{"id":3347,"date":"2024-06-22T16:13:13","date_gmt":"2024-06-22T16:13:13","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3347"},"modified":"2025-10-29T10:02:37","modified_gmt":"2025-10-29T10:02:37","slug":"vigilia-son-consciencia-inconscient","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/","title":{"rendered":"Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient"},"content":{"rendered":"<p>\u03a8 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">El cervell<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">Despert, adormit, ritme circadiari<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#atencio\">Atenci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#son\">El son<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">l&#8217;inconscient<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#vidamental\"> la vida de la ment<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#articles\">Articles<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"despertadormit\">Despert, adormit, ritme circadiari<\/h2>\n<p>[un cop estudiat el cos, si observem la conducta dels humans, el primer que veurem \u00e9s que passen unes hores desperts i unes hores adormits. I que quan estan desperts s&#8217;adonen d&#8217;algunes coses que tenen al voltant, que els fan reaccionar, que generen una conducta i d&#8217;altres els passen per alt]<\/p>\n<p><strong>Estar despert<\/strong><br \/>\n&#8220;Estar conscient voldria dir que l&#8217;individu s&#8217;adona de si mateix i el seu entorn, incloent els propis pensaments i somnis. L&#8217;experi\u00e8ncia conscient es basa en la integraci\u00f3 de diferents parts del sistema nervi\u00f3s.<br \/>\nNeurol\u00f2gicament parlant, la consci\u00e8ncia consistiria en una s\u00e8rie de xarxes corticals i subcorticals del cervell que treballen amb sinergia per mantenir l&#8217;atenci\u00f3, l&#8217;estat d&#8217;alerta i l&#8217;autoconsci\u00e8ncia (attention, alertness, and awareness., wakefulness, arousal[l&#8217;angl\u00e8s t\u00e9 m\u00e9s vocabulari?]<br \/>\nEl son \u00e9s un estat fisiol\u00f2gic amb la consci\u00e8ncia redu\u00efda.&#8221; (<a href=\"https:\/\/teachmephysiology.com\/nervous-system\/sensory-system\/consciousness-and-sleep\/\">teachmephisiology<\/a>)<\/p>\n<p><strong>[Com s&#8217;enc\u00e9n i s&#8217;apaga?]<\/strong><br \/>\nIntervenen dues parts del tronc cerebral (brainstem, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">sistema nervi\u00f3s<\/a>).<\/p>\n<ul>\n<li>Sistema d&#8217;activaci\u00f3 reticular (RAS)<br \/>\nEl nucleus coeruleus cont\u00e9 neurones noradrenergic que es projecten al cervell i cerebel, activades per orexina de l&#8217;hipot\u00e0lem. El nuclis raphe tenen c\u00e8l\u00b7lules que contenen serotonina, connectat al nucli supraquiasm\u00e0tic de l&#8217;hipot\u00e0lem que regulen el <strong>ritme circadiari<\/strong>. Els nuclis del complex pontomesencephalotegmental intervenen per canviar les ones lentes del son a ritmes de freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s elevada. El nucli tuberomammillary cont\u00e9 neurones histaminergic neurones que tenen un paper en l&#8217;estat d&#8217;alerta i la mem\u00f2ria.<\/li>\n<li>L&#8217;Hipot\u00e0lem<br \/>\nEl nucli \u00a0suprachiasmatic (SCN) rep input de la retina sobre la intensitat de la llum i estableix el ritme circadi\u00e0. L&#8217;hipot\u00e0lem lateral t\u00e9 neurones que segreguen el neurotransmissor hypocretina (orexina) que excita el RAS i atura el son REM. El nucli ventrolateral pre\u00f2ptic (VLPO) t\u00e9 neurotransmissors com el GABA que inhibeixen el RAS i fan adormir. [interruptors d&#8217;encendre i apagar, si funciona b\u00e9 el flip-flop no hi ha l&#8217;estat de somnol\u00e8ncia intermig].