{"id":3364,"date":"2024-07-30T17:28:07","date_gmt":"2024-07-30T17:28:07","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3364"},"modified":"2024-10-07T17:30:37","modified_gmt":"2024-10-07T17:30:37","slug":"literatura-grega","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/","title":{"rendered":"Literatura grega"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a>\u00a0 \u00a0 Cites a <a href=\"https:\/\/www.dropbox.com\/s\/ddmlm0p6gb43b3s\/C880Grecia.odt?dl=0\">dropbox<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/qct\/?tag=l-grega&amp;titol=Literatura%20Grega&amp;ordre=ta1\">tag literatura grega<\/a> <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/llibres-cdu\/?cdu=88&amp;nomtema=Literatura%20grega.\">88 Literatura grega.<\/a><\/p>\n<p>Llengua Grega. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#homer\">Homer<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#lirica\">L\u00edrica<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#drama\">Drama<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#esquil\">\u00c8squil<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#sofocles\">S\u00f2focles<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#euripides\">Eur\u00edpides<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\">Evoluci\u00f3 de l&#8217;escriptura<\/a>: Protosina\u00edtic \u2192 Fenici \u2192 Grec (del que sortiran el llat\u00ed i el cir\u00edl\u00b7lic)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"homer\">Homer i Hes\u00edode<\/h2>\n<p>(sIX &#8211; sVIII BCE) Autor a qui s&#8217;atribueixen els pomes de la Il\u00edada i l&#8217;Odissea, les obres liter\u00e0ries m\u00e9s antigues d&#8217;Europa . No hi ha dades hist\u00f2riques sobre la seva vida.\u00a0 Hi ha arguments per pensar que es tractava de la consolidaci\u00f3 de narracions orals de joglars itinerants. ( Milman Parry <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2021\/06\/14\/the-classicist-who-killed-homer\">NewYorker<\/a>).<\/p>\n<p>L&#8217;acci\u00f3 se situaria a l&#8217;anomenada edat fosca (sXIII-sIX) entre les invasions mic\u00e8niques i l&#8217;\u00e8poca arcaica (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG0\">2HEG0<\/a> ). Hi ha descripcions detallades de la costa j\u00f2nica (actual Turquia). El llenguatge \u00e9s una versi\u00f3 arcaica del grec j\u00f2nic amb mescles d&#8217;altres dialectes, en hex\u00e0metre dact\u00edlic.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%c2%b7liada-lodissea\/\">La Il\u00edada i l&#8217;Odissea<\/a><\/p>\n<p>Hes\u00edode (776 AC). Teogonia. Els treballs i els dies.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"lirica\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lirica-grega-arcaica\/\">L\u00edrica<\/a><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>(sVII a sV BCE) Floreix a l&#8217;era arcaica (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG1\">2HEG1<\/a>) i cl\u00e0ssica (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG2\">2HEG2<\/a>). Mentre l&#8217;\u00e8pica canta els herois en un to elevat, aquesta poesia \u00e9s m\u00e9s personal, \u00edntima, sovint expressant emocions i reflexions. [Tamb\u00e9 m\u00e9s curta. Com la poesia xinesa]. Era recitada o cantada en banquets (symposium). El melic era cantat, per individus o un cor, acompanyat de lira, d&#8217;on vindria el nom) o flauta. Les elegies en hex\u00e0metre \u00e8pic.\u00a0 . Usa diversos metres, com els d&#8217;Alceu o Safo. Sovint eren ocasionals: vict\u00f2ries atl\u00e8tiques (epinikia, epinicis) [P\u00edndar era l&#8217;antecedent del Sport i el Mundo deportivo], himnes recordant els morts, triomfs (pean), ditirambes de temes diversos, cantats per cors i que acabarien donant lloc als drames, can\u00e7ons d&#8217;amor, invectives, insults als enemics.