{"id":3414,"date":"2024-09-27T16:07:19","date_gmt":"2024-09-27T16:07:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3414"},"modified":"2025-07-28T09:05:12","modified_gmt":"2025-07-28T09:05:12","slug":"lirica-grega-arcaica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lirica-grega-arcaica\/","title":{"rendered":"L\u00edrica grega arcaica"},"content":{"rendered":"

Literatura grega<\/a><\/p>\n

Mimmermo<\/a>\u00a0 Sol\u00f3<\/a> Jen\u00f2fanes<\/a> Arqu\u00edloc<\/a> Sem\u00f2nides<\/a>\u00a0 Alcman<\/a>\u00a0 Sim\u00f2nides<\/a>\u00a0 Safo<\/a><\/p>\n

\n

MIMNERMO (600 ac)<\/h2>\n

La vellesa trista i deforme<\/strong><\/p>\n

(5 D) (p.58 5)
\nEl mateix que un somni, dura un temps molt breu
\nla joventut preciosa; i la vellesa trista i deforme
\npenja aviat sobre el nostre cap,
\nhostil i alhora canalla, que canvia el rostre dels homes
\ni, abra\u00e7ant-los, malmet la seva vista i la seva ment.
\nQue, lliure de mals el cos i tristes cuites l’\u00e0nima,
\nals seixanta em prengui la mort fatal.<\/p>\n

\n

SOL\u00d3 (600 ac)<\/h2>\n

Els b\u00e9ns que vol l’home<\/strong><\/p>\n

(1 D) (p. 67)
\nFilles espl\u00e8ndides de la Mem\u00f2ria i del Zeus de l’Olimp,
\nMuses de la Pi\u00e9ride, escolteu aquesta s\u00faplica:
\ndoneu-me bonan\u00e7a, pel que fa als d\u00e9us feli\u00e7os; i pel que fa
\nals homes, que tingui sempre un bon nom,
\nque endolceixi la vida a l’amic i amargui la de l’enemic,
\nrespectat pels uns, terrible pels altres.
\nLes riqueses, les vull tenir, per\u00f2 amb frau
\nno les vull servar, la pena al final sempre arriba.
\n…
\nEls homes, tant el bo com el dolent, pensem aix\u00ed:
\nqualsevol t\u00e9 bona opini\u00f3 de si mateix,
\nmentre no hi hagi dany, que aleshores plora, per\u00f2 abans ens tingu\u00e9
\na tots bocabadats l’esperan\u00e7a n\u00e8cia.
\nUn que viu afeixugat per mals terribles, no pensa
\nsin\u00f3 que vindr\u00e0 un dia en que estigui sa altra vegada;
\nun altre, que \u00e9s un covard, es pensa que \u00e9s molt valent,
\ni que \u00e9s de bon veure, i no t\u00e9 cap gr\u00e0cia al cos;
\ni el pobre, que pateix les obres de la mis\u00e8ria, imagina
\nencara que far\u00e0 moltes riqueses.
\nCadasc\u00fa s’afanya a la seva manera. Hi ha qui en les seves naus
\nrecorre el mar, ric en peixos i, volent dur
\na casa el guany, \u00e9s assotat entretant per vents terribles,
\ni no posa la seva vida a cap mena de recer;
\nun altre es passa l’any llaurant el tros plantat,
\nservint a qui s’encarrega de les arades corbes;
\nun altre, instru\u00eft en les obres d’Atena i d’Hefest inventades,
\nes guanya el pa amb la feina de les seves mans,
\ni un altre, iniciat en el seu do per les pr\u00f2pies Muses ol\u00edmpiques,
\namb el seu saber de les normes de l’art que agrada;
\n…
\na un altre que pateix mals funestos, nom\u00e9s en tocar-lo
\namb les mans, el torna sa altra vegada.
\n\u00c9s el fat qui envia als homes tant el mal com el b\u00e9,
\ni els dons d’un d\u00e9u immortal no s’excusen.
\nS\u00ed, hi ha en tota empresa perill, i no hi ha qui s\u00e0piga
\non haur\u00e0 d’acabar la feina comen\u00e7ada;
\nun que vol fer b\u00e9 les coses, amb tota innoc\u00e8ncia
\nes fa caure damunt una desgr\u00e0cia tremenda, odiosa;
\ni un altre, un incapa\u00e7, els d\u00e9us en tot moment
\nli donen bona sort, remei de la seva incompet\u00e8ncia.<\/p>\n

