li>Mate, Guaran\u00e0, Nou de cola, Fulles de coca (que fan servir al per\u00fa els camioners per mantenir-se desperts), Khat (fulles mastegades a Eti\u00f2pia, Som\u00e0lia i Iemen)<\/li>\n<li>Tabac i nicotina, els pobles americans ja el fumaven i mastegaven molt abans de l\u2019arribada europea.<\/li>\n<li>Anfetamines: sXX, utilitzades per soldats durant la Segona Guerra Mundial.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Per relaxar-se o reduir l\u2019ansietat\n<ul>\n<li>Alcohol, vi,cervesa, probablement el sedant social m\u00e9s universal.<\/li>\n<li>Opium, extret de la ropsella, conegut des de Mesopot\u00e0mia i l\u2019antic Egipte.<\/li>\n<li>C\u00e0nnabis, utilitzat a l\u2019\u00cdndia, Orient Mitj\u00e0, \u00c0frica i \u00c0sia Central des de fa segles.<\/li>\n<li>Kava (illes Fiji), Valeriana i Camamilla,<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Per dormir\n<ul>\n<li>Hipn\u00f2tics antics (combinacions d\u2019alcohol, opi i herbes)<\/li>\n<li>\u201cSpongia somnifera\u201d a l&#8217;europa medieval, amb opi, mandr\u00e0gora, jusquiam, cicuta<\/li>\n<li>Barbit\u00farics, sXIX i XX: Fenobarbital efica\u00e7 per\u00f2 crea addicci\u00f3<\/li>\n<li>Benzodiazepines, 196s, Diazepam, Valium, Melatonina<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>La vida moderna desajustada amb els ritmes naturals ens fa prendre caf\u00e8 al mat\u00ed, fumar durant la feina, alcohol al vespre, i somn\u00edfers per dormir.<\/p>\n<div id=\"son\"><strong>Son<\/strong><\/div>\n<p>(CGPT). L&#8217;alternan\u00e7a de vig\u00edlia\/son, activitat\/descans \u00e9s un proc\u00e9s homeost\u00e0tic. Durant l&#8217;estat de vig\u00edlia anem acumulant necessitat de dormir. El <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Glymphatic_system\">sistema glimf\u00e0tic<\/a> neteja el rebuig metab\u00f2lic del cervell i funciona sobretot durant el son (si no es fa b\u00e9 pot produir alzheimer <a href=\"https:\/\/www.npr.org\/sections\/shots-health-news\/2024\/06\/26\/g-s1-6177\/brain-waste-removal-system-amyloid-alzheimer-toxins?utm_source=pocket_shared\">NPR<\/a>). Dormir ajuda els organismes a conservar energia. L&#8217;organisme est\u00e0 en estat <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#anabolisme\">anab\u00f2lic<\/a>, reparant teixits i deixant descansar les connexions sin\u00e0ptiques.\u00a0 Durant el son s&#8217;eleva el llindar dels receptors fent ens arribin menys est\u00edmuls. L&#8217;activitat cerebral baixa per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s alta que en estat d&#8217;hivernaci\u00f3 o coma.<br \/>\nAl llarg de la nit se succeeixen cicles de 90-120&#8242; que despr\u00e9s del N1, passa per N2 i N3, torna a N2 (no REM) i despr\u00e9s passa a REM N4 amb moviment r\u00e0pid dels ulls (Rapid Eye Movement REM).<\/p>\n<ul>\n<li>N1. Son lleuger que dura els minuts de transici\u00f3 entre estar despert i adormit. Baixa l&#8217;activitat muscular. Els moviments dels ulls s&#8217;alenteixen (no REM). Dal\u00ed s&#8217;adormia assegut amb cullereta a les mans per despertar-se a abans d&#8217;entrar en el son profund i aix\u00ed recollir les imatges i formes que s&#8217;estaven formant a la seva ment.<br \/>\nOnes theta (4-7 Hz): Activitat de baixa amplitud i freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia. Disminuci\u00f3 de les ones alfa (8-12 Hz) pr\u00f2pies de la vig\u00edlia relaxada<\/li>\n<li>N2. Son m\u00e9s profund no REM. 20&#8242;. Apareixen salts sobtats d&#8217;activitat cerebral i complexes K i fusos (sleep sinples). (no REM). Ones agudes de gran amplitud (&gt;75 \u03bcV) seguides d&#8217;ones lentes.\u00a0 Pres\u00e8ncia d&#8217;ones theta i aparici\u00f3 d&#8217;ones delta (0.5-4 Hz) de baixa amplitud<\/li>\n<li>N3. Son profund no REM amb ones delta. Ones delta (0.5-4 Hz) d&#8217;alta amplitud (&gt;75 \u03bcV, sovint &gt;100 \u03bcV). Reducci\u00f3 o abs\u00e8ncia de fusos de son i complexos K. La durada varia segons l&#8217;edat.<\/li>\n<li>Son REM. Son amb <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">somnis<\/a>\u00a0 vius, amb moviments d&#8217;ulls r\u00e0pids i activitat cerebral. El pols i respiraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s irregular i puja la pressi\u00f3 sangu\u00ednia. No obstant el cos est\u00e0 com en una par\u00e0lisi temporal, o at\u00f2nia, que impedeix que actuem durant els somnis.\u00a0 Activitat de baixa amplitud amb freq\u00fc\u00e8ncies r\u00e0pides (theta, alfa, beta). Ones serra (sawtooth waves) theta de 2-6 Hz amb morfologia dentada.\u00a0(Per\u00f2 hi ha recerca indicant que els somnis no consisteixen a desconnectar el cos sin\u00f3 a atendre els seus impulsos individualment <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/science\/elements\/what-are-dreams-for\">NewYorker<\/a>). Sense l&#8217;atonia muscular no podr\u00edem distingir entre l&#8217;estat de vig\u00edlia o el de son REM.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La \u201cind\u00fastria de la son\u201d<\/p>\n<ul>\n<li>Superf\u00edcies i entorn f\u00edsic del son: matalassos (Tempur-Pedic TEMPUR Mattress, alguns amb sensors), Coixins, roba de llit especial (gravity blanket)<\/li>\n<li>Tecnologia ambiental: il\u00b7luminaci\u00f3 (Philips Hue amb llum c\u00e0lida al vespre, despertadors lum\u00ednics (pujada progressiva de la llum)<\/li>\n<li>Soroll blanc i paisatges sonors: LectroFan EVO que emmascaren soroll, pluja, ones del mar<\/li>\n<li>Purificadors i control clim\u00e0tic: Dyson Purifier CoolWearables i monitoratge<\/li>\n<li>Sensors: Rellotges i anells intel\u00b7ligents: oura Ring, Apple Watch Series 10 que mesuren el moviment, la freq\u00fc\u00e8ncia i variabilitat card\u00edaca, l&#8217;ox\u00edgen a la sang. Sensors sota el matal\u00e0s.