{"id":3393,"date":"2024-09-13T11:53:39","date_gmt":"2024-09-13T11:53:39","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3393"},"modified":"2025-12-19T11:12:59","modified_gmt":"2025-12-19T11:12:59","slug":"motivacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/","title":{"rendered":"Motivaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a>\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell i xarxa neuronal<\/a>\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/qct\/?tag=motivacio\">Motivaci\u00f3<\/a> vs <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-patiment-normal\/\">patiment<\/a>]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#definicions\">Definicions<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#components\">Components<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#tipus\">Tipus<\/a> (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#maslow\">Maslow<\/a>). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#teories\">Teories<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#acrasia\">Discussi\u00f3<\/a>, Acr\u00e0sia, Llibertat.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"definicions\">Definicions<\/h2>\n<p>(P) Schopenhauer deia que la motivaci\u00f3 era la causalitat vista des de dins.<\/p>\n<p>[Notem que emoci\u00f3, motivaci\u00f3 i motiu tenen la mateixa etimologia del llat\u00ed movere. \u00b4&#8221;Emoci\u00f3&#8221; potser es refereix al que ens mou des de fora, la nostra reacci\u00f3 a una cosa que ens passa, mentre que motiu o motivaci\u00f3 seria el que ens mou des de dins. Motiu \u00e9s el que explica el que fem, l&#8217;objectiu de la nostra conducta&#8221;.]<\/p>\n<p>(WK) &#8220;\u00e9s un estat intern que indueix els individus a emprendre una conducta orientada a un objectiu&#8221;. &#8220;La motivaci\u00f3 neix de les experi\u00e8ncies anteriors, de la creen\u00e7a o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca.&#8221;<\/p>\n<p>La satisfacci\u00f3 de la necessitat o impuls resulta en una experi\u00e8ncia gratificant (Psicologia, afectivitat, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#homeostasiplaer\">home\u00f2stasi i plaer<\/a>) o frustrant. La satisfacci\u00f3 sovint no \u00e9s permanent (Satisfacci\u00f3 i plaers, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-plaers\/#estudiquestions\">Adaptaci\u00f3 hed\u00f2nica<\/a>),\u00a0 i resulta en un cicle (amor i desig, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/#cicle\">cicle<\/a>) de desig, frustraci\u00f3\/satisfacci\u00f3, desinter\u00e8s i nou desig insatisfet.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"components\">Components i estadis<\/h2>\n<p>Components<\/p>\n<ul>\n<li>Direcci\u00f3: [l&#8217;objectiu de la conducta, &#8220;descansar a les vacances&#8221;, &#8220;anar a ballar&#8221;]<\/li>\n<li>Energia o intensitat<\/li>\n<li>Persist\u00e8ncia<\/li>\n<\/ul>\n<p>Estadis<\/p>\n<ul>\n<li>definir l&#8217;objectiu<\/li>\n<li>esfor\u00e7os per arribar-hi<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"tipus\">Tipus<\/h2>\n<p><strong>Prim\u00e0ria (biol\u00f2gica) \/ Secund\u00e0ria (cognitiva)<\/strong><\/p>\n<p><strong>Motius primaris o biol\u00f2gics<\/strong>: La satisfacci\u00f3 de necessitats de l&#8217;organisme, gana, set, excreci\u00f3, rep\u00f2s, refugi, sexe. (Emocions <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#dolor\">Dolor<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#plaer\">Plaer<\/a>). Desencadenen conductes instintives.\u00a0 (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#conducta\">Conducta<\/a>\u00a0 animal).<br \/>\n(P) Young i Cattell tenen a la llista de motius primaris la curiositat, el joc i l&#8217;instint social. La relaci\u00f3 entre l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#homeostasiplaer\">home\u00f2stasi<\/a> de l&#8217;organisme i l&#8217;impuls a actuar no \u00e9s directa. Es pot tenir l&#8217;impuls de menjar sense contraccions g\u00e0striques.