{"id":3423,"date":"2024-10-04T18:04:54","date_gmt":"2024-10-04T18:04:54","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3423"},"modified":"2024-10-05T16:46:49","modified_gmt":"2024-10-05T16:46:49","slug":"sofocles-drames","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sofocles-drames\/","title":{"rendered":"S\u00f2focles. Drames."},"content":{"rendered":"

Literatura Grega<\/a>\u00a0 S\u00f2focles<\/a><\/p>\n

Ant\u00edgona<\/a>\u00a0 \u00c8dip rei<\/a>\u00a0 \u00a0Electra<\/a>\u00a0 Filoctetes<\/a>\u00a0 \u00c8dip a Colonos<\/a><\/p>\n

\n

Ant\u00edgona<\/h2>\n

L’home<\/strong><\/p>\n

(333-375)(p. 136) Himne del cor
\nHi ha moltes meravelles, i no n’hi ha de m\u00e9s gran que l’home. Ell, fins enll\u00e0 de la canuda mar alta, amb el llebeig tempestu\u00f3s fa via, en el buit de les aig\u00fces inflades que entorn s’apregonen; i de les divinitats, la suprema, la terra inconsumible, infatigable, \u00e9s ell que la turmenta, amb l’anar i venir de les relles d’any en any, quan la gira amb la for\u00e7a de l’eguina nissaga.<\/p>\n

I la tribu dels ocells de cor lleuger, i les hordes de les b\u00e8sties salvatges, i la marina gernaci\u00f3 del p\u00e8lag, tot, insidiant, ho captura, dins els torterols de la xarxa teixida, l’home inventiu. Domina tamb\u00e9 amb els seus ginys el fer\u00e8stec animal muntany\u00e0; i el cavall de pelut bescoll, el menar\u00e0 sota un jou que la tossa li volta, i aix\u00ed mateix l’infatigable brau de la serra.<\/p>\n

I la paraula, i el pensament que \u00e9s com un vent, i l’impuls d’habitar ciutats, tot aix\u00f2, s’ho ha ensenyat ell mateix; com a defugir els trets dels gla\u00e7os, inc\u00f2modes per al qui dorm al ras, i els de les males pluges, amb recursos per a tot; sense recursos, no s’aventura a res del futur; nom\u00e9s de la mort no es procurar\u00e0 una fugida; per\u00f2 de les malalties intractables, ha imaginat com evadir-se’n.<\/p>\n

Tenint, en la inventiva d’art, un saber que supera tota esperan\u00e7a, ad\u00e9s cap al mal, ad\u00e9s cap al b\u00e9 camina. Fent una part a les lleis del pa\u00eds i a la just\u00edcia fundada en els juraments dels d\u00e9us, ocupar\u00e0 el cim de la p\u00e0tria; s’exclou de la p\u00e0tria el qui s’acompanya del crim per bravata. Que no s’assegui a la meva llar ni amb mi tingui un pensament igual, el qui obra d’aquesta manera!<\/p>\n

No he nascut per a compartir l’odi, sin\u00f3 l’amor<\/strong><\/p>\n

(513-525)(p. 142)
\nC.- \u00bfCom llavors honores l’un amb una merc\u00e8 impia per a l’altre?
\nA.- No et parlar\u00e0 pas aix\u00ed el mort, si hi apeles.
\nC.- S\u00ed, si l’honores igual que a l’impiu.
\nA.- Ha mort que no era esclau seu, sin\u00f3 germ\u00e0 seu.
\nC.- Per\u00f2 devastant aquesta terra; l’altre la defensava.
\nA.- Malgrat aix\u00f2, Hades vol les lleis iguals.
\nC.- \u00bfPer\u00f2 no pas que l’home de b\u00e9 tingui la mateixa sort que el ro\u00ed?
\nA.- \u00bfQui sap si sota la terra \u00e9s aix\u00f2 la pietat?
\nC.- No, l’enemic, mai, ni quan \u00e9s mort, no l’estimar\u00e9.
\nA.- No he nascut per a compartir l’odi, sin\u00f3 l’amor.<\/span><\/strong>
\nC.- Doncs v\u00e9s sota terra i, si et cal estimar, estima els morts; per\u00f2 mentre jo viur\u00e9, no em far\u00e0 la llei una dona.<\/p>\n