<\/li>\n<li>Aplicacions que fan meditacions guiades. Podcasts amb meditacions guiades. Llistes de m\u00fasica per dormir a Spotify (sleep media).<\/li>\n<li>Cl\u00ednica i medicina del son per tractar trastorns com l&#8217;apnea del son.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Homer<br \/>\nIl\u00b7l\u00edada. VII 482: Mes, a la fi, s&#8217;adormiren i el do de la son acceptaren. XIV 231: Va encontrar-hi el Son, germ\u00e0 de la Mort.<br \/>\nL&#8217;Odissea. IV, 791 (p. 92) Tant com rumia un lle\u00f3 espaordit al mig d&#8217;una turba \/ de ca\u00e7adors, que li menen un cercle, entorn, de perf\u00eddia, \/ tant cavil\u00b7lava ella quan, dol\u00e7, el son va acudir-li.\/ i s&#8217;adorm\u00ed de sobines, i tots els seus junts s&#8217;afluixaren. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o5\">El son dol\u00e7<\/a>.)\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o8\">Un son com una mort tranquil\u00b7la<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"atencio\">Atenci\u00f3<\/h2>\n<p>[un cop estem desperts, qu\u00e8 passa?]<\/p>\n<p>(WK) Atenci\u00f3 o focus seria centrar-se en un fenomen o aspecte descartant-ne d&#8217;altres. En paraules de William James (1890) &#8220;Attention is the taking possession by the mind, in clear and vivid form, of one out of what seem several simultaneously possible objects or trains of thought. Focalization, concentration, of consciousness are of its essence.&#8221; [\u00e9s quan la ment est\u00e0 desperta, que hi ha alguna experi\u00e8ncia en marxa, una obertura al m\u00f3n exterior, al nostre cos, a una idea, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a>]<\/p>\n<ul>\n<li>Activa. Helmholtz ja havia dit que tenia un car\u00e0cter anticipatori.\u00a0 L&#8217;organisme s&#8217;obre al rebre dades sensibles. [l&#8217;ull \u00e9s un \u00f2rgan pr\u00e8nsil, s&#8217;ha dit, que &#8220;agafa la imatge&#8221;, girant el globus ocular i enfocant el que li interessa. Ibn Alzaqqaq, la mirada: \u00a0Els ulls d&#8217;aquest c\u00e9rvol em maten.\/ El seu llanguir em fa llanguir.\/ Nua sempre per matar-me,\/ l&#8217;espasa s\u00f3n, que nom\u00e9s envaina el son.]<\/li>\n<li>Amplitud i selectivitat. Els adults poden atendre a 6-15 objectes alhora. Aix\u00f2 implica seleccionar una part dels est\u00edmuls. Wundt presentava una matriu de 4&#215;4 amb 16 lletres i mesurava quantes en record\u00e0vem despr\u00e9s de cert temps d&#8217;exposici\u00f3. S&#8217;han fet experiments per mesurar la capacitat de fer diverses tasques alhora com conduir i parlar [ballar, parlar amb la parella i estar alerta a la lletra].<\/li>\n<li>Organitzaci\u00f3. Objecte en focus (Blickpunkt) sobre un fons (Blickfeld) que queda m\u00e9s dif\u00fas als marges. Si es pot l&#8217;objecte s&#8217;integra en formes ordenades (Gestalt). Per exemple en el cas visual, a un cub o una esfera.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/focus.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p>Qu\u00e8 ocupa el centre de la nostra atenci\u00f3 dep\u00e8n:<\/p>\n<ul>\n<li>determinants interns fisiol\u00f2gics, si estem desperta o adormits<\/li>\n<li>determinants interns psicol\u00f2gics, l&#8217;expectativa de qu\u00e8 busquem (sets, aufgaben) [si fa hores que estem en dej\u00fa, ens fixarem en aliments. En un moment donat, cap als 59-60 em vaig comen\u00e7ar a fixar en els nadons per ser avi, quan van sortir els problemes als balcons d&#8217;Aym\u00e0 vaig comen\u00e7ar a veure xarxes i bastides arreu].<\/li>\n<li>determinants externs com la intensitat, la situaci\u00f3 en el camp visual (dalt a l&#8217;esquerre als llibres o webs), l&#8217;inesperat o novetat, com destaca sobre el fons<\/li>\n<\/ul>\n<p>La teoria de la xarxa d&#8217;atenci\u00f3 distingeix entre:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;activitat d&#8217;estar alerta i a punt, regulat per la norepinefrina. (alerting)<\/li>\n<li>l&#8217;activitat d&#8217;orientar-se a un est\u00edmul determinat, acetilcolina i c\u00f2rtex parietal. (Orienting)<\/li>\n<li>l&#8217;activitat de gestionar conflictes i prendre decisions, associat amb el c\u00f2rtex prefrontal i la dopamina (executive control)<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;atenci\u00f3 com a resposta activa pot consistir en:<\/p>\n<ul>\n<li>orientaci\u00f3, si hi ha un canvi de postura (com per mirar a una altra direcci\u00f3 altre lloc)<\/li>\n<li>locomotriu, si ens traslladem (per mirar una altra cosa)<\/li>\n<li>investigadora, si manipulem un objecte [per mirar a l&#8217;altre costat]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La distracci\u00f3 pot ser deguda a que hi ha diferents est\u00edmuls que competeixen entre s\u00ed. O la fatiga. O segons la psicoan\u00e0lisi, a la repressi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Mantenir l&#8217;atenci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Es parla que acostumats a rebre continguts al m\u00f2bil, cada cop \u00e9s m\u00e9s curta la durada de temps que som capa\u00e7os de mantenir l&#8217;atenci\u00f3. Abans es deia que una confer\u00e8ncia o presentaci\u00f3 havia de durar un m\u00e0xim de 45&#8242;.