{"id":3361,"date":"2024-07-24T09:21:42","date_gmt":"2024-07-24T09:21:42","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3361"},"modified":"2026-05-20T17:07:10","modified_gmt":"2026-05-20T17:07:10","slug":"cervell-xarxa-neuronal","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/","title":{"rendered":"Cervell. Xarxa Neuronal"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos<\/a> i el cervell\u00a0 \u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/\">Vides humanes<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/questions-sobre-la-condicio-humana\/\">Q\u00fcestions<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#vidamental\">Introducci\u00f3: on rau la vida mental?<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#antecedents\">Antecedents<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#lesionshistologia\">Estudi a partir de lesions i mapes per histologia<\/a> (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#gazzaniga\">Gazzaniga<\/a> i Split brain)\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#ccognitivesxarxesneuronals\">Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#mapesimatge\">Mapes per imatge<\/a>\u00a0 i connectomes\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell) 3 xarxes<\/a>\u00a0 \u00a0[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronalmental\">De la Xarxa neuronal a la vida mental<\/a>]<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#filosofiament\">Filosofia de la ment<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#conscienciaemergent\">Consci\u00e8ncia com a propietat emergent<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#cervellpot\">Un cervell en un pot<\/a> . <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#realitatvirtual\">Realitat virtual i ter\u00e0pia per chatbots<\/a> .\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#maquinesconscients\">Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<\/a>.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#mindupload\">Mind Upload<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#dinsdelcap\">Dins del cap<\/a>.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#museu\">Museu<\/a> \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#articles\">Articles<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vidamental\">On rau la vida mental?<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Anatomia <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a> i el cervell: el que veiem si obrim el crani i l&#8217;organisme, el cos com el d&#8217;un animal, que respira, per on circula la sang, que digereix alimenta, que es mou. Veiem a grans trets la regulaci\u00f3 autom\u00e0tica i el sistema som\u00e0tic.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\">Son i v\u00edg\u00edlia<\/a>, conscient i inconscient. La &#8220;vida mental&#8221;, que s&#8217;adona del m\u00f3n que t\u00e9 al voltant (<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">) , que es comunica amb el llenguatge, que t\u00e9 emocions, que t\u00e9 un projecte de qu\u00e8 vol fer. On t\u00e9 lloc la vida mental? (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#estatmental\">Mem\u00f2ria i estat mental<\/a>\u00a0 \u00a0 sobre el &#8220;contingut&#8221; del cervell].<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>Aqu\u00ed presentem qu\u00e8 podem saber de qu\u00e8 est\u00e0 passant als teixits del cervell, quins models tenim per entendre la correspond\u00e8ncia entre els processos de la xarxa i la vida mental.<br \/>\nHi ha una dificultat formidable, Com\u00a0<span style=\"font-size: 1rem;\">estudiar un sistema que t\u00e9 una entrada de l&#8217;ordre de 5M de punts d&#8217;entrada (la nostra <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#interfase\">interfase<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">) i de l&#8217;ordre de 86 10<\/span><sup>9 <\/sup><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0neurones, 16 10<sup>9<\/sup> en 6 capes al c\u00f2rtex].<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">L&#8217;estudi per lesions ens informa de quines \u00e0rees estan relacionades amb determiandes funcions i capacitats.<\/span><\/li>\n<li>Les <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cognitive_neuroscience\">ci\u00e8ncies cognitives<\/a> i el connexionisme estudien &#8220;els processos biol\u00f2gics subjacents a la cognici\u00f3&#8221; i proposen models sobre com una xarxa funcionaria quant a percepci\u00f3 i aprenentatge inspirats per com tracten la informaci\u00f3 dels ordinadors.<\/li>\n<li>Les imatges del cervell ens permeten veure l&#8217;activitat de zones del cervell i fer mapes de les connexions.<\/li>\n<li>El seg\u00fcent pas ser\u00e0 identificar les xarxes que predominen segons si estem fent una tasca amb atenci\u00f3 (DAN), anant en pilot autom\u00e0tic, o considerant records i expectatives (DMN).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Antecedents<\/h2>\n<p>Es va tardar molt a pensar que la vida mental es basava en activitat al cervell. Arist\u00f2til creia que la intel\u00b7lig\u00e8ncia era al cor. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/andreas-vesalius-de-humani-corporis-fabrica-1543\/\">Vesalius<\/a> hauria estat el primer a pensar que el cervell i el sistema nervi\u00f3s eren la base de la vida mental.<\/p>\n<p><strong>Frenologia<\/strong><br \/>\nEl 1819 Franz Joseph Gall (1758\u20131828) i el seu deixeble Spurzheim formular la hip\u00f2tesi que el cervell era la base de la vida mental i que tenia parts especialitzades en diferents funcions. La seva mida relativa indicava el for\u00e7a d&#8217;aquest &#8220;organ cerebral&#8221; i aix\u00f2 es manifestava en la forma del crani.\u00a0 La intu\u00efci\u00f3 que hi havia parts especialitzades era correcta per\u00f2 l&#8217;assignaci\u00f3 de zones i funcions no es podia provar, se&#8217;n proposaven entre 27 i 40. Un dels seguidors va ser L.N Fowler (1811-1896) que va fabricar el model de cap frenol\u00f2gic. Cap el 1840 la teoria estava desacreditada.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/f\/fa\/Phrenology1.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"lesionshistologia\">Localitzaci\u00f3 per lesions i histologia 1860-1950<\/h2>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c7\/Dr_Deijman%E2%80%99s_Anatomy_Lesson_%28fragment%29%2C_by_Rembrandt.jpg\" width=\"600\" height=\"453\" \/><\/p>\n<p>Rembrandt. La lli\u00e7\u00f3 d&#8217;anatomia del Dr. Deijman. 1656<\/p>\n<p><strong>Localitzaci\u00f3 per lesions<\/strong><br \/>\nFlourens va experimentar amb conills i coloms extirpant el cerebel, que afectava la coordinaci\u00f3 muscular o els hemisferis cerebrals. El 1861 Broca localitza l&#8217;\u00e0rea de l&#8217;af\u00e0sia en un pacient que entenia el llenguatge per\u00f2 no podia pronunciar mots. Carl Wernicke el 1874 va localitzar una \u00e0rea que si estava afectada feia que els pacients parlessin sense sentit.<\/p>\n<p><strong>Histologia<\/strong><br \/>\nKorbinian Brodmann (1868 \u2013 1918) estudia al microscopi les c\u00e8l\u00b7lules de diferents parts del c\u00f2rtex fent servir les t\u00e8cniques de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cytoarchitecture\">tinci\u00f3 de Nissl<\/a>.\u00a0 Identifica <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Brodmann_area#For_humans_and_other_primates\"><strong>52 \u00e0rees<\/strong><\/a> que despr\u00e9s es podran associar amb diferents funcions. [Aix\u00f2 vol dir que les neurones s&#8217;especialitzen?] En particular tenim les \u00e0rees on es projecten els sentits:<\/p>\n<ul>\n<li>soma, tacte i propioceptors: 1,2,3 [l\u00f2buls parietals]<\/li>\n<li>visual: 17, 18 19 [l\u00f2bul occipital]<\/li>\n<li>audici\u00f3: 41, 42 (l\u00f2bul temporal)<\/li>\n<li>gust: 43<\/li>\n<li>l&#8217;olfacte estaria al paleoc\u00f3rtex [i l\u00f2bul frontal]<\/li>\n<\/ul>\n<p>(<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/List_of_regions_in_the_human_brain\">regions del cervell<\/a>)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/brodman.jpg\" width=\"960\" height=\"1358\" \/><\/p>\n<p>El treball de Brodman tamb\u00e9 va permetre establir que el c\u00f3rtex tenia 6 capes (CGPT):<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Layer I (Molecular Layer)<\/strong>: Contains few neurons and is mostly composed of dendrites and axons.<\/li>\n<li><strong>Layer II (External Granular Layer)<\/strong>: Contains small, densely packed pyramidal neurons.<\/li>\n<li><strong>Layer III (External Pyramidal Layer)<\/strong>: Composed of medium-sized pyramidal neurons.<\/li>\n<li><strong>Layer IV (Internal Granular Layer)<\/strong>: Characterized by a high density of small, round neurons. This layer receives the majority of sensory input from the thalamus.<\/li>\n<li><strong>Layer V (Internal Pyramidal Layer)<\/strong>: Contains large pyramidal neurons, some of which are the largest in the brain (e.g., Betz cells in the motor cortex).<\/li>\n<li><strong>Layer VI (Multiform Layer)<\/strong>: Contains a mix of neuron types and sends outputs to the thalamus.