<br \/>\nAl sIII BCE, el moviment enciclop\u00e8dic d&#8217;Alexandria va establir el canon dels 9 poetes l\u00edrics:<\/p>\n<p>Alcman (l\u00edrica coral, s. VII aC)<br \/>\nSafo (l\u00edrica mon\u00f2dica, 630-570)<br \/>\nAlceu (l\u00edrica mon\u00f2dica, 620-580), temes pol\u00edtics<br \/>\nAnacreont (l\u00edrica mon\u00f2dica, 582-485), l&#8217;amor, la beguda<br \/>\nEstes\u00edcor (l\u00edrica coral, s. VI aC)<br \/>\n\u00cdbic (l\u00edrica coral, s. VI aC)<br \/>\nSim\u00f2nides (l\u00edrica coral, s. V aC)<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pindar\/\">P\u00edndar<\/a> (l\u00edrica coral, 518-438), odes epin\u00edcies cantant les vict\u00f2ries dels atletes.<br \/>\nBaqu\u00edlides (l\u00edrica coral, s. V aC)<\/p>\n<p>Altres<\/p>\n<p>Arqu\u00edloc (680-645), s\u00e0tires i invectives. Calinos, Tirteu, Mimnermo, Sol\u00f3, Jen\u00f2fanes, Sem\u00f2nides, Sim\u00f2nides.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"drama\">Drama<\/h2>\n<p>(CGPT). S&#8217;estima que es van escriure un miler de trag\u00e8dies de les quals se n&#8217;han conservat 32, 7 de 90 d&#8217;\u00c8squil, 7 de 120 de S\u00f2focles i 18 de 92 d&#8217;Eur\u00edpides. S&#8217;haurien escrit centenars de com\u00e8dies de les quals en sobreviuen 11 d&#8217;Arist\u00f2fanes. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\">(Museu de les obres perdudes<\/a>). (EB) \u00c8squil presenta m\u00e9s el problema religi\u00f3s de l&#8217;home determinat per les seves accions i la intervenci\u00f3 dels d\u00e9us, davant de qui han de respondre. S\u00f2focles mant\u00e9 la mateixa ortod\u00f2xia en moral i religi\u00f3 i introdueix m\u00e9s complexitat. Els humans errant, i subjectes a l&#8217;ordre de l&#8217;univers. Eur\u00edpides ser\u00e0 m\u00e9s esc\u00e8tic quant al paper dels d\u00e9us.<\/p>\n<p>A les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/\">Dionis\u00edaques<\/a> els dramaturgs presentaven tres trag\u00e8dies.<\/p>\n<p><strong id=\"esquil\">525 &#8211; 456 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esquil-drames\/\">ESQUIL<\/a><\/strong><\/p>\n<p>(EB) Hauria pres part a la batalla de Marat\u00f3 contra els perses el 490. El 484 hauria guanyat la competici\u00f3 de les Dionis\u00edaques per primer cop. El 468 perdria davant un jove S\u00f2focles. Abans d&#8217;\u00c8squil les trag\u00e8dies tenien un sol actor, que podia fer diferents papers, contraposat al cor. \u00c8squil va introduir un segon actor, creant la possibilitat de di\u00e0leg, i va reduir el paper del cor. Tamb\u00e9 s&#8217;implicava en els decorats, vestuari i coreografia. Liter\u00e0riament fa servir un to majestu\u00f3s i met\u00e0fores que mant\u00e9 al llarg de l&#8217;obra. Moral i teol\u00f2gicament, quan un home est\u00e0 triomfant, els d\u00e9us li poden enviar m\u00e9s ambici\u00f3 propiciant l&#8217;hubris, l&#8217;exc\u00e9s i el desastre. [tema de la llibertat humana i determinisme div\u00ed) El tema de la venjan\u00e7a en la trilogia de l&#8217;orest\u00edada.<\/p>\n<ul>\n<li>Els Perses, 472: Humiliaci\u00f3 quan arriba a Pers\u00e8polis la not\u00edcia de la derrota de Salamina.<\/li>\n<li>Set contra Tebes, 467: part d&#8217;una trilogia, els fills d&#8217;\u00c8dip lluiten entre s\u00ed.<\/li>\n<li>Suplicants, 463. Pelasgus acull les Danaides.<\/li>\n<li>Agam\u00e9mnon, 458. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#atreuorestes\">T\u00e0ntal, Atreu, Orestes<\/a>)<\/li>\n<li>Assassinat per Climmenestra en tornar de la guerra de Troia.<\/li>\n<li>Co\u00e8fores, 458. Orestes amb Electra. venja el seu pare matant Egist i la seva mare Climmenestra, perseguit per les F\u00faries.<\/li>\n<li>Eum\u00e8nides. 458. Orestes jutjat a Atenes.