<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Regulaci\u00f3 endocrina<br \/>\nLa gl\u00e0ndula pineal segrega melatonina responen a senyals del sistema nervi\u00f3s central. Al vespre augmenta, arriba al m\u00e0xim cap a mitjanit i va disminuint fins al mat\u00ed que ens despertem. La llum blava de les pantalles l&#8217;inhibeix. El cortisol est\u00e0 al m\u00e0xim al mat\u00ed, ajudant a estar alerta.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>Al llarg del dia estem m\u00e9s alerta al final del mat\u00ed i la tarda, amb una baixada despr\u00e9s de dinar. L&#8217;home\u00f2stasi implica que estem millor despr\u00e9s d&#8217;una bona nit de descans. Factors ambientals com la llum, el soroll, l&#8217;inter\u00e8s de les tasques, l&#8217;estat an\u00edmic, la gana i la set , la fatiga mental acumulada per la quantitat d&#8217;informaci\u00f3 processada, influeixen el grau d&#8217;alerta.<\/p>\n<div id=\"son\"><strong>Son<\/strong><\/div>\n<p>(CGPT). L&#8217;alternan\u00e7a de vig\u00edlia\/son, activitat\/descans \u00e9s un proc\u00e9s homeost\u00e0tic. Durant l&#8217;estat de vig\u00edlia anem acumulant necessitat de dormir. El <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Glymphatic_system\">sistema glimf\u00e0tic<\/a> neteja el rebuig metab\u00f2lic del cervell i funciona sobretot durant el son (si no es fa b\u00e9 pot produir alzheimer <a href=\"https:\/\/www.npr.org\/sections\/shots-health-news\/2024\/06\/26\/g-s1-6177\/brain-waste-removal-system-amyloid-alzheimer-toxins?utm_source=pocket_shared\">NPR<\/a>). Dormir ajuda els organismes a conservar energia. L&#8217;organisme est\u00e0 en estat <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-cel%c2%b7lula\/#anabolisme\">anab\u00f2lic<\/a>, reparant teixits i deixant descansar les connexions sin\u00e0ptiques.\u00a0 Durant el son s&#8217;eleva el llindar dels receptors fent ens arribin menys est\u00edmuls. L&#8217;activitat cerebral baixa per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s alta que en estat d&#8217;hivernaci\u00f3 o coma.<br \/>\nAl llarg de la nit se succeeixen cicles de 90-120&#8242; que despr\u00e9s del N1, passa per N2 i N3, torna a N2 (no REM) i despr\u00e9s passa a N4 amb moviment r\u00e0pid dels ulls (Rapid Eye Movement REM).\u00a0 passen per les fases seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>N1. Son lleuger que dura els minuts de transici\u00f3 entre estar despert i adormit. Baixa l&#8217;activitat muscular. Els moviments dels ulls s&#8217;alenteixen (no REM). Dal\u00ed s&#8217;adormia assegut amb cullereta a les mans per despertar-se a abans d&#8217;entrar en el son profund i aix\u00ed recollir les imatges i formes que s&#8217;estaven formant a la seva ment.<\/li>\n<li>N2. Son m\u00e9s profund no REM. 20&#8242;. Apareixen salts sobtats d&#8217;activitat cerebral i complexes K. (no REM)<\/li>\n<li>N3. Son profund no REM amb ones delta. \u00c9s la part del son m\u00e9s restauradora.<\/li>\n<li>N4. Son amb <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">somnis<\/a>\u00a0 vius, amb moviments d&#8217;ulls r\u00e0pids i activitat cerebral. El pols i respiraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s irregular i puja la pressi\u00f3 sangu\u00ednia. No obstant el cos est\u00e0 com en una par\u00e0lisi temporal, o at\u00f2nia, que impedeix que actuem durant els somnis. (Per\u00f2 hi ha recerca indicant que els somnis no consisteixen a desconnectar el cos sin\u00f3 a atendre els seus impulsos individualment <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/science\/elements\/what-are-dreams-for\">NewYorker<\/a>).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Homer<\/strong><br \/>\nIl\u00b7l\u00edada. VII 482: Mes, a la fi, s&#8217;adormiren i el do de la son acceptaren. XIV 231: Va encontrar-hi el Son, germ\u00e0 de la Mort.<br \/>\nL&#8217;Odissea. IV, 791 (p. 92) Tant com rumia un lle\u00f3 espaordit al mig d&#8217;una turba \/ de ca\u00e7adors, que li menen un cercle, entorn, de perf\u00eddia, \/ tant cavil\u00b7lava ella quan, dol\u00e7, el son va acudir-li.