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"gazzaniga\">Gazzaniga,<\/strong> <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Split-brain\"><strong>Hemisferis escindits<\/strong><\/a><br \/>\nSperry i Gazzaniga van estudiar pacients que tenien desconnectats els dos hemisferis com a resultat de tallar el cos call\u00f3s per tractar casos d&#8217;epil\u00e8psia. Els experiments posteriors van mostrar que els hemisferis processaven la informaci\u00f3 de diferent manera [per\u00f2 les \u00e0rees de Brodman eren sim\u00e8triques?]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/cervell.gif\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>&#8220;Who is in charge&#8221;.<br \/>\nLa neurologia mostra que el cervell no \u00e9s una tabula rasa que es configura per aprenentatge d&#8217;est\u00edmuls respostes sin\u00f3 que al llarg de l&#8217;evoluci\u00f3 s&#8217;ha anat especialitzant. Neixem amb un cervell altament configurat. Diferents \u00e0rees s&#8217;encarreguen de diferents tasques de manera de poder dur a terme r\u00e0pidament processos autom\u00e0tics. Una de les raons \u00e9s que en cr\u00e9ixer el cervell, no totes les neurones poden estar connectades entre s\u00ed. L&#8217;hemisferi esquerre t\u00e9 un &#8220;int\u00e8rpret&#8221; que d\u00f3na ra\u00f3 de tota la informaci\u00f3 que recull del que passa al cervell. La consci\u00e8ncia \u00e9s una propietat emergent que arriba despr\u00e9s que hagi passat el subproc\u00e9s neuronal.<\/p>\n<p><strong>Resum<\/strong><\/p>\n<p>Sistema nervi\u00f3s <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cordats\">Cordats<\/a> i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">cervell trino<\/a>. Anatomia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a> Fisiologia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snervioscentral\">Sistema nervi\u00f3s central<\/a>.<\/p>\n<p>Al final tenim 86 10<sup>9<\/sup> neurones, entre les 6 capes del c\u00f2rtex,\u00a0 31 parells de nervis que formen el sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom (simp\u00e0tic i parasimp\u00e0tic)\u00a0 i el som\u00e0tic (sensibilitat 3neurones i motor 2 neurones).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/cervell.jpg\" width=\"1200\" height=\"1769\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ccognitivesxarxesneuronals\">Ci\u00e8ncies cognitives i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xarxa_neuronal_artificial\">Xarxes Neuronals artificials<\/a><\/h2>\n<p>[Entre els teixits cerebrals i les neurones, els models del cervell que a sistema que processa informaci\u00f3,<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cognitive_revolution\">1956 La revoluci\u00f3 cognitiva<\/a>\u00a0 \u00a0(Ha Psicologia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#cognitivisme\">Cognitivisme<\/a> )<br \/>\nLes troballes de la neuroci\u00e8ncia es van afegir als esfor\u00e7os d&#8217;altres disciplines que volien entendre la cognici\u00f3 humana [per dins] sense limitar-se als observables est\u00edmul-resposta que era el m\u00e8tode de treball dels conductistes. (WK) Es tractava d&#8217;entendre la percepci\u00f3, aprenentatge, mem\u00f2ria, atenci\u00f3, llenguatge i raonament, recollint aportacions de la neuroci\u00e8ncia, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, psicologia, filosofia i antropologia. [sobretot la met\u00e0fora de l&#8217;ordinador].<br \/>\nGeorge A. Miller, <a title=\"\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Magical_Number_Seven,_Plus_or_Minus_Two\">The Magical Number Seven, Plus or Minus Two<\/a>&#8220;, sobre els l\u00edmits dels objectes que podem percebre. Nom Chomsky des de la ling\u00fc\u00edstica va argumentar a favor d&#8217;una capacitat innata pel llenguatge \u00a0<i><a title=\"Syntactic Structures\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Syntactic_Structures\">Syntactic Structures<\/a><\/i> . Des de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, Nevell, Shaw i Simon van proposar una teoria de com solucionava problemes la ment humana: <a href=\"https:\/\/cse.buffalo.edu\/~rapaport\/Papers\/Papers.by.Others\/newell-etal58-EltsThHProbSlvg-PsyRev.pdf\">Elements of a Theory of Human Problem Solving<\/a>. El 1977 es funda el Journal Cognitive Science. Durant els 70s i primers 80s, la AI, ex. Marvin Minsky, intenta formalitzar la soluci\u00f3 de problemes amb programes de manipulaci\u00f3 de s\u00edmbols com LISP. Aquest plantejament tenia limitacions per simular la percepci\u00f3.<br \/>\nEn principi les anomenades &#8220;ci\u00e8ncies cognitives&#8221;\u00a0 pretenien abastar qualsevol &#8220;operaci\u00f3 o estructura mental que es pugui estudiar amb precisi\u00f3\u00a0 (Lakoff and Johnson, 1999), i per tant abasten AI, percepci\u00f3, mem\u00f2ria, llenguatge (sintaxi, Lakoff i Johnson i la met\u00e0fora), el paper del cos en la cognici\u00f3 (Varela, The embodied Mind), i consci\u00e8ncia.<br \/>\nA m\u00e9s dels experiments de conducta tradicionals, incorporen els resultats de la neurobiologia, simulacions de les operacions de la ment simb\u00f2liques i subsimb\u00f2liques (el PDP), i discussions de la filosofia de la ment [a la qual vaig dedicar la tesina mirant d&#8217;argumentar la limitaci\u00f3 del seu plantejament com a manera d&#8217;entendre la condici\u00f3 humana: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/tf\/filo\/treball1.htm\">Els exemples en la filosofia de la ment<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<p>1960 Primeres <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#xarxesneuronals\">Xarxes neuronals<\/a><br \/>\n1990 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#connexionisme\">Connexionisme<\/a> : Hebb. Perceptron. Parallel Distributed Processing. Representacions distribu\u00efdes.<\/p>\n<p><strong>201x La implementaci\u00f3 de xarxes neuronals \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#deeplearning\">Aprenentatge autom\u00e0tic (Deep learning)<\/a><\/strong><br \/>\nUs de targetes gr\u00e0fiques per treballar en paral\u00b7lel processant tensors.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mapesimatge\">Imatges i mapes del cervell<\/h2>\n<p><strong>T\u00e8cniques<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>1967\u00a0 Xenon CT Scan. (Godfrey Houndsfield). El pacient gas xenon que far\u00e0 contrastar les \u00e0rees segons el nivell de flux sanguini.<\/li>\n<li>1970 Magnetoencephalography. MEG, un casc que detecta ions carregats movent-se entre c\u00e8l\u00b7lules.<\/li>\n<li>1974\u00a0 Positron emission tomography. PET scan. (William Sweet, Michael Phelp). El pacient \u00e9s injectat amb amb una subst\u00e0ncia radioactiva que s&#8217;adherir\u00e0 a una subst\u00e0ncia determinada del teixit que es vol estudiar creant positrons que seran recollits per una c\u00e0mera.<\/li>\n<li>1973 Resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, <strong>MRI<\/strong> (Jackson, Damadian, Lauterbur, Mansfield). Se situa el cos dins d&#8217;un camp magn\u00e8tic i s&#8217;exciten els teixits per radiofreq\u00fc\u00e8ncia. Quan els protons tornen a la posici\u00f3 de rep\u00f2s emeten una radiofreq\u00fc\u00e8ncia que \u00e9s recollida per unes bobines. Hi ha emissors de gradient per situar les coordenades Z, X, Y. La informaci\u00f3 \u00e9s processada per un ordinador per generar una &#8220;foto&#8221; 3D detallada amb la posici\u00f3, la mida i la forma dels teixits (mat\u00e8ria grisa, blanca, tumors). [no &#8220;s&#8217;il\u00b7umina&#8221; el teixit, es captura la &#8220;llum&#8221; que emet ell mateix].\u00a0 La seva principal indicaci\u00f3 \u00e9s descartar patologies org\u00e0niques. Quan un pacient arriba a un hospital amb s\u00edmptomes psiqui\u00e0trics (com un canvi sobtat de conducta, un primer brot psic\u00f2tic o un fort mal de cap), el primer que es fa \u00e9s un MRI estructural per assegurar-se que no hi ha una &#8220;causa f\u00edsica&#8221;, com un tumor cerebral, una inflamaci\u00f3 o una lesi\u00f3. Un voxel t\u00edpic seria de 1x1x3 (x, y, z). \u00c9s la m\u00e0quina est\u00e0ndar dels hospitals.<\/li>\n<li>1990 <strong>fMRI<\/strong>. Com que quan s&#8217;activa una part del cervell augmenta la necessitat d&#8217;ox\u00edgen, aquest increment altera el camp magn\u00e8tic del voltant. Comparant els canvis en escaneigs successius, [si la &#8220;foto&#8221; s&#8217;ha mogut. No hi ha una f\u00edsica diferent del MRI sin\u00f3 una capa d&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;informaci\u00f3 suplement\u00e0ria], puc assenyalar els punts que tenien activitat. Ho tenen nom\u00e9s els hospitals terciaris i serveix, per exemple, per afinar quina part del cervell es pot extirpar sense afectar una determinada funci\u00f3 com el llenguatge, per exemple. Tamb\u00e9 servir\u00e0 per identificar a nivell general, quines zones del cervell estan actives quan fem una tasca que requereix atenci\u00f3, o quan estem somiant desperts (Default Node Network, Dorsal Attention network).