\n

\u00c8dip rei<\/h2>\n

Tir\u00e8sias<\/strong><\/p>\n

320 p. 132
\nDeixa\u2019m tornar a casa: \u00e9s com m\u00e9s f\u00e0cilment portarem tu el teu dest\u00ed i jo el meu, si em vols creure.
\n410 p. 135
\nM\u2019has retret que s\u00f3c orb; per\u00f2 tu, tu tens clara la vista i no veus en quin punt de desventura et trobes, ni sota de quin sostre habites, ni amb qui. \u00bfSaps de qui vas n\u00e9ixer? Ignores que ets odi\u00f3s als teus, de sota terra i del damunt. Aviat, com un doble fuet, la maledicci\u00f3 d\u2019una mare i del teu pare, acostant-se\u2019t amb peu terrible, et llan\u00e7ar\u00e0 d\u2019aquest pa\u00eds. Ara hi veus b\u00e9, llavors nom\u00e9s veur\u00e0s la fosca.
\n455 p. 136
\nHi veia i ser\u00e0 orb, de ric que era, mendicar\u00e0 i, assenyalant davant seu amb un bast\u00f3, prendr\u00e0 el cam\u00ed de la terra estrangera. I es revelar\u00e0 germ\u00e0 i pare alhora dels fills amb qui vivia, i fill i marit ensems de la dona de qui va n\u00e9ixer, rival de sembra i assass\u00ed del seu propi pare! V\u00e9s dins, ara, medita aquests oracles; i si et convences que he mentit, ja pots assegurar que de l\u2019art dels endevins no en s\u00e9 res.<\/p>\n

\u00c8dip coneix<\/strong><\/p>\n

p. 160 1183<\/p>\n

Ai las, las! Aix\u00ed tot \u00e9s veritat! Ah! Llum, que et vegi aqu\u00ed per darrera vegada, ja que avui em revelo nascut dels qui no devia, unit a qui no devia, assass\u00ed dels qui no podia matar!<\/p>\n