\u00a0 Els anunciants lluiten per captar la nostra atenci\u00f3 en un entorn de m\u00faltiples est\u00edmuls (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2024\/05\/06\/the-battle-for-attention\">The Battle for attention<\/a> ). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-contemplacio-de-lart\/\">L&#8217;orde del tercer ocell<\/a> \u00e9s una agrupaci\u00f3 d&#8217;amants de l&#8217;art que practiquen l&#8217;atenci\u00f3 continuada a una obra seguint un ritual de quatre episodis de set minuts.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"inconscient\">L&#8217;inconscient<\/h2>\n<p>[La psicologia es proposava estudiar la conducta observable i li costa tenir en compte els informes subjectius de la introspecci\u00f3. Com podia arribar a considerar l&#8217;inconscient que ni tan sols era accessible a la introspecci\u00f3?]<br \/>\n[Que al cervell hi passen coses de les que no som conscients, \u00e9s evident, igual que el cor batega. Per\u00f2 \u00e9s &#8220;vida mental&#8221;? La conducta reflexa que estudia la psicologia potser \u00e9s m\u00e9s un fenomen fisiol\u00f2gic que no pas &#8220;vida mental&#8221;, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s conducta.]<br \/>\nLa possibilitat d&#8217;obtenir imatges de l&#8217;activitat neuronal, fa que sigui observable all\u00f2 que abans ens semblava ocult. Suposo que la rellev\u00e0ncia del que s&#8217;anomena l&#8217;inconscient \u00e9s que, almenys des del punt de vista del psicoan\u00e0lisi, forma part del que podr\u00edem anomenar la nostra identitat, o personalitat]<\/p>\n<p>La noci\u00f3 t\u00e9 antecedents en la filosofia (Leibniz, Kant)\u00a0 i literatura. Al s19, William James va estudiar l&#8217;\u00fas que n&#8217;havien fet els psic\u00f2legs. Wundt i Fechner s&#8217;hi refereixen en el sentit que la ment processa de manera inconscient les dades abans que siguin percepcions.<\/p>\n<p><strong>Freud i Jung<\/strong><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#psicoanalisi\">Freud<\/a>\u00a0 \u00e9s el primer que proposa un model per l&#8217;inconscient que serveix per explicar algunes psicosis. Al final del Traumdeutung: &#8220;<span style=\"font-size: 1rem;\">Das Unbewu\u00dfte ist das eigentlich reale Psychische, uns nach seiner inneren Natur so unbekannt wie das Reale der Au\u00dfenwelt, und uns durch die Daten des Bewu\u00dftseins ebenso unvollst\u00e4ndig gegeben wie die Au\u00dfenwelt durch die Angaben unserer Sinnesorgane.\u201c (<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">\u201cL\u2019inconscient \u00e9s all\u00f2 ps\u00edquic pr\u00f2piament real; la seva naturalesa interna ens \u00e9s tan desconeguda com la realitat del m\u00f3n exterior, i se\u2019ns dona a trav\u00e9s de les dades de la consci\u00e8ncia tan incompletament com el m\u00f3n exterior a trav\u00e9s dels nostres sentits.\u201d)<\/span><\/p>\n<p>Va inferir que a m\u00e9s de la ment conscient (ego) hi havia un conjunt d&#8217;impulsos o traumes que estaven reprimits i dels quals no \u00e9rem conscients. Despr\u00e9s ho va concretar en el id, referint-se als impulsos i superego per referir les normes interioritzades que reprimeixen els impulsos. L&#8217;ID i el superego no serien accessibles per introspecci\u00f3 per\u00f2 es revelarien en els somnis, lapsus, associaci\u00f3 lliure, o s\u00edmptomes neur\u00f2tics. A partir d&#8217;aqu\u00ed l&#8217;an\u00e0lisi podria revelar qu\u00e8 est\u00e0 passant a nivell inconscient.<br \/>\nPierre Janet, contemporani de Freud que tamb\u00e9 havia estudiat la hist\u00e8ria, veia el subconscient com un defecte d&#8217;un psiquisme feble que el porta a dissociar idees i conductes. Es tractaria d&#8217;una patologia que la ter\u00e0pia hauria de reconduir cap al conscient. En canvi per Freud formaria part de lka naturalesa humana.<br \/>\nPer Jung l&#8217;inconscient estava format per una part personal i una col\u00b7lectiva que seria l&#8217;acumulaci\u00f3 d&#8217;estructures ps\u00edquiques i experi\u00e8ncies arquet\u00edpiques heretades. [potser hi ha arquetipus culturals que subjauen als costums de les societats, per\u00f2 serien apresos. Pretendre que s\u00f3n heretats implicaria una base gen\u00e8tica.]<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#cognitivisme\">Cognitivisme<\/a><br \/>\n<\/strong>Amb el cervell com a sistema de processament d\u2019informaci\u00f3, la consci\u00e8ncia passa a ser nom\u00e9s una petita part del sistema. Miller, Simon o Neisser apunten que la major part la major part del processament \u00e9s inconscient, que la consci\u00e8ncia \u00e9s limitada i selectiva (coll d\u2019ampolla). [L&#8217;inconscient ja no \u00e9s, o no nom\u00e9s \u00e9s, continguts reprimits]<br \/>\n(CGPT) Hi ha evid\u00e8ncia de d&#8217;activitat inconscient, per exemple si es mostra molt r\u00e0pid la paraula &#8220;doctor&#8221; reconeixerem abans paraules associades com &#8220;infermera&#8221; (&#8220;priming&#8221;). Si se&#8217;ns mostren imatges o missatges que no duren prou com per que en siguem conscients, aconsegueixen un impacte. En la publicitat subliminal, es pot influir en la marca triada. Duem a terme accions que no s\u00f3n actes reflexes, sense ser-ne conscients. Per exemple, conduir a la feina.\u00a0 O tocar un instrument, nedar o anar en bicicleta.