<\/li>\n<li>Prometeu Encadenat, &gt; 458 desafiua Zeus que \u00e9s mostrat com un tir\u00e0. (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\">La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora<\/a>)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"sofocles\">496 &#8211; 406 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sofocles-drames\/\">S\u00d2FOCLES<\/a><\/strong><\/p>\n<p>(EB) Se sap que als 16 anys va ser escollit, pel seu f\u00edsic, habilitats atl\u00e8tiques i\u00a0 art musical, per encap\u00e7alar el cor que havia de celebrar la vict\u00f2ria a la batalla de Salamina. Va servir d&#8217;stratego sota Pericles i despr\u00e9s del desastre que va patir Atenes a Siracusa, va ser un dels proboulos encarregats de restablir l&#8217;ordre.<br \/>\nVa competir potser fins a 30 vegades a les Dionis\u00edaques, guanyant-ne 24.\u00a0 Va introduir un tercer actor. Els seus personatges tenen qualitats definides, personalitats fortes que sovint sobreestimen les seves forces, cometent errors i injust\u00edcies sobre altres que desencadenaran nous errors.\u00a0[estem determinats per la personalitat???] Els humans viuen en l&#8217;error i la foscor, per\u00f2 \u00e9s en la resist\u00e8ncia i com s&#8217;afronta i aguanta el patiment, que es retroben amb l&#8217;ordre universal de les coses i esdevenen m\u00e9s genu\u00efnament humans [com el rei Lear].<\/p>\n<ul>\n<li>Les dones de Traquis, Deianira intenta recuperar H\u00e8rcules i sense saber-ho el far\u00e0 morir amb el mantell enverinat pel centaure.<\/li>\n<li>Ant\u00edgona, que desafia Creont en voler enterrar el seu germ\u00e0 Polinices, mort en l&#8217;atac a la ciutat. Mor a la pres\u00f3, i al dona i el fill de Creont se suiciden.<\/li>\n<li>\u00c0iax, of\u00e8s per que l&#8217;armadura d&#8217;Aquil\u00b7les ha estat atorgada a Ulisses.<\/li>\n<li>Edip Rei. Mata Laios, sense saber que era el seu pare, i esposa Iocasta la seva mare. Es cegar\u00e0.<\/li>\n<li>Electra, que amb Orestes venja el seu pare Agam\u00e9mnon.<\/li>\n<li>Filoctetes, retirat a una illa amb una ferida al peu haur\u00e0 de ser recuperat pels grecs per guanyar a Troia.<\/li>\n<li>Edip a Colonos, acollit per Teseu a Colonos, i at\u00e8s per les seves filles Ant\u00edgona i Ismene.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"euripides\">480 &#8211; 406 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/euripides-drames\/\">EUR\u00cdPIDES<\/a><\/strong><\/p>\n<p>(EB) No se sap gaire de la seva vida. Es diu que tenia molta curiositat intel\u00b7lectual i conversava amb Prot\u00e0goras i Anax\u00e0goras. Arist\u00f2fanes el ridiculitzava. Els seus personatges no s\u00f3n tan grandiosos com els d&#8217;\u00c8squil o S\u00f2focles, sin\u00f3 humans m\u00e9s normals, amb els seus dubtes. Fa retrats psicol\u00f2gics penetranst, en especial a les escenes d&#8217;amor o bogeria. A les obres hi surten d\u00e9us arbitraris. Fa servir pr\u00f2legs i ep\u00edlegs per situar i tancar l&#8217;acci\u00f3. Va ser l&#8217;autor m\u00e9s popular a l&#8217;\u00e8poca helen\u00edstica.<\/p>\n<ul>\n<li>El C\u00edclop<\/li>\n<li>Alcestis<\/li>\n<li>Medea: que en ser abandonada per Jason matar\u00e0 la seva rival i els seus propis fills.<\/li>\n<li>Els fills d&#8217;H\u00e8rcules<\/li>\n<li>Hip\u00f2lit: Afrofita despitada far\u00e0 que Fedra se n&#8217;enamori i en ser rebutjada l&#8217;acusi de violaci\u00f3.<\/li>\n<li>Andr\u00f2maca<\/li>\n<li>H\u00e8cuba: l&#8217;antiga reina de Troia, ara una esclava, per venjan\u00e7a cega Polymestor i mata els seus fills.<\/li>\n<li>La follia d&#8217;H\u00e8rcules<\/li>\n<li>Les Suplicants<\/li>\n<li>I\u00f3<\/li>\n<li>Les troianes: reflecteix cokm van actuar els atenesos en capturar Melos, matant els homes i esclavitzant les dones.