<\/li>\n<li><strong>fNIRS<\/strong> (functional near infrared Scan) Consisteix en un casc amb una s\u00e8rie d&#8217;electrodes que projecten llum infraroja (650-1000 nm) al cuir cabellut. Aquesta freq\u00fc\u00e8ncia, travessa el crani i penetra uns 1-3 cm dins l&#8217;escor\u00e7a cerebral. Segons si la sang est\u00e0 oxigenada (HbO) o no(HbR), llum \u00e9s absorbida de manera diferent. Com que l&#8217;activitat neuronal augmenta la demanda d&#8217;oxigen, es produeix un canvi local en la concentraci\u00f3 d&#8217;HbO i HbR. El fNIRS capta aquests canvis, permetent-nos inferir quines regions s&#8217;han activat durant una tasca concreta. La seva resoluci\u00f3 espacial (d&#8217;uns 2-3 cm) est\u00e0 entre la de l&#8217;EEG (baixa) i la de la fMRI (alta). Tot i que no \u00e9s tan prec\u00eds com la fMRI per definir el l\u00edmit exacte d&#8217;una \u00e0rea, \u00e9s molt \u00fatil per estudis de moviment o en nens, on la fMRI \u00e9s impossible. Estudis amb tasques de tocar el polze (finger-tapping) han mostrat que es poden reconstruir mapes d&#8217;activaci\u00f3 cortical molt similars als de la fMRI, demostrant que la t\u00e8cnica identifica correctament l&#8217;escor\u00e7a motora. Cada sensor t\u00e9 un cert nombre de canals per la llum entra i surt, aix\u00f2 permet fer &#8220;un mapa&#8221; prou aproximat. Fent servir matrius molt denses de sensors, la tomografia \u00d2ptica Difusa (DOT) pot reconstruir imatges en 3D de l&#8217;activaci\u00f3 cerebral.<br \/>\nEl 1993 es va descobrir que podien recollir l&#8217;activaci\u00f3 de diferents \u00e0rees. Actualment existeixen sistemes port\u00e0tils i sense fil amb centenars de canals que permeten estudi en moviments molt lliures. (\u00c9s el mateix principi dels\u00a0 ox\u00edmetres que ens posem al dit o el Suunto quan mesura el % d&#8217;ox\u00edgen a la san(.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/mri.jpg\" width=\"800\" height=\"533\" \/><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/mriscan.jpg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>Aparell i escan MRI<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/fmriescan.jpg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/fNIRS.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/fNIRSexemple.jpg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>M\u00e9s: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/lhome-antropologia-psicologia\/#sciencemindreading\">The Science of Mind reading<\/a>, NY 2021\/12\/06 Amb l&#8217;ajuda de la AI les imatges de fMRI permeten establir la correspond\u00e8ncia entre qu\u00e8 es pensa (reconeixement imatge, paraula) i la configuraci\u00f3 de la xarxa neuronal.<\/p>\n<p><strong>Projectes<\/strong><br \/>\n2003 <a href=\"https:\/\/portal.brain-map.org\/atlases-and-data\">Allen Brain Atlas<\/a>, per mapejar l&#8217;expressi\u00f3 de gens en els cervells de ratolins i humans.<br \/>\n2005 <a href=\"https:\/\/www.epfl.ch\/research\/domains\/bluebrain\/\">Blue Brain Project<\/a>, Su\u00efssa. Reconstrucci\u00f3 digital del cervell d&#8217;un mam\u00edfer. EL projectees va revelar massa ambici\u00f3s, matem\u00e0ticament havia de treballar en 11 dimensions i rec\u00f3rrer a topologia algebraica.<br \/>\n2008 <a href=\"https:\/\/neuinfo.org\/\">Neuroscience Information Framework<\/a> (NIF). repositori de diferents bases de dades sobre el cervell.<br \/>\n2009 <a href=\"https:\/\/wiki.humanconnectome.org\/\">Human Connectome Project<\/a> (HCP), National Institutes of Health (NIH) i Oxford per mapejar les connexions del cervell.<br \/>\n2013 <a href=\"http:\/\/www.nih.gov\/science\/brain\">Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies<\/a> (BRAIN) Initiative (USA) per entendre el cervell a trav\u00e9s demapes d&#8217;imatge i models neuronals.<br \/>\n2013-2023 <a href=\"https:\/\/www.humanbrainproject.eu\/en\/\">Human Brain Project (HBP)<\/a>, Europa. Mapes i simulacions. Seguit del <a href=\"https:\/\/www.ebrains.eu\/brain-atlases\/reference-atlases\/\">EBRAINS<\/a>. (<a href=\"https:\/\/atlases.ebrains.eu\/viewer\/\">Visualitzador de les \u00e0rees<\/a>).<\/p>\n<p><strong>Connectomes<\/strong><br \/>\nL&#8217;exploraci\u00f3\u00a0 de les imatges permet estudiar com est\u00e0 &#8220;cablejat&#8221; el cervell.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/conectoma2.png\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Connectomics.png\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>(<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Connectomics\">Connectomics<\/a>)\u00a0 &#8220;com contribueixen a la xarxa la connectivitat estructural, les sinapsis individuals, la morfologia cel\u00b7lular i l&#8217;ultraestructura cel\u00b7lular. El sistema nervi\u00f3s est\u00e0 format per bilions de connexions, i questes connexions s\u00f3n responsables dels nostres pensaments, emocions, accions, mem\u00f2ries, funcions i disfuncions&#8221;. Els mapes poden ser a escala general, entre les \u00e0rees del cervell o, en petits organismes, descrivint totes les connexions a microescala amb grafs on cada neurona \u00e9s un node. A escala macroelsnodes s\u00f3n determinades regions (ROI, regions of interest), i les l\u00ednies corresponen als axons connectant aquestes \u00e0rees.<\/p>\n<p>Una de les maneres de representar-ho s\u00f3n els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Connectogram\">connectogrames<\/a>, introduits el 2012, que dibuixen en dues dimensions les \u00e0rees d&#8217;inter\u00e8s del cervell (ROIs) en una circumfer\u00e8ncia que on s&#8217;agrupen en els dos hemisferis, l\u00f2bul frontal, c\u00f2rtex insular, l\u00f2bul l\u00edmbic, l\u00f2bul temporal, l\u00f2bul parietal, l\u00f2bul occipital, estrtuctures subcorticals, cerebel\u00b7lum i tronc cerebral. Els ROIs varien segons l&#8217;atles del cervell que es faci servir.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/conectograma1.jpg\" width=\"1920\" height=\"2201\" \/><\/p>\n<p>2024 Mapa del cervell d&#8217;una mosca\u00a0 amb 130m c\u00e8l\u00b7lules i 50M de connexions. (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c0lw0nxw71po\">BBC<\/a>).<\/p>\n<p><strong id=\"neuronesmirall\">Neurones mirall<br \/>\n<\/strong>Els 1990s Giacomo Rizzolati, en un experiment amb macacos va descobrir que certes neurones s&#8217;activaven, no nom\u00e9s quan el mico feia una acci\u00f3 determinada, sin\u00f3 tamb\u00e9 quan observaven un altre mico o un hum\u00e0 fer la mateixa acci\u00f3. Tindrien la funci\u00f3 d&#8217;entendre i empatitzar amb les accions dels altres, i aprendre per imitaci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell?<\/h2>\n<p><strong>Tres xarxes<\/strong><\/p>\n<p>Als anys 90 es feia servir la fMRI per observar les regions activades quan es feia una tasca. Es va observar que hi havia regions que baixaven l\u2019activitat quan la gent feia una tasca per\u00f2 que pujaven quan no feien res (rep\u00f2s). Marcus Raichle (2001), que introdueix el concepte de Default Mode Network (DMN). [Al cervell estan passant coses encara que no estigui atent a est\u00edmuls exteriors ni executant cap tasca]. A la d\u00e8cada seg\u00fcent es fan mapes globals (Yeo, Menon). Es proposa un model de tres xarxes (Triple Network Model, Menon, 2011) on s&#8217;alterna entre treballar cap enfora amb la Dorsal Attention Network (DAN) o cap endins (DMN), governat per la Salience Network (SN)<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Default Mode Network<\/strong> (DMN, ventral, task-negative)<br \/>\nRegions principals: c\u00f2rtex prefrontal medial, c\u00f2rtex cingulat posterior, precuneus, l\u00f2buls parietals. Pensament autoreferencial i mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica. S\u2019associa amb la introspecci\u00f3, el pensament espontani, el divagar mental, la simulaci\u00f3 de futurs possibles i la consolidaci\u00f3 de records personals. Avui, la DMN \u00e9s considerada essencial per entendre com la ment construeix una narrativa interna i com s\u2019organitza el flux de pensament espontani. Estudis sobre el seu acoblament i desacoblament amb altres xarxes revelen com el cervell alterna entre enfocament extern i intern. Alteracions en la connectivitat de la DMN s\u2019han vinculat a desordres com la depressi\u00f3 major (rumiaci\u00f3 persistent), la malaltia d\u2019Alzheimer (desconnexi\u00f3 neuronal) i la psicosi. Comprendre aquests patrons pot guiar noves ter\u00e0pies neuromoduladores i estrat\u00e8gies per millorar l\u2019atenci\u00f3 i el benestar mental.<\/li>\n<li><strong>Dorsal Attention Network<\/strong> (frontoparietal, DAN, task positive)<br \/>\nActiva quan hi ha atenci\u00f3 als est\u00edmuls rellevants [sobretot visuals] i orientaci\u00f3 cap a objectius. \u00ear exemple, llegir o localitzar alg\u00fa en un grup.