\/ i s&#8217;adorm\u00ed de sobines, i tots els seus junts s&#8217;afluixaren. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o5\">El son dol\u00e7<\/a>.)\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o8\">Un son com una mort tranquil\u00b7la<\/a>.<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">El ritme circadiari<\/strong><\/p>\n<p>(WK) Des de Teofrast (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-fins-s16\/\">ci\u00e8ncies de la vida<\/a>), els ritmes circadiaris d&#8217;aproximadament 24 hores s&#8217;han observat en animals, plantes, fongs i cianobacteris. (Cada nit, milions d&#8217;organismes de pl\u00e0ncton pugen a la superf\u00edcie <a href=\"https:\/\/pocket.co\/share\/ff99d932-3a18-46ae-a6e2-3ff36fe9b240\">pkt<\/a>)Haurien evolucionat de manera independent. S\u00f3n end\u00f2gens tot i que s&#8217;ajusten a indicadors externs, de llum, temperatura i cicles redox, anomenats zeitgebers [jetlag]. Els animals que viuen sota terra sense visi\u00f3, com certs talps, tenen els seus ritmes end\u00f2gens. [la segregaci\u00f3 de melatonina\/cortisol marcaria el rellotge].<\/p>\n<p><strong id=\"oneseeg\">Ones EEG<\/strong><\/p>\n<p>Quan mesurem l&#8217;activitat cerebral el tipus d&#8217;ones detectades varia segons l&#8217;estat d&#8217;alerta:<\/p>\n<ul>\n<li>Beta (13-30 Hz), baixa amplitud. Estat d&#8217;alerta, pensar activament com quan s&#8217;est\u00e0 solucionant un problema. (Presents tamb\u00e9 a la fase REM del son, associats amb somnis v\u00edvids)<\/li>\n<li>Alpha (8-13 Hz), amplitud moderada. Estat relaxat i calmat, ulls tancats, meditant (somnol\u00e8ncia?)<\/li>\n<li>Theta (4-8 Hz), amplitud de moderada a alta. Son lleuger, somnol\u00e8ncia, alguns estats de meditaci\u00f3. (Presents tamb\u00e9 a la fase REM del son)<\/li>\n<li>Delta (0.5-4 Hz), amplitud alta. Somni profund, estadis 3 i 4 del son no REM (NREM). Predominen en la fase de son profund restaurador.<\/li>\n<li>Sleep Spindles (12-16 Hz) and K-Complexes, Observats a la fase 2 del son NREMun salt (K) seguit d&#8217;un &#8220;eix de son&#8221; que indicaria la transici\u00f3 a un estat de son m\u00e9s profund.<\/li>\n<li>Es parla tamb\u00e9 d&#8217;ones Gamma (30-100 Hz) en estats d&#8217;alta concentraci\u00f3 cognitiva, per\u00f2 els resultats s\u00f3n discutits [la m\u00e0quina a ple funcionament!]<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"atencio\">Atenci\u00f3<\/h2>\n<p>[un cop estem desperts, qu\u00e8 passa?]<\/p>\n<p>(WK) Atenci\u00f3 o focus seria centrar-se en un fenomen o aspecte descartant-ne d&#8217;altres. En paraules de William James (1890) &#8220;Attention is the taking possession by the mind, in clear and vivid form, of one out of what seem several simultaneously possible objects or trains of thought. Focalization, concentration, of consciousness are of its essence.&#8221; [\u00e9s quan la ment est\u00e0 desperta, que hi ha alguna experi\u00e8ncia en marxa, una obertura al m\u00f3n exterior, al nostre cos, a una idea, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a>]<\/p>\n<ul>\n<li>Activa. Helmholtz ja havia dit que tenia un car\u00e0cter anticipatori.\u00a0 L&#8217;organisme s&#8217;obre al rebre dades sensibles. [l&#8217;ull \u00e9s un \u00f2rgan pr\u00e8nsil, s&#8217;ha dit, que &#8220;agafa la imatge&#8221;, girant el globus ocular i enfocant el que li interessa. Ibn Alzaqqaq, la mirada: \u00a0Els ulls d&#8217;aquest c\u00e9rvol em maten.\/ El seu llanguir em fa llanguir.\/ Nua sempre per matar-me,\/ l&#8217;espasa s\u00f3n, que nom\u00e9s envaina el son.]<\/li>\n<li>Amplitud i selectivitat. Els adults poden atendre a 6-15 objectes alhora. Aix\u00f2 implica seleccionar una part dels est\u00edmuls. Wundt resentava una matriu de 4&#215;4 amb 16 lletres i mesurava quantes en record\u00e0vem despr\u00e9s de cert temps d&#8217;exposici\u00f3. S&#8217;han fet experiments per mesurar la capacitat de fer diverses tasques alhora com conduir i parlar [ballar, parlar amb la parella i estaralerta a la lletra].