La prud\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

(16 D)(p. 83)
\nDe la prud\u00e8ncia no \u00e9s f\u00e0cil saber-ne la invisible mesura,
\nque, sola, de totes les coses en governa el l\u00edmit.<\/p>\n

Les edats de la vida<\/strong><\/p>\n

(19 D)(p. 83)
\nQuan fa els set, el noi tendre
\nperd les primeres dents que li sortiren de nen.
\nI quan D\u00e9u li mesura finalment els segons set anys,
\nla pubertat creixent ja comen\u00e7a a mostrar-se.
\nI al tercer septeni, tot espigant-se encara, se li cobreix
\nel ment\u00f3 de p\u00e8l i li canvia de flor la pell.
\nI al quart septeni \u00e9s quan t\u00e9 la for\u00e7a m\u00e9s gran,
\nde coratge entre els homes indici segur.
\nI el cinqu\u00e8 \u00e9s el temps que l’home hauria de pensar en casar-se
\ni procurar obtenir descend\u00e8ncia de fills.
\nI al sis\u00e8 madura la ment de l’home en totes les coses
\ni ja no voldr\u00e0 despr\u00e9s actes sense cura.
\nI al set\u00e8 t\u00e9 el millor judici i discurs, aix\u00ed com
\na l’octau; i ja en fan els dos catorze, d’anys.
\nI al nov\u00e8, li resta poder; per\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s d\u00e8bil,
\nmirant al coratge perfecte, en llegua i prud\u00e8ncia.
\nI al des\u00e8, si hi ha qui l’encal\u00e7a i arriba fins el l\u00edmit,
\nla mort no el vindr\u00e0 a buscar abans d’hora.<\/p>\n

Correcci\u00f3 a Mimnermo sobre la vellesa<\/strong><\/p>\n

(22 D)(p. 85)
\nPer\u00f2 si em vols fer cas, esborra aquest vers,
\ni no t’enutgi que jo ho entengui millor;
\nc\u00e0nvia’l, dol\u00e7 poeta, i canta d’aquesta manera:
\n“Als vuitanta em prengui la mort fatal”.
\n…
\nQue no m’arribi una mort sense ll\u00e0grimes, no: als amics
\nvoldria deixar, en morir, dolor i laments.
\n…
\nI com m\u00e9s vell s\u00f3c, m\u00e9s coses aprenc.<\/span><\/p>\n

\n

JENOFANES (530 ac)<\/h2>\n

Setanta-set anys de pensador<\/strong><\/p>\n

(53 D)(p. 97)
\nJa s\u00f3n setanta-set els anys que duc passejant<\/span>
\nel meu pensament per tota la terra greg<\/span>a;
\ni abans d’aquests en van passar vint-i-cinc des que naix\u00ed,
\nsi \u00e9s que s\u00e9 dir la veritat sobre l’afer.<\/p>\n

\n

ARQU\u00cdLOC (650 ac)<\/h2>\n

No et deixis endur ni pels \u00e8xits ni pels fracassos<\/strong><\/p>\n

(D 116)(p. 131)
\nCor, cor, si t’aclaparen maldars
\ninvencibles, amunt!, resisteix al contrari
\noferint-li el pit de cara, i a l’ardit
\nde l’enemic, oposa-t’hi amb fermesa. I si en surts
\nvencedor, dissimula, cor, no te n’ufanis,
\nni, de sortir ven\u00e7ut, t’envileixis plorant
\na casa. No deixis que t’importin massa
\na la teva joia en els \u00e8xits, ni la teva pena en els fracassos.
\nEnt\u00e9n que en la vida hi impera l’alternan\u00e7a.<\/p>\n

Els \u00e0nims i les idees<\/strong><\/p>\n

(D 118)(p. 131)
\nT\u00e9 l’home mortal, Glauc, fill de Leptines,
\nels \u00e0nims segons se li presenta el dia,
\ni les idees d’acord amb all\u00f2 en qu\u00e8 treballa.<\/p>\n