<\/li>\n<li><strong>La Salience Network<\/strong><br \/>\nIntegra senyals interns i externs per determinar quins est\u00edmuls s\u00f3n rellevants i per dirigir l\u2019atenci\u00f3 i la conducta. Les seves regions centrals s\u00f3n la \u00ednsula anterior i el c\u00f2rtex cingulat anterior, amb connexions cap a estructures l\u00edmbiques i subcorticals com l\u2019am\u00edgdala, l\u2019estriat ventral i el t\u00e0lem. S\u2019activa davant est\u00edmuls que requereixen una resposta immediata \u2014un soroll amena\u00e7ador o una oportunitat inesperada\u2014 i inhibeix la xarxa activa en aquell moment per activar-ne una altra m\u00e9s adequada. Aquest mecanisme actua com un \u201ccommutador\u201d entre la DMN i la DAN. La seva funci\u00f3 de detecci\u00f3 de rellev\u00e0ncia \u00e9s essencial per a la superviv\u00e8ncia i l\u2019adaptaci\u00f3, ja que permet centrar els recursos cognitius en el que \u00e9s important. Alteracions en la seva activitat o connectivitat s\u2019han relacionat amb diversos trastorns neuropsiqui\u00e0trics: hipersensibilitat a est\u00edmuls en l\u2019ansietat, detecci\u00f3 aberrant de sali\u00e8ncia en l\u2019esquizofr\u00e8nia i dificultat de canvi d\u2019atenci\u00f3 en la depressi\u00f3 o el TDAH. [per tant sempre est\u00e0 escoltant. una mica com l&#8217;interrupt handler de les irq&#8217;s dels ordinadors. Cal tenir present que, a difer\u00e8ncia dels ordinadors, el gestor d&#8217;interrupcions no \u00e9s r\u00edgid i es pot modificar amb l&#8217;entrenamenmt.]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La xarxes no s\u00f3n m\u00fatuament excloents ni compartiments fixes. Canvien segons la tasca el context i l&#8217;estat mental. Per\u00f2 la idea general que quan una puja l&#8217;altra es retira -alments parcialment-, \u00e9s correcta. Per exemple, podem conduir i pensar en les vacances alhora, per\u00f2 si la conducci\u00f3 es torna m\u00e9s complicada, ens centrarem en la carretera.<\/p>\n<p>A m\u00e9s s&#8217;han identificat:<\/p>\n<ul>\n<li>Frontoparietal Control Network (FPCN): Control cognitiu flexible. Presa de decisions. Com un gestor que integra la DMN i DAN podent treballar amb les dues.<\/li>\n<li>Xarxes sensorials (visi\u00f3, audici\u00f3, etc.). Funcionen en paral\u00b7lel amb DAN processant els est\u00edmuls.<\/li>\n<li>Xarxa sensoriomotora: Moviment, h\u00e0bits motors, pilot autom\u00e0tic.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;esquema seria:<\/p>\n<p>DMN \u2192 \u201cqu\u00e8 significa aix\u00f2 per mi?\u201d<br \/>\nDAN \u2192 \u201ca qu\u00e8 he de prestar atenci\u00f3 ara?\u201d<br \/>\nSN \u2192 \u201caix\u00f2 \u00e9s important o no?\u201d<br \/>\nFPCN \u2192 \u201ccom ho gestiono?\u201d<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/3xarxes.jpg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Activitat, xarxes i ones<\/strong><\/p>\n<p>(CGPT) Les diferents oscil\u00b7lacions del cervell (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\">ones EEG<\/a>) representarien la sincronitzaci\u00f3 dels senyals de les neurones. Van de l&#8217;ordre de segons en el son profund (0.5Hz) a 30 ms (30Hz) en l&#8217;estat d&#8217;alerta. Les transicions poden ser r\u00e0pides en ms.<\/p>\n<ul>\n<li>Dorsal Attention Network (DAN): Ones gamma (&gt;30 Hz), processament actiu d&#8217;informaci\u00f3, binding perceptiu i atenci\u00f3 focalitzada externa. Ones beta (13\u201330 Hz), reflecteixen estats d&#8217;alerta i processament cognitiu actiu. Un augment de beta sovint coincideix amb la supressi\u00f3 de la DMN i l&#8217;activaci\u00f3 de xarxes atencionals.<\/li>\n<li>DMN: Ones alfa (8\u201312 Hz), especialment en regions posteriors (parietal-occipital) i medials, s&#8217;associa amb l&#8217;activaci\u00f3 de la DMN i la desconnexi\u00f3 del m\u00f3n extern. Quan &#8220;desconnectem&#8221; i pensem en nosaltres mateixos, l&#8217;alfa puja. Ones theta (4\u20138 Hz): mostra activitat theta durant mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica i processament intern.<\/li>\n<li>Salience Network (SN): Ones theta (4\u20138 Hz): El c\u00f2rtex cingulat anterior \u00e9s un generador theta important. L&#8217;activitat theta frontal midline s&#8217;associa directament amb la detecci\u00f3 de conflictes i la sali\u00e8ncia d&#8217;est\u00edmuls. Ones beta baixes (13\u201320 Hz): Apareixen durant l&#8217;avaluaci\u00f3 r\u00e0pida de rellev\u00e0ncia d&#8217;un est\u00edmul. Components ERP (P300, N2): M\u00e9s que una banda sostinguda, la SN es reflecteix en potencials evocats de lat\u00e8ncia curta quan apareix un est\u00edmul inesperat o emocionalment rellevant.<\/li>\n<li>Frontoparietal Network (FPN) \u2014 tamb\u00e9 anomenada Central Executive Network: Ones theta frontals (4\u20138 Hz): Molt marcades durant c\u00e0rrega de mem\u00f2ria de treball. Com m\u00e9s dif\u00edcil la tasca, m\u00e9s theta prefrontal. Ones gamma (30\u201380 Hz): Associades a la manipulaci\u00f3 activa d&#8217;informaci\u00f3 a la mem\u00f2ria de treball i sincronitzaci\u00f3 prefrontal-parietal. Ones beta (13\u201330 Hz): Reflexen el manteniment d&#8217;informaci\u00f3 i el control top-down sobre altres regions.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aix\u00ed, de l&#8217;estat d&#8217;alerta al son profund tenim un alentiment de les ones (el son REM t\u00e9 un patr\u00f3 similar a la vig\u00edlia per\u00f2 amb atonia muscular:<\/p>\n<ul>\n<li>Vig\u00edlia atenta (DAN \u2192 Ones gamma (&gt;30 Hz) i beta (13-30 Hz)<\/li>\n<li>Vig\u00edlia relaxada \u2192 Ones alfa (8-12 Hz)<\/li>\n<li>N1 (son superficial) \u2192 Ones theta (4-7 Hz) + ones vertex<\/li>\n<li>N2 \u2192 Complexos K i fusos de son (no nom\u00e9s complexos K)<\/li>\n<li>N3 (son profund) \u2192 Ones delta (&gt;75 \u03bcV, 0.5-4 Hz) ocupant &gt;20% del lapse<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Estats mentals<\/strong><\/p>\n<p>Als anys 1960 Robert E. Ornstein va introduir el concepte de &#8220;perceptual moments&#8221; indicant que la consici\u00e8ncia estava dividida en unitats discretes de l&#8217;ordre de 100 ms. Estudis posteriors amb EEG i fMRI mostren un lapse de 300 ms entre un est\u00edmul i la decisi\u00f3 que desencadena. Estudis sobre com processem informaci\u00f3 visual suggereixen que el cervell treu &#8220;fotos&#8221; cada 70-100ms (VanRullen and Koch 2003, Holcombe 2009, Eagleman and Pariyadath 2009). Tenim la percepci\u00f3 d&#8217;un corrent continu per la r\u00e0pida successi\u00f3 d&#8217;esdeveniments discrets.<\/p>\n<p>El cervell commutaria entre 4\u20136 configuracions topogr\u00e0fiques estables (&#8220;microestats&#8221;) amb una durada de 60\u2013120 ms per microestat individual.<br \/>\nEls episodis on domina una xarxa solen tenir una durada de 10\u201330 segons en rep\u00f2s; pot durar minuts en introspecci\u00f3 profunda per la DMN, i de \u00a05\u201315 segons durant atenci\u00f3 activa sostenida (DAN).\u00a0La Salience Network t\u00e9 un mode latent de vigil\u00e0ncia baix i continu, monitoritzant passivament l&#8217;entorn i els estats interns, unes one stheta que estan en segon pla, i un pic de 0.5 segons quan interv\u00e9 per fer d&#8217;interruptor.<\/p>\n<p>DMN activa<br \/>\n\u2193<br \/>\nSN detecta est\u00edmul rellevant \u2192 PIC d&#8217;activaci\u00f3 breu<br \/>\n\u2193<br \/>\nSN inhibeix DMN + activa DAN o FPN<br \/>\n\u2193<br \/>\nSN torna a mode latent de vigil\u00e0ncia<\/p>\n<p>S&#8217;estima que un 47% del temps estem en mode DMN, \u00e9s a dir que els nostres pensaments no depenen dels est\u00edmuls ni de la tasca que estem duent a terme. Els episodis de &#8220;somiar despert&#8221; s\u00f3n breus, menys d&#8217;un minuts abans de tornar a la tasca o canviar de tema (Christoff et al. 2009).<br \/>\nEn tasques cognitives, canviem de focus entre segons o minuts. ( 47s mirant una pantalla,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-contemplacio-de-lart\/\">La batalla per l&#8217;atenci\u00f3 i la contemplaci\u00f3 de l&#8217;art<\/a>).<br \/>\nLes emocions poden anar de minuts a hores (Verduyn and Lavrijsen 2015). Les reaccions intenses a est\u00edmuls exteriors poden durar nom\u00e9s uns segons mentre que els estats d&#8217;\u00e0nim es poden perllongar m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;hores (Davidson 1998).<br \/>\nQuan condu\u00efm per una ruta f\u00e0cil, per exemple anant per autopista i pensant en les vacances tindr\u00edem un estat mixte amb les dues xarxes, estem alerta al tr\u00e0nsit per\u00f2\u00a0 alhora podem estar pensant en les vacances.<\/p>\n<p>Les xarxes en el son:<\/p>\n<ul>\n<li>Vig\u00edlia: S&#8217;alternen DAN i DMN governades per la SN<\/li>\n<li>Son profund: DAN silenciada i SN redu\u00efda amb un llindar molt alt (no ens desperten els sorolls), DMN sincronitzada. Hi ha una neteja metab\u00f2lica del cervell i consolidaci\u00f3 de mem\u00f2ria declarativa\u00a0 de l&#8217;hipocamp al C\u00f3rtex<\/li>\n<li>Son REM: DAN anulada (atonia muscular), Am\u00edgdala hiperactivada (emocions intenses),\u00a0 DMN molt activa (narrativa dels somnis), C\u00f3rtex visual actiu (imatges dels somnis), Prefrontal desactivat, sense pensament cr\u00edtic. (Integraci\u00f3 emocional, consolidaci\u00f3 mem\u00f2ria procedural).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>L&#8217;experi\u00e8ncia de viure una ficci\u00f3 en literatur o cinema.<\/strong><\/p>\n<p>En situacions ordin\u00e0ries, DAN i DMN funcionen en anticorrelaci\u00f3: quan una puja, l&#8217;altra baixa. Per\u00f2 durant la immersi\u00f3 en una narrativa \u2014film, novel\u00b7la, videojoc\u2014 s&#8217;ha observat que aquesta oposici\u00f3 es relaxa, les dues xarxes estan actives alhora.