\n

Electra<\/h2>\n

Cursa de carros<\/strong><\/p>\n

(p. 50 699<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, quan a sortida de sol s\u2019obria el concurs reservat als cavalls m\u00e9s velo\u00e7os, Orestes entra a la lli\u00e7a amb molts altres conductors de carros. L\u2019un venia d\u2019Acaia, un altre d\u2019Esparta i dos de L\u00edbia, drets dalt de llurs carros de dos jous. Orestes, que tenia unes eg\u00fces t\u00e8ssales, era el cinqu\u00e8. El sis\u00e8, arribava d\u2019Et\u00f2lia, amb unes poltres rosses; el set\u00e8 era de Magn\u00e8sia; el vuit\u00e8, amb un tronc blanc, eni\u00e0 d\u2019origen; el nov\u00e8 procedia d\u2019Atenes, la ciutat que els d\u00e9us han bastit; un altre, un beoci, completava la desena. Tots s\u2019aturen a l\u2019indret on els \u00e0rbitres designats els han atribu\u00eft per sorteig els llocs i han posat els carros en l\u00ednia. Sona la trompeta de bronze i es llancen; tots fan crits a llurs cavalls alhora i amb les mans sacsen les regnes. Tot l\u2019estadi s\u2019omple de la cruixidera dels carros; la pols puja cap al cel. Tots, formant una massa confusa, no estalvien l\u2019agull\u00f3: cadascun vol passar el bot\u00f3 de roda dels altres i el panteix de llurs cavalls. Al mateix temps, a la seva esquena i sobre el moviment de les seves rodes, bromereja, percudeix el bleix dels animals. Orestes, que condueix arran de la columna extrema, cada vegada la frega amb el cap del fusell: afluixant la brida al cavall corder de la dreta, ret\u00e9 el que hi passa tocant. Tots els carros fins aleshores es tenien drets, quan els poltres de l\u2019home d\u2019\u00c8nia, desbocats, se l\u2019emporten amb viol\u00e8ncia, i al moment d\u2019acabar la sisena volta i comen\u00e7ar la setena, es tiren a un costat i topen de front amb els carros de Barce. Llavors, per la falta d\u2019un de sol, es trenquen i bolquen els uns sobre els altres, i tot el pal de Crisa s\u2019omple de desferres del naufragi eq\u00fcestre. Nom\u00e9s l\u2019h\u00e0bil cotxer d\u2019Atenes, que s\u2019adona del perill, es tira enfora i frena curt, deixant passar la maror de carros que bull en mig de l\u2019arena. Venia l\u2019\u00faltim Orestes, retenint les seves poltres darrera els altres, posant la seva fe en el final. Veu que li resta un sol adversari. Fa espetegar un soroll sec per les orelles de les seves r\u00e0pides poltres, es llan\u00e7a al seu encal\u00e7 … Aparellats els jous, corren, i ara \u00e9s l\u2019un ara l\u2019altre que fa avan\u00e7ar els seus cavalls d\u2019una testa. Ja, sense defallir, tots els altres tombs el m\u00edser els havia fet rectes, dret dlat del seu carro dret, quan de sobte amolla la regna esquerra al moment que el cavall pren la volta, i no s\u2019adona que pega a la punta de la columna: trenca el seu fusell pel mig del bot\u00f3, llisca per la rampa del carro, es fa un embull amb les tallades corretges, i mentre ell roda per terra, les seves poltres s\u2019escapen pel mig de la lli\u00e7a. El poble, quan el veu aix\u00ed caigut del carro, esclafeix un xiscle per aquell jove, que tan belles proeses ha fet i ara t\u00e9 un tal desastre, ara rebatut a terra, ara mostrant les cames al cel; fins que d\u2019altres conductors, aturant amb prou feines la cursa de llurs tirs, el desenreden, cobert de sang, en un estat que ni un dels seus amics que el vei\u00e9s no podria recon\u00e8ixer la seva pobra despulla.
\n[…]
\nClimmenestra.- Oh, Zeus! \u00bfQu\u00e8 en puc dir? \u00bfUna sort o una desgr\u00e0cia, tot i que \u00e9s un guany? Per\u00f2 que \u00e9s trist que jo salvi la vida a costa dels meus propis mals!<\/p>\n

p. 53
\n794
\nElectra.- Insulta: avui et toca a tu d\u2019\u00e9sser feli\u00e7.<\/p>\n

[En realitat Orestes no \u00e9s mort]<\/p>\n

\n

Filoctetes<\/h2>\n

Clam<\/strong><\/p>\n

p. 126 v 936
\nOh cales, oh promontoris, oh b\u00e8sties de les muntanyes, \u00fanica companyia meva, oh roques abruptes, \u00e9s a vosaltres -perqu\u00e8 no s\u00e9 ning\u00fa m\u00e9s a qui dir-ho-, a vosaltres que elevo el meu plany, als que s\u00f3n sempre aqu\u00ed, als habituals: vegeu quina obra m\u2019ha fet el fill d\u2019Aquil\u00b7les!<\/p>\n

\n

Edip a Colonos<\/h2>\n

 <\/p>\n

Justificaci\u00f3 d’\u00c8dip<\/strong><\/p>\n

p. 52, 265
\nEls meus actes, m\u00e9s que fer-los jo s’han fet ells, perqu\u00e8 jo els pat\u00eds, si dels del meu pare i la meva mare hagu\u00e9s d’enraonar. Tot aix\u00f2, jo ho s\u00e9 b\u00e9. I tanmateix, \u00bfcom seria jo criminal de mena? He tornat el mal que m’havien fet. Fins si hagu\u00e9s obrat en plena consci\u00e8ncia, no hauria estat criminal per aix\u00f2. Per\u00f2 ara, \u00e9s sense saber res que he fet cap on he fet cap, mentre que ells, aquells per qui he sofert, ho sabien que em feien morir!<\/p>\n