\u00a0 A l&#8217;hora de prendre decisions, les imatges MRI mostren que s&#8217;activen les regions del cervell abans que siguem conscients de pensar la decisi\u00f3.\u00a0 (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#neurociencia\">Neuroci\u00e8ncia<\/a> Libet). Els tests de biaix (IAT implicit association test), mostren l&#8217;exist\u00e8ncia de biaixos dels quals no som conscients.\u00a0 Tenim reaccions emocionals o intuicions que no corresponen a cap percepci\u00f3 de la qual siguem conscients. Casos com el de Kelul\u00e9 que va concebre la l&#8217;estructura del benz\u00e8 mentre dormir, indicarien que el cervell est\u00e0 actiu encara que no sigui conscient.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"somiardespert\">Somiar despert (Mind-wandering)<\/h2>\n<p>William James havia anticipat una mica la noci\u00f3 del divagar mental per\u00f2 no \u00e9s fins als 196s-198s que Jerome L. Singer comen\u00e7a a estudiar el somiar despert. mostra que \u00e9s freq\u00fcent, estructurat i amb funcions psicol\u00f2giques. No \u00e9s una tasca per\u00f2 tampoc \u00e9s inconscient. A les seg\u00fcents d\u00e8cades es defineix m\u00e9s clarament com un despla\u00e7ament de l\u2019atenci\u00f3 cap a pensaments interns desconnectant de l&#8217;entorn. (Jonathan Schooler). Amb la neuroci\u00e8ncia Marcus Raichle descobreix la Default Mode Network (DMN) associada al pensament intern espontani. El &#8220;mind wandering&#8221; no \u00e9s \u201csoroll\u201d, \u00e9s un mode funcional del cervell implicats en la planificaci\u00f3, la simulaci\u00f3 del futur i la construcci\u00f3 del jo narratiu. Pot passar mentre fem altres activitats, conduir, llegir, conversar [quan surto a c\u00f3rrer, quan me&#8217;n vaig a dormir]. Pot ser deliberat o espontani.<\/p>\n<p>Maneres d&#8217;estudiar-lo:<\/p>\n<ul>\n<li>Mostra d&#8217;experi\u00e8ncies (<span style=\"font-size: 1rem;\">Experience Sampling Method, ESM) s&#8217;interromp alg\u00fa i se li demana en qu\u00e8 estava pensant en aquell moment. <\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Informes sobre qu\u00e8 es pensa (<\/span>Mind-Wandering Questionnaire (MWQ), <a href=\"https:\/\/ppc.sas.upenn.edu\/sites\/default\/files\/mindfulnessscale.pdf\">Mindful Attention Awareness Scale (MAAS)<\/a>.<\/li>\n<li>Quan estem en rep\u00f2s sense estar executant una tasca, l&#8217;activitat cerebral que recull un EEG o fMRI \u00e9s un estat caracteritzat com a\u00a0&#8220;default mode network&#8221; (DMN). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell?<\/a> ). Sembla que estem un 47% del temps en aquest estat. Mesurant les interrupcions de l&#8217;atenci\u00f3 obtenim informaci\u00f3 de com de sovint entrem en estat de somiar desperts.<br \/>\n[Suposo que el contingut del mind-wandering indica una mica el nostre estat emocional inconscient. Si apareix alg\u00fa que odiem, o alg\u00fa de qui estem enamorats, o si ens imaginem situacions en qu\u00e8 triomfem, o ataquem un enemic] [D&#8217;aqu\u00ed vindria la ter\u00e0pia de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-zen\/\">meditaci\u00f3<\/a> d&#8217;estar present i mirar de no tenir pensaments obsessius de traumes passats o angoixa pel futur]<\/li>\n<\/ul>\n<p>En tant que imagina escenaris diferents i futurs possibles (Philip N. Johnson-Laird, Daniel Kahneman), la simulaci\u00f3 mental seria al base de la moral, en tant que contemplar les conseq\u00fc\u00e8ncies de les nostres accions o de posar-nos en el lloc de l&#8217;altre. Adam Smith ja havia parlat de la imginaci\u00f3 com a base de la simpatia moral. Martha Nussbaum defensa que la moral dep\u00e8n de la &#8220;imaginaci\u00f3 narrativa&#8221;, imaginar la vida dels altres. La neuroci\u00e8ncia (Marcus Raichle, Randy Buckner) mostra que la DMN s&#8217;activa quan somiem desperts imaginem el futur, o imaginem qu\u00e8 pensen o com se senten els altres. (Joshua Greene, Shaun Nichols).<\/p>\n<p>Discussi\u00f3<br \/>\n[Em sorpr\u00e8n que no s&#8217;esmenti que la major part de la nostra mem\u00f2ria existeix sense que n&#8217;estiguem conscients tota l&#8217;estona.]<br \/>\n[Per ser que l&#8217;inconscient i el corrent de consci\u00e8ncia no estiguin molt valorats, sembla evident que hi estem molt de temps, i potser Freud, o la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Global_workspace_theory\">Global workspace theory<\/a> (1997 el Teatre de la consci\u00e8ncia) s\u00f3n importants. \u00c9s a dir passem d&#8217;una posici\u00f3 on el que compta per a la condici\u00f3 humana \u00e9s la vida conscient i en particular la percepci\u00f3 i resoluci\u00f3 de problemes, mentre que l&#8217;inconscient o els somnis s\u00f3n irrellevants, a una posici\u00f3 en qu\u00e8 hi ha una important activitat inconscient des de la qual n&#8217;emergeix la conscient].<br \/>\n[ Que la major part del temps estem en mode de pilot autom\u00e0tic\u00a0 ho revela l&#8217;expressi\u00f3 &#8220;m&#8217;aturo a pensar&#8221;.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/h2>\n<p><strong>Filosofia i literatura<\/strong><\/p>\n<p>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a> t\u00e9 una dimensi\u00f3 sincr\u00f2nica [tot el que ens \u00e9s present en un moment donat] i una diacr\u00f2nica, la successi\u00f3 d&#8217;estats mentals.<\/p>\n<p>William James va introduir el concepte a &#8220;The Principles of Psychology&#8221; (1890) per referir-se al continu flux de pensaments a la ment conscient.