<\/p>\n<p>Transportation narrativa (terme de Melanie Green i Timothy Brock, anys 2000): l&#8217;estat mental en qu\u00e8 &#8220;entres&#8221; a la hist\u00f2ria. Es caracteritza per suspensi\u00f3 parcial del context real, reducci\u00f3 de pensament cr\u00edtic, i activaci\u00f3 simult\u00e0nia d&#8217;atenci\u00f3 externa (seguir la trama) i simulaci\u00f3 interna (imaginar-te en escena). Els estudis de neuroimatge mostren activaci\u00f3 concurrent de regions de la DMN \u2014especialment el *medial prefrontal cortex* i el *precuneus*\u2014 mentre la DAN segueix activa per processar els est\u00edmuls visuals o textuals.<br \/>\nSimulaci\u00f3 encarnada i neurones mirall: quan t&#8217;imagines en l&#8217;escena, el cervell activa parcialment els mateixos circuits motors i emocionals que si ho estiguessis vivint. Hi ha estudis amb fMRI que mostren que llegir &#8220;agafar una tassa&#8221; activa l&#8217;\u00e0rea motora corresponent.<\/p>\n<p>Default Mode Network i mentalitzaci\u00f3: part de la DMN, concretament la xarxa de mentalitzaci\u00f3 (&#8220;Theory of Mind network&#8221;), s&#8217;activa molt quan interpretem motivacions i emocions dels personatges. Uri Hasson (Princeton) ha mostrat amb fMRI que quan dues persones escolten la mateixa narraci\u00f3, els seus cervells es sincronitzen en regions de DMN \u2014un fenomen que ha anomenat &#8220;neural coupling&#8221;.<\/p>\n<p>Quan no sols segueixes la hist\u00f2ria sin\u00f3 que et fons amb un personatge (&#8220;character identification&#8221;), entra un element addicional: el &#8220;self-referential processing&#8221;, que \u00e9s precisament una funci\u00f3 central de la DMN. El &#8220;medial prefrontal cortex&#8221; processa tant &#8220;qui soc jo&#8221; com &#8220;com \u00e9s aquest personatge&#8221; \u2014i quan la identificaci\u00f3 \u00e9s alta, aquestes representacions se superposen. Estudis de Raymond Mar han mostrat que les persones que llegeixen molta ficci\u00f3 liter\u00e0ria puntuen m\u00e9s alt en empatia i &#8220;Theory of Mind&#8221;, probablement per aquest entrenament constant de la xarxa de mentalitzaci\u00f3.<br \/>\nAlguns neurocient\u00edfics com David Eagleman i Stanislas Dehaene han suggerit que aquest estat \u00e9s, en cert sentit, un assaig de realitat: el cervell practica escenaris, emocions i decisions en un entorn segur. Potser per aix\u00f2 la narrativa \u00e9s universal en totes les cultures humanes conegudes.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"neuronalmental\">[De la xarxa neuronal a la vida mental]<\/h2>\n<p>Recordar qu\u00e8 vaig fer ahir, decidir quina roba em posar\u00e9 i agafar-la a l&#8217;armari, \u00e9s vida mental. Respirar, els batecs del cor, no ho s\u00f3n. A qu\u00e8 anomenem vida mental? Tenim l&#8217;activitat del cos, amb el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#snerviosautonom\">sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom<\/a>, tenim el que <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">passa al cervell<\/a> (l&#8217;activitat de la xarxa neuronal), i despr\u00e9s tenim tota l&#8217;experi\u00e8ncia conscient. Fins a quin punt tota l&#8217;activitat no conscient, perceptiva i autom\u00e0tica (i potser afectiva), \u00e9s vida mental? Aleshores la consci\u00e8ncia nom\u00e9s n&#8217;\u00e9s una part que emergeix?\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#vidamental\">la vida de la ment<\/a> a psicologia).<\/p>\n<p>Quina activitat de la xarxa \u00e9s vida mental? i quina part d&#8217;aquesta \u00e9s conscient?&#8221;De la mateixa manera que els mapes de carreteres de la terra no ens diuen quins vehicles hi circulen i qu\u00e8 porten, la connectivitat anat\u00f2mica de les neurones no ens diu a quin estat de consci\u00e8ncia correspon] (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Connectome#Mapping_functional_connectivity\">wk<\/a>).<\/p>\n<p>[Sabem que la xarxa reacciona als est\u00edmuls en blocs discrets d&#8217;uns 100ms (supra), sabem que alternem l&#8217;atenci\u00f3 amb el son (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">Despert, adormit, ritme circadiari<\/a> ). Sabem que durant l&#8217;estat d&#8217;atenci\u00f3 s&#8217;alternen estones de focus i estones en que anem en &#8220;pilot autom\u00e0tic (supra). L&#8217;estudi de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">percepci\u00f3<\/a> ens diu que percebem objectes integrats i no un conjunt de qualitats rebudes pels sentits, la qual cosa voldria dir la que la xarxa els integra de manera inconscient. [La nostra mem\u00f2ria \u00e9s inconscient, no tenim consci\u00e8ncia de tot el que podem recordar]. Freud va tractar de la vida afectiva <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#inconscient\">inconscient<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Xarxes i consci\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n<p>[Ser\u00edem conscients de les tasques que fem en atenci\u00f3 (DAN) i d&#8217;una petita part de l&#8217;activitat de la DMN, b\u00e0sicament la de somniar despert]<\/p>\n<p>La DMN genera una quantitat enorme d&#8217;activitat que mai no arriba a la consci\u00e8ncia expl\u00edcita. Es calcula que nom\u00e9s una fracci\u00f3 molt petita del processament cerebral total emergeix com a contingut conscient. La major part de l&#8217;activitat DMN \u00e9s processament impl\u00edcit i autom\u00e0tic: prediccions, consolidaci\u00f3 de mem\u00f2ria, simulacions futures, regulaci\u00f3 emocional basal. Els episodis de mind-wandering conscient (el que experimentem com &#8220;pensament espontani&#8221;) representen probablement una minoria dels cicles DMN totals. S&#8217;especula que nom\u00e9s un 15% emergiria a la consci\u00e8ncia. La Salience Network actuaria com a porteria. Nom\u00e9s els continguts que superen un llindar de rellev\u00e0ncia reben el &#8220;passaport&#8221; cap a la consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Segons la Global Workspace Theory (Baars, Dehaene) un contingut es fa conscient quan \u00e9s difon globalment a trav\u00e9s d&#8217;una xarxa frontal-parietal \u00e0mplia. La majoria de l&#8217;activitat DMN queda confinada localment i mai no arriba a aquest espai global.<\/p>\n<p>La part que arriba \u00e9s la que anomenem &#8220;mind-wandering&#8221;, somniar despert. Els estudis amb experience sampling (interrompre persones aleat\u00f2riament i preguntar-los en qu\u00e8 pensaven) troben que les persones estan en mode mind-wandering entre el 30\u201350% del temps de vig\u00edlia. Per\u00f2 fins i tot dins d&#8217;aquests episodis, molts pensaments s&#8217;esvaeixen sense ser recordats, suggeriant que hi ha nivells intermedis entre &#8220;inconscient&#8221; i &#8220;plenament conscient&#8221;.<br \/>\nLa DMN t\u00e9 cicles ultradians (~90 min) i la seva activitat varia durant el son. Una gran part de la seva feina passa durant el son NREM i REM, completament fora de la consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>[No se sap, o no em queda clar, quina part de tots els processos inconscients s\u00f3n tractament d&#8217;informaci\u00f3 sensorial i execuci\u00f3 motora, i quina part correspon a records, expectatives i creaci\u00f3 d&#8217;una narraci\u00f3 coherent]. Recordem, a m\u00e9s, els experiments de Libet (anys 80) que van mostrar que la preparaci\u00f3 neuronal per a un moviment comen\u00e7a 300\u2013500 ms abans que la persona tingui consci\u00e8ncia d&#8217;intenci\u00f3 de moure&#8217;s.<br \/>\nMetzinger argumenta que la DMN podria ser el substrat del &#8220;self model&#8221; impl\u00edcit: la representaci\u00f3 cont\u00ednua i autom\u00e0tica de nosaltres mateixos que no necessita ser conscient per funcionar. El &#8220;jo&#8221; que experimentem conscientemente seria nom\u00e9s la punta d&#8217;un iceberg d&#8217;automodelatge continu i majorit\u00e0riament inconscient.<\/p>\n<p>[No sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 som, ja que el que ens constitueix no ens \u00e9s accessible. I si atenem al model de l&#8217;escenari de la Global Work Space Theory, resulta a m\u00e9s que, en els somnis, hi ah un altre escenari al qual no podem assistir com a espectadors. \u00c9s a dir, no sabem com es prepara la representaci\u00f3 que explica la nostra vida, i no sabem res de la representaci\u00f3 alternativa. Si Hume havia fet notar la fragilitat de la noci\u00f3 del &#8220;jo&#8221;, constru\u00efda sobre un seguit de sensacions, ara sabem que passen moltes m\u00e9s coses a banda d&#8217;aquesta sensacions que podem &#8220;observar&#8221; introspectivament. La meva experi\u00e8ncia \u00e9s nom\u00e9s un tros de mi mateix]. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">el jo, invariants, continu\u00eftat narrativa<\/a>).