{"id":3396,"date":"2024-09-18T18:25:24","date_gmt":"2024-09-18T18:25:24","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3396"},"modified":"2025-10-16T20:02:14","modified_gmt":"2025-10-16T20:02:14","slug":"desenvolupament","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/","title":{"rendered":"Desenvolupament"},"content":{"rendered":"

La vida humana<\/a>:\u00a0L\u2019experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0\u00a0\u00a0El cos<\/a> i el cervell\u00a0 \u00a0 | Psicologia<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Vides humanes<\/a>\u00a0 |<\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0Her\u00e8ncia i medi<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Teories<\/a> d’estadis cognitiu, afectiu i moral | Desenvolupament f\u00edsic<\/a>
\nDesenvolupament cognitiu<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 Llenguatge<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 Percepci\u00f3 del m\u00f3n i de si mateix<\/a>
\nEmocions<\/a>\u00a0 i etapes psicosocials, Freud<\/a>, Erikson<\/a>, Allport<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Museu<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

[Com passem d’una gota a un nad\u00f3 a un adult? o vell?
\n<\/strong>D’un zigot a un organisme, D’un infant que balbuceja i dep\u00e8n de la mare a un adult fort que soluciona problemes?El desenvolupament at\u00e9n a com creix el cos, i com s’adquireixen noves capacitats fins a esdevenir un adult aut\u00f2nom cap als 35-30 anys. Seguiria la maduresa fins als 50-60 i despr\u00e9s una involuci\u00f3.
\nTamb\u00e9 podem contemplar el conjunt de la vida, el cicle vital que va de la infantesa, joventut, edat adulta i vellesa\u00a0 (Les quatre edats de la vida<\/a>:\u00a0 “com un (doble) borratxo que veu les imatges per duplicat, a vegades jo veig la gent multiplicada per quatre, cadascun acompanyat dels seus altres tres jo\u2019s a les altres edats de la vida”.<\/p>\n

100mM de vides diferents<\/strong>
\nFins a quin punt som iguals o diferents? La psicologia diferencial ho mesura als tests d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a> i de personalitat. Tots els humans\u00a0 seguim unes etapes fixes, com cotxes produ\u00efts en s\u00e8rie? O, pel contrari, tots som individus diferents amb una biografia \u00fanica,\u00a0 100.000M de vides diferents (Les vides dels homes, biografies<\/a>)? Aquestes biografies, s\u00f3n tipificables en funci\u00f3 de l’escala social dins de cada cultura?<\/span><\/p>\n

Her\u00e8ncia i medi<\/strong>
\nAquestes difer\u00e8ncies, es deuen a l’her\u00e8ncia gen\u00e8tica o al medi?
\nEls humans s\u00f3n l’esp\u00e8cie animal amb el per\u00edode de desenvolupament m\u00e9s llarg. Fins a quin punt \u00e9s pl\u00e0stic? Hi ha alguns per\u00edodes cr\u00edtics per aprendre a parlar, per la creixen\u00e7a o per confiar en els altres. Si fallen, despr\u00e9s ja no es recupera. Es distingeix entre maduraci\u00f3<\/strong> i aprenentatge<\/strong>. El primer seria el desenvolupament natural sense intervenci\u00f3 del medi. S’ha comprovat que l’estimulaci\u00f3 preco\u00e7 no avan\u00e7a capacitats com la de poder aprendre a caminar. Alhora, la manca d’exercici i estimulaci\u00f3, retarda la maduraci\u00f3. Aix\u00f2 ressalta la import\u00e0ncia del medi.<\/p>\n

Biologia i F\u00edsica<\/strong>
\nArist\u00f2til distingia a cada ens, la mat\u00e8ria i la forma i quatre causes, eficient, material, formal i final. A l’inici, cada \u00e9sser, l’embri\u00f3 d’un gos o el gla d’una alzina, cont\u00e9 ja la forma final en pot\u00e8ncia. Cada esp\u00e8cie es desenvolupa fins adquirir la seva forma definitiva. En el cas dels animals es parla de “forma tancada” i en el cas de les plantes, de “forma oberta”.
\nEn F\u00edsica quan estudiem un sistema, les condicions inicials (c\u00e0rrega i camp de forces), en determinen l’evoluci\u00f3. Podem especular que en els humans la “c\u00e0rrega” \u00e9s l’her\u00e8ncia gen\u00e8tica i el camp de forces tot l’entorn que anir\u00e0 tenint, des de l’\u00fater, als aliments, progenitors i circumst\u00e0ncies de la vida.<\/p>\n

Qu\u00e8 canvia i qu\u00e8 roman<\/strong>
\nQu\u00e8 \u00e9s el que canvia? el cos, canvis el cervell, desenvolupament cognitiu i llenguatge, desenvolupament afectiu. Fins a quin punt som els mateixos que en el passat i es mant\u00e9 una identitat? (O es tracta d’una continu\u00eftat com la del vaixell de Teseu<\/a>). (el jo, invariants<\/a>).<\/p>\n

\n

Her\u00e8ncia i medi<\/h2>\n