<\/p>\n<p><strong>Motius secundaris o cognitius<\/strong>: Sentiments de pertinen\u00e7a, ser valorat (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">\u00e9sser a trav\u00e9s dels altres<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-necessitat-de-ser-atractiu\/\">la necessitat de ser atractiu<\/a>), autorealitzaci\u00f3, contribuir a crear un m\u00f3n m\u00e9s just.<br \/>\n(P) Actitud: Allport (1935) en parla com &#8220;un estat de disposici\u00f3 nerviosa i mental, organitzada a trav\u00e9s de l&#8217;experi\u00e8ncia, que influeixi din\u00e0mica o direccionalment en els respostes que un individu d\u00f3na als objectes i situacions&#8221; en qu\u00e8 es troba. Maslow (1943) i la pir\u00e0mide de necessitats.<br \/>\nAssolir fites: Zeigarnik (1927) i Ovsiankina (1928) i Tamara Dembo, del laboratori de Kurt Lewin, van fer experiments que van demostrar la tend\u00e8ncia a completar tasques, identificant nivells d&#8217;aspiraci\u00f3 (Anspruchniveau).\u00a0 McClelland (1961) introdueix el <em>achievement motivation<\/em> al qual atribueix el desenvolupament dels pobles.<br \/>\n[En el subjecte subsimb\u00f2lic hi havia senyals simples com el plaer, el dolor, el desig sexual o la gana, que desencadenaven una pauta de conducta destinada a satisfer aquesta necessitat. Ara la situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa perqu\u00e8 abans de la resposta autom\u00e0tica s&#8217;hi interposa la concepci\u00f3 del m\u00f3n i la meva situaci\u00f3 en ell. Hi ha un estat inestable del subjecte amb intervenci\u00f3 de processos cognoscitius (H2300, H2720) que genera una conducta (H2800).<\/p>\n<p>[Veig que duc a terme s\u00e8ries encaixades d&#8217;accions a les quals hi haur\u00e0 associats sentiments de satisfacci\u00f3 i frustraci\u00f3. Veig [associaci\u00f3 subsimb\u00f2lica] que en les meves accions hi interv\u00e9 el reconeixement de l&#8217;altre (Hegel), els objectius que em proposo estan mediatitzats per missatges culturals publicitaris, etc. Aix\u00f2 explica que apareguin les seg\u00fcents necessitats secund\u00e0ries (P 509):<\/p>\n<ul>\n<li>curiositat, informaci\u00f3 i saber, comprendre el m\u00f3n.<\/li>\n<li>acomplir objectius, tenir un sentit al conjunt de la vida.<\/li>\n<li>afecte i pertinen\u00e7a a un grup, reconeixement, social, comunicaci\u00f3. (En les relacions interpersonals hi haur\u00e0 superioritat \/ inferioritat, competici\u00f3 \/ cooperaci\u00f3 (Erikson).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Desmotivaci\u00f3 i acr\u00e0sia<\/strong><br \/>\nLa desmotivaci\u00f3 \u00e9s la manca d&#8217;inter\u00e8s o apatia. (Acedia en in context religi\u00f3s), quan res ens interessa. Relacionat amb la depressi\u00f3, o amb amb expectatives tan altes que sabem que no val la pena intentar aconseguir-les.<br \/>\nL&#8217;acr\u00e0sia \u00e9s quan en principi s\u00ed que sabem qu\u00e8 voldr\u00edem aconseguir, per exemple, dur una vida m\u00e9s ordenada, fer m\u00e9s esport, per\u00f2 som incapa\u00e7os de dur-ho a terme.\u00a0 Ha estat objecte de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#acrasia\">discussi\u00f3<\/a> a filosofia.<\/p>\n<div id=\"Maslow\">\n<p><strong id=\"maslow\">Pir\u00e0mide de Maslow<\/strong><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/maslow.jpg\" width=\"800\" height=\"556\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Fisiologia: respiraci\u00f3, alimentaci\u00f3, descans, sexe, home\u00f2stasi<\/li>\n<li>Seguretat: seguretat f\u00edsica, ocupaci\u00f3, recursos, moral, familiar, salut, propietat privada<\/li>\n<li>Amistat, afecte, intimitat sexual<\/li>\n<li>Autoreconeixement, confian\u00e7a, respecte, \u00e8xit<\/li>\n<li>Autorealitzaci\u00f3: moralitat, creativitat, acceptaci\u00f3 de fets, resoluci\u00f3 de problemes [contemplaci\u00f3]<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<p>Tamb\u00e9:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Intr\u00ednsec\/extr\u00ednsec<\/strong>: [Segons si respon a projectes personals], o a factors exteriors tals com premis o amenaces de c\u00e0stig.