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"questions\">Q\u00fcestions<\/h2>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#filosofiament\">Filosofia de la ment<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#conscienciaemergent\">Consci\u00e8ncia com a propietat emergent<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#cervellpot\">Un cervell en un pot<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#realitatvirtual\">Realitat virtual i ter\u00e0pia per chatbots<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#maquinesconscients\">Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#mindupload\">Mind Upload<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#dinsdelcap\">Dins del cap<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#sistemanerviosdiferent\">Un sistema nervi\u00f3s diferent?<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/#xarxacervells\">Una xarxa de cervells?<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"filosofiament\">Filosofia de la ment<\/strong><br \/>\nTal com es diu a [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronalmental\">De la Xarxa neuronal a la vida mental<\/a>] tenir el &#8220;mapa&#8221; del cablejat de la ment ens permet fer el pas a saber qu\u00e8 passa ala vida mental. Com a molt podem fer llistes de correspond\u00e8ncies. [L&#8217;estudi del cervell per lesions seria una mica com si bombardejo les plantes de Caixabank. Si no van les transfer\u00e8ncies, \u00e9s que estaven en aquell pis. I ara amb les imatges, \u00e9s com si quan es treballa molt a marketing veiem la planta 13 il\u00b7luminada.<br \/>\nLa Filosofia de la ment hauria aparegut per pensar la condici\u00f3 despr\u00e9s dels aven\u00e7os de la neurobiologia i de la met\u00e0fora del computador.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>El problema de la ment i el cos<\/strong> <span style=\"font-size: 1rem;\">[Dues subst\u00e0ncies, dos aspectes d&#8217;una mateixa realitat, qu\u00e8 \u00e9s el rellevant, l&#8217;informe de neurones,\u00a0 o l&#8217;informe d&#8217;estats mentals] <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/\">Consci\u00e8ncia, ment, mat\u00e8ria<\/a><\/span>\n<ul>\n<li>Ghost in the machine: Des del llenguatge Ryle adverteix de l&#8217;error de pensar la ment com un fantasma que opera la m\u00e0quina del cos (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fritz-khan-mensch-als-industrie-palast-2\/\">Fritz Khan<\/a>).<\/li>\n<li>La Central-state Identity Theory de\u00a0 J.J.C Smart i\u2006 \u2006 David Armstrong estableix que un estat mental i una configuraci\u00f3 neuronal s\u00f3n el mateix, [quedaria pendent trobar la correspond\u00e8ncia i explicar l&#8217;emerg\u00e8ncia de l&#8217;experi\u00e8ncia conscient.]<\/li>\n<li>Funcionalisme [i multiple realization] el que caracteritza un estat mental \u00e9s la seva funci\u00f3, per exemple &#8220;tenir set&#8221;, mentre que\u00a0 el corresponent estat f\u00edsic [no for\u00e7osament neuronal] podria no ser \u00fanic. Nom\u00e9s ens interessa com un estat mental en ausa un altre.\u00a0 El &#8220;Type physicalism&#8221; identifica .un estat mental amb una configuraci\u00f3 neuronal. El &#8220;Token physicalism&#8221; considera altres bases f\u00edsiques, per exemple organismes basats en silici en lloc de carboni. No pot del detall dels qualia. En el problema de l&#8217;espectre invertit, diferents qualitats com vermell i verd podrien tenir el mateix resultat). I tampoc de les representacions; dos estats mentals a que es refereixin a diferents referents, podrien tenir el mateix paper funcional (1975 Putnam Twin Earth).<\/li>\n<li>Connexionisme i eliminativisme. [L&#8217;\u00fanic rellevant \u00e9s la configuraci\u00f3 neuronal i aix\u00f2 \u00e9s que cal estudiar. La noci\u00f3 que tenimdesigs i intencions que ens duen a cometre accions serien concepcions populars (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Folk_psychology\">Folk Psychology<\/a>) [equivalents a les creences animistes) que seria millor eliminar (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Eliminative_materialism\">Eliminative materialism<\/a> Churchlands, Dennet) [per mi es corresponen a invariants d&#8217;alt nivell].<\/li>\n<li>Mental causation [com poden tenir efectes f\u00edsics els estats mentals? [i les idees, per exemple la indignaci\u00f3 per la mort d&#8217;unes nenes a mans d&#8217;un inmigrant<\/li>\n<li>Pot tenir consci\u00e8ncia un robot?<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong id=\"conscienciaqualia\">Consci\u00e8ncia i Qualia<\/strong>. [L&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva de les qualitats, es pot reduir a explicacions funcionals o neuronals?.\u00a0 1974 Nagel <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/What_Is_It_Like_to_Be_a_Bat%3F\">What is like to be a bat<\/a>.\u00a0 Chalmers, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hard_problem_of_consciousness\">The Hard Problem of Consciousness<\/a>]<\/li>\n<li>Intencionality. Els estats mentals, \u00bfCom poden referir, o representar coses [del m\u00f3n exterior?]<\/li>\n<li>Identitat personal. Qu\u00e8 fa que un individu sigui la mateixa persona al llarg de diferents canvis del cos i d&#8217;estats mentals? [narrativitat]<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">Llibertat i determinisme<\/a>. Les accions, v\u00e9nen determinades pels estats mentals\/neuronals? i per tant el lliure albir \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3?<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"conscienciaemergent\">La consci\u00e8ncia com a propietat emergent<\/strong><\/p>\n<p class=\"entry-title\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nivells-de-complexitat-i-emergencia-de-propietats\/\" rel=\"bookmark\">Nivells de complexitat i emerg\u00e8ncia de propietats<\/a> (Gazzaniga). \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#psicodinamica\">La psique com a conjunt de forces<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"brainvat\">Cervell desconnectat. Brain in a vat. Matrix. Realitat virtual. Parapl\u00e8gics.<\/strong><br \/>\nSi la part essencial de la vida humana \u00e9s la vida mental, podem imaginar un cervell en un pot connectat a un ordinador que simula tots els senyals (Hilary Putnam, 1981, &#8220;Reason, Truth, and History.&#8221;). L&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;aquest cervell seria indistingible de la d&#8217;un cos que interacciona amb el m\u00f3n real. \u00b4Quant l fet que la ment s&#8217;enganyi sobre el m\u00f3n exterior, es tracta d&#8217;una nova versi\u00f3 de la il\u00b7lusi\u00f3 de Maia dels hind\u00fas, l&#8217;al\u00b7legoria de la cova de Plat\u00f3, el somni de la papallona de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/taoisme\/\">Zhuangzi<\/a> o el dimoni de Descartes. El film &#8220;The Matrix&#8221; de 1999 tamb\u00e9 planteja un escenari on els humans &#8220;viuen&#8221; vides fict\u00edcies connectades a unes m\u00e0quines que els extreuen energia. [En les discussions sobre si l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s indistingible o no, no hi trobo una refer\u00e8ncia a que, tot i acceptar que sigui possible i que l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;aquest cervell sigui indistingible,\u00a0 es tracta d&#8217;un escenari insostenible per la feinada a preparar tot el cablejat i complex metabolisme i rec sanguini.]<br \/>\nRealitat virtual: Les ulleres de realitat virtual, en particular les d&#8217;Apple permeten una experi\u00e8ncia que barreja el informaci\u00f3 amb altra generada artificialement, i s&#8217;aproximen a la idea del &#8220;Brain in a Vat&#8221;. Els que passen moltes hores amb les ulleres de realitat augmentada quan tornen tenen la percepci\u00f3 distorsionada. (2024 <a href=\"https:\/\/www.businessinsider.com\/apple-vision-pro-experiment-brain-virtual-reality-side-effect-2024-2\">Business insider<\/a>).<br \/>\nLa reflexi\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Embodied_cognition\">embodied cognition<\/a> \u00e9s que la cognici\u00f3 no es pot entendre com un cervell a\u00efllat sin\u00f3 que est\u00e0 integrada en tot el cos. Al mateix temps, quan el cos s&#8217;ha desconnectat per algun accident, hi ha recerca per connectar-hi d&#8217;una altra manera: L\u2019empresa <a href=\"https:\/\/neuralink.com\/\">Neurolink<\/a> d\u2019Elon Musk ha aconseguit implantar un xip wireless amb 64 connexions al cervell per estimular \u00e0rees de moviment de pacients amb ferides. <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/technology-68137046\">BBC<\/a>\u00a0La idea final \u00e9s una simbiosi home\/AI [i m\u00e0quina]\u00a0<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/health-68169082\">BBC<\/a> Peter Scott, <a href=\"https:\/\/www.inverse.com\/input\/culture\/dr-peter-scott-morgan-als-ai-cyborg\">Cyborg<\/a> . Un implant permet controlar el cursor d&#8217;un ordinador (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/business-68622781\">BBC<\/a>).