<\/li>\n<li>Ifig\u00e8nia a T\u00e0urida<\/li>\n<li>Electra<\/li>\n<li>Helena<\/li>\n<li>Les Fen\u00edcies<\/li>\n<li>Orestes<\/li>\n<li>Ifig\u00e8nia a \u00c0ulida<\/li>\n<li>Les Bacants: Potser l&#8217;obra mestra, Dionisos arriba a Gr\u00e8cia procedent d&#8217;\u00c0sia per introduir els seus rituals d&#8217;orgies. Es rebutjat a Tebes i el seu rei Penteu l&#8217;intenta arrestar. Dionisos el fa tornar boig i anar a la muntanya on les dones de Tebes, la seva mare inclosa, el desmembraran.<\/li>\n<li>Resos<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>450 &#8211; 388 Arist\u00f2fanes<\/strong><\/p>\n<p>Tot i que les trames no siguin molt s\u00f2lides, 2500 despr\u00e9s se segueix representant, pels di\u00e0legs brillants, imaginaci\u00f3 i la divertida par\u00f2dia com quan se&#8217;n riu d&#8217;Eur\u00edpides.<\/p>\n<p>Els n\u00favols, els ocells, Lis\u00edstrata, les dones de Thesmophoria (on critica la misog\u00ednia d&#8217;Eur\u00edpides), les granotes.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Prosa filos\u00f2fica i Hist\u00f2ria<\/h2>\n<p>Thales, Anaximandre, Dem\u00f2cirt, Her\u00e0clit. Plat\u00f3, Arist\u00f2til<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-a-lantiguetat-i-edat-mitjana\/\">Hist\u00f2ria<\/a>,\u00a0Herodot (-484 -425), Guerres Perses. Tucidides (-472 -400) Guerres del Pelopon\u00e8s.<\/p>\n<p>Cal\u00edmac.\u00a0Apol\u00b7loni de Rodes.\u00a0Longinus, sobre el sublim<\/p>\n<p>Ateneu de Naucratis. El sopar dels Erudits. sIII CE<\/p>\n<hr \/>\n<p>Despr\u00e9s<\/p>\n<p>Bizanci<\/p>\n<p>Recuperaci\u00f3 del llenguatge despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Kavafis, Odisseus Elytis<\/p>\n<hr \/>\n<p>Introducci\u00f3 a la Teresa i la Maria en el viatge de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2005\/\">2005<\/a><\/p>\n<p>I tamb\u00e9 ho han estat per les formes de la lirica grega, on per primera vegada es canten sentiments personals. Totes les generacions de poetes d&#8217;europa s&#8217;han inspirat en els cl\u00e1ssics grecs i llatins. A Catalunya, quan sota les diferents dictadures que hem patit s&#8217;intentava tornar a aixecar la nostra llengua, \u00e9s a Gr\u00e8cia on mir\u00e1vem; aix\u00ed el noucentisme treball\u00e0 per traduir al catal\u00e0 aquests cl\u00e0ssics. En els moments m\u00e9s durs de la dictadura de Franco, patint la barbarie feixista, \u00e9s l&#8217;ideal de Gr\u00e8cia que enyor\u00e0vem i \u00e9s aquesta enyoran\u00e7a la que inspira les Elegies de Bierville de Carles Riba, que\u00a0comencen evocant el cap S\u00fanion, per on comen\u00e7arem el nostre viatge.\u00a0A continuaci\u00f3 teniu una introducci\u00f3 a Homer i un resum dels cants de la lliada i l&#8217;Odissea, que vaig llegir, per primera vegada a l&#8217;adolesc\u00e8ncia, i que vaig rellegir cap als trenta anys, prenent notes i passant-les al vell ordinador que tenia, hi ha un enlla\u00e7 a la meva selecci\u00f3 de cites. Despr\u00e9s v\u00e9nen les notes sobre L\u00edrica arcaica, tamb\u00e9 amb cites, aquest cop, per desgr\u00e0cia, no tenim cap traducci\u00f3 en catal\u00e0 i el que hi trobareu s\u00f3n les meves traduccions improvisades del castell\u00e0, finalment l&#8217;elegia segona de Carles Riba.<\/p>\n<p>Quan parlavem dels mites grecs intent\u00e0vem pensar en el &#8220;moment inicial&#8221; de la religi\u00f3, i evoc\u00e0vem l&#8217;angoixa o plenitud en qu\u00e8 es pot trobar l&#8217;home quan es veu depassat per tot arreu, per l&#8217;origen i per la fi, i pel que l&#8217;envolta. Hi ha una altra pregunta, que mai arriba a tenir una bona resposta i que \u00e9s la del sofriment hum\u00e0. Perqu\u00e8 hi ha tant de dolor i tant de sofriment? \u00c9s absurd? \u00c9s merescut? Les religions han intentat donar alguna resposta, com pot ser la del pecat original en el cas del cristianisme. Potser no n&#8217;hi ha cap, d&#8217;explicaci\u00f3, per\u00f2 un dels intents m\u00e9s profunds i alhora m\u00e9s bells de pensar el problema \u00e9s el de la trag\u00e8dia grega.