{"id":3364,"date":"2024-07-30T17:28:07","date_gmt":"2024-07-30T17:28:07","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3364"},"modified":"2024-10-07T17:30:37","modified_gmt":"2024-10-07T17:30:37","slug":"literatura-grega","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/","title":{"rendered":"Literatura grega"},"content":{"rendered":"

Gr\u00e8cia<\/a>\u00a0 \u00a0 Cites a dropbox<\/a>. tag literatura grega<\/a> 88 Literatura grega.<\/a><\/p>\n

Llengua Grega. Homer<\/a>. L\u00edrica<\/a>. Drama<\/a>. \u00c8squil<\/a>. S\u00f2focles<\/a>. Eur\u00edpides<\/a>.<\/p>\n

\n

Evoluci\u00f3 de l’escriptura<\/a>: Protosina\u00edtic \u2192 Fenici \u2192 Grec (del que sortiran el llat\u00ed i el cir\u00edl\u00b7lic)<\/p>\n

\n

Homer i Hes\u00edode<\/h2>\n

(sIX – sVIII BCE) Autor a qui s’atribueixen els pomes de la Il\u00edada i l’Odissea, les obres liter\u00e0ries m\u00e9s antigues d’Europa . No hi ha dades hist\u00f2riques sobre la seva vida.\u00a0 Hi ha arguments per pensar que es tractava de la consolidaci\u00f3 de narracions orals de joglars itinerants. ( Milman Parry NewYorker<\/a>).<\/p>\n

L’acci\u00f3 se situaria a l’anomenada edat fosca (sXIII-sIX) entre les invasions mic\u00e8niques i l’\u00e8poca arcaica (2HEG0<\/a> ). Hi ha descripcions detallades de la costa j\u00f2nica (actual Turquia). El llenguatge \u00e9s una versi\u00f3 arcaica del grec j\u00f2nic amb mescles d’altres dialectes, en hex\u00e0metre dact\u00edlic.<\/p>\n

La Il\u00edada i l’Odissea<\/a><\/p>\n

Hes\u00edode (776 AC). Teogonia. Els treballs i els dies.<\/p>\n

\n

L\u00edrica<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

(sVII a sV BCE) Floreix a l’era arcaica (2HEG1<\/a>) i cl\u00e0ssica (2HEG2<\/a>). Mentre l’\u00e8pica canta els herois en un to elevat, aquesta poesia \u00e9s m\u00e9s personal, \u00edntima, sovint expressant emocions i reflexions. [Tamb\u00e9 m\u00e9s curta. Com la poesia xinesa]. Era recitada o cantada en banquets (symposium). El melic era cantat, per individus o un cor, acompanyat de lira, d’on vindria el nom) o flauta. Les elegies en hex\u00e0metre \u00e8pic.\u00a0 . Usa diversos metres, com els d’Alceu o Safo. Sovint eren ocasionals: vict\u00f2ries atl\u00e8tiques (epinikia, epinicis) [P\u00edndar era l’antecedent del Sport i el Mundo deportivo], himnes recordant els morts, triomfs (pean), ditirambes de temes diversos, cantats per cors i que acabarien donant lloc als drames, can\u00e7ons d’amor, invectives, insults als enemics.
\nAl sIII BCE, el moviment enciclop\u00e8dic d’Alexandria va establir el canon dels 9 poetes l\u00edrics:<\/p>\n

Alcman (l\u00edrica coral, s. VII aC)
\nSafo (l\u00edrica mon\u00f2dica, 630-570)
\nAlceu (l\u00edrica mon\u00f2dica, 620-580), temes pol\u00edtics
\nAnacreont (l\u00edrica mon\u00f2dica, 582-485), l’amor, la beguda
\nEstes\u00edcor (l\u00edrica coral, s. VI aC)
\n\u00cdbic (l\u00edrica coral, s. VI aC)
\nSim\u00f2nides (l\u00edrica coral, s. V aC)
\nP\u00edndar<\/a> (l\u00edrica coral, 518-438), odes epin\u00edcies cantant les vict\u00f2ries dels atletes.
\nBaqu\u00edlides (l\u00edrica coral, s. V aC)<\/p>\n

Altres<\/p>\n

Arqu\u00edloc (680-645), s\u00e0tires i invectives. Calinos, Tirteu, Mimnermo, Sol\u00f3, Jen\u00f2fanes, Sem\u00f2nides, Sim\u00f2nides.<\/p>\n

\n

Drama<\/h2>\n

(CGPT). S’estima que es van escriure un miler de trag\u00e8dies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’\u00c8squil, 7 de 120 de S\u00f2focles i 18 de 92 d’Eur\u00edpides. S’haurien escrit centenars de com\u00e8dies de les quals en sobreviuen 11 d’Arist\u00f2fanes. (Museu de les obres perdudes<\/a>). (EB) \u00c8squil presenta m\u00e9s el problema religi\u00f3s de l’home determinat per les seves accions i la intervenci\u00f3 dels d\u00e9us, davant de qui han de respondre. S\u00f2focles mant\u00e9 la mateixa ortod\u00f2xia en moral i religi\u00f3 i introdueix m\u00e9s complexitat. Els humans errant, i subjectes a l’ordre de l’univers. Eur\u00edpides ser\u00e0 m\u00e9s esc\u00e8tic quant al paper dels d\u00e9us.<\/p>\n

A les Dionis\u00edaques<\/a> els dramaturgs presentaven tres trag\u00e8dies.<\/p>\n

525 – 456 ESQUIL<\/a><\/strong><\/p>\n

(EB) Hauria pres part a la batalla de Marat\u00f3 contra els perses el 490. El 484 hauria guanyat la competici\u00f3 de les Dionis\u00edaques per primer cop. El 468 perdria davant un jove S\u00f2focles. Abans d’\u00c8squil les trag\u00e8dies tenien un sol actor, que podia fer diferents papers, contraposat al cor. \u00c8squil va introduir un segon actor, creant la possibilitat de di\u00e0leg, i va reduir el paper del cor. Tamb\u00e9 s’implicava en els decorats, vestuari i coreografia. Liter\u00e0riament fa servir un to majestu\u00f3s i met\u00e0fores que mant\u00e9 al llarg de l’obra. Moral i teol\u00f2gicament, quan un home est\u00e0 triomfant, els d\u00e9us li poden enviar m\u00e9s ambici\u00f3 propiciant l’hubris, l’exc\u00e9s i el desastre. [tema de la llibertat humana i determinisme div\u00ed) El tema de la venjan\u00e7a en la trilogia de l’orest\u00edada.<\/p>\n