<\/li>\n<li>Organitzaci\u00f3. Objecte en focus (Blickpunkt) sobre un fons (Blickfeld) que queda m\u00e9s dif\u00fas als marges. Si es pot l&#8217;objecte s&#8217;integra en formes ordenades (Gestalt). Per exemple en el cas visual, a un cub o una esfera.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/46\/Wikipedia-spotlight.jpg\/200px-Wikipedia-spotlight.jpg\" \/><\/p>\n<p>Qu\u00e8 ocupa el centre de la nostra atenci\u00f3 dep\u00e8n:<\/p>\n<ul>\n<li>determinants interns fisiol\u00f2gics, si estem desperta o adormits<\/li>\n<li>determinants interns psicol\u00f2gics, l&#8217;expectativa de qu\u00e8 busquem (sets, aufgaben) [si fa hores que estem en dej\u00fa, ens fixarem en aliments. En un moment donat, cap als 59-60 em vaig comen\u00e7ar a fixar en els nadons per ser avi, quan van sortir els problemes als balcons d&#8217;Aym\u00e0 vaig comen\u00e7ar a veure xarxes i bastides arreu].<\/li>\n<li>determinants externs com la intensitat, la situaci\u00f3 en el camp visual (dalt a l&#8217;esquerre als llibres o webs), l&#8217;inesperat o novetat, com destaca sobre el fons<\/li>\n<\/ul>\n<p>La teoria de la xarxa d&#8217;atenci\u00f3 distingeix entre:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;activitat d&#8217;estar alerta i a punt, regulat per la norepinefrina. (alerting)<\/li>\n<li>l&#8217;activitat d&#8217;orientar-se a un est\u00edmul determinat, acetilcolina i c\u00f2rtex parietal. (Orienting)<\/li>\n<li>l&#8217;activitat de gestionar conflictes i prendre decisions, associat amb el c\u00f2rtex prefrontal i la dopamina (executive control)<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;atenci\u00f3 com a resposta activa pot consistir en:<\/p>\n<ul>\n<li>orientaci\u00f3, si hi ha un canvi de postura (com per mirar a una altra direcci\u00f3 altre lloc)<\/li>\n<li>locomotriu, si ens traslladem (per mirar una altra cosa)<\/li>\n<li>investigadora, si manipulem un objecte [per mirar a l&#8217;altre costat]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La distracci\u00f3 pot ser deguda a que hi ha diferents est\u00edmuls que competeixen entre s\u00ed. O la fatiga. O segons la psicoan\u00e0lisi, a la repressi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Mantenir l&#8217;atenci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Es parla que acostumats a rebre continguts al m\u00f2bil, cada cop \u00e9s m\u00e9s curta la durada de temps que som capa\u00e7os de mantenir l&#8217;atenci\u00f3. Abans es deia que una confer\u00e8ncia o presentaci\u00f3 havia de durar un m\u00e0xim de 45&#8242;.\u00a0 Els anunciants lluiten per captar la nostra atenci\u00f3 en un entorn de m\u00faltiples est\u00edmuls (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2024\/05\/06\/the-battle-for-attention\">The Battle for attention<\/a> ). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-contemplacio-de-lart\/\">L&#8217;orde del tercer ocell<\/a> \u00e9s una agrupaci\u00f3 d&#8217;amants de l&#8217;art que practiquen l&#8217;atenci\u00f3 continuada a una obra seguint un ritual de quatre episodis de set minuts.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"inconscient\">L&#8217;inconscient<\/h2>\n<p>[La psicologia es proposava estudiar la conducta observable i li costa tenir en compte els informes subjectius de la introspecci\u00f3. \u00c9s molt dif\u00edcil doncs acceptar que hi ha una ment inconscient.] [Que al cervell hi passen coses de les que no som conscients, \u00e9s evident, igual que el cor batega. Per\u00f2 \u00e9s &#8220;vida mental&#8221;? D&#8217;altra banda, la psicologia estudia i considera la conducta reflexa que potser \u00e9s m\u00e9s un fenomen fisiol\u00f2gic que no pas &#8220;vida mental&#8221;. La possibilitat d&#8217;obtenir imatges de l&#8217;activitat neuronal, fa que sigui observable all\u00f2 que abans ens semblava ocult. Suposo que la rellev\u00e0ncia del que s&#8217;anomena l&#8217;inconscient \u00e9s que, almenys des del punt de vista del psicoan\u00e0lisi, forma part del que podr\u00edem anomenar la nostra identitat, o personalitat]<\/p>\n<p>La noci\u00f3 t\u00e9 antecedents en la filosofia i literatura. Al s19, William James va estudiar l&#8217;\u00fas que n&#8217;havien fet els psic\u00f2legs. Wundt i Fechner s&#8217;hi refereixen en el sentit que la ment processa de manera inconscient les dades abans que siguin percepcions.<\/p>\n<p><strong>Freud i Jung<\/strong><br \/>\nA partir de l&#8217;estudi de certes psicosis va inferir que a m\u00e9s de la ment conscient (ego) hi havia un conjunt d&#8217;impulsos o traumes que estaven reprimits i dels quals no \u00e9rem conscients. Despr\u00e9s ho va concretar en el id, referint-se als impulsos i superego per referir les normes interioritzades que reprimeixen els impulsos. L&#8217;ID i el superego no serien accessibles per introspecci\u00f3 per\u00f2 es revelarien en els somnis, lapsus, associaci\u00f3 lliure, o s\u00edmptomes neur\u00f2tics. A partir d&#8217;aqu\u00ed l&#8217;an\u00e0lisi podria revelar qu\u00e8 est\u00e0 passant a nivell inconscient.<br \/>\nPer Jung l&#8217;inconscient estava format per una part personal i una col\u00b7lectiva que seria l&#8217;acumulaci\u00f3 d&#8217;estructures ps\u00edquiques i experi\u00e8ncies arquet\u00edpiques heretades. [potser hi ha arquetipus culturals que subjauen als costums de les societats, per\u00f2 serien apresos. Pretendre que s\u00f3n heretats implicaria una base gen\u00e8tica.]<\/p>\n<p><strong>Ci\u00e8ncies cognitives<\/strong><br \/>\n(CGPT) Hi ha evid\u00e8ncia de d&#8217;activitat inconscient, per exemple si es mostra molt r\u00e0pid la paraula &#8220;doctor&#8221; reconeixerem abans paraules associadescom&#8221;infermera&#8221; (&#8220;priming&#8221;). Si se&#8217;ns mostren imatges o missatges que no duren prou com per que en siguem conscients, aconsegueixen un impacte. En la publicitat subliminal, es pot influir en la marca triada. Duem a terme accions que no s\u00f3n actes reflexes, sense ser-ne conscients. Per exemple, conduir a la feina.\u00a0 O tocar un instrument, nedar o anar en bicicleta.\u00a0 A l&#8217;hora de prendre decisions, les imatges MRI mostren que s&#8217;activen les regions del cervell abans que siguem conscients de pensar la decisi\u00f3. Els tests de biaix (IAT implicit association test), mostren l&#8217;exist\u00e8ncia de biaixos dels quals no som conscients.\u00a0 Tenim reaccions emocionals o intuicions que no corresponen a cap percepci\u00f3 de la qual siguem conscients. Casos com el de Kelul\u00e9 que va concebre la l&#8217;estructura del benz\u00e8 mentre dormir, indicarien que el cervell est\u00e0 actiu encara que no sigui conscient.<\/p>\n<p><strong id=\"mindwandering\">Mind-wandering<\/strong><br \/>\n[somniar despert no ho arriba a traduir ] (CGPT millor que wk): quan l&#8217;atenci\u00f3 s&#8217;allunya d&#8217;una tasca o percepci\u00f3 de l&#8217;entorn cap a pensaments generats internament, sentiments o records. La ment ja no est\u00e0 en el moment present sin\u00f3 que se&#8217;n va a altres pensaments espont\u00e0niament, sovint no relacionats.\u00a0 pot passar mentre fem altres activitats, conduir, llegir, conversar [quan surto a c\u00f3rrer, quan me&#8217;n vaig a dormir]. Pot ser deliberat o espontani.<br \/>\nManeres d&#8217;estudiar-lo. Mostra d&#8217;experi\u00e8ncies (<span style=\"font-size: 1rem;\">Experience Sampling Method ,ESM) s&#8217;interromp alg\u00fa i se li demana en qu\u00e8 estava pensant en aquell moment. Informes sobre qu\u00e8 es pensa (<\/span>Mind-Wandering Questionnaire (MWQ), <a href=\"https:\/\/ppc.sas.upenn.edu\/sites\/default\/files\/mindfulnessscale.pdf\">Mindful Attention Awareness Scale (MAAS)<\/a>. Quan estem en rep\u00f2s sense estar executant una tasca, l&#8217;activitat cerebral que recull un EEG o fMRI \u00e9s un estat caracteritzat com a\u00a0&#8220;default mode network&#8221; (DMN). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell?<\/a> ). Sembla que estem un 47% del temps en aquest estat. Mesurant les interrupcions de l&#8217;atenci\u00f3 obtenim informaci\u00f3 de com de sovint entrem en estat de somiar desperts.<br \/>\n[Suposo que el contingut del mind-wandering indica una mica el nostre estat emocional inconscient. Si apareix alg\u00fa que odiem, o alg\u00fa de qui estem enamorats, o si ens imaginem situacions en qu\u00e8 triomfem, o ataquem un enemic] [D&#8217;aqu\u00ed vindria la ter\u00e0pia de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-zen\/\">meditaci\u00f3<\/a> d&#8217;estar present i mirar de no tenir pensaments obsessius de traumes passats o angoixa pel futur]<\/p>\n<p>Discussi\u00f3<br \/>\n[Em sorpr\u00e8n que no s&#8217;esmenti que la major part de la nostra mem\u00f2ria existeix sense que n&#8217;estiguem conscients tota l&#8217;estona.]<br \/>\n[Per ser que l&#8217;inconscient i el corrent de consci\u00e8ncia no estiguin molt valorats, sembla evident que hi estem molt de temps, i potser Freud, o la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Global_workspace_theory\">Global workspace theory<\/a> s\u00f3n importants. \u00c9s a dir passem d&#8217;una posici\u00f3 on el que compta per a la condici\u00f3 humana \u00e9s la vida conscient i en particular la percepci\u00f3 i resoluci\u00f3 de problemes, mentre que l&#8217;inconscient o els somnis s\u00f3n irrellevants, a una posici\u00f3 en qu\u00e8 hi ha una important activitat inconscient des de la qual n&#8217;emergeix la conscient].<br \/>\n[ Que la major part del temps estem en mode de pilot autom\u00e0tic\u00a0 ho revela l&#8217;expressi\u00f3 &#8220;m&#8217;aturo a pensar&#8221;.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Corrent de consci\u00e8ncia<\/h2>\n<p>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a> t\u00e9 una dimensi\u00f3 sincr\u00f2nica [tot el que ens \u00e9s present en un moment donat] i una diacr\u00f2nica, la successi\u00f3 d&#8217;estats mentals.<\/p>\n<p>William James va introduir el concepte a &#8220;The Principles of Psychology&#8221; (1890) per referir-se al continu flux de pensaments a la ment conscient.\u00a0&#8220;La percepci\u00f3 del fet que, dins de cada consci\u00e8ncia personal, el pensament se senti continu vol dir que,\u00a0i) Encara que hi hagi una interrupci\u00f3 (son), la consci\u00e8ncia sent que \u00e9s la mateixa que abans de la interrupci\u00f3, com formant part del mateix jo [fem IPL del mateix programa-representaci\u00f3 del m\u00f3n].\u00a0ii) Els canvis d&#8217;un moment a l&#8217;altre en la qualitat de la consci\u00e8ncia mai s\u00f3n abruptes.&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat narrativa<\/a>).<\/p>\n<p>Bergson assenyala que quan analitzem l&#8217;experi\u00e8ncia del canvi distingim etapes discretes que se succeeixen per\u00f2 l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s fonamentalment cont\u00ednua. Aquest nexe es pot concretar m\u00e9s dient que &#8220;la percepci\u00f3 del que passa ara no \u00e9s independent de les percepcions que l&#8217;han precedit ni tampoc del que s&#8217;espera percebre&#8221; (Pinillos 182).<\/p>\n<p>[\u00c9s una aproximaci\u00f3 incorrecte, per\u00f2 clarifica plantejar el seg\u00fcent: quins s\u00f3n els continguts que se succeeixen en el corrent de consci\u00e8ncia? La pel\u00b7l\u00edcula d&#8217;un seguit d&#8217;imatges, ja sia directes de l&#8217;exterior o evocades per la mem\u00f2ria, superposat al seguit d&#8217;estats afectius plaer \/ dolor,\u00a0 indifer\u00e8ncia \/ avorriment \/ excitaci\u00f3, satisfacci\u00f3 \/ frustraci\u00f3 despr\u00e9s d&#8217;una activitat, reaccions emotives de por, f\u00faria, riure, excitaci\u00f3&#8230; ]<\/p>\n<p>En literatura el presenta sobretot James Joyce\u00a0 a l&#8217;Ulysses (1922), en particular als cap\u00edtols 3 i 18. Virg\u00ednia Woolf a [Ms Dalloway? 