{"id":3361,"date":"2024-07-24T09:21:42","date_gmt":"2024-07-24T09:21:42","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3361"},"modified":"2025-10-28T12:01:02","modified_gmt":"2025-10-28T12:01:02","slug":"cervell-xarxa-neuronal","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/","title":{"rendered":"Cervell. Xarxa Neuronal"},"content":{"rendered":"

La vida humana<\/a>: L’experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0\u00a0 El cos<\/a> i el cervell\u00a0 \u00a0 |\u00a0\u00a0 Psicologia<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Vides humanes<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0Q\u00fcestions<\/a><\/p>\n

On rau la vida mental?<\/a>\u00a0 Estudi a partir de lesions i mapes per histologia<\/a> (Gazzaniga<\/a> i Split brain)\u00a0 Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals<\/a>\u00a0 \u00a0Mapes per imatge<\/a>\u00a0 i connectomes\u00a0 \u00a0 Qu\u00e8 passa al cervell?<\/a>\u00a0 \u00a0[De la Xarxa neuronal a la vida mental<\/a>]
\nQ\u00fcestions<\/a>: Filosofia de la ment<\/a>. Consci\u00e8ncia com a propietat emergent<\/a>.\u00a0 Un cervell en un pot<\/a> . Realitat virtual i ter\u00e0pia per chatbots<\/a> .\u00a0 Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<\/a>.\u00a0 Mind Upload<\/a>. Dins del cap<\/a>. Articles<\/a><\/p>\n

\n

On rau la vida mental?<\/h2>\n

[Si obrim el crani observem les parts del cervell (anatomia Sistema nervi\u00f3s<\/a>). D’una banda tenim la vida de l’organisme, el cos com el d’un animal, que respira, per on circula la sang, que digereix alimenta, que es mou. I de l’altra tenim la “vida mental”, que s’adona del m\u00f3n que t\u00e9 al voltant (percepci\u00f3<\/a>) , que es comunica amb el llenguatge, que t\u00e9 emocions, que t\u00e9 un projecte de qu\u00e8 vol fer. On t\u00e9 lloc la vida mental? ][ La dificultat d’estudiar un sistema que t\u00e9 una entrada de l’ordre de 5M de punts d’entrada (la nostra interfase<\/a>) i de l’ordre de 86 109 <\/sup>\u00a0neurones en 6 capes al c\u00f2rtex]<\/p>\n

Les ci\u00e8ncies cognitives<\/a> estudien “els processos biol\u00f2gics subjacents a la cognici\u00f3” [notem que no esmenten les emocions.]<\/p>\n

[Veure \u00a0\u00a0Mem\u00f2ria i estat mental<\/a>\u00a0 \u00a0 sobre el “contingut” del cervell]<\/p>\n

Qu\u00e8 passa al cervell?<\/strong>
\nEs va tardar molt a pensar que la vida mental es basava en activitat al cervell. Arist\u00f2til creia que la intel\u00b7lig\u00e8ncia era al cor. Vesalius<\/a> hauria estat el primer a pensar que el cervell i l sistema nervi\u00f3s eren la base de la vida mental.<\/p>\n

Frenologia<\/strong>
\nEl 1819 Franz Joseph Gall (1758\u20131828) i el seu deixeble Spurzheim formular la hip\u00f2tesi que el cervell era la base de la vida mental i que tenia parts especialitzades en diferents funcions. La seva mida relativa indicava el for\u00e7a d’aquest “organ cerebral” i aix\u00f2 es manifestava en la forma del crani.\u00a0 La intu\u00efci\u00f3 que hi havia parts especialitzades era correcta per\u00f2 l’assignaci\u00f3 de zones i funcions no es podia provar, se’n proposaven entre 27 i 40. Un dels seguidors va ser L.N Fowler (1811-1896) que va fabricar el model de cap frenol\u00f2gic. Cap el 1840 la teoria estava desacreditada.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Localitzaci\u00f3 per lesions i histologia 1860-1950<\/h2>\n

<\/p>\n

Rembrandt. La lli\u00e7\u00f3 d’anatomia del Dr. Deijman. 1656<\/p>\n

Localitzaci\u00f3 per lesions<\/strong>
\nFlourens va experimentar amb conills i coloms extirpant el cerebel, que afectava la coordinaci\u00f3 muscular o els hemisferis cerebrals. El 1861 Broca localitza l’\u00e0rea de l’af\u00e0sia en un pacient que entenia el llenguatge per\u00f2 no podia pronunciar mots. Carl Wernicke el 1874 va localitzar una \u00e0rea que si estava afectada feia que els pacients parlessin sense sentit.<\/p>\n

Histologia<\/strong>
\nKorbinian Brodmann (1868 \u2013 1918) estudia al microscopi les c\u00e8l\u00b7lules de diferents parts del c\u00f2rtex fent servir les t\u00e8cniques de tinci\u00f3 de Nissl<\/a>.\u00a0 Identifica 52 \u00e0rees<\/strong><\/a> que despr\u00e9s es podran associar amb diferents funcions. [Aix\u00f2 vol dir que les neurones s’especialitzen?] En particular tenim les \u00e0rees on es projecten els sentits:<\/p>\n