<\/p>\n<p>Hem de tornar per un moment als d\u00e9us i els mites. \u00c9s que potser els d\u00e9us olimpics es poden comportar arbitr\u00e0riament? No, ells tamb\u00e9 estan sotmesos a la necessitat, el dest\u00ed. I aquest s&#8217;ent\u00e9n amb la figura d&#8217;unes deesses, les moires, a les quals tothom, d\u00e9us i homes hi estan sotmesos. N&#8217;hi ha tres, Clotho, que fa anar una filosa d&#8217;on en sur el fil que \u00e9s la vida de la persona, Lachesis que en mesura la longitud amb una vara per determinar el temps que \u00e9s atorgat a cada persona, i finalment Atropos, que tallar\u00e0 el fil quan se suposa que hem de morir. Les moires no deixen passar cap ofensa contra la pietat religiosa o contra l&#8217;ordre del cosmos. Tot exc\u00e9s d&#8217;ambici\u00f3 o de poder ser\u00e0 castigat per les terribles Erinnies, o F\u00faries, tres deesses que tenen serps per cabells.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, tothom est\u00e1 sotm\u00e8s a la necessitat, al desti, per\u00f2 aquest, com es determina, est\u00e0 escrit en algun lloc? La visi\u00f3 que trobem a les trag\u00e8dies gregues \u00e9s, d&#8217;una banda, que el dest\u00ed es deu al propi car\u00e0cter, i que aquest sovint fa que l&#8217;home cometi l&#8217;error de ser excessivament ambici\u00f3s, o venjatiu, o poc compassiu. Seria el cas de Xerxes que en &#8220;Els Perses&#8221; d&#8217;Esquil creu que vencer\u00e0 en la batalla dominant les forces del mar. O de Creont, a l&#8217;Antigona&#8221; de S\u00f3focles, que oblida el deure familiar de germ\u00e0 quan refusa que siguin enterrats els seus germans que atacaven Tebes. Com m\u00e9s altes siguin les qualitats del personatge, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que confii excessivament en elles i caigui en l&#8217;error d&#8217;excedir la mesura i els l\u00edmits. Aquest error era designat per l&#8217;expressi\u00f3 hybris. La trag\u00e8dia ens mostra com<\/p>\n<p>els personatges s\u00f3n victimes de la seva pr\u00f2pia manera de ser, tot i que no sempre queda clar quin \u00e9s l&#8217;exc\u00e9s com\u00e8s. A vegades inevitablement han d&#8217;afrontar un desti, com Orestes, que ha de venjar crims anteriors i que despr\u00e8s haur\u00e0 de patir la venjan\u00e7a ell mateix. Notem per\u00f2 que \u00e9s una noci\u00f3 molt diferent a la de &#8220;culpa i castig&#8221;. Sempre assistim a alg\u00fa que pateix adversitats i que mant\u00e9 les seves virtuts en elles malgrat el sofriment, virtuts que a vegades hauran estat les mateixes que li hauran fet cometre l&#8217;error que ha desencadenat la venjan\u00e7a de les Erinnies Les representacions de trag\u00e8dies van ser molt populars a Gr\u00e8cia, se celebraven concursos en honor a Dionisos (les festes Dionisiaques) en qu\u00e8 els autors competien entre ells. S&#8217;han perdut la majoria de les obres. Ens queden set trag\u00e8dies d&#8217;Esquil (525-456), set de S\u00f3focles (496-406) i una vintena d&#8217;Euripides.