Plany d’\u00c8dip, mal involuntari<\/strong>
\np. 77, 965<\/p>\n

Aquesta boca teva deixa anar crims, connubis, desgr\u00e0cies de tota mena que jo, pobre de mi! he sofert ben de mal grat meu; per\u00f2 aix\u00ed va plaure als d\u00e9us, potser irritats contra la meva ra\u00e7a feia temps, perqu\u00e8, a mi en persona, no em sabries pas trobar cap blasme d’un pecat pel qual jo aix\u00ed pecava contra mi i contra els meus. Perqu\u00e8, explica’m, si una veu divina venia per mitj\u00e0 d’oracles a anunciar al meu pare que moriria a mans dels seus fills, \u00bfcom a dreta llei me’n pots fer mai retret a mi, que no tenia encara els g\u00e8rmens de naix\u00f3 del meu pare ni de la meva mare, a mi que llavors estava per engendrar? Si despr\u00e9s, vingut a la llum ja m\u00edser, com hi vaig venir jo, em vaig batre amb el meu pare i el vaig matar, sense tenir consci\u00e8ncia del que feia ni de contra qui ho feia, \u00bfcom per un acte involuntari podries raonablement blasmar-me? Quant a la meva mare, desventurat, no tens vergonya, germana teva que era, de for\u00e7ar-me a parlar del seu matrimoni […] Doncs \u00e9s la desventura en qu\u00e8 jo vaig \u00e9sser enxarxat, condu\u00eft pr la m\u00e0 dels d\u00e9us i si l’\u00e0nima de meu pare fos viva, jo no penso que tingu\u00e9s res a objectar-me.<\/p>\n

\u00c8dip retroba les filles<\/strong>
\np.82, 1104<\/p>\n

E.- Acosteu-vos, filla, acosteu-vos al vostre pare. Deixeu-li palpar aquests cossos que ja no esperava que tornessin.
\nA.- Tindr\u00e0s el que demanes. El nostre desig i el teu grat van junts.
\nE.- \u00bfOn sou, doncs, on sou?
\nA.- Aqu\u00ed totes dues, prop de tu.
\nE.- Tanys meus car\u00edssims!
\nA.- A un pare tot \u00e9s car.
\nE.- Ah! els meus dos bastons!
\nA.- Bastons ben malfadats d’un pare malfadat!
\nE.- Tinc el que m\u00e9s estimo. Desventurat del tot, ni que mor\u00eds no ho f\u00f3ra, amb totes dues vora meu. Estantoleu-me, filla, el flanc a banda i a banda; cenyiu el qui us va engendrar; feu-me descansar de la meva trista solitud errabunda. I el que ha passat, digueu-m’ho en els mots m\u00e9s breus que es pugui: a noies de la vostra edat basta un relat curt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Literatura Grega\u00a0 S\u00f2focles Ant\u00edgona\u00a0 \u00c8dip rei\u00a0 \u00a0Electra\u00a0 Filoctetes\u00a0 \u00c8dip a Colonos Ant\u00edgona L’home (333-375)(p. 136) Himne del cor Hi ha moltes meravelles, i no n’hi ha de m\u00e9s gran que l’home. Ell, fins enll\u00e0 de la canuda mar alta, amb el llebeig tempestu\u00f3s fa via, en el buit de les aig\u00fces inflades que entorn s’apregonen; … <\/p>\n

Continue reading “S\u00f2focles. Drames.”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[171],"tags":[199],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3423"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3423\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3423"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3423"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3423"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3423"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3423"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}