<\/li>\n<li><strong>Conscient\/inconscient<\/strong> (Racional\/irracional): Hi pot haver motius dels quals no som conscients, creences o desitjos on confessats, pors o traumes, conflictes no resolts.<\/li>\n<li>Curt o llarg termini<\/li>\n<li>Egoista\/altruista<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"teories\">Teories<\/h2>\n<p><strong>Instints<\/strong>. McDougall, 1908. Els individus tindrien un [repertori] d&#8217;instints innats que es s&#8217;activarien en la pres\u00e8ncia d&#8217;un est\u00edmul exterior. Els intents d&#8217;explicar la conducta van donar lloc a llistes de desenes d&#8217;instints.<\/p>\n<p><strong id=\"Freud\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#freud\">Freud<\/a> i psicoan\u00e0lisi<\/strong>. 1915. [A m\u00e9s de satisfer les necessitats b\u00e0siques], els humans tindrien uns instints innates que influencien les emocions i pensaments. Els instints de vida, Eros, s\u00f3n el desig sexual i l&#8217;autopreservaci\u00f3\u00b4, els de mort, Thanatos, l&#8217;agressivitat i destrucci\u00f3 [vista <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-mal\/\">la crueltat<\/a> innecess\u00e0ria dels humans, que no es pot explicar en termes de superviv\u00e8ncia, potser Freud tenia fonaments per assenyalar el Thanatos]. A l&#8217;hora de determinar l&#8217;acci\u00f3, el \u00b7principi del plaer, la libido, \u00e9s la for\u00e7a inconscient de l&#8217;ID, que \u00e9s regulat pel principi de realitat de l&#8217;Ego, segons el que realment \u00e9s possible assolir i tenint en compte les normes socials i morals de la societat del superego. Bona part de la motivaci\u00f3 seria inconscient, amb desigs i pors que s\u00f3n reprimits i no arriben a la consci\u00e8ncia. [tamb\u00e9 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fenomenologia-de-lesperit-hegel\/#conscienciadissortada\">La Consci\u00e8ncia dissortada<\/a> de Hegel].<br \/>\nEl conflicte entre les pulsions prim\u00e0ries i les restriccions del que \u00e9s possible (ego) o acceptable (superego) donen lloc a uns mecanismes d&#8217;adaptaci\u00f3 (Psicologia Avui):<\/p>\n<ul>\n<li>Sublimaci\u00f3: desviaci\u00f3 de les pulsacions sexuals o agressives cap a fins superiors que presenten un cert valor social, la creaci\u00f3 art\u00edstica o treball intel\u00b7lectual.<\/li>\n<li>Fantasia: es trasllada una pulsi\u00f3 reprimida al pla imaginari &#8220;per tal de satisfer-la, simb\u00f2licament, per mitj\u00e0 de la creaci\u00f3 d&#8217;imatges que poden ser di\u00fcrnes (cf. joc, m\u00e9s o menys conscients, o nocturnes en el cas del somni.<\/li>\n<li>Despla\u00e7ament de l&#8217;objecte de la pulsi\u00f3 cap a un substitut. Es el cas del nen que xuma el dit en lloc del pit, o de qui fa bronques a casa perqu\u00e8 no les pot fer a la feina.<\/li>\n<li>Projecci\u00f3 d&#8217;un mateix en altres persones. [quan volem que els fills realitzin el que no hem pogut fer nosaltres] Quan un subjecte deprimit acusa els que l&#8217;envolten d&#8217;estar de mal humor.<\/li>\n<li>Substituci\u00f3: es compensa una frustraci\u00f3 amb un comportament que en redueixi la tensi\u00f3, per exemple la masturbaci\u00f3.<\/li>\n<li>Regressi\u00f3: es torna a una etapa del desenvolupament ps\u00edquic ja superada. L&#8217;enuresi (incontin\u00e8ncia d&#8217;orina) d&#8217;un nen que ha tingut un germ\u00e0 petit.<\/li>\n<li>Repressi\u00f3. Els conflictes acaben sovint amb la repressi\u00f3 de les pulsions (sota criteris del jo -el conscient- i superjo -conjunt de normes morals).