<\/p>\n<p><strong id=\"realitatvirtual\">Viure en la ficci\u00f3 de la realitat virtual, ter\u00e0pia per chatbots<\/strong><br \/>\n[De sempre, somniar despert, la ficci\u00f3 en la literatura, el cinema i els v\u00eddeojocs, ens han perm\u00e8s viure en una ficci\u00f3. Per\u00f2 n&#8217;hi havia prou amb aixecar la mirada de la p\u00e0gina, o de la pantalla, per trobar una realitat diferent. La tecnologia de les ulleres de realitat virtual, en particular l&#8217;Apple Vision, permeten una experi\u00e8ncia molt m\u00e9s immersiva que gaireb\u00e9 s&#8217;acosta al que concebia l&#8217;experiment del cervell en un pot. Tamb\u00e9 la tecnologia actual permet crear uns escenaris realistes lluny dels 4 colors dels jocs dels anys 80. Podria ser que prefer\u00edssim aquesta experi\u00e8ncia a la real. L&#8217;addicci\u00f3 al joc, per exemple, nens que deixen de dormir per seguir jugant, ha portat a judici a empreses com Epic games, creadora de Fornite (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/world-us-canada-63911176\">BBC<\/a> ).<\/p>\n<p>Al Jap\u00f3 i Corea i podria haver fins a 1M de joves que s&#8217;han tancat en una cambra d&#8217;on no surten i passen bona part de la seva vida online. Al Jap\u00f3 s&#8217;anomenen <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hikikomori\">Hikikomori<\/a>. [per\u00f2 no \u00e9s una vida sostenible ja que alg\u00fa els ha de proveir de menjar. Podem imaginar una dist\u00f2pia en que els robots fan tota la feina i els humans estan a casa submergits en una aventura virtual, en una nova versi\u00f3 de l\u2019<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brain-stimulation-reward-olds-i-milner\/\">experiment de Olds i Milner<\/a> d&#8217;estimulaci\u00f3 dels centres gratificants del cervell, renunciant a l&#8217;aut\u00e8ntic (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/identitat-i-bucle-news-spotify-tik-tok\/\">identitat i bucle<\/a>). En un altre vessant, la gratificaci\u00f3 del reconeixement a les xarxes socials tamb\u00e9 pot resultar m\u00e9s atractiva que la vida silenciosa i pot acabar en una addicci\u00f3 (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Internet_addiction_disorder\">Internet addiction disorder<\/a>).<br \/>\nUna darrera possibilitat de viure una experi\u00e8ncia artificial \u00e9s la relaci\u00f3 amb un programa com si fos una persona. Els humans s\u00f3n maleducats i grollers, i els assistents artificials, des de Siri als iphones, Alexa d&#8217;Amazon, la la veu agradable del GPS al cotxe. A <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Her_(film)\">Her<\/a> (Spike Jonze 2013), Joachim Phoenix s&#8217;enamora del seu assistent virtual. Hi ha una versi\u00f3 modificada de ChatGPT amb qui es pot mantenir un di\u00e0leg com si fos una parella rom\u00e0ntica (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/articles\/c4nnje9rpjgo\">BBC<\/a>).<br \/>\nTer\u00e0pia amb un programa. L&#8217;\u00e8xit del programa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/ELIZA\">Eliza<\/a> el 1966 va sorprendre el seu creador Joseph Weizenbaum. Inicialment consistia en un programa de llenguatge que convertia en preguntes les respostes del pacient simulant un terapeuta rogeri\u00e0.\u00a0 Dels 70s al 2000 es va posar en marxa ter\u00e0pia remota, els pacients interaccionaven amb una pantalla per\u00f2 darrere encara hi havia un terapeuta hum\u00e0.\u00a0 La Cognitive Behavioral Therapy (CBT) es va adaptar a plataformes web com MoodGYM (2001) i <a href=\"https:\/\/beatingtheblues.co.nz\/\">Beating the Blues<\/a>. Els 2010s amb els m\u00f2bils van apar\u00e8ixer moltes apps per fer exercicis terap\u00e8utics i meditaci\u00f3. (Headspace, Calm). Amb la AI es pot comen\u00e7ar a fer ter\u00e0pia personalitzada,<br \/>\n<a href=\"https:\/\/woebothealth.com\/about-us\/\">Woebot<\/a> i <a href=\"https:\/\/www.wysa.com\/\">Wysa<\/a> i el CHatGPT (<a href=\"https:\/\/www.nature.com\/articles\/d41586-023-01473-4\">Nature<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.makeuseof.com\/use-chatgpt-cognitive-behavioral-therapy\/\">makeuseof<\/a>).<br \/>\n2025 Bon comportament de DeepSeek com a <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cy7g45g2nxno\">terapeuta<\/a>.<\/p>\n<p><strong id=\"maquinesconscients\">Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<br \/>\n<\/strong>Les m\u00e0quines poden ser intel\u00b7ligents (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">AI<\/a>). Si la vida mental i la consci\u00e8ncia no requereixen un suport org\u00e0nic, podem pensar en robots conscients i amb emocions. No \u00e9s evident perqu\u00e8 no sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s la consci\u00e8ncia ni l&#8217;experi\u00e8ncia de sentir qualitats. Per a les emocions i consci\u00e8ncia no tenim cap test equivalent al de Turing ( CHatGPT ha passat amb \u00e8xit diferents ex\u00e0mens, <a href=\"https:\/\/www.businessinsider.com\/list-here-are-the-exams-chatgpt-has-passed-so-far-2023-1?op=1#gpt-4s-scores-on-the-graduate-record-examinations-or-gre-varied-widely-according-to-the-sections-4\">Business Insider<\/a>), com seria el <a href=\"https:\/\/scifi.stackexchange.com\/questions\/252993\/what-are-all-the-known-questions-that-have-been-asked-as-part-of-a-voigt-kampff\">Voigt-Kampff test<\/a> que apareix a Blade Runner.<br \/>\nEn el terreny de la ficci\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 ha fascinat de fa temps. Frankenstein&#8221; de Mary Shelley (1818). R.U.R. (Rossum&#8217;s Universal Robots)&#8221; de Karel \u010capek (1920). Metropolis&#8221; de Fritz Lang (1927). &#8220;I, Robot&#8221; de Isaac Asimov (1950). &#8220;Do Androids Dream of Electric Sheep?&#8221; de Philip K. Dick (1968) que inspirar\u00e0 &#8220;Blade Runner&#8221; de Ridley Scott el 1982\u00a0 .&#8221;2001: A Space Odyssey&#8221; de Arthur C. Clarke (1968) amb l&#8217;ordinador HAL 9000. &#8220;Neuromancer&#8221; de William Gibson (1984). &#8220;The Moon is a Harsh Mistress&#8221; de Robert A. Heinlein (1966).&#8221;A.I. Artificial Intelligence&#8221; Steven Spielberg (2001).&#8221;Ex Machina&#8221;\u00a0 Alex Garland (2014). &#8220;Westworld&#8221; (2016). &#8220;Ghost in the Shell&#8221; de Masamune Shirow (1989).<br \/>\n(<\/p>\n<p><strong id=\"mindupload\">Simulaci\u00f3 de la vida mental en una computadora<\/strong><br \/>\nSi la nostra vida mental consisteix en l&#8217;activitat d&#8217;una xarxa podr\u00edem reproduir-la en una xarxa de nodes de silici? El <a href=\"https:\/\/www.epfl.ch\/research\/domains\/bluebrain\/\">Blue Brain Project<\/a>, de 2005 va intentar simular el cervell d&#8217;un ratol\u00ed.<br \/>\nSi aix\u00f2 fos possible en el cas d&#8217;humans podr\u00edem volcar la nostra ment a un ordinador i esdevenir immortals. (<a href=\"https:\/\/aeon.co\/ideas\/what-are-the-ethical-consequences-of-immortality-technology\">Mind Uploading<\/a>). [\u00e9s clar que aquesta ment voldria seguir fent coses com a cos, i aix\u00f2 ja no seria possible sense una interfase que simul\u00e9s el m\u00f3n, les imatges, les olores, com en el cas del Brain in a Vat.<\/p>\n<p><strong id=\"dinsdelcap\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dins-del-cap\/\">Dins del cap<\/a><\/strong>: Localitzar la vida mental al cervell ens fa imaginar el cap com un espai on hom\u00fanculs duen a terme operacions:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Fritz-Khan.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p>Jeff Hoke: Architecture of imagination<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/jhpalacememory.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/jhsensoryemporium.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"sistemanerviosdiferent\">Un sistema nervi\u00f3s diferent?<\/strong><\/p>\n<p>Suposem que estudiem el cervell i el sistema nervi\u00f3s hum\u00e0 com si fos l&#8217;arquitectura d&#8217;un ordinador. Observarem que \u00e9s una arquitectura molt complexa, amb diferents centres de proc\u00e9s interconnectats, processos independents (sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom, cerebel), processos de control homeost\u00e0tic (hipot\u00e0lem), un flux d&#8217;informaci\u00f3 i integraci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 projectat als l\u00f2buls, un centre de presa de decisions, etc. Aquesta extraordin\u00e0riament complexa arquitectura \u00e9s la que ens donat l&#8217;evoluci\u00f3. La pregunta \u00e9s si hi ha alg\u00fa que hagi intentat fet l&#8217;exercici te\u00f2ric de replantejar aquesta arquitectura de zero. Afegir\u00edem altres sensors els simplificar\u00edem? El far\u00edem m\u00e9s modular, m\u00e9s centralitzat? Alg\u00fa s&#8217;ha atrevit a &#8220;validar&#8221; aquesta arquitectura i concloure que \u00e9s la millor que pod\u00edem tenir?<br \/>\nDavid Sloan Wilson, Daniel Dennett i sobretot Gary Marcus (&#8220;Kluge&#8221; 2008) han documentat sistem\u00e0ticament les &#8220;males decisions de disseny&#8221; del cervell hum\u00e0: El nervi recurrent laringi que fa un llarg recorregut innecessari. El punt cec de la retina (els cefal\u00f2podes no el tenen). La mem\u00f2ria declarativa tremendament fal\u00b7lible. Els biaixos cognitius com artefactes d&#8217;heur\u00edstiques antigues.