1925). [A &#8220;The murders in the rue Morgue&#8221; (1841) Poe presenta Dupin deduint el fil dels pensaments del seu acompanyant].<\/p>\n<p>(CGPT) Avui la psicologia cognitiva investiga com passem d&#8217;un pensament a un altre. El registre de \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">l\u2019activitat al cervell<\/a> mostra estats re rep\u00f2s iq eu el cervell est\u00e0 actiu encara que el subjecte no estigui executant tasques. La &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Narrative_psychology\">narrative psychology<\/a>&#8221; estudia com els individus creen narratives que ordenen i estructuren el seu continu flux d&#8217;experi\u00e8ncies.<\/p>\n<p>La <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Global_workspace_theory\">Global workspace theory<\/a> (GWT) de Bernard Baars i Stan Franklin (1980s), seguint els desenvolupaments del PDP, proposa que la consci\u00e8ncia i la cognici\u00f3 d&#8217;alt nivell emergeixen a partir de diferents processos de baix nivell que estan competint entre s\u00ed. La ment seria com un teatre on estan passant moltes coses, molts processos en paral\u00b7lel, dels quals nom\u00e9s &#8220;veiem&#8221;, \u00e9s a dir, som conscients, els que estan il\u00b7luminats pel focus. [el resultat de la compet\u00e8ncia \u00e9s el que determina on apunta el focus. El fet que variem tan sovint d&#8217;objecte de l&#8217;atenci\u00f3 voldria dir que el focus va apuntant a llocs diferents] [no \u00e9s tan diferent a la met\u00e0fora de l&#8217;iceberg].[en definitiva, hi ha evid\u00e8ncia d&#8217;activitat inconscient, que es pot estudiar amb imatges del cervell i, segons la psicoan\u00e0lisi a trav\u00e9s dels somnis, hipnosi i lapsus del llenguatge. Per la part conscient, el tros d&#8217;iceberg que sobresurt, tenim els informes subjectius que podria recollir la fenomenologia.]<\/p>\n<p>(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#gazzaniga\">Gazzaniga<\/a> i Split brain): La neurologia ha trobat diversos m\u00f2duls d&#8217;activitat mental inconscient que funcionen de manera autom\u00e0tica. La consci\u00e8ncia seria una propietat emergent. En casos [simples], la resposta del cos ha precedit la sensaci\u00f3 de consci\u00e8ncia.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vidamental\">Q\u00fcestions: La vida mental<\/h2>\n<p>[Els manuals de Psicologia contraposen l&#8217;estat de vig\u00edlia a l&#8217;estat de son i. Quan tracten l&#8217;estat de vig\u00edlia surten els estudis sobre l&#8217;atenci\u00f3 i com ens focalitzem en la realitat que ens envolta. Simplificadament sembla que nom\u00e9s tenim dos estats, adormit o desconnectat (amb somnis) i despert atenent al que tenim al voltant. Sembla com si la mental nom\u00e9s consist\u00eds a atendre els est\u00edmuls.<br \/>\nPer\u00f2 els estudis de\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">l&#8217;activitat al cervell<\/a> mostren que un 47%\u00a0 del nostre temps desperts anem en \u201cpilot autom\u00e0tic\u201d (mind-wandering), \u00e9s a dir que els nostres pensaments no depenen dels est\u00edmuls ni de la tasca que estem duent a terme.\u00a0 Tenim a m\u00e9s els somnis i l&#8217;afirmaci\u00f3 de la psicoan\u00e0lisi que una part important de la nostra afectivitat \u00e9s <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">inconscient<\/a>.