\n

SEMONIDES (630 aC)<\/h2>\n

Els destins de l’home<\/strong><\/p>\n

(D 138)(p. 143)
\nNoi, \u00e9s Zeus tronant qui en prescriu,
\nde tot, el desenlla\u00e7, i qui el posa
\non vol. En canvi, entre els homes
\nno hi ha seny sin\u00f3 que, passatgers,
\nvivim com a b\u00e8sties, ignorants
\ndel termini que D\u00e9u donar\u00e0 a tot.
\nPer\u00f2, mentre s’encaparren en l’impossible,
\nals humans sustenta l’esperan\u00e7a:
\nuns esperen per que vingui el dia,
\nd’altres confien en que acabi l’any.
\nNo hi ha qui no esperi, per l’any vinent,
\nfer-se amic de fortuna i b\u00e9ns.
\nA l’un se li avan\u00e7a la vellesa
\nabans del termini. A d’altres els consumeixen
\ndol\u00e8ncies vils. I a d’altres, subjugats
\nper Ares, Hades els envia sota terra.
\nD’altres, dins del mar, sacsejats
\nper la tempesta i l’onatge blau,
\nmoren treballant per la vida.
\nI d’altres es lliguen a un lla\u00e7, infeli\u00e7os!
\ni a voluntat deixen la llum del sol.
\nLliure de tot mal, no hi ha res; innombrables
\nfats funestos i calamitats
\nimprevistes, i penes, pateix l’home.
\nPer\u00f2, si em f\u00e9ssin cas, no caminar\u00edem
\nestimant el dany, ni posant l’\u00e0nim
\nen l’amargor, ens torturar\u00edem.<\/p>\n

(D 139)(p. 145)
\nSi fossim assenyats, el que mor
\nno ens ocuparia m\u00e9s d’un dia.<\/p>\n

Sobre les dones<\/strong><\/p>\n

(D 142)(p. 145)
\nD\u00e9u f\u00e9u les dones diferents
\ndes d’un principi. A l’una, la va treure
\nde la porca h\u00edspida, i a casa seva
\ntot va rodolant per terra,
\nembolicat i ple de brut\u00edcia;
\nper\u00f2 ella, bruta i amb la roba bruta,
\naposentada en les escombraries, s’engreixa.
\n…
\nL’altra surt a la gossa, espabilada
\ncom ella, imatge fidel de sa mare,
\nque tot ho vol sentir i saber,
\ni ensumant es fica per tot arreu,
\ni encara no veient ning\u00fa, a aquest li borda.
\nNo l’atura el marit, que l’amenaci
\no que a cops de pedra, furi\u00f3s, la dent
\nli trenqui o que li parli amb afecte;
\nfins i tot asseguda amb estranys, segueix
\ncapficada en bordar in\u00fatilment.
\n…
\nL’altra \u00e9s del mar i t\u00e9 dues maneres.
\nRiu contenta avui, i l’estrany
\nque la vegi a casa en far\u00e0 l’elogi
\ndient: “No s’ha vist altra dona
\nmillor ni m\u00e9s amable en tot el m\u00f3n”.
\nI l’endem\u00e0 no suporta que la mirin
\nni que li rondin a la vora: s’enfurisma,
\nhostil com una gossa amb cadells,
\ni \u00e9s \u00e0spera amb tots, i disgusta
\nper igual amics i enemics;
\ncom el mar…inestable.<\/p>\n

L’altra \u00e9s un ase apallissat i gris
\nque amb prou feines per la for\u00e7a i amb insults
\ns’av\u00e9 finalment a alguna cosa, i qui li dol
\nfins i tot el que li agrada; entretant,
\nmenja tota la nit dins la cambra
\ni tot el dia, fins i tot davant la llar.
\nPer cardar, de tota manera,
\nqualsevol ximple que vingui ja li resulta.<\/p>\n

A una altra la pariria una exquisida
\neuga de llarga crinera, car no vol
\nfer de criada ni esllomar-se en aix\u00f2,
\nno fa anar el mol\u00ed ni aixeca
\nla criba ni llen\u00e7a fora les deixalles,
\ni com que el sutge potser la podria
\nennegrir, al forn no s’asseu;
\ni es per la for\u00e7a que al final conquereix un home.
\nEs treu el maquillatge dos cops al dia,
\ni a vegades tres, i s’ungeix amb ess\u00e8ncies;
\ni sempre duu el cabell ben pentinat,
\nllarg, i amb flors boniques que l’adornen.
\n\u00c9s bonic de veure una femella aix\u00ed, almenys
\nper a l’altre, encara que no pel seu amo,
\na no ser que sigui un tir\u00e0 o un rei,
\na qui plauen tal mena d’\u00e9ssers.<\/p>\n