<br \/>\n<em>&#8220;Consciousness, then, does not appear to itself as chopped up in bits. Such words as \u2018chain\u2019 or \u2018train\u2019 do not describe it fitly&#8230; It is nothing jointed; it flows. A \u2018river\u2019 or a \u2018stream\u2019 are the metaphors by which it is most naturally described. In talking of it hereafter, let us call it the stream of thought, of consciousness, or of subjective life.<\/em><br \/>\n&#8220;La percepci\u00f3 del fet que, dins de cada consci\u00e8ncia personal, el pensament se senti continu vol dir que, i) Encara que hi hagi una interrupci\u00f3 (son), la consci\u00e8ncia sent que \u00e9s la mateixa que abans de la interrupci\u00f3, com formant part del mateix jo [fem IPL del mateix programa-representaci\u00f3 del m\u00f3n]. ii) Els canvis d&#8217;un moment a l&#8217;altre en la qualitat de la consci\u00e8ncia mai s\u00f3n abruptes.&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat narrativa<\/a>).<\/p>\n<p>Bergson assenyala que quan analitzem l&#8217;experi\u00e8ncia del canvi distingim etapes discretes que se succeeixen per\u00f2 l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s fonamentalment cont\u00ednua. Aquest nexe es pot concretar m\u00e9s dient que &#8220;la percepci\u00f3 del que passa ara no \u00e9s independent de les percepcions que l&#8217;han precedit ni tampoc del que s&#8217;espera percebre&#8221; (Pinillos 182).<\/p>\n<p>[\u00c9s una aproximaci\u00f3 incorrecte, per\u00f2 clarifica plantejar el seg\u00fcent: quins s\u00f3n els continguts que se succeeixen en el corrent de consci\u00e8ncia? La pel\u00b7l\u00edcula d&#8217;un seguit d&#8217;imatges, ja sia directes de l&#8217;exterior o evocades per la mem\u00f2ria, superposat al seguit d&#8217;estats afectius plaer \/ dolor,\u00a0 indifer\u00e8ncia \/ avorriment \/ excitaci\u00f3, satisfacci\u00f3 \/ frustraci\u00f3 despr\u00e9s d&#8217;una activitat, reaccions emotives de por, f\u00faria, riure, excitaci\u00f3&#8230; ]<\/p>\n<p>En literatura el presenta sobretot James Joyce\u00a0 a l&#8217;Ulysses (1922), en particular als cap\u00edtols 3 i 18. Virg\u00ednia Woolf a [Ms Dalloway? 1925). [A &#8220;The murders in the rue Morgue&#8221; (1841) Poe presenta Dupin deduint el fil dels pensaments del seu acompanyant].<\/p>\n<p><strong>Xarxes DMN, DAN, SAN<\/strong><\/p>\n<p>(CGPT) Avui la psicologia cognitiva investiga com passem d&#8217;un pensament a un altre. El registre de \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">l\u2019activitat al cervell<\/a> mostra estats de rep\u00f2s i que el cervell est\u00e0 actiu encara que el subjecte no estigui executant tasques. La &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Narrative_psychology\">narrative psychology<\/a>&#8221; estudia com els individus creen narratives que ordenen i estructuren el seu continu flux d&#8217;experi\u00e8ncies.<\/p>\n<p>La <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Global_workspace_theory\">Global workspace theory<\/a> (GWT) de Bernard Baars (1997 el teatre de la consci\u00e8ncia) i Stan Franklin (1980s), seguint els desenvolupaments del PDP, proposa que la consci\u00e8ncia i la cognici\u00f3 d&#8217;alt nivell emergeixen a partir de diferents processos de baix nivell que estan competint entre s\u00ed.<br \/>\nCom es decideix qu\u00e8 puja a l&#8217;escenari [salient network]? Una novetat o sorpresa, una amena\u00e7a o recompensa (emocions), rellev\u00e0ncia personal, intensitat sensorial.<br \/>\nLa ment seria com un teatre on estan passant moltes coses, molts processos en paral\u00b7lel, dels quals nom\u00e9s &#8220;veiem&#8221;, \u00e9s a dir, som conscients, els que estan il\u00b7luminats pel focus. [el resultat de la compet\u00e8ncia \u00e9s el que determina on apunta el focus. El fet que variem tan sovint d&#8217;objecte de l&#8217;atenci\u00f3 voldria dir que el focus va apuntant a llocs diferents] [no \u00e9s tan diferent a la met\u00e0fora de l&#8217;iceberg].[en definitiva, hi ha evid\u00e8ncia d&#8217;activitat inconscient, que es pot estudiar amb imatges del cervell i, segons la psicoan\u00e0lisi a trav\u00e9s dels somnis, hipnosi i lapsus del llenguatge. Per la part conscient, el tros d&#8217;iceberg que sobresurt, tenim els informes subjectius que podria recollir la fenomenologia.] (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/museum-of-lost-wonder\/\">Museum of Lost Wonder<\/a> )<\/p>\n<p>(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#gazzaniga\">Gazzaniga<\/a> i Split brain): La neurologia ha trobat diversos m\u00f2duls d&#8217;activitat mental inconscient que funcionen de manera autom\u00e0tica. La consci\u00e8ncia seria una propietat emergent. En casos [simples], la resposta del cos ha precedit la sensaci\u00f3 de consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p><strong>Correspond\u00e8ncia 1900-2000<\/strong><\/p>\n<p>Si mapegem els conceptes del 1900 amb els del 2000 tindr\u00edem, b\u00e0sicament<\/p>\n<ul>\n<li>Corrent de consci\u00e8ncia \u2192 DAN activa (atenci\u00f3 externa) + DMN emergida (associacions lliures i divagaci\u00f3, mind-wandering conscient)<\/li>\n<li>Inconscient \u2192 DMN no emergida (majoria) + Processament sensoriomotor autom\u00e0tic<\/li>\n<\/ul>\n<p>Cal tenir en compte, per\u00f2, el canvi quant a qu\u00e8 entenem per inconscient, ja que avui entenem que tot el proc\u00e9s de la DMN sobretot aspectes cognitius, a m\u00e9s d&#8217;emocionlas i narratius i no pas els desitjos reprimits que postulava Freud. L&#8217;inconscient de Jung no t\u00e9 equivalent i segurament es podria argumentar que no es tracta de components de la psique humana individual sin\u00f3 de continguts cutlurals de les diferents comunitats.