{"id":3426,"date":"2024-10-07T17:17:20","date_gmt":"2024-10-07T17:17:20","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3426"},"modified":"2024-10-07T17:55:21","modified_gmt":"2024-10-07T17:55:21","slug":"euripides-drames","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/euripides-drames\/","title":{"rendered":"Eur\u00edpides. Drames."},"content":{"rendered":"

Literatura grega<\/a><\/p>\n

Medea<\/a>\u00a0 \u00a0 Hip\u00f2lit<\/a> \u00a0 H\u00e8cuba<\/a>\u00a0 \u00a0 Les suplicants<\/a>\u00a0 \u00a0 Orestes<\/a>\u00a0 \u00a0 Ifig\u00e8nia a \u00c0ulida<\/a>\u00a0 \u00a0 Les bacants<\/a><\/p>\n

\n

Medea<\/h2>\n

La mala fortuna de les dones<\/strong>
\np.120
\nDe tot el que t\u00e9 vida al m\u00f3n, i un pensament,
\nles dones som la planta que m\u00e9s pena fa.
\nPerqu\u00e8 d’antuvi ens cal, a for\u00e7a de diners,
\ncomprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
\nde la persona: un mal, aix\u00f2, que agreuja el mal.
\nI encara m\u00e9s ang\u00fania: si l’has pres dolent
\no bo. Perqu\u00e8 el divorci no es reputa b\u00e9
\nen una dona, i no podem llen\u00e7ar el marit.
\nDespr\u00e9s, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
\ncal ser endevina, si a casa no s’ha apr\u00e8s,
\nper ben usar de l’home amb qui es parteix el llit.
\nSi, la primera feina havent-nos reeixit,
\nl’esp\u00f2s no porta amb viol\u00e8ncia el jou com\u00fa,
\nfa goig la vida; que, si no, morir val m\u00e9s.
\nUn home, quan la casa se li fa pesant,
\nva fora i allibera el cor del seu enuig
\nen la conversa d’un amic o d’un igual a
\nnosaltres, un sol \u00e9sser per mirar tenim.
\nI diuen que nosaltres fem sense perill
\nla vida a casa i que ells es baten llan\u00e7a al puny.
\nInsensatesa! M\u00e9s voldria estar amb l’escut
\nen l\u00ednia tres vegades que una de parir.<\/p>\n

\n

Hip\u00f2lit<\/h2>\n

El mal de les dones<\/strong>
\np. 216
\nHip: Oh Zeus, \u00bfper qu\u00e8 una pesta de tan mala llei
\ncom s\u00f3n les dones, ha rebut un lloc al sol?
\nCar, si volies propagar el llinatge hum\u00e0,
\nno, no calien dones com a sementer:
\nque en els teus temples suspenguessin els mortals
\nor, ferro, o pes de bronze, i amb aix\u00f2 cad’\u00fa
\ncomprava grana de fillada pel valor
\nen qu\u00e8 estim\u00e9s l’ofrena; i es viuria aixi
\nen cases lliures, sense fembres entremig.
\n[Avui, tot d’una que hem de dur a casa el mal
\nque \u00e9s una dona, hi exhaurim casal i b\u00e9ns.]
\nI que la dona \u00e9s un gran mal, ho prova aix\u00f2,
\nque doni el pare que la va sembrar i nodrir
\nun dot per col\u00b7locar-la, com qui es lleva un mal.<\/p>\n

\n

H\u00e8cuba<\/h2>\n

Ra\u00e7a o cultiu<\/strong>
\np. 23<\/p>\n

\u00bfNo fa estrany que un mal terreny,
\nsi el temps i els d\u00e9us l’ajuden, llevi b\u00e9 el forment,
\ni que un de bo, si manca el favor,
\nmal fruit ens d\u00f3na, i tanmateix entre els humans,
\nel miserable poc \u00e9s mai res m\u00e9s que vil,
\ni el noble \u00e9s sempre noble, i la calamitat
\nno el desnatura, no, que \u00e9s sempre un home honest?
\n\u00bfVe de la ra\u00e7a la difer\u00e8ncia, o del cultiu?
\nCert que pujar b\u00e9 un home porta ensenyament
\ndel que \u00e9s noblesa, i qui aix\u00f2 t\u00e9 ben apr\u00e8s,
\nsap el que \u00e9s lleig, guiant-se pel c\u00e0non de l’honor.<\/p>\n