<br \/>\nProbablement es mantindria la modularitat que fa el sistema tolerant a fallades, el processament paral\u00b7lel massiu i la plasticitat sin\u00e0ptica (aprenentatge continu). En canvi probablement hi hauria menys redund\u00e0ncia estructural heretada de r\u00e8ptils i mam\u00edfers primitius (el sistema l\u00edmbic interferint amb el neoc\u00f2rtex \u00e9s una font enorme d&#8217;errors), millor integraci\u00f3 temporal (la mem\u00f2ria humana \u00e9s sorprenentment vol\u00e0til i sensible a interfer\u00e8ncies), sensors ampliats o reformats (l&#8217;ull \u00e9s \u00f2pticament inferior a molts animals; tampoc tenim percepci\u00f3 magn\u00e8tica, infraroig, ultrasunet&#8230;), millor metacognici\u00f3 nativa (som molt dolents avaluant la nostra pr\u00f2pia fiabilitat).<\/p>\n<p>Es debat si la consci\u00e8ncia \u00e9s un subproducte cost\u00f3s que podria eliminar-se o si \u00e9s funcional. Per\u00f2 la dificultat conceptual profunda \u00e9s quin \u00e9 sl&#8217;objectiu. Si volem fer sistemes m\u00e9s eficients potser eliminarem la consci\u00e8ncia, si volem experi\u00e8ncies conscients m\u00e9s plaents buscarem una altra cosa. L&#8217;evoluci\u00f3 no optimitza per &#8220;intel\u00b7lig\u00e8ncia&#8221; ni per &#8220;felicitat&#8221; ni per &#8220;efici\u00e8ncia computacional&#8221;. Optimitza per &#8220;fitness reproductiu&#8221; en un entorn concret.<\/p>\n<p><strong id=\"xarxacervells\">Un cervell o una xarxa de cervells?<\/strong><\/p>\n<p>Fins a quin punt \u00e9s correcte estudiar un cervell individual i la seva interfase (sentits, accions motores) amb l&#8217;entorn, o b\u00e9, en el cas dels humans i la seva capacitat de llenguatge, el que haur\u00edem d&#8217;estudiar \u00e9s una &#8220;comunitat de cervells&#8221; que es comuniquen. Si vull entendre qu\u00e8 passa en els ordinadors d&#8217;una oficina connectada en xarxa, qu\u00e8 faig? estudio cada estaci\u00f3 individualment o estudio la LAN, les estacions i els servidors? I si aquest plantejament t\u00e9 sentit, l&#8217;evoluci\u00f3 del cervell en els humans \u00e9s l&#8217;evoluci\u00f3 dels cervells individuals o l&#8217;evoluci\u00f3 de la xarxa de cervells?<\/p>\n<p>Si estudies nom\u00e9s una estaci\u00f3, veus la CPU, la RAM, el disc. Per\u00f2 no veus per qu\u00e8 aquella m\u00e0quina t\u00e9 uns arxius concrets, per qu\u00e8 processa certes tasques i no d&#8217;altres, per qu\u00e8 el seu comportament canvia quan la xarxa cau. El node no s&#8217;explica sense la xarxa. \u00c9s eld ebat entre cognici\u00f3 individual vs. cognici\u00f3 distribu\u00efda o estesa.<\/p>\n<p>Idees relacionades:<br \/>\nLa &#8220;Ment Estesa&#8221; (Extended Mind). Andy Clark i David Chalmers (1998) van proposar que la ment no acaba al crani. Si una funci\u00f3 cognitiva \u00e9s executada parcialment per un objecte extern (un quadern, un smartphone), aquest objecte \u00e9s part del sistema cognitiu. El cervell individual \u00e9s un node, per\u00f2 el sistema \u00e9s m\u00e9s gran.<br \/>\nLa Cognici\u00f3 Distribu\u00efda. Edwin Hutchins va estudiar com els tripulants d&#8217;un vaixell naveguen: cap individu t\u00e9 tota la informaci\u00f3 ni tota la capacitat. La cognici\u00f3 emergeix del sistema, no de cap cervell individual. La unitat d&#8217;an\u00e0lisi correcta \u00e9s l&#8217;equipatge + els instruments + els protocols compartits.<br \/>\nL&#8217;Interaccionisme de Vygotsky<br \/>\nAbans que tots aquests, Vygotsky ja deia que les funcions cognitives superiors neixen en l&#8217;espai social i despr\u00e9s s&#8217;internalitzen. El pensament abstracte, el llenguatge intern, la planificaci\u00f3: primer existeixen com a interacci\u00f3 entre cervells, despr\u00e9s com a proc\u00e9s individual. La direcci\u00f3 causal va de la xarxa al node, no a l&#8217;inrev\u00e9s.<br \/>\nLa &#8220;Ment de Grup&#8221; i la cognici\u00f3 col\u00b7lectiva<br \/>\nInvestigadors com Thomas Metzinger i Michael Tomasello estudien com la intencionalitat compartida \u00e9s una capacitat uniquement humana. No \u00e9s que cooperem: \u00e9s que constru\u00efm representacions conjuntes de la realitat, cosa que cap altre primat fa de manera comparable. El cervell hum\u00e0 t\u00e9 adaptacions espec\u00edfiques per sincronitzar-se amb altres cervells (neuronas mirall, teoria de la ment, atenci\u00f3 conjunta).<\/p>\n<p>Qu\u00e8 qu\u00e8 va evolucionar?<br \/>\nLa hip\u00f2tesi cl\u00e0ssica era que els cervells individuals es tornen m\u00e9s grans i potents, i el llenguatge \u00e9s una eina que en resulta. L&#8217;alternativa, cada cop m\u00e9s defensada, \u00e9s que el que evoluciona \u00e9s la capacitat de connectar-se, i el cervell individual es reconfigura per ser un millor node. La pressi\u00f3 selectiva no seria &#8220;ser m\u00e9s intel\u00b7ligent sol&#8221; sin\u00f3 &#8220;ser capa\u00e7 d&#8217;operar en xarxa&#8221;. Aix\u00f2 estaria recolzat per la hip\u00f2tesi del cervell social de Robin Dunbar segons la qual el neoc\u00f2rtex creix en proporci\u00f3 a la mida del grup social en primats, no a la complexitat de l&#8217;entorn f\u00edsic. Les \u00e0rees del cervell que m\u00e9s s&#8217;han expandit en humans (c\u00f2rtex prefrontal, \u00e0rea de Broca\/Wernicke) estan especialitzades en interacci\u00f3 social i llenguatge, no en processament sensorial brut. Els beb\u00e8s humans neixen extraordin\u00e0riament incomplets i dependents durant anys: som la xarxa qui &#8220;acaba de construir&#8221; cada node. La cultura acumulativa (ratchet effect de Tomasello) \u00e9s impossible sense xarxa: cap individu reinventa la roda, l&#8217;agricultura o l&#8217;escriptura. El coneixement viu a la xarxa, no als nodes<\/p>\n<p>La implicaci\u00f3<br \/>\nPotser algunes coses que atribu\u00efm al cervell individual s\u00f3n, en realitat, propietats emergents de la xarxa. El pensament abstracte potser no \u00e9s possible sense haver apr\u00e8s un llenguatge d&#8217;altri. La consci\u00e8ncia del jo potser requereix un &#8220;tu&#8221; que la construeixi (com suggereix Hegel, i com la neuroci\u00e8ncia del desenvolupament cada cop m\u00e9s confirma). La ra\u00f3 potser \u00e9s fonamentalment un mecanisme de persuasi\u00f3 social (hip\u00f2tesi de Mercier i Sperber), no un mecanisme de descoberta individual de la veritat; la ra\u00f3 humana falla a l&#8217;hora de detectar els propis errors per\u00f2 \u00e9s molt bona detectant els errors dels altres. Aix\u00f2 seria perqu\u00e8 va evolucionar per argumentar en xarxa, no per pensar en solitari.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Museu<\/h2>\n<ul>\n<li>El cervell dissecat, vasos sanguinis i nervis<\/li>\n<li>lesions i \u00e0rees, ones EEG, MRI el cervell en 3D, fMRI quina part est\u00e0 encesa (imm\u00f2bil), fNIRS quina part del c\u00f3rtex est\u00e0 activa (amb moviment)<\/li>\n<li>El model de les tres xarxes: DMN, DAN, SN<\/li>\n<li>Altres: \u00a0Qu\u00e8 \u00e9s vida mental? Filosofia de la ment. Consci\u00e8ncia com a propietat emergent.\u00a0\u00a0Un cervell en un pot . Realitat virtual i ter\u00e0pia per chatbots .\u00a0\u00a0Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines.\u00a0\u00a0Mind Upload. Dins del cap. Articles<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=cervellcccb\">fotos Exposici\u00f3 cervell CCCB<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"articles\">Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER I BIOLOGY AND HUMAN BEHAVIOR 1<br \/>\nREADING 1: ONE BRAIN OR TWO? 1<br \/>\nGazzaniga, M. S. (1967). The split brain in man. Scientific American, 217(2), 24-29.<br \/>\nREADING 2: MORE EXPERIENCE = BIGGER BRAIN 11<br \/>\nRosenzweig, M. R., Bennett, E. L., &amp; Diamond, M. C. (1972). Brain changes in<br \/>\nresponse to experience. Scientific American, 226(2), 22-29.<br \/>\nREADING 3: ARE YOU A &#8220;NATURAL?&#8221; 19<br \/>\nBouchard, T., Lykken, D., McGue, M., Segal, N., &amp; Tellegen, A. (1990). Sources<br \/>\nof human psychological differences: The Minnesota study of twins reared apart.<br \/>\nScience, 250, 223-229.<br \/>\nREADING 4: WATCH OUT FOR THE VISUAL CLIFF! 27<br \/>\nGibson, E. J . , &amp; Walk, R. D. (1960). The &#8220;visual cliff.&#8221; Scientific American, 202(4),<br \/>\n67-71.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana: L&#8217;experi\u00e8ncia humana\u00a0 \u00a0|\u00a0\u00a0 El cos i el cervell\u00a0 \u00a0 |\u00a0\u00a0 Psicologia \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Vides humanes\u00a0 |\u00a0 \u00a0Q\u00fcestions Introducci\u00f3: on rau la vida mental?\u00a0 \u00a0 Antecedents\u00a0 Estudi a partir de lesions i mapes per histologia (Gazzaniga i Split brain)\u00a0 Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals\u00a0 \u00a0Mapes per imatge\u00a0 i connectomes\u00a0 \u00a0 Qu\u00e8 passa al cervell) &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Cervell. Xarxa Neuronal&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[182],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3361"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3361"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3361\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3361"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3361"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3361"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3361"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3361"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}