<\/li>\n<\/ul>\n<p>(A partir de 1960 la seva teoria deixa de ser acceptada majorit\u00e0riament)<\/p>\n<p><strong>Homeostasi<\/strong>. Cannon, 1932, The Wisdom of the body. Quan es produeix un desequilibri o deprivaci\u00f3 de l&#8217;estat del subjecte, aquest actua per corregir-lo. Tenim: deprivaci\u00f3 \u2192 necessitat \u2192 impuls (drive) \u2192 estructura regulativa \u2192 desig (conducta apetitiva) \u2192 acci\u00f3 (conducta consumat\u00f2ria) \u2192 reequilibri que disminueix l&#8217;impuls i d\u00f3na una sensaci\u00f3 de gratificaci\u00f3. (La teoria de reducci\u00f3 de l&#8217;impuls es deu a Hull) . Quan el subjecte avalua la difer\u00e8ncia entre el que \u00e9s i el que podria ser, es produeix una &#8220;disson\u00e0ncia&#8221; que seria la clau de la motivaci\u00f3. [\u00c9s un dels trets m\u00e9s importants de la condici\u00f3 humana: gr\u00e0cies a la imaginaci\u00f3, interactuem amb la realitat possible, no nom\u00e9s amb la realitat present. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-insatisfaccio-per-expectatives-frustrades\/\">Insatisfacci\u00f3 per expectatives frustrades<\/a> i els micos que ja no volen cogombres quan han vist els pl\u00e0tans).<br \/>\nL&#8217;autoregulaci\u00f3 \u00e9s proposada per autors tan diversos com Thornsdike, Hull, Miller, Tolman, K\u00f6hler, Lewin o piaget.<\/p>\n<p><strong>Incentius<\/strong>. Young (1961) va fer experiments matisant la simple regulaci\u00f3 homeost\u00e0tica, podem menjar pel plaer de fer-ho [aix\u00f2 es pot explicar pels instints i la teoria de l&#8217;evoluci\u00f3. Com a resultat d&#8217;aquesta estem programats a buscar sucre; per aix\u00f2 els habitants de Hawai es tornen obesos quan tenen acc\u00e9s a una dieta rica en greixos] i, per exemple, la car\u00e8ncia de vitamines no condueix a cercar aliments amb vitamines.<\/p>\n<p><strong>Cognoscitiva<\/strong>. [Imaginar una realitat millor i anar-hi]. Alfred Fouill\u00e9 (1890) parlava d&#8217;idees for\u00e7a, &#8220;el que pot ser&#8221;. Festinger (1957) assenyala que de la mateixa manera que la gana motiva, la disson\u00e0ncia cognitiva [entre el que \u00e9s i el que podria ser] d\u00f3na lloc a una activitat orientada a eliminar aquesta disson\u00e0ncia [altra vegada l&#8217;esperan\u00e7a de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\">Pandora<\/a>].<\/p>\n<p><strong>Human\u00edstica<\/strong>.<br \/>\nAllport (1937). Tot i que els motius inicialment poden estar basats en necessitats biol\u00f2giques o experi\u00e8ncies de la infantesa, com pretendria Freud, despr\u00e9s poden esdevenir &#8220;funcionalment independents&#8221; d&#8217;aquest origen i estar definits pels valors i prop\u00f2sits conscients de l&#8217;individu. remarca que cada individu \u00e9s \u00fanic, contraposant-ho als instints biol\u00f2gics o psicoanal\u00edtics universals. T\u00e9 una personalitat d&#8217;acord amb les seves experi\u00e8ncies, valors i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionstemperament\">trets de la personalitat<\/a>. Els individus madurs acabarien orientant la vida a la realitzaci\u00f3 i creixement personal.<br \/>\nMaslow (1943) amb ordena la motivaci\u00f3 des dels motius m\u00e9s b\u00e0sics als superiors, fisiologia, Seguretat, Amor i pertinen\u00e7a, reconeixement, autorealitzaci\u00f3, remarcant que fins que no se satisf\u00e0 un nivell no plantegem el seg\u00fcent. Herzberg ho aplica als llocs de treball. Hi ha unes necessitats b\u00e0siques a cobrir, higiene i seguretat, salari i despr\u00e9s motivaci\u00f3 de reconeixement de la tasca i autorealitzaci\u00f3 en la feina.<\/p>\n<p><strong>Motivaci\u00f3, c\u00e0stig i est\u00edmul<\/strong><br \/>\n[el garrot i la pastanaga] (P) El c\u00e0stig modifica la conducta aplicant un est\u00edmul dolor\u00f3s. L&#8217;efecte no \u00e9s proporcional a la intensitat de l&#8217;est\u00edmul aversiu. Per exemple, la reprimenda privada obt\u00e9 millors resultats que el sarcasme p\u00fablic [el mal ja est\u00e0 fet]. Hurlock (1925) en un experiment amb nens fent sumes va observar que el grup lloat millorava un 20%, el censurat un 14%, i l&#8217;ignorat un 11%.