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a> ens la mostra com un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">corrent de consci\u00e8ncia<\/a> que percep la realitat organitzant-la en objectes sobre un fons. Els detalls aconseguits amb l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">estudi del cervell<\/a>\u00a0 indicarien que \u00e9s un seguit de moments discrets,d&#8217;uns 30ms-80ms. [A m\u00e9s de la percepci\u00f3, tenim la imaginaci\u00f3, el record, el llenguatge, el pensament i la soluci\u00f3 de problemes].<br \/>\n[Aquest seguit d&#8217;estats mentals, que en un 47% poden ser relativament desconnectats, \u00e9s el que som. Seguint les reflexions de Hume i Kant, no hi hauria una base per pensar en un &#8220;jo&#8221; substancial]<\/p>\n<p>Tot el que passa a la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronalmental\">xarxa neuronal<\/a>, es pot considerar vida mental? O b\u00e9 nom\u00e9s \u00e9s vida mental la que \u00e9s conscient? Hi hauria un conjunt d&#8217;activitat rellevant, processant informaci\u00f3 de l&#8217;entorn, imaginant escenaris de futur, processant afectacions de les emocions, de les quals nom\u00e9s una petita part emergeix a la consci\u00e8ncia com si fos la punta d&#8217;un iceberg?<br \/>\nLa met\u00e0fora de l&#8217;iceberg es deu a Freud. Hi hauria el pre-conscient just sota la superf\u00edcie, amb la mem\u00f2ria que podem recuperar. La part m\u00e9s gran de l&#8217;iceberg \u00e9s l&#8217;inconscient (Unconscious Mind), un conjunt de records i desigs que no s\u00f3n accessibles a la consci\u00e8ncia per\u00f2 que influeixen el nostre comportament. (CGPT) Actualment la psicologia cognitiva distingeix entre processos impl\u00edcits, r\u00e0pids, autom\u00e0tics, inconscients, i processos conscients, m\u00e9s lents i deliberats. Des de l&#8217;economia de la conducta es posa de manifest que moltes decisions pateixen de biaixos inconscients.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"articles\">Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER II PERCEPTION AND CONSCIOUSNESS 35<br \/>\nREADING 5: TAKE A LONG LOOK 36<br \/>\nFantz, R. L. (1961). The origin of form perception. Scientific American, 204(May),<br \/>\n61-72.<br \/>\nREADING 6: TO SLEEP, NO DOUBT TO DREAM . . . 42<br \/>\nAserinsky, E., &amp; Kleitman, N. (1953). Regularly occurring periods of eye mobility<br \/>\nand concomitant phenomena during sleep. Science, 118, 273-274.<br \/>\nDement, W. (1960). The effect of dream deprivation. Science, 131, 1705-1707.<br \/>\nREADING 7: UNROMANCING THE DREAM 49<br \/>\nHobson, J. A., &amp; McCarley, R. W. (1977). The brain as a dream-state generator:<br \/>\nAn activation-synthesis hypothesis of the dream process. American Journal of Psychiatry,<br \/>\n134, 1335-1348.<br \/>\nREADING 8: ACTING AS IF YOU ARE HYPNOTIZED 56<br \/>\nSpanos, N. R (1982). Hypnotic behavior: A cognitive, social, psychological perspective.<br \/>\nResearch Communications in Psychology, Psychiatry, and Behavior, 7, 199-213.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u03a8 \u00a0La vida humana\u00a0 L&#8217;experi\u00e8ncia humana\u00a0 El cos hum\u00e0\u00a0 El cervell\u00a0 Psicologia Despert, adormit, ritme circadiari\u00a0 \u00a0 Atenci\u00f3\u00a0 \u00a0El son\u00a0 l&#8217;inconscient\u00a0 Corrent de consci\u00e8ncia\u00a0 la vida de la ment\u00a0 Articles Despert, adormit, ritme circadiari [un cop estudiat el cos, si observem la conducta dels humans, el primer que veurem \u00e9s que passen unes hores desperts &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3347"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3347"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3347\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3347"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3347"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3347"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3347"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3347"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}