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 ens passa pel cap?<\/strong><\/p>\n<p>[L&#8217;expressi\u00f3 en catal\u00e0 recull molt b\u00e9 la idea d&#8217;un corrent sobre el qual no hi tenim gaire control. Imaginem que un dia la tecnologia ens permet disposar d&#8217;un &#8220;visor&#8221;, sentir\u00edem veus? la nostra? veur\u00edem escenes? Esquemes?]<\/p>\n<p>Hurlburt \u00e9s probablement qui m\u00e9s ha estudiat emp\u00edricament la textura del corrent de consci\u00e8ncia. Les seves categories principals s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Parla interna (*inner speech*): veu interior amb estructura ling\u00fc\u00edstica<\/li>\n<li>Imatges visuals: escenes, cares, llocs<\/li>\n<li>Sentiment (unsymbolized thinking): pensament sense forma verbal ni visual clara \u2014&#8221;saber alguna cosa&#8221; sense paraules ni imatges<\/li>\n<li>Sensacions corporals: promin\u00e8ncia d&#8217;estats f\u00edsics<\/li>\n<li>Imatges sensorials no visuals: sons interns, melodies<\/li>\n<\/ul>\n<p>El resultat sorprenent de Hurlburt \u00e9s que hi ha difer\u00e8ncies individuals enormes. Hi ha persones per a qui el pensament intern \u00e9s majorit\u00e0riament verbal, d&#8217;altres per a qui \u00e9s majorit\u00e0riament visual, i d&#8217;altres que tenen unes nocions difuses. Moltes persones no saben quin \u00e9s el seu mode predominant fins que se&#8217;ls pregunta de manera sistem\u00e0tica. Quan el pensament \u00e9s orientat al futur (planificaci\u00f3, anticipaci\u00f3), tendeix a ser m\u00e9s visual i esc\u00e8nic. Quan \u00e9s orientat al present o autoregulador, tendeix a ser m\u00e9s verbal.<\/p>\n<ul>\n<li>Parla interna: 20-30%, autoregulaci\u00f3, planificaci\u00f3 verbal, di\u00e0legs imaginats<\/li>\n<li>Imatges visuals: 15-25%, Futur imaginat, records, mind-wandering<\/li>\n<li>Combinat verbal+visual: el m\u00e9s com\u00fa, Narratives autobiogr\u00e0fiques<\/li>\n<li>Unsymbolized thinking: variable, Intu\u00efcions, avaluacions r\u00e0pides [el que diuen &#8220;I trust my gut&#8221;]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La dimensi\u00f3 narrativa<\/strong><\/p>\n<p>La posici\u00f3 narrativista (Bruner, Sarbin, McAdams) mantindria que el mode per defecte del pensament conscient \u00e9s narratiu \u2014el cervell construeix constantment micro-hist\u00f2ries amb agents, accions i conseq\u00fc\u00e8ncies. La DMN que s&#8217;activaria sempre que no estem ocupats en una tasca es dedicaria sobretot a aquesta construcci\u00f3 narrativa sobre un mateix i els altres.<br \/>\nPer\u00f2 d&#8217;altres (Hurlburt, Heavey) assneyalen que quan es mira de prop que ens passa pel cap moment a moment, no es tant narratiu sin\u00f3 format per fragments que despr\u00e9s reconstruiriem narrativament.<\/p>\n<p><strong>[El Palau de la mem\u00f2ria]<\/strong><\/p>\n<p>Es parla de &#8220;voluntary imagery&#8221; com a la capacitat de controlar les representacions mentals. [Per exemple, jo puc reproduir interiorment, un quintet de Schubert que conec, reproduir el recorregut i quadres per unes sales d&#8217;un museu que m&#8217;\u00e9s molt familiar, o b\u00e9 evocar els sabors dels plats que vaig sopar ahir a un restaurant.] Es parla d'&#8221;aphantasia&#8221; en cas d&#8217;incapacitat de generar imatges mentals. Els estudis de neuroimate mostren que quan &#8220;veiem&#8221; o &#8220;escoltem&#8221; interiorment, s&#8217;activen les mateixes \u00e0rees que quan ho fem realment. L&#8217;olfacte t\u00e9 connexions l\u00edmbiques molt directes, cosa que fa que els records olfactius siguin potents per\u00f2 dif\u00edcils de convocar a voluntat \u2014apareixen sovint de forma involunt\u00e0ria (efecte Proust) per\u00f2 resisteixen la convocat\u00f2ria deliberada. [Jo puc evocar el gust i aleshores em ve salivera].<br \/>\nLa majoria pot iniciar una representaci\u00f3 mental per\u00f2 costa mantenir-la en el temps o manipular-la, canviant la perspectiva. [Jo feia ]<\/p>\n<p>Hi ha diferents <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/questionaris-de-representacio-mental\/\">q\u00fcestionaris<\/a> per mesurar la capacitat vidual, auditiva i cinest\u00e8sica (no d&#8217;olfacte i gust). Aquesta capacitat es pot entrenar amb la t\u00e8cnica del Palau de la mem\u00f2ria. En termes de la Global Workspace Theory, aix\u00f2 voldria dir que, en comptes de deixar que la compet\u00e8ncia entre processos ho decideixi autom\u00e0ticament qu\u00e8 puja a escena, \u00e9s un mateix \u2014el sistema executiu prefrontal\u2014 qui selecciona qu\u00e8 puja a l&#8217;escenari. [i qu\u00e8 determina qu\u00e8 el que vull que pugi? Si em vull distreure, si vull il\u00b7lustrar un pensament &#8230;] [Jo a vegades jugava a que travessava els salons successius d&#8217;un palau i cada cop que obria la porta em trobava una decoraci\u00f3 diferent (neocl\u00e0ssic, escandinau modern, vell) i un paisatge diferent al balc\u00f3 (ciutat, muntanyes nevades, el mar)]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vidamental\">Q\u00fcestions: La vida mental<\/h2>\n<p>[Els manuals de Psicologia contraposen l&#8217;estat de vig\u00edlia a l&#8217;estat de son i. Quan tracten l&#8217;estat de vig\u00edlia surten els estudis sobre l&#8217;atenci\u00f3 i com ens focalitzem en la realitat que ens envolta. Simplificadament sembla que nom\u00e9s tenim dos estats, adormit o desconnectat (amb somnis) i despert atenent al que tenim al voltant. Sembla com si la mental nom\u00e9s consist\u00eds a atendre els est\u00edmuls.