<\/p>\n<p><strong id=\"frustracioagressio\">Frustraci\u00f3 i agressi\u00f3<\/strong><br \/>\nQuan no podem assolir l&#8217;objectiu, ja sia per limitacions pr\u00f2pies o per circumst\u00e0ncies externes es d\u00f3na una frustraci\u00f3. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-ira\/\">Ira<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-tristesa\/\">Tristesa<\/a>). Dollard i Miller (1939) van proposar la teoria que la resposta a la frustraci\u00f3 \u00e9s una agressi\u00f3, f\u00edsica o verbal, a altres persones o cap a un mateix. [jo 1982-1999]. Howland i Dollard (1940) van correlacionar els \u00edndexs de preu del cot\u00f3 i els linxaments a negres. Davant d&#8217;una agressi\u00f3, haur\u00edem d&#8217;identificar a quina frustraci\u00f3 correspon, i si es tracta d&#8217;eliminar un obstacle o de descarregar una tensi\u00f3 emocional. Quan no es pot actuar directament sobre la causa de la frustraci\u00f3, sigui perqu\u00e8 no \u00e9s socialment acceptable o perqu\u00e8 seria perill\u00f3s, aquesta es despla\u00e7a cap a un altre objectiu.\u00a0 Per exemple, si no podem actuar sobre el nostre cap a la feina, podem vessar el mal humor a la fam\u00edlia.<br \/>\nLa resposta a la frustraci\u00f3 tamb\u00e9 pot ser la retirada o estudiar la soluci\u00f3 al problema. [el caiac punxat a Eindhoven].<br \/>\n[La resposta a la frustraci\u00f3, orientada a buscar un culpable a qui agredir tamb\u00e9 podria ser l&#8217;explicaci\u00f3 a la tend\u00e8ncia a formular o seguir teories conspirat\u00f2ries com a explicaci\u00f3 dels nostres mals, tals com Qnon o els Incels o de l&#8217;increment d&#8217;atacs amb armes o ganivets. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#programatsperodiar\">Programats per odiar<\/a>?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"acrasia\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Cicle i insatisfacci\u00f3<\/strong><br \/>\nLa satisfacci\u00f3 de la necessitat o impuls resulta en una experi\u00e8ncia gratificant (Psicologia, afectivitat, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#homeostasiplaer\">home\u00f2stasi i plaer<\/a>) o frustrant. La satisfacci\u00f3 sovint no \u00e9s permanent (Satisfacci\u00f3 i plaers, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-plaers\/#estudiquestions\">Adaptaci\u00f3 hed\u00f2nica<\/a>),\u00a0 i resulta en un cicle (amor i desig, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/#cicle\">cicle<\/a>) de desig, frustraci\u00f3\/satisfacci\u00f3, desinter\u00e8s i nou desig insatisfet.\u2192<br \/>\n[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/indiferencia-llibertat\/\">Indifer\u00e8ncia, llibertat<\/a>]<\/p>\n<p><strong>Acr\u00e0sia<\/strong><br \/>\nEl problema de la feblesa de la voluntat (&#8220;weakness of will&#8221;) o acr\u00e0sia. Hi ha ocasions en que sabem quina \u00e9s l&#8217;opci\u00f3 racional i moralment millor per\u00f2 en canvi en triem una altra. [per exemple, anar a dormir d&#8217;hora per llevar-nos descansats l&#8217;endem\u00e0]. Com s&#8217;explica que conscientment elegim l&#8217;opci\u00f3 menys bona? Arist\u00f2til parlava d&#8217;acr\u00e0sia com a manca de control, o quan els desigs i les emocions dominen la ra\u00f3. Al s20, Donald Davidson ha estudiat com motius contradictoris poden dur a accions en contra del que pensem que \u00e9s millor. [\u00bfo \u00e9s que potser ens movem sempre per emocions i la ra\u00f3 els \u00e9s subordinada, tal com deia Hume? \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#filosofialiteratura\">Emocions a la filosofia i literatura<\/a> ]<\/p>\n<p><strong id=\"llibertat\">Llibertat i determinisme<\/strong><br \/>\n(P)Pinillos remarca que el tractament de la motivaci\u00f3 en la psicologia suposa que els actes humans s\u00f3n necessaris. Costa encaixar-hi la llibertat i la responsabilitat. La teoria de la decisi\u00f3 s&#8217;ha comen\u00e7at a estudiar m\u00e9s en el context de la cibern\u00e8tica. Skinner dir\u00e0 que parlem de llibertat quan ignorem els determinants.