L’altra surt a la mona: \u00e9s la pitjor
\ncalamitat que Zeus envia a l’home.
\n\u00c9s molt lletja de cara, i quan creua
\nel poble a tothom mou a riure;
\nde tan nana com \u00e9s amb prou feines avan\u00e7a,
\ni camina, de tan prima, sense cul.
\nPobre de l’home que l’hagi d’abra\u00e7ar!
\nSap tots els trucs i gestos,
\ncom una mona. Qu\u00e8 hi fa que se’n riguin!
\nNo vol fer el b\u00e9, ans al contrari,
\ntot el dia examina i considera
\ncom fer a la gent el major dany.<\/p>\n

I l’abella, feli\u00e7 el qui la t\u00e9!
\nl’\u00fanica a qui no li escau cap retret,
\nella estira i augmenta la nostra vida.
\nI estimada al costat del marit amant,
\nenvelleix cuidant dels fills.
\nEs distingeix entre totes les dones
\ni una gr\u00e0cia divina les envolta.
\nI no vol asseure’s amb les altres
\nper explicar-se contes sobre el sexe.<\/p>\n

De les dones que Zeus d\u00f3na a l’home,
\naquestes s\u00f3n les millors i prudents.
\nI totes les altres, perqu\u00e8 ell ho volgu\u00e9 aix\u00ed,
\ns\u00f3n un horror, i han de seguir-ho essent.
\nCar la pitjor cosa que f\u00e9u Zeus
\n\u00e9s la dona. Creiem que ens serveix,
\ni \u00e9s el pitjor pel qui la t\u00e9.
\nCar no passa tranquil u dia sencer
\nqui amb dona viu casat,
\nni li \u00e9s tan f\u00e0cil treure de casa
\nla fam, hoste cruel, d\u00e9u implacable.
\nI quan l’home pensa que podria
\nestar a casa content perqu\u00e8 els d\u00e9us
\nl’afavoreixen i plau a tothom,
\nsurt ella a renyar-lo belicosa (…)
\n\u00c9s la cosa m\u00e9s dolenta que f\u00e9u Zeus,
\ni \u00e9s un nus als peus, que a ning\u00fa deixa anar,
\ndes que l’Hades reb\u00e9 aquells
\nque per una dona es feren la guerra.<\/p>\n

\n

ALCMAN (630 a.C.)<\/h2>\n

Dormen les muntanyes<\/strong><\/p>\n

(D 174)(p. 183)
\nDormen les muntanyes
\nels cims i les valls,
\ni planes i barrancs,
\ni el bosc, i tots els animals
\nque la terra obscura cria,
\ni les feres de la muntanya, i els eixams,
\ni el monstre en els fons de la mar braolant;
\ni dormen les multituds
\nd’aus de llargues ales.<\/p>\n

\n

SIMONIDES (520 aC)<\/h2>\n

Incertesa de la vida humana<\/strong><\/p>\n

(D 215)(p. 211)
\nEssent hum\u00e0, no diguis mai
\nqu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0;
\nni, si veus feli\u00e7 un home,
\nquan de temps ha de durar-li.
\nNo \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid l’esquin\u00e7
\nde la mosca d’ala llarga
\nque el mudar dels mortals.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’infant<\/strong><\/p>\n

(D 226)(p. 221)
\n… “Quina pena que tinc,
\nfill! Per\u00f2 el teu son no es torba,
\ni dorms, no pensant en altra cosa
\nsin\u00f3 en mamar, i en aquest tronc trist
\nclavetejat de coure, que en la nit
\nllueix, i on nom\u00e9s
\nla foscor blava
\nt’acotxa. No t’importen
\nni l’aigua que et passa per damunt
\nsense tocar-te el cabell, ni el bufec
\ndel vent: sempre reposa
\nel caparr\u00f3 bonic en la flassada.
\nSi t’espant\u00e9s el que fa por,
\nja m’hauries escoltat.
\nVull que dormis, nen;
\ni que s’adormi el mar, que a la fi s’adormi
\naquesta aflicci\u00f3 inacabable. Que hi hagi
\nun canvi, pare, Zeus
\nper la teva merc\u00e8. Ai, si algun mot
\ninjust o temerari hagu\u00e9s dit
\nen suplicar-te, perdona’m-el”.<\/p>\n