<br \/>\nPer\u00f2 els estudis de\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">l&#8217;activitat al cervell<\/a> mostren que un 47%\u00a0 del nostre temps desperts anem en \u201cpilot autom\u00e0tic\u201d (mind-wandering), \u00e9s a dir que els nostres pensaments no depenen dels est\u00edmuls ni de la tasca que estem duent a terme.\u00a0 Tenim a m\u00e9s els somnis i l&#8217;afirmaci\u00f3 de la psicoan\u00e0lisi que una part important de la nostra afectivitat \u00e9s <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">inconscient<\/a>.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a> ens la mostra com un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">corrent de consci\u00e8ncia<\/a> que percep la realitat organitzant-la en objectes sobre un fons. Els detalls aconseguits amb l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">estudi del cervell<\/a>\u00a0 indicarien que \u00e9s un seguit de moments discrets, d&#8217;uns 30ms-80ms. [A m\u00e9s de la percepci\u00f3, tenim la imaginaci\u00f3, el record, el llenguatge, el pensament i la soluci\u00f3 de problemes].<br \/>\n[Aquest seguit d&#8217;estats mentals, que en un 47% poden ser relativament desconnectats, \u00e9s el que som. Seguint les reflexions de Hume i Kant, no hi hauria una base per pensar en un &#8220;jo&#8221; substancial]<\/p>\n<p>Tot el que passa a la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronalmental\">xarxa neuronal<\/a>, es pot considerar vida mental? O b\u00e9 nom\u00e9s \u00e9s vida mental la que \u00e9s conscient? Hi hauria un conjunt d&#8217;activitat rellevant, processant informaci\u00f3 de l&#8217;entorn, imaginant escenaris de futur, processant afectacions de les emocions, de les quals nom\u00e9s una petita part emergeix a la consci\u00e8ncia com si fos la punta d&#8217;un iceberg?<br \/>\nLa met\u00e0fora de l&#8217;iceberg es deu a Freud. Hi hauria el pre-conscient just sota la superf\u00edcie, amb la mem\u00f2ria que podem recuperar. La part m\u00e9s gran de l&#8217;iceberg \u00e9s l&#8217;inconscient (Unconscious Mind), un conjunt de records i desigs que no s\u00f3n accessibles a la consci\u00e8ncia per\u00f2 que influeixen el nostre comportament. (CGPT) Actualment la psicologia cognitiva distingeix entre processos impl\u00edcits, r\u00e0pids, autom\u00e0tics, inconscients, i processos conscients, m\u00e9s lents i deliberats. Des de l&#8217;economia de la conducta es posa de manifest que moltes decisions pateixen de biaixos inconscients.<\/p>\n<p><strong>La ment com a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">experi\u00e8ncia<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Alguns fil\u00f2sofs defensen que la ment [l&#8217;esperit], pr\u00f2piament dita, \u00e9s la &#8220;vida subjectiva&#8221;: all\u00f2 que \u201cse sent\u201d des de dins. Ren\u00e9 Descartes ja identificava el pensament amb la consci\u00e8ncia (\u201ccogito\u201d). Franz Brentano i la tradici\u00f3 fenomenol\u00f2gica insisteixen que el mental es defineix per la seva &#8220;intencionalitat conscient&#8221;. Edmund Husserl defensa estudiar la ment com a experi\u00e8ncia tal com apareix. \u00c9s el que els fil\u00f2sofs anomenen &#8220;qualia&#8221; (&#8220;what it&#8217;s like to be&#8221;, en termes de Nagel). M\u00e9s recentment, David Chalmers parla del \u201cproblema dif\u00edcil\u201d de la consci\u00e8ncia, posant l\u2019experi\u00e8ncia subjectiva al centre.<br \/>\nEn aquesta visi\u00f3, la ment \u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia conscient. Els processos inconscients serien m\u00e9s aviat &#8220;cerebrals&#8221; o &#8220;subpersonals&#8221;, per\u00f2 no \u201cmentals\u201d en sentit fort.<br \/>\nL&#8217;atenci\u00f3 focalitzada ho \u00e9s clarament, el somiar despert, tamb\u00e9, encara que no sigui controlada. Un somni tamb\u00e9 ho seria [hi ha una narraci\u00f3 i ens fa sentir coses]. El reflex de l&#8217;esternut, no ho seria.<\/p>\n<p><strong>La ment ampliada com a proc\u00e9s d&#8217;informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>La consolidaci\u00f3 de mem\u00f2ria per l&#8217;hipocamp durant el son implica processament d&#8217;informaci\u00f3 complex, t\u00e9 un contingut per\u00f2 el subjecte no l&#8217;experimenta en aquell moment. Dins de la Global Workspace Theory de Bernard Baars es descriuen tamb\u00e9 processos de tractament sensorial com (1)detecci\u00f3 de contrastos, vores, moviment a la retina (2) Filtratge fon\u00e8tic abans de recon\u00e8ixer paraules (3) reconeixement de cares. El que arriba a la consci\u00e8ncia \u00e9s ja una construcci\u00f3 elaborada, no dades en brut. Veus &#8220;una cadira&#8221;, no un mosaic de p\u00edxels de colors. [Quan fem una s\u00e8rie de tasques autom\u00e0tiques que no necessiten atenci\u00f3, com tocar un instrument, conduir per una autopista, anar en bicicleta, quina mena d&#8217;experi\u00e8ncia tenim? \u00e9s com somiar despert? \u00e9s com un reflex?