<\/p>\n<p>Esquil posa l&#8217;accent en l&#8217;ordre cosmic i religi\u00f3s mentre que Euripides dibuixa els personatges d&#8217;una maneram\u00e9s realista. S\u00f2focles \u00e9s potser qui assoleix un equilibri m mostrar uns personatges que, tot i sotmesos a un dest\u00ed terrible, conserven les seves virtuts i en la derrota, presenten sempre certa grandesa moral. Potser per aix\u00f2 H\u00f6lderlin va escriure aquests versos que li s\u00f3n dedicats:<\/p>\n<p>Sophokles: Viele versuchten umsonst das Freudigste freudig zu sagen Hier erspricht endlich es mir, hier in der Trauer sich aus \/<br \/>\nMolts han provat en va de dir el m\u00e9s joi\u00f3s en la joia; ara a l&#8217;\u00faltim aqui se&#8217;m manifesta en el dol<\/p>\n<p>Potser aqui s&#8217;expressa el tipus d&#8217;alegria que queda per l&#8217;ess\u00e8ncia del car\u00e0cter d&#8217;un personatge, per la seva bellesa moral m\u00e9s que no pas per si t\u00e9 m\u00e9s o menys sort en la trama de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Aquest car\u00e1cter &#8220;exemplar&#8221;, en el sentit de mostrar la bellesa moral, \u00e9s el que Arist\u00f2til analitza com a funci\u00f3 de la trag\u00e8dia. La hist\u00f3ria descriuria les coses tal com han passat exactament, i aixo faria que la seq\u00fc\u00e8ncia de fets sovint sigui confosa, no sempre es pot veure b\u00e9 que els efectes siguin resultat de les causes principals ja que aquestes queden difoses per la pres\u00e8ncia de molts factors secundaris. La creaci\u00f3 po\u00e8tica de la trag\u00e8dia ens mostra els personatges tal com haurien de ser, dibuixant clarament que el dest\u00ed dep\u00e8n de manera inevitable del car\u00e0cter. [De la mateixa manera que sovint un bon retrat fotogr\u00e0fic consisteix en treure de la foto tot all\u00f2 que no \u00e9s essencial, eliminar detalls del fons que l&#8217;\u00fanic que fan \u00e9s distreure]. Segons Arist\u00f2til la funci\u00f3 de la trag\u00e8dia seria la catarsi, que etimol\u00f2gicament vol dir &#8220;buidar&#8221;, &#8220;evacuar&#8221;, referint-se a purgar els humors malignes. La trag\u00e8dia ens presenta situacions extremes que dif\u00edcilment podr\u00edem experimentar en les nostres vides, i ens exposa a sentiments de tristesa, por, compassi\u00f3 i temor. [Segurament no \u00e9s gaire diferent del que passa quan veiem una bona pel\u00b7l\u00edcula sentimental i fem una bona plorada.] Aquestes emocions tenen el m\u00e9s gran efecte quan passen de manera inesperada i alhora com a conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;un antecedent. \u00c9s aix\u00ed com hi ha els &#8216;descobriments&#8217; [retrobar el pare o germ\u00e0 perdut, una her\u00e8ncia) o els canvis de fortuna&#8217;, el canvi de fortuna a desgr\u00e0cia o l&#8217;invers.<\/p>\n<p>Aprofitant les meves velles lectures aqui teniu p\u00e0gines sobre Esquil, amb un resum de cadascuna de les set trag\u00e8dies, Prometeu, Set contra Tebes, els Perses, Agamemnon, Co\u00e8fores, Les suplicants, Les Eumenides i S\u00f3focles, Dones de Traquis, Aiax, Antigona, Edip rei, Electra, Filoctetes, Edip a Colonos. Em falten les d&#8217;Euripides.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gr\u00e8cia\u00a0 \u00a0 Cites a dropbox. tag literatura grega 88 Literatura grega. Llengua Grega. Homer. L\u00edrica. Drama. \u00c8squil. S\u00f2focles. Eur\u00edpides. Evoluci\u00f3 de l&#8217;escriptura: Protosina\u00edtic \u2192 Fenici \u2192 Grec (del que sortiran el llat\u00ed i el cir\u00edl\u00b7lic) Homer i Hes\u00edode (sIX &#8211; sVIII BCE) Autor a qui s&#8217;atribueixen els pomes de la Il\u00edada i l&#8217;Odissea, les obres &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Literatura grega&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[199],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3364"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3364"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3364\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3364"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3364"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3364"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3364"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3364"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}