\n

Les Suplicants<\/h2>\n

Discurs de Teseu sobre l’home<\/strong>
\np. 104
\nTESEU: Ja contra d’altres m’he esfor\u00e7at a defensar aquesta tesi. Havia dit alg\u00fa que els mals en l’exist\u00e8ncia humana abunden m\u00e9s que els b\u00e9ns. La meva idea \u00e9s oposada a la d’aquests: si es compten les ventures, pugen m\u00e9s que els mals; car no hi hauria homes, si no fos aix\u00ed. I regracio el d\u00e9u que ens orden\u00e0 a cordill la vida, de confusa que era, i bestial; donant-nos la intel\u00b7lig\u00e8ncia, i la llengua, que \u00e9s l’herald de la paraula, a fi que distingim la veu; i el fruit que ens alimenta, i amb el fruit el rou que del cel degota, per nodrir-nos el terr\u00f2s i refrescar l’entranya; i m\u00e9s, contra Mivern, abrics, i ombres contra la xardor del sol; i c\u00f3rre’ el p\u00e8lag en vaixells, per establir el canvi mutu del que manca en els terrers. I el que no \u00e9s visible i el que no entenem, ens ho anuncien els endevins, mirant el foc i els plecs de les entranyes i els ocells del cel. \u00bfNo \u00e9s caprici, quan un d\u00e9u regula aix\u00ed la nostra vida, fer com si no fos bastant? Per\u00f2 la humana pensa vol ser m\u00e9s potent que D\u00e9u i, amb l’arrog\u00e0ncia que tenim al cor, alguns es creuen ser m\u00e9s savis que els eterns. Tu ets d’aquesta corda, un foll, que, subjugat per uns oracles de Febos, vas don\u00e0 a estrangers les teves filles: b\u00e9 vivien d\u00e9us, per tul Mesclant amb sang llotosa la teva clara estirp, si, la ulcerares; quan, en lloc de barrejar el crim amb la innoc\u00e8ncia, el savi, el que ha de fer, \u00e9s amb llinatges beneits cerc\u00e0 amistat. Car D\u00e9u ajunta els dos casals en un dest\u00ed i ,en els desastres del sollat perd qualsevol que amb ell se solla, fins si no ha pecat en res. Quan vas emprendre la campanya amb els argius, mentre els vidents parlaven, menyspreant llavors, brutal, l’av\u00eds dels n\u00famens, perderes la ciutat.
\nUns joves se t’enduien, ells que per delit d’honors atien a les guerres sense dret, tudant els pobles! L’un aspira a comandar, l’altre al pod\u00e9 i, tenint-lo, satisf\u00e9 el seu urc; un altre cerca el lucre, no considerant si perjudica en res el poble que ho sofreix.
\n[S\u00ed, hi ha tres classes de ciutadans: d’antuvi els rics, in\u00fatils, sempre amb el delit d’acr\u00e9ixe’ els guanys; els pobres, que no tenen per anar vivint, temibles., car l’enveja els omple i, sedu\u00efts per l’orat\u00f2ria de perversos campions, ataquen els qui tenen amb fiblons cruels. \u00c9s la mitjana, en fi, que salva les ciutats, que guarda l’ordre i el que est\u00e0 constitu\u00eft.] \u00bf I vols que te m’ali\u00ef? \u00bf Quin pretext tindr\u00e9 per al\u00b7leg\u00e0 al meu poble, jo, que em faci honor? V\u00e9s en bona hora: si ho has mal deliberat, encal\u00e7a * la fortuna i prescindeix de mi.<\/p>\n

Discurs de Teseu sobre la democr\u00e0cia<\/strong>
\np.
\nL’HERALD: \u00bfQui \u00e9s el vostre rei? \u00bfA qui he de portar mots de Creont, que \u00e9s l’amo del pa\u00eds cadmeu d’en\u00e7\u00e0 que Et\u00e8ocles ha caigut mort per les mans de Polinices, sota el mur dels set portals?<\/p>\n

TESEU: El teu discurs comen\u00e7a per l’error, herald, si aqu\u00ed demanes per un rei. Car el govern no \u00e9s d’un home, no, que \u00e9s lliure la ciutat.
\nEl poble hi regna, per uns torns que d’any en any se succeeixen, sense que s’hi doni res a la fortuna: pobre i ric tenen igual.<\/p>\n