<br \/>\nEl tronc encef\u00e0lic fa milers d&#8217;ajustos per segon sense cap representaci\u00f3 conscient, freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, temperatura, respiraci\u00f3 basal). L&#8217;am\u00edgdala pot generar una resposta de por *abans* que el c\u00f2rtex hagi processat conscientment l&#8217;est\u00edmul (LeDoux).<br \/>\n[Si pensem la ment com a proc\u00e9s d&#8217;informaci\u00f3 hem d&#8217;incloure tamb\u00e9 altres processos.] Aquest seria el punt de vista de la psicologia cognitiva i Ulric Neisser. Daniel Dennett defensa que la consci\u00e8ncia \u00e9s nom\u00e9s una part d\u2019un sistema m\u00e9s ampli de processos. La ment seria un conjunt de processos (majorit\u00e0riament inconscients) i la consci\u00e8ncia una funci\u00f3 especial. integraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Personal vs subpersonal<\/strong><\/p>\n<p>El debat no \u00e9s sobre qu\u00e8 passa sin\u00f3 com ho anomenem. Molts autors proposen parlar de dos nivells:<\/p>\n<ul>\n<li>Nivell personal: experi\u00e8ncia, decisions, all\u00f2 que podem explicar (aqu\u00ed hi ha la consci\u00e8ncia)<\/li>\n<li>Nivell subpersonal: mecanismes cerebrals i computacionals inconscients<\/li>\n<\/ul>\n<p>[per\u00f2 el conjunt de l&#8217;experi\u00e8ncia no \u00e9s exactament igual a la identitat narrativa que hem constru\u00eft, i que en part es construeix &#8220;a les fosques&#8221;]<br \/>\nAutors com Daniel Kahneman (Sistema 1 vs. Sistema 2) o Stanislas Dehaene mostren que el que expliquem conscientment \u00e9s nom\u00e9s una petita part del que ens determina. Aix\u00f2 voldria dir que si volem entendre una persona, no n\u2019hi ha prou amb el que diu o creu de si mateixa. La part narrativa segurament seguiria essent la m\u00e9s rellevant, m\u00e9s que no pas tots els informes sobre circuits neuronals, estad\u00edstiques, automatismes. [En un s\u00f2lid r\u00edgid, podr\u00edem descriure les vibracions de cada \u00e0tom, per\u00f2 al final el rellevant \u00e9s el seu centre de gravetat, la resta de la informaci\u00f3 no ens aporta gaire. Potser nom\u00e9s cal tenir en compte all\u00f2 inconscient que contribueix a la identitat de manera rellevant, a m\u00e9s de l&#8217;experi\u00e8ncia. Pot tractar-se biaixos, desigs o r\u00e0bies no expl\u00edcites.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Museu<\/h2>\n<ul>\n<li>Apagar el llum\/ despertador, un comandament de dist\u00e0ncia per encendre\/apagar persones, pastilles per dormir, pastilles per estar despert, aparells<\/li>\n<li>L&#8217;inconscient: El divan de Freud, l&#8217;esquema de la t\u00f2pica id-ego-superego<\/li>\n<li>Les xarxes del cervell<\/li>\n<li>la maqueta de Jeff Hoke \/<\/li>\n<li>Un &#8220;visor&#8221; del teatre de la ment, com una bombolla damunt de les persones. Tenim films on se sent la veu interior.\u00a0 En els c\u00f2mics es veu a vegades el que no diuen en veu alta (Calvin (amb els fantasies del capit\u00e0 Spiff), Semp\u00e9, Quino). Terrence Malick <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=RrAz1YLh8nY&amp;pp=ygUxdHJlZSBvZiBsaWZlIHRlcnJlbmNlIG1hbGljayBzdHJlYW0gY29uc2Npb3VzbmVzcw%3D%3D\">The tree of life<\/a>\u00a0 (2011)<\/li>\n<li>Un &#8220;visor&#8221; del teatre de la ment inaccessible, el del m\u00f3n dels <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">somnis<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"articles\">Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER II PERCEPTION AND CONSCIOUSNESS 35<br \/>\nREADING 5: TAKE A LONG LOOK 36<br \/>\nFantz, R. L. (1961). The origin of form perception. Scientific American, 204(May),<br \/>\n61-72.<br \/>\nREADING 6: TO SLEEP, NO DOUBT TO DREAM . . . 42<br \/>\nAserinsky, E., &amp; Kleitman, N. (1953). Regularly occurring periods of eye mobility<br \/>\nand concomitant phenomena during sleep. Science, 118, 273-274.<br \/>\nDement, W. (1960). The effect of dream deprivation. Science, 131, 1705-1707.<br \/>\nREADING 7: UNROMANCING THE DREAM 49<br \/>\nHobson, J. A., &amp; McCarley, R. W. (1977). The brain as a dream-state generator:<br \/>\nAn activation-synthesis hypothesis of the dream process. American Journal of Psychiatry,<br \/>\n134, 1335-1348.<br \/>\nREADING 8: ACTING AS IF YOU ARE HYPNOTIZED 56<br \/>\nSpanos, N. R (1982). Hypnotic behavior: A cognitive, social, psychological perspective.<br \/>\nResearch Communications in Psychology, Psychiatry, and Behavior, 7, 199-213.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u03a8 \u00a0La vida humana\u00a0 L&#8217;experi\u00e8ncia humana\u00a0 El cos hum\u00e0\u00a0 El cervell\u00a0 Psicologia Despert, adormit, ritme circadiari\u00a0 i\u00a0 El son\u00a0 |\u00a0 Atenci\u00f3\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0l&#8217;inconscient\u00a0 \u00a0Somiar despert\u00a0 \u00a0 Corrent de consci\u00e8ncia\u00a0 \u00a0 Q\u00fcestions: la vida de la ment\u00a0 \u00a0Museu\u00a0 \u00a0Articles [El un cop estudiat el cos, i en particular l&#8217;anatomia del cervell, un cop hem estudiat quines parts &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3347"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3347"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3347\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3347"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3347"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3347"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3347"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3347"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}