<br \/>\n[L&#8217;antropologia subjacent a la moral pressuposa un \u00e9sser lliure que pren decisions de les quals n&#8217;\u00e9s responsable. Un model antropol\u00f2gic que consisteixi en un repertori d&#8217;instints que s&#8217;activen davant d&#8217;un est\u00edmul determinat no \u00e9s compatible. Els models human\u00edstics d&#8217;Allport o Maslow, en que a mesura que tenim cobertes les necessitats b\u00e0siques la conducta es defineix per motius d&#8217;autorealitzaci\u00f3 i integraci\u00f3 s\u00ed que hi encaixen]. [El que salva la condici\u00f3 humana del determinisme de la f\u00edsica no \u00e9s l&#8217;indeterminisme, sin\u00f3 la determinaci\u00f3 interna (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat i determinisme<\/a>)]<br \/>\n[Les necessitats secund\u00e0ries, \u00e9sser reconegut per als altres\u00a0 i tenir un prop\u00f2sit, s\u00f3n indicis de la identitat complexa, el que en podr\u00edem dir sistema que obeeix a una causalitat interna complexa, que t\u00e9 uns projectes, una imatge de si mateix i una percepci\u00f3 de la imatges que els altres tenen de mi. Jo existeixo en la mesura que s\u00f3c reconegut pels altres i aquests m&#8217;assignen un estatus. Per exemple, si els altres m&#8217;ignoren, que em distingeix d&#8217;una pedra, funcionalment? A part dels meus processos interns, jo no funciono, no s\u00f3c usat com a home. En canvi, un totem, un tros de fusta, pot ser usat com a divinitat.].<\/p>\n<p>[<strong>La conducta<br \/>\n<\/strong>I la manera de satisfer les necessitats t\u00e9 diferents nivells:<\/p>\n<ul>\n<li>els instints [programaci\u00f3 fixa gen\u00e8tica]<\/li>\n<li>la conducta apresa, condicionament<\/li>\n<li>la conducta creada, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#pensament\">pensament i soluci\u00f3 de problemes<\/a>\u00a0 ]<\/li>\n<\/ul>\n<p>[<strong>Somniar, la motivaci\u00f3 artificial<\/strong><\/p>\n<p>La pir\u00e0mide de Maslow ens presenta les necessitats naturals, de les biol\u00f2giques a les human\u00edstiques. Per\u00f2 la nostra capacitat d&#8217;imaginar i somniar ens presenta futurs possibles i desitjables que poden anar m\u00e9s enll\u00e0.\u00a0 Aix\u00f2 potser ens fa perseguir impossibles que ens faran infeli\u00e7os.]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/irqs-de-la-conducta-humana\/\"><strong>Les prioritats en la conducta, com les irqs dels ordinadors.<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Que ens fa sortir del llit cada dia el mat\u00ed en lloc de suicidar-nos? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cansament-vital\/\">Fe de vida \/ cansament vital<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-curta-vida-dels-efemeropters-el-riu-tisza\/\">Tisza<\/a>)<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana\u00a0 \u00a0\u00a0El cos hum\u00e0\u00a0\u00a0Cervell i xarxa neuronal\u00a0\u00a0Psicologia\u00a0 \u00a0[Motivaci\u00f3 vs patiment] Definicions. Components. Tipus (Maslow). Teories. Discussi\u00f3, Acr\u00e0sia, Llibertat. Definicions (P) Schopenhauer deia que la motivaci\u00f3 era la causalitat vista des de dins. [Notem que emoci\u00f3, motivaci\u00f3 i motiu tenen la mateixa etimologia del llat\u00ed movere. \u00b4&#8221;Emoci\u00f3&#8221; potser es refereix al que ens mou &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Motivaci\u00f3&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3393"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3393"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3393\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3393"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3393"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3393"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3393"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3393"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}