L’HERALD: Amb el que has dit em d\u00f3nes, com al joc de daus, un avantatge; car a la ciutat d’on vinc \u00e9s un de sol que mana, no la multitud; no hi ha xerraires que, estufant-la amb parlaments, d’ac\u00ed d’all\u00e0 la girin, per llur propi guany: un que ara plau al poble i l’afalaga molt, ve que el damneja i, encobrint els seus errors amb noves cal\u00famnies, surt impune del proc\u00e9s. M\u00e9s: \u00bfcom la massa, que de si raona tort, pilotaria la ciutat pel dret cam\u00ed?
\nCar \u00e9s el temps que d\u00f3na les lli\u00e7ons millors,* no la fal\u00b7lera. Un pobre jornaler del camp, fins si tenia instrucci\u00f3, en el seu treball poc ulls li queden per les coses del com\u00fa. Ah, no hi ha dubte que pateix la gent de b\u00e9, quan un sapastre amb llengua obt\u00e9 les dignitats fadant la turba, ell que abans no era res.<\/p>\n

TESEU: \u00c9s fi i s’explica, de passada, aquest herald. Ja, doncs, que cerques una lluita de raons, escolta: aquest certamen, tu Mas provocat. No hi ha pel poble un enemic com un tir\u00e0, quan, la primera cosa, no existeixen lleis comunes: mana un home sol, que t\u00e9 la llei per cosa seva, i ja no hi ha, doncs, igualtat. Per\u00f2, amb les lleis escrites, el despoderat i el ric s’igualen, com a ciutadans, pel dret.
\n— El feble pot respondre amb els mateixos mots al qui prospera, quan ne rep algun insult. I \u00e9sser lliure est\u00e0 en all\u00f2: \u00ab\u00bfQui vol donar un bon consell que tingui a la rep\u00fablica?\u00bb I el qui ho desitja pot brillar i el qui no vol calla. \u00bfEs podria imaginar m\u00e9s igualtat? I m\u00e9s, quan \u00e9s el poble l’amo d un pa\u00eds, t\u00e9 goig que pugin ciutadans plens de vigor; si un home regna, considera aix\u00f2 odi\u00f3s i mata els m\u00e9s insignes, els que de pensar creu m\u00e9s capa\u00e7os, recel\u00f3s pel seu poder. \u00bfCom, doncs, seria encara forta una ciutat, si, com en una prada magenca, hi talla alg\u00fa l’espiga del coratge i la flor del seu jovent? \u00bfPer qu\u00e8 aplegar riqueses per als nostres fills, si el nostre esfor\u00e7 \u00e9s sols per a engreix\u00e0 el tir\u00e0? \u00bfO educar\u00edem filles verges al casal per a del\u00edcia del senyor, quan li plagu\u00e9s, i preparar-nos ll\u00e0grimes? Ja em puc morir, si m’he de veure desflor\u00e0 aix\u00ed els meus infants! I per respondre’t basta aix\u00f2 que t’he dardat. Per\u00f2, si et plau, \u00bfqu\u00e8 cerques en aquest pa\u00eds?<\/p>\n

No prolongar la vellesa<\/strong>
\np. 133<\/p>\n

\u00bfDe qu\u00e8 em valdr\u00e0 que toqui els ossos del meu fill?
\nOh ineluctable velledat, quin odi que et tinc,
\nquin odi als qui desitgen allargar llurs anys,
\nque amb pocions i drogues i arts m\u00e0giques
\nen volen t\u00f3rcer la canal per no morir!
\nEl que caldria, no servint de res al m\u00f3n,
\n\u00e9s que morissin, per deixar lloc al jovent.<\/p>\n

\n

Orestes<\/h2>\n

La nit i el son<\/strong>
\np. 136<\/p>\n

Helena, cantant: Augusta, augusta Nit,
\ndonadora del son als treballats mortals,
\nvine del fosc abisme,
\nacudeix, acudeix alada
\na la mansi\u00f3 d’Agam\u00e8mnon.
\nPerqu\u00e8 sota els dolors i sota la desgr\u00e0cia,
\nestem sucumbint, sucumbint.
\nHeu fet estr\u00e8pit. Ah, silenci,
\nsilenci \u00bfno et voldr\u00e0s guardar
\nde crits la boca lluny del llit d’Orestes,
\nfornint-li la quieta gr\u00e0cia del son, amiga?
\n[…]
\nOrestes (despertant-se): Oh, son, amic que calmes, remei dels nostres mals
\nque dol\u00e7 a mi vingueres quan calia m\u00e9s!
\nAugusta Oblidan\u00e7a dels dolors que s\u00e0via ets
\ni que pregada, dea, pels informats!
\n\u00bfD’on he vingut? I ara! \u00bfCom me trobo aqu\u00ed?
\nNo me’n recordo: em sento buit de pensaments.<\/p>\n