(D 227)(p. 223)
\nEn veure’l que exhalava l’\u00e0nima
\ninnocent, el nen de pit
\nde la de corones violeta,
\ntot es van posar a plorar.<\/p>\n

[Com l’Erlenk\u00f6nig de Schubert]<\/p>\n

Virtut inaccessible<\/strong><\/p>\n

(D 233)(p. 225)
\nHi ha un conte: que la Virtut
\nviu en un cingle escarpat
\non un cor de nimfes \u00e0gils
\nla serveix. Pel que fa als mortals,
\nno tots la poden veure, i nom\u00e9s
\nqui de dins treu una suor
\nque li devora l’\u00e0nima, pel seu
\ncoratge arriba al cim.<\/p>\n

El plaer<\/strong><\/p>\n

(D 237)(p. 229)
\nJa que, sense el plaer, quina vida humana
\nt\u00e9 atractiu, o quin poder? Sense ell,
\nfins i tot l’exist\u00e8ncia dels d\u00e9us
\ndeixaria de ser-nos envejable.<\/p>\n

\n

SAFO (600 aC)<\/h2>\n

Un prat delici\u00f3s<\/strong><\/p>\n

(D 250)(p. 241)
\nSurt de Creta i vine a aquest temple
\nsagrat, on per tu s’esperen
\nun hort que riu de pomeres
\ni altars amb olor d’encens,<\/p>\n

i on l’aigua fresca fresseja
\nentre les branques, i ombregen
\nels rosers de l’indret, i cau
\nson de les fulles que tremolen;<\/p>\n

i on un prat on pasturen
\nels cavalls, d\u00f3na flors del temps
\nde primavera, i on l’aire
\nbufa dol\u00e7ament…<\/p>\n

vine aqu\u00ed, Cipris,…
\ni en aquestes copes d’or vessa,
\ngraciosament, afegint-lo
\nal nostre festival, el n\u00e8ctar!<\/p>\n

Enamorada<\/strong><\/p>\n

(D 252)(p. 245)
\nEm sembla com un d\u00e9u, l’home
\nque seu al teu davant, i tan a prop
\nt’escolta absort com li parles dol\u00e7ament
\ni riure-t’en amb amor.<\/p>\n

En aix\u00f2 no menteixo, em
\nsalta dins del pit el cor; doncs si
\net miro un sol instant, ja no puc
\ndir ni un mot,<\/p>\n

se’m gela la llengua, i un subtil
\nfoc no tarda en rec\u00f3rrer la meva pell,
\nno veuen res els meus ulls, l’o\u00efda
\nem zumzeja, i una suor<\/p>\n

freda em cobreix, i un temor m’agita
\ntot el cos, i estic, m\u00e9s que no pas l’herba,
\np\u00e0l\u00b7lida, i sento que em resta poc
\nper quedar-me morta.<\/p>\n

Eros<\/strong><\/p>\n

(D 260)(p. 253)
\nEros em va sacsejar l’\u00e0nima
\ncom un vent que a la muntanya
\nsobre els arbres cau.<\/p>\n

Voldria la mort<\/strong><\/p>\n

(D 268)(p. 257)
\nI ja m’est\u00e0 agafant una \u00e0nsia
\nd’estar morta, i veure els lotus
\namarats de rosada
\na la riba de l’Aqueront.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Literatura grega Mimmermo\u00a0 Sol\u00f3 Jen\u00f2fanes Arqu\u00edloc Sem\u00f2nides\u00a0 Alcman\u00a0 Sim\u00f2nides\u00a0 Safo MIMNERMO (600 ac) La vellesa trista i deforme (5 D) (p.58 5) El mateix que un somni, dura un temps molt breu la joventut preciosa; i la vellesa trista i deforme penja aviat sobre el nostre cap, hostil i alhora canalla, que canvia el rostre … <\/p>\n

Continue reading “L\u00edrica grega arcaica”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[151],"tags":[199],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[216,159,632,160,633],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3414"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3414"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3414\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3414"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3414"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3414"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3414"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3414"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}