\n

Ifig\u00e8nia a \u00c0ulida<\/h2>\n

la fatxenda<\/strong>
\np. 209<\/p>\n

Agam\u00e8mnon: …La gent obscura pot plorar ben lliurement
\ni dir el que pensa. En canvi, per al ben nascut
\naix\u00f2 \u00e9s indigne. L’\u00e0rbitre de com vivim,
\n\u00e9s la fatxenda, i som esclaus del poble baix.
\nJo tinc vergonya de vessar cap ll\u00e0grima,
\ni no vessar-ne em fa vergonya, trist de mi!<\/p>\n

\n

Les bacants<\/h2>\n

Les bacants<\/strong>
\np. 276<\/p>\n

Primer, se solten sobre els muscles els cabells
\ni es tiren les pells de cervo amunt, si s’ha desfet
\nel nus que les corda, i per cinyell dels piguellats
\nvestits es posen serps que els van llepant el queix.
\n[…] I s’han posat al front
\ncorones d’heura i de roure i d’ar\u00edtjol enflorat.
\nI una pega un cop de tirs al roquissar,
\ni en salta aigua amb una vena com un rou;
\ni una altra enfonsa la vara a terra, en el soler,
\ni el d\u00e9u tot d’una hi fa brollar una font de vi.
\nI les que senten un desig del blanc licor,
\ngratant a terra amb l’extrem dels dits, a eixams
\nla llet obtenen; i dels tirsos enheurats
\nvan degotant-los dol\u00e7os correntims de mel.
\n[…]
\nNosaltres amb la fuga evitem que les bacants
\nens facin trossos; i elles marxen contra els bous
\nque alli herbassejaven, sense ferro al puny.
\nL’haguessis vista! Una vaca de gran braguer,
\nque bramulava, ella va i entre els seus dits
\nl’esqueixa; i d’altres fan bocins les j\u00f2negues;
\ni veies les costelles i els forcats unglots
\nsaltant enlaire i per l’herbei; i sota els pins
\nplou sang, dels trossos xops que pengen del brancam.<\/p>\n

Mort de Penteu
\np. 290<\/p>\n

Per\u00f2 Agave, escumejant i fent uns ulls
\ntorts, que li roden, no sentint com qui t\u00e9 seny,
\nde Baccos posse\u00efda, no li fa cabal:
\nli agafa el bra\u00e7 esquerre amb totes dues mans
\ni, recalcant-se contra els flancs de l’infeli\u00e7,
\nli arrenca el muscle, no en virtut de cap vigor,
\nno: el d\u00e9u comunica facilitat als seus braons.
\nIno, per l’altra banda, fa tamb\u00e9 el seu fet,
\nrompent les carns; i Aut\u00f2noe i totes les bacants
\ns’hi aferrissen; i tot \u00e9s un crit conf\u00fas,
\nell que gemega, pel que encara t\u00e9 de buf,
\ni elles xisclen; i s’emporta l’una un bra\u00e7,
\nl’altra una planta amb la sand\u00e0lia; i queden nus
\nels flancs, a esquin\u00e7os; i es cada una que amb les mans
\nsangoses tira i toma trossos de Penteu.
\nAix\u00ed es dispersa tot el cos: sota els asprius
\npenyals i dins la fonda crina dels boscams
\n-recerca no pas f\u00e0cil; ara, el pobre cap,
\n\u00e9s a la mare que ha escaigut, i l’ha clavat
\nal cim d’un tirs i el porta, com el d’un lle\u00f3
\nde la muntanya, pel bell mig del Citer\u00f3,
\ndeixant les germanes en els cors de m\u00e8nades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Literatura grega Medea\u00a0 \u00a0 Hip\u00f2lit \u00a0 H\u00e8cuba\u00a0 \u00a0 Les suplicants\u00a0 \u00a0 Orestes\u00a0 \u00a0 Ifig\u00e8nia a \u00c0ulida\u00a0 \u00a0 Les bacants Medea La mala fortuna de les dones p.120 De tot el que t\u00e9 vida al m\u00f3n, i un pensament, les dones som la planta que m\u00e9s pena fa. Perqu\u00e8 d’antuvi ens cal, a for\u00e7a de diners, … <\/p>\n

Continue reading “Eur\u00edpides. Drames.”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[171],"tags":[199],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3426"